Article 11. Cessament

Article 11. Cessament

1. Els notaris cessen en les seves funcions:

a) Per la renúncia, que han de comunicar al ministeri competent en matèria de justícia i a la Cambra de Notaris amb sis mesos d’antelació com a mínim. Tanmateix, els drets i les obligacions del notari no cessen mentre la renúncia no hagi estat acceptada.

b) Per imposició de pena, principal o complementària, d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec.

c) Per sanció imposada per una falta molt greu, d’acord amb l’expedient disciplinari corresponent, d’expulsió de la professió.

d) Per incórrer en alguna causa d’incompatibilitat o d’invalidesa que els incapaciti per a l’exercici de la professió, degudament acreditada per l’organisme públic competent en la matèria, o de prohibició d’exercir la professió.

e) Per jubilació, en arribar a l’edat de seixanta-cinc anys.

f) