Décret du 20-03-2019 portant publication du programme de la matière communication en langue anglaise du baccalauréat général de l'École andorrane · bopa.mca.ad
DécretDisposition finale première
Traduction réalisée par intelligence artificielle, à titre informatif. Seul le texte catalan publié au BOPA fait foi. Texte catalan · texte disponible uniquement en catalan
Disposició final Aquest
Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
Annex. INTRODUCCIÓ × ± ×ǡ × × ǡ construcció i transmissió del coneixement, i d’organització i autorregulació del pensameǡ ǤÉs sobre la base d’aquestes concepcions fonamentals que es construeix el ×Ǥ L’anglèsǡǡ± ǡ personals de la societat andorrana.
La presència de l’anglès en la vida dels joves, sobretot, a través de l’ús de la tecnologia i les xarxes socials, fa que aquesta l a l’alumnatde batxillerat i, per tant, el seu aprenentatge a l’escola no pot deslligarǦ ǤÖ ǡ±ǡ adolescents participar en intercanvis comunicatius reals.
És a dir, és important que l’aprenentatge de l’anglès es vehiculi a través de l’ús de documents ‒ǡ ǡ‒° ° ǡ± dir a diferents varietats i registres d’aquesta llengua.
Aquests textos, d’altra banda, han de permetre l’accés a sabers de caràcter cultural ampli.
És a dir, l’alumnat de batxillerat ha de poder participar en esdeveniments comunicatius que vagin més enllà ǡ Ǥ S’aprèn a comunicar comunicant.
En la societat actual, la comunicació es produeix a través de diversos itjans que cal aprendre a comprendre, interpretar i emprar.
Sovint, l’acte de comunicar va més enllà ús d’unes formes lingüístiques concretesǡs’acompanya de ‒ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ‒ ° ǡ aporten nous significats a l’esdeveniment Ǥ ×ǡ ×ǡ± ïǡǡ comporta imprescindiblement el desenvolupament de les competències oral, lectora i d’escriure de l’alumnat. , el programa s’articula considerant tres fonamentals.
Per un costat, l’enfocament com ǡ òÀ‒ǡǡ ǡ ‒en contextos d’aprenentatge ° ǡǡ° ×Ǥ ǡles premisses de les teories socioculturals, basades en l’acció i inscrites en la dimensió de l’ús ǡ°l’element centrald’ensenyament i aprenentatge és la tasca comunicativa. ǡ ±ǡ × òÀ ǡ òÀ òÀ ×Ǥ ǡ ò ǡ°aprendre a comunicar en una llengua es recolza en el domini d’altres lleò l’individu, ja siguin les pròpies de l’àmbit familiar o de l’àmbit escolar i d’altres que ja es coneixenǤ COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES ° À × ǡ l’oral i l’escritǤ eixos donen resposta a l’orientació general del programa de l’assignatura i als enfocaments didàctics que la constitueixen. L’eix oral es concreta a través de la competència C1. Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua anglesaǤ ° ‒ ° ǡ ǡ ‒ capacita l’alumnat per participar en ×ǡ ×d’allò ǡ Ö ± ȋ Ȍ × × Ǥ L’eix escrit es concreta a través de d ° ǡ ° C2.
Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua anglesa C3.
Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua anglesaǤ ° ʹ × ǡ±ǡ ǡ ǡ À Ǥ ×l’ ° ± ° ‒ ‒ ± ° ’ ‒’ ’Ǥ ° ͵ apacita l’alumnat × ± ×ǡ × × Ǥ aquest procés, s’integra el tr × ×ǡÀ À ǡ × òÀ òÀ Ǥ C1 INTERVENIR EN SITUACIONS COMUNICATIVES ORALS COMPLEXES QUE REQUEREIXIN L’ÚS DE LA LLENGUA ANGLESA Intervenir en situacions comunicatives orals complexes suposa ser capaç de transmetre o construir amb un altre interlocutor un missatge clar, precís, ordenat i, sobretot, entenedor emprant recursos diversos (verbals, no verbals, audiovisuals, digitals, etc.), per garantir que la comunicació sigui fluida i aconsegueixi el seu objectiu.
Suposa també ser capaç de mediar quan convé fent servir estratègies diverses per comunicar-se amb èxit amb interlocutors que no comparteixen la mateixa llengua, el mateix registre o la mateixa cultura.
A més, suposa també ser capaç d’interpretar i construir significat i coneixements a través de l’escolta de documents orals o audiovisuals. ± ×±ǤǡǦ se que és la seva forma bàsica de relació social i l’activitat essencial en la conducta comunicativaǡ activitat que implica la posada en pràctica de les tres capacitats de l’oralitat: parlar, escoltar i ǤÖcompetència oral és clau en l’aprenentatge. suposa aplicar correctament unes tècniques d’expressió adequades, que permetin transmetre ǡ À Ǥ ° Ǥ2ǡ Ǥ ± Ǧǡ± ǡ± ǡ± ǡ± ò° ǡ± mantenir una actitud d’escolta activa, d’escoltar per comunicar millor i més efectivament.
I tot això amb ×ǡȋ Ȍ d’ °Ǥ Interactuar en contextos lingüístics i culturals diversos Exposar un tema oralment Mediar en la comunicació amb d’altres locutors Planificar les pròpies intervencions orals Interpretar el significat i el sentit de documents i missatges orals i audiovisuals C1Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin l’ús de la llengua anglesa ± ǡ × ×± Ǥ ×±ǡ ×± × ×ǡ l quan s’intervingui.
La segona considerar l’auditoǦs’hi, en el d’adaptar aspectes com el lèx ǡ l’extensió de la intervenció.
