Loi 13/2026, du 4 juin, portant modification de la Loi sur les marques, du 11 mai 1995
Traduction réalisée par intelligence artificielle, à titre informatif. Seul le texte catalan publié au BOPA fait foi. Texte catalan
Exposé des motifs (texte original, sans valeur normative) texte disponible uniquement en catalan
La normativa andorrana de marques regula la protecció dels signes distintius amb la finalitat d’identificar l’origen empresarial de productes i serveis i garantir el correcte funcionament del mercat, en coherència amb els principis del dret europeu i internacional de la propietat industrial.
La legislació vigent, no obstant això, no preveu expressament la consideració del patrimoni cultural, tant material com immaterial, en l’examen de les sol·licituds de registre de marca.
L’experiència derivada de l’aplicació de la Llei de marques ha posat de manifest sol·licituds de registre que incorporen denominacions, símbols o representacions vinculades a elements del patrimoni cultural col·lectiu reconegut oficialment, la qual cosa ha generat dificultats interpretatives en absència d’una previsió específica en la normativa vigent.
Determinats elements del patrimoni cultural, especialment els associats a tradicions, celebracions o manifestacions culturals populars, tenen una naturalesa essencialment col·lectiva i formen part de la identitat cultural de la comunitat.
Atorgar un dret exclusiu sobre aquests signes pot ser incompatible amb el seu caràcter col·lectiu o induir el públic a error sobre una vinculació institucional o oficial.
Tot i que els motius absoluts de denegació vigents permeten afrontar algunes situacions, la manca d’una disposició expressa genera inseguretat jurídica i dificultat per motivar resolucions administratives.
El Principat d’Andorra, com a estat part dels principals instruments internacionals de la Unesco, ha de vetllar per la salvaguarda dels elements que integren el patrimoni cultural col·lectiu i prevenir-ne l’apropiació indeguda.
Aquesta modificació introdueix un criteri específic que considera la naturalesa col·lectiva i l’interès general associats a aquests elements, respectant el principi de proporcionalitat, sense prohibir de manera general el registre de signes amb contingut cultural.
Amb aquesta modificació de la Llei es reforça la seguretat jurídica, es dota l’Oficina de Marques i Patents d’Andorra (OMPA) d’una base legal clara, s’assegura un criteri d’aplicació susceptible de control jurisdiccional i s’alinea la normativa de marques amb les polítiques públiques de protecció del patrimoni cultural, sense desnaturalitzar la funció econòmica i distintiva de la marca ni la llibertat d’empresa.
Aquesta modificació es fonamenta en una actuació coordinada de l’Administració, de manera que l’Oficina de Marques i Patents d’Andorra haurà de sol·licitar, quan concorrin indicis d’afectació al patrimoni cultural material o immaterial, un informe preceptiu dels òrgans competents en matèria de patrimoni cultural, en el marc del respecte a les competències pròpies de cada àmbit.
En aquest sentit, aquesta Llei té per objecte modificar la Llei de marques, de l’11 de maig de 1995, amb la finalitat d’incorporar un criteri específic relatiu a la protecció del patrimoni cultural col·lectiu en l’examen de les sol·licituds de registre de marques.
Source : BOPA
Article 1. Modification de l’article 2 de la Loi des marques, du 11 mai 1995
Il est ajouté une lettre
g) au paragraphe 1 de l’article 2, rédigée dans les termes suivants : «
g) S’il reproduit ou imite, intégralement ou de façon partielle mais suffisante pour créer un risque de confusion ou d’association dans l’esprit du public, des éléments essentiels du patrimoine culturel matériel ou immatériel officiellement reconnu, tant à l’échelle nationale qu’internationale conformément à la législation applicable ou aux instruments internationaux ratifiés par la Principauté d’Andorre, lorsque l’enregistrement est susceptible d’entraîner une appropriation exclusive incompatible avec le caractère collectif ou de suggérer un lien institutionnel inexistant. À ces fins, l’office compétent en matière de marques doit solliciter un rapport du ministère chargé du patrimoine culturel, lequel doit évaluer l’existence d’une atteinte à des biens culturels matériels ou immatériels, ainsi que le risque d’appropriation indue ou de lien institutionnel. Ce rapport a un caractère obligatoire. »
Disposition finale. Entrée en vigueur
La présente Loi entre en vigueur le lendemain de sa publication au Bulletin officiel de la Principauté d'Andorre .