Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial

Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial Els estats part en aquest Conveni, Considerant que la Carta de les Nacions Unides està basada en els principis de la dignitat i de la igualtat inherents a tots els éssers humans, i que tots els estats membres s'han compromès a actuar, tant conjuntament com de forma separada, cooperant amb l'Organització, amb vista a assolir un dels objectius de les Nacions Unides, en concret el de promoure i d'estimular el respecte universal i efectiu dels drets humans i de les llibertats fonamentals per a tothom, sense distinció per motius de raça, de gènere, d'idioma o de religió; Considerant que la Declaració universal dels drets humans proclama que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i de dret, i que tota persona té tots els drets i totes les llibertats que s'hi enuncien, sense cap mena de distinció, en particular per motius de raça, de color o d'origen nacional; Considerant que tots els éssers humans són iguals davant la llei i tenen dret a igual protecció de la llei contra tota discriminació i contra tota incitació a la discriminació; Considerant que les Nacions Unides han condemnat el colonialisme i totes les pràctiques de segregació i de discriminació que porta associades, sigui quina sigui la seva forma i on sigui que existeixin, i que la Declaració sobre la concessió de la independència als països i als pobles colonials, del 14 de desembre de 1960 [Resolució 1514 (XV) de l'Assemblea General], ha afirmat i proclamat solemnement la necessitat de posar-hi fi de manera ràpida i incondicional; Considerant que la Declaració de les Nacions Unides sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, del 20 de novembre de 1963 [Resolució 1904 (XVIII) de l'Assemblea General], afirma solemnement la necessitat d'eliminar ràpidament en totes les parts del món la discriminació racial en totes les seves formes i manifestacions i d'assegurar la comprensió i el respecte de la dignitat de la persona humana; Convençuts del fet que qualsevol doctrina de superioritat fonamentada en la diferenciació entre les races és científicament falsa, moralment condemnable i socialment injusta i perillosa, i del fet que res, ni en la teoria ni en la pràctica, permet de justificar, sigui on sigui, la discriminació racial; Reafirmant que la discriminació entre éssers humans per motius de raça, de color o d'origen ètnic constitueix un obstacle en les relacions amistoses i pacífiques entre les nacions i és susceptible de pertorbar la pau i la seguretat entre els pobles, i també la coexistència harmoniosa de les persones, fins i tot dins d'un mateix estat; Convençuts que l'existència de barreres racials és incompatible amb els ideals de qualsevol societat humana; Alarmats per les manifestacions de discriminació racial que encara existeixen en algunes parts del món i per les polítiques governamentals basades en la superioritat o l'odi racial, com ara polítiques d'apartheid, de segregació o de separació; Decidits a adoptar totes les mesures necessàries per tal d'eliminar ràpidament la discriminació racial en totes les seves formes i manifestacions, i a prevenir i combatre les doctrines i les pràctiques racistes amb l'objectiu de promoure l'entesa entre les races i d'edificar una comunitat internacional lliure de tots els tipus de segregació i de discriminació racial; Tenint presents el Conveni relatiu a la discriminació en matèria d'ocupació i de professió, aprovat per l'Organització Internacional del Treball el 1958, i el Conveni relatiu a la lluita contra la discriminació en l'àmbit de l'ensenyament, adoptat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura el 1960; Desitjosos de posar en pràctica els principis incorporats a la Declaració de les Nacions Unides sobre l'eliminació de tots els tipus de discriminació racial i d'assegurar, al més ràpidament possible, que s'adoptin mesures pràctiques a tal efecte, han acordat el següent:

Article 1

1. Als efectes d'aquest Conveni l'expressió "discriminació racial" significa qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència fonamentada en la raça, el color, el llinatge o l'origen nacional o ètnic, que tingui per objectiu o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l'exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i de les llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social i cultural o en qualsevol altre àmbit de la vida pública.

2. Aquest Conveni no s'aplica a les distincions, exclusions, restriccions o preferències que faci un estat part en aquest Conveni entre nacionals i no nacionals.

3. Cap disposició d'aquest Conveni pot interpretar-se en un sentit que afecti d'alguna manera les disposicions legislatives dels estats part en el Conveni sobre nacionalitat, ciutadania o naturalització, sempre que aquestes disposicions no estableixin discriminació contra alguna nacionalitat en particular.

4. Les mesures especials adoptades amb el propòsit únic d'assegurar el progrés adequat de certs grups racials o ètnics o d'individus que requereixin la protecció que pugui ser necessària amb la finalitat de garantir-los, en condicions d'igualtat, el gaudi o l'exercici dels drets humans i de les llibertats fonamentals no es consideren mesures de discriminació racial, sempre que aquestes no tinguin com a conseqüència el manteniment de drets diferents per als diferents grups racials i que no es mantinguin en vigor un cop assolits els objectius per als quals es prengueren.

Article 2

1. Els estats part condemnen la discriminació racial i es comprometen a seguir, per tots els mitjans apropiats i sense dilacions, una política que tendeixi a eliminar la discriminació racial en tots els seus tipus i a promoure l'entesa entre totes les races, i, amb aquest objectiu:

a) Cada estat part es compromet a no incórrer en cap acte o pràctica de discriminació racial contra persones, grups de persones o institucions i a assegurar que totes les autoritats públiques i institucions públiques, nacionals i locals, actuïn d'acord amb aquesta obligació.

b) Cada estat part es compromet a no fomentar, ni defensar ni donar suport a la discriminació racial practicada per qualsevol persona o organització.

c) Cada estat part ha de prendre mesures efectives per revisar les polítiques governamentals nacionals i locals, i per modificar, derogar o anul·lar qualsevol llei i qualsevol reglament que tingui com a efecte crear la discriminació racial o perpetuar-la allà on ja existeixi.

d) Cada estat part ha de prohibir i acabar, per tots els mitjans apropiats, àdhuc si les circumstàncies ho exigeixen, amb legislació, amb la discriminació racial practicada per qualsevol persona, grup o organització.

e) Cada estat part es compromet a afavorir, quan escaigui, les organitzacions i els moviments integracionistes multiracials i altres mitjans encaminats a eliminar les barreres entre les races, i a desencoratjar tot allò que tendeixi a enfortir la divisió racial.

2. Els estats part, si les circumstàncies ho exigeixen, han de prendre mesures especials i concretes en els àmbits social, econòmic, cultural i en altres àmbits per assegurar el desenvolupament adequat o la protecció de certs grups racials o d'individus que pertanyin a aquests grups, amb la finalitat de garantir-los, en condicions d'igualtat, l'exercici dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Aquestes mesures en cap cas no poden tenir com a conseqüència el manteniment de drets desiguals o diferents per als diversos grups racials un cop assolits els objectius per als quals foren adoptats.

Article 3

Els estats part condemnen en particular la segregació racial i l'apartheid i es comprometen a prevenir, prohibir i eradicar en els territoris sota la seva jurisdicció totes les pràctiques d'aquesta naturalesa.

Article 4

Els estats part condemnen tota la propaganda i totes les organitzacions que s'inspiren en idees o en teories fonamentades en la superioritat d'una raça o d'un grup de persones d'un determinat color o d'un cert origen ètnic, o que pretenguin justificar o promoure l'odi racial i la discriminació racial, sigui quina sigui la seva forma, i es comprometen a prendre mesures immediates i positives destinades a eradicar tota incitació a tal discriminació, o tota mena d'actes de discriminació, i, amb aquesta finalitat, tenint degudament en compte els principis incorporats en la Declaració universal dels drets humans, i també els drets expressament enunciats a l'article 5 d'aquest Conveni, es comprometen especialment:

a) A declarar com a actes punibles per llei qualsevol difusió d'idees basades en la superioritat o en l'odi racial, qualsevol incitació a la discriminació racial, i també tot acte de violència o tota incitació a cometre aitals actes contra qualsevol raça o grup de persones d'un altre color o d'un altre origen ètnic, i qualsevol mena de suport donat a les activitats racistes, inclòs el seu finançament.

b) A declarar il·legals i a prohibir les organitzacions i les activitats de propaganda organitzada i tota altra activitat de propaganda que promoguin i incitin la discriminació racial, i a declarar delicte punible per llei la participació en aitals organitzacions o en aitals activitats.

c) A no permetre que les autoritats ni les institucions públiques nacionals o locals promoguin o incitin la discriminació racial.

Article 5

D'acord amb les obligacions fonamentals estipulades a l'article 2 d'aquest Conveni, els estats part es comprometen a prohibir i a eliminar la discriminació racial en tots els seus tipus i a garantir el dret de tota persona a la igualtat davant la llei, sense distinció de raça, de color i d'origen nacional o ètnic, especialment en el gaudi dels drets següents:

a) El dret a la igualtat de tractament davant els tribunals i tots els altres òrgans que administren justícia.

b) El dret a la seguretat personal i a la protecció de l'estat contra tot acte de violència o atemptat contra la integritat personal, comès per funcionaris públics o per qualsevol individu, grup o institució.

c) Els drets polítics, en particular el dret a participar en les eleccions, votar i ser elegit, per mitjà de sufragi universal i de igualtat; el de participar en el govern i en la direcció dels assumptes públics a qualsevol nivell; i el d'accés, en condicions d'igualtat, a les funcions públiques.

d) Altres drets civils, en particular: i. El dret a circular lliurement i a escollir la residència en el territori d'un estat. ii. El dret a sortir de qualsevol país, àdhuc del propi, i a tornar al país propi. iii. El dret a una nacionalitat. iv. El dret a casar-se i a l'elecció del cònjuge. v. El dret a la propietat, ja sigui individualment o en associació amb altres. vi. El dret a heretar. vii. El dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. viii. El dret a la llibertat d'opinió i d'expressió. ix. El dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

e) Els drets econòmics, socials i culturals, en particular: x. El dret al treball, i a la lliure elecció de feina, a condicions justes i satisfactòries de treball, a la protecció contra l'atur, a igual salari per igual treball, a una remuneració justa i satisfactòria. xi. El dret a fundar sindicats i a sindicar-se. xii. El dret a l'habitatge. xiii. El dret a la salut, a l'assistència mèdica, a la seguretat social i als serveis socials. xiv. El dret a l'educació i a la formació professional. xv. El dret a participar, en condicions d'igualtat, en les activitats culturals.

f) El dret d'accés a tots els llocs i a tots els serveis destinats a ús públic, com ara els mitjans de transport, els hotels, els restaurants, els cafès, els espectacles i els parcs.

Article 6

Els estats part asseguren a totes les persones sota la seva jurisdicció, protecció i vies de recurs efectives, davant dels tribunals nacionals i davant d'altres institucions de l'estat competents, contra tot acte de discriminació racial que, contravenint aquest Conveni, violi els seus drets individuals i les seves llibertats fonamentals, i també el dret a demanar a aquests tribunals satisfacció o reparació justa i adequada per qualsevol perjudici sofert com a conseqüència d'aquesta discriminació.

Article 7

Els estats part es comprometen a prendre mesures immediates i eficaces, especialment en els àmbits de l'ensenyament, de l'educació, de la cultura i de la informació, amb la intenció de combatre els prejudicis que condueixen a la discriminació racial i de promoure la comprensió, la tolerància i l'amistat entre les nacions i els diversos grups racials o ètnics, i també de propagar els objectius i els principis de la Carta de les Nacions Unides, de la Declaració universal dels drets humans, de la Declaració de les Nacions Unides sobre l'eliminació de tots els tipus de discriminació racial i d'aquest Conveni.

Article 8

1. Es constitueix un Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial (denominat d'ara endavant el Comitè) compost per divuit experts de gran prestigi moral i de reconeguda imparcialitat, elegits pels estats part entre els seus nacionals, els quals exerceixen les seves funcions a títol personal. En la constitució del Comitè es té en compte una distribució geogràfica equitativa i la representació de les diferents formes de civilització i també dels principals sistemes jurídics.

2. Els membres del Comitè s'elegeixen en votació secreta d'una llista de persones nomenades pels estats part. Cadascun dels estats part pot nomenar una persona entre els seus propis nacionals.

3. L'elecció inicial té lloc sis mesos després de la data d'entrada en vigor d'aquest Conveni. Almenys tres mesos abans de la data de cada elecció, el secretari general de l'Organització de les Nacions Unides adreça una carta als estats part invitant-los a presentar llurs candidatures en un termini de dos mesos. El secretari general prepara una llista en la qual indica per ordre alfabètic tots els candidats i els estats part que les han nomenat, i la sotmet als estats part.

4. Els membres del Comitè s'escullen en una reunió dels estats part que convoca el secretari general a la seu de l'Organització de les Nacions Unides. En aquesta reunió, per a la qual el quòrum es constitueix amb els dos terços dels estats part, s'elegeixen com a membres del Comitè els candidats que obtenen el major nombre de vots i la majoria absoluta dels vots dels representants dels estats part presents i votants.

5. (a) Els membres del Comitè s'elegeixen per quatre anys. No obstant això, el mandat de nou membres elegits a la primera elecció expirarà al cap de dos anys; immediatament després de la primera elecció, el president del Comitè ha de designar per sorteig el nom d'aquests nou membres. (b) Per cobrir les vacants imprevistes, l'estat part l'expert del qual hagi cessat en les seves funcions com a membre del Comitè ha de nomenar entre els seus nacionals un altre expert, sota reserva de l'aprovació del Comitè.

6. Els estats part són responsables de les despeses dels membres del Comitè mentre aquests exerceixin les seves funcions en el si del mateix Comitè.

Article 9

1. Els estats part es comprometen a presentar al secretari general de l'Organització de les Nacions Unides, per al seu examen per part del Comitè, un informe sobre les mesures legislatives, judicials, administratives o d'altra índole que hagin adoptat i que serveixin per fer efectives les disposicions d'aquest Conveni:

a) dins del termini d'un any a partir de l'entrada en vigor del Conveni per a l'estat de què es tracti; i

b) en endavant, cada dos anys i, a més, cada vegada que ho sol·liciti el Comitè. El Comitè pot sol·licitar més informació als estats part.

2. El Comitè informa cada any, a través del secretari general, l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides sobre les seves activitats, i pot fer suggeriments i recomanacions de caràcter general basades en l'examen dels informes i de la informació rebuts dels estats part. Aquests suggeriments i aquestes recomanacions de caràcter general es comuniquen a l'Assemblea General, juntament amb les observacions dels estats part, si n'hi hagués.

Article 10

1. El Comitè adopta el seu reglament intern.

2. El Comitè elegeix la seva mesa per un període de dos anys.

3. El secretari general de l'Organització de les Nacions Unides assumeix la secretaria del Comitè.

4. Les reunions del Comitè se celebren normalment a la seu de l'Organització de les Nacions Unides.

Article 11

1. Si un estat part considera que un altre estat part no aplica les disposicions d'aquest Conveni pot portar l'assumpte a l'atenció del Comitè. Llavors, el Comitè transmet la comunicació a l'estat part afectat. En un termini de tres mesos, l'estat que rep la comunicació sotmet al Comitè explicacions o declaracions per escrit que aclareixin l'assumpte en qüestió i que indiquin, si escau, les mesures que l'esmentat estat hagi pogut prendre per tal de remeiar la situació.

2. Si en un termini de sis mesos, a comptar de la data de recepció de la comunicació original per part de l'estat destinatari, no s'ha resolt la qüestió a satisfacció d'ambdues parts, mitjançant negociacions bilaterals o per algun altre procediment a llur disposició, qualsevol dels dos estats té dret a sotmetre novament l'assumpte al Comitè, adreçant una notificació al Comitè i a l'altre estat interessat.

3. El Comitè només pot conèixer d'un assumpte que se li sotmeti d'acord amb l'apartat 2 d'aquest article, després d'assegurar-se que s'han interposat i esgotat tots els recursos de jurisdicció interna sobre el cas, d'acord amb els principis del dret internacional generalment admesos. Aquesta regla no s'aplica si la tramitació dels recursos supera els terminis raonables.

4. En qualsevol assumpte que se li sotmeti, el Comitè pot demanar als estats part interessats que li facilitin qualsevol altra informació complementària rellevant.

5. Quan el Comitè examina un assumpte en aplicació d'aquest article, els estats part implicats tenen el dret de designar un representant que participi, sense dret de vot, als treballs del Comitè durant els debats.

Article 12

1. (a) Un cop el Comitè ha obtingut i ha estudiat tota la informació que estima necessària, el president designa una Comissió De Conciliació ad hoc (anomenada d'ara endavant la Comissió), integrada per cinc persones que poden ser o no membres del Comitè. Els membres de la Comissió són designats amb el consentiment ple i unànime de les parts en la controvèrsia i la Comissió posa els seus bons oficis a disposició dels estats concernits per tal d'arribar a una solució amistosa de la controvèrsia, basada en el respecte d'aquest Conveni. (b) Si, en el termini de tres mesos, els estats part en la controvèrsia no arriben a un acord sobre la composició de la totalitat o d'una part dels membres de la Comissió, els membres sobre els quals no hi hagi hagut acord entre els estats part en la controvèrsia són elegits per vot secret i per majoria de dos terços del Comitè d'entre els seus propis membres.

2. Els membres de la Comissió exerceixen les seves funcions a títol personal. No poden ser nacionals dels estats part en la controvèrsia, ni tampoc d'un estat que no sigui part en aquest Conveni.

3. La Comissió elegeix el seu propi president i aprova el seu reglament intern.

4. Les reunions de la Comissió es fan normalment a la seu de l'Organització de les Nacions Unides o a qualsevol altre lloc que la Comissió consideri apropiat.

5. El secretariat previst en l'apartat 3 de l'article 10 d'aquest Conveni també presta els seus serveis a la Comissió cada cop que una controvèrsia entre estats part en motivi la seva constitució.