La tercera ±considerar l’ús de ǡ audiovisuals, l’ús de les TIC i l’ús intencional de recursos no verbals. la comunicació amb d’altres ǡ ° traducció o d’inte × ×ï ǡ Ǥ ǡ À Ö ǦǤ s’adquireixen ǡ×± ǦǤ ǡ ǡ±°± Àǡ ǡ ǡ×Ǥ 2 ±ǡ Ǧse millor a l’entorn ǡ ± ° Ǥ ǡ ×de l’alumnatdes d’un ǡ ǡ ± Ö ǡ ara l’autoconsciència, l’autoavaluació i els nivells d’autoregulació. Orientacions didàctiques de la competència Per desenvolupar la competència d’intervenir oralment cal plantejar d’expressió oral, de recepció auditiva i d’interaccióǡ °ǡ À ǡ Ǥ ±’ ° ǡ Ö ± ǡ ǡ l’estructura com Ǥǡ importància la producció d’esquemes, notes i guionsǡ± ×ǡ× × Ǥ± ǡ±’ ǡ ǡ ò òǡ ǡǡòÀ Ö Ǥ ±±l’alumnat que l’eficàcia de qualsevol intervenció oral °d’ï conscient del llenguatge no verbal, així com de l’ús reflexionat d’aquells recursosȋǡǡ als, etc.) que ajudin l’interlocutor o l’audiència a copsar el contingut de la intervenció i a no perdre’n el fil. Un altre aspecte essencial que contribueix a la millora constant de la competència oral de l’alumnat és Ǧ Ö Ǧ Ǧ posteriorment per tal d’analitzar si la fluïdesa, la coh° ǡ × ° ×l’entonació s’adeqüen al propòsit comunicatiu. ǡ a l’aula és × ǡ l’alumnat en contextos reals o versemblants ǡ ǡ ǡ Ǥ ±ǡ ǦǤ Ö × × À ǡ digital que s’empraǤ C2 LLEGIR TEXTOS MULTIMODALS, D’ESTRUCTURA COMPLEXA, INCLOSOS ELS D’ESPECIALITAT, ESCRITS EN LLENGUA ANGLESA La competència lectora és un procés social, constructiu i interactiu.
Per desenvolupar-la, cal articular situacions d’aprenentatge en què es potenciï el paper de l’alumnat com a agent actiu d’aquest procés.
Aquest principi encara és més important en aquesta etapa educativa si pensem que les pràctiques lectores compleixen objectius comunicatius i estan inserides en pràctiques socials i culturals més àmplies, les quals tenen un paper clau en la construcció dels coneixements de les diferents disciplines del batxillerat. ° ± ǦǤǡ el desenvolupament d’aquesta competència suposa que l’alumne esdevingui capaç d’enfrontarǦ documents que poden ser complexos quant a la forma i al fons, i que inclouen els textos d’especialitat × À Ǥ ° na a l’alumnat eines societat i en la comunitat de lectors de l’àmbit escolǡÀ Ǥ Hi ha textos continus, l’estructura dels quals ve marcada pel sistema lingüístic.
La ± formes i unes estratègies concretes, que són les que s’han ensenyat tradicionalment a l’escola. ǡÖǡǡ± ǡï Ǥ2 ǡǡ ǡ° ×ǡ l’orientació i la interacció amb el text ‒ Ö ‒ × ° Ǥ Ãǡ ǡ ° Ö ǡǤ ±ǡ± ×ǡ ° Ǥ 2 ǡ ± Analitzar la forma de textos escrits multimodals Interpretar el significat i el sentit de textos escrits multimodals C2Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua anglesa Seleccionar informacions pertinents de diverses fonts d’acord amb uns objectius de lectura concrets Contrastar informacions de diverses fonts per copsar-ne les diferències À± Àǡ ǡ recursos emprats per l’autor per expressar el seu missatge i analitzarǦ Ǥ ǡ ° × ǤÖ han d’anar més enllà de diferenciar les idees principals de les secundàries, així com de ° ‒ ǡ ǡ ǡ Ǥ‒ que l’autor usa per tal de donar pes, missatge final.
L’alumnat, per tant, haurà d’aprendre a regular la lectura i implicarǦ s’hi per tal de donar sentit al que llegeix À que l’han empès a llegir el Ǥ × × Ǥ construcció de significat, que es potencia en les relacions socials, s’anirà desenvolupant a partir d’enllaços associatius mentals que faran de pont entre la realitat extratextual i la Ǥ2ǡ l’alarribarà a crear mentalment un nou text ple de contingut a partir d’haver donat sentit al que llegeix; d’haver interpretat i relacionat amb la seva pròpia experiència; d’haver contrastat ’aula, d’haver estat capaç d’dre el que es diu; i, finalment, d’haver decidit si acceptar Ǥ l’ïǡ ° l’alumnat acce sobre l’ús de la llengua en cada situació comunicativa.
Aquests ± ° Ǥ Orientacions didàctiquesde la competència ° ± ° ± Ǣ ° planificació prèvia de l’acte de llegir; °aquest acte de llegir s’acompanyi d’activitats comprovar la comprensió lectora per part de l’alumnat; i, per ǡ procés lector de l’alumnat. És molt important que l’alumnat aprengui a reconèixer l’objectiu present en qualsevol acte de lectura, ×ǡ ǡ × ×ǡrevisar el que s’ha escrit Ǥ ǡ±ǡ ǡ ° ×±± × ±× vegada menys selectius.
Interactuar amb aquest flux d’informació exigeix adquirir unes habilitats i °± Ǥ motius, l’alumnat ha d’aprendre a destriar convenientment les fonts d’informació À ǡ ǡ de l’autor i el significat profund del text.
En aquest sentit, cal dissenyar situacions que l’alumnat a fer ° Ǣ ° Ǣ Ǣfonts d’informació i dels ǡ Ǥ À ± Ǧǡ d’identificar problemes i de tenir eines per resoldre’ls. En el disseny de situacions d’aprenentatge de la lectura caldrà considerar ǡ ǤÖ ǡ ò° ǡ × Ö Ǥ‒ Ǧ‒ × × × construcció dels coneixements.
