Article 4. Resident

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, estigui subjecta a imposició en aquest estat en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o lloc de constitució o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, incloent-hi també aquest estat i les seves subdivisions polítiques o entitats locals. Aquest terme no inclou, però, les persones que estiguin subjectes a imposició en aquest estat exclusivament per rendes o guanys obtinguts de fonts situades en aquest estat o pel patrimoni situat en aquest estat.

2. El terme resident d’un estat contractant inclou:

a) un fons de pensions reconegut establert en aquest estat; i

b) una organització que s’estableix i funciona exclusivament amb finalitats religioses, benèfiques, científiques, culturals o educatives (o per a més d’una d’aquestes finalitats) i que és resident d’aquest estat d’acord amb les seves lleis, sense perjudici que la totalitat o part dels seus ingressos o guanys puguin ser objecte d’exempció fiscal segons la legislació nacional d’aquest estat.

3. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació es resol de la manera següent:

a) aquesta persona es considera resident exclusivament de l’estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident exclusivament de l’estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);

b) si no es pogués determinar l’estat on aquesta persona té el centre dels seus interessos vitals, o si no tingués un habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident exclusivament de l’estat on sojorna de manera habitual;

c) si aquesta persona sojornés de manera habitual en ambdós estats o si no sojornés en cap dels dos, es considera exclusivament resident de l’estat del qual sigui nacional;

d) si aquesta persona fos nacional d’ambdós estats o si no ho fos de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants resolen la qüestió de comú acord.

4. Quan, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, una persona diferent d’una persona física sigui resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants hauran de determinar de mutu acord l’estat contractant del qual aquesta persona es considera resident als efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc de creació, de constitució o constituïda per altres procediments, així com qualsevol altre factor rellevant. A manca d’aquest acord, aquesta persona no té dret a cap reducció o exempció fiscals previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels estats contractants.