Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal esmenat pel Protocol del 2010

Estrasburg, 25.I.1988 Text esmenat de conformitat amb les disposicions del Protocol d’esmena del Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, a partir de la seva entrada en vigor l’1 de juny del 2011 Preàmbul Els estats membres del Consell d’Europa i els països membres de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), signataris d’aquest Conveni, Considerant que el desenvolupament dels moviments internacionals de persones, capitals, béns i serveis –encara que àmpliament beneficiós– ha incrementat les possibilitats d’evasió i de frau fiscals, la qual cosa fa necessària una cooperació creixent entre les autoritats fiscals; Reconeixent amb satisfacció tots els esforços esmerçats durant els darrers anys en el pla internacional, tant a nivell bilateral com multilateral, per lluitar contra l’evasió i el frau fiscals; Considerant que és necessària una coordinació entre els estats dels esforços per fomentar totes les formes d’assistència administrativa en matèria fiscal, per als impostos de tot tipus, assegurant alhora una protecció apropiada dels drets dels contribuents; Reconeixent que la cooperació internacional pot representar un paper important a l’hora de facilitar una avaluació correcta de les obligacions fiscals i d’ajudar el contribuent a fer respectar els seus drets; Considerant que els principis fonamentals en virtut dels quals tota persona pot, en la determinació dels seus drets i obligacions, pretendre de gaudir d’un procediment regular, han de ser reconeguts en tots els estats com aplicables en matèria fiscal, i que els estats haurien d’esforçar-se a protegir els interessos legítims dels contribuents, atorgant-los-hi especialment una protecció adequada contra la discriminació i la doble imposició; Convençuts, per tant, que els estats haurien d’adoptar mesures o comunicar la informació tenint en compte la necessitat de protegir la confidencialitat de la informació així com els instruments internacionals relatius a la protecció de la vida privada i el flux de dades de caràcter personal; Considerant que s’ha creat un nou marc de cooperació i que és desitjable disposar d’un instrument multilateral per permetre al major nombre d’estats de beneficiar-se del nou marc de cooperació i també d’aplicar les normes internacionals de cooperació més avançades en l’àmbit fiscal; Amb el desig de concloure un conveni d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, Han convingut el següent:

Article 1. Objecte del Conveni i persones concernides
1. Les parts es presten mútuament, amb subjecció a les disposicions del capítol IV, assistència administrativa en matèria fiscal. Aquesta assistència pot cobrir, si escau, les mesures adoptades per òrgans jurisdiccionals.
2. Aquesta assistència administrativa comprèn: a. l’intercanvi d’informació, incloent-hi les inspeccions tributàries simultànies i la participació en inspeccions tributàries dutes a terme a l’estranger; b. la recaptació de crèdits tributaris incloses les mesures cautelars; i c. la notificació de documents.
3. Cada part proporciona la seva assistència administrativa, tant si la persona afectada és un resident o un nacional d’una part o de qualsevol altre estat.

Article 2. Impostos coberts
1. Aquest Conveni s’aplica: a. als impostos següents: i. impostos sobre la renda o els beneficis, ii. impostos sobre els guanys de capital que es percebin separadament de l’impost sobre la renda o els beneficis, iii. impostos sobre el patrimoni net, que es percebin per compte d’una part; i b. als impostos següents: i. impostos sobre la renda, els beneficis o els guanys de capital o el patrimoni net que són percebuts per compte de les subdivisions polítiques o de les entitats locals d’una part, ii. cotitzacions de seguretat social obligatòries degudes a les administracions públiques o als organismes de seguretat social de dret públic, i iii. impostos d’altres categories, amb excepció dels drets de duana, percebuts per compte d’una part, a saber: A. impostos sobre les successions o les donacions, B. impostos sobre béns immobles, C. impostos generals sobre el consum, com ara les taxes sobre el valor afegit o els impostos sobre les vendes, D. impostos sobre béns i serveis determinats, com ara impostos especials, E. impostos sobre la utilització o la propietat de vehicles amb motor, F. impostos sobre la utilització o la propietat de béns mobles altres que els vehicles amb motor, G. qualsevol altre impost; iv. impostos de les categories esmentades al punt iii anterior, percebuts per compte de les subdivisions polítiques o de les entitats territorials d’una part.
2. Els impostos existents als quals s’aplica aquest Conveni s’enumeren a l’annex A segons les categories esmentades a l’apartat 1.
3. Les parts notifiquen al secretari general del Consell d’Europa o al secretari general de l’OCDE (en endavant denominats «dipositaris») qualsevol modificació que s’hagi d’aportar a l’annex A i que resulti d’una modificació de la llista mencionada a l’apartat 2. Aquesta modificació esdevindrà efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la notificació pel dipositari.
4. Aquest Conveni s’aplica també, a partir de la seva adopció, als impostos de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixin en una part després de l’entrada en vigor del Conveni respecte d’aquesta part i que s’afegeixin o substitueixin els impostos existents enumerats en l’annex A. En aquest cas, la part interessada notifica a un dels dipositaris l’adopció d’aquests impostos.