Tot això requereix aprendre un conjunt d’estratègies i processos À Ǥ Per afavorir el desenvolupament de l’hàbit lector per part de l’alumnaǡ ǡ ǡ Ǥ d’articularǦ ° Ǥ En el desenvolupament de la competència lectora al batxillerat, cal preveure espais d’aprenentatge per compartir el que s’ha ǡ Ǥ afavoreixen la reflexió, el contrast d’idees i l’adopció de pos ǡÀ ° ± ± d’aquest pro ±Ǥ D’altra banda, la lectura compartida situa el lector dins la societat i promou la seva consciència social per mitjà de l’intercanvi d’idees o de reflexions amb els altres. ǡ Ö redacció d’un resum o síntesi i proposar alternatives en què es consideri la multimodalitat, ja sigui des Àǡ ǡ ȉ ǡ ǡ ȉ Ǥ C3 ESCRIURE TEXTOS MULTIMODALS FORMALS, INCLOSOS ELS D’ESPECIALITAT, EN LLENGUA ANGLESA El desenvolupament de la competència d’escriure al batxillerat suposa consolidar els aprenentatges adquirits en l’etapa anterior quant als processos de planificació, producció i revisió de textos.
En aquesta etapa, però, s’emfatitzen els processos de reflexió metalingüística, els usos formals de la llengua escrita i la producció de textos complexos i multimodals que inclouen l’ús de tota mena de llenguatges ‒lingüístics, icònics, gràfics, etc.‒ i finalitats. scriure textos multimodals formals requereix aprendre a planificar l’escriptura; × ×– Ö ǡ ǡ Ǥ‒, ‒ ‒ Ǥ Planificar l’escriptura significa plantejarǦla qual s’escriu; decidir quines són les idees, ǡǡ Ǥ Ǣ× recursos bibliogràfics que s’empraran; tenir en compte a qui va adreçat el textǡ ×Ǣ ǡ ° × racterístiques formals.
Per tant, el procés d’escriptura al batxillerat no és espontani sinó que parteix sempre d’una reflexió individual o col·lectiva prèvia. ×± Ǥ ×± procés que sovint s’inicia a partir d’un esquema que reflecteix una primera hipòtesi de les diferents × Ǥ ± × d’un text ció final.
El procés d’escriure requereix una revisió constant per verificar que aquestes versions van responent a la planificació inicial d’una forma ǡ ǡÃ ×Ǥ Construir textos escrits multimodals Planificar l’escriptura de textos multimodals C3Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua anglesa Revisar i corregir textos escrits multimodals Reforçar la comunicació escrita a través de recursos multimodals Referenciar els recursos bibliogràfics (impresos, digitals, etc.) emprats ǡ ×× ïǡ ± Ǧ ‒ǡǡǡ° s’utilitzaran‒ destinatari interpreti el text reconstruint la intenció de l’autor.
Aquesta reflexió ha de resultar, a més, en l’ús correcte d’aspectes formals de la llengua, com ara l’ortografia, la sintaxi i la morfologia.
Això implica fer ús d’eines que permeten re òÀ ‒ ǡ ǡ Ǥ‒ ‒ ǡ ×Öǡ Ǥ × òÀ ò òÀ òò ǡ Ǥ El desenvolupament d’aquesta competència va lligat al desenvolupament de la creativitat i del pensament analític i crític de l’alumnat, així com a la sistematització de l’ús formal de la llengua per ° ǡ Ǥ Orientacions didàctiquesde la competència és un procés social de transformació de la informació i de desenvolupament d’un À Ǥ les quals s’escriu un text i que convidin l’alumnat a reflexionar sobre allò que escriu què.
Així doncs, l’aprenentatge de l’escriptura s’hauria d’articular a través de projectes i contexto ȉ Ǥ Quan els textos s’elaboren de manera individual les reflexions sobre la planificació, × ××ǤǡǦ±rendre’n consciència i una eina per aprendre a escriure millor.
En l’etapa de batxillerat és important que es potenciï aquest ǡǦho és organitzant tasques d’escriptura cooperativa o col·laborativa. ǡ ×ǡ ×× sotmeten a una negociació amb els companys.
Aquest fet és avantatjós per dos motius.
D’una banda, ajuda l’alumnat a prendre consciència d’allò que saǡd’altra banda, permet millorar la seva capacitat comunicativa perquè s’aprèn, en una relació d’igualtat,ǡ ǡ ǡÖ Ö’ Ǥ enentatge més significatiu i l’adquisició d’habilitats que × ×Ǥ El disseny d’activitats d’aprenentatge de l’escriptura ha d’incloure l’ús d’eines informàtiques, ȉ ȋ compartits, blogs, Penflip, etc.), no només perquè el procés d’escriure és, com hem dit, un procés social, ×±° ×ǡǡ ± × ×.
