Conveni sobre la prohibició de la utilització, l'emmagatzematge, la producció i la transferència de mines antipersona i sobre la seva destrucció

Preàmbul Els estats part, Decidits a posar fi al patiment i a les morts causades per les mines antipersona, que maten o mutilen centenars de persones cada setmana, la majoria de les quals són civils innocents i indefensos, especialment nens; obstrueixen el desenvolupament econòmic i la reconstrucció; inhibeixen la repatriació de refugiats i de persones desplaçades internament, i, a més, ocasionen altres conseqüències severes molts anys després de la seva col.locació, Creient necessari dedicar els esforços més grans a contribuir de manera eficient i coordinada a afrontar el desafiament de l'eliminació de mines antipersona col.locades a tot el món i a garantir-ne la destrucció, Desitjant dedicar els esforços més grans a la prestació d'assistència per a la cura i la rehabilitació de les víctimes de mines, inclosa la seva reintegració social i econòmica, Reconeixent que una prohibició total de mines antipersona seria també una important mesura de foment de la confiança, Acollint amb satisfacció l'adopció del Protocol sobre prohibicions o restriccions de la utilització de mines, armes trampa i altres artefactes, d'acord amb el que es va esmenar el 3 de maig de 1996 i annex al Conveni sobre prohibicions o restriccions de la utilització de determinades armes convencionals que es puguin considerar excessivament nocives o d'efectes indiscriminats, i fent una crida per a la prompta ratificació d'aquest Conveni per part d'aquells estats que encara no ho han fet, Acollint amb satisfacció, així mateix, la Resolució 51/45S, del 10 de desembre de 1996, de l'Assemblea General de les Nacions Unides, en què s'exhorta tots els estats a procurar decididament concertar un acord internacional eficaç i de compliment obligatori per prohibir l'ús, l'emmagatzematge, la producció i la transferència de les mines terrestres antipersona, Acollint amb satisfacció, a més, les mesures preses durant els darrers anys, tant unilaterals com multilaterals, encaminades a prohibir, restringir o suspendre la utilització, l'emmagatzematge, la producció i la transferència de mines antipersona, Posant en relleu el paper que exerceix la consciència pública en el foment dels principis humanitaris, tal com s'ha posat de manifest en el fet esmentat per aconseguir una prohibició total de mines antipersona, i reconeixent els esforços que amb aquesta finalitat han emprès el Moviment de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, la Campanya internacional per a la prohibició de les mines i moltes altres organitzacions no governamentals de tot el món, Recordant la Declaració d'Ottawa, del 5 d'octubre de 1996, i la Declaració de Brussel.les, del 27 de juny de 1997, que insten la comunitat internacional a negociar un acord internacional jurídicament vinculant que prohibeixi l'ús, l'emmagatzematge, la producció i la transferència de mines antipersona, Posant èmfasi en el desig d'aconseguir que tots els estats s'adhereixin a aquest Conveni i decidits a treballar amb decisió per promoure'n la universalitat en tots els fòrums pertinents, incloses, entre altres, les Nacions Unides, la Conferència de desarmament, les organitzacions i els grups regionals, i les Conferències d'examen del Conveni sobre prohibicions o restriccions de la utilització de determinades armes convencionals que es puguin considerar excessivament nocives o d'efectes indiscriminats, Basant-se en el principi de dret internacional humanitari segons el qual el dret de les parts en un conflicte armat a elegir els mètodes o els mitjans de combat no és il.limitat, en el principi que prohibeix la utilització en els conflictes armats d'armes, projectils, materials i mètodes de combat que causin danys superflus o sofriments innecessaris, i en el principi que s'ha de fer una distinció entre civils i combatents, Han convingut el que segueix:

Article 1

Obligacions generals

1. Cada estat part es compromet per sempre, i sota cap circumstància a no:

a) Utilitzar mines antipersona.

b) Desenvolupar, produir, adquirir d'una manera o altra, emmagatzemar, conservar o transferir a qualsevol, directament o indirecta, mines antipersona.

c) Ajudar, estimular o induir qualsevol, d'una manera o altra, a participar en una activitat prohibida en un estat part, de conformitat amb aquest Conveni.

2. Cada estat part es compromet a destruir o a assegurar la destrucció de totes les mines antipersona de conformitat amb el que preveu aquest Conveni.

