Protocole de fonctionnement des psychologues collaborateurs en matière d'adoptions, en date du 20 octobre 1999

�� Protocol de funcionament dels psic�legs col.laboradors en mat�ria d'adopcions At�s el que estableix la disposici� transit�ria segona del Reglament d'adopci�, el funcionament de l'actuaci� dels psic�legs col.laboradors en mat�ria d'adopcions es regeix pel Protocol seg�ent fins a l'acreditaci� de les entitats col.laboradores en mat�ria d'adopcions internacionals. Article 1 Aquest Protocol regula l'actuaci� dels psic�legs col.laboradors del Servei d'Adopci�, per a la realitzaci� de l'informe psicol�gic amb la valoraci� de la capacitat adoptiva dels sol.licitants i els informes que es desprenguin del seguiment del menor adoptat, en l'�mbit territorial del Principat d'Andorra. Article 2 Tenen la consideraci� de psic�legs col.laboradors del Servei d'Adopci�, aquells professionals de la psicologia que compleixin els requisits establerts en l'article 6 del Reglament d'adopci�, i que han estat acreditats pel Govern per exercir les funcions d'estudi i valoraci� de la capacitat adoptiva de les persones soles o de les parelles que volen adoptar. Article 3 En el cas que cap dels psic�legs acreditats puguin dur a terme l'estudi i la valoraci� de la capacitat adoptiva dels persones o les parelles sol.licitants, el Servei d'Adopci� cercar� un altre professional de la psicologia que pugui dur a terme aquesta tasca i efectuar l'informe psicol�gic corresponent. Article 4 1. Els psic�legs col.laboradors intervenen en l'estudi i la valoraci� de les persones i fam�lies sol.licitants d'adopci� que estiguin degudament inscrites al Servei d'Adopcions del Ministeri de Salut i Benestar, i tamb� en les tasques formatives, individuals o de grup, que s'organitzin per als sol.licitants d'adopci�. 2. Tamb� intervenen en el seguiment i la valoraci� de l'evoluci� de l'infant adoptat, mitjan�ant la realitzaci� dels informes psicol�gics de seguiment, durant un per�ode de 6 mesos o b� el determinat pel pa�s d'origen de l'infant. Article 5 El psic�leg col.laborador pot iniciar la valoraci� de la capacitat adoptiva i l'elaboraci� de l'informe corresponent tan aviat com tingui la demanda per escrit del Servei d'Adopci�. S'estableix, per part del Ministeri de Salut i Benestar, una llista de psic�legs acreditats col.laboradors en mat�ria d'adopci� que la fam�lia pot triar, i tamb� s'estableix un torn de repartiment entre aquests professionals en cas que la fam�lia ho sol.liciti. Article 6 Els psic�legs col.laboradors disposen d'un per�ode m�xim de 6 mesos per a l'elaboraci� de l'informe psicol�gic. Article 7 El procediment d'elaboraci� i tramitaci� dels informes psicol�gics s'ha d'ajustar a les indicacions i les pautes que estableixi el Servei d'Adopci� en aquesta mat�ria. Article 8 Els psic�legs col.laboradors, una vegada acreditats pel Govern tenen les obligacions seg�ents: a) Tenir coneixement i complir la legislaci� andorrana en mat�ria d'adopci�. Aix� mateix, sempre que sigui possible, han d'informar de les caracter�stiques espec�fiques, de tipus cultural o legal del pa�s per al qual fan la valoraci� de la capacitat adoptiva d'una parella o d'una persona sola. b) Mantenir les reunions que es consideri necess�ries amb el Servei d'Adopci� pr�vies a la realitzaci� de l'informe amb la valoraci� de la capacitat adoptiva dels sol.licitants i als informes de seguiment dels menors, i tamb� que els ho demani el Servei d'Adopci�. Article 9 Els psic�legs col.laboradors han d'actuar tenint com a consideraci� primordial l'inter�s superior de l'infant, han de guardar el secret professional m�s absolut i han de seguir el procediment establert pel Servei d'Adopci�. Els psic�legs col.laboradors no poden intervenir en la valoraci� de la capacitat adoptiva quan concorri alguna de les circumst�ncies seg�ents: a) Tenir inter�s personal en l'assumpte tractat, o en un altre assumpte que pugui influenciar la seva resoluci�. b) Tenir q�estions litigioses pendents amb els sol.licitants. c) Tenir parentiu de consanguinitat fins al quart grau o afinitat fins al segon grau amb qualsevol dels sol.licitants de l'adopci�. d) Tenir amistat �ntima o enemistat manifesta amb els sol.licitants d'adopci�. e) Tenir relaci� de servei amb la persona interessada directament en l'assumpte, o haver-li donat servei professional de qualsevol tipus o en qualsevol circumst�ncia en els dos �ltims anys. f) En qualsevol dels casos descrits anteriorment, el psic�leg acreditat s'ha d'abstenir d'intervenir i ha de posar en coneixement del Servei d'Adopci� l'impediment per actuar. Article 10 Els psic�legs col.laboradors no poden dur a terme tractaments terap�utics o ter�pies de suport que puguin requerir l'infant adoptat o b� la fam�lia adoptiva, si han intervingut pr�viament en l'estudi de la fam�lia sol.licitant i en el seguiment de l'infant adoptat. Article 11 L'acceptaci� del cas comporta l'obligaci� per part dels psic�legs acreditats d'assumir totes les actuacions objecte de l'enc�rrec, que no poden delegar en un altre psic�leg. Un informe sobre la valoraci� adoptiva em�s per un psic�leg col.laborador determinat, suposa que les actuacions posteriors les ha de fer el mateix professional, tret de casos excepcionals o de baixa del torn. Article 12 La ren�ncia injustificada d'un enc�rrec efectuat des del Servei d'Adopci� per part del psic�leg col.laborador, pot determinar la p�rdua de la seva acreditaci�. L'acord de baixa es notifica personalment i pot ser objecte dels recursos corresponents. Article 13 El Govern, a proposta del Ministeri de Salut i Benestar, mitjan�ant resoluci� motivada i amb l'expedient administratiu previ oport�, pot deixar sense efecte l'acreditaci� amb car�cter definitiu o temporal, en el sup�sit que el professional col.laborador deixi de complir els requisits i les condicions exigides reglament�riament. Article 14 Es consideren causes justificades de ren�ncia, que s'han de posar en coneixement del Servei d'Adopci� per escrit, els sup�sits d'incompatibilitat i for�a major. Article 15 Els psic�legs acreditats han d'atenir-se als preus p�blics establerts pel Govern. Article 16 La durada de l'acreditaci� �s de 3 anys renovable t�citament per per�odes de la mateixa durada. Andorra la Vella, 20 d'octubre de 1999