Internet, d’altra banda, també posa a l’abast del’alumnat ǡǡd’aprendre a reconèixer i que Ö Ǥ±ǡ Ö ± ×òÀ ± Ǥ× consulta que l’alumnat té a la seva disposició per vetllar per la correcció dels sǤǡÖǡ ±l’orientaciódel docent en la tria d’aquests recursos. ǡ l’alumnat aprengui ×° ǡ Ǥ Ö activitats d’aprenentatge que l’adquisició d’un repertori de recursos retòrics i expressius l’alumnat. RECURSOS D’APRENENTATGE ecció i l’organització dels recursos d’aprenentatge del Programa de comunicació en llengua ǡ ǡ × d’aprendre a comunicarǡ ò Ǥ ǡ– ‒que vertebren l’assignatura i × ° ÀǤ ǡ ǡ l’alumnat ha d’aprendre a produir i comprendre i l’adquisició d’estratègies per a l’ús formal de la llengua, dos dels elements que caracteritzen el procés d’ Ǥ Aquestes circumstàncies condicionen el fet que l’organització dels recursos s’articuli en tres blocsǤ ǡ Comunicació oral formal en llengua anglesaǡ d’aprenentatge propis d’un ús oral, acadèmic i precÀǤ ǡLa lectura de textos multimodals formals en llengua anglesa, selecciona tots aquells recursos d’aprenentatge propis × ° ǡ± À Ö –òÀ ǡǡǡ Ǥ ǡL’escriptura de textos multimodals formals en llengua anglesa, selecciona tots aquells recursos d’aprenentatge propis de la producció ° ǡ Ö –òÀ ǡǡǡ Ǥ BLOC 1 LA COMUNICACIÓ ORAL EN LLENGUA ANGLESA El punt clau per a la mobilització dels recursos de la competència oral al batxillerat és l’accés a ° ° ǡ Ǥ° ’accés als recursos d’altres lingüístic, literari, cultural, científic i artístic previstes en el pla d’estudis d’aǤ L’ús de ° ǡ Ã Öpermet a l’alumnat apropiarǦ Ǧ òÀ Ǥ±ǡ òÀ × Ǥ ǡ ǡ ° ǡ×± formes monologals i d’interaccióǤÀǡ ± l’alumnat Ǥǡ± ± a l’ǡ Ǥ I. FETS I CONCEPTES ͳǤ El text multimodal oral i els diferents sistemes semiòtics que l’integren com un tot: el lingüístic, el ǡ, el gestual i l’espacialǤ ʹǤ Els usos orals de la llengua anglesa, els gèneres textuals que s’hi vinculen – ǡ ‒ À ȋǡ ǡ Öǡ ǤȌǤ ͵Ǥ òÀ Ã ×ǣ Ǥ ͶǤ ×Ǥ ͷǤ Ö °Ǥ Ǥ ° × Ǥ Ǥ ò × × °Ǥ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ ×Ö °ǣ Ǥ × × × ×Ǥ Ǥ × × × d’informacióǤ Ǥ En el cas d’una intervenció monologal: Ǥ Consideració del tipus de receptor a qui anirà adreçat el discurs i del mitjà que s’usarà, per preveure estratègies d’adaptació del llenguatgeǤ Ǥ Realització d’esquemes, resums i notes o guions que contingǣ L’organització coherent del conjunt d’idees principals i secundàriesǤ La selecció d’un lèxic específic adequat segons el propòsit, la situació, el públic i ×Ǥ ×Ǥ previsió dels recursos no verbals que s’empraran per construir el missatgeǤ L’anticipació de possibles preguntes i dubtes que sorgiranǤ Ǥ Previsió de possibles suports audiovisuals o TIC que s’usaran per guiar i reforçar la ×Ǥ Ǥ En el cas d’una inter × ×ǣ Ǥ × × Ǥ ʹǤ × °ǡ retòric, argumentatiu i expositiu, relacionats amb temes generals d’ac Ãǣ Ǥ × × × ǡ × À ȋǡǡǡǡ ǤȌǤ Ǥ × × ǡ informacions proveïdes pel parlant o per l’interlocutorǤ Ǥ Emissió de judicis personals a partir de l’adequada comprensió del discurs i de les pròpies Ǥ Ǥ × ’aquells recursos verbals i no verbals, així com dels digitals, emprats per l’emissor per ferǦ × Ǥ Ǥ Ús d’estratègies desenvolupades en altres llengües per comprendre millor i amb més Ǥ ͵Ǥ × °ǡ Ö ǡ argumentatiu i expositiu, relacionats amb temes generals d’actualitat o Ãǣ Ǥ Ús d’esquemes, resums i notes o Ǥ Ǥ Caracterització de discursos orals i audiovisuals d’acord amb els elements que configuren la × ×Ǥ Ǥ × òÀ ǡ als en anglès propis de cada gènere textual, per facilitar la comprensió de l’audiència i ×Ǥ Ǥ Adequació a l’audiència en termes de registreǤ Ǥ l Ǥ ͶǤ × À °ǣ Ǥ Exposició d’un punt de vista personal argumentatǤ Ǥ × Ǥ Ǥ × ××Ǥ Ǥ ó o acceptació raonades d’argumentacions que són diferents ÖǤ Ǥ Identificació de problemes de comunicació i ús d’estratègies de mediació per resoldre’lsǣ Ǥ × ° ǡ ȉ dificultats de comprensió de l’interlocutorǤ Ǥ Ús d’estratègies de reformulació per aconseguir la correcta transmissió del missatge i × ǡ Ǥ Ǥ Ǥ Ǥ Ús d’estratègies de regulació de les interaccions orals, amb especial atenció als torns de ǡ ǡÃǡ ×ǡl’adequació al context i ×Ǥ ͷǤ × ×°ǣ Ǥ Ús d’estratègies d’autoavaluació, ×d’ ×Ö °Ǥ Ǥ × òÀ × × °ǣ Ǥ × ×°Ǥ Ǥ Ús d’altres llengües per incloure matisos i valors comunicatius al text que es perdrien si s’emprés exclusivament l’anglèsǤ Ǥ × Ǧò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ ïÀ ××ǡ°ǡ×ǡ Ǥ ʹǤ ǡ° Ǥ ͵Ǥ × À Ǥ ͶǤ d’intervencióǤ ͷǤ × òÀ ǡ Ǥ Ǥ °Ǧï ×Ǥ Ǥ at d’afrontar sense ò Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’adquisició i la mobilització dels recursos d’aprenentatge d’aquest bloc permeten resoldre situacions complexes en un context sociocultural real.
En aquest sentit, els recursos d’aquest bloc han d’afavorir que l’alumnat pugui expressarǦ en compte aspectes paraverbals com ara l’entona ×ǡǡǤ± Ǥ L’aspecte clau que ha d’orientar la mobilització dels recursos de la competèn ± tractament profund i sistemàtic de l’ús formal de la llengua oral, superant el prejudici del desenvolupament innat, natural i espontani de la parla: l’oralitat es pot aprendre i ensenyar a través de À ǡ ± ǡ documents orals autèntics i espais d’anàlisi reflexiva que Ö Ǥ × ×Ǥ compte són el tipus de text (narratiu, expositiu, argumentatiu, etc.), el tipus d’interacció, si és Ȁȋǡ × ° ǡ ǤȌÖ ï ȋǡǡïrària o sobre l’actualitat, una entrevista o una ïǡ ǤȌǡ ×ǡ± ȋǡ Àǡ ǤȌǤ ×± ×ȋ ǡ ×° À ǡ ǤȌ ȋǡ ×ǡ ǤȌÀǤ × a producció oral, de manera que el discurs derivi d’una anàlisi prèvia ȋ × ǡ ×ǡ representació de l’oient, mitjà de la comunicació, etc.), textuals (gènere i estructu ǡ convencions discursives, etc.) i lingüístics (especificitats lèxiques, sintàctiques i cohesives).
