Article 23. No-discriminació

Article 23. No-discriminació

1. Els nacionals d’un Estat contractant no estan sotmesos en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació complementària que sigui diferent o més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre Estat que es troben en la mateixa situació, en particular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició s’aplica també a les persones que no són residents d’un Estat contractant o dels dos Estats contractants.

2. Un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no pot ser imposada en aquest altre Estat de manera menys favorable que la imposició de les empreses d’aquest altre Estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no es pot interpretar en el sentit d’obligar un Estat contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les bonificacions personals, exempcions i desgravacions fiscals en funció de la situació o de les càrregues familiars que concedeix als seus propis residents.

3. Llevat que les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 5 de l’article 11, o de l’apartat 5 de l’article 12 siguin aplicables, els interessos, cànons i altres despeses pagats per una empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis imposables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer Estat. De la mateixa manera, els deutes d’una empresa d’un Estat contractant a favor del resident d’un altre Estat contractant són deduïbles per determinar el patrimoni imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si haguessin estat contractats a favor d’un resident del primer Estat.

4. Les empreses d’un Estat contractant el capital de les quals està en totalitat o en part, directament o indirectament, en possessió o controlat per un o diversos residents de l’altre Estat contractant, no estan sotmeses en el primer Estat a cap imposició o obligació complementària que sigui diferent o més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmeses les altres empreses similars del primer Estat. Les disposicions d’aquest article s’apliquen, malgrat les disposicions de l’article 2, als impostos de qualsevol naturalesa o denominació.