Protocol

Protocol.

Estats Part al Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional Nova York, 15 de novembre del 2000 Entrada en vigor: 28 de gener del 2004, de conformitat amb l’article 22. Darrera actualització: 12 de gener del 2026 Estat: Signataris: 112. Parts: 155. Nota: El Protocol va ser adoptat per la resolució A/RES/55/25, del 15 de novembre del 2000, a la cinquanta-cinquena sessió de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides.

D’acord amb l’article 21, aquest Protocol està obert a la signatura de tots els estats i de les organitzacions regionals d’integració econòmica, amb la condició que almenys un estat membre d’una d’aquestes organitzacions hagi signat el Protocol del 12 al 15 de desembre del 2000 al Palazzi di Giustizia, a Palerm (Itàlia), i posteriorment a la seu de l’Organització de les Nacions Unides, a Nova York, fins al 12 de desembre del 2002. Participant Signatura Ratificació, Adhesió (a), Successió (d) Afganistan 2 de febrer del 2017 a Albània 12 de desembre del 2000 20 de febrer del 2004 Alemanya 12 de desembre del 2000 14 de juny del 2006 Algèria 6 de juny del 2001 9 de març del 2004 Angola 19 de setembre del 2014 a Antigua i Barbuda 17 de febrer del 2010 a Aràbia Saudita 10 de desembre del 2000 29 de juliol del 2007 Argentina 12 de desembre del 2000 19 de novembre del 2002 Armènia 15 de novembre del 2001 1 de juliol del 2003 Austràlia 21 de desembre del 2001 27 de maig del 2004 Àustria 12 de desembre del 2000 30 de novembre del 2007 Azerbaidjan 12 de desembre del 2000 30 d’octubre del 2003 Bahames 9 d’abril del 2001 26 de setembre del 2008 Bahrain 7 de juny del 2004 a Barbados 26 de setembre del 2001 11 de novembre del 2014 Bèlgica 12 de desembre del 2000 11 d’agost del 2004 Belize 14 de setembre del 2006 a Benín 17 de maig del 2002 30 d’agost del 2004 Bielorússia 14 de desembre del 2000 25 de juny del 2003 Bolívia (Estat plurinacional de) 12 de desembre del 2000 Bòsnia i Hercegovina 12 de desembre del 2000 24 d’abril del 2002 Botswana 10 d’abril del 2002 29 d’agost del 2002 Brasil 12 de desembre del 2000 29 de gener del 2004 Bulgària 13 de desembre del 2000 5 de desembre del 2001 Burkina Faso 15 de desembre del 2000 15 de maig del 2002 Burundi 14 de desembre del 2000 24 de maig del 2012 Cambodja 11 de novembre del 2001 12 de desembre del 2005 Camerun 13 de desembre del 2000 15 de juliol del 2004 Canadà 14 de desembre del 2000 13 de maig del 2002 Cap Verd 13 de desembre del 2000 15 de juliol del 2004 Comores 15 de desembre del 2020 a Congo 14 de desembre del 2000 Costa d’Ivori 8 de juny del 2017 a Costa Rica 16 de març del 2001 7 d’agost del 2003 Croàcia 12 de desembre del 2000 24 de gener del 2003 Cuba 20 de juny del 2013 a Dinamarca 1 12 de desembre del 2000 8 de desembre del 2006 Djibouti 20 d’abril del 2005 a Dominica 17 de maig del 2013 a Egipte 1 de març del 2005 a El Salvador 15 d’agost del 2002 18 de març del 2004 Equador 13 de desembre del 2000 17 de setembre del 2002 Eslovàquia 15 de novembre del 2001 21 de setembre del 2004 Eslovènia 15 de novembre del 2001 21 de maig del 2004 Espanya 13 de desembre del 2000 1 de març del 2002 Estònia 20 de setembre del 2002 12 de maig del 2004 Estats Units d’Amèrica 13 de desembre del 2000 3 de novembre del 2005 Eswatini 8 de gener del 2001 24 de setembre del 2012 Etiòpia 22 de juny del 2012 a Federació de Rússia 12 de desembre del 2000 26 de maig del 2004 Fiji 19 de setembre del 2017 a Filipines 14 de desembre del 2000 28 de maig del 2002 Finlàndia 12 de desembre del 2000 7 de setembre del 2006 A França 12 de desembre del 2000 29 d’octubre del 2002 Gabon 10 de maig del 2019 a Gàmbia 14 de desembre del 2000 5 de maig del 2003 Geòrgia 13 de desembre del 2000 5 de setembre del 2006 Ghana 21 d’agost del 2012 a Grècia 13 de desembre del 2000 11 de gener del 2011 Grenada 21 de maig del 2004 a Guatemala 1 d’abril del 2004 a Guinea 8 de juny del 2005 a Guinea Bissau 14 de desembre del 2000 Guinea Equatorial 14 de desembre del 2000 Guyana 16 d’abril del 2008 a Haití 13 de desembre del 2000 19 d’abril del 2011 Hondures 18 de novembre del 2008 a Hongria 14 de desembre del 2000 22 de desembre del 2006 Índia 12 de desembre del 2002 5 de maig del 2011 Indonèsia 12 de desembre del 2000 28 de setembre del 2009 Iraq 9 de febrer del 2009 a Irlanda 13 de desembre del 2000 Islàndia 13 de desembre del 2000 Itàlia 12 de desembre del 2000 2 d’agost del 2006 Jamaica 13 de febrer del 2002 29 de setembre del 2003 Japó 9 de desembre del 2002 11 de juliol del 2017 A Kazakhstan 31 de juliol del 2008 a Kenya 5 de gener del 2005 a Kirguizistan 13 de desembre del 2000 2 d’octubre del 2003 Kiribati 15 de setembre del 2005 a Kuwait 12 de maig del 2006 a Lesotho 14 de desembre del 2000 24 de setembre del 2004 Letònia 10 de desembre del 2002 23 d’abril del 2003 Líban 26 de setembre del 2002 5 d’octubre del 2005 Libèria 22 de setembre del 2004 a Líbia 13 de novembre del 2001 24 de setembre del 2004 Liechtenstein 14 de març del 2001 20 de febrer del 2008 Lituània 25 d’abril del 2002 12 de maig del 2003 Luxemburg 12 de desembre del 2000 24 de setembre del 2012 Macedònia del Nord 12 de desembre del 2000 12 de gener del 2005 Madagascar 14 de desembre del 2000 15 de setembre del 2005 Malawi 17 de març del 2005 a Mali 15 de desembre del 2000 12 d’abril del 2002 Malta 14 de desembre del 2000 24 de setembre del 2003 Maurici 24 de setembre del 2003 a Mauritània 22 de juliol del 2005 a Mèxic 13 de desembre del 2000 4 de març del 2003 Moçambic 15 de desembre del 2000 20 de setembre del 2006 Mònaco 13 de desembre del 2000 5 de juny del 2001 Mongòlia 27 de juny del 2008 a Montenegro 2 23 d’octubre del 2006 d Myanmar 30 de març del 2004 a Namíbia 13 de desembre del 2000 16 d’agost del 2002 Nauru 12 de novembre del 2001 12 de juliol del 2012 Nicaragua 15 de febrer del 2006 a Níger 18 de març del 2009 a Nigèria 13 de desembre del 2000 27 de setembre del 2001 Noruega 13 de desembre del 2000 23 de setembre del 2003 Nova Zelanda 3 14 de desembre del 2000 19 de juliol del 2002 Oman 13 de maig del 2005 a Països Baixos (Regne dels) 4 12 de desembre del 2000 27 de juliol del 2005 A Palau 27 de maig del 2019 a Panamà 13 de desembre del 2000 18 d’agost del 2004 Paraguai 23 de setembre del 2008 a Perú 12 de desembre del 2000 23 de gener del 2002 Polònia 4 d’octubre del 2001 26 de setembre del 2003 Portugal 12 de desembre del 2000 10 de maig del 2004 Qatar 6 de març del 2026 a Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 14 de desembre del 2000 9 de febrer del 2006 República Àrab Siriana 13 de desembre del 2000 8 d’abril del 2009 República Centreafricana 6 d’octubre del 2006 a República de Corea 13 de desembre del 2000 5 de novembre del 2015 República de Moldàvia 14 de desembre del 2000 28 de febrer del 2006 a República Democràtica del Congo 26 de setembre del 2003 a República Democràtica Popular de Laos 26 de setembre del 2003 a República Dominicana 15 de desembre del 2000 10 de desembre del 2007 República Txeca 10 de desembre del 2002 24 de setembre del 2013 República Unida de Tanzània 13 de desembre del 2000 24 de maig del 2006 Romania 14 de desembre del 2000 4 de desembre del 2002 Ruanda 14 de desembre del 2000 4 d’octubre del 2006 Saint Kitts i Nevis 21 de maig del 2004 a Saint Vincent i les Grenadines 20 de novembre del 2002 29 d’octubre del 2010 San Marino 14 de desembre del 2000 20 de juliol del 2010 São Tomé i Príncipe 12 d’abril del 2006 a Senegal 13 de desembre del 2000 27 d’octubre del 2003 Sèrbia 12 de desembre del 2000 6 de setembre del 2001 Seychelles 22 de juliol del 2002 22 de juny del 2004 Sierra Leone 27 de novembre del 2001 12 d’agost del 2014 Somàlia 25 de març del 2025 a Sri Lanka 13 de desembre del 2000 Sud-àfrica 14 de desembre del 2000 20 de febrer del 2004 Sudan 9 d’octubre del 2018 a Sudan del Sud 9 d’abril del 2025 a Suècia 12 de desembre del 2000 6 de setembre del 2006 Suïssa 2 d’abril del 2002 27 d’octubre del 2006 Surinam 25 de maig del 2007 a Tailàndia 18 de desembre del 2001 Tadjikistan 8 de juliol del 2002 a Timor-Leste 9 de novembre del 2009 a Togo 12 de desembre del 2000 28 de setembre del 2010 Trinitat i Tobago 26 de setembre del 2001 6 de novembre del 2007 Tunísia 13 de desembre del 2000 14 de juliol del 2003 Turkmenistan 28 de març del 2005 a Turquia 13 de desembre del 2000 25 de març del 2003 Txad 23 de setembre del 2022 a Ucraïna 5,6 15 de novembre del 2001 21 de maig del 2004 Uganda 12 de desembre del 2000 27 de març del 2024 Unió Europea 12 de desembre del 2000 6 de setembre del 2006 AA Uruguai 13 de desembre del 2000 4 de març del 2005 Uzbekistan 28 de juny del 2001 Veneçuela (República Bolivariana de) 14 de desembre del 2000 19 d’abril del 2005 Xile 8 d’agost del 2002 29 de novembre del 2004 Xipre 12 de desembre del 2000 6 d’agost del 2003 Zàmbia 24 d’abril del 2005 a Declaracions i reserves (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la data de la ratificació, de l’adhesió o de la successió.) AFGANISTAN El Govern de la República Islàmica de l’Afganistan formula una reserva pel que fa a l’article 18 d’aquest Protocol.

