Article 6. Principis bàsics de l’Esquema nacional d’interoperabilitat

Article 6. Principis bàsics de l’Esquema nacional d’interoperabilitat

1. Les administracions públiques s’han de relacionar entre si i amb els seus òrgans, organismes públics i entitats de dret públic vinculades o dependents, per mitjans electrònics que assegurin la interoperabilitat dels sistemes i les solucions adoptades per cadascuna d’elles, garantint la protecció de les dades de caràcter personal i facilitant preferentment la prestació conjunta de serveis a les persones.

2. L’aplicació de l’Esquema nacional d’interoperabilitat es desenvolupa d’acord amb els principis específics de la interoperabilitat següents:

a) La interoperabilitat com a qualitat integral. La interoperabilitat s’ha de tenir present de forma integral des de la concepció dels serveis i sistemes i al llarg del seu cicle de vida: planificació, disseny, adquisició, construcció, desplegament, explotació, publicació, conservació i accés o interconnexió amb aquests serveis i sistemes.

b) Caràcter multidimensional de la interoperabilitat. La interoperabilitat s’ha d’entendre considerant-ne les dimensions organitzativa, semàntica i tècnica i temporal, la qual ha de garantir l’accés a la informació al llarg del temps.

c) Enfocament de solucions multilaterals. S’ha d’afavorir l’aproximació multilateral a la interoperabilitat de manera que es puguin obtenir els avantatges derivats de l’escalat, de l’aplicació de les arquitectures modulars i multiplataforma, i de compartir, reutilitzar i col·laborar.