Annexe 16

Annex 16

Procediment experimental de l’índex de fang L’índex de fangs (I f ) representa el volum ocupat per un gram de fang després de trenta minuts de decantació dins una proveta d’un litre, i de vidre. Es calcula a partir de l’expressió: I f = V D30 / C EP Essent, I f és l’índex de fangs V D30 és el volum de fang decantat després de 30 minuts, en ml/l C EP és la concentració de matèries en suspensió de la mostra homogeneïtzada introduïda dins la proveta, en g/l Descripció del test de decantació:

1. S’extreu una mostra de fang a la sortida del tanc d’aeració (preferentment després d’1/4 d’hora d’haver estat en funcionament) i una mostra d’aigua clarificada (evitant els flotants).

2. S’introdueix dins la proveta les dues fraccions per tal d’obtenir una dissolució del fang, amb la finalitat que V D30 sigui inferior a 300 ml. Per sota d’aquest valor de 300 ml, el test no és vàlid.

3. S’ajusta el nivell del líquid a 1000 ml amb l’aigua clarificada.

4. S’homogeneïtza la proveta.

5. Es posa la proveta sobre un pla horitzontal estable, a l’ombra.

6. Al cap de trenta minuts, s’anota el nivell de fang (interfase fang-aigua). Aquest nivell és el V D30 , i ha d’estar comprès entre 100 i 300 ml/l.

7. Es corregeix el valor obtingut mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors o reductors emprats en la fase de dilució o de concentració inicial. Resultats: L’índex de fangs s’expressa en múltiples de 10, per tal de tenir en compte les incertituds inherents al procediment. I f < 100 ml/g, els fangs decanten bé i fàcilment I f > 200 ml/g, els fangs són difícilment decantables i poden presentar bacteris filamentosos