ALGÈRIA El Govern de la República Democràtica i Popular d’Algèria no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Protocol, que preveuen que tota controvèrsia entre dos o més estats relativa a la interpretació o l’aplicació d’aquest Protocol que no hagi estat resolta per via de negociació s’ha de sotmetre a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia a petició d’un d’ells.

El Govern de la República Democràtica i Popular d’Algèria considera que tota controvèrsia d’aquesta naturalesa només pot ser sotmesa a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts implicades en la controvèrsia.

La ratificació per part de la República Democràtica i Popular d’Algèria d’aquest Protocol no significa en cap cas el reconeixement d’Israel.

Aquesta ratificació no pot ser interpretada com a conduent a l’establiment de relacions de cap mena amb Israel.

AZERBAIDJAN La República de l’Azerbaidjan declara que li és impossible garantir l’aplicació de les disposicions d’aquest Protocol als territoris ocupats per la República d’Armènia mentre aquests territoris no siguin alliberats d’aquesta ocupació.

D’acord amb l’apartat 3 de l’article 20 d’aquest Protocol, la República de l’Azerbaidjan declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 20. BAHAMES Tal com preveu l’apartat 3 de l’article 20, la Commonwealth de les Bahames formula, segons el procediment establert a l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Protocol, la reserva següent: una controvèrsia relativa a l’aplicació o a la interpretació de les disposicions d’aquest Protocol només serà sotmesa a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts implicades en la controvèrsia.

BAHRAIN El Regne de Bahrain no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 20 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar.

BIELORÚSSIA 7 La República de Bielorússia parteix del fet que les disposicions dels apartats 2 a 4 de l’article 20 d’aquest Protocol han de ser interpretades de manera conscient com a no obligant un estat part del Protocol a resoldre davant la Cort Internacional de Justícia les seves controvèrsies relatives a la interpretació o l’aplicació d’aquest Protocol amb un altre estat part del Protocol que hagi retirat la seva reserva de no reconeixement de la competència de la Cort, en els casos en què aquestes controvèrsies hagin sorgit i/o hagin estat objecte d’un reglament pacífic, inclosa la negociació i/o l’arbitratge, abans, en la data o immediatament després de la retirada d’aquesta reserva.

El 13 de novembre del 2023, el secretari general va rebre una comunicació de la República de Bielorússia relativa a la seva declaració interpretativa sobre l’article 20 d’aquest Protocol.

Vegeu C.N.473.2023.TREATIES-XVIII.12.b, de data 16 de novembre del 2023, per al text de la comunicació.

BÈLGICA Declaració: “Aquesta signatura compromet igualment la Comunitat Francesa, la Comunitat Flamenca, la Comunitat Germanòfona, la Regió Valona, la Regió Flamenca i la Regió de Brussel·les-Capital.” CUBA La República de Cuba declara que, d’acord amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 20 d’aquest Protocol, no es considera vinculada per l’apartat 2 d’aquest article.

EL SALVADOR Reserva: El Govern de la República d’El Salvador no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 20, atès que no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia; pel que fa a l’apartat 2 de l’article 9, declara que, d’acord amb el seu dret intern, l’Estat indemnitzarà, conforme a la llei, les víctimes dels errors judicials degudament comprovats, únicament en cas de revisió en matèria penal; pel que fa a l’article 18, declara que el repatriament dels migrants objecte de tràfic il·lícit es farà en la mesura del possible i tenint en compte els mitjans de què disposi l’Estat.

Reserva: Pel que fa a l’apartat 3 de l’article 20, el Govern de la República d’El Salvador no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 d’aquest article, ja que no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

Declaracions: Pel que fa a les disposicions de l’apartat 2 de l’article 9, el Govern declara que, d’acord amb la seva legislació interna i només en cas de revisió en matèria penal, l’Estat indemnitzarà, conforme a la llei, les víctimes dels errors judicials degudament provats.

Pel que fa a l’article 18, el Govern declara que el repatriament dels migrants víctimes del tràfic es farà en la mesura del possible i dels mitjans de què disposi l’Estat.

EQUADOR Pel que fa al Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, el Govern de l’Equador declara que els migrants són víctimes de tràfic il·lícit d’éssers humans per part de grups criminals organitzats que tenen com a únic objectiu obtenir avantatges indeguts i enriquir-se il·legalment a costa de persones que volen treballar honradament a l’estranger.

Les disposicions d’aquest Protocol s’han d’interpretar en relació amb el Conveni internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i dels membres de les seves famílies, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1990, així com amb els instruments internacionals vigents en matèria de drets humans.

D’acord amb la facultat que li confereix l’apartat 3 de l’article 20 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, el Govern de l’Equador formula una reserva respecte de l’apartat 2 del mateix article, que tracta del reglament de les controvèrsies.

ESTATS UNITS D’AMÈRICA

1. Els Estats Units d’Amèrica reprimeixen penalment la majoria de les formes de temptativa de cometre les infraccions establertes en aplicació de l’apartat 1 de l’article 6 d’aquest Protocol, però no totes. Pel que fa a l’obligació prevista a l’apartat 2. a de l’article 6, els Estats Units d’Amèrica es reserven el dret de tipificar com a infracció penal les temptatives de cometre els actes descrits a l’apartat 1.b de l’article 6 només en la mesura que, d’acord amb el seu dret intern, les conductes en qüestió afectin passaports falsos o falsificats o altres documents d’identitat ben definits, constitueixin un frau o una declaració falsa, o constitueixin una temptativa d’utilitzar un visat fals o falsificat.

2. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 20, els Estats Units d’Amèrica declaren que no es consideren vinculats per l’obligació establerta a l’apartat 2 de l’article 20. Els Estats Units d’Amèrica interpreten l’obligació d’establir les infraccions previstes en aquest Protocol com a infraccions principals de blanqueig de capitals, en vista de l’apartat 2. b de l’article 6 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, com exigint als estats part la inclusió en la seva legislació sobre blanqueig de capitals –quan aquesta conté una llista d’infraccions principals específiques– d’un ventall complet d’infraccions vinculades al tràfic il·lícit de migrants.