Article 2

Definicions

1. S'entén per "mina antipersona" tota mina concebuda per explotar davant la presència, la proximitat o el contacte d'una persona, i que incapaciti, fereixi o mati una o més persones. Les mines dissenyades per detonar davant la presència, la proximitat o el contacte d'un vehicle, i no d'una persona, que estiguin proveïdes d'un dispositiu antimanipulació, no es consideren mines antipersona pel fet d'estar equipades d'aquesta manera.

2. S'entén per "mina" tot artefacte explosiu dissenyat per ser col.locat sota, sobre o prop de la superfície del terreny o una altra superfície qualsevol, i concebut per explotar davant la presència, la proximitat o el contacte d'una persona o un vehicle.

3. S'entén per "dispositiu antimanipulació" un dispositiu destinat a protegir una mina i que en forma part, que està connectat, fixat o col.locat sota la mina i que s'activa quan s'intenta manipular-la o activar-la intencionadament d'alguna altra manera.

4. S'entén per "transferència", a més del trasllat físic de mines antipersona cap a o des del territori nacional, la transferència del domini i del control sobre les mines, però que no es refereix a la transferència de territori que contingui mines antipersona col.locades.

5. S'entén per "zona minada" una zona perillosa a causa de la presència de mines o en la qual se'n sospita la presència.

Article 3

Excepcions

1. Sense perjudici de les obligacions generals contingudes a l'article 1, permet la retenció o la transferència d'una quantitat de mines antipersona per al desenvolupament de tècniques de detecció, neteja o destrucció de mines i l'ensinistrament en aquestes tècniques. La quantitat d'aquestes mines no ha d'excedir la quantitat mínima absolutament necessària per realitzar els propòsits esmentats més amunt.

2. La transferència de mines antipersona és permesa quan es fa per a la seva destrucció.

Article 4

Destrucció de les existències de mines antipersona Amb l'excepció del que disposa l'article 3, cada estat part es compromet a destruir o a assegurar la destrucció de totes les existències de mines antipersona que li pertanyin o que posseeixi o que estiguin sota la seva jurisdicció o control, al més aviat possible i com a més tard en un termini de quatre anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Conveni per a aquest estat part.

Article 5

Destrucció de mines antipersona col.locades en les zones minades

1. Cada estat part es compromet a destruir o a assegurar la destrucció de totes les mines antipersona col.locades en les zones minades que estiguin sota la seva jurisdicció o control al més aviat possible i com a més tard en un termini de deu anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Conveni per a aquest estat part.

2. Cada estat part s'ha d'esforçar a identificar totes les zones sota la seva jurisdicció o control on se sàpiga o se sospiti que hi ha mines antipersona i ha d'adoptar totes les mesures necessàries, tan aviat com sigui possible, perquè totes les mines antipersona en zones minades sota la seva jurisdicció o control tinguin el perímetre marcat, estiguin vigilades i protegides per tanques o altres mitjans que assegurin l'exclusió eficaç de civils, fins que totes les mines antipersona contingudes en aquestes zones hagin estat destruïdes. La senyalització s'haurà d'ajustar, com a mínim, a les normes fixades al Protocol sobre prohibicions o restriccions de la utilització de mines, armes trampa i altres artefactes, esmenat el 3 de maig de 1996 i annex al Conveni sobre prohibicions o restriccions de la utilització de determinades armes convencionals que es puguin considerar excessivament nocives o d'efectes indiscriminats.

3. Si un estat part creu que serà incapaç de destruir o d'assegurar la destrucció de totes les mines antipersona de què es fa esment al paràgraf 1 dins el període establert, pot presentar una sol.licitud a la Reunió d'estats part o a la Conferència d'examen amb l'objectiu que es prorrogui fins a un màxim de deu anys més el termini per completar la destrucció d'aquestes mines antipersona.

4. Cada sol.licitud ha de contenir:

a) La durada de la pròrroga proposada.

b) Una explicació detallada de les raons per a la pròrroga proposada, que inclogui:

i) la preparació i la situació del treball realitzat a l'empara dels programes nacionals de desminament; ii) Els mitjans financers i tècnics disponibles a l'estat part per destruir totes les mines antipersona, i iii) Les circumstàncies que impedeixen a l'estat part destruir totes les mines antipersona a les zones minades.

c) Les implicacions humanitàries, socials, econòmiques i mediambientals de la pròrroga, i

d) Qualsevol altra informació en relació amb la sol.licitud per a la pròrroga proposada.

