Article 22. No-discriminació

Article 22. No-discriminació

1. Els nacionals d’un Estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre Estat en les mateixes circumstàncies, en particular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Els apàtrides residents d’un Estat contractant no estaran subjectes en cap dels estats contractants a cap impost o obligació relativa a aquest impost que no s’exigeixin o que siguin més onerosos que aquells als quals estiguin o puguin estar subjectes els nacionals d’aquest Estat que es trobin en les mateixes condicions, en particular pel que fa a la residència.

3. Un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no pot ser imposat en aquest altre Estat de manera menys favorable que la imposició de les empreses d’aquest altre Estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no es pot interpretar en el sentit d’obligar un Estat contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les bonificacions personals, exempcions i desgravacions fiscals en funció de la situació o de les càrregues familiars que concedeix als seus propis residents.

4. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11 o de l’apartat 6 de l’article 12, o l’apartat 3 de l’article 20, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant han de ser deduïbles, amb la finalitat de determinar els beneficis gravables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer Estat esmentat.

5. Les empreses d’un Estat contractant que tenen un o diversos residents de l’altre Estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, totalment o en part, no han d’estar sotmeses, en el primer Estat esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer Estat esmentat.

6. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.