ETIÒPIA Etiòpia no accepta la competència de la Cort Internacional de Justícia prevista a l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Protocol.

FIDJI Fidji es reserva el dret de no renunciar als seus drets sobirans i declara que no es considera vinculada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 20. GRÈCIA Article 13 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, sens perjudici de l’article 9A, així com de l’apartat 3 de l’article 19 de la Constitució; de l’apartat 1 de l’article 8 del Conveni europeu per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals; dels articles 436 a 457 del Codi de procediment penal i de l’article 352B del Codi penal, tal com va ser afegit per l’apartat 12 de l’article 2 de la Llei 3625/2007 (Diari Oficial 290A); de la Llei 2472/1997, tal com va ser modificada pels articles 8 de la Llei 2819/2000 (Diari Oficial 84A), 10 de la Llei 3090/2002 (Diari Oficial 329A) i 8 de la Llei 3625/2007; de la Llei 3471/2006 (Diari Oficial 133A), i del decret presidencial 47/2005 (Diari Oficial 64A).

Grècia invoca l’apartat 3 de l’article 20 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, per declarar que no es considera vinculada per l’apartat 2 d’aquest article.

INDONÈSIA El Govern d’Indonèsia declara que les disposicions dels articles 6.2. c , 9.1. a i 9.2 d’aquest Protocol han de ser aplicades amb el respecte absolut als principis de sobirania i d’integritat territorial dels estats; El Govern d’Indonèsia formula una reserva en el sentit que no es considera vinculat per les disposicions de l’article 20.2 d’aquest Protocol, i estima que les controvèrsies relatives a la interpretació o l’aplicació d’aquest Protocol que no hagin estat resoltes per la via prevista a l’apartat 1 d’aquest article només poden ser sotmeses a la Cort Internacional de Justícia amb l’acord de totes les parts implicades.

LITUÀNIA 8 MALAWI Preocupat per combatre, fins a eliminar-les totalment, les infraccions vinculades al tràfic de persones, en particular de dones i infants, el Govern de la República de Malawi ha posat en marxa diverses reformes socials i legislatives que reflecteixen les obligacions derivades d’aquest Protocol.

A més, declara formalment que accepta el contingut de l’apartat 2 de l’article 20 sobre el reglament de les controvèrsies relatives a la interpretació i l’aplicació d’aquest Protocol, tenint en compte l’apartat 3 de l’article 20. MYANMAR El Govern de la Unió de Myanmar formula una reserva a l’article 20 i declara que no es considera vinculat per l’obligació que aquest article imposa de sotmetre a la Cort Internacional de Justícia qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o l’aplicació d’aquest Protocol.

QATAR

1. L’Estat de Qatar no és part del Conveni de 1951 ni del Protocol de 1967 relatius a l’estatut dels refugiats, esmentats a l’apartat 1 de l’article 19 d’aquest Protocol.

2. L’Estat de Qatar no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Protocol, relatives al reglament de les controvèrsies.

REPÚBLICA ÀRAB SIRIANA La República Àrab Siriana expressa reserves quant al contingut de l’apartat 2 de l’article 20 del segon Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

El Govern de la República Àrab Siriana no és part del Conveni de 1951 ni del Protocol de 1967 relatius a l’estatut dels refugiats, esmentats a l’apartat 1 de l’article 19 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA POPULAR DE LAOS D’acord amb l’apartat 3 de l’article 20 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, la República Democràtica Popular de Laos declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Protocol.

La República Democràtica Popular de Laos declara que, per sotmetre a arbitratge o a la Cort Internacional de Justícia una controvèrsia relativa a la interpretació o l’aplicació d’aquest Protocol, és necessari l’acord de totes les parts implicades en el litigi.

REPÚBLICA DE MOLDÀVIA D’acord amb l’apartat 3 de l’article 20 d’aquest Protocol, la República de Moldàvia no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Protocol.

Fins al ple restabliment de la integritat territorial de la República de Moldàvia, les disposicions del Conveni s’aplicaran únicament al territori controlat per les autoritats de la República de Moldàvia.

SOMÀLIA La República Federal de Somàlia declara que no es considera vinculada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Protocol relatives al reglament de les controvèrsies mitjançant arbitratge o per remissió a la Cort Internacional de Justícia, excepte en cas d’acord específic entre les parts implicades.

SUD-ÀFRICA Abans d’haver pres una decisió relativa a la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia, el Govern de la República de Sud-àfrica no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Protocol, que preveuen la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia en cas de controvèrsia derivada de la interpretació o l’aplicació d’aquest Protocol.

La posició de la República de Sud-àfrica és que una controvèrsia concreta només pot ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts implicades en la controvèrsia, per a cada cas específic.

SUDAN D’acord amb l’apartat 3 de l’article 20, el Govern de la República del Sudan no es considera vinculat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Protocol.

TUNÍSIA UNIÓ EUROPEA Informació sobre l’evolució de les competències de la Unió Europea relatives al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional i als protocols corresponents arran de l’adopció del Tractat de Lisboa.

Aquest document tracta de l’evolució de les competències de la Unió Europea en els àmbits regulats pel Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional i els protocols corresponents 1 des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa. 2 Amb l’entrada en vigor del Tractat, les competències de la Unió Europea, que ha succeït la Comunitat Europea, han evolucionat.

Així, la UE (anteriorment CE) té ara l’obligació jurídica d’informar el dipositari de les seves noves competències i de precisar-ne l’abast i l’extensió, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 36 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, l’apartat 3 de l’article 21 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants i l’apartat 3 de l’article 16 del Protocol contra el tràfic de persones.

La informació que es presenta a continuació completa la notificació del 8 de març del 2010 adreçada al secretari general de les Nacions Unides, en qualitat de dipositari dels convenis de l’ONU.

El Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional i els protocols corresponents són, en particular, acords de competència mixta.

Inclouen disposicions que corresponen tant a la competència exclusiva de la UE com a la competència compartida entre la UE i els seus estats membres.

La UE ha adquirit noves competències en virtut del títol V del Tractat de funcionament de la Unió Europea (articles 82 i 83).

Aquestes noves competències afecten aspectes importants de la cooperació judicial en matèria penal (inclosa la reconeixença mútua de les decisions judicials entre els estats membres de la UE) i de la cooperació policial (apartats 2 i 3 de l’article 87 i article 89 del Tractat de funcionament de la Unió Europea).

Pel que fa al dret penal material, les competències exercides en virtut de l’apartat 1 de l’article 83 del Tractat de funcionament de la UE s’estenen a la delinqüència especialment greu amb dimensió transfronterera, com ara el terrorisme, el tràfic d’éssers humans i l’explotació sexual de dones i infants, el tràfic il·lícit de drogues, el tràfic il·lícit d’armes, el blanqueig de diners, la corrupció, la falsificació de mitjans de pagament, la delinqüència informàtica i la delinqüència organitzada.

La UE ha exercit la seva competència legislant en la majoria d’aquests àmbits, però també en altres àmbits vinculats al Conveni i als protocols corresponents, com ara el tràfic il·lícit de migrants, la delinqüència ambiental i el bloqueig i l’embargament de béns.

A més, ha creat òrgans encarregats d’investigar les infraccions comeses contra els seus interessos financers i de perseguir-ne els autors.

La UE recorda que també és competent per lluitar contra el frau i qualsevol altra activitat il·legal que afecti els seus interessos financers (article 325 del Tractat de funcionament de la UE i, en matèria penal, apartat 2 de l’article 83 del Tractat), i en particular per tractar les qüestions relatives a la lluita contra la corrupció.

Ha exercit les seves competències en aquest àmbit, especialment mitjançant la creació de l’Oficina Europea de Lluita Antifrau i l’adopció de normes detallades sobre diversos aspectes de la lluita contra les activitats il·legals que afecten els seus interessos financers.

La UE també ha adquirit la competència per crear el Ministeri Fiscal Europeu (article 86 del Tractat de funcionament de la Unió Europea).

Creat pel Reglament (UE) 2017/1939, 3 el Ministeri Fiscal Europeu és competent per investigar, perseguir i portar a judici els autors de les infraccions que afecten els interessos financers de la UE (en particular el blanqueig de diners derivat de béns obtinguts a partir d’aquestes infraccions, així com el frau, la corrupció i la malversació que afectin o puguin afectar els interessos financers de la Unió 4 ) i els seus còmplices.