Article 3. Definicions
1. Per a les finalitats d’aquest Conveni, llevat que el context n’exigeixi una interpretació diferent: a. les expressions «estat requeridor» i «estat requerit» designen respectivament qualsevol part que demana assistència administrativa en matèria fiscal i qualsevol part a la qual es demana aquesta assistència; b. el terme «impost» designa qualsevol impost o cotització a la seguretat social, als quals s’apliqui aquest Conveni de conformitat amb l’article 2; c. l’expressió «crèdit tributari» designa qualsevol quantia d’impost així com els interessos corresponents, les sancions administratives i les despeses derivades de la recaptació, que són degudes i encara no pagades; d. l’expressió «autoritat competent» designa les persones i les autoritats enumerades a l’annex B; e. el terme «nacionals», respecte d’una part, designa: i. totes les persones físiques que posseeixen la nacionalitat d’aquesta part, i ii. totes les persones jurídiques, societats de persones, associacions i altres entitats constituïdes de conformitat amb la legislació en vigor d’aquesta part. Per a qualsevol part que hagi formulat una declaració amb aquesta finalitat, els termes utilitzats anteriorment s’hauran d’entendre en el sentit de les definicions contingudes en l’annex C.
2. Per a l’aplicació del Conveni per una part, qualsevol expressió que no hi sigui definida té el sentit que li atribueix el dret d’aquesta part en relació amb els impostos als quals es refereix el Conveni, llevat que el context n’exigeixi una interpretació diferent.
3. Les parts comuniquen a un dels dipositaris qualsevol modificació que s’hagi d’aportar als annexos B i C. Aquesta modificació esdevindrà efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la notificació pel dipositari.

Article 4. Disposicions generals
1. Les parts intercanvien, en particular segons el previst en aquesta secció, la informació que pugui ser previsiblement rellevant per a l’administració o l’aplicació de les seves legislacions internes relatives als impostos coberts per aquest Conveni.
2. Suprimit.
3. Una part pot, mitjançant una declaració adreçada a un dels dipositaris, indicar que, de conformitat amb la seva legislació interna, les seves autoritats poden informar el seu resident o nacional abans de proporcionar la informació que el concerneix en aplicació dels articles 5 i 7.

Article 5. Intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia
1. Mitjançant sol·licitud prèvia de l’estat requeridor, l’estat requerit li proporciona tota informació a la qual es refereix l’article 4 relativa a una persona o una transacció determinada.
2. Si la informació disponible en els fitxers tributaris de l’estat requerit no li permet donar curs a la sol·licitud d’informació, aquest estat ha d’adoptar totes les mesures necessàries a fi de proporcionar a l’estat requeridor la informació sol·licitada.

Article 6. Intercanvi automàtic d’informació
Respecte de categories de casos i d’acord amb els procediments que determinen de comú acord, dues o diverses parts intercanvien automàticament la informació a què es refereix l’article 4.

Article 7 – Intercanvi espontani d’informació
1. Una part comunica, sense sol·licitud prèvia, a una altra part la informació de la qual té coneixement en les situacions següents: a. la primera part té motius per presumir que existeix una reducció o una exempció tributària anormals en la recaptació en l’altra part; b. un contribuent obté, en la primera part, una reducció o una exempció tributària que li hauria de comportar un augment d’impost o una subjecció a l’impost en l’altra part; c. un contribuent d’una part i un contribuent d’una altra part duen a terme negocis per mitjà d’un o de diversos altres països, de tal manera que en pot resultar una disminució d’impost en l’una o l’altra o en les dues; d. una part té motius per presumir que existeix una disminució d’impost que resulta de transferències fictícies de beneficis a l’interior de grups d’empresa; e. per la informació comunicada a una part per una altra part, la primera part ha pogut obtenir informació que pot ser útil per determinar obligacions tributàries en l’altra part.
2. Cada part pren les mesures i aplica els procediments necessaris per garantir que la informació a què es refereix l’apartat 1 estigui disponible per transmetre-la a una altra part.

Article 8. Inspeccions tributàries simultànies
1. A demanda d’una d’elles, dues o diverses parts es consulten per determinar els casos que han de ser objecte d’una inspecció tributària simultània i els procediments a seguir. Cada part decideix si desitja o no participar, en un cas determinat, a una inspecció tributària simultània.
2. Per a les finalitats d’aquest Conveni, per inspecció tributària simultània s’entén una inspecció duta a terme en virtut d’un acord pel qual dues o diverses parts convenen verificar simultàniament, cadascuna en el seu territori, la situació tributària d’una o de diverses persones que presentin per a elles un interès comú o complementari, amb vista a l’intercanvi de la informació així obtinguda.