6. Els estats part en la controvèrsia comparteixen per igual totes les despeses dels membres de la Comissió, d'acord amb un pressupost estimatiu que farà el secretari general de l'Organització de les Nacions Unides.

7. El secretari general té l'atribució de pagar, si és necessari, les despeses dels membres de la Comissió, abans que els estats part en la controvèrsia reemborsin els costos d'acord amb l'apartat 6 d'aquest article.

8. La informació obtinguda i estudiada pel Comitè es posa a disposició de la Comissió, i aquesta pot demanar als estats interessats que li facilitin qualsevol altra informació complementària pertinent.

Article 13

1. Un cop la Comissió ha examinat totalment l'assumpte prepara i sotmet al president del Comitè un informe en el qual figuren les seves conclusions sobre totes les qüestions de fet relatives a la controvèrsia entre les parts i les recomanacions que la Comissió considera apropiades per a la solució amistosa de la controvèrsia.

2. El president del Comitè comunica l'informe de la Comissió a cadascun dels estats part en la controvèrsia. En un termini de tres mesos aquests estats han de notificar al president del Comitè si accepten o no les recomanacions contingudes en l'informe de la Comissió.

3. Transcorregut el termini previst a l'apartat 2 d'aquest article, el president del Comitè comunica l'informe de la Comissió i les declaracions dels estats part concernits als altres estats part en aquest Conveni.

Article 14

1. Tot estat part pot declarar en qualsevol moment que reconeix la competència del Comitè per rebre i examinar comunicacions d'individus o de grups d'individus sota la seva jurisdicció que al·leguin ésser víctimes d'una violació, per part d'aquell estat part, de qualsevol dels drets enunciats en aquest Conveni. El Comitè no rep cap comunicació relativa a un estat part que no hagi fet aital declaració.

2. Tot estat part que faci una declaració conforme a l'apartat 1 d'aquest article pot establir o designar un òrgan, dins del seu ordenament jurídic nacional, amb competència per rebre i examinar peticions d'individus o de grups d'individus sota la seva jurisdicció que al·leguin ésser víctimes d'una violació de qualsevol dels drets establerts en aquest Conveni i hagin esgotat altres vies locals de recurs disponibles.

3. L'estat part interessat ha de dipositar la declaració que faci d'acord amb l'apartat 1 d'aquest article i el nom de qualsevol òrgan establert o designat d'acord amb l'apartat 2 d'aquest article en mans del secretari general de l'Organització de les Nacions Unides, qui en trametrà còpies als altres estats part. La declaració pot retirar-se en qualsevol moment per mitjà d'una notificació al secretari general, però aquesta notificació no té efectes respecte de les comunicacions que el Comitè tingui pendents.

4. L'òrgan establert o designat de conformitat amb l'apartat 2 d'aquest article portarà un registre de les peticions i dipositarà anualment, pels conductes pertinents, còpies certificades del registre al secretari general amb el sobreentès que el seu contingut no es donarà a conèixer públicament.

5. En cas que no obtingui reparació satisfactòria de l'òrgan establert o designat d'acord amb l'apartat 2 d'aquest article, el peticionari té el dret d'adreçar al Comitè, en el termini de sis mesos, una comunicació a tal efecte.

6. (a) El Comitè fa arribar, a títol confidencial, qualsevol comunicació que se li remeti a l'estat part que presumptament hagi violat qualsevol disposició d'aquest Conveni, però la identitat de la persona o del grup de persones implicades no es pot revelar sense el consentiment exprés de la persona o del grup de persones en qüestió. El Comitè no accepta comunicacions anònimes. (b) En un termini de tres mesos, l'estat que rep la comunicació ha de sotmetre al Comitè explicacions o declaracions per escrit que aclareixin l'assumpte, indicant, si escau, les mesures que s'han pres per remeiar la situació.

7. (a) El Comitè examina les comunicacions tenint en compte tota la informació posada a la seva disposició per l'estat part interessat i pel peticionari. El Comitè no ha d'examinar cap comunicació d'un peticionari sense assegurar-se abans que aquest peticionari ha esgotat tots els recursos nacionals disponibles. No obstant això, aquesta regla no s'aplica quan la tramitació dels recursos supera els terminis raonables. (b) El Comitè ha de transmetre els seus suggeriments i les seves recomanacions, en cas que n'hi hagi, a l'estat part concernit i al peticionari.

8. El Comitè ha d'incloure en el seu informe anual un resum d'aquestes comunicacions i, si escau, un resum de les explicacions i les declaracions dels estats part concernits, i també dels seus propis suggeriments i recomanacions.

9. El Comitè només és competent per exercir les funcions previstes en aquest article si un mínim de deu estats part en aquest Conveni estan vinculats per declaracions presentades de conformitat amb l'apartat 1 d'aquest article.

Article 15

1. Mentre no s'assoleixin els objectius de la Declaració sobre la concessió de la independència als països i als pobles colonials que figura en la resolució 1514 (XV) de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides, del 14 de desembre de 1960, les disposicions d'aquest Conveni no limiten de cap manera el dret de petició concedit a aquests pobles per altres instruments internacionals o per l'Organització de les Nacions Unides o els seus organismes especialitzats.

2. (a) El Comitè establert d'acord amb l'apartat 1 de l'article 8 d'aquest Conveni ha de rebre una còpia de les peticions que provenen dels òrgans de l'Organització de les Nacions Unides que tracten assumptes directament relacionats amb els principis i els objectius d'aquest Conveni, i ha d'expressar una opinió i emetre recomanacions quant a les peticions rebudes en el decurs de l'examen de les peticions que emanen d'habitants dels territoris sota tutela o no autònoms, o de qualsevol altre territori al qual s'apliqui la resolució 1514 (XV) de l'Assemblea General, relatives a assumptes tractats en aquest Conveni i sotmesos a examen dels òrgans mencionats. (b) El Comitè ha de rebre dels òrgans competents de l'Organització de les Nacions Unides una còpia dels informes sobre les mesures d'ordre legislatiu, judicial, administratiu o altre directament relacionades amb els principis i els objectius d'aquest Conveni aplicades en els territoris mencionats a la lletra (a) d'aquest apartat pels poders que els administren, i ha de comunicar les seves opinions i recomanacions a aquests òrgans.

3. El Comitè ha d'incloure en els seus informes a l'Assemblea General un resum de les peticions i dels informes que ha rebut dels òrgans de l'Organització de les Nacions Unides, i de les opinions i les recomanacions del Comitè sobre les peticions i informes esmentats.

4. El Comitè ha de sol·licitar al secretari general de l'Organització de les Nacions Unides que li faciliti tota la informació que es trobi al seu abast i que sigui rellevant amb els objectius d'aquest Conveni relativa als territoris mencionats en la lletra a de l'apartat 2 d'aquest article.

Article 16

Les disposicions d'aquest Conveni quant a les mesures que s'han de prendre per resoldre controvèrsies o denúncies s'apliquen sense perjudici d'altres procediments de resolució de controvèrsies o denúncies en matèria de discriminació establerts en instruments constitutius de l'Organització de les Nacions Unides i dels seus organismes especialitzats o en convenis adoptats per aquests organismes, i no impedeixen que els estats part recorrin a altres procediments per a la resolució d'una controvèrsia de conformitat amb convenis internacionals generals o especials que estiguin en vigor entre ells.

Article 17

1. Aquest Conveni està obert a la signatura de qualsevol estat membre de l'Organització de les Nacions Unides o a la d'un membre d'algun dels seus organismes especialitzats, de qualsevol estat part en l'Estatut de la Cort Internacional de Justícia, i de qualsevol altre estat invitat per l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides a ésser part en aquest Conveni.

2. Aquest Conveni està subjecte a ratificació. Els instruments de ratificació s'han de dipositar en mans del secretari general de les Nacions Unides.

Article 18

1. Aquest Conveni ha d'estar obert a l'adhesió de qualsevol dels estats als quals fa referència l'article 17, apartat 1, del Conveni.

2. L'adhesió té efectes a partir del dipòsit d'un instrument d'adhesió en mans del secretari general de l'Organització de les Nacions Unides.

Article 19

1. Aquest Conveni entrarà en vigor el trentè dia a partir de la data en què s'hagi dipositat el vint-i-setè instrument de ratificació o d'adhesió en mans del secretari general de l'Organització de les Nacions Unides.

2. Per a cada estat que ratifiqui aquest Conveni o s'hi adhereixi després d'haver estat dipositat el vint-i-setè instrument de ratificació o d'adhesió, el Conveni entrarà en vigor el trentè dia a partir de la data en què s'hagi dipositat el seu propi instrument de ratificació o d'adhesió.

Article 20

1. El secretari general de l'Organització de les Nacions Unides ha de rebre i comunicar a tots els estats que siguin o que poden esdevenir parts en aquest Conveni el text de les reserves formulades pels estats en el moment de la ratificació o de l'adhesió. Qualsevol estat que tingui objeccions a una reserva ha de notificar-ho al secretari general, dins d'un termini de noranta dies a comptar de la data de la comunicació esmentada, manifestant que no accepta la reserva en qüestió.

2. No s'accepta cap reserva incompatible amb l'objecte i la finalitat d'aquest Conveni, ni es permet cap reserva que pugui inhibir el funcionament de qualsevol dels òrgans establerts per aquest Conveni. Es considera que una reserva entra dins les categories suara definides si com a mínim dues terceres parts dels estats part en el Conveni hi formulen objeccions.

3. Les reserves poden ser retirades en qualsevol moment per mitjà d'una notificació adreçada al secretari general. Aquesta notificació tindrà efectes a partir de la data en què s'hagi rebut.

Article 21

Un estat part pot denunciar aquest Conveni per mitjà d'una notificació adreçada al secretari general de l'Organització de les Nacions Unides. La denúncia tindrà efectes un any després de la data en la qual el secretari general hagi rebut la notificació.

Article 22

Qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o a l'aplicació d'aquest Conveni que no es resolgui mitjançant negociació o mitjançant els procediments previstos expressament en aquest Conveni s'ha de sotmetre, a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia, tret que les parts en la controvèrsia acordin una altra modalitat d'arranjament.

Article 23

1. Qualsevol estat part pot demanar, en qualsevol moment, la revisió d'aquest Conveni per mitjà d'una notificació escrita adreçada al secretari general de l'Organització de les Nacions Unides.

2. L'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides decideix sobre les mesures que cal prendre, si escau, respecte a aquesta demanda.

Article 24

El secretari general de l'Organització de les Nacions Unides ha d'informar tots els estats als quals fa referència l'article 17, apartat 1, d'aquest Conveni sobre: (a) Les signatures d'aquest Conveni i els instruments de ratificació i d'adhesió dipositats de conformitat amb els articles 17 i

18. (b) La data d'entrada en vigor d'aquest Conveni de conformitat amb l'article 19. (c) Les comunicacions i les declaracions rebudes de conformitat amb els articles 14, 20 i

23. (d) Les denúncies notificades de conformitat amb l'article 21.

Article 25

1. Aquest Conveni, els textos del qual en anglès, xinès, espanyol, francès, i rus són igualment autèntics, s'ha de dipositar en els arxius de l'Organització de les Nacions Unides.

2. El secretari general de l'Organització de les Nacions Unides ha de trametre còpies certificades d'aquest Conveni a tots els estats que pertanyin a qualsevol de les categories mencionades en l'article 17, apartat 1, del Conveni.

Situació del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial Nova York, 7 de març de 1966 Entrada en vigor: 4 de gener de 1969, de conformitat amb l'article 191 Situació el 27 de setembre del 2005: signataris: 84, parts: 170 Participant Signatura Ratificació, adhesió (a), successió (d) Afganistan 6 de juliol de 1983 a Albània 11 de maig de 1994 a Alemanya 2 10 de febrer de 1967 16 de maig de 1969 Algèria 9 de desembre de 1966 14 de febrer de 1972 Antiga República Iugoslava de Macedònia 3 18 de gener de 1994 d Antigua i Barbuda 25 d'octubre de 1988 d Andorra 5 d'agost de 2002 Aràbia Saudita 23 de setembre de 1997 a Argentina 13 de juliol de 1967 2 d'octubre de 1968 Armènia 23 de juny de 1993 a Austràlia 13 d'octubre de 1966 30 de setembre de 1975 Àustria 22 de juliol de 1969 9 de maig de 1972 Azerbaidjan 16 d'agost de 1996 a Bahames 5 d'agost de 1975 d Bahrain 27 de març de 1990 a Bangladesh 11 de juny de 1979 a Barbados 8 de novembre de 1972 a Bèlgica 17 d'agost de 1967 7 d'agost de 1975 Belize 6 de setembre de 2000 14 de novembre de 2001 Benín 2 de febrer de 1967 30 de novembre de 2001 Bhutan 26 de març de 1973 Bielorússia 7 de març de 1966 8 d'abril de 1969 Bolívia 7 de juny de 1966 22 de setembre de 1970 Bòsnia i Hercegovina 3 16 de juliol de 1993 d Botswana 20 de febrer de 1974 a Brasil 7 de març de 1966 27 de març de 1968 Bulgària 1 de juny de 1966 8 d'agost de 1966 Burkina Faso 18 de juliol de 1974 a Burundi 1 de febrer de 1967 27 d'octubre de 1977 Cambotja 12 d'abril de 1966 28 de novembre de 1983 Camerun 12 de desembre de 1966 24 de juny de 1971 Canadà 24 d'agost de 1966 14 d'octubre de 1970 Cap Verd 3 d'octubre de 1979 a Colòmbia 23 de març de 1967 2 de setembre de 1981 Comores 22 de setembre de 2000 27 de setembre de 2004 Congo 11 de juliol de 1988 a Costa d'Ivori 4 de gener de 1973 a Costa Rica 14 de març de 1966 16 de gener de 1967 Croàcia3 12 d'octubre de 1992 d Cuba 7 de juny de 1966 15 de febrer de 1972 Dinamarca 21 de juny de 1966 9 de desembre de 1971 Egipte 28 de setembre de 1966 1 de maig de 1967 El Salvador 30 de novembre de 1979 a Emirats Àrabs Units 20 de juny de 1974 a Equador 22 de setembre de 1966 a Eritrea 31 de juliol 2001 a Eslovàquia 7 28 de maig de 1993 d Eslovènia 3 6 de juliol de 1992 d Espanya 13 de setembre de 1968 a Estats Units d'Amèrica 28 de setembre de 1966 21 d'octubre de 1994 Estònia 21 d'octubre de 1991 a Etiòpia 23 de juny de 1976 a Federació de Rússia 7 de març de 1966 4 de febrer de 1969 Fiji 11 de gener de 1973 d Filipines 7 de març de 1966 15 de setembre de 1967 Finlàndia 6 d'octubre de 1966 14 de juliol de 1970 França 28 de juliol de 1971 a Gabon 20 de setembre de 1966 29 de febrer de 1980 Gàmbia 29 de desembre de 1978 a Geòrgia 2 de juny de 1999 a Ghana 8 de setembre de 1966 8 de setembre de 1966 Grècia 7 de març de 1966 18 de juny de 1970 Grenada 17 de desembre de 1981 Guatemala 8 de setembre de 1967 18 de gener de 1983 Guinea 24 de març de 1966 14 de març de 1977 Guinea Bissau 12 de set. de 2000 Guinea Equatorial 8 d'octubre de 2002 a Guyana 11 de desembre de 1968 15 de febrer de 1977 Haití 30 d'octubre de 1972 19 de desembre de 1972 Hongria 15 de setembre de 1966 4 de maig de 1967 Hondures 10 d'octubre de 2002 a Iemen9 18 d'octubre de 1972 a Illes Salomó 17 de març de 1982 d Índia 2 de març de 1967 3 de desembre de 1968 Indonèsia 25 de juny de 1999 a Iran (República Islàmica d') 8 de març de 1967 29 d'agost de 1968 Iraq 18 de febrer de 1969 14 de gener de 1970 Irlanda 21 de març de 1968 29 de desembre de 2000 Islàndia 14 de novembre de 1966 13 de març de 1967 Israel 7 de març de 1966 3 de gener de 1979 Itàlia 13 de març de 1968 5 de gener de 1976 Jamaica 14 d'agost de 1966 4 de juny de 1971 Japó 15 de desembre de 1995 a Jordània 30 de maig de 1974 a Kazakhstan 26 d'agost de 1998 a Kenya 13 de setembre de 2001 a Kirguizistan 5 de setembre de 1997 a Kuwait 15 d'octubre de 1968 a Lesotho 4 de novembre de 1971 a Letònia 14 d'abril de 1992 a Líban 12 de novembre de 1971 a Libèria 5 de novembre de 1976 a Líbia 3 de juliol de 1968 a Liechtenstein 1 de març de 2000 a Lituània 8 de juny de 1998 10 de desembre de 1998 Luxemburg 12 de desembre de 1967 1 de maig de 1978 Madagascar 18 de desembre de 1967 7 de febrer de 1969 Malawi 11 de juny de 1996 a Maldives 24 d'abril de 1984 a Mali 16 de juliol de 1974 a Malta 5 de setembre de 1968 27 de maig de 1971 Marroc 18 de setembre de 1967 18 de desembre de 1970 Maurici 30 de maig de 1972 a Mauritània 21 de desembre de 1966 13 de desembre de 1988 Mèxic 1 de novembre de 1966 20 de febrer de 1975 Moçambic 18 d'abril de 1983 a Mònaco 27 de setembre de 1995 a Mongòlia 3 de maig de 1966 6 d'agost de 1969 Namíbia 11 de novembre de 1982 a Nauru 12 de novembre de 2001 Nepal 30 de gener de 1971 a Nicaragua 15 de febrer de 1978 a Níger 14 de març de 1966 27 d'abril de 1967 Nigèria 16 d'octubre de 1967 a Noruega 21 de novembre de 1966 6 d'agost de 1970 Nova Zelanda 25 d'octubre de 1966 22 de novembre de 1972 Països Baixos 24 d'octubre de 1966 10 de desembre de 1971 Oman 2 de gener de 2003 a Pakistan 19 de setembre de 1966 21 de setembre de 1966 Panamà 8 de desembre de 1966 16 d'agost de 1967 Papua Nova Guinea 27 de gener de 1982 a Paraguai 13 de setembre de 2000 18 d'agost de 2003 Perú 22 de juliol de 1966 29 de setembre de 1971 Polònia 7 de març de 1966 5 de desembre de 1968 Portugal8 24 d'agost de 1982 a Qatar 22 de juliol de 1976 a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord 5,8 11 d'octubre de 1966 7 de març de 1969 República Àrab Síria 21 d'abril de 1969 a República Centrafricana 7 de març de 1966 16 de març de 1971 República de Corea 8 d'agost de 1978 5 de desembre de 1978 República de Moldàvia 26 de gener de 1993 a República Democràtica del Congo 21 d'abril de 1976 a República Democràtica Popular de Laos 22 de febrer de 1974 a República Dominicana 25 de maig de 1983 a República Txeca 7 22 de febrer de 1993 d República Unida de Tanzània 27 d'octubre de 1972 a Romania 15 de setembre de 1970 a Rwanda 16 d'abril de 1975 a Saint Lucia 14 de febrer de 1990 d Saint Vincent i les Grenadines 9 de novembre de 1981 a Santa Seu 21 de novembre de 1966 1 de maig de 1969 San Marino 11 de desembre de 2001 12 de març de 2002 São Tomé i Príncipe 6 de setembre de 2000 Senegal 22 de juliol de 1968 19 d'abril de 1972 Seychelles 7 de març de 1978 a Sèrbia i Motenegro 3 12 de març de 2001 d Sierra Leone 17 de novembre de 1966 2 d'agost de 1967 Somàlia 26 de gener de 1967 26 d'agost de 1975 Sri Lanka 18 de febrer de 1982 a Sud-àfrica 3 d'octubre de 1994 10 de desembre de 1998 Sudan 21 de març de 1977 a Suècia 5 de maig de 1966 6 de desembre de 1971 Suïssa 29 de novembre de 1994 a Surinam 15 de març de 1984 d Swazilàndia 7 d'abril de 1969 a Tadjikistan 11 de gener de 1995 a Tailàndia 28 de gener de 2003 a Timor Oriental 16 d'abril de 2003 a Togo 1 de setembre de 1972 a Tonga 16 de febrer de 1972 a Trinitat i Tobago 9 de juny de 1967 4 d'octubre de 1973 Tunísia 12 d'abril de 1966 13 de gener de 1967 Turkmenistan 29 de setembre de 1994 a Turquia 13 d'octubre de 1972 16 de setembre de 2002 Txad 17 d'agost de 1977 a Ucraïna 7 de març de 1966 7 de març de 1969 Uganda 21 de novembre de 1980 a Uruguai 21 de febrer de 1967 30 d'agost de 1968 Uzbekistan 28 de setembre de 1995 a Veneçuela 21 d'abril de 1967 10 d'octubre de 1967 Vietnam 9 de juny de 1982 a Xile 3 d'octubre de 1966 20 d'octubre de 1971 Xina 4,5,6 29 de desembre de 1981 a Xipre 12 de desembre de 1966 21 d'abril de 1967 Zàmbia 11 d'octubre de 1968 4 de febrer de 1972 Zimbabwe 13 de maig de 1991 a Declaracions i reserves (Llevat que s'indiqui el contrari, les declaracions i reserves s'han fet en el moment de la ratificació, l'adhesió o la successió Per a qualsevol objecció i declaració que reconegui la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, vegeu l'apartat que ve a continuació) Afganistan Reserva: Malgrat adherir-se al Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, la República Democràtica d'Afganistan no es considera obligada per les disposicions de l'article 22 del Conveni, ja que, d'acord amb aquest article, en cas de controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni, la qüestió podria ésser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia a instància de només una de les parts.

