Article 15

Article 15

Quan un escrit de demanda o un acte equivalent s’hagi transmès a l’estranger a l’efecte de tramesa o notificació, segons les disposicions d’aquest Conveni, i el demandat no comparegui, el jutge ha d’ajornar la seva decisió el temps que calgui fins que s’estableixi que:

a) L’acte s’ha tramès o notificat segons les formes prescrites per la legislació de l’estat requerit per a la tramesa o la notificació dels actes atorgats en aquest país i que estan destinats a les persones que es troben al seu territori, o bé

b) Que l’acte s’ha lliurat efectivament al demandat o en el seu domicili segons un altre procediment previst per aquest Conveni, i que, en qualsevol d’aquests casos, sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte, ha tingut lloc en temps oportú perquè el demandat s’hagi pogut defensar. Cada estat contractant té la facultat de declarar que els seus jutges, no obstant les disposicions del primer paràgraf, poden decidir, malgrat que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte, si es donen les condicions següents:

a) L’acte s’ha transmès per mitjà d’una de les formes que preveu aquest Conveni,

b) Ha transcorregut, des de la data d’enviament de l’acte, un termini que el jutge ha d’apreciar en cada cas particular i que ha de ser, almenys, de sis mesos,

c) No obstant totes les diligències oportunes davant les autoritats competents de l’estat requerit, no s’ha pogut obtenir cap certificat. Aquest article no impedeix que, en cas d’urgència, el jutge ordeni qualssevol mesures provisionals o cautelars.