Article 9. Inspeccions tributàries a l’estranger
1. A demanda de l’autoritat competent de l’estat requeridor, l’autoritat competent de l’estat requerit pot autoritzar que representants de l’autoritat competent de l’estat requeridor estiguin presents en la part apropiada de la inspecció tributària en l’estat requerit.
2. Si la sol·licitud és acceptada, l’autoritat competent de l’estat requerit posa en coneixement de l’autoritat competent de l’estat requeridor, tan aviat com sigui possible, la data i el lloc de la inspecció, l’autoritat o el funcionari encarregat d’aquesta inspecció, així com els procediments i les condicions exigides per l’estat requerit per dur a terme la inspecció. L’estat requerit és qui pren totes les decisions relatives a la inspecció tributària.
3. Una part pot informar un dels dipositaris de la seva intenció de no acceptar, de manera general, les sol·licituds a les quals es refereix l’apartat 1. Aquesta declaració pot ser feta o retirada en qualsevol moment.

Article 10. Informació contradictòria
Si una part rep d’una altra part informació sobre la situació tributària d’una persona que li sembla en contradicció amb la informació de què disposa, ho comunica a la part que hagi proporcionat la informació.

Article 11. Recaptació de crèdits tributaris
1. A demanda de l’estat requeridor, l’estat requerit duu a terme, amb subjecció a les disposicions dels articles 14 i 15, la recaptació dels crèdits tributaris del primer estat com si es tractés dels seus propis crèdits tributaris.
2. Les disposicions de l’apartat 1 només s’apliquen als crèdits tributaris que són objecte d’un títol que en permet la recaptació en l’estat requeridor i que, llevat que les parts concernides ho hagin convingut altrament, no hagin estat objecte de recurs. Tanmateix, si el crèdit concerneix una persona que no té la qualitat de resident a l’estat requeridor, l’apartat 1 només s’aplica quan el crèdit ja no pot ser objecte de recurs, llevat que les parts concernides hagin convingut altrament.
3. L’obligació de prestar assistència amb vista a la recaptació de crèdits tributaris relatius a una persona difunta o a la seva herència està limitada al valor de l’herència o dels béns rebuts per cadascun dels beneficiaris de l’herència segons si el crèdit s’ha de recaptar sobre l’herència o a càrrec dels beneficiaris d’aquesta.

Article 12. Mesures cautelars
A demanda de l’estat requeridor, l’estat requerit adopta mesures cautelars per a la recaptació d’una quantia d’impost, fins i tot si el crèdit ha estat objecte de recurs o si el títol que permet l’execució encara no ha estat emès.

Article 13. Documents que acompanyen la sol·licitud
1. La sol·licitud d’assistència administrativa, presentada en virtut d’aquesta secció, va acompanyada: a. d’una declaració que precisi que el crèdit tributari correspon a un impost cobert per aquest Conveni i, pel que fa a la recaptació, que sense perjudici de l’apartat 2 de l’article 11, no ha estat o no pot ser objecte de recurs, b. d’una còpia oficial del títol que permet l’execució a l’estat requeridor, i c. de qualsevol altre document exigit per a la recaptació o per a l’adopció de mesures cautelars.
2. El títol que permet l’execució a l’estat requeridor és, si escau i de conformitat amb les disposicions en vigor a l’estat requerit, admès, homologat, completat o substituït per un títol que permet l’execució a l’estat requerit, al més aviat possible després de la data de recepció de la sol·licitud d’assistència.

Article 14. Terminis
1. Les qüestions relatives al termini més enllà del qual el crèdit tributari no pot ser exigit es regeixen per la legislació de l’estat requeridor. La sol·licitud d’assistència conté la informació sobre aquest termini.
2. Els actes de recaptació duts a terme per l’estat requerit en compliment d’una sol·licitud d’assistència i que, segons la legislació d’aquest estat, tindrien com a efecte suspendre o interrompre el termini esmentat a l’apartat 1, tenen el mateix efecte respecte de la legislació de l’estat requeridor. L’estat requerit informa l’estat requeridor dels actes així acomplerts.
3. En qualsevol cas, l’estat requerit no està obligat a donar curs a una sol·licitud d’assistència que es presenta després d’un període de quinze anys a partir de la data del títol que permet l’execució inicial.

Article 15. Prelació
El crèdit tributari per a la recaptació del qual s’atorga assistència no gaudeix a l’estat requerit de cap dels privilegis especialment acordats als crèdits tributaris d’aquest estat fins i tot si el procediment de recaptació utilitzat és el que s’aplica als seus propis crèdits tributaris.

Article 16. Ajornament del pagament
Si la seva legislació o la seva pràctica administrativa ho permet en circumstàncies anàlogues, l’estat requerit pot concedir un ajornament del pagament o un pagament fraccionat, tot i que n’ha d’informar prèviament l’estat requeridor.

