Disposition finale deuxième. Modificació de la Llei 5/2014 , del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

Disposició final segona. Modificació de la Llei 5/2014 , del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

1. S’inclou un nou apartat 2 a l’article 47 de la Llei 5/2014 , del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, redactat en els termes següents, i l’actual apartat 2 passa a ser el 3: “2. La quota de tributació es minora amb l’import de les quotes de tributació satisfetes per l’obligat tributari per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, corresponents a rendes d’activitats econòmiques que s’hagin integrat en la base de tributació d’aquest impost.

3. Els saldos d’aquestes deduccions que no s’hagin aplicat per insuficiència de quota es poden deduir de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.”

2. Es modifica la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 48 de la Llei 5/2014 , del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactada en els termes següents: “a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó d’un impost de característiques similars a aquest impost o a l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals a què hagi estat sotmès l’obligat tributari sobre aquestes rendes o guanys. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. En particular, es considera que l’impost estranger és de característiques similars a l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals del Principat d’Andorra quan estigui cobert per un conveni de doble imposició que sigui aplicable. Si un conveni per evitar la doble imposició és aplicable, la deducció no pot excedir l’impost que correspongui segons el conveni. No es dedueixen els impostos no pagats en virtut d’exempció, bonificació o qualsevol altre incentiu fiscal concedit a l’estranger, llevat que s’estableixi una altra cosa en un conveni per evitar la doble imposició que sigui aplicable.”