Article 7

Article 7

Visats i despeses de repatriació

1. Així mateix, en els casos en què la disposició transitòria segona del text refós de la Llei qualificada d’immigració ho exigeix, el treballador sol·licitant ha de disposar almenys dels visats requerits per entrar i circular legalment per França o Espanya i per tornar-hi a entrar des del territori andorrà.

2. Segons l’apartat tercer de l’article 121 del text refós de la Llei qualificada d’immigració, l’empresari que signa una sol·licitud d’autorització d’immigració temporal, independentment que sigui concedida o denegada, i en tot cas quan s’hagi exhaurit el termini de vigència de l’autorització d’immigració temporal, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador estranger al seu país d’origen en les situacions següents:

a) Quan el treballador no disposi dels visats requerits per entrar i circular per Espanya o França i per tornar a entrar-hi des del territori andorrà.

b) Quan expiri la vigència del visat durant l’estada del treballador al Principat.

c) Quan el treballador estranger, malgrat que no li és exigible la disposició de visat, no pugui tornar a entrar legalment a França o Espanya.

3. Les despeses comporten assumir el cost del transport fins a alguna estació portuària o aeroportuària dels estats veïns, i d’aquesta estació fins al país d’origen del treballador.

4. En cas que l’obligat a fer-se càrrec de les despeses incompleixi la seva obligació, l’Administració pot repatriar el treballador per compte de l’obligat. En aquest supòsit, l’Administració disposa d’un termini prescriptiu de tres (3) anys per exigir a l’empresari obligat el rescabalament pel pagament de les despeses produïdes per la tornada d’aquest treballador al seu país d’origen.