Article 17. Notificació de documents
1. A demanda de l’estat requeridor, l’estat requerit notifica al destinatari els documents, incloent-hi els relatius a decisions judicials, que emanen de l’estat requeridor i es refereixen a un impost cobert per aquest Conveni.
2. L’estat requerit duu a terme la notificació: a. segons les formes prescrites per la seva legislació interna per a la notificació de documents de naturalesa idèntica o anàloga; b. en la mesura que sigui possible, segons la forma particular demanada per l’estat requeridor, o la forma més semblant prevista per la seva legislació interna.
3. Una part pot dur a terme la notificació d’un document a una persona que es troba en el territori d’una altra part directament per via postal.
4. Cap disposició del Conveni no pot tenir com a efecte viciar de nul·litat una notificació de documents efectuada per una part de conformitat amb la seva legislació.
5. Quan un document es notifica de conformitat amb aquest article, no se n’exigeix la traducció. Tanmateix, si se li demostra que el destinatari no coneix la llengua en la qual està redactat el document, l’estat requerit en fa fer una traducció o en fa un resum en la seva llengua oficial o una de les seves llengües oficials. També pot demanar a l’estat requeridor que el document sigui traduït o que vagi acompanyat d’un resum en una de les llengües oficials de l’estat requerit, del Consell d’Europa o de l’OCDE.

Article 18. Informació que ha d’aportar l’estat requeridor
1. La sol·licitud d’assistència precisa, quan és necessari: a. l’autoritat o l’organisme que es troba a l’origen de la sol·licitud presentada per l’autoritat competent; b. el nom, l’adreça, o qualsevol altra dada que permeti identificar la persona respecte de la qual es presenta la sol·licitud; c. en el cas d’una sol·licitud d’informació, la forma en la qual l’estat requeridor desitja rebre la informació per respondre a les seves necessitats; d. en el cas d’una sol·licitud d’assistència de recaptació o d’adopció de mesures cautelars, la naturalesa del crèdit tributari, els elements constitutius d’aquest crèdit i els béns sobre els quals pot ser recaptat; e. en el cas d’una sol·licitud de notificació de documents, la naturalesa i l’objecte del document que s’ha de notificar; f. si la sol·licitud és conforme a la legislació i la pràctica administrativa de l’estat requeridor i si està justificada d’acord amb l’article 21.2.g.
2. L’estat requeridor comunica a l’estat requerit, tan bon punt en té coneixement, totes les altres informacions relatives a la sol·licitud d’assistència.

Article 20. Seguiment donat a la sol·licitud d’assistència
1. Si es dóna curs a la sol·licitud d’assistència, l’estat requerit informa l’estat requeridor, en el termini més breu possible, de les mesures preses així com del resultat de la seva assistència.
2. Si la sol·licitud és denegada, l’estat requerit n’informa l’estat requeridor en el termini més breu possible, i li indica els motius de la denegació.
3. Si, en el cas d’una sol·licitud d’informació, l’estat requeridor ha precisat la forma en la qual desitja rebre la informació i l’estat requerit pot fer-ho, aquest darrer lliura la informació en la forma desitjada.