Per consegüent, la República Democràtica d'Afganistan declara que tota controvèrsia quant a la interpretació o l'aplicació del present Conveni serà sotmesa a la Cort Internacional de Justícia només si totes les parts afectades estan d'acord amb aquest procediment.

Declaració: A més, la República Democràtica d'Afganistan declara que les disposicions dels articles 17 i 18 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial són de naturalesa discriminatòria envers alguns estats i, per tant, no són conformes al principi d'universalitat dels tractats internacionals.

Antigua i Barbuda Declaració: "La Constitució d'Antigua i Barbuda estableix i garanteix a tota persona que es trobi a Antigua i Barbuda els drets i les llibertats fonamentals de la persona, sense tenir en compte la raça o el lloc d'origen.

La Constitució prescriu els procediments judicials que s'hauran de seguir en cas de violació d'algun d'aquests drets, ja sigui per part de l'estat o d'un particular.

L'acceptació del Conveni per part del Govern d'Antigua i Barbuda no implica l'acceptació d'obligacions que vagin més enllà dels límits constitucionals ni l'acceptació de l'obligació d'adoptar procediments judicials fora dels casos que disposa la Constitució.

El Govern d'Antigua i Barbuda interpreta que l'article 4 de l'esmentat Conveni requereix que una part dicti mesures en els àmbits que tracten les lletres a, b i c d'aquest article, només quan es consideri que es planteja la necessitat de promulgar aquestes mesures legislatives." Aràbia Saudita Reserves: [El Govern d'Aràbia Saudita] es compromet a aplicar les disposicions [del Conveni esmentat més amunt], sempre i quan no contradiguin els preceptes de la xara islàmica.

El Regne d'Aràbia Saudita no es considera obligat per les disposicions de l'article 22 d'aquest Conveni, ja que considera que qualsevol controvèrsia ha de ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia només amb l'aprovació dels estats part en la controvèrsia.

Austràlia "El Govern d'Austràlia declara [...] que Austràlia no es troba actualment en situació de considerar expressament com a delictes els actes tractats a la lletra a de l'article 4 d'aquest Conveni.

Els actes d'aquest tipus són dignes de sanció només en allò que preveu el Codi penal actual sobre casos com ara el manteniment de l'ordre, els delictes públics contra la pau, les violències, els aldarulls, les difamacions, els complots i les temptatives de cometre aquests actes.

La intenció del Govern d'Austràlia és, de seguida que es presenti l'ocasió, de demanar al Parlament l'adopció d'una legislació destinada expressament a aplicar les disposicions de la lletra a de l'article 4." Àustria "L'article 4 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial disposa que les mesures descrites expressament a les lletres a, b i c s'adoptaran tenint degudament en compte els principis formulats en la Declaració universal dels drets humans i els drets expressament establerts a l'article 5 d'aquest Conveni.

La República d'Àustria considera doncs que aquestes mesures no podran posar en perill el dret a la llibertat d'opinió i expressió ni el dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

Aquests drets estan proclamats en els articles 19 i 20 de la Declaració universal dels drets humans; i van ser reafirmats per l'Assemblea General de les Nacions Unides, en adoptar els articles 19 i 21 del Pacte internacional relatiu als de drets civils i polítics, i estan enunciats als punts viii i ix de la lletra d de l'article 5 d'aquest Conveni." Bahames "En primer lloc, el Govern de la Commonwealth de les Bahames desitja precisar la seva interpretació de l'article 4 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial.

Interpreta que l'article 4 només requereix a un estat part al Conveni que adopti noves mesures legislatives en els àmbits esmentats a les lletres a, b i c d'aquest article, si aquest estat considera necessari, tenint degudament en compte els principis formulats en la Declaració universal i enunciats a l'article 5 d'aquest Conveni (en particular quant a la llibertat d'opinió i d'expressió i al dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques), afegir o derogar, per la via legislativa, el dret i la pràctica vigents en aquests àmbits, per assolir els propòsits especificats a l'article 4. Finalment, la Constitució de la Commonwealth de les Bahames enuncia i garanteix els drets i les llibertats fonamentals de tota persona que es trobi en la Commonwealth de les Bahames, sense tenir en compte la raça o el lloc d'origen.

La Constitució prescriu que la violació d'algun d'aquests drets, ja sigui per part de l'estat o d'un particular, haurà de ser sotmesa al procediment judicial.

L'acceptació d'aquest Conveni per part de la Commonwealth de les Bahames no implica l'acceptació d'obligacions que vagin més enllà dels límits constitucionals ni l'acceptació de l'obligació d'introduir un procediment judicial fora dels casos que disposa la Constitució." Bahrain 10 Reserves: "Amb referència a l'article 22 d'aquest Conveni, el Govern de l'Estat de Bahrain declara que, per sotmetre una controvèrsia, segons aquest article, a la jurisdicció de la Cort Internacional de Justícia, caldrà en cada supòsit, el consentiment exprés de totes les parts en la controvèrsia." "A més, l'adhesió de l'Estat de Bahrain al Conveni esmentat no constitueix de cap manera el reconeixement d'Israel, ni és una causa perquè s'estableixi cap tipus de relació amb Israel." Barbados "La Constitució de Barbados estableix i garanteix a tota persona que es trobi a Barbados els drets i les llibertats fonamentals de la persona, sense tenir en compte la raça o el lloc d'origen.

La Constitució prescriu els procediments judicials que s'hauran de seguir en cas de violació d'algun d'aquests drets, ja sigui per part de l'estat o d'un particular.

L'adhesió de Barbados al Conveni no implica l'acceptació d'obligacions que vagin més enllà dels límits constitucionals ni l'acceptació de l'obligació d'adoptar procediments judicials fora dels que preveu la Constitució.

El Govern de Barbados interpreta que l'article 4 d'aquest Conveni requereix que una part dicti mesures en els àmbits que tracten les lletres a, b i c d'aquest article, només quan es consideri que es planteja la necessitat de promulgar aquestes mesures legislatives." Bèlgica Per complir els requisits de l'article 4 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, el Regne de Bèlgica s'assegurarà d'adaptar la seva legislació a les obligacions que ha subscrit en esdevenir part d'aquest Conveni.

No obstant això, el Regne de Bèlgica vol insistir en la importància que dóna al fet que l'article 4 del Conveni disposi que les mesures descrites a les lletres a, b i c haurien de ser adoptades tenint degudament en compte els principis formulats en la Declaració universal dels drets humans i els drets expressament enunciats a l'article 5 d'aquest Conveni.

Per consegüent, el Regne de Bèlgica, considera que les obligacions imposades per l'article 4 han de conciliar-se amb el dret a la llibertat d'opinió i d'expressió i el dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

Aquests drets es proclamen als articles 19 i 20 de la Declaració universal dels drets humans i s'han reafirmat als articles 19 i 21 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics.

També estan establerts als punts viii i ix de la lletra d de l'article 5 d'aquest Conveni.

El Regne de Bèlgica també vol insistir en la importància que dóna al respecte dels drets exposats a la Convenció europea per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, especialment als articles 10 i 11, que tracten la llibertat d'opinió i d'expressió i la llibertat de reunió i associació pacífiques.

Bielorússia 11 La República Socialista Soviètica de Bielorússia declara que la disposició de l'apartat 1 de l'article 17 del Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, segons la qual a diversos estats se'ls priva de l'oportunitat d'esdevenir part en el Conveni, té una naturalesa discriminatòria, i manté que, de conformitat amb el principi d'igualtat sobirana dels estats, el Conveni hauria d'estar obert a l'adhesió de tots els estats interessats, sense discriminacions o restriccions de cap tipus.

Bulgària 12 El Govern de la República Popular de Bulgària considera que les disposicions de l'apartat 1 de l'article 17 i l'apartat 1 de l'article 18 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, que tendeix a impedir a certs estats sobirans de participar-hi, tenen una naturalesa discriminatòria.

El Conveni, de conformitat amb el principi d'igualtat sobirana dels estats, hauria d'estar obert a l'adhesió de tots els estats, sense cap tipus de discriminació.

Cuba En el moment de la signatura: El Govern de la República de Cuba farà les reserves que consideri apropiades en el moment de la ratificació d'aquest Conveni.

En el moment de la ratificació: Reserva: El Govern revolucionari de la República de Cuba no accepta la disposició de l'article 22 del Conveni, segons la qual qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part ha de ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia, ja que considera que les controvèrsies s'han de resoldre exclusivament mitjançant els procediments expressament previstos al Conveni o a través de negociacions per la via diplomàtica entre les parts en la controvèrsia.

Declaració: Aquest Conveni, que té per finalitat eliminar totes les formes de discriminació racial, no hauria d'excloure del Conveni, com ho fa expressament als articles 17 i 18, els estats no membres de les Nacions Unides, els estats no membres dels organismes especialitzats o els estats no parts en l'Estatut de la Cort Internacional de Justícia, ja que aquests articles constitueixen per ells mateixos una forma de discriminació que està en desacord amb els principis exposats al Conveni.

El Govern revolucionari de la República de Cuba ratifica el Conveni, però amb la reserva indicada anteriorment.

Dinamarca 14 Egipte 15 "La República Àrab Unida no es considera obligada per les disposicions de l'article 22 del Conveni, segons el qual qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o l'aplicació del present Conveni s'ha de sotmetre, a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a la decisió de la Cort Internacional de Justícia, i declara que, en cada cas particular, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per sotmetre-la a la Cort Internacional de Justícia." Emirats Àrabs Units10 "L'adhesió dels Emirats Àrabs Units a aquest Conveni no significa el reconeixement d'Israel ni l'establiment de relacions convencionals de qualsevol mena amb Israel." Eslovàquia 7 Espanya 16 Estats Units d'Amèrica En el moment de la signatura: "La Constitució dels Estats Units conté disposicions per a la protecció dels drets individuals, com és el dret a la llibertat d'expressió, i cap disposició del Conveni no podrà ésser considerada com necessitant o justificant l'adopció pels Estats Units d'Amèrica d'una legislació o d'una altra mesura incompatible amb les disposicions de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica." En el moment de la ratificació: "I. La decisió i el consentiment del Senat estan subjectes a les reserves següents: 1) La Constitució i les lleis dels Estats Units preveuen garanties extenses a favor de la llibertat d'expressió i d'associació individuals.

Per tant, els Estats Units no accepten cap obligació en virtut d'aquest Conveni, i en particular d'acord amb els articles 4 i 7, que restringeixin aquests drets mitjançant l'adopció d'una legislació o de qualsevol altra mesura, sempre i quan aquests drets estiguin protegits per la Constitució i les lleis dels Estats Units. 2) La Constitució i les lleis dels Estats Units estableixen garanties extenses contra la discriminació, les quals s'apliquen a sectors de l'activitat privada.

La intimitat individual i la protecció contra la intromissió governamental en la conducta privada també estan reconegudes entre els valors fonamentals que formen la nostra societat lliure i democràtica.

Els Estats Units entenen que la definició dels drets protegits, en virtut de l'article 1 del Conveni, amb referència als àmbits de la "vida pública", reflecteix una distinció similar entre les esferes de la conducta pública, que generalment són objecte de regulació governamental, i les esferes de la conducta privada, que no ho són.

No obstant això, en la mesura que el Conveni exigeix una regulació més extensa de la conducta privada, els Estats Units no accepten cap obligació, en virtut d'aquest Conveni, que els obligui a promulgar lleis o a emprendre altres mesures, d'acord amb l'apartat 1 de l'article 2, les lletres c i d de l'apartat 1 de l'article 2, l'article 3 i l'article 5, quant a la vida pública, altres que les que preveuen la Constitució i les lleis dels Estats Units. 3) Pel que fa a l'article 22 del Conveni, abans de sotmetre una controvèrsia en la qual siguin part els Estats Units a la jurisdicció de la Cort Internacional de Justícia, es requerirà el consentiment exprés dels Estats Units en cada cas, de conformitat amb aquest article.

II.

La decisió i el consentiment del Senat estan subjectes a les interpretacions següents, que s'apliquen a les obligacions contretes pels Estats Units en virtut d'aquest Conveni: Els Estats Units interpreten aquest Conveni com havent de ser aplicat pel Govern federal, sempre i quan aquest exerceixi una competència en els assumptes que cobreix el Conveni i, si no, pels estats i les administracions locals.

En la mesura que l'administració dels estats i les administracions locals exerceixin una competència en aquests assumptes, el Govern federal emprendrà totes les mesures apropiades per garantir el compliment d'aquest Conveni.

III.

La decisió i el consentiment del Senat estan subjectes a la declaració següent: Els Estats Units declaren que les disposicions del Conveni no són executòries d'ofici." Federació de Rússia11 La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques declara que la disposició de l'apartat 1 de l'article 17 del Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, segons la qual a diversos estats se'ls priva de l'oportunitat d'esdevenir part en el Conveni, té una naturalesa discriminatòria, i considera que, de conformitat amb el principi d'igualtat sobirana dels estats, el Conveni hauria d'estar obert a l'adhesió de tots els estats interessats, sense discriminacions o restriccions de cap tipus.

Fiji Es confirmen la reserva i les declaracions formulades pel Govern del Regne Unit en nom de Fiji, però s'han redactat de nou en els termes següents: "En la mesura que, en algun supòsit una llei relacionada amb les eleccions a Fiji no compleixi les obligacions esmentades a la lletra c de l'article 5, donem el cas d'una llei relacionada amb el territori de Fiji que prohibeix o restringeix l'alienació del territori per part dels habitants indígenes incomplint les obligacions esmentades al punt v de la lletra d de l'article 5, o bé del sistema educatiu de Fiji que no respectaria les obligacions esmentades als articles 2 i 3 o el punt v de la lletra e de l'article 5, el Govern de Fiji es reserva el dret a no aplicar les disposicions del Conveni mencionades anteriorment.