L’anàlisi prèvia és fonamental per triar l’estratègia comunicativa que s’emprarà.
La planificació de les ǡǡ± ×Ǥ D’altra banda, la recepció de l’oralitat formal es pot tractar a través de l’anàlisi guiada de produccions orals d’altri o pròpies.
L’anàlisi guiada es pot regular a través de guies o graelles d’observació o d’avaluació que es poden construir amb el grupclasse a través d’un exercici d’inferència dels elements clau.
La gravació de produccions pròpies amb l’objectiu d’analitzarǦ ±ǡ±ǡ ° × entre la producció i la recepció.
En l’anàlisi dels discursos orals és important la coherència entre la × × Ö ×Ǥ de l’anàlisi cooperativa i de la coavaluació per reflexionar sobre la pròpia pràctica.
També és important coordinar l’ensenyament de l’oralitat amb el de les altres competències, especialment la competència d’es Ǥ Ö d’interdependència en determinats gèneres discursius híbrids (per exemple, la conferència o el À ȌǤ ° els recursos d’a òǣ ’ï’×ǡ ǡ ‒ narració d’històriesȋstorytelling)‒Ǣl’elaboració de vídeos monologals Ǣ ǡ ×ǡ ǡ ǤǢ ǢǢ × Ǣ Ǧ ’ ×ǡ’Ǧ Ǧ ×òÀ Ǥ BLOC 2 LA LECTURA DE TEXTOS MULTIMODALS EN LLENGUA ANGLESA Els recursos d’aquest bloc s’han seleccionat per potenciar la comprensió i l’ús ǡ Ǥ° ± ǡ × ǡ × × ǡd’ ǡ l’alumnat À Ǥ × ǡ ǡ ° s’han d’aqu Ǥ Un dels nuclis essencials dels recursos d’aquest bloc es trob ǡ interpretació de la informació, i de la seva valoració crítica, cosa que serà facilitada amb l’anà dels textos.
Tot plegat suposa que s’han de × de l’ Ǥ I. FETS I CONCEPTES ͳǤ El text multimodal escrit i els diferents sistemes semiòtics que l’integren com un tot: el lingüístic, ǡi l’espacialǤ ʹǤ Àȋǡ ǡÖǡ ǤȌ ǡǤ ͵Ǥ òÀ °Ǥ ͶǤ ectura, les seves característiques i les seves aplicacions en l’aprenentatge: la ǡ ǡ À ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ ͷǤ ls textos digitals (hipertextos) per a la navegació: l’estructura global ǡÀǤ Ǥ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ × ± °ǣ Ǥ Reconeixement de l’objectiu o del propòsit de lecturaǤ Ǥ × × Ö lectura, l’estructura del text, el suport i els àmbits d’úsǤ Ǥ × × ǣǦ maneres de solucionar el problema (ús de diccionaris, contrast d’interpretacions amb els ǡ ǤȌǤ ʹǤ Utilització d’estratègies per a la recollida (accés i recuperació) d’informació de textos escrits °ǣ Ǥ Selecció de fonts i d’informacions pertinents segons la situació comunicativa i els objectius Ǥ Ǥ Representació mental de l’estructura dels textos digitals (hipertextos) sabent navegar i Ǧ ò ×Ǥ Ǥ × ǡ ǡ ǡ À ° Ǥ ͵Ǥ °ǣ Ǥ ×Ö Ǥ Ǥ × òÀ per l’autorǤ Ǥ Reflexió sobre la funció que acompleixen els diferents recursos emprats per l’autor del text Ǥ ͶǤ × °ǡ ǡ ǡ ats amb temes generals d’actualitat o aspectes socioculturals dels països de ǣ Ǥ × ǡ ǡ ǡ ǡ ǡ principals i secundaris, etc. i de la relació que s’estableix entre to dels connectors intratextuals i altres elements de cohesió textual propis de l’anglèsǤ Ǥ ×d’un text desenvolupament d’una interpretacióadequada a l’objectiu Ǥ Ǥ dentificació de l’estructura emprad ǡǤ Ǥ Reconeixement del punt de vista de l’autor d’un text o dels diferents punts de vista que Ǥ Ǥ × ° ° fonts sobre una mateixa temàtica o en el procés de navegació en pàgines d’hipertextosǤ Ǥ × d’ ° apareixen, del coneixement d’altres lò Ǥ Ǥ × òÀ ȋ Ö ǡ ǡ ǤȌǤ Ǥ l òǡ À ×Ǥ ͷǤ × À °ǣ Ǥ × correspondències i divergències entre les explicacions, l’opinió i els arguments expressats per l’autor Ǥ Ǥ Valoració de l’efecte que produeix ×emprada per l’autor Ö òÀ Ǥ Ǥ × òÀ × °ǣ Ǥ ×– ‒°Ǥ Ǥ × × Ǧò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ crítica i reflexiva quan s’exposa a missatges orientats a la persuasió, especialment els que provenen dels mitjans de comunicació social o d’ Ǥ ʹǤ À ï À ×× ǡ°ǡ×ǡ Ǥ ͵Ǥ ǡ°ǡ À ǡ ǡ Ǥ ͶǤ ud d’acceptació i d’apreciació d ° ǡ À ° Ǥ ͷǤ × ǡǡ ×Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’adquisició dels recursos per al desenvo ° ± objectiu principal la consolidació de l’esperit crític i l’enriquiment personal de l’alumnat.
Aquesta ×À n l’ús de la llengua oral i amb l’escriptura, atès que els processos de recepció i expressió es retroalimenten i complementen.