Article 21. Protecció de les persones i límits a l’obligació d’assistència
1. Cap disposició d’aquest Conveni no pot ser interpretada en el sentit de limitar els drets i les garanties atorgats a les persones per la legislació o la pràctica administrativa de l’estat requerit.
2. Sense perjudici de l’article 14, les disposicions d’aquest Conveni no poden ser interpretades en el sentit que imposin a l’estat requerit l’obligació de: a. adoptar mesures que siguin incompatibles amb la seva legislació o la seva pràctica administrativa, o la legislació o la pràctica administrativa de l›estat requeridor; b. adoptar mesures que siguin contràries a l’ordre públic; c. proporcionar informació que no podria ser obtinguda sobre la base de la seva legislació o la seva pràctica administrativa, o de la legislació o la pràctica administrativa de l’estat requeridor; d. proporcionar informació que revelaria un secret comercial, industrial, professional o un procés comercial, o informació la comunicació de la qual seria contrària a l’ordre públic; e. atorgar una assistència administrativa en el cas i en la mesura que estimi que la imposició de l’estat requeridor és contrària als principis d’imposició generalment admesos o a les disposicions d’un conveni per evitar la doble imposició o qualsevol altre conveni que hagués conclòs amb l’estat requeridor; f. atorgar una assistència administrativa a fi d’aplicar o executar una disposició de la legislació fiscal de l’estat requeridor, o de satisfer una obligació associada, que sigui discriminatòria per a un nacional de l’estat requerit respecte d’un nacional de l’estat requeridor que es trobi en les mateixes circumstàncies; g. atorgar una assistència administrativa si l’estat requeridor no ha esgotat totes les mesures raonables previstes per la seva legislació o la seva pràctica administrativa, llevat que el recurs a mesures d’aquest tipus no doni lloc a dificultats desproporcionades; h. atorgar una assistència per a la recaptació en els casos en què la càrrega administrativa que en resulta per a aquest estat és clarament desproporcionada en relació amb els avantatges que l’estat requeridor en pot obtenir.
3. Si l’estat requeridor sol·licita informació de conformitat amb aquest Conveni, l’estat requerit utilitza els mitjans dels quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, fins i tot si no la necessita per a les seves pròpies finalitats tributàries. L’obligació que figura en la frase precedent està sotmesa a les limitacions previstes per aquest Conveni, llevat que aquestes limitacions, i en particular les dels apartats 1 i 2, siguin susceptibles d’impedir que l’estat requerit proporcioni la informació únicament perquè aquesta no presenta cap interès per a ell al nivell intern.
4. En cap cas les disposicions d’aquest Conveni, i en particular les dels apartats 1 i 2, no poden ser interpretades en el sentit que permeten a un estat requerit denegar de proporcionar informació únicament perquè aquesta es trobi en possessió d’un banc, un altre establiment financer, un mandatari o una persona que actuï en qualitat d’agent o de fiduciari, o perquè aquesta informació està vinculada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 22. Confidencialitat
1. La informació obtinguda per una part en aplicació d’aquest Conveni es manté confidencial i protegida en les mateixes condicions que les previstes per a la informació obtinguda en aplicació de la legislació d’aquesta part i, quan escaigui, per garantir el nivell necessari de protecció de les dades de caràcter personal, de conformitat amb les garanties que poden ser especificades com a requerides per la part que proporciona la informació segons la seva legislació.
2. Aquesta informació només es comunica, però, a les persones o les autoritats (inclosos els tribunals i els òrgans administratius o de supervisió) concernides per l’establiment, la percepció o la recaptació dels impostos d’aquesta part, pels procediments o les diligències penals relatives a aquests impostos, o per les decisions sobre els recursos relacionats amb aquests impostos o pel control del que precedeix. Únicament aquestes persones o autoritats poden utilitzar aquesta informació i únicament per a les finalitats indicades anteriorment. Malgrat les disposicions de l’apartat 1, les poden revelar en audiències públiques de tribunals o en resolucions judicials relatives a aquests impostos.
3. Quan una part ha emès una reserva prevista a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 30, qualsevol altra part que obté informació de la primera part no la pot utilitzar per a un impost inclòs en una categoria que ha estat objecte de la reserva. De la mateixa manera, la part que hagi emès la reserva no pot utilitzar, per a un impost inclòs en la categoria que ha estat objecte de la reserva, la informació obtinguda en virtut d’aquest Conveni.
4. Malgrat les disposicions dels apartats 1, 2 i 3, la informació obtinguda per una part pot ser utilitzada per a altres finalitats quan la utilització d’aquesta informació per a aquelles finalitats és possible segons la legislació de la part que comunica la informació i si l’autoritat competent d’aquesta part consent a aquesta utilització. La informació comunicada per una part a una altra part pot ser tramesa per aquesta a una altra part amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent de la primera part.

Article 23. Procediments
1. Els procediments relacionats amb les mesures preses en virtut d’aquest Conveni per l’estat requerit s’inicien exclusivament davant la instància apropiada d’aquest estat.
2. Els procediments relacionats amb les mesures preses per l’estat requeridor en virtut d’aquest Conveni, en particular aquelles que, en matèria de recaptació, concerneixen l’existència o la quantia del crèdit tributari o el títol que en permet l’execució, s’inicien exclusivament davant la instància apropiada d’aquest mateix estat. Si s’inicia un procediment d’aquest tipus, l’estat requeridor n’informa immediatament l’estat requerit i aquest suspèn el procediment a l’espera de la decisió de la instància en qüestió. No obstant això, si l’estat requeridor li ho demana, l’estat requerit adopta mesures cautelars per assegurar la recaptació. L’estat requerit pot també ser informat d’una acció d’aquest tipus per qualsevol persona interessada; a partir de la recepció d’aquesta informació, consulta, si escau, l’estat requeridor sobre aquesta qüestió.
3. A partir del moment en què s’hagi resolt definitivament sobre el procediment iniciat, l’estat requerit o, segons el cas, l’estat requeridor notifica a l’altre estat la decisió presa i els seus efectes sobre la sol·licitud d’assistència.