El Govern de Fiji vol fer constar la seva interpretació d'alguns articles del Conveni.

Interpreta que l'article 4 requereix que una part del Conveni adopti més mesures legislatives en els àmbits esmentats a les lletres a, b i c d'aquest article, només en la mesura que consideri, tenint degudament en compte els principis expressats a la Declaració universal dels drets humans i els drets expressament establerts a l'article 5 d'aquest Conveni (en particular el dret a la llibertat d'opinió i d'expressió i el dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques), que seran necessàries disposicions legislatives complementàries o modificacions de la llei i de la pràctica en vigor, en aquests àmbits, per assolir els propòsits especificats a la primera part de l'article 4. A més, el Govern de Fiji interpreta que el requisit de l'article 6 referent a la "satisfacció o reparació justa" es compleix si es du a terme l'una o l'altra d'aquestes formes de recurs, i considera que la "satisfacció" inclou qualsevol forma de recurs de forma a posar fi a una conducta discriminatòria.

També interpreta que l'article 20 i la resta de disposicions relacionades de la part III del Conveni signifiquen que si una reserva no és acceptada, l'estat que l'ha presentada no esdevé part en el Conveni.

El Govern de Fiji manté l'opinió que l'article 15 és discriminatori, ja que estableix un procediment de recepció de peticions amb relació als territoris dependents, mentre que no determina cap disposició comparable per als estats que no tenen aquests territoris." França 17 Pel que fa a l'article 4, França vol aclarir que interpreta que la referència als principis de la Declaració universal dels drets humans i als drets establerts a l'article 5 del Conveni eximeix els estats part de l'obligació de promulgar disposicions repressives, que siguin incompatibles amb les llibertats d'opinió i d'expressió i de reunió i d'associació pacífiques que garanteixen aquests texts.

Pel que fa a l'article 6, França declara que el tema dels recursos davant de tribunals pel que respecta a França, es regula segons les disposicions de la llei ordinària.

Pel que fa a l'article 15, l'adhesió de França al Conveni no s'ha d'interpretar en el sentit que implica algun canvi en la seva posició quant a la resolució esmentada en aquesta disposició.

Guinea Equatorial Reserva: La República de Guinea Equatorial no es considera obligada per les disposicions de l'article 22 del Conveni, segons les quals qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o a l'aplicació del Conveni s'ha de sotmetre, a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a la decisió de la Cort Internacional de Justícia.

La República de Guinea Equatorial considera que, en cada cas particular, és necessari el consentiment de totes les parts per poder sotmetre aquesta controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia.

Guyana "El Govern de la República de Guyana no interpreta que les disposicions d'aquest Conveni li imposin cap obligació que vagi més enllà dels límits establerts per la Constitució de la Guyana o imposin cap obligació que requereixi la introducció de procediments judicials que vagin més enllà dels que disposa la mateixa Constitució." Hongria 18 "La República Popular d'Hongria considera que les disposicions de l'apartat 1 de l'article 17 i de l'apartat 1 de l'article 18 d'aquest Conveni, que impedeixen l'adhesió al Conveni d'alguns estats, tenen una naturalesa discriminatòria i són contraris al dret internacional.

La República Popular d'Hongria manté la seva posició general segons la qual els tractats multilaterals de caràcter universal han d'estar oberts, de conformitat amb els principis d'igualtat sobirana dels estats, a l'adhesió de tots els estats sense fer cap discriminació." Iemen 9 "L'adhesió de la República Democràtica Popular del Iemen a aquest Conveni no significa de cap manera el reconeixement d'Israel ni l'inici d'una relació amb aquest país tocant a qualsevol assumpte que estigui regulat pel Conveni esmentat." "La República Democràtica Popular del Iemen no es considera obligada per les disposicions de l'article 22 del Conveni, segons les quals qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni s'ha de sotmetre, a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a la decisió de la Cort Internacional de Justícia, i declara que, en cada cas individual, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per sotmetre-la a la Cort Internacional de Justícia." "La República Democràtica Popular del Iemen declara que les disposicions de l'apartat 1 de l'article 17 i de l'apartat 1 de l'article 18 del Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, segons les quals a diversos estats se'ls priva de l'oportunitat d'esdevenir part en el Conveni, té una naturalesa discriminatòria, i manté que, de conformitat amb el principi d'igualtat sobirana dels estats, el Conveni hauria d'estar obert a l'adhesió de tots els estats interessats, sense discriminacions o restriccions de cap tipus." Índia19 "El Govern de l'Índia declara que, per sotmetre una controvèrsia a la decisió de la Cort Internacional de Justícia, d'acord amb els termes de l'article 22 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, cal el consentiment de totes les parts en la controvèrsia, en cada cas particular." Indonèsia Reserva: "El Govern de la República d'Indonèsia no es considera obligat per la disposició de l'article 22 i pensa que qualsevol controvèrsia relacionada amb la interpretació i l'aplicació del Conveni que no es pugui resoldre per la via prevista en aquest article, només es podrà sotmetre a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia." Iraq 10 En el moment de la signatura: "El Ministeri d'Afers Exteriors de la República d'Iraq declara que la signatura, en nom i representació de la República d'Iraq, del Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, que va ser adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 21 de desembre de 1965, com també l'aprovació per part dels estats àrabs del Conveni esmentat i la seva aplicació pels seus governs respectius, no significa de cap manera que els estats àrabs reconeguin Israel ni que establiran amb Israel les relacions que es regulin en el Conveni esmentat.

A més, el Govern de la República d'Iraq no es considera obligat per les disposicions de l'article 22 del Conveni esmentat anteriorment i declara formalment que no accepta la jurisdicció obligatòria del Tribunal Internacional de Justícia prevista en aquest article." En el moment de la ratificació:

1. L'aprovació i la ratificació d'aquest Conveni per Iraq no significa de cap manera que Iraq reconegui Israel o que establirà amb Israel les relacions que es regulin en el Conveni esmentat.

2. Iraq no accepta les disposicions de l'article 22 del Conveni, respecte a la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

La República d'Iraq no es considera obligada per les disposicions de l'article 22 del Conveni i considera necessari obtenir, en tots els casos, l'aprovació de totes les parts en la controvèrsia abans que el cas se sotmeti a la Cort Internacional de Justícia.

Irlanda Reserva/declaració interpretativa: "L'article 4 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial disposa que les mesures descrites expressament a les lletres a, b i c s'han de prendre tenint degudament en compte els principis expressats en la Declaració universal dels drets humans i els drets expressament establerts a l'article 5 d'aquest Conveni.

Per tant, Irlanda, considera que, amb aquestes mesures, no es posen en perill el dret a la llibertat d'opinió i d'expressió i el dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

Aquests drets estan establerts als articles 19 i 20 de la Declaració universal dels drets humans; van ser reafirmats per l'Assemblea General de les Nacions Unides, en adoptar els articles 19 i 21 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, i s'hi fa referència als punts viii i ix de la lletra d de l'article 5 d'aquest Conveni." Israel "L'Estat d'Israel no es considera obligat per les disposicions de l'article 22 del Conveni esmentat." Itàlia Declaració formulada en el moment de la signatura i confirmada en la ratificació:

a) Les mesures positives que disposa l'article 4 del Conveni i que es descriuen expressament a les lletres a i b d'aquest article, destinades a eradicar tota incitació a la discriminació o els actes de discriminació, han d'interpretar-se, tal com disposa aquest article, "tenint degudament en compte els principis incorporats en la Declaració universal dels drets humans, i també els drets expressament enunciats a l'article 5 d'aquest Conveni".

Per consegüent, les obligacions que es deriven de l'article 4 esmentat anteriorment no han de posar en perill el dret a la llibertat d'opinió i d'expressió ni el dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques, que estan establerts als articles 19 i 20 de la Declaració universal dels drets humans, i que van ser reafirmats per l'Assemblea General de les Nacions Unides en adoptar els articles 19 i 21 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i als quals fan referència els punts viii i ix de la lletra d de l'article 5 d'aquest Conveni.

De fet, el Govern italià, de conformitat amb les obligacions que resulten de la lletra c de l'article 55 i de l'article 56 de la Carta de les Nacions Unides, roman fidel al principi establert a l'apartat 2 de l'article 29 de la Declaració Universal que disposa que "en l'exercici dels seus drets i llibertats, tothom estarà subjecte només a aquelles limitacions que estiguin determinades per llei únicament amb el propòsit d'obtenir el reconeixement i el respecte deguts dels drets i les llibertats dels altres i de complir amb els requisits apropiats de moralitat, ordre públic i benestar general en una societat democràtica".

b) Els tribunals ordinaris, dins del marc de la seva jurisdicció respectiva, garantiran a totes les persones els recursos efectius contra tot acte de discriminació racial que violi els seus drets individuals i les seves llibertats fonamentals, de conformitat amb l'article 6 del Conveni.

Cal presentar demandes de reparació per qualsevol dany sofert com a conseqüència d'actes de discriminació racial contra les persones responsables dels actes intencionats i criminals que han provocat aquest dany.

Jamaica "La Constitució de Jamaica assegura i garanteix a tota persona que es trobi a Jamaica els drets i les llibertats fonamentals de la persona, sense tenir en compte la raça o el lloc d'origen.

La Constitució prescriu que s'ha de sotmetre a procediment judicial tot cas de violació d'algun d'aquests drets, ja sigui per part de l'estat o d'un particular.

La ratificació del Conveni per part de Jamaica no implica l'acceptació d'obligacions que vagin més enllà dels límits constitucionals ni l'acceptació d'obligacions per presentar procediments judicials fora dels que disposa la Constitució." Japó Reserva: "En aplicar les disposicions de les lletres a i b de l'article 4 d'aquest Conveni, Japó compleix les obligacions d'aquestes disposicions sempre que el compliment de les obligacions sigui compatible amb la garantia dels drets a la llibertat de reunió, d'associació i d'expressió o d'altres drets, d'acord amb la Constitució del Japó, i observa la frase "tenint degudament en compte els principis incorporats en la Declaració universal dels drets humans, i també els drets expressament enunciats a l'article 5 d'aquest Conveni", que recull l'article 4." Kuwait 10 "En adherir-se a aquest Conveni, el Govern de l'Estat de Kuwait considera que la seva adhesió no implica de cap manera el reconeixement d'Israel i tampoc no l'obliga a aplicar les disposicions del Conveni quant al país esmentat.

El Govern de l'Estat de Kuwait no es considera obligat per les disposicions de l'article 22 del Conveni, segons el qual qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni s'ha de sotmetre, a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a la decisió de la Cort Internacional de Justícia, i declara que, en cada cas individual, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per sotmetre-la a la Cort Internacional de Justícia." Líban La República del Líban no es considera obligada per les disposicions de l'article 22 del Conveni, segons el qual qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni s'ha de sotmetre, a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a la decisió de la Cort Internacional de Justícia, i declara que, en cada cas particular, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per sotmetre-la a la Cort Internacional de Justícia.

Líbia 10 "a) El Regne de Líbia no es considera obligat per les disposicions de l'article 22 del Conveni, segons el qual qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni s'ha de sotmetre, a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a la decisió de la Cort Internacional de Justícia, i declara que, en cada cas particular, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per sotmetre-la a la Cort Internacional de Justícia."

b) S'entén que l'adhesió a aquest Conveni no significa de cap manera el reconeixement d'Israel per part del Govern del Regne de Líbia.

A més, no s'establiran relacions convencionals entre el Regne de Líbia i Israel." Madagascar El Govern de la República de Madagascar no es considera obligat per les disposicions de l'article 22 del Conveni, segons el qual qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni s'ha de sotmetre, a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a la decisió de la Cort Internacional de Justícia, i declara que, en cada cas particular, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per sotmetre-la a la Cort Internacional de Justícia.

Malta Declaració feta en el moment de la signatura i confirmada en la ratificació: "El Govern de Malta vol fer constar la seva interpretació d'alguns articles del Conveni.

Interpreta que l'article 4 requereix que una part en el Conveni adopti més mesures legislatives en els àmbits esmentats a les lletres a, b i c d'aquest article, en la mesura que consideri, tenint degudament en compte els principis incorporats a la Declaració universal dels drets humans, expressats a l'article 5 d'aquest Conveni, que és necessari promulgar una llei ad hoc, a més de la llei i la pràctica existents, o una modificació d'aquestes, per posar fi a tot acte de discriminació racial.

A més, el Govern de Malta interpreta que els requisits de l'article 6 referents a la "satisfacció o reparació justa" es compleixen si es du a terme una d'aquestes formes de reparació i interpreta que "satisfacció" inclou qualsevol forma de reparació efectiva per posar fi a la conducta discriminatòria." Marroc El Regne del Marroc no es considera obligat per les disposicions de l'article 22 del Conveni, segons el qual qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni s'ha de sotmetre, a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a la decisió de la Cort Internacional de Justícia.

El Regne del Marroc declara que, en cada cas particular, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per sotmetre-la a la Cort Internacional de Justícia.

Moçambic Reserva: "La República Popular de Moçambic no es considera obligada per les disposicions de l'article 22 i vol reafirmar que per sotmetre qualsevol controvèrsia a la decisió de la Cort Internacional de Justícia, d'acord amb l'article esmentat, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia, en cada cas particular." Mònaco Reserva quant a l'apartat 1 de l'article 2: Mònaco es reserva el dret a aplicar les seves pròpies disposicions legals quant a l'admissió d'estrangers al mercat de treball del Principat.

Reserva quant a l'article 4: Mònaco interpreta que la referència d'aquest article als principis de la Declaració universal dels drets humans i als drets enumerats a l'article 5 del Conveni eximeix els estats part de l'obligació de promulgar disposicions repressives que siguin incompatibles amb la llibertat d'opinió i expressió i amb la llibertat de reunió i associació pacífiques, les quals estan garantides per aquests instruments.

Mongòlia 20 La República Popular de Mongòlia declara que la disposició de l'apartat 1 de l'article 17, del Conveni, segons la qual a diversos estats se'ls priva de l'oportunitat d'esdevenir part en el Conveni, té una naturalesa discriminatòria, i manté que, de conformitat amb el principi d'igualtat sobirana dels estats, el Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial hauria d'estar obert a l'adhesió de tots els estats interessats, sense discriminacions o restriccions de cap tipus.

Nepal "La Constitució del Nepal conté disposicions per a la protecció dels drets individuals, incloent-hi el dret a la llibertat d'expressió, el dret a fundar sindicats i associacions no motivades per política de partit i el dret a la llibertat de professar la pròpia religió, i cap part del Conveni no es jutjarà de manera que requereixi o autoritzi al Nepal a adoptar mesures legislatives o altres que siguin incompatibles amb les disposicions de la Constitució del Nepal.

El Govern de Sa Majestat interpreta que l'article 4 d'aquest Conveni requereix que una part prengui mesures en els àmbits que tracten les lletres a, b i c d'aquest article, només si el Govern de Sa Majestat considera, tenint degudament en compte els principis incorporats a la Declaració universal dels drets humans, que és necessària una ampliació legislativa destinada a completar o modificar les lleis i la pràctica existents en aquests àmbits, per assolir els propòsits especificats a la primera part de l'article 4. El Govern de Sa Majestat interpreta que el requisit de l'article 6 referent a la "satisfacció o reparació justa" es compleix si es du a terme una d'aquestes formes de reparació i, a més, interpreta que "satisfacció" inclou qualsevol forma de reparació efectiva per posar fi a la conducta discriminatòria.

El Govern de Sa Majestat no es considera obligat per les disposicions de l'article 22 del Conveni, segons el qual qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni s'ha de sotmetre a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a la decisió de la Cort Internacional de Justícia." Papua Nova Guinea13 Reserva: "El Govern de Papua Nova Guinea interpreta que l'article 4 d'aquest Conveni requereix que una part prengui més mesures legislatives en els àmbits que tracten les lletres a, b i c d'aquest article, només quan es consideri, tenint degudament en compte els principis incorporats a la Declaració universal, exposats a l'article 5 d'aquest Conveni, que és necessària una ampliació legislativa, o una modificació de la llei i la pràctica existents en aquests àmbits, per assolir les disposicions de l'article 4. A més, la Constitució de Papua Nova Guinea garanteix alguns drets i llibertats fonamentals a totes les persones, sense tenir en compte la raça o el lloc d'origen.

La Constitució també disposa la protecció judicial d'aquests drets i llibertats.

Per tant, l'acceptació d'aquest Conveni no implica l'acceptació per part del Govern de Papua Nova Guinea d'obligacions que vagin més enllà de les establertes per la Constitució, i tampoc no implica l'acceptació de cap obligació per presentar procediments judicials fora dels que disposa la Constitució.

(La reserva la va difondre el secretari general el 22 de gener de 1982).

Polònia 21 El Govern de la República Popular de Polònia considera que les disposicions de l'apartat 1 de l'article 17 i l'apartat 1 de l'article 18 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, les quals impossibiliten a molts estats esdevenir part en aquest Conveni, tenen una naturalesa discriminatòria i són incompatibles amb l'objecte i la finalitat del Conveni.

La República Popular de Polònia considera que, de conformitat amb el principi d'igualtat sobirana dels estats, el Conveni hauria d'estar obert a la participació de tots els estats, sense cap tipus de discriminació o restriccions.

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord En el moment de la signatura: Amb subjecció a la reserva i a les declaracions interpretatives següents: "En primer lloc, en les circumstàncies actuals que es deriven de la usurpació del poder a Rhodèsia per un règim il·legal, el Regne Unit es veu obligat a signar amb subjecció a la reserva del dret a no aplicar el Conveni a Rhodèsia, mentre que no informi el secretari general de les Nacions Unides que es troba en situació d'assegurar l'execució completa de les obligacions derivades del Conveni quant a aquest territori.

En segon lloc, el Regne Unit vol fer constar la seva interpretació d'alguns articles del Conveni.

Interpreta que l'article 4 no requereix que una part del Conveni adopti més mesures legislatives en els àmbits esmentats a les lletres a, b i c d'aquest article, sempre i quan aquest estat no consideri, tenint degudament en compte els principis incorporats a la Declaració universal dels drets humans i els drets expressament exposats a l'article 5 d'aquest Conveni (en particular el dret a la llibertat d'opinió i d'expressió i el dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques), que és necessària una ampliació legislativa o una modificació de la llei i la pràctica existents en aquests àmbits, per assolir els propòsits especificats a la primera part de l'article 4. A més, el Regne Unit interpreta que el requisit de l'article 6 referent a la "satisfacció o reparació justa" es compleix si es du a terme una d'aquestes possibilitats, i interpreta que "satisfacció" inclou qualsevol forma de recurs per posar un punt i final efectiu a la conducta discriminatòria.

També interpreta que l'article 20 i la resta de disposicions relacionades de la Part III del Conveni volen dir que si una reserva no és acceptada, l'estat que l'ha presentada no esdevé part en el Conveni.

Finalment, el Regne Unit manté la seva posició pel que fa a l'article 15. En la seva opinió, aquest article és discriminatori, ja que estableix un procediment per rebre peticions relacionades amb els territoris dependents, mentre que no fa cap disposició comparable per als estats que no tinguin aquests territoris.

A més, l'article pretén establir un procediment aplicable als territoris dependents dels estats, tant si aquests estats han esdevingut part en el Conveni com si no. El Govern de Sa Majestat ha decidit que el Regne Unit signaria el Conveni, malgrat aquestes objeccions, per la importància que li dóna al Conveni en general." En el moment de la ratificació: "En primer lloc, es mantenen la reserva i les declaracions interpretatives formulades pel Regne Unit en el moment de la signatura del Conveni.

En segon lloc, el Regne Unit no considera que les Lleis d'immigració de la Commonwealth de 1962 i 1968, o la seva aplicació, impliquin discriminació racial en el sentit de l'apartat 1 de l'article 1 o de qualsevol altra disposició del Conveni, i es reserva plenament el dret a continuar aplicant aquestes lleis.

En darrer lloc, en la mesura que, si es dóna el cas, una llei relacionada amb les eleccions a Fiji no compleixi les obligacions esmentades a la lletra c de l'article 5, que una llei relacionada amb el territori de Fiji que prohibeix o restringeix l'alienació del territori per part dels seus habitants no compleixi les obligacions esmentades al punt v de la lletra d de l'article 5 o que el sistema educatiu de Fiji no compleixi les obligacions esmentades als articles 2 i 3 o al punt v de la lletra e de l'article 5, el Regne Unit es reserva el dret a no aplicar el Conveni a Fiji." República Àrab Síria10

1. L'adhesió de la República Àrab Síria a aquest Conveni no significa de cap manera el reconeixement d'Israel ni l'inici d'una relació amb aquest país sobre cap tema que estigui regulat pel Conveni esmentat.

2. La República Àrab Síria no es considera obligada per les disposicions de l'article 22 del Conveni, segons el qual qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni s'ha de sotmetre, a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a la decisió de la Cort Internacional de Justícia.

La República Àrab Síria declara que, en cada cas particular, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per sotmetre-la a la Cort Internacional de Justícia.

República Txeca 7 Romania 22 ...

El Consell d'Estat de la República Socialista de Romania declara que les disposicions dels articles 17 i 18 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial no són conformes al principi que els tractats multilaterals, els objectes i finalitats dels quals afecten tota la comunitat mundial, haurien d'estar oberts a la participació de tots els estats. "La República Socialista de Romania declara que no es considera obligada per les disposicions de l'article 22 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, segons les quals qualsevol controvèrsia entre dos o més estats part quant a la interpretació o l'aplicació del Conveni que no es resolgui per la via de la negociació o mitjançant els procediments previstos expressament pel Conveni s'ha de sotmetre, a instància de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a la Cort Internacional de Justícia.

La República Socialista de Romania considera que en cada cas particular és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia per sotmetre-la a la Cort Internacional de Justícia." Rwanda La República de Rwanda no es considera obligada per l'article 22 d'aquest Conveni.

Suïssa Reserva quant a l'article 4: Suïssa es reserva el dret a prendre les mesures legislatives necessàries per implementar l'article 4, tenint degudament en compte la llibertat d'opinió i la llibertat d'associació, disposades inter alia a la Declaració universal dels drets humans.

Reserva quant a la lletra a de l'apartat 1 de l'article 2: Suïssa es reserva el dret a aplicar les seves pròpies disposicions legals quant a l'admissió d'estrangers al mercat suís.

Tailàndia Declaració interpretativa: Declaració interpretativa general El Regne de Tailàndia no interpreta ni aplica les disposicions del Conveni en el sentit que li imposin cap obligació que vagi més enllà dels límits establerts per la Constitució i la legislació del Regne de Tailàndia.

A més, una interpretació o aplicació com aquesta s'ha de limitar o ser conforme a les obligacions contretes pel Regne de Tailàndia per altres instruments internacionals relatius als drets humans en els quals és part.

Reserves

1. El Regne de Tailàndia interpreta que l'article 4 del Conveni requereix que un estat part adopti mesures en els àmbits que tracten les lletres a, b i c d'aquest article, només quan es considera necessari.

2. El Regne de Tailàndia no es considera obligat per les disposicions de l'article 22 del Conveni.

Tonga 23 Reserva: "En la mesura que [...] una llei relacionada amb el règim de la propietat de la terra de Tonga que prohibeix o restringeix l'alienació de terres per part dels seus habitants no compleixi les obligacions esmentades al punt v de la lletra d de l'article 5, [...] el Regne de Tonga es reserva el dret a no aplicar el Conveni a Tonga." Declaració: "En segon lloc, el Regne de Tonga vol fer constar la seva interpretació d'alguns articles del Conveni.

Interpreta que l'article 4 requereix que una part del Conveni adopti més mesures legislatives en els àmbits esmentats a les lletres a, b i c d'aquest article, només si considera, tenint degudament en compte els principis incorporats a la Declaració universal dels drets humans i els drets exposats expressament a l'article 5 d'aquest Conveni (en particular el dret a la llibertat d'opinió i d'expressió i el dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques), que és necessària una ampliació legislativa, o una modificació de la llei i la pràctica existents en aquests àmbits, per assolir els propòsits especificats a la primera part de l'article 4. A més, el Regne de Tonga interpreta que el requisit de l'article 6 referent a la "satisfacció o reparació justa" es compleix si s'ofereixen una d'aquestes dues possibilitats, i interpreta que "satisfacció" inclou qualsevol forma de recurs que posa definitivament un punt i final a la conducta discriminatòria.

També interpreta que l'article 20 i la resta de disposicions relacionades de la part III del Conveni volen dir que si una reserva no és acceptada, l'estat que l'ha presentada no esdevé part en el Conveni.

Finalment, el Regne de Tonga manté la seva posició pel que fa a l'article 15. En la seva opinió, aquest article és discriminatori, ja que estableix un procediment per rebre peticions relacionades amb els territoris dependents, mentre que no fa cap disposició comparable per als estats que no tenen aquests territoris.

A més, l'article pretén establir un procediment aplicable als territoris dependents dels estats, tant si aquests estats han esdevingut parts del Conveni com si no. El Govern de Sa Majestat ha decidit que el Regne de Tonga hauria d'adherir-se al Conveni, malgrat aquestes objeccions, per la importància que li dóna al Conveni en general." Turquia Declaracions i reserva: La República Turca declara que només aplicarà les disposicions del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial respecte als estats part amb els quals manté relacions diplomàtiques.

La República Turca declara que aquest Conveni es ratifica exclusivament respecte al territori nacional on la Constitució, l'ordenament jurídic i administratiu de la República Turca estan en vigor.

La República Turca no es considera obligada per les disposicions de l'article 22 del Conveni.

Per cada cas particular, cal el consentiment exprés de la República Turca abans que qualsevol controvèrsia en què la República Turca sigui part, respecte a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni, sigui sotmesa a la Cort Internacional de Justícia.

Ucraïna 11 La República Socialista Soviètica d'Ucraïna declara que la disposició de l'apartat 1 de l'article 17 del Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, segons la qual a diversos estats se'ls priva de l'oportunitat d'esdevenir part en el Conveni, té una naturalesa discriminatòria, i manté que, de conformitat amb el principi d'igualtat sobirana dels estats, el Conveni hauria d'estar obert a la participació de tots els estats interessats, sense discriminacions o restriccions de cap tipus.

Vietnam 13 Declaració: 1) El Govern de la República Socialista de Vietnam declara que les disposicions de l'apartat 1 de l'article 17 i de l'apartat 1 de l'article 18 del Conveni, segons les quals a diversos estats se'ls priva de l'oportunitat d'esdevenir part en el Conveni, tenen una naturalesa discriminatòria, i considera que, de conformitat amb el principi d'igualtat sobirana dels estats, el Conveni hauria d'estar obert a la participació de tots els estats, sense discriminacions o restriccions de cap tipus.

Reserva: 2) El Govern de la República Socialista de Vietnam no es considera obligat per les disposicions de l'article 22 del Conveni i manté que, per sotmetre una controvèrsia quant a la interpretació o a l'aplicació del present Conveni a la Cort Internacional de Justícia, és necessari el consentiment de totes les parts en la controvèrsia.

(El text de la reserva el va difondre el secretari general el 10 d'agost de 1982).

Xina 13 Reserva: La República Popular de la Xina formula reserves a les disposicions de l'article 22 del Conveni i no es considera obligada per aquest article.

(El text de la reserva el va difondre el secretari general el 13 de gener de 1982).

Declaració: La signatura i la ratificació de l'esmentat Conveni per part de les autoritats de Taiwan en nom de la Xina són il·legals, nul·les i sense efecte.

Objeccions (Llevat que s'indiqui el contrari, les objeccions s'han fet en el moment de la ratificació, l'adhesió o la successió) Alemanya 2 8 d'agost de 1989 Quant a les reserves formulades pel Iemen relacionades amb la lletra c de l'article 5 i els punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5: "Aquestes reserves estan relacionades amb les obligacions bàsiques dels estats part en el Conveni, és a dir, prohibir i eliminar la discriminació racial en totes les seves formes i garantir el dret de tota persona a la igualtat davant la llei i incloure el gaudi dels drets civils i polítics fonamentals, com ara el dret a participar en la direcció de la vida pública, el dret al matrimoni i a l'elecció de cònjuge, el dret a heretar i el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.

Com a resultat, les reserves formulades pel Iemen són incompatibles amb l'objecte i la finalitat del Conveni, quant al significat de l'apartat 2 de l'article 20 d'aquest." 3 de febrer de 1998 Pel que fa a la reserva general d'Aràbia Saudita en el moment de l'adhesió: El Govern de la República Federal d'Alemanya opina que aquesta reserva pot suscitar dubtes quant al compromís d'Aràbia Saudita amb l'objecte i la finalitat del Conveni.

El Govern de la República Federal d'Alemanya voldria recordar que, d'acord amb l'apartat 2 de l'article 20 del Conveni, no s'acceptarà cap reserva incompatible amb l'objecte i la finalitat del Conveni.

Per tant, el Govern de la República Federal d'Alemanya s'oposa a aquesta reserva.

L'objecció no obstaculitza l'entrada en vigor del Conveni entre l'Aràbia Saudita i la República Federal d'Alemanya. 29 d'abril de 2003 Respecte a la declaració interpretativa formulada per Tailàndia en el moment de l'adhesió: El Govern de la República Federal d'Alemanya ha examinat la declaració d'interpretació general relativa al Conveni internacional, presentada pel Govern del Regne de Tailàndia en el moment de la seva adhesió al Conveni.

El Govern de la República Federal d'Alemanya considera que la declaració d'interpretació general formulada per Tailàndia és, en realitat, l'expressió d'una reserva que pretén limitar l'abast del Conveni sobre una base unilateral.

El Govern de la República Federal d'Alemanya constata que una reserva formulada sobre el conjunt de les disposicions d'un conveni, que consisteix en una referència general a la legislació nacional de la qual no s'especifica el contingut, no defineix clarament, per a la resta d'estats part en dit Conveni, la mesura en què l'estat que ha emès la reserva accepta les obligacions que li corresponen segons les disposicions del dit Conveni.

Així doncs, la reserva formulada pel Govern del Regne de Tailàndia respecte a l'aplicació de les disposicions del Conveni suscita dubtes pel que fa a la determinació de Tailàndia d'honorar les seves obligacions segons els termes del conjunt de les disposicions del Conveni.

Per consegüent, el Govern de la República Federal d'Alemanya considera aquesta reserva incompatible amb l'objecte i la finalitat del Conveni i fa objecció a la declaració d'interpretació general formulada pel Govern del Regne de Tailàndia.

La present objecció no obstaculitza l'entrada en vigor del Conveni entre la República Federal d'Alemanya i el Regne de Tailàndia.

Austràlia 8 d'agost de 1989 "De conformitat amb l'apartat 2 de l'article 20, Austràlia s'oposa a les reserves del Iemen, les quals considera impermissibles, ja que són incompatibles amb l'objecte i la finalitat del Conveni." Àustria 19 de febrer de 1998 Pel que fa a la reserva general d'Aràbia Saudita en el moment de l'adhesió: "Àustria opina que una reserva amb la qual un estat limita les seves responsabilitats en virtut del Conveni, d'una manera general i no especificada, crea dubtes quant al compromís del Regne d'Aràbia Saudita envers les seves obligacions amb el Conveni, que són essencials per al compliment del seu objecte i finalitat.

De conformitat amb l'apartat 2 de l'article 20, no s'accepta cap reserva que sigui incompatible amb l'objecte i la finalitat d'aquest Conveni.

És en interès comú de tots els estats que els tractats dels quals han decidit ser part, siguin respectats quant al seu objecte i finalitat, per tots els signataris i que els estats estiguin disposats a realitzar els canvis legislatius necessaris per conformar-se amb les seves obligacions convencionals.

Àustria és, a més, de l'opinió que una reserva general com la que ha formulat el Govern del Regne d'Aràbia Saudita, que no especifica clarament les disposicions del Conveni a les quals aquesta reserva s'aplica ni l'abast del que podrien ser les seves derogacions contribueix a minar la base del dret dels tractats internacionals.

D'acord amb el dret internacional, una reserva és inadmissible si la seva aplicació afecta negativament el respecte per part d'un estat de les obligacions que el Conveni li imposa i que són essencials per al compliment de l'objecte i la finalitat d'aquest Conveni.

Per tant, Àustria considera que la reserva efectuada pel Regne d'Aràbia Saudita és inadmissible, llevat que el Govern del Regne d'Aràbia Saudita, en proporcionar informació addicional o amb la pràctica subsegüent, garanteixi que la reserva és compatible amb les disposicions essencials per a la realització de l'objecte i la finalitat del Conveni.

La present objecció d'Àustria no obstaculitza l'entrada en vigor del Conveni en la seva totalitat entre el Regne d'Aràbia Saudita i Àustria." Bèlgica 8 d'agost de 1989 Quant a les reserves formulades pel Iemen relacionades amb la lletra c de l'article 5 i als punts iv, vi, i viii de la lletra d de l'article 5: Aquestes reserves són incompatibles amb l'objecte i la finalitat del Conveni i, per tant, no estan permeses de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 20 d'aquest Conveni.

Bielorússia 29 de desembre de 1983 La ratificació del Conveni internacional esmentat més amunt pel suposat "Govern de Kampuchea Democràtica" -la camarilla de botxins de Pol Pot i Heng Samrin, enderrocada pel poble cambotjà- és completament il·lícita i no té cap força legal.

Només hi ha un estat de Kampuchea al món, la República Popular de Kampuchea, reconeguda per un gran nombre de països.

El poder d'aquest estat es troba a les mans de l'únic govern vàlid, el Govern de la República Popular de Kampuchea, que té el dret exclusiu d'actuar en nom de Cambotja en els assumptes internacionals, incloent-hi el dret a ratificar acords internacionals en el marc de les Nacions Unides.

La farsa de la ratificació del Conveni Internacional per una camarilla que no representa ningú és una burla de les normes de la llei i la moralitat i profana el record de milions de víctimes cambotjanes del genocidi comès pel règim de Pol Pot i Heng Samrin.

La comunitat internacional en la seva totalitat coneix els crims sagnants de què és culpable aquesta trepa de fantotxes.

Canadà 10 d'agost de 1989 Quant a les reserves formulades pel Iemen relatives a la lletra c de l'article 5 i als punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5: "L'efecte de les reserves formulades per la República Àrab del lemen seria permetre la discriminació racial respecte a alguns dels drets esmentats a l'article 5. Atès que l'objectiu del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, tal com ho declara en el preàmbul, és eliminar la discriminació racial en totes les seves formes i manifestacions, el Govern de Canadà creu que les reserves formulades per la República Àrab del Iemen són incompatibles amb l'objecte i la finalitat d'aquest Conveni internacional.

A més, el Govern de Canadà creu que el principi de no discriminació està acceptat i reconegut de forma general en el dret internacional i, per tant, és obligatori a tots els estats." Dinamarca 10 de juliol de 1989 Quant a les reserves formulades pel Iemen relatives a la lletra c de l'article 5 i als punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5: "L'article 5 conté compromisos, de conformitat amb les obligacions fonamentals establertes a l'article 2 del Conveni, per prohibir i eliminar la discriminació racial en totes les seves formes i per garantir el dret de tota persona a la igualtat davant la llei, sense distinció de raça, color o origen nacional o ètnic, particularment en el gaudi dels drets esmentats en aquest article.

