Article 7

Article 7 – Intercanvi espontani d’informació
1. Una part comunica, sense sol·licitud prèvia, a una altra part la informació de la qual té coneixement en les situacions següents: a. la primera part té motius per presumir que existeix una reducció o una exempció tributària anormals en la recaptació en l’altra part; b. un contribuent obté, en la primera part, una reducció o una exempció tributària que li hauria de comportar un augment d’impost o una subjecció a l’impost en l’altra part; c. un contribuent d’una part i un contribuent d’una altra part duen a terme negocis per mitjà d’un o de diversos altres països, de tal manera que en pot resultar una disminució d’impost en l’una o l’altra o en les dues; d. una part té motius per presumir que existeix una disminució d’impost que resulta de transferències fictícies de beneficis a l’interior de grups d’empresa; e. per la informació comunicada a una part per una altra part, la primera part ha pogut obtenir informació que pot ser útil per determinar obligacions tributàries en l’altra part.
2. Cada part pren les mesures i aplica els procediments necessaris per garantir que la informació a què es refereix l’apartat 1 estigui disponible per transmetre-la a una altra part.