5. La Reunió dels estats part o la Conferència d'examen, tenint en compte el paràgraf 4, haurà d'avaluar la sol.licitud i decidir per majoria de vots dels estats part, si es concedeix.

6. Aquesta pròrroga podrà ser renovada amb la presentació d'una nova sol.licitud de conformitat amb els paràgrafs 3, 4 i 5 d'aquest article. En sol.licitar una nova pròrroga, l'estat part haurà de presentar informació addicional pertinent de tot el que s'ha fet en el període previ de pròrroga en virtut d'aquest article.

Article 6

Cooperació i assistència internacionals

1. En el compliment de les seves obligacions de conformitat amb aquest Conveni, cada estat part té dret a sol.licitar i a rebre assistència d'altres estats part, quan sigui factible i en la mesura que sigui possible.

2. Cada estat part es compromet a facilitar l'intercanvi més complet possible d'equip, material i informació científica i tècnica en relació amb l'aplicació del present Conveni, i té dret a participar en aquest intercanvi. Els estats part no poden imposar restriccions indegudes al subministrament d'equips de neteja de mines ni a la informació tècnica corresponent amb finalitats humanitàries.

3. Cada estat part que estigui en condicions de fer-ho, ha de proporcionar assistència per a la cura i la rehabilitació de víctimes de mines i la seva integració social i econòmica, i també per als programes de sensibilització sobre mines. Aquesta assistència pot ser atorgada, inter alia, per conducte del sistema de les Nacions Unides, organitzacions o institucions internacionals, regionals o nacionals, el Comité Internacional de la Creu Roja, de les societats nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i la seva Federació internacional, organitzacions no governamentals, o partint d'una base d'acords bilaterals.

4. Cada estat part que estigui en condicions de fer-ho, ha de proporcionar assistència per a les tasques de neteja de mines i les activitats que s'hi relacionin. Aquesta assistència es pot brindar, inter alia, a través del sistema de les Nacions Unides, organitzacions o institucions internacionals o regionals, organitzacions no governamentals, o sobre una base bilateral, o contribuint al Fons Fiduciari Voluntari de les Nacions Unides de l'Assistència per a l'Eliminació de Mines o altres fons regionals que s'ocupin d'aquest tema.

5. Cada estat part que estigui en condicions de fer-ho, ha de proporcionar assistència per a la destrucció de les existències de mines antipersona.

6. Cada estat part es compromet a proporcionar informació a la base de dades sobre la neteja de mines establerta en el sistema de les Nacions Unides, especialment la informació relativa a diferents mitjans i tecnologies de neteja de mines, i també llistes d'experts, organismes d'especialistes o centres de contacte nacionals per a la neteja de mines.

7. Els estats part poden sol.licitar a les Nacions Unides, a les organitzacions regionals, a altres estats part o a altres fòrums intergovernamentals o no governamentals competents, que prestin assistència a les seves autoritats per elaborar un Programa nacional d'eliminació de mines, amb l'objectiu de determinar inter alia:

a) L'extensió i l'àmbit del problema de les mines antipersona.

b) Els recursos financers, tecnològics i humans necessaris per a l'execució del programa.

c) El nombre estimat d'anys necessaris per destruir totes les mines antipersona de les zones minades sota la jurisdicció o el control de l'estat part afectat.

d) Activitats de sensibilització sobre el problema de les mines amb l'objectiu de reduir la incidència de les lesions o les morts causades per les mines.

e) Assistència a les víctimes de les mines.

f) Les relacions entre el govern de l'estat part afectat i les entitats governamentals, intergovernamentals o no governamentals pertinents que treballaran en l'execució del programa.

8. Cada estat part que proporcioni o rebi assistència de conformitat amb les disposicions d'aquest article ha de cooperar amb l'objectiu d'assegurar la posada en pràctica completa i ràpida dels programes d'assistència acordats.