Les reserves formulades pel Govern del Iemen són incompatibles amb l'objecte i la finalitat del Conveni i, per tant, impermissibles, d'acord amb l'apartat 2 de l'article 20 del Conveni.

De conformitat amb l'apartat 1 de l'article 20 del Conveni, el Govern de Dinamarca s'oposa formalment a aquestes reserves.

Aquesta objecció no té l'efecte d'obstaculitzar l'entrada en vigor del Conveni entre Dinamarca i el Iemen, i les reserves no poden alterar o modificar en res les obligacions derivades del Conveni." Eslovàquia 7 Espanya 18 de setembre de 1998 Pel que fa a la reserva general d'Aràbia Saudita després de l'adhesió: El Govern d'Espanya considera que, atès el seu abast il·limitat i el seu caràcter indefinit, la reserva formulada pel Govern d'Aràbia Saudita és contrària a l'objecte i la finalitat del Conveni i, per tant, és inadmissible, d'acord amb l'apartat 2 de l'article 10 del Conveni.

D'acord amb el dret dels tractats, generalment acceptat, un estat part no pot invocar les disposicions de la seva legislació interna per justificar l'incompliment de les obligacions del tractat.

El Govern d'Espanya, per tant, formula una objecció a la reserva formulada pel Govern d'Aràbia Saudita.

El Govern d'Espanya no considera que aquesta objecció obstaculitzi l'entrada en vigor del Conveni entre el Regne d'Espanya i el Regne d'Aràbia Saudita.

Etiòpia 25 de gener de 1984 "El Govern Militar Provisional de l'Etiòpia Socialista voldria reiterar que el Govern de la República Popular de Kampuchea és l'únic representant legítim del poble de Cambotja i, com a tal, només ell té l'autoritat per actuar en nom de Cambotja.

Per tant, el Govern Militar Provisional de l'Etiòpia Socialista, considera que la ratificació de l'anomenat "Govern de Kampuchea Democràtica" és nul·la i sense efecte." Federació de Rússia 28 de desembre de 1983 La ratificació del Conveni Internacional esmentat més amunt pel suposat "Govern de Kampuchea Democràtica".

Només hi ha un estat de Kampuchea al món, la República Popular de Kampuchea, que ha estat reconegut per un gran nombre de països.

El poder d'aquest estat es troba a les mans de l'únic govern vàlid, el Govern de la República Popular de Kampuchea, que té el dret exclusiu d'actuar en nom de Cambotja en els assumptes internacionals, incloent-hi el dret a ratificar acords internacionals elaborats en el marc de les Nacions Unides.

Tampoc no s'ha de deixar d'observar que la farsa de la ratificació del Conveni Internacional esmentat anteriorment per una camarilla que no representa ningú és una burla de les normes de la llei i la moralitat i és un insult directe al record de milions de víctimes cambotjanes del genocidi comès contra el poble cambotjà pel règim de Pol Pot i Heng Samrin.

Finlàndia 7 de juliol de 1989 Quant a les reserves formulades pel Iemen relatives a la lletra c de l'article 5 i als punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5: "El Govern de Finlàndia s'oposa formalment, i de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 20 del Conveni, a les reserves formulades pel Iemen a les disposicions anteriors.

En primer lloc, les reserves afecten qüestions d'importància fonamental en el Conveni.

El primer apartat de l'article 5 ho manifesta clarament.

Segons aquest, les parts es comprometen a garantir els drets especificats en l'esmentat article "d'acord amb les obligacions fonamentals estipulades a l'article 2 del Conveni".

Evidentment, les disposicions que prohibeixen la discriminació racial en la cessió dels drets polítics fonamentals i les llibertats civils, com ara el dret a participar en la vida pública, el dret al matrimoni i a l'elecció de cònjuge, el dret a heretar i a gaudir de la llibertat de pensament, de consciència i de religió, són fonamentals en un conveni contra la discriminació racial.

Per tant, les reserves són incompatibles amb l'objecte i la finalitat del Conveni, tal com ho especifica l'apartat 2 de l'article 20 i la lletra c de l'article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats.

A més, el Govern de Finlàndia opina que seria impensable que, només fent una reserva a les disposicions esmentades, un estat pogués tenir la llibertat d'iniciar pràctiques discriminatòries per motius de raça, color o origen ètnic respecte a aquests drets polítics fonamentals i llibertats civils, com ara el dret a participar en la direcció dels assumptes públics, el dret al matrimoni i a l'elecció de cònjuge, el dret a heretar i la llibertat de pensament, de consciència i de religió.

Tota discriminació racial respecte a aquests drets i llibertats fonamentals està clarament en contra dels principis generals de drets humans, com ho reflecteix la Declaració universal dels drets humans i la pràctica dels estats i les organitzacions internacionals.

En fer una reserva un estat no pot optar per no formar part dels estàndards obligatoris a escala universal dels drets humans.

Per les raons anteriors, el Govern de Finlàndia fa constar que les reserves formulades pel Iemen no tenen cap efecte legal.

No obstant això, el Govern de Finlàndia no considera que aquest fet obstaculitzi l'entrada en vigor del Conveni respecte al Iemen." 6 de febrer de 1998 Pel que fa a la reserva general d'Aràbia Saudita en el moment de l'adhesió: "El Govern de Finlàndia opina que aquesta reserva general suscita dubtes quant al compromís d'Aràbia Saudita amb l'objecte i la finalitat del Conveni i voldria recordar que, d'acord amb l'apartat 2 de l'article 20 del Conveni, no s'acceptarà cap reserva incompatible amb l'objecte i la finalitat del Conveni.

El Govern de Finlàndia també voldria recordar que, d'acord amb aquest apartat, es considerarà que una reserva és incompatible o inhibitòria si, almenys, les dues terceres parts dels estats part del Conveni hi formulen objeccions.

És en interès comú de tots els estats que els tractats dels quals han decidit ser part siguin respectats, pel que fa al seu objecte i finalitat, per totes les parts i que els estats estiguin disposats a realitzar els canvis legislatius necessaris per complir les obligacions d'aquests tractats.

El Govern de Finlàndia és, a més, de l'opinió que les reserves generals com la que ha fet Aràbia Saudita, que no especifica clarament les disposicions del Conveni a les quals aplica les reserves ni l'abast de la derogació, contribueixen a minar la base del dret dels tractats internacionals.

Per tant, el Govern de Finlàndia, s'oposa a la reserva general esmentada formulada pel Govern d'Aràbia Saudita al Conveni." França 15 de maig de 1984 El Govern de la República Francesa, que no reconeix el Govern de coalició de Kampuchea Democràtica, declara que l'instrument de ratificació del Govern de coalició de Kampuchea Democràtica del Conveni [internacional] sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, obert a la signatura a Nova York el 7 de març de 1966, no té cap efecte. 20 de setembre de 1989 Quant a les reserves formulades pel Iemen relacionades amb la lletra c de l'article 5 i els punts iv, vi, viii de la lletra d de l'article 5: França considera que les reserves formulades per la República Àrab del Iemen al Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial no són vàlides, ja que són incompatibles amb l'objecte i la finalitat del Conveni.

Aquesta objecció no obstaculitza l'entrada en vigor d'aquest Conveni entre França i la República Àrab del Iemen. 25 d'abril de 2003 Pel que fa a la declaració formulada per Tailàndia en el moment de l'adhesió: "El Govern de la República Francesa ha examinat la declaració interpretativa formulada pel Govern de Tailàndia en el moment de la seva adhesió al Conveni de data 7 de març de 1966 sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial.

El Govern de la República Francesa considera que en subordinar la interpretació i l'aplicació de les disposicions del Conveni al respecte de la Constitució i de la legislació del Regne de Tailàndia, el Govern del Regne de Tailàndia formula una reserva d'un abast general i indeterminat tal que no permet d'identificar les modificacions de les obligacions del Conveni que està destinada a introduir.

Per consegüent, el Govern de la República Francesa considera que aquesta reserva així formulada és susceptible de deixar les disposicions del Conveni sense efecte.

Per aquests motius, el Govern oposa una objecció a aquesta declaració interpretativa que considera que és una reserva susceptible de ser incompatible amb l'objecte i la finalitat del Conveni." Itàlia 7 d'agost de 1989 "El Govern de la República d'Itàlia presenta una objecció a les reserves del Govern de la República Àrab del Iemen a la lletra c de l'article 5 i els punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5 del Conveni esmentat anteriorment." Mèxic 11 d'agost de 1989 Quant a les reserves formulades pel Iemen relatives a la lletra c de l'article 5 i els punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5: El Govern dels Estats Units Mexicans ha conclòs que, en vista de l'article 20 del Conveni, la reserva ha de considerar-se invàlida, ja que és incompatible amb l'objecte i la finalitat del Conveni.

Aquesta reserva, si s'aplica, resultaria una discriminació en perjudici d'un cert sector de la població, i, alhora, violaria els drets establerts als articles 2, 16 i 18 de la Declaració universal dels drets humans de 1948. L'objecció dels Estats Units Mexicans a la reserva esmentada no s'hauria d'interpretar com un obstacle a l'entrada en vigor del Conveni de 1966 entre els Estats Units de Mèxic i el Govern del Iemen.

Mongòlia 7 de juny de 1984 "El Govern de la República Popular de Mongòlia considera que només el Consell Revolucionari Popular de Kampuchea, com a únic representant vàlid i autèntic del poble cambotjà, té el dret a assumir les obligacions internacionals en nom del poble cambotjà.

Per tant, el Govern de la República Popular de Mongòlia considera que la ratificació del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial de l'anomenada Kampuchea Democràtica, un règim que va deixar d'existir com a resultat de la revolució popular a Cambotja, és nul·la i sense efecte." Noruega 28 de juliol de 1989 Quant a les reserves formulades pel Iemen relatives a la lletra c de l'article 5 i als punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5: "El Govern de Noruega presenta la seva objecció formal a les reserves formulades pel Iemen." 6 de febrer de 1998 Pel que fa a la reserva general d'Aràbia Saudita en el moment de l'adhesió: "El Govern de Noruega considera que la reserva formulada pel Govern d'Aràbia Saudita, pel seu abast il·limitat i el seu caràcter indefinit, és contrària a l'objecte i la finalitat del Conveni i, per tant, inadmissible, d'acord amb l'apartat 2 de l'article 20 del Conveni.

D'acord amb el que estableix el dret dels tractats, un estat part no pot invocar les disposicions de la seva llei interna per justificar l'incompliment de les obligacions del tractat.

Per aquestes raons, el Govern de Noruega s'oposa a la reserva formulada pel Govern d'Aràbia Saudita.

El Govern de Noruega no considera que aquesta objecció obstaculitzi l'entrada en vigor del Conveni entre el Regne de Noruega i el Regne d'Aràbia Saudita." Nova Zelanda 4 d'agost de 1989 Quant a les reserves formulades pel Iemen relacionades amb la lletra c de l'article 5 i els punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5: "El Govern de Nova Zelanda opina que aquelles disposicions contenen uns compromisos que són fonamentals en el Conveni.

Per tant, considera que les reserves formulades suposadament pel Iemen amb relació a drets civils i polítics són incompatibles amb l'objecte i la finalitat del Conveni, d'acord amb la lletra c de l'article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats.

El Govern de Nova Zelanda informa, per tant, de conformitat amb l'article 20 del Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, que no accepta les reserves formulades pel Iemen." Països Baixos 25 de juliol de 1989 Quant a les reserves formulades pel Iemen relatives a la lletra c de l'article 5 i als punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5: "El Regne dels Països Baixos s'oposa a les reserves esmentades anteriorment, ja que són incompatibles amb l'objecte i la finalitat del Conveni.

Aquestes objeccions no obstaculitzen l'entrada en vigor d'aquest Conveni entre el Regne dels Països Baixos i el Iemen." 3 de febrer de 1998 Pel que fa a la reserva general d'Aràbia Saudita en el moment de l'adhesió: [La mateixa objecció, idèntica en essència, que la formulada per al Iemen.] Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord 4 d'agost de 1989 "El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord no accepta les reserves formulades per la República Àrab del Iemen als punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial." 26 de juny de 2003 Respecte a la declaració formulada per Turquia en el moment de la ratificació: El Govern del Regne Unit ha examinat la declaració relativa al Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial (Nova York, 7 de març de 1966), que el Govern de la República Turca va fer el 16 de setembre de 2002 i segons la qual « la República Turca només aplicarà les disposicions del Conveni respecte als estats part amb els quals manté relacions diplomàtiques».

El Govern del Regne Unit considera que aquesta declaració equival a una reserva.

Aquesta reserva crea una incertesa pel que fa als estats part, respecte als quals Turquia entén assumir les obligacions que s'enuncien al Conveni.

El Govern del Regne Unit formula doncs una objecció a la reserva formulada pel Govern de la República Turca.

La present objecció no obstaculitza l'entrada en vigor del Conveni entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i la República Turca.

Respecte a la declaració interpretativa formulada per Tailàndia en el moment de la seva adhesió: El Govern del Regne Unit ha examinat la declaració d'interpretació relativa al Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial (Nova York, 7 de març de 1966) formulada pel Govern del Regne de Tailàndia el 28 de gener de 2003. Segons aquesta declaració, "El Regne de Tailàndia no interpreta ni aplica les disposicions del Conveni en el sentit que li imposin cap obligació que vagi més enllà dels límits establerts per la seva Constitució i la seva legislació; a més, tota interpretació o aplicació d'aquestes disposicions serà sense prejudici de les obligacions contretes pel Regne de Tailàndia per altres instruments internacionals relatius als drets humans en els quals és part".

El Govern del Regne Unit considera que aquesta declaració constitueix, de fet, una reserva.

Aquesta reserva, que consisteix en una remissió general al dret intern, no precisa el tenor d'aquest últim i no indica clarament, a la resta d'estats part en el Conveni, la mesura en què l'estat que ha formulat la reserva ha acceptat les obligacions que s'hi enuncien.

El Govern del Regne Unit formula doncs una objecció a la reserva emesa pel Govern del Regne de Tailàndia.

La present objecció no obstaculitza l'entrada en vigor del Conveni entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i el Regne de Tailàndia.

República Txeca 7 Romania 3 de desembre de 2003 Pel que fa a la declaració interpretativa general formulada per Tailàndia en el moment de l'adhesió: El Govern de Romania ha examinat la declaració interpretativa general formulada pel Govern de Tailàndia en el moment de la seva adhesió al Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial.

El Govern de Romania considera que aquesta declaració interpretativa general és, en realitat, la manifestació d'una reserva formulada en termes generals, que no permet d'identificar clarament les obligacions assumides per Tailàndia pel que fa a aquest instrument jurídic ni, per consegüent, determinar la compatibilitat d'aquesta reserva amb l'objecte i la finalitat del Conveni anteriorment mencionat, en el sentit de les disposicions de la lletra c de l'article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats (1969).

El Govern de Romania emet doncs una objecció a la reserva anterior, formulada per Tailàndia respecte al Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial.

No obstant això, la present objecció no obstaculitza l'entrada en vigor del Conveni entre el Govern de Romania i el de Tailàndia.

Suècia 5 de juliol de 1989 Quant a les reserves formulades pel Iemen relatives a la lletra c de l'article 5 i als punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5: "L'article 5 conté compromisos, de conformitat amb les obligacions fonamentals establertes a l'article 2 del Conveni, de prohibir i eliminar la discriminació racial en totes les seves formes i garantir el dret de tota persona a la igualtat davant la llei, sense distinció de raça, color o origen nacional o ètnic, particularment en el gaudi dels drets esmentats en aquest article.

El Govern de Suècia ha arribat a la conclusió que les reserves formulades pel Iemen són incompatibles amb l'objecte i la finalitat del Conveni i, per tant, són inadmissibles, d'acord amb l'apartat 2 de l'article 20 del Conveni.

Per aquest motiu el Govern de Suècia s'oposa a aquestes reserves.

Aquesta objecció no obstaculitza l'entrada en vigor del Conveni entre Suècia i el Iemen, i les reserves no poden alterar o modificar en cap aspecte les obligacions derivades del Conveni." 27 de gener de 1998 Pel que fa a la reserva general d'Aràbia Saudita en el moment de l'adhesió: "El Govern de Suècia observa que aquesta reserva és una reserva de tipus general respecte a les disposicions del Conveni i pot estar en conflicte amb els preceptes de la xàra islàmica.

El Govern de Suècia opina que aquesta reserva general suscita dubtes quant al compromís d'Aràbia Saudita amb l'objecte i la finalitat del Conveni i voldria recordar que, d'acord amb l'apartat 2 de l'article 20 del Conveni, no s'acceptarà cap reserva incompatible amb l'objecte i la finalitat del present Conveni.

És en interès comú de tots els estats que els tractats dels quals han decidit ser part siguin respectats, pel que fa al seu objecte i finalitat, per totes les parts i que els estats estiguin disposats a realitzar els canvis legislatius necessaris per complir les obligacions d'acord amb aquests tractats.

El Govern de Suècia considera igualment que les reserves generals com la que ha formulat el Govern d'Aràbia Saudita, que no especifica clarament les disposicions del Conveni a les quals aplica les reserves ni l'abast de la derogació, contribueixen a minar la base del dret dels tractats internacionals.

Per tant, el Govern de Suècia, s'oposa a la reserva general esmentada formulada pel Govern d'Aràbia Saudita al Conveni.

L'objecció no obstaculitza l'entrada en vigor del Conveni entre l'Aràbia Saudita i Suècia.

El Conveni, esdevindrà operatiu entre els dos estats sense que es tingui en compte la reserva efectuada per l'Aràbia Saudita." 14 de gener de 2003 Quant a les reserves formulades per Turquia en el moment de la ratificació: El Govern suec ha examinat la declaració efectuada per Turquia en el moment de la ratificació del Conveni internacional sobre l'eliminació de tota forma de discriminació racial.

