Convention entre la Principauté d'Andorre et le Grand-Duché de Luxembourg tendant à éviter les doubles impositions et à prévenir l'évasion et la fraude fiscales en matière d'impôts sur le revenu et sur la fortune · bopa.mca.ad
Convention internationaleArticle 12. Cànons
Traduction réalisée par intelligence artificielle, à titre informatif. Seul le texte catalan publié au BOPA fait foi. Texte catalan · texte disponible uniquement en catalan
Article 12. Cànons
1. Els cànons procedents d’un Estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre Estat contractant només són imposables en aquest altre Estat.
2. El terme “cànons” emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa pagades per l’ús o la concessió de l’ús d’un dret d’autor sobre una obra literària, artística o científica, incloses les pel·lícules cinematogràfiques, d’una patent, d’una marca de fàbrica o comercial, d’un dibuix o d’un model, d’un plànol, d’una fórmula o d’un procediment, secrets, i per informacions relatives a una experiència adquirida en l’àmbit industrial, comercial o científic.
3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant, d’on procedeixen els cànons, una activitat empresarial mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat i quan el dret o el bé generador dels cànons hi està vinculat efectivament. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
4. Es considera que els cànons procedeixen d’un Estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui o no resident d’un Estat contractant, té en un estat un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dóna lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’Estat on se situa l’establiment permanent.
5. Quan, per raó de relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o que un i altre mantenen amb persones terceres, l’import dels cànons, tenint en compte la prestació per a la qual es paguen, excedeixi allò que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència de les relacions esmentades, les disposicions d’aquest article només s’apliquen a aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable segons la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.
Art. 12 de la Convention entre la Principauté d'Andorre et le Grand-Duché de Luxembourg tendant à éviter les doubles impositions et à prévenir l'évasion et la fraude fiscales en matière d'impôts sur le revenu et sur la fortune, dans sa rédaction en vigueur au 07/03/2016.
Lien permanent : https://bopa.mca.ad/fr/conveni/2014-06-02/cdi-luxemburg/art-12?data=2016-03-07
Citation de travail établie à partir du texte consolidé (non officiel) : pour un écrit, vérifiez-la dans le BOPA.