Article 7

Mesures de transparència

1. Cada estat part ha d'informar el secretari general de les Nacions Unides, tan aviat com sigui possible, i en tot cas no més tard de 180 dies a partir de l'entrada en vigor d'aquest Conveni per a aquest estat part, de:

a) Les mesures d'aplicació d'àmbit nacional d'acord amb el que preveu l'article 9.

b) El total de les mines antipersona en existència que li pertanyin o que posseeixi o que estiguin sota la seva jurisdicció o control, incloent-hi un desglossament del tipus, la quantitat i, sempre que sigui possible, els números de lot de cada tipus de mina antipersona en existència.

c) En la mesura que sigui possible, la ubicació de totes les zones minades sota la seva jurisdicció o control que tenen, o que se sospita que tenen, mines antipersona, incloent-hi la màxima quantitat possible de detalls relatius al tipus i a la quantitat de cada tipus de mina antipersona en cada zona minada i a quan s'hi van col.locar.

d) Els tipus, les quantitats i, sempre que sigui possible, els números de lot de totes les mines antipersona retingudes o transferides de conformitat amb l'article 3, per al desenvolupament de tècniques de detecció, neteja o destrucció de mines, i l'ensinistrament en aquestes tècniques, o transferides per a la seva destrucció, a més de les institucions autoritzades per l'estat part per retenir o transferir mines antipersona.

e) La situació dels programes per a la reconversió o el tancament definitiu de les instal.lacions de producció de mines antipersona.

f) La situació dels programes per a la destrucció de mines antipersona, de conformitat amb el que estableixen els articles 4 i 5, inclosos els detalls dels mètodes que s'utilitzaran en la destrucció; la ubicació de tots els llocs on es farà la destrucció, i les normes aplicables en matèria de seguretat i medi ambient que observen.

g) Els tipus i les quantitats de totes les mines antipersona destruïdes després de l'entrada en vigor del Conveni per a aquest estat part, inclòs un desglossament de la quantitat de cada tipus de mina antipersona destruïda, de conformitat amb el que estableixen els articles 4 i 5, respectivament. També, sempre que sigui possible, els números de lot de cada tipus de mina antipersona en el cas de destrucció, de conformitat amb el que estableix l'article 4.

h) Les característiques tècniques de cada tipus de mina antipersona produïda, fins on es conegui, i aquelles que actualment pertanyin a un estat part, o que aquest posseeixi. S'ha de donar a conèixer, sempre que sigui raonablement possible, la informació que pugui facilitar la identificació i la neteja de mines antipersona; la informació ha d'incloure, com a mínim, les dimensions, les espoletes, el contingut d'explosius, el contingut metàl.lic, fotografies en color i qualsevol altra informació que pugui facilitar la tasca d'eliminació de mines.

i) Les mesures adoptades per advertir la població, de manera immediata i eficaç, sobre totes les àrees a què es refereix el paràgraf 2, article 5.

2. Cada estat part ha d'actualitzar anualment, respecte de l'any natural precedent, la informació proporcionada de conformitat amb aquest article, i l'ha de presentar al secretari general de les Nacions Unides com a molt tard el 30 d'abril de cada any.

3. El secretari general de les Nacions Unides tramet els informes rebuts als estats part.

Article 8

Facilitació i aclariment de compliment

1. Els Estats part convenen que es consultaran i cooperaran entre ells respecte de la posada en pràctica de les disposicions d'aquest Conveni i que treballaran conjuntament en un esperit de cooperació per facilitar el compliment per part dels estats part de les seves obligacions d'acord amb aquest Conveni.

2. Si un o més estats part volen aclarir i tracten de resoldre qüestions relacionades amb el compliment de les disposicions d'aquest Conveni per part d'un altre estat part, poden presentar, a través del secretari general de les Nacions Unides, una sol.licitud d'aclariment d'aquest afer a aquest estat part. Aquesta sol.licitud ha d'anar acompanyada de tota la informació adequada. Cada estat part s'ha d'abstenir de presentar sol.licituds d'aclariment no fonamentades, i ha de procurar no abusar d'aquest mecanisme. Un estat part que rebi una sol.licitud d'aclariment ha de lliurar a l'estat part sol.licitant, a través del secretari general de les Nacions Unides i en un termini de 28 dies, tota la informació necessària per aclarir aquest afer.

3. Si l'estat part sol.licitant no rep una resposta per conducte del secretari general de les Nacions Unides dins el termini esmentat, o si considera que la resposta no és satisfactòria, pot sotmetre l'afer, a través del secretari general de les Nacions Unides, a la següent Reunió dels estats part. El secretari general de les Nacions Unides ha de trametre a tots els estats part la sol.licitud presentada, acompanyada de tota la informació relativa a la sol.licitud d'aclariment. Tota aquesta informació s'ha de presentar a l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment, el qual té dret de rèplica.

4. Mentre estigui pendent la Reunió dels estats part, qualsevol dels estats part afectats pot sol.licitar al secretari general de les Nacions Unides que exerceixi els seus bons oficis per facilitar l'aclariment sol.licitat.