També és competent per tractar les infraccions relatives a la participació en activitats d’una organització criminal tal com es defineix en la decisió marc 2008/841/JAI, 5 tal com ha estat implementada en el dret nacional, si l’activitat criminal d’aquesta organització té per objectiu cometre alguna de les infraccions esmentades que afecten els interessos financers de la Unió.

En els àmbits esmentats, correspon exclusivament a la UE concloure amb altres països o amb organitzacions internacionals competents acords internacionals quan aquesta activitat pugui tenir repercussions sobre les normes comunes o modificar-ne l’abast.

En l’àmbit de la cooperació per al desenvolupament, la UE és competent per dur a terme activitats i conduir una política comuna.

Ajuda especialment els països socis a ratificar i aplicar el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional i es basa en les disposicions relatives a la lluita contra la delinqüència transfronterera per elaborar acords amb els països socis.

L’exercici d’aquesta competència no ha d’impedir que els estats membres exerceixin les seves pròpies competències.

La política de cooperació per al desenvolupament de la UE i la dels seus estats membres es complementen i es reforcen mútuament.

L’article 21, apartat 3, d’aquest Protocol preveu que l’instrument d’adhesió d’una organització regional d’integració econòmica inclogui una declaració que precisi les matèries regulades per aquest Protocol, per a les quals la competència ha estat transferida a l’organització pels seus estats membres que són parts d’aquest Protocol.

Aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar s’aplica, pel que fa a les competències transferides a la Comunitat Europea, als territoris en què el Tractat que institueix la Comunitat Europea és aplicable i en les condicions establertes en aquest Tractat, en particular a l’article 299, i en els protocols que hi estan annexats.

Aquesta declaració és sens perjudici de la posició del Regne Unit i d’Irlanda en virtut del Protocol d’integració del cabal Schengen en el marc de la Unió Europea i del Protocol sobre la posició del Regne Unit i d’Irlanda, annexats al Tractat sobre la Unió Europea i al Tractat que institueix la Comunitat Europea.

Aquesta declaració és també sens perjudici de la posició de Dinamarca en virtut del Protocol sobre la posició de Dinamarca, annexat al Tractat sobre la Unió Europea i al Tractat que institueix la Comunitat Europea.

D’acord amb l’article 299, aquesta declaració tampoc no és aplicable als territoris dels estats membres als quals aquest Tractat no s’aplica i no afecta les mesures o posicions que puguin ser adoptades en virtut d’aquest Protocol pels estats membres interessats en nom i en benefici d’aquests territoris.

En aplicació de la disposició esmentada, aquesta declaració precisa les competències transferides pels estats membres a la Comunitat en virtut dels tractats en les matèries regulades per aquest Protocol.

L’abast i l’exercici d’aquestes competències comunitàries estan, per naturalesa, destinats a evolucionar contínuament, i la Comunitat completarà o modificarà aquesta declaració, si cal, d’acord amb l’article 21, apartat 3, d’aquest Protocol.

La Comunitat subratlla que és competent per adoptar mesures relatives al pas de les fronteres exteriors dels estats membres, establint les normes i modalitats de control de les persones en aquestes fronteres i les regles relatives als visats per a estades previstes d’una durada màxima de tres mesos.

També són de la seva competència les mesures relatives a la política d’immigració i relatives a les condicions d’entrada i de residència, i les mesures de lluita contra la immigració clandestina i l’estada irregular, inclòs el repatriament de les persones en situació irregular.

A més, pot adoptar mesures per assegurar la cooperació entre els serveis competents de les administracions dels estats membres, així com entre aquests serveis i la Comissió, en els àmbits esmentats.

En aquests àmbits, la Comunitat ha adoptat normes i regulacions i, en conseqüència, és l’única que pot emprendre accions exteriors amb estats tercers o amb organitzacions internacionals competents.

A més, la política de la Comunitat en l’àmbit de la cooperació per al desenvolupament complementa les que duen a terme els estats membres i inclou disposicions destinades a prevenir i combatre el tràfic de migrants.

VENEÇUELA (REPÚBLICA BOLIVARIANA DE) La República Bolivariana de Veneçuela, d’acord amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 20 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, formula una reserva respecte de la disposició prevista a l’apartat 2 d’aquest article.

En conseqüència, declara que no es considera obligada a sotmetre una controvèrsia a arbitratge ni reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

Objeccions (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la data de la ratificació, de l’adhesió o de la successió.) ALEMANYA La República Federal d’Alemanya formula una objecció a la reserva de la República Islàmica de l’Afganistan pel que fa a l’article 18 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, perquè és incompatible amb l’objecte i la finalitat del tractat.

La declaració constitueix una reserva, en el sentit que es tracta d’una declaració unilateral d’un estat destinada a excloure o modificar l’efecte jurídic d’algunes disposicions del tractat en la seva aplicació a aquest estat (cf. article 2.1. d del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats).

Aquesta reserva no és permesa en virtut de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, ja que no està prevista en aquest Protocol i és incompatible amb l’objecte i la finalitat del tractat (cf. article 19.c).

ÀUSTRIA El Govern austríac ha examinat amb atenció la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment de l’adhesió a aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

En intentar excloure l’aplicació de l’article 18 d’aquest Protocol en la seva totalitat, la reserva és contrària a la finalitat del Protocol, que és la protecció dels drets dels migrants i la promoció de la cooperació entre els estats part.

La reserva exclou, de manera general, una qüestió central que aquest Protocol té per objecte regular.

En conseqüència, Àustria considera que la reserva és incompatible amb l’objecte i la finalitat d’aquest Protocol i s’hi oposa.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre Àustria i la República Islàmica de l’Afganistan.

El Protocol entrarà, doncs, en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la reserva esmentada.

BÈLGICA El Regne de Bèlgica ha examinat amb atenció la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan amb motiu de la seva adhesió, el 2 de febrer del 2017, a aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

El Regne de Bèlgica considera la reserva a l’article 18 d’aquest Protocol com a incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol.

Aquesta reserva pretén, de fet, excloure de manera general l’aplicació d’una disposició essencial del Protocol, és a dir, el retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit.

El Regne de Bèlgica recorda que, d’acord amb l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, un estat no pot formular una reserva incompatible amb l’objecte i la finalitat d’un tractat.

En conseqüència, el Regne de Bèlgica emet una objecció a la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan respecte de l’article 18 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

Bèlgica precisa que aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor d’aquest Protocol entre el Regne de Bèlgica i la República Islàmica de l’Afganistan.

El Protocol entrarà, doncs, en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la reserva esmentada.

BULGÀRIA La República de Bulgària ha examinat amb atenció la reserva que la República Islàmica de l’Afganistan va formular en el moment d’adherir-se a aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000, en què el Govern de la República Islàmica de l’Afganistan formula una reserva a l’article 18 d’aquest Protocol.

La República de Bulgària considera que l’exclusió de l’aplicació de l’article 18 d’aquest Protocol en la seva totalitat constitueix un obstacle per a la implementació suficient de les obligacions que hi estan establertes pel que fa al retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit, i afecta així la cooperació eficaç entre els estats part d’aquest Protocol.

Per tant, considera que la reserva a l’article 18 esmentada és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol.

D’acord amb el que precedeix, la República de Bulgària s’oposa a la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan relativa a l’article 18 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

Tanmateix, la República de Bulgària especifica que aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre la República de Bulgària i la República Islàmica de l’Afganistan, sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la reserva esmentada.

CROÀCIA La República de Croàcia ha examinat la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment d’adherir-se a aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

La República de Croàcia considera que la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan relativa a l’article 18 d’aquest Protocol exclou un dels elements més importants del Protocol, és a dir, el retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit, i és per tant incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol.

La República de Croàcia vol recordar que, d’acord amb l’apartat c de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet cap reserva incompatible amb l’objecte i la finalitat d’un tractat.

La República de Croàcia s’oposa, doncs, a la reserva esmentada formulada per la República Islàmica de l’Afganistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre la República de Croàcia i la República Islàmica de l’Afganistan.

El Protocol entrarà, doncs, en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la seva reserva.

ESLOVÀQUIA El Govern de la República Eslovaca ha examinat amb atenció la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment d’adherir-se al Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

En excloure l’article 18 d’aquest Protocol, la reserva pretén excloure una qüestió central que el Protocol té per objecte regular, és a dir, la protecció dels drets dels migrants víctimes de tràfic il·lícit i la promoció de la cooperació entre els estats part.

La reserva és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol i, per tant, és inadmissible d’acord amb la lletra c de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats.

En conseqüència, el Govern de la República Eslovaca formula una objecció a la reserva esmentada.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre Eslovàquia i la República Islàmica de l’Afganistan.