En el primer paràgraf de la seva declaració, Turquia indica que no aplicarà les disposicions del Conveni als estats parts amb els quals manté relacions diplomàtiques, la qual cosa constitueix, segons el Govern suec, una reserva de facto.

Per tant, esdevé impossible saber en quina mesura Turquia es considera vinculada per les obligacions del Conveni.

Per consegüent, sense cap aclariment suplementari, la reserva pot fer dubtar del compromís de Turquia envers l'objecte i la finalitat del Conveni.

És en interès comú de tots els estats que els tractats en els quals han decidit ser parts siguin respectats quant al seu objecte i finalitat, i que els estats estiguin disposats a incloure dins de la seva legislació totes les modificacions necessàries per tal que puguin complir amb les obligacions que han contret en virtut d'aquests tractats.

Segons l'article 20 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, no s'autoritza cap reserva incompatible amb l'objecte i la finalitat del Conveni. 27 de gener del 2004 Respecte a la declaració interpretativa formulada per Tailàndia en el moment de la ratificació: El Govern suec ha examinat la declaració interpretativa general efectuada pel Regne de Tailàndia en el moment de la seva adhesió al Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial.

El Govern suec recorda que el nom donat a una declaració destinada a excloure o a modificar l'efecte jurídic d'algunes disposicions d'un tractat no és el que permet determinar si es tracta d'una reserva o no al tractat.

Considera que en el fons, la declaració interpretativa efectuada pel Regne de Tailàndia constitueix una reserva.

El Govern suec fa remarcar que l'aplicació del Conveni està supeditada a una reserva general que fa referència a una legislació nacional, el contingut de la qual no està especificada.

Una reserva d'aquest tipus fa que no se sap en quina mesura l'estat que presenta la reserva es considera obligat per les disposicions contingudes en el Conveni.

Per tant, la reserva efectuada pel Regne de Tailàndia crea dubtes quant al compromís de Tailàndia amb l'objecte i la finalitat del Conveni.

A més, segons disposicions del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, un estat part no pot invocar disposicions del seu dret intern per justificar la inexecució d'un tractat.

És en interès comú de tots els estats que els tractats als que han decidit de ser parts siguin respectats quant al seu objecte i finalitat i que els estats estiguin disposats a incloure dins de la seva legislació totes les modificacions necessàries per tal que puguin complir amb les obligacions que han contret en virtut d'aquests tractats.

De conformitat amb el costum, tal i com resulta codificada en el Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, cap reserva incompatible amb l'objecte i la finalitat d'un tractat està autoritzada.

Per tant, el Govern suec emet una objecció a la reserva més amunt esmentada efectuada al Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial pel Regne de Tailàndia.

Aquesta objecció no obstaculitza l'entrada en vigor del Conveni entre el Regne de Tailàndia i Suècia.

El Conveni entra en vigor entre els dos estats, sense que el Regne de Tailàndia es pugui beneficiar d'aquesta reserva.

Ucraïna 17 de gener de 1984 La ratificació del Conveni internacional esmentat anteriorment per la camarilla de Pol Pot i Heng Samrin, que és la culpable de l'aniquilació de milions de cambotjans i que va ser enderrocada el 1979 pel poble cambotjà, és totalment il·legal i no té cap força jurídica.

Només hi ha un estat cambotjà al món, és a dir, la República Popular de Kampuchea.

L'autoritat en aquest estat està concedida totalment al seu únic govern legítim, el Govern de la República Popular de Kampuchea.

Només aquest Govern té el dret exclusiu a parlar en nom de Cambotja a escala internacional, mentre que l'òrgan suprem del poder de l'estat, el Consell de l'Estat de la República Popular de Kampuchea, té el dret exclusiu de ratificar els acords internacionals elaborats en el marc de les Nacions Unides.

Vietnam 29 de febrer de 1984 "El Govern de la República Socialista de Vietnam considera que només el Govern de la República Popular de Kampuchea, que és l'únic representant genuí i legítim del poble cambotjà, té el poder d'actuar en nom d'aquest país a l'hora de signar, ratificar o adherir-se als convenis internacionals.

El Govern de la República Socialista de Vietnam refusa la ratificació del Conveni internacional esmentada més amunt, per considerar-la nul·la i sense efecte, formulada per l'anomenada "Kampuchea Democràtica", un règim genocida enderrocat pel poble cambotjà el 7 de gener de 1979. A més, la ratificació del Conveni per un règim genocida, que va aniquilar més de 3 milions de cambotjans, violant flagrantment els estàndards fonamentals de la moralitat i les lleis internacionals sobre els drets humans, senzillament minimitza la importància del Conveni i posa en perill el prestigi de les Nacions Unides." Xipre 5 d'agost de 2003 Pel que fa a la reserva formulada per Turquia en el moment de la ratificació: El Govern de la República de Xipre ha examinat la declaració formulada el dia 16 de setembre de 2002 pel Govern de la República Turca respecte al Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial (Nova York, 7 de març de 1966) relatiu al fet que Turquia només aplicarà les disposicions del Conveni respecte als estats part amb els quals manté relacions diplomàtiques.

El Govern de la República de Xipre considera que aquesta declaració equival a una reserva que crea una incertesa pel que fa als estats part respecte als quals Turquia entén assumir les obligacions que s'enuncien al Conveni.

El Govern de la República de Xipre emet doncs una objecció a la reserva formulada pel Govern de la República Turca.

Aquesta reserva, o l'objecció formulada al seu respecte, no obstaculitza l'entrada en vigor del Conveni entre la República de Xipre i la República Turca.

Declaracions que reconeixen la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, d'acord amb l'article 14 del Conveni. 24 Alemanya 30 d'agost de 2001 La República Federal d'Alemanya, en aplicació de l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni, declara que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus que afirmen ser víctimes d'una violació, per part de la República Federal d'Alemanya, de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

No obstant això, aquest procediment només s'aplicarà en la mesura en què el Comitè hagi establert que l'assumpte objecte de la comunicació no és tractat o no ha estat tractat davant d'una altra instància internacional d'investigació o de resolució.

Algèria 12 de setembre de 1989 El Govern algerià declara, de conformitat amb l'article 14 del Conveni, que reconeix la competència del Comitè per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, dins la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part d'aquest Govern de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

Antiga República Iugoslava de Macedònia 22 de desembre de 1999 "La República de Macedònia declara que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de la República de Macedònia de qualsevol dels drets estipulats en aquest Conveni, amb la reserva que el Comitè no considerarà cap comunicació d'un individu o grup d'individus, llevat que hagi determinat que el mateix assumpte no hagi estat examinat, o no s'estigui examinant davant d'una altra instància internacional d'investigació o de resolució." Austràlia 28 de gener de 1993 "El Govern d'Austràlia declara que reconeix, per a Austràlia i en nom seu, la competència del Comitè per rebre i examinar comunicacions d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part d'Austràlia de qualsevol dels drets estipulats al Conveni." Àustria 20 de febrer de 2002 La República d'Àustria reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus que afirmen ser víctimes d'una violació, per part de la República d'Àustria, de qualsevol dels drets estipulats al Conveni, amb la reserva que el Comitè no examinarà cap comunicació procedent d'individus o grups d'individus sense haver prèviament verificat que els fets relatius a l'assumpte no han estat examinats, i no s'estan examinant, davant d'una altra instància internacional d'investigació o de resolució.

De conformitat amb l'apartat 2 de l'article 14 del Conveni de Viena es reserva el dret de designar un organisme nacional.

Azerbaidjan 27 de setembre de 2001 De conformitat amb l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, el Govern de la República d'Azerbaidjan declara que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

Bèlgica 10 d'octubre del 2000 Bèlgica reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, establert al Conveni esmentat anteriorment, per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de Bèlgica de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

De conformitat amb l'apartat 2 de l'article 14 del Conveni, el "Centre pour l'égalité des chances et la lutte contre le racisme" (Centre per a la igualtat d'oportunitats i la lluita contra el racisme), creat per la Llei de 15 de febrer de 1993, ha estat declarat competent per rebre i examinar peticions d'individus i grups d'individus, subjectes a la jurisdicció de Bèlgica, i que afirmen ser víctimes d'una violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

Brasil 17 de juny de 2002 .....per la present declaració, la República Federativa de Brasil reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i considerar queixes relatives a violacions dels drets humans, de conformitat amb les disposicions de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, obert a la signatura el 7 de març de 1966 a Nova York.

Bulgària 12 de maig de 1993 "La República de Bulgària declara que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus i grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de la República de Bulgària de qualsevol dels drets estipulats en aquest Conveni." Costa Rica 8 de gener de 1974 Costa Rica reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, creat d'acord amb l'article 8 del Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, de conformitat amb l'article 14 del Conveni, per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

Dinamarca 11 d'octubre de 1985 Dinamarca reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció danesa, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de Dinamarca de qualsevol dels drets estipulats en aquest Conveni, amb la reserva que el Comitè no considerarà cap comunicació, llevat que s'hagi determinat que el mateix assumpte no ha estat examinat, i no s'està examinant, davant d'una altra instància internacional d'investigació o de resolució.

Equador 18 de març de 1977 L'Estat d'Equador, en virtut de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per examinar i considerar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació dels drets estipulats al Conveni esmentat anteriorment.

Eslovàquia 17 de març de 1995 La República Eslovaca, de conformitat amb l'article 14 del Conveni, reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

Espanya 13 de gener de 1998 El Govern d'Espanya reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció d'Espanya, que afirmen ser víctimes de violacions per part de l'Estat espanyol de qualsevol dels drets estipulats en aquest Conveni.

Aquesta competència només s'acceptarà quan s'hagin exhaurit els recursos als organismes de competència nacional, i s'haurà d'exercir dins els tres mesos següents a la data de la resolució judicial final.

Eslovènia 10 de novembre de 2001 La República d'Eslovènia reconeix al Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial la competència per rebre i examinar les comunicacions d'individus o de grups d'individus que afirmen ser víctimes d'una violació, per part de la República d'Eslovènia, de qualsevol dels drets estipulats al Conveni, amb la reserva que el Comitè no consideri cap comunicació sense haver-se assegurat que l'assumpte objecte de la comunicació no hagi estat examinat o no estigui examinat davant d'una altra instància internacional d'investigació o de resolució.

Federació de Rússia 1 d'octubre de 1991 La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques declara que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions, quant a situacions i esdeveniments produïts després de l'adopció de la present declaració, i quant a individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció de la URSS, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de la URSS de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

Finlàndia 16 de novembre de 1994 "Finlàndia reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció de Finlàndia, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de Finlàndia de qualsevol dels drets estipulats en el Conveni esmentat, amb la reserva que el Comitè no considerarà cap comunicació d'un individu o grup d'individus, llevat que hagi determinat que el mateix assumpte no s'està examinant o no ha estat examinat davant d'una altra instància internacional d'investigació o de resolució." França 16 d'agost de 1982 El Govern de la República Francesa declara, de conformitat amb l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, obert a la signatura el 7 de març de 1966, que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció francesa, que, ja sigui per lleis o omissions, fets o esdeveniments que s'hagin produït després del 15 d'agost de 1982, o per motiu d'una decisió relacionada amb les lleis o omissions, fets o esdeveniments produïts després d'aquesta mateixa data, afirmarien ser víctimes d'una violació per part de la República Francesa d'un dels drets estipulats al Conveni.

Geòrgia 30 de juny de 2005 De conformitat amb les disposicions de l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial fet a Nova York el dia 7 de març de 1966, Geòrgia reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació, per part de Geòrgia, de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

Hongria 13 de setembre de 1989 "La República Popular d'Hongria reconeix la competència del Comitè creat pel Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, establert a l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni." Irlanda "Irlanda reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, creat pel Conveni esmentat, per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció irlandesa que afirmen ser víctimes d'una violació per part d'Irlanda de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

Irlanda reconeix aquesta competència sempre i quan el Comitè no consideri cap comunicació, sense haver determinat que el mateix assumpte no s'està considerant o ja ha estat considerat per una altra instància internacional d'investigació o de resolució." Islàndia 10 d'agost de 1981 "El Govern d'Islàndia declara, de conformitat amb l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, que es va obrir a la signatura a Nova York el 7 de març de 1966, que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció islandesa, que afirmen ser víctimes d'una violació per part d'Islàndia de qualsevol dels drets estipulats al Conveni, amb la reserva que el Comitè no considerarà cap comunicació d'un individu o grup d'individus, llevat que hagi determinat que el mateix assumpte no s'està examinant o no ha estat examinat davant d'una altra instància internacional d'investigació o de resolució." Itàlia 5 de maig de 1978 Amb referència a l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, obert a la signatura a Nova York el 7 de març de 1966, el Govern de la República Italiana reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, creat pel Conveni esmentat, per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció italiana, que afirmen ser víctimes d'una violació per part d'Itàlia de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

El Govern de la República Italiana reconeix aquesta competència amb la condició que el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial no considerarà cap comunicació sense determinar que el mateix assumpte no s'està considerant o ja ha estat considerat per una altra instància internacional d'investigació o de resolució.

Liechtenstein 18 de març de 2004 ....que el Principat de Liechtenstein reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de Liechtenstein, de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

El Principat de Liechtenstein reconeix aquesta competència quedant ben entès que aquest Comitè no examinarà cap comunicació sense haver-se assegurat que el mateix assumpte no s'està examinant o no ha estat examinat per una altra instància internacional d'investigació o de resolució.

De conformitat amb l'apartat 2 de l'article 14 del Conveni, el Tribunal Constitucional és designat com l'organisme per rebre i considerar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció de Liechtenstein, que afirmen ser víctimes d'una violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

Luxemburg 22 de juliol de 1996 De conformitat amb l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni, Luxemburg declara que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de Luxemburg de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

De conformitat amb l'apartat 2 de l'article 14 del Conveni, la "Commission spéciale permanente contre la discrimination", creada el maig de 1966 d'acord amb l'article 24 de la Llei sobre la integració d'estrangers, de 27 de juliol de 1993, haurà de ser competent per rebre i considerar peticions d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció de Luxemburg, que afirmen ser víctimes d'una violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

Malta 16 de desembre de 1998 Malta declara que reconeix la competència del Comitè per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus, subjectes a la jurisdicció de Malta, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de Malta de qualsevol dels drets estipulats al Conveni, que sigui resultat de situacions o esdeveniments produïts després de la data d'adopció d'aquesta declaració, o d'una decisió relacionada amb situacions o esdeveniments produïts després d'aquesta mateixa data.

El Govern de Malta reconeix aquesta competència a condició que el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial no consideri cap comunicació sense haver determinat que el mateix assumpte no s'està considerant o ja ha estat considerat per una altra instància internacional d'investigació o de resolució.

Mèxic 15 de març del 2002 Els Estats Units Mexicans reconeixen com essent obligatòria i de ple dret la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, creat en virtut de l'article 8 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva Resolució 2106 (XX), el 21 de desembre de 1965, i obert a la signatura el dia 7 de març de 1966. De conformitat amb l'article 14 del Conveni, els Estats Units de Mèxic declaren que reconeixen la competència del Comitè per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes per part d'aquest estat d'una violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

En virtut dels poders que em confereix l'apartat X de l'article 89 de la Constitució dels Estats Units Mexicans i de conformitat amb l'article 5 de la llei sobre la conclusió dels tractats, sotmeto per la present l'instrument que certifica el reconeixement de la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, segons la declaració adoptada per la Cambra dels senadors del Congrés de la Unió i em comprometo, en nom de la nació mexicana, a aplicar i respectar aquesta declaració i fer de manera que sigui aplicada i respectada.

Mònaco 6 de novembre del 2001 "Declarem per la present, reconèixer la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial que té per funció rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació susceptible d'haver estat comesa pel Principat de Mònaco de qualsevol dels drets estipulats al Conveni - aquesta competència només s'exercirà un cop esgotades totes les vies de recurs internes - comprometent la Nostra Paraula de Príncep i prometent en el nostre Nom i el dels Nostres successors d'observar-la i executar-la fidelment i lleialment." Noruega 23 de gener de 1976 "El Govern de Noruega reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció noruega, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de Noruega de qualsevol dels drets estipulats al Conveni internacional, de 21 de desembre de 1965, sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, de conformitat amb l'article 14 d'aquest Conveni, amb la reserva que el Comitè no considerarà cap comunicació d'un individu o grup d'individus, llevat que hagi determinat que el mateix assumpte no s'està examinant i no ha estat examinat davant d'una altra instància internacional d'investigació o de resolució." Països Baixos De conformitat amb l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, conclòs a Nova York el 7 de març de 1966, el Regne dels Països Baixos reconeix, per al Regne a Europa, Surinam i les Antilles Neerlandeses, la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part del Regne dels Països Baixos de qualsevol dels drets estipulats al Conveni esmentat anteriorment.

Perú 27 de novembre de 1984 El Govern del Perú declara que, de conformitat amb la seva política de respecte total pels drets humans i per les llibertats fonamentals, sense distinció de raça, sexe, llengua o religió, i amb l'objectiu de consolidar els instruments internacionals sobre el tema, el Perú reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes de violacions de qualsevol dels drets estipulats al Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, de conformitat amb les disposicions de l'article 14 del Conveni.

Polònia 1 de desembre de 1998 El Govern de la República de Polònia reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, creat per les disposicions del Conveni esmentat abans, per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció de la República de Polònia, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de la República de Polònia dels drets estipulats al Conveni i que concerneixen tots els fets, les decisions i els actes que tinguin lloc després del dia en què s'hagi dipositat aquesta declaració al secretari general de les Nacions Unides.