5. L'estat part sol.licitant pot proposar, a través del secretari general de les Nacions Unides, la convocatòria d'una Reunió extraordinària dels estats part per tal de considerar l'afer. El secretari general de les Nacions Unides ha de comunicar a tots els estats part aquesta proposta i tota la informació presentada pels estats part afectats, i els sol.licita que indiquin si estan a favor d'una Reunió extraordinària dels estats part per examinar l'afer. Si dins el termini de 14 dies a partir de la data d'aquesta comunicació, almenys una tercera part dels estats part està a favor d'aquesta Reunió extraordinària, el secretari general de les Nacions Unides convoca aquesta Reunió extraordinària dels estats part dins els 14 dies següents. El quòrum per a aquesta reunió consisteix en la majoria dels estats part.

6. La Reunió dels estats part o la Reunió extraordinària dels estats part, segons el cas, ha de determinar en primer lloc si ha de continuar l'examen de l'afer, tenint en compte tota la informació presentada pels estats part afectats. La Reunió dels estats part, o la Reunió extraordinària dels estats part, ha de fer tot el que sigui possible per prendre una decisió per consens. Si malgrat tots els esforços, no s'arriba a cap acord, es pren la decisió per majoria dels estats part presents i votants.

7. Tots els estats part han de cooperar plenament amb la Reunió dels estats part o amb la Reunió extraordinària dels estats part perquè es porti a terme aquesta revisió de l'afer, incloses les missions de determinació de fets autoritzades de conformitat amb el paràgraf 8.

8. Si es requereixen més aclariments, la Reunió dels estats part o la Reunió extraordinària dels estats part autoritza una missió de determinació de fets i en decideix el mandat per majoria dels estats part presents i votants. En qualsevol moment, l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment pot convidar al seu territori una missió de determinació de fets. Aquesta missió es porta a terme sense que sigui necessària una decisió de la Reunió dels estats part o de la Reunió extraordinària dels estats part. La missió, formada per un nombre màxim de nou experts designats i acceptats de conformitat amb els paràgrafs 9 i 10, pot recopilar informació addicional relativa a l'afer del compliment que es qüestiona, in situ o en altres llocs directament relacionats amb l'afer del compliment qüestionat sota la jurisdicció o el control de l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment.

9. El secretari general de les Nacions Unides prepara i actualitza una llista amb la indicació dels noms, les nacionalitats i altres dades pertinents dels experts qualificats notificats pels estats part i la comunica a tots els estats part. Tot expert inclòs en aquesta llista es considera designat per a totes les missions de determinació de fets, llevat que un estat part el refusi per escrit. En cas que sigui refusat, l'expert no pot participar en missions de determinació de fets en el territori o en qualsevol altre lloc sota la jurisdicció o el control de l'estat part que l'ha refusat, sempre que el refús hagi estat declarat abans del nomenament de l'expert per a aquesta missió.

10. Quan rep una sol.licitud procedent de la Reunió dels estats part o d'una Reunió extraordinària dels estats part, el secretari general de les Nacions Unides, després de consultar amb l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment, nomena els membres de la missió, inclòs el cap. Els nacionals dels estats part que sol.licitin la realització de missions de determinació de fets o els d'aquells estats part que hi estiguin directament afectats, no poden ser nomenats per a la missió. Els membres de la missió de determinació de fets gaudeixen dels privilegis i les immunitats estipulats a l'article VI del Conveni sobre els privilegis i les immunitats de les Nacions Unides, adoptat el 13 de febrer de 1946.

11. Amb un preavís mínim de 72 hores, els membres de la missió de determinació de fets han d'arribar tan aviat com sigui possible al territori de l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment. L'estat part del qual se sol.licita l'aclariment ha d'adoptar les mesures administratives necessàries per rebre, transportar i allotjar la missió, i és responsable d'assegurar-ne la seguretat al màxim nivell possible mentre aquesta estigui en territori sota el seu control.

12. Sense perjudici de la sobirania de l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment, la missió de determinació de fets pot introduir al territori d'aquest estat part l'equip necessari, que s'ha d'utilitzar exclusivament per recopilar informació sobre l'afer del compliment qüestionat. Abans de l'arribada, la missió ha d'informar l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment de l'equip que pretén utilitzar en el curs de la seva missió de determinació de fets.