El Protocol entrarà, doncs, en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la seva reserva.

ESLOVÈNIA La República d’Eslovènia ha examinat amb atenció la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment d’adherir-se al Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000. La República d’Eslovènia considera que la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan relativa a l’exclusió de l’aplicació de l’article 18 del Protocol en la seva totalitat és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol, és a dir, el retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit al territori d’un estat part, així com la promoció de la cooperació entre els estats part.

Aquesta reserva no és, doncs, permesa d’acord amb la lletra c de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats.

A més, el Protocol no preveu la possibilitat de formular reserves a l’article 18. La República d’Eslovènia s’oposa, doncs, a la reserva a l’article 18 d’aquest Protocol formulada per la República Islàmica de l’Afganistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre la República d’Eslovènia i la República Islàmica de l’Afganistan.

El Protocol entrarà, doncs, en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la reserva esmentada.

ESPANYA El Regne d’Espanya ha examinat amb atenció la reserva que la República Islàmica de l’Afganistan va formular a l’article 18 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, en el moment d’adherir-se a aquest Protocol.

Aquesta reserva és contrària a les disposicions de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, ja que no està prevista en aquest Protocol i és incompatible amb l’objecte i la finalitat del tractat (article 19, lletra c ).

Pretén excloure totalment l’aplicació d’un article que regula el retorn de les persones víctimes de tràfic.

Es tracta, però, d’un article essencial del Protocol, que té precisament per objecte prevenir i combatre el tràfic de migrants, i promoure la cooperació entre els estats part a aquest efecte.

Així, el Protocol entrarà en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la reserva esmentada.

ESTÒNIA El Govern d’Estònia ha examinat la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan relativa a l’article 18 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

Estònia considera que la reserva és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol i, per tant, s’hi oposa.

L’article 18 és un element essencial del Protocol, i una reserva general a aquest article pretén excloure íntegrament totes les disposicions que regulen el retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit.

El Govern d’Estònia assenyala que, d’acord amb el dret internacional consuetudinari codificat en el Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet cap reserva incompatible amb l’objecte i la finalitat del Conveni.

És en l’interès comú dels estats que els tractats als quals han decidit adherir-se siguin respectats per totes les parts pel que fa al seu objecte i la seva finalitat, i que els estats estiguin disposats a incorporar les modificacions legislatives necessàries per complir les obligacions derivades dels tractats.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre Estònia i la República Islàmica de l’Afganistan.

El Protocol entrarà, doncs, en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la reserva esmentada.

FINLÀNDIA El Govern finlandès ha examinat amb atenció la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan relativa a aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

Segons el parer del Govern finlandès, la reserva a l’article 18 d’aquest Protocol formulada per la República Islàmica de l’Afganistan és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol.

La reserva pretén excloure íntegrament l’aplicació d’un article que regula el retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit.

Es tracta d’un article central del Protocol, que té per objecte prevenir i combatre el tràfic il·lícit de migrants i promoure la cooperació entre els estats part a aquest efecte.

D’acord amb l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats i amb el dret internacional consuetudinari, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i la finalitat del tractat.

En conseqüència, el Govern finlandès s’oposa a la reserva esmentada formulada per la República Islàmica de l’Afganistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre Finlàndia i la República Islàmica de l’Afganistan.

El Protocol està, doncs, en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la seva reserva.

GRÈCIA El Govern de la República Hel·lènica ha examinat la reserva a l’article 18 formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment d’adherir-se a aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

L’article 18, que regula el retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit, constitueix un element essencial del Protocol, necessari per a la seva economia general.

En intentar excloure l’aplicació d’aquest article en la seva totalitat, la reserva contravé l’objecte del Protocol, que, d’acord amb l’article 2, és prevenir i combatre el tràfic il·lícit de migrants i promoure la cooperació entre els estats part a aquest efecte, tot protegint els drets dels migrants víctimes de tràfic il·lícit, i compromet la seva raó de ser.

El Govern de la República Hel·lènica considera que aquesta reserva és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol i vol recordar que, segons el dret internacional consuetudinari, tal com està codificat en el Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet cap reserva incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol.

En conseqüència, el Govern de la República Hel·lènica s’oposa a la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan.

Aquesta objecció no impedeix, tanmateix, l’entrada en vigor del Protocol entre la República Hel·lènica i la República Islàmica de l’Afganistan.

El Protocol entrarà, doncs, en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la reserva esmentada.

HONGRIA El Govern d’Hongria ha examinat la reserva a l’article 18 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment d’adherir-se a aquest Protocol.

La reserva de la República Islàmica de l’Afganistan, que pretén excloure l’aplicació de l’article 18 en la seva totalitat, contravé la finalitat mateixa del Protocol, que consisteix a prevenir i combatre el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar i a promoure la cooperació entre els estats part.

Exclou de manera general una qüestió central que el Protocol té per objecte regular.

D’acord amb l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet cap reserva incompatible amb l’objecte i la finalitat del tractat.

Hongria considera que la reserva esmentada és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol i, per tant, s’hi oposa.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre Hongria i la República Islàmica de l’Afganistan.

Així, el Protocol entrarà en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la reserva esmentada.

ITÀLIA La República Italiana ha examinat amb atenció la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan el 2 de febrer del 2017 a aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

La República Italiana considera que la reserva a l’article 18 d’aquest Protocol pretén excloure l’aplicació d’una de les disposicions més essencials del Protocol, relativa al retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit, la finalitat de la qual és protegir els drets dels migrants víctimes de tràfic il·lícit i promoure la cooperació entre els estats part.

La República Italiana considera que la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan relativa a l’article 18 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol i, per tant, s’hi oposa.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre la República Islàmica de l’Afganistan i la República Italiana.

LITUÀNIA El Govern de la República de Lituània ha examinat amb atenció la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan relativa a aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

El Govern de la República de Lituània considera que la reserva de l’Afganistan a l’article 18 d’aquest Protocol, que pretén excloure una de les disposicions més importants del Protocol, és a dir, el retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit, és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol i, per tant, s’hi oposa.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor d’aquest Protocol entre la República de Lituània i la República Islàmica de l’Afganistan.

MÈXIC El Govern dels Estats Units de Mèxic ha examinat la reserva que la República Islàmica de l’Afganistan va formular en el moment d’adherir-se a aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

La reserva, que pretén excloure íntegrament els efectes jurídics de l’article 18 d’aquest Protocol, contravé l’objecte i la finalitat del Protocol.

En conseqüència, la reserva no és permesa en virtut de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre la República Islàmica de l’Afganistan i els Estats Units de Mèxic.

En conseqüència, el Protocol entrarà en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la reserva esmentada.

NORUEGA El Govern de Noruega ha examinat la reserva relativa a l’article 18 d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, formulada pel Govern de la República Islàmica de l’Afganistan.

L’article 18 regula un element central del Protocol, és a dir, el retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit.

En declarar que no queda vinculada per aquesta disposició, la República Islàmica de l’Afganistan exclou una qüestió central que el Protocol té per objecte regular.

Aquesta reserva és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Conveni i no ha de ser permesa d’acord amb l’apartat c de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats.

El Govern de Noruega s’oposa, doncs, a la reserva formulada pel Govern de la República Islàmica de l’Afganistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre el Govern de Noruega i el Govern de la República Islàmica de l’Afganistan.

El Protocol entrarà, doncs, en vigor entre els dos estats sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la seva reserva.

PAÏSOS BAIXOS (REGNE DELS) El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat amb atenció la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment d’adherir-se, el 2 de febrer del 2017, al Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que la reserva general formulada per la República Islàmica de l’Afganistan relativa a l’article 18 d’aquest Protocol exclou l’efecte jurídic d’una disposició principal del Protocol, és a dir, el retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit al territori d’un estat part.

El Govern del Regne dels Països Baixos considera que una reserva d’aquest tipus ha de ser considerada incompatible amb l’objecte i la finalitat del Conveni i recorda que, segons el dret internacional consuetudinari codificat en el Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet cap reserva incompatible amb l’objecte i la finalitat d’un tractat.

El Govern del Regne dels Països Baixos formula, doncs, una objecció a la reserva esmentada formulada per la República Islàmica de l’Afganistan al Protocol.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor d’aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, entre el Regne dels Països Baixos i la República Islàmica de l’Afganistan.