Portugal 2 de març del 2000 "El Govern de Portugal reconeix la competència del Comitè, creat de conformitat amb l'article 14 del Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de la República de Portugal de qualsevol dels drets estipulats en aquest Conveni.

Portugal reconeix aquesta competència, amb la condició que el Comitè no consideri cap comunicació, fins que no es determini que l'assumpte no ha estat examinat ni està subjecte a l'apreciació d'una altra instància internacional d'investigació o de resolució.

Portugal nomena l'alt comissari d'immigració i de minories ètniques, com l'organisme competent per rebre i examinar peticions procedents d'individus i grups d'individus que afirmen ser víctimes d'una violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni".

República de Corea 5 de març de 1997 "El Govern de la República de Corea reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció de la República de Corea, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de la República de Corea de qualsevol dels drets estipulats al Conveni esmentat." República Txeca 11 d'octubre del 2000 La República Txeca declara de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de tota discriminació racial que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial.

Romania 21 de març del 2003 De conformitat amb l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, Romania declara reconèixer la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes, per part de Romania, d'una violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni, al qual es va adherir mitjançant el Decret núm. 345 de 1970. Sense perjudici dels apartats 1 i 2 de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, Romania opina que aquestes disposicions no reconeixen al Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial la competència per examinar comunicacions procedents d'individus que, tot al·legant l'existència de drets col·lectius, es queixen de la violació dels dits drets.

A Romania, segons el dret intern, l'organisme competent per rebre i examinar comunicacions de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial és el Consell nacional per a la lluita contra la discriminació, creat per Decisió governamental núm. 1194 de 2001. Senegal 3 de desembre de 1982 De conformitat amb l'article 14, el Govern del Senegal declara que reconeix la competència del Comitè (per a l'Eliminació de la Discriminació Racial) per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part del Senegal de qualsevol dels drets estipulats al Conveni sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial.

Sèrbia i Montenegro 27 de juny de 2001 El Govern de la República Federal de Iugoslàvia, que es declara decidit a mantenir la primacia del dret i a defensar i protegir els drets humans, reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar les comunicacions procedents d'individus o de grups d'individus que afirmen ser víctimes de violacions dels drets garantits pel Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial.

El Govern de la República Federal de Iugoslàvia reconeix la competència del Tribunal constitucional federal per rebre i examinar, en el marc del seu ordenament jurídic intern, les comunicacions d'individus o de grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni i que han esgotat els altres recursos que ofereix la legislació nacional.

Sud-àfrica "La República de Sud-àfrica

a) declara que, quant als propòsits de l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni, reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció de la República, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de la República de qualsevol dels drets estipulats al Conveni, després d'haver exhaurit totes les vies de recurs intern. i

b) indica que, quant als propòsits de l'apartat 2 de l'article 4 del Conveni, la Comissió dels Drets Humans Sud-africana és l'organisme competent, dins l'ordenament jurídic nacional de la República, per rebre i examinar peticions procedents d'individus o grups d'individus, subjecte a la jurisdicció de la República, que afirmen ser víctimes de la violació de qualsevol dels drets estipulats al Conveni." Suècia "Suècia reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la jurisdicció de Suècia, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de Suècia de qualsevol dels drets estipulats en el Conveni esmentat, amb la reserva que el Comitè no considerarà cap comunicació d'un individu o grup d'individus, llevat que hagi determinat que el mateix assumpte no s'està examinant o no ha estat examinat davant d'una altra instància internacional d'investigació o de resolució." Suïssa 19 de juny de 2003 ".....Suïssa reconeix, en aplicació de l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, conclòs a Nova York el 21 de desembre de 1965, la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial (CERD) per rebre i examinar comunicacions segons la disposició mencionada anteriorment, amb la reserva que el Comitè no consideri les comunicacions procedents d'un individu o d'un grup d'individus sense haver-se assegurat que l'assumpte objecte de la comunicació no és tractat o no ha estat tractat per una altra instància internacional d'investigació o de resolució." Ucraïna 28 de juliol de 1992 De conformitat amb l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, Ucraïna declara que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus [subjectes a la seva jurisdicció] que afirmen ser víctimes d'una violació per part d'aquest país de qualsevol dels drets estipulats al Conveni.

Uruguai 11 de setembre de 1972 El Govern d'Uruguai reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, de conformitat amb l'article 14 del Conveni.

Veneçuela (República Bolivariana de) 22 de setembre del 2003 De conformitat amb l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, el Govern de la República Bolivariana de Veneçuela declara que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, a què fa referència l'article 8 del Conveni, per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació, per part de la República Bolivariana de Veneçuela, de qualsevol dels drets estipulats al dit Conveni.

Xile 18 de maig de 1994 De conformitat amb l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial, el Govern de Xile declara que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part del Govern de Xile de qualsevol dels drets estipulats en aquest Conveni.

Xipre "La República de Xipre reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, creat d'acord amb l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni, per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus, subjectes a la seva jurisdicció, que afirmen ser víctimes d'una violació per part de la República de Xipre de qualsevol dels drets estipulats al Conveni." Notes

1. L'article 19 del Conveni disposa que el Conveni entrarà en vigor trenta dies després de la data de dipòsit del vint-i-setè instrument d'adhesió prop del secretari general de les Nacions Unides.

El 5 de desembre de 1968, el Govern de Polònia va dipositar el vint-i-setè instrument.

No obstant això, entre aquests instruments n'hi havia alguns que contenien una reserva i, per tant, estaven subjectes a les disposicions de l'article 20 del Conveni, de manera que es permetia als estats que notifiquessin les seves objeccions dins els noranta dies a partir de la data de posada en circulació de les reserves per part del secretari general.

Pel que fa a dos d'aquests instruments, concretament, els de Kuwait i Espanya, el període de noranta dies a partir de la data de dipòsit del vint-i-setè instrument encara no ha finalitzat.

La reserva que conté un altre instrument, el de l'Índia, encara no ha estat posada en circulació en aquesta data, i també el vint-i-setè instrument, el de Polònia, contenia una reserva; quant a aquests dos instruments, el període començarà a comptar a partir de la data en què el secretari general notifiqui els dipòsits corresponents.

Per tant, en aquesta notificació, amb data 13 de desembre de 1968, el secretari general fa notar la situació als estats interessats i declara el següent: "Per les disposicions de l'article 20 del Conveni sembla que no serà possible determinar l'efecte legal dels quatre instruments en qüestió que tenen pendent la finalització dels períodes de temps respectius, esmentats a l'apartat anterior.

Si es té en compte la consideració esmentada anteriorment, el secretari general no es troba actualment en situació de determinar la data d'entrada en vigor del Conveni." Posteriorment, en una notificació de data 17 de març de 1969, el secretari general va informar als estats interessats del següent:

a) que, dins el període de noranta dies a partir de la data de la notificació prèvia realitzada per ell, va rebre una objecció d'un estat a la reserva que contenia l'instrument de ratificació del Govern de l'Índia; i

b) que el Conveni, de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 19, havia entrat en vigor el 4 de gener de 1969, és a dir, el trentè dia després de la data en què el Govern de Polònia dipositava l'instrument de ratificació del Conveni, que era el vint-i-setè instrument de ratificació o instrument d'adhesió dipositat al secretari general.

2. La República Democràtica d'Alemanya es va adherir al Conveni el 23 de març de 1973 amb una reserva i una declaració. A més, el 26 d'abril de 1984, el Govern de la República Democràtica d'Alemanya va fer una objecció quant a la ratificació del Govern de Kampuchéa Democràtica.

3. L'antiga Iugoslàvia havia signat i ratificat el Conveni el 15 d'abril del 1966 i el 2 d'octubre del 1967, respectivament.

4. El Conveni havia estat prèviament signat i ratificat en nom de la República de la Xina el 31 de març de 1966 i el 10 de desembre de 1970, respectivament.

Amb referència a la signatura i/o ratificació esmentada anteriorment, el secretari general ha rebut comunicacions dels governs de Bulgària (12 de març de 1971), Mongòlia (11 de gener de 1971), la República Socialista Soviètica de Bielorússia (9 de juny de 1971), la República Socialista Soviètica d'Ucraïna (21 d'abril de 1971) i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (18 de gener de 1971), en què declaren que consideren aquesta signatura i/o ratificació com nul·la i sense efecte, ja que l'anomenat "Govern de la Xina" no tenia cap dret a parlar o assumir obligacions en nom de la Xina, i que només hi ha un estat xinès, la República Popular de la Xina, i un govern amb dret a representar-la, el Govern de la República Popular de la Xina.

En cartes adreçades al secretari general amb relació a les comunicacions esmentades abans, el representant permanent de la Xina a les Nacions Unides va declarar que la República de la Xina, un estat sobirà i membre de les Nacions Unides, havia assistit a la vintena sessió regular de l'Assemblea General de les Nacions Unides, havia contribuït a la formulació del Conveni a què es fa referència, havia signat el Conveni i dipositat degudament l'instrument de ratificació pertinent, i que "qualsevol declaració o reserva relacionada amb aquest Conveni que sigui incompatible o derogatòria amb la situació legítima del Govern de la República de la Xina no afectarà de cap manera els drets i les obligacions de la República de la Xina, de conformitat amb aquest Conveni".

5. El 10 de juny de 1997, el secretari general ha rebut dels governs xinès i britànic comunicacions referents a l'estatut de Hong Kong. El Govern xinès, en recuperar l'exercici de la seva sobirania sobre Hong Kong, ha notificat al secretari general que el Conveni amb la reserva efectuada pel Govern xinès, s'aplicarà igualment a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong. A més, la notificació del Govern de la Xina contenia les declaracions següents: 1....

2. La reserva de la República Popular de la Xina en nom de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong interpreta que el requisit de l'article 6 referent a la "reparació o satisfacció" es compleix si es du a terme una d'aquestes formes de reparació, i interpreta que "satisfacció" inclou qualsevol forma de reparació efectiva per posar fi a la conducta discriminatòria.

6. El 27 d'abril de 1999, el Govern portuguès ha informat al secretari general que el Conveni s'aplicaria a Macau. A continuació, el secretari de les Nacions Unides ha rebut dels governs xinès i portuguès comunicacions sobre l'estatut de Macau. El Govern xinès, en recuperar l'exercici de la seva sobirania sobre Hong Kong, ha notificat al secretari general que el Conveni amb la reserva efectuada pel Govern xinès, s'aplicarà igualment a la Regió Administrativa Especial de Macau. 7.Txecoslovàquia ha signat i ratificat el Conveni el 7 d'octubre de 1966 i el 29 de desembre, respectivament, amb reserves. Posteriorment, el 12 de març de 1984, el Govern de Txecoslovàquia va formular una objecció a la ratificació de Kampuchéa Democràtica. A més, amb una notificació rebuda el 26 d'abril de 1991, el Govern de Txecoslovàquia va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva a l'article 22, formulada en el moment de la signatura i confirmada després de la ratificació.

8. En el seu instrument de ratificació, el Govern del Regne Unit especifica que la ratificació també s'aplica als territoris següents: Estats associats (Antigua, Dominica, Grenada, Saint Christopher i Nevis, Anguilla i Saint Lucia) i territoris sota la sobirania territorial del Regne Unit, com també l'Estat de Brunei, el Regne de Tonga i el protectorat britànic de les Illes Salomó.

9. La República Àrab del Iemen s'adhereix al Conveni el 6 d'abril de 1989 amb les reserves següents: Reserves a la lletra c de l'article 5 i als punts iv, vi i viii de la lletra d de l'article 5. Quant a aquestes reserves, el secretari general rep, el 30 d'abril de 1990, l'objecció següent del Govern de Txecoslovàquia: "La República Federal Txeca i Eslovaca considera que les reserves del Govern del Iemen quant a la lletra c de l'article 5 i als punts iv, vi i viii de la lletra d del mateix article del Conveni, són incompatibles amb l'objecte i la finalitat d'aquest Conveni."

10. En una comunicació que rep el secretari general el 10 de juliol de 1969, el Govern d'Israel declara: "[El Govern d'Israel] ha observat el caràcter polític de la declaració formulada pel Govern d'Iraq en signar el Conveni.

Segons l'opinió del Govern d'Israel, el Conveni no és el lloc adequat per fer aquest tipus de pronunciaments polítics.

El Govern d'Israel adoptarà, en la mesura en què afecti l'essència de la qüestió, una actitud de completa reciprocitat envers el Govern d'Iraq.

A més, el Govern d'Israel creu que no s'ha de donar rellevància legal a aquestes declaracions iraquianes, que pretenen representar les opinions d' altres estats".

Llevat de l'omissió de la darrera frase, el secretari general va rebre del Govern d'Israel comunicacions idèntiques en essència, mutatis mutandis, com la següent: el 29 de desembre de 1966, quant a la declaració formulada pel Govern de la República Àrab Unida en el moment de la signatura (vegeu també la nota 19); el 16 d'agost de 1968, quant a la declaració formulada pel Govern de Líbia a l'adhesió; el 12 de desembre de 1968, quant a la declaració formulada pel Govern de Kuwait a l'adhesió; el 9 de juliol de 1969, quant a la declaració formulada pel Govern de Síria a l'adhesió; el 21 d'abril de 1970, quant a la declaració formulada pel Govern d'Iraq a la ratificació, amb la declaració següent: "Pel que fa a la declaració política en forma de reserva, formulada amb motiu de la ratificació del Conveni esmentat, el Govern d'Israel vol referir-se a la seva objecció, posada en circulació pel secretari general, en la seva carta [...], i mantenir aquesta objecció."; el 12 de febrer de 1973, quant a la declaració formulada pel Govern de la República Democràtica Popular del Iemen en el moment de l'adhesió; el 25 de setembre de 1974, quant a la declaració formulada pels Emirats Àrabs Units en el moment de l'adhesió, i el 25 de juny de 1990, quant a la reserva formulada per Bahrain en el moment de l'adhesió.

11. En les comunicacions rebudes el 8 de març, el 19 i el 20 d'abril de 1989, els governs de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, la República Socialista Soviètica de Bielorússia i la República Socialista Soviètica d'Ucraïna, respectivament, van notificar al secretari general que decidien retirar les reserves a l'article 22.

12. El 24 de juny de 1992, el Govern de Bulgària va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva a l'article 22 formulada en el moment de la signatura i confirmada a la ratificació.

13. Atès que cap dels estats afectats s'havien oposat a la reserva en finalitzar un període de noranta dies després de la data en què el secretari general va posar-la en circulació, la reserva es considera que ha estat permesa, de conformitat amb les disposicions de l'apartat 1 de l'article 20.

14. En una comunicació rebuda el 4 d'octubre de 1972, el Govern de Dinamarca va notificar al secretari general que retirava la reserva formulada quant a l'aplicació del Conveni a les illes Fèroe. La legislació segons la qual el Conveni ha estat aplicat a les illes Fèroe va entrar en vigor l'1 de novembre de 1972, data en què es va fer efectiva la retirada de la reserva esmentada anteriorment.

15. En una notificació rebuda el 18 de gener de 1980, el Govern d'Egipte va informar el secretari general que havia decidit retirar la declaració que havia formulat respecte d'Israel. La notificació indica que el 25 de gener de 1980 és la data efectiva de la retirada.

16. El 22 d'octubre de 1999, el Govern espanyol va informar al secretari general que havia decidit retirar la seva objecció relativa a Israel. La notificació indica el 25 de gener de 1980 com a data efectiva d'aquesta retirada.

17. En una comunicació rebuda posteriorment, el Govern de França va indicar que el primer paràgraf de la declaració no pretenia limitar les obligacions del Govern francès, d'acord amb el Conveni, sinó només fer-hi constar la seva interpretació de l'article 4 del Conveni.

18. En una comunicació rebuda el 13 de setembre de 1989, el Govern d'Hongria va notificar al secretari general que ha decidit retirar la reserva a l'article 22 del Conveni feta en el moment de la ratificació.

19. En una comunicació rebuda el 24 de febrer de 1969, el Govern de Pakistan va notificar al secretari general que "ha decidit no acceptar la reserva formulada pel Govern de l'Índia en el seu instrument de ratificació".

20. En una comunicació rebuda el 19 de juliol de 1990, el Govern de Mongòlia va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva a l'article 22 formulada en el moment de la ratificació.

21. El 16 d'octubre de 1997, el Govern de Polònia va notificar al secretari general que havia decidit retirar la reserva a l'article 22 del Conveni formulada en el moment de la ratificació.

22. El 19 d'agost de 1998, el Govern de Romania va notificar al secretari general que havia decidit retirar la reserva a l'article 22 del Conveni formulada en el moment de l'adhesió.

23. Per mitjà d'una notificació rebuda el 28 d'octubre de 1977, el Govern de Tonga va informar al secretari general que havia decidit retirar només aquelles reserves formulades en el moment de l'adhesió a la lletra c de l'article 5, en la mesura que tinguessin relació amb eleccions, i les reserves als articles 2, 3 i al punt v de la lletra e de l'article 5, en la mesura que aquests articles tinguessin relació amb l'educació i la formació.

24. Les primeres deu declaracions que reconeixen la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial van esdevenir efectives el 3 de desembre de 1982, data del dipòsit de la desena declaració, de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni. Declaració del Principat d'Andorra relativa a l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni per a l'eliminació de tots els tipus de discriminació racial "El Principat d'Andorra, en aplicació de l'apartat 1 de l'article 14 del Conveni, declara que reconeix la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial per rebre i examinar comunicacions procedents d'individus o grups d'individus que afirmen ser víctimes d'una violació, per part del Principat d'Andorra, de qualsevol dels drets estipulats al Conveni. No obstant això, aquest procediment només s'aplicarà en la mesura en què el Comitè hagi establert que l'assumpte objecte de la comunicació no és tractat o no ha estat tractat davant d'una altra instància internacional d'investigació o de resolució."