Article 21. Altres accessos a la història clínica

Article 21. Altres accessos a la història clínica

1. Per a la resta d’accessos previstos a la Llei 20/2017 cal el consentiment exprés de l’usuari o bé la preservació de les seves dades d’identificació mitjançant l’anonimització. Aquests accessos són:

a) Estudis epidemiològics altres que els previstos en l’apartat 1.b.iii de l’article 20.

b) Treballs d’investigació i docència.

c) Programació i administració altres que les previstes en l’apartat 1.c de l’article 20.

d) Gestió de recursos i serveis i planificació de polítiques sanitàries.

2. En aquests supòsits es requereix la formalització d’una sol·licitud davant del gestor de la història clínica en què s’indiqui:

a) La identificació inequívoca del professional de la salut sol·licitant.

b) Les dades necessàries.

c) El motiu i la finalitat prevista.

d) El tractament i la comunicació previstes.

e) El consentiment exprés de l’usuari quan sigui necessari.

3. En el lliurament o l’expedició de la documentació s’han de prendre les mesures oportunes per salvaguardar la confidencialitat de la informació proporcionada, i cal deixar constància de la documentació lliurada.

4. Quan per raons de salut pública sigui indispensable mantenir el lligam entre la dada i la persona, i obtenir el consentiment exprés de l’usuari resulti impossible o exigeixi un esforç desproporcionat, s’han d’aplicar mesures per a la pseudonimització de la informació amb l’objectiu de preservar la identificació del pacient. Aquests casos han de quedar degudament justificats en la sol·licitud d’accés.

5. En el cas de l’HCC, i quan qui requereixi la informació sigui una institució pública, es pot substituir la sol·licitud prevista en el punt 2 per la formalització d’un procediment que reculli la mateixa informació que la dita sol·licitud. Quan s’aporti el consentiment exprés de l’usuari, els professionals de la salut poden tenir accés directe a l’eina.