POLÒNIA El Govern de la República de Polònia ha examinat la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment d’adherir-se al Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 15 de novembre del 2000. El Govern de la República de Polònia considera que la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol i, per tant, és inadmissible d’acord amb la lletra c de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, conclòs a Viena el 23 de maig de 1969. L’article 18 del Protocol estableix, entre altres coses, que cada estat part consent a facilitar i acceptar, sense retard injustificat o no raonable, el retorn d’una persona que hagi estat objecte d’un acte previst a l’article 6 (en particular el tràfic il·lícit de migrants i el fet de permetre que una persona romangui en un estat determinat per mitjans il·legals) i que sigui nacional seu o tingui dret a residir de manera permanent al seu territori en el moment del retorn.

Les disposicions esmentades constitueixen un element essencial del conjunt de les normes del Protocol, la finalitat del qual, d’acord amb l’article 2, és prevenir i combatre el tràfic il·lícit de migrants, així com promoure la cooperació entre els estats part a aquest efecte, tot protegint els drets dels migrants víctimes d’aquest tràfic.

Al mateix temps, cal assenyalar que, d’acord amb l’apartat 8 d’aquest article 18, el Protocol no té incidència sobre les obligacions acceptades en virtut de qualsevol altre tractat aplicable, ja sigui bilateral o multilateral, o de qualsevol altre acord o disposició operativa apropiada que reguli, totalment o parcialment, el retorn de les persones que són objecte d’un acte previst a l’article 6. En conseqüència, la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan hauria de ser considerada innecessària, tenint en compte les disposicions de la declaració «Acció conjunta per al futur sobre les qüestions migratòries entre l’Afganistan i la Unió Europea», signada el 2 d’octubre del 2016 a Kabul, que conté els acords per facilitar el retorn dels seus propis ciutadans.

Per les raons esmentades, el Govern de la República de Polònia s’oposa a la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan a aquest Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

PORTUGAL El Govern de la República Portuguesa ha examinat la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment d’adherir-se al Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, fet a Nova York el 15 de novembre del 2000. El Govern de la República Portuguesa considera que la reserva, que té per objecte excloure l’article 18, és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol, ja que aquest article constitueix un element essencial del Protocol, en tant que representa el compromís dels estats d’assumir les seves obligacions en virtut del Protocol i és fonamental per regular el retorn dels migrants víctimes de tràfic il·lícit.

El Govern de la República Portuguesa recorda que, d’acord amb la lletra c de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet cap reserva incompatible amb l’objecte i la finalitat del conveni.

El Govern de la República Portuguesa s’oposa, doncs, a aquesta reserva.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol addicional entre la República Portuguesa i la República Islàmica de l’Afganistan.

REPÚBLICA TXECA El Govern de la República Txeca ha examinat la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment d’adherir-se, el 2 de febrer del 2017, al Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, mitjançant la qual el Govern de la República Islàmica de l’Afganistan va expressar la seva reserva relativa a l’article 18. El Govern de la República Txeca considera que la reserva a l’article 18 d’aquest Protocol és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol, ja que, segons el parer del Govern de la República Txeca, l’article 18 és un element essencial del Protocol i, en derogar-lo de manera general, se n’altera la raó de ser.

D’acord amb l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet cap reserva incompatible amb l’objecte i la finalitat d’un tractat.

En conseqüència, el Govern de la República Txeca s’oposa a la reserva esmentada formulada per la República Islàmica de l’Afganistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre la República Txeca i la República Islàmica de l’Afganistan, sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la seva reserva.

ROMANIA El Govern romanès ha examinat la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment d’adherir-se al Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, adoptat a Nova York el 15 de novembre del 2000. El Govern romanès considera que l’article 18 del Protocol és un element essencial d’aquest tractat, que té per objecte protegir els drets dels migrants víctimes de tràfic il·lícit i promoure la cooperació entre els estats part.

El Govern romanès estima que la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan a l’article 18 en la seva totalitat és incompatible amb l’objecte i la finalitat del Protocol i, per tant, no és permesa d’acord amb les disposicions de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats.

En conseqüència, el Govern romanès s’oposa a la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan a aquest Protocol.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre Romania i la República Islàmica de l’Afganistan.

SUÈCIA El Govern de Suècia ha examinat la reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan en el moment d’adherir-se al Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, mitjançant la qual la República Islàmica de l’Afganistan exclou l’aplicació de l’article 18 del Protocol en la seva totalitat.

El Govern de Suècia recorda que el Protocol té per objecte prevenir i combatre el tràfic il·lícit de migrants, així com promoure la cooperació entre els estats part a aquest efecte, tot protegint els drets dels migrants víctimes d’aquest tràfic.

La reserva formulada per la República Islàmica de l’Afganistan afecta una disposició essencial per a aquest objectiu i, per tant, ha de ser considerada incompatible amb l’objecte i la finalitat del tractat.

Segons el dret internacional consuetudinari, codificat en el Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet cap reserva incompatible amb l’objecte i la finalitat d’un tractat.

És en l’interès comú dels estats que els tractats als quals han decidit adherir-se siguin respectats pel que fa al seu objecte i la seva finalitat per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a incorporar els canvis legislatius necessaris per complir les obligacions derivades dels tractats.

Per aquestes raons, el Govern de Suècia s’oposa a la reserva esmentada formulada per la República Islàmica de l’Afganistan.

Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Protocol entre Suècia i la República Islàmica de l’Afganistan.

El Protocol entrarà en vigor en la seva integritat entre la República Islàmica de l’Afganistan i Suècia sense que la República Islàmica de l’Afganistan pugui invocar la seva reserva.

Notificacions fetes en virtut de l’apartat 6 de l’article 8 (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la data de la ratificació, de l’acceptació, de l’aprovació o de l’adhesió.) ALEMANYA Alemanya ha designat la Bundesamt für Seeschiffahrt und Hydrographie [Agència Federal Marítima i Hidrogràfica] Bernhard-Nocht-Str. 78 D-20359 Hamburg Telèfon: +49 (0) 40-31900 Fax: +49 (0) 40-31905000 com a autoritat als efectes de l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol.

ARMÈNIA Actualització de les dades de l’autoritat nacional competent designada en virtut del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional i els protocols corresponents.

Nom de l’autoritat: Policia de la República d’Armènia Adreça postal: str.

Nalbandyan 130, Yerevan 0025 Nom del servei de contacte: Departament General de Lluita contra la Delinqüència Organitzada Nom de la persona de contacte: Sr. Armen Petrosyan Títol: major de policia, cap de la Divisió de Lluita contra la Migració Il·legal Telèfon: +374 10 523 749 Fax: +374 10 564 772 Adreça electrònica: [email protected] Horari d’oficina: de 9.00 a 18.00 Pausa de dinar: de 13.00 a 14.00 Fus horari GMT: +4 Llengües: rus Acceptació de sol·licituds transmeses per la Interpol: sí Formats i procediments acceptats: qualsevol, només per a finalitats policials Procediment especial en cas d’emergència: depèn del cas ÀUSTRIA Notificació en virtut de l’apartat 6 de l’article 8: MINISTERI FEDERAL DE L’INTERIOR