13. L'estat del qual se sol.licita l'aclariment ha de fer tots els esforços possibles per assegurar que es dóna a la missió de determinació de fets l'oportunitat de parlar amb totes aquelles persones que poden proporcionar informació relativa a l'afer del compliment qüestionat.

14. L'estat part del qual se sol.licita l'aclariment ha de donar accés a la missió de determinació de fets a totes les àrees i instal.lacions sota el seu control en què sigui previsible que es puguin compilar fets pertinents relatius a l'afer del compliment qüestionat. El que s'ha dit anteriorment està subjecte a qualsevol mesura que l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment consideri necessari adoptar per a:

a) La protecció d'equip, informació i àrees sensibles.

b) L'observança de qualsevol obligació constitucional que l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment pugui tenir respecte de drets de propietat, registres, confiscacions o altres drets constitucionals, i

c) La protecció i la seguretat físiques dels membres de la missió de determinació de fets. En cas que l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment adopti aquestes mesures, ha de fer tots els esforços raonables per demostrar, per mitjans alternatius, que compleix aquest Conveni.

15. La missió de determinació de fets pot romandre al territori de l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment un màxim de 14 dies, i en qualsevol lloc determinat no més de 7 dies, llevat que s'hagi acordat altrament.

16. Tota la informació proporcionada amb caràcter confidencial i no relacionada amb l'afer que ocupa la missió de determinació de fets es tracta de manera confidencial.

17. La missió de determinació de fets informa, a través conducte del secretari general de les Nacions Unides, la Reunió dels estats part o la Reunió extraordinària dels estats part, dels resultats de les seves investigacions.

18. La Reunió dels estats part o la Reunió extraordinària dels estats part avalua tota la informació, inclòs l'informe presentat per la missió de determinació de fets, i pot sol.licitar a l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment que adopti mesures per resoldre l'afer del compliment qüestionat dins un termini de temps especificat. L'estat part del qual se sol.licita l'aclariment ha d'informar de totes les mesures preses com a resposta a aquesta sol.licitud.

19. La Reunió dels estats part, o la Reunió extraordinària dels estats part, pot suggerir als estats part afectats diferents maneres d'aclarir encara més o de resoldre l'afer que s'està examinant, fins i tot l'inici de procediments adequats de conformitat amb el dret internacional. En els casos en què es determini que l'afer en qüestió es deu a circumstàncies fora del control de l'estat part del qual se sol.licita l'aclariment, la Reunió dels estats part, o la Reunió extraordinària dels estats part, pot recomanar mesures adequades, inclosa la utilització de les mesures de cooperació recollides a l'article 6.

20. La Reunió dels estats part, o la Reunió extraordinària dels estats part, ha de fer tot el que sigui possible per adoptar les decisions a què es fa referència als paràgrafs 18 i 19 per consens, i si no és possible, les decisions es prenen per majoria de les dues terceres parts dels estats part presents i votants.

Article 9

Mesures d'aplicació a escala nacional Cadascun dels estats part ha d'adoptar totes les mesures legals, administratives i de qualsevol altra mena que siguin necessàries, inclosa la imposició de sancions penals, per prevenir i reprimir qualsevol activitat prohibida als estats part en virtut d'aquest Conveni, comesa per persones o en territori sota la seva jurisdicció o el seu control.

Article 10

Solució de controvèrsies

1. Els estats part es consulten i cooperen entre ells per resoldre qualsevol controvèrsia que pugui sorgir en relació amb l'aplicació i la interpretació d'aquest Conveni. Cada estat part pot plantejar la controvèrsia a la Reunió dels estats part.

2. La Reunió dels estats part pot contribuir a la solució de les controvèrsies per qualssevol mitjans que consideri adequats, inclòs l'oferiment dels seus bons oficis, instant els estats part en controvèrsia a iniciar els procediments de solució de la seva elecció i recomanant un termini per a la seva resolució.

3. Aquest article s'aplica sense perjudici de les disposicions d'aquest Conveni relatives a la facilitació i a l'aclariment del compliment.

Article 11

Reunions dels estats part

1. Els estats part es reuneixen regularment per considerar qualsevol afer en relació amb l'aplicació o la posada en pràctica d'aquest Conveni, inclosos:

a) El funcionament i l'estatus d'aquest Conveni.

b) Els afers relacionats amb els informes presentats, d'acord amb les disposicions d'aquest Conveni.

c) La cooperació i l'assistència internacionals d'acord amb el que preveu l'article 6.

d) El desenvolupament de tecnologies per a l'eliminació de mines antipersona.

e) Les sol.licituds dels estats part a les quals es refereix l'article 8.

f) Les decisions relatives a la presentació de sol.licituds dels estats part, d'acord amb l'article 5.