Article 24. Aplicació del Conveni
1. Les parts es comuniquen entre elles per a l’aplicació d’aquest Conveni mitjançant les seves autoritats competents respectives; aquestes poden comunicar directament entre elles a aquest efecte i poden autoritzar autoritats que els són subordinades perquè actuïn en el seu nom. Les autoritats competents de dues o de diverses parts poden fixar de comú acord les modalitats d’aplicació del Conveni en allò que les concerneixi.
2. Quan l’estat requerit estima que l’aplicació d’aquest Conveni en un cas particular podria tenir conseqüències indesitjables greus, les autoritats competents de l’estat requerit i de l’estat requeridor es consulten i s’esforcen per resoldre la situació per la via del comú acord.
3. Un òrgan de coordinació format per representants de les autoritats competents de les parts segueix, sota els auspicis de l’OCDE, l’aplicació del Conveni i el seu desenvolupament. A aquest efecte, recomana les mesures que siguin susceptibles de contribuir a la realització dels objectius generals del Conveni. En particular, constitueix un fòrum per a l’estudi de mètodes i procediments nous que tendeixin a augmentar la cooperació internacional en matèria fiscal i, si escau, recomana revisar el Conveni o aportar-hi esmenes. Els estats que han signat però que encara no han ratificat, acceptat o aprovat el Conveni podran fer-se representar a les reunions de l’òrgan de coordinació a títol d’observador.
4. Qualsevol part pot invitar l’òrgan de coordinació a emetre una opinió pel que fa a la interpretació de les disposicions del Conveni.
5. Si sorgissin dificultats o dubtes entre dues o diverses parts quant a l’aplicació o la interpretació del Conveni, les autoritats competents d’aquestes parts s’esforcen per resoldre la qüestió per la via de l’arranjament amistós. La decisió es comunica a l’òrgan de coordinació.
6. El secretari general de l’OCDE posa en coneixement de les parts, i també dels estats signataris del Conveni que encara no l’han ratificat, acceptat o aprovat, les opinions emeses per l’òrgan de coordinació de conformitat amb les disposicions de l’apartat 4 anterior i els arranjaments amistosos establerts en virtut de l’apartat 5 anterior.

Article 25. Llengües
Les demandes d’assistència i les respostes es redacten en una de les llengües oficials de l’OCDE o del Consell d’Europa o en qualsevol altra llengua que les parts concernides convinguin bilateralment d’utilitzar.

Article 26. Despeses
Llevat que les parts concernides no acordin altrament per la via bilateral: a. les despeses ordinàries incorregudes per proporcionar l’assistència són a càrrec de l’estat requerit; b. les despeses extraordinàries incorregudes per proporcionar l’assistència són a càrrec de l’estat requeridor.

Article 27. Altres acords i arranjaments internacionals
1. Les possibilitats d’assistència previstes per aquest Conveni no han de limitar ni seran limitades per aquelles que es deriven dels acords internacionals i altres arranjaments que existeixen o podran existir entre les parts concernides o de qualsevol altre instrument, relatius a la cooperació en matèria fiscal.
2. Malgrat les disposicions de l’apartat 1, les parts que són estats membres de la Unió Europea poden aplicar, en les seves relacions mútues, les possibilitats d’assistència previstes pel Conveni, en la mesura que permeten una cooperació més àmplia que les que ofereixen les normes aplicables de la Unió Europea.

Article 28. Signatura i entrada en vigor del Conveni
1. Aquest Conveni està obert a la signatura dels estats membres del Consell d’Europa i dels països membres de l’OCDE. Està sotmès a ratificació, acceptació o aprovació. Els instruments de ratificació, acceptació o aprovació es dipositen davant d’un dels dipositaris.
2. El Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data en què cinc estats hagin expressat el seu consentiment a obligar-se pel Conveni de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1.
3. Per a qualsevol estat membre del Consell d’Europa o país membre de l’OCDE que expressi amb posterioritat el seu consentiment a obligar-se pel Conveni, aquest entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació, acceptació o aprovació.
4. Qualsevol estat membre del Consell d’Europa o país membre de l’OCDE que esdevé part del Conveni després de l’entrada en vigor del Protocol que esmena aquest Conveni, obert a la signatura el 27 de maig del 2010 (el «Protocol de 2010»), serà part del Conveni, esmenat per aquest Protocol, llevat que expressi una intenció diferent en una notificació escrita adreçada a un dels dipositaris.
5. Després de l’entrada en vigor del Protocol del 2010, qualsevol estat que no és membre del Consell d’Europa o de l’OCDE pot demanar de ser invitat a signar i ratificar el Conveni, esmenat pel Protocol de 2010. Qualsevol demanda en aquest sentit ha de ser adreçada a un dels dipositaris, que la transmet a les parts. El dipositari n’informa també el Comitè de Ministres del Consell d’Europa i el Consell de l’OCDE. La decisió d’invitar els estats que han demanat d’esdevenir part del Conveni serà presa per consens per les parts del Conveni mitjançant l’òrgan de coordinació. Per a qualsevol estat que ratifiqui el Conveni, esmenat pel Protocol de 2010 de conformitat amb aquest apartat, aquest Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació prop d’un dels dipositaris.
6. Les disposicions d’aquest Conveni, esmenat pel Protocol de 2010, s’apliquen a l’assistència administrativa que cobreix els períodes impositius que comencen l’1 de gener, o després de l’1 de gener de l’any següent a aquell durant el qual el Conveni, esmenat pel Protocol de 2010, entri en vigor respecte d’una part o, en absència de període impositiu, s’apliquen a l’assistència administrativa relacionada amb obligacions fiscals que es generin l’1 de gener, o després de l’1 de gener de l’any següent a aquell durant el qual el Conveni, esmenat pel Protocol del 2010, entri en vigor respecte d’una part. Dues parts o més poden convenir que el Conveni, esmenat pel Protocol de 2010, esdevingui efectiu pel que fa a l’assistència administrativa per a períodes impositius o obligacions fiscals anteriors.
7. Malgrat les disposicions de l’apartat 6, les disposicions d’aquest Conveni, esmenat pel Protocol de 2010, esdevindran efectives a partir de la seva data d’entrada en vigor respecte d’una part, pel que fa els afers fiscals en els quals intervingui un acte intencionat susceptible d’actuacions judicials en virtut del dret penal de la part requeridora referits a períodes impositius o obligacions fiscals anteriors.