• Servei d’informació criminal Servei central de lluita contra la immigració clandestina i el tràfic de persones BUNDESMINISTERIUM FÜR INNERES
• Bundeskriminalamt Zentralstelle Bekämpfung Schlepperkriminalität/Menschenhandel Joseph Holaubek Platz 1 A-1090 Viena (Àustria) Telèfon: +43-1-24836-85383 Fax: +43-1-24836-85394 Adreça electrònica: [email protected] 7 de febrer del 2008 Ministeri Federal de Transports, Innovació i Tecnologia Autoritat suprema de la navegació, Departament IV/W1 BUNDESMINISTERIUM FÜR VERKEHR, INNOVATION UND TECHNOLOGIE Oberste Schifffahrtsbehörde, Abt. IV/W1 Radetzkystrasse 2 A-1030 Viena, Àustria Telèfon: +43 1 71162 5900 Fax: +43 1 71162 5999 Adreça electrònica: [email protected] AZERBAIDJAN D’acord amb l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol, la República de l’Azerbaidjan declara que designa el Ministeri de Transports com l’autoritat habilitada per rebre les sol·licituds d’assistència, de confirmació de la inscripció en el seu registre o del dret d’abatre el pavelló, així com les sol·licituds d’autorització per adoptar les mesures apropiades, i per donar-hi resposta. BÈLGICA D’acord amb l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol addicional, el Servei Públic Federal d’Interior, rue de Louvain 3, 1000 Brussel·les (“grande-côte”, Maritime Coordination and Rescue Center) és designat com a autoritat. DINAMARCA L’autorització concedida per una autoritat danesa d’acord amb l’article 8 significa únicament que Dinamarca s’abstindrà d’invocar una violació de la seva sobirania en cas d’intercepció d’un vaixell per part de l’estat sol·licitant. Les autoritats daneses no poden autoritzar un altre estat a emprendre una acció en nom del Regne de Dinamarca. ESTATS UNITS D’AMÈRICA En aplicació de l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, es notifica als altres estats que el que el Centre d’Operacions (Operations Center) del Departament d’Estat dels Estats Units és designat com a autoritat dels Estats Units habilitada per rebre les sol·licituds d’assistència presentades en virtut de la disposició esmentada del Protocol i per donar-hi resposta. FINLÀNDIA A Finlàndia, les autoritats encarregades de reprimir l’ús de vaixells per al tràfic il·lícit de migrants per mar són els serveis de protecció de fronteres i l’Oficina Nacional d’Investigació, i l’autoritat encarregada de respondre a les sol·licituds relatives a la confirmació d’una inscripció o al dret d’un vaixell d’abatre el pavelló és l’Administració Marítima. GUATEMALA D’acord amb l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol, el Govern de la República de Guatemala designa l’organisme judicial i el ministeri públic com a autoritats centrals amb la responsabilitat i la competència de rebre les sol·licituds d’assistència judicial i d’executar-les, o bé de transmetre-les a les autoritats competents per executar-les. A més de les autoritats centrals esmentades, el Govern de la República de Guatemala designa el Ministeri de Defensa, a través de la Marina Nacional, com a autoritat habilitada per rebre les sol·licituds d’assistència, de confirmació de la inscripció en el seu registre o del dret d’abatre pavelló, així com les sol·licituds d’autorització per adoptar les mesures apropiades, i per donar-hi resposta. IRAQ D’acord amb l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, l’autoritat iraquiana habilitada per rebre les sol·licituds d’assistència, de confirmació de la inscripció en el seu registre o del dret d’abatre pavelló, així com les sol·licituds d’autorització per adoptar les mesures apropiades i per donar-hi resposta, és el Ministeri de Transports iraquià, en cooperació amb els serveis de seguretat iraquians competents. Per tal d’honorar els compromisos contrets per la República de l’Iraq en virtut del Conveni, les autoritats iraquianes competents han designat el Ministeri de l’Interior iraquià com a autoritat central responsable i habilitada per rebre les sol·licituds d’assistència judicial i per adoptar mesures d’acord amb les disposicions dels articles 16 i 17 del Conveni i de l’article 8 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar. ITÀLIA El Ministeri d’Infraestructures i Transports italià ha designat el Comando Generale Corpo delle Capitanerie di Porto (Direcció General de l’Autoritat Portuària) com a autoritat habilitada per rebre les sol·licituds d’assistència, de confirmació de la inscripció en el seu registre o del dret d’abatre pavelló, així com les sol·licituds d’autorització per adoptar les mesures apropiades i per donar-hi resposta. Posteriorment, el 17 de març del 2009, la Missió Permanent d’Itàlia davant l’Organització de les Nacions Unides va informar el secretari general del següent: … la traducció anglesa de «Comando Generale del Corpo delle Capitanerie di Porto», l’autoritat habilitada per rebre les sol·licituds d’assistència, de confirmació de la inscripció en el seu registre o del dret d’abatre pavelló, així com les sol·licituds d’autorització per adoptar les mesures apropiades i per donar-hi resposta, que inicialment figurava com a «Port Authority Headquarters», ha estat corregida i ara es llegeix com «Italian Coast Guard Headquarters». LETÒNIA D’acord amb l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, la República de Letònia designa les autoritats nacionals següents per rebre les sol·licituds d’assistència, de confirmació de la inscripció o del dret dels vaixells a abatre pavelló, així com les sol·licituds d’autorització per adoptar les mesures apropiades, i per donar-hi resposta: Ministeri de l’Interior Adreça: Cierkurkalna 1st line 1, K-2, Riga, LV-1026, Letònia Telèfon: +371 67219263 Fax: +371 67829686 Adreça electrònica: [email protected] Lloc web: http://www.iem.gov.lv LIECHTENSTEIN Policia Nacional Divisió d’Investigació Criminal Gewerbeweg 4, P.O. Box 684, 9490 Vaduz, Principat de Liechtenstein Telèfon: +423 236 79 79 (24 hores) Fax: +423 236 79 70 Adreça electrònica: [email protected], [email protected] Llengües: alemany, anglès Horari d’oficina: 8.30 – 16.30 GMT: +1 Sol·licituds per la Interpol: sí MALAWI Autoritat competent encarregada de la coordinació i l’execució de l’assistència judicial: El Secretari Principal Ministeri d’Afers Interns i de Seguretat Interior Private Bag 331, Lilongwe 3, Malawi Fax: (265) 1 789509 Telèfon: (265) 1 789177 Llengua oficial de comunicació: anglès PAÏSOS BAIXOS (REGNE DELS) L’autoritat central per al Regne dels Països Baixos, per al Regne a Europa és: Ministeri de Justícia Departament d’Assistència Jurídica Internacional en Matèria Penal P.O. Box 20301 2500 EH La Haia Països Baixos PANAMÀ D’acord amb l’apartat 6 de l’article 8, la República de Panamà designa l’Autoritat Marítima de Panamà per rebre les sol·licituds d’assistència, de confirmació de la inscripció en el seu registre o del dret d’abatre pavelló, i per donar-hi resposta. PERÚ Notificació en virtut de l’apartat 6 de l’article 8: Autoritat: Javier Moscoso Flores Director general de la Direcció General de Capitanies i Guardacostes, Perú Adreça electrònica: [email protected] REGNE UNIT DE LA GRAN BRETANYA I D’IRLANDA DEL NORD El Regne Unit té l’honor de designar el director dels serveis de detecció de Duanes i Hisenda de Sa Majestat com a autoritat als efectes de l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol esmentat. Les comunicacions s’han d’adreçar a la següent adreça: Director of Detection Her Majesty’s Revenue and Customs Customs House 20 Lower Thames Street Londres EC3R 6EE Telèfon: +44 (0) 870 785 3841 (horari d’oficina) +44 (0) 870 785 3600 (24 hores al dia) Fax: +44 (0) 870 240 3738 (24 hores al dia) Horari oficial: 8.00 – 18.00 GMT Llengua oficial: anglès Les sol·licituds redactades en llengües diferents de l’anglès han d’anar acompanyades d’una traducció a l’anglès. Cal proporcionar un nom, un número de telèfon i un número de fax, i indicar l’estatus i l’autoritat sol·licitant. També cal aportar detalls sobre el nom del port i el tipus d’inscripció, la descripció del vaixell, el seu port d’origen, l’última escala, la destinació prevista i les persones a bord i la seva nacionalitat, així com les raons de les sospites i les mesures previstes. REPÚBLICA DE MOLDÀVIA D’acord amb l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol, el Ministeri de Transport i Comunicació és designat com a autoritat central investida amb la responsabilitat i la competència de rebre les sol·licituds d’assistència. REPÚBLICA TXECA Sense perjudici de l’article 18 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional i de la notificació de la República Txeca feta d’acord amb l’apartat 13 de l’article 18, la República Txeca notifica, d’acord amb l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, que el Presídium de la Policia de la República Txeca, Divisió de Cooperació Policial Internacional, és l’autoritat encarregada de rebre les sol·licituds d’assistència, de confirmació de la inscripció o del dret d’un vaixell a abatre pavelló, així com les sol·licituds d’autorització per adoptar mesures apropiades, i de donar-hi resposta. Coordenades: Presídium de la Policia de la República Txeca Divisió de Cooperació Policial Internacional P.O. BOX 62/MPS Strojnickà 27, 170 89 Praga 7, República Txeca Telèfon: +420 974 834 380 Fax: +420 974 834 716, +420 974 834 718 Adreça electrònica: [email protected] Disponible les 24 hores del dia Llengües de treball per ordre de preferència: txec, anglès, francès REPÚBLICA UNIDA DE TANZÀNIA La notificació de l’autoritat o autoritats designades per rebre les sol·licituds d’assistència, de confirmació de la inscripció en el seu registre o del dret d’abatre pavelló, així com les sol·licituds d’autorització per adoptar les mesures apropiades i per donar-hi resposta en virtut de l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol, és: Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació Internacional P.O. Box 9000, Dar es Salaam, Tanzània ROMANIA D’acord amb l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol addicional contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, l’autoritat central romanesa designada per rebre les sol·licituds d’assistència és el Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Habitatge (38, Blvd. Dinicu Golescu, sector 1, Bucarest, telèfon 223 29 81 / fax 223 02 72). SAINT VINCENT I LES GRENADINES D’acord amb l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol, el Govern de Saint Vincent i les Grenadines informa el secretari general del següent: Designació de l’autoritat: Sr. Keith Miller Comissari de policia Punt de contacte per a la designació de l’autoritat Atenció: comissari de policia c/o Base de la Guàrdia Costanera Calliaqua P.O. Box 3020, Kingstown Saint Vincent i les Grenadines Telèfon: +1784 457 4578 / 4554 Fax: +1784 457 4586 Adreça electrònica: [email protected] SÈRBIA La Missió Permanent de la República de Sèrbia davant l’OSCE i altres organitzacions internacionals a Viena té l’honor de comunicar que l’autoritat sèrbia competent per a l’aplicació de l’article 8 (mesures contra el tràfic il·lícit de migrants per mar) del Protocol. Tota sol·licitud haurà d’adreçar-se a: Nom de l’autoritat: Ministeri d’Infraestructura de la República de Sèrbia Adreça postal completa: 22-26 Nemanjina Street, 11000 Belgrad (República de Sèrbia) Servei amb el qual s’ha de contactar: Department for Water Traffic and Navigation Safety Persona de contacte: Sr. Veljko Kovačević Telèfon: +381 11 202 90 10 Fax: +381 11 202 00 01 Adreça electrònica: [email protected] Horari d’obertura: de 8.30 a 16.30 Fus horari: GMT +1 Llengües: anglès SUD-ÀFRICA Es notifica per la present comunicació al secretari general, d’acord amb l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol, que el director general del Departament de Transports ha estat designat com a autoritat habilitada per rebre les sol·licituds d’assistència en virtut del Protocol i per donar-hi resposta. SUÈCIA D’acord amb l’apartat 6 de l’article 8 del Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, aire i mar, addicional al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, Suècia ha designat el Ministeri de Justícia com a autoritat competent per rebre les sol·licituds d’assistència i per donar-hi resposta, tal com estipula l’article esmentat. A més, la Guàrdia Costanera sueca és l’autoritat designada per rebre les sol·licituds relatives al dret d’abatre pavelló. Aquestes sol·licituds s’han d’enviar a l’adreça següent: NCC (National Contact Centre) Sweden at Coast Guard HQ P.O. Box 536 S-371 23 Karlskrona, Suècia Telèfon: +46 455 35 35 35 (24 hores al dia) Fax: +46 455 812 75 (24 hores al dia) Adreça electrònica: [email protected] (24 hores al dia) Notes:

1. Amb una exclusió territorial respecte de les illes Fèroe i Groenlàndia.

2. Vegeu la nota 1 sota “Montenegro”, a la part “Informació de caràcter històric”, que figura a les pàgines preliminars d’aquest volum.

3. Amb l’exclusió territorial següent: Es declara que, d’acord amb l’estatut constitucional de Tokelau i tenint en compte el seu compromís de treballar per a l’assoliment de la seva autonomia mitjançant un acte d’autodeterminació en virtut de la Carta de les Nacions Unides, aquesta ratificació només s’aplicarà a Tokelau quan el Govern de Nova Zelanda hagi dipositat una declaració en aquest sentit davant el dipositari, després d’una consulta apropiada amb aquest territori.

4. Per al Regne a Europa. Posteriorment, el 18 de gener del 2007, el Govern neerlandès va notificar al secretari general que el Protocol s’aplicaria a Aruba, amb la designació següent: D’acord amb l’article 8, apartat 6, del Conveni, l’autoritat central d’Aruba és: El Fiscal General d’Aruba Havenstraat 2 Oranjestad, Aruba Telèfon: (297) 582 1415 Fax: (297) 583 8891 Adreça electrònica: [email protected] A conseqüència d’una modificació de les relacions constitucionals internes dins del Regne dels Països Baixos (vegeu la nota 2 sota “Països Baixos”, a la secció “Informació històrica”), amb efecte des del 10 d’octubre del 2010, el Protocol s’aplica a la part caribenya dels Països Baixos (Bonaire, Sint-Eustatius i Saba). El 13 de juny del 2024, el Govern del Regne dels Països Baixos va notificar al secretari general que el Protocol s’aplicarà a Curaçao. (Vegeu C.N.186.2024.TREATIES-XVIII.12.b, del 13 de juny del 2024.)

5. El 20 d’octubre del 2015, el Govern ucraïnès va fer una comunicació, el text de la qual figura en la notificació dipositada C.N.603.2015.TREATIES-XVIII.12.b, del 20 d’octubre del 2015.

6. El 4 de març del 2022, el Govern ucraïnès va fer una comunicació, el text de la qual figura en la notificació dipositada C.N.69.2022.TREATIES-XVIII.12.b, del 8 de març del 2022

7. El 7 de setembre del 2023, el secretari general va rebre una comunicació de la República de Lituània relativa a la declaració interpretativa de la República de Bielorússia. (Vegeu C.N.374.2023.TREATIES-XVIII.12.b, de data 22 de setembre del 2023, per al text de la comunicació.) El 26 de juliol del 2024, el secretari general va rebre una comunicació de la Unió Europea relativa a la declaració interpretativa de la República de Bielorússia. (Vegeu C.N.320.2024.TREATIES-XVIII.12.b, de data 7 d’agost del 2024, per al text de la comunicació.) El 30 de juliol del 2024, el secretari general va rebre una comunicació de la República de Polònia relativa a la declaració interpretativa de la República de Bielorússia. (Vegeu C.N.317.2024.TREATIES-XVIII.12.b, de data 6 d’agost del 2024, per al text de la comunicació.) El 31 de juliol del 2024, el secretari general va rebre una comunicació de la República d’Àustria relativa a la declaració interpretativa de la República de Bielorússia. (Vegeu C.N.318.2024.TREATIES-XVIII.12.b, de data 6 d’agost del 2024, per al text de la comunicació.) El 10 de setembre del 2024, el secretari general va rebre una comunicació de la República de Bielorússia relativa a les comunicacions d’Àustria, Polònia i la Unió Europea. (Vegeu C.N.352.2024.TREATIES-XVIII.12.b, de data 13 de setembre del 2024, per al text de la comunicació.)

8. El 12 de maig del 2023, el Govern lituà va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva següent formulada en el moment de la ratificació: I atès que, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 20 del Protocol, la República de Lituània declara que no es considera vinculada per l’apartat 2 de l’article 20, el qual disposa que qualsevol estat part pot sotmetre a la Cort Internacional de Justícia qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o aplicació d’aquest Protocol. 1 Pel que fa al Protocol relatiu a les armes de foc, no és necessària una nova declaració de competència.

La UE no necessita modificar la declaració en vista de la revisió de la Directiva 921/477/CEE, relativa al control de l’adquisició i la tinença d’armes: Directiva (UE) 2017/853, del 17 de maig del 2017, que modifica la Directiva 91/477/CEE, relativa al control de l’adquisició i la tinença d’armes (DO L 137/22, 24-5-2017).

El text de la declaració actual continua essent correcte, ja que no fa referència a cap legislació específica de la UE i reflecteix així l’essència de la nova directiva: «La Unió Europea disposa d’una competència exclusiva [...] pel que fa a les disposicions de l’acord que podrien tenir repercussions sobre l’abast de les normes comunes adoptades per la Unió Europea o modificar-lo. » La UE ha «adoptat normes, en particular en matèria de lluita contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, establint estàndards i procedimen ts per a la política comercial dels estats membres, especialment pel que fa a la conservació de registres, el marcatge de les armes de foc, la inutilització de les armes de foc, les obligacions relatives als sistemes de llicències o autoritzacions d’exportació, importació i trànsit, el reforç dels controls als punts d’exportació i les activitats d’intermediació. » 2 El Tractat de Lisboa, que modifica el Tractat sobre la Unió Europea i el Tractat que institueix la Comunitat Europea (DO C 306, 17-12-2007), va entrar en vigor l’1 de desembre del 2009. 3 Reglament (UE) 2017/1939 del Consell, del 12 d’octubre del 2017, que implementa una cooperació reforçada relativa a la creació del Ministeri Fiscal Europeu (DO L 283, 31-10-2017, p. 1-71). 4 El Ministeri Fiscal Europeu va néixer l’1 de juny del 2021, data en què va assumir les tasques d’investigació i de persecució que li corresponien, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 120 del Reglament (UE) 2017/1939. 5 Decisió marc 2008/841/JAI del Consell, del 24 d’octubre del 2008, relativa a la lluita contra la delinqüència organitzada (DO L 300, 11-11-2008, p. 42).