2. La primera Reunió dels estats part la convoca el secretari general de les Nacions Unides en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquest Conveni. Les reunions subsegüents les convoca anualment el secretari general de les Nacions Unides fins a la primera Conferència d'examen.

3. D'acord amb les condicions contingudes en l'article 8, el secretari general de les Nacions Unides convoca una Reunió extraordinària dels estats part.

4. Els estats no part en aquest Conveni, com també les Nacions Unides, altres organitzacions o institucions internacionals pertinents, organitzacions regionals, el Comitè Internacional de la Creu Roja i organitzacions no governamentals pertinents, poden ser convidats a assistir a les reunions com a observadors, d'acord amb les regles de procediment acordades.

Article 12

Conferència d'examen

1. El secretari general de les Nacions Unides convocarà una Conferència d'examen cinc anys després de l'entrada en vigor d'aquest Conveni. El secretari general de les Nacions Unides convocarà les Conferències d'examen posteriors si així ho sol.liciten un o més estats part, sempre que l'interval entre elles no sigui inferior a cinc anys. Tots els estats part d'aquest Conveni són convidats a cada Conferència d'examen.

2. La finalitat de la Conferència d'examen és:

a) Avaluar el funcionament i l'estatus d'aquest Conveni.

b) Considerar la necessitat i l'interval de reunions posteriors dels estats part a les quals es refereix el paràgraf 2 de l'article 11.

c) Prendre decisions sobre la presentació de sol.licituds dels estats part, d'acord amb l'article 5, i

d) Adoptar en el seu informe final, si és necessari, conclusions relatives a la posada en pràctica d'aquest Conveni.

3. Els estats no part d'aquest Conveni, com també les Nacions Unides, altres organismes internacionals o institucions pertinents, organitzacions regionals, el Comitè Internacional de la Creu Roja i organitzacions no governamentals pertinents, poden ser convidats a assistir a cada conferència d'examen com a observadors, d'acord amb les regles de procediment acordades.

Article 13

Esmenes

1. Tot estat part pot, en qualsevol moment després de l'entrada en vigor d'aquest Conveni, proposar-hi esmenes. Tota proposta d'esmena s'ha de comunicar al dipositari, que la fa circular entre tots els estats part i els demana l'opinió respecte de si s'ha de convocar una Conferència d'esmena per considerar la proposta. Si la majoria dels estats part notifica al dipositari, com a molt tard 30 dies després de la seva circulació, que està a favor de continuar la consideració de la proposta, el dipositari convoca una Conferència d'esmena a la qual es convida tots els estats part.

2. Els estats no part d'aquest Conveni, com també les Nacions Unides, altres organismes internacionals o institucions internacionals pertinents, organitzacions regionals, el Comitè Internacional de la Creu Roja i organitzacions no governamentals pertinents poden ser convidats a assistir a cada Conferència d'esmena com a observadors, d'acord amb les regles de procediment acordades.

3. La Conferència d'esmena se celebra immediatament després d'una Reunió dels estats part o d'una Conferència d'examen, llevat que la majoria dels estats part sol.liciti que se celebri abans.

4. Tota esmena a aquest Conveni és adoptada per la majoria de les dues terceres parts dels estats part presents i votants en la Conferència d'esmena. El dipositari comunica tota esmena així adoptada als estats part.

5. Qualsevol esmena a aquest Conveni entra en vigor per a tots els estats part d'aquest Conveni que l'hagin acceptada quan la majoria dels estats part dipositi prop del dipositari els instruments d'acceptació. Posteriorment, entrarà en vigor per als altres estats part a la data en què dipositin el seu instrument d'acceptació.

Article 14

Costos

1. Els costos de la Reunió dels estats part, de les Reunions extraordinàries dels estats part, de les Conferències d'examen i de les Conferències d'esmena els sufraguen els estats part i els estats no part d'aquest Conveni que hi participin, d'acord amb l'escala de quotes de les Nacions Unides ajustada adequadament.

2. Les despeses ocasionades pel secretari general de les Nacions Unides d'acord amb els articles 7 i 8 i els costos de qualsevol missió de determinació de fets els sufraguen els estats part d'acord amb l'escala de quotes de les Nacions Unides ajustada adequadament.

