Article 8

Article 8

Base de càlcul de la retenció

1. L'agent pagador practica la retenció en origen segons les modalitats següents:

a) En el cas de pagament d'interessos en el sentit de la lletra

a) de l'apartat 1 de l'article 6, sobre l'import dels interessos pagats o comptabilitzats.

b) En el cas de pagament d'interessos en el sentit de la lletra

b) o

d) de l'apartat 1 de l'article 6, sobre l'import dels interessos o dels rendiments previstos en aquests apartats o per una retenció d'efecte equivalent a càrrec del destinatari sobre l'import total del producte de la cessió, del rescat o del reembossament.

c) En el cas de pagament d'interessos en el sentit de la lletra

c) de l'apartat 1 de l'article 6, sobre l'import dels rendiments previstos en l'apartat esmentat.

2. A l'efecte de les lletres

a) i

b) de l'apartat 1, la retenció en origen es practica proporcionalment al període en què el beneficiari efectiu deté el crèdit. Si l'agent pagador no pot determinar el període en què el deté d'acord amb la informació de què disposa, considera que el beneficiari efectiu ha detingut el crèdit durant tot el període d'existència d'aquest crèdit, excepte si el beneficiari efectiu aporta una prova de la data d'adquisició.

3. Els impostos i les retencions practicades sobre un pagament d'interessos, diferents de la retenció prevista en l'Acord, es dedueixen de la retenció en origen, calculada d'acord amb el present article.

4. El pagament d'interessos efectuat o atribuït conjuntament a més d'un beneficiari efectiu correspon a parts iguals entre tots ells, excepte que tots els beneficiaris efectius manifestin que correspon a una proporció diferent.