Article 7

Article 7

Visats i despeses de repatriació

1. Així mateix, en els casos en què la disposició transitòria dotzena de la vigent Llei qualificada d'immigració ho exigeix, el treballador sol·licitant ha de disposar almenys dels visats requerits per entrar i circular legalment a França o Espanya i per tornar-hi a entrar des del territori andorrà.

2. A efectes de l'apartat tercer de l'article 121 de la vigent Llei qualificada d'immigració, l'empresari que signa una sol·licitud d'autorització d'immigració temporal, independentment que sigui concedida o denegada, i en tot cas quan s'hagi exhaurit el termini de vigència de l'autorització d'immigració temporal, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador estranger al seu país d'origen en les situacions següents:

a) Quan el treballador no disposi dels visats requerits per entrar i circular per Espanya o França i per tornar a entrar-hi des del territori andorrà.

b) Quan el visat expiri la seva vigència durant l'estada del treballador al Principat.

c) Quan el treballador estranger, malgrat que no li és exigible la disposició de visat, no pugui tornar a entrar legalment a França o Espanya.

3. Les despeses comporten l'assumpció del cost del transport fins a alguna estació portuària o aeroportuària dels estats veïns, i d'aquesta fins al país d'origen del treballador.

4. En cas que l'obligat a fer-se càrrec de les despeses incompleixi la seva obligació, l'Administració pot efectuar la repatriació del treballador per compte de l'obligat. En aquest supòsit, l'Administració disposa d'un termini prescriptiu de tres (3) anys per exigir a l'empresari obligat el rescabalament pel pagament de les despeses originades per la tornada d'aquest treballador al seu país d'origen.