Article 15

Signatura Aquest Conveni, fet a Oslo, Noruega, el 18 de setembre de 1997, estarà obert a tots els estats per a la seva signatura a Ottawa, Canadà, del 3 al 4 de desembre de 1997, i a la seu de les Nacions Unides a Nova York, a partir del 5 de desembre de 1997 fins a la seva entrada en vigor.

Article 16

Ratificació, acceptació, aprovació o adhesió

1. Aquest Conveni està subjecte a la ratificació, l'acceptació o l'aprovació dels signataris.

2. El Conveni estarà obert a l'adhesió de qualsevol estat que no l'hagi signat.

3. Els instruments de ratificació, acceptació, aprovació i adhesió es dipositaran prop del dipositari.

Article 17

Entrada en vigor

1. Aquest Conveni entrarà en vigor el primer dia del sisè mes següent a la data de dipòsit del quarantè instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió.

2. Per a qualsevol estat que dipositi el seu instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió a partir de la data de dipòsit del quarantè instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió, aquest Conveni entrarà en vigor el primer dia del sisè mes següent a la data de dipòsit per part d'aquest estat del seu instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió.

Article 18

Aplicació provisional Cada estat part, en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió, podrà declarar que aplicarà provisionalment el paràgraf 1 de l'article 1 d'aquest Conveni.

Article 19

Reserves Els articles d'aquest Conveni no estaran subjectes a reserves.

Article 20

Durada i denúncia

1. Aquest Conveni té una durada il.limitada.

2. Cada estat part té, en exercici de la seva sobirania nacional, el dret de denunciar aquest Conveni. Haurà de comunicar la denúncia a tots els estats part, al dipositari i al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquest instrument de denúncia haurà d'incloure una explicació completa de les raons que la motiven.

3. La denúncia només tindrà efecte 6 mesos després de la recepció de l'instrument de denúncia per part del dipositari. No obstant això, si al terme d'aquest període de 6 mesos, l'estat part denunciant està involucrat en un conflicte armat, la denúncia no tindrà efecte abans del final del conflicte armat.

4. La denúncia d'un estat part d'aquest Conveni no afectarà de cap manera el deure dels estats de continuar complint les obligacions contretes d'acord amb qualsevol norma pertinent del dret internacional.

Article 21

Dipositari Es designa el secretari general de les Nacions Unides com a dipositari d'aquest Conveni.

Article 22

Textos autèntics El text original d'aquest Conveni, els textos del qual en àrab, xinès, espanyol, francès, anglès i rus són igualment autèntics, es diposita prop del secretari general de les Nacions Unides. El Conveni ha estat signat pels estats següents: Alemanya Andorra Antigua i Barbuda Argèlia Argentina Austràlia Austria Bahames Barbados Bèlgica Benín Bolívia Bòsnia i Hercegovina Botswana Brasil Brunei Darussalam Bulgària Burkina Faso Burundi Cambotja Camerun Canadà Cap Verd Colòmbia Cook, Illes Costa Rica Costa d'Ivori Croàcia Dinamarca Djibouti Dominica Dominicana, República Equador Eslovàquia Eslovènia Espanya Etiòpia Fidji Filipines França Gabon Gàmbia Ghana Grècia Grenada Guatemala Guinea Guinea Bissau Guyana Haití Hondures Hongria Iemen Indonèsia Irlanda Islàndia Itàlia Jamaica Japó Kènia Lesotho Liechtenstein Luxemburg Madagascar Malàisia Malawi Mali Malta Marshall, Illes Maurici Mauritània Mèxic Moçambic Moldàvia, República de Mònaco Namíbia Nicaragua Níger Niue Noruega Nova Zelanda Països Baixos Panamà Paraguai Perú Polònia Portugal Qatar Regne Unit Romania Rwanda Saint Vincent i les Grenadines Salomó, Illes Salvador, El Samoa Sant Kitts i Nevis Santa Lucia San Marino Santa Seu Senegal Seychelles Sud Africa, República de Sudan Suècia Suïssa Surinam Swazilàndia Tailàndia Tanzània, República Unida de Togo Trinitat i Tobago Tunísia Turkmenistan Txeca, República Uganda Uruguai Vanuatu Veneçuela Xile Xipre Zàmbia Zimbabwe