Article 29. Aplicació territorial del Conveni
1. En el moment de la signatura o del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació, cada estat pot designar el o els territoris als quals s’aplicarà aquest Conveni.
2. Qualsevol estat pot, en qualsevol moment posterior, mitjançant una declaració adreçada a un dels dipositaris, estendre l’aplicació d’aquest Conveni a qualsevol altre territori designat en la declaració. El Conveni entrarà en vigor respecte d’aquest territori el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la declaració pel dipositari.
3. Qualsevol declaració feta en virtut d’un dels dos apartats anteriors podrà ser retirada, pel que fa a qualsevol territori designat en aquesta declaració, mitjançant una notificació adreçada a un dels dipositaris. La retirada esdevindrà efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la notificació pel dipositari.

Article 30. Reserves
1. Qualsevol estat pot, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació o en qualsevol moment posterior, declarar que es reserva el dret a: a. no atorgar cap forma d’assistència per als impostos de les altres parts que entren en qualsevol de les categories enumerades a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 2, a condició que aquesta part no hagi inclòs en l’annex A del Conveni cap dels seus propis impostos que entren en aquesta categoria; b. no atorgar l’assistència en matèria de recaptació de qualsevol tipus de crèdit tributari, o de recaptació de sancions administratives ja sigui per a tots els impostos, ja sigui només per als impostos d’una o de diverses de les categories enumerades a l’apartat 1 de l’article 2; c. no atorgar l’assistència en relació amb crèdits tributaris que ja existien en la data d’entrada en vigor del Conveni per a aquest estat o, si s’hagués emès prèviament una reserva en virtut de la lletra a o b anteriors, en la data de la retirada d’aquesta reserva respecte dels impostos de la categoria en qüestió; d. no atorgar l’assistència en matèria de notificació de documents, ja sigui per a tots els impostos, ja sigui únicament per als impostos d’una o de diverses de les categories enumerades a l’apartat 1 de l’article 2; e. no acceptar les notificacions per via postal previstes a l’apartat 3 de l’article 17; f. aplicar l’apartat 7 de l’article 28, exclusivament per a l’assistència administrativa que cobreix els períodes impositius que comencen l’1 de gener, o després de l’1 de gener del tercer any que precedeix aquell en el qual el Conveni, esmenat pel Protocol de 2010, va entrar en vigor respecte d’una part, o en absència de període impositiu, per a l’assistència administrativa relativa a obligacions fiscals que es generin l’1 de gener o després de l’1 de gener del tercer any que precedeix a aquell en el qual el Conveni, esmenat pel Protocol de 2010, va entrar en vigor respecte d’una part.
2. No s’admet cap altra reserva.
3. Qualsevol part pot, després de l’entrada en vigor del Conveni al seu respecte, emetre una o diverses reserves a les quals fa referència l’apartat 1, les quals no havia emès en el moment de la ratificació, l’acceptació o l’aprovació. Aquestes reserves entraran en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la reserva per un dels dipositaris.
4. Qualsevol part que ha emès una reserva en virtut dels apartats 1 i 3 la pot retirar en la totalitat o en part mitjançant una notificació adreçada a un dels dipositaris. La retirada esdevindrà efectiva en la data de recepció de la notificació pel dipositari.
5. La part que ha emès una reserva respecte d’una disposició d’aquest Conveni no pot invocar l’aplicació d’aquesta disposició per part d’una altra part; no obstant això, pot, si la reserva és parcial, invocar l’aplicació d’aquesta disposició en la mesura en què l’hagi acceptada.

Article 31. Denúncia
1. Qualsevol part pot, en qualsevol moment, denunciar aquest Conveni mitjançant una notificació adreçada a un dels dipositaris.
2. La denúncia esdevindrà efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la notificació pel dipositari.
3. La part que denuncia aquest Conveni roman obligada per l’article 22 mentre conservi en la seva possessió qualsevol informació, documents o altres dades obtingudes en aplicació del Conveni.