Per aquest motiu, la lectura d’assajos, de notícies, d’articles d’opinió, de reportatges, de documentals i d’altres textos multim– ‒±, d’una ǡ recurs excel·lent perquè l’alumnat s’informi sobre temes d’interès general i sobre Ö Ǥ ’ ǡ ± ± l’ À ǡ ȉǤ La lectura de diferents tipus de textos al voltant d’una temàtica específica i amb una funcionalitat ± × plantegen els projectes i les tasques.
Aquesta activitat permet a l’alumnat accedir a un ampli ventall de models de gèneres discursius i d’estructures i formes lingüístiques que, un ǡ Ö ǡ° lectura pot ser considerada un pas necessari en el procés d’escriptura i de la parla.
La lectura ȉ ×òÀ ǡ × ’ × Ǥ ǡ × ǡ ǡ ±ǡ desenvolupament d’habilitats tecnològiques que la major part de l’alumnat ja ha ǡÖ °comprensió d’un text multimodal ×Ǥ, l’esperit À l’alumnat ×i l’anàlisidels textos que seran objecte de lectura i l’ús que faci Ǥ l’alumnat ° ǡ tant, la selecció i l’aplicació de l’estratègia de lec Ö ȋ ǡ ǡ ǡ ǡrevisar el que s’ha escritǡ ǡ ǤȌǤ ± ǡ ± ò ǡ l’adquisició d’uns ǡ ǡ ° × ± ± ò Ǥ ±ǡ navegació i d’allò que es tria, ± ° À ǡ ×ȋǡde la ideologia i de les intencions de l’autorǦ Ǣ ǡ ǡ ǤȌǤ ǡ° ° ° ò del perfil de l’alumnatǡ afavorir l’adquisició d’estratègies ̵ ×Ãò Ǥ ǡ± l’alum° les llengües d’escolarització i × À Ǥ ×ò ǡ òÀ ǡ l’alumnat ° òǤ l’últim, en aquest nivell educatiu no s’ha de deixar de banda el foment dels hàbits i gust ǡ ° l’alumnat × Ǥ ǡ ctura d’algunes obres originals ‒ l nivell de l’alumnat‒, d’adaptacions o de ± ȋ ǡ ȉ ǡ ǡ ǡ ǡ À importants, etc.) ha de permetre a l’alumne aprofundir tant en els seus coneixements culturals òÀ Ǥ BLOC 3 L’ESCRIPTURA DE TEXTOS MULTIMODALS EN LLENGUA ANGLESA Si la competència d’escriptura té com a principal funció afavorir que les persones participin en la ǡ d’aprenentatge ± ×ǡ × × ǤD’aquesta manera,els recursos d’aprenentatge d’aquest bloc comprenen sabers ible l’autorregulació necessària per a una correcta elaboració de textos escrits, i que estan × ×ǡÀ À ǡ× òÀ ǡ× òÀ Ǥ Dintre d’aquest bloc de recursos s’han considerat també l seu ús en les diferents situacions comunicatives de l’escriptura. L’aprenentatge de l’escriptura en l’enfocament competencial s’ha de centrar en projectes à ǡ ȉ Ǥ ± ° ǡs’han considerat que s’hi relacionen i, de manera especial,els de l’escriptura col·labor ǤÖ una nova perspectiva social a l’escriptura multimodal i facilita el domini de l’escripturaǤ I. FETS I CONCEPTES ͳǤ À °ǡ × ǡ citaris, els textos d’opinió i × À Ǥ ʹǤ ǣ ×Ǥ ͵Ǥ La gramàtica i l’ortografiade l’anglès i les eines de correcció gramatical i ortogràficaǤ ͶǤ El procés d’escriptura: la planificació, la textualització i la correccióǤ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ Planificació del procés d’escriptura de textos multimodals escrits en anglès: Ǥ × × × ± Ǥ Ǥ ×±Ǥ Ǥ × Ǥ Ǥ Esquematització de l’estructura del text atenent les característiques Ö° els tipus de llenguatges que s’hi relacionen (textuals, icònics, gràfics, etc.)Ǥ Ǥ ××° ° Ǥ Ǥ × × × diverses fonts d’informacióǤ Ǥ Recopilació i valoració d’opinions diferents sobre un mateix temaǤ Ǥ Selecció d’un registr° Ǥ ʹǤ × ° × ǡ argumentatius i expositius relacionats amb temes generals d’actualitat o aspectes socioculturals Ãǣ Ǥ × °Ǥ Ǥ ×ista que s’adoptaǤ Ǥ Seguiment d’una línia argumentativa o narrativa coherentǤ Ǥ Realització dels enregistraments d’àudio i vídeo necessaris per Ǥ Ǥ l ° ×°°Ǥ Ǥ l × × Ǥ Ǥ l × ×Ǥ Ǥ × °Ö °Ǥ ͵Ǥ × × °ǣ Ǥ × × ° × ǡ × ǡ ° ǡ ×ǡ l’ortografia, als marges, als espaiats, a les sangries i al tipus i mida de la lletraǤ Ǥ Revisió i correcció dels aspectes gràfics i d’imatges presents al textǤ Ǥ Ús d’estratègies d’autoavaluació, coavaluació i autocorrecció per millora Ǥ ͶǤ × òÀ × °ǣ Ǥ × ×°Ǥ Ǥ Ús d’altres llengües per incloure matisos i va s’emprés exclusivament l’°Ǥ Ǥ × Ǧò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ Identificació d’usos de la llengua anglesa que poden ser considerats com d’alternatives lingüístiques socialment acceptadesǤ ʹǤ l° × × Ǥ ͵Ǥ °Ǧ ×Ǥ ͶǤ ×ǡ Ǥ ͷǤ ×ǡ × × Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’aprenentatge de l’escriptura al batxillerat ha de planificarǦ ǡ acadèmica i social.
Per això és important que els projectes d’escriptura es plantegin en situacions de ×ǡ ǡǡǢ tinguin finalitats i funcions diverses; que promoguin la necessitat d’aproparǦse al procés d’escriptura ǡ ×° a productes finals.
En el procés d’aprenentatge de l’escriptura serà clau insistir en els processos de ×ǡ ×××ò° pas a pas i aïlladament.
En l’aprenentatge de l’escriptura també ca ǡ° × ±ǡ l’ús de determinats ×ǡ Ǥ Per planificar adequadament l’aprenentatge de l’escriptura caldrà Ǥ ǡ relacionats amb l’esfera personal de l’alumnat, ° ǡ ×ǡ Ö la d’una persona propera, etc. En segon lloc, també és important ǡ × en format digital o de petits poemes a partir d’un model. ǡ ± d’escriptura l’alumnat ± ° ǡ ǡ Ǣ ȉÀ ǡ ǤǢ °Ǣ d’un projecte d’una àrea concreta.
Finalment, l’escriptura també s’haurà de planificar amb la × À ° ȋ ǡ ǡ Ȁ ×À ǡ actuals, opinió i crítica d’obres literàries o espectacles; crear eslògans, esquetxos o tràilers per ȉÀ Ǣ × d’actualitat, etc.)Ǥ A més d’aquests product ǡ l’escriptura s’ha de ° Ǥǡen l’ensenyament de llengües és cabdal posar l’accent en × ° ò Ǥ Àǡ amb la competència oral, l’escriptura pot ser ×ȋ ×Ȍ × (gràcies, entre d’altres, a l’activitat deȌǤ±ǡ ǡ recollir, analitzar i transformar informació, l’escriptura afavorirà l’elaboració d’esquemes per a les ÖÖȋÖȌǤ aquesta línia, a l’hora de planificar textos orals multimodals l’escriptura dels guions (literaris o tècnics) ± × Ǥ ° ǡ ×, l’ × ×× ° Ǥ ±±± ǡ° ȋǡ À À ǡ ǡ ǤȌ°’ ȋǡ ǡǡ ǤȌǤ CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1 ADEQUACIÓ ±quan s’ajusta a un fi i a un interlocutor concret.Àǡ ×± aquella que considera el destinatari i el propòsit comunicatiu i s’hi adapta. ° ×± situació de comunicació en general i de l’audiència o l’interlocutor en particular.
Aquest és un aspecte ° ± ×ǡ ǡǡ × Ǥ Àǡ° ×±± ’° × ativa i al gènere o gèneres textuals que s’emprin en cada cas.
Això es compleix en el moment que la persona que intervé oralment és capaç d’ajustar o, fins i tot, modificar, alguns aspectes ǡ verbals, entre d’altres. ± × ± ‒en el sentit d’ ‒, comprendre el que s’està dient i demostrar aquesta comprensióǤ Àǡ ’ ±’± ’ ǡǤ l’ï, qualsevol intervenció oral està limitada en el temps i, per tant, el criteri d’adequació cal entendre’l també com la relació que s’estableix entre el desenvolupament de la intervenció i el temps a ×ǤÖ ×– ‒l’ús de paraules excessives. ’ï’una estratègia d’intervenció adequada evita l’interlocutor haver d’escoltar un mateix missatge ÖǤ PRECISIÓ La precisió d’una intervenció es refereix, d’una banda,a la transmissió d’un missatge amb exactitud, és ǡ Öǡ ǡ °s pugui ser entès de forma diferent.
La precisió d’una intervenció CA1.
Adequació CA2.
Precisió CA3.
Claredat C1Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua anglesa s’aconsegueix quan es té ben definit allò que es pretén expressar i es domina el lèxi que s’utilitzaran per expressarǦǤ ’ǡ±’ ’ ǡ × ǡǡ Ǥ CLAREDAT ×± Àǡ Ǣ °ǡǡ ïǤ La claredat d’una intervenció oral depèn de tres factors clau.
Per un costat, depèn d’aspectesÀ × ǡǡǡ ° Ǥ altre costat, depèn de la forma en què s’organitza la intervenció, ja sigui sintàctic × Ǥ ǡǡ° Ǥ En aquest sentit, podríem concloure dient que una intervenció clara és aquella que s’articula de manera Ö ǡ Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2 PERTINÈNCIA ° ǡ ’ ×ǡ ’ ° ’’’ Ǥ Hi ha diverses formes d’avaluar si l’alumne llegeix amb pertinènciǡ ’elaboració Àǡ × × el que s’ha llegi, entre d’altres. SENTIT ANALÍTIC À ± ǡ ǤÀ À ǡ± Ǧ ǡǦ × ×Ö° Ǥ CA1.
Pertinència CA2.
Sentit analític C2Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua anglesa CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C3 ADEQUACIÓ L’alumnat escriu de manera adequada quan selecciona ± × ± × Ǥ × ×ǡ±’ × Ö’° (carta, article, etc.).
Això no exclou que una producció escrita pugui considerar més d’un gènere texǢ À° Ǥ ’ ×±’ × ×ȋǡǡ ǡ ǤȌ×Ǥ COHERÈNCIA ° Ǥ ǡ ǡ × ’ǡ Ö Ǥ ° ’ Ǧǡ’ × Ǣ Ãǡ Ǣ ǡ’Ö × °Ǥ COHESIÓ × ± ’ Ǥ ǡǡa més d’estar ǡ À ± ǡ ǡ l’ús de ǡ± ×ǡ’ȉǡ’ïÖǡ ×’ï ×Ǥ CA1.
Adequació CA2.
Coherència CA3.
Cohesió CA4.
Correcció C3Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua anglesa ǡ ×ǡ ’ × ǡ òÀ ǡ ×Ǥ D’altra bandaǡ ± ×Ö parts.
La cohesió semiòtica és una qualitat molt important dels textos multimodals, on l’articulació de ǡ ǡ ï ǡ Ǥ ± ȋ ǡ ȌǤ ǡ±± Ǥ CORRECCIÓ La correcció, aplicada a l’acció d’escriure, es refereix a la capacitat d’aplicar o ser conforme a les normes d’ús de les unitats menors que estructuren les oracions d’un text: regles gramaticǡ d’acord amb la situació comunicativa de l’escriptura.
La finalitat d’aquestes regles és aconseguir els ×Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C1 C1.
Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin l’ús de la llengua anglesa En acabar el batxillerat, quan l’alumne intervenció oral en anglès s’espera que construeixi un ǡ ° a l’aula o que són significatius en el seu entorn proper.
Per aconseguirǦǡ s’espera que utilitzi una estructura lògica, un nombre suficient d’estructures organitzatives × ǡ ï ×stinatari.
Endemés, s’espera que ï Ǥ ambé s’espera que sàpiga expressarǦ × fent ús d’un llenguatge estàndard, À Ö × Ǥ Finalment, també s’espera que la seva intervenció × ǤÖ l’alumne hagi de construirǦse una idea del context d’intervenció que, d’ǡ Ǧ° Ǧǡ’ǡ’’° Ö Ǥ±, ha de ser capaç de fer servir procediments discursius d’ordre Ö± entendre’l. EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C2 C2.
Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua anglesa En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne ° ° ǡ ± × × ×±ǡ Ǥ Finalment, també s’espera que llegeixi amb sentit analític examinant – ‒ ° ×ǡ À Ǥ ǡ ’ À ǡ Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C3 C3. Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua anglesa En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne escrigui textos en anglès clars i detallats sobre una ǡ ° ǡ ǡ ǡ l’estructura del text al destinatari i al gènere que produeix.
Per ferǦho, s’espera que projecti sobre el text la intencionalitat i l’objectiu comunicatiu que persegu × Ǥ ambé s’espera que escrigui de manera coherent, integrant informacions i arguments procedents ǡ ȋǡ Ö ǡ ǡ ǤȌ ǡ Ǥmés, s’espera que s’ajusti al tema sobre el Ǥ Àǡs’espera que l’alumne escrigui de manera cohesionada, encadenant les diverses parts ± ǡ Ǥ Endemés, també s’espera que empri un vocabulari suficientment ric i elaborat, i que ± ï ° ȋ ×ÀǡïÖ ǡ ǤȌǡ als (ús de pronoms i d’elȉǡ ǤȌǡÀ ×Ǥ Finalment, també s’espera que ȋȌÖ la llengua anglesa i l’ortografia, perquè les composicions s’entenguin fàcilmentǤ QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1 Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua anglesa C1 Exposar un tema oralment en un context formal Interactuar en contextos lingüístics i culturals diversos Planificar les pròpies intervencions orals Interpretar el significat i el sentit de documents i missatges orals i audiovisuals Mediar en la comunicació amb d’altres locutors Competència 1 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Adequació CA2.
Precisió CA3.
Claredat Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, quan l’alumne fa una intervenció oral en anglès s’espera que construeixi un discurs clar, ° l’aula o que són significatius en el seu entorn proper.
Per aconseguirǦho, s’espera que utilitzi una estructura lògica, un nombre suficient d’estructures organitzatives i connectors i meca × ǡ ï ×Ǥ Endemés, s’espera que faci servir un to audible i una pronúncia comprensible. També s’espera que sàpigaǦse amb precisió suficient fent ús d’un llenguatge estàndard, així com de Ö × Ǥ Finalment, també s’espera × × ǤÖ l’alumne hagi de construirǦse una idea del context d’intervenció que, d’una banda, li permeti adaptarǦ ° Ǧse i, d’altra banda, l’ajudi a adoptar l’estratègia pertinent per poder donar sentit a allò que escolta.
Endemés, ha de ser capaç de fer servir procediments discursius d’ordre divers per mostrar al seu interlocutor quÖ o que té problemes per entendre’l. QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2 Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua anglesa C2 Contrastar informacions de diverses fonts per copsar-ne les diferències Interpretar el significat i el sentit de textos escrits multimodals Seleccionar informacions pertinents de diverses fonts d’acord amb uns objectius de lectura concrets Analitzar la forma de textos escrits Competència 2 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Pertinència CA2.
Sentit analític Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne llegeixi amb pertinència un ampli ventall de° ǡ ǡ ± × ××±ǡ Ǥ Finalment, també s’espera que llegeixi amb sentit analític examinant – ‒ ° × ǡ À Ǥ ǡ’ À ǡ Ǥ QUADRE DE SÍNTESI DE LA C3 Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua anglesa C3 Revisar i corregir textos escrits multimodals Reforçar la comunicació escrita a través de recursos multimodals Planificar l’escriptura de textos multimodals Construir textos escrits multimodals Referenciar els recursos bibliogràfics (impresos, digitals, etc.) emprats Competència 3 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Adequació CA2.
Coherència CA3.
Cohesió CA4.
Correcció Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne escrigui textos en anglès clars i detallats sobre una gran varietat de temes generals, acadèmics, personals o de lleure, de forma adequada, ajustant l’estructura del text al °ǤǦho, s’espera que projecti sobre el text la intencionalitat i l’objectiu ×Ǥ Així mateix, també s’espera que escrigui de manera coherent integrant informacions i a ǡ ȋǡ Ö ǡ ǡ ǤȌ ǡ a entendre el text.
A més, també s’espera que s’ajusti al tema sobre el qu Ǥ Així mateix, s’espera que l’alumne escrigui de manera cohesionada, encadenant les diverses parts que ± que escriu, per indicar clarament les relacions entre les idees.
Endemés, s’espera que empri un vocabulari ǡ± ï ° ȋ ×Àǡ ús de sinònims o de paraules del mateix camp semàntic, etc.), gramaticals (ús de pronoms i d’elȉǡ ǤȌǡ À ×Ǥ Finalment, també s’espera que empri de forma acurada ȋȌÖ anglesa i l’ortografia, perquè les composicions s’entenguin fàcilment.
Disposition finale première du Décret du 20-03-2019 portant publication du programme de la matière communication en langue anglaise du baccalauréat général de l'École andorrane, dans sa rédaction en vigueur au 21/10/2026.
Lien permanent : https://bopa.mca.ad/fr/decret/2019-03-20/programa-assignatura-comunicacio-llengua-anglesa/df-1
Citation de travail établie à partir du texte consolidé (non officiel) : pour un écrit, vérifiez-la dans le BOPA.