Article 32. Dipositaris i les seves funcions
1. El dipositari al qual s’adreça un acte, una notificació o una comunicació, notifica als estats membres del Consell d’Europa i als països membres de l’OCDE i a qualsevol part d’aquest Conveni: a. qualsevol signatura; b. el dipòsit de qualsevol instrument de ratificació, acceptació o aprovació; c. qualsevol data d’entrada en vigor d’aquest Conveni de conformitat amb les disposicions dels articles 28 i 29; d. qualsevol declaració formulada en aplicació de les disposicions de l’apartat 3 de l’article 4 o de l’apartat 3 de l’article 9, i la retirada d’aquestes declaracions; e. qualsevol reserva emesa en aplicació de les disposicions de l’article 30 i la retirada de qualsevol reserva emesa en aplicació de les disposicions de l’apartat 4 de l’article 30; f. qualsevol notificació rebuda en aplicació de les disposicions dels apartats 3 o 4 de l’article 2, de l’apartat 3 de l’article 3, de l’article 29 o de l’apartat 1 de l’article 31; g. qualsevol altre acte, notificació o comunicació relativa a aquest Conveni.
2. El dipositari que rep una comunicació o que efectua una notificació de conformitat amb l’apartat 1, n’informa immediatament l’altre dipositari.

En testimoni de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquest Conveni. Fet a Estrasburg, el 25 de gener de 1988 en anglès i francès, sent els dos textos igualment fefaents, en dos exemplars, un dels quals serà dipositat als arxius del Consell d’Europa i l’altre als arxius de l’OCDE. Els secretaris generals del Consell d’Europa i de l’OCDE en trametran una còpia certificada conforme a cadascun dels estats membres del Consell d’Europa i dels països membres de l’OCDE.

Reserves i declaracions del Principat d’Andorra Reserva relativa a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 30 del Conveni De conform itat amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 30 del Conveni, el Principat d’Andorra no atorga cap forma d’assistència administrativa per als impostos de les altres parts que entrin en una de les categories enumerade s a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni. Reserva relativa a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 del Conveni De conform itat amb la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 del Conveni, el Principat d’Andorra no atorga cap forma d’assistència administrativa en matèria de recaptació de crèdits tributaris o de recaptació de sancions administrati ves, per tots els impostos enumerats a l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni. Reserva relativa a la lletra c de l’apartat 1 de l’article 30 del Conveni De conformitat amb l a lletra c de l’apartat 1 de l’article 30 del Conveni, el Principat d’Andorra no atorga cap assistència en relació amb els crèdits tributaris que ja existien en la data d’entrada en vigor del Conveni per al Principat d’Andorra. En cas de retirada d’una reserva emesa de conformitat amb els apartats 1.a o 1.b de l’article 30 del Conveni, el Principat d’Andorra no atorga cap forma d’assistència administrativa en relació amb els crèdits tributaris que ja existien en la data de retirada de la reserva. Reserva relativa a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 30 del Conveni De conformitat amb la lle tra d de l’apartat 1 de l’article 30 del Conveni, el Principat d’Andorra no concedeix assistència en matèria de notificacions de documents per tots els impostos enumerats a l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni. Reserva relativa a la lletra f de l’apartat 1 de l’article 30 del Conveni De conformitat am b la lletra f de l’apartat 1 de l’article 30 del Conveni, el Principat d’Andorra declara que, respecte dels assumptes fiscals relatius a actes intencionats que puguin ser objecte d’accions penals de la part requeridora, les disposicions del Conveni s’apliquen a l’assistència administrativa relativa als períodes impositius que comencin l’1 de gener, o després de l’1 de gener del tercer any que precedeix a aquell en el qual hagi entrat en vigor el Conveni per al Principat d’Andorra, o, en absència de període impositiu, a l’assistència administrativa relativa a les obligacions fiscals que es generin l’1 de gener o després de l’1 de gener del tercer any que precede ix a aquell en el qual hagi entrat en vigor el Conveni per al Principat d’Andorra. Declaració relativa a l’apartat 3 de l’article 4 del Conveni De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 4 del Conveni, el Principat d’Andorra pot informar les persones concernides abans de transmetre la informació a una part de conformitat amb l’article 5 o l’article 7 del Conveni. Declaració relativa a l’apartat 3 de l’article 9 del Conveni De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 9 del Conveni, el Principat d’Andorra no accepta, de manera general, les sol·licituds per autoritzar els representants de l’autoritat competent de l’estat requeridor a assistir a les inspeccions tributàries al Principat d’Andorra Declaració relativa a l‘article 2 del Conveni Annex A – Impostos als quals s’aplica el Conveni Article 2, apartat 1.a.i - Impostos sobre la renda o els beneficis - Impost sobre les societats; - Impost sobre la renda de les persones físiques; - Impost sobre la renda de les activitats econòmiques; - Impost sobre la renda dels no-residents fiscals a Andorra. Article 2, apartat a.ii – Impostos sobre els guanys patrimonials que són percebuts separadament de l’impost sobre la renda o els beneficis - Impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Article 2, apartat a.iii – Impostos sobre el patrimoni - Cap. Declaració relativa a l’article 3 del Conveni Annex B – Autoritats competents A Andorra, l’expressió “autoritat competent” designa el ministre de Finances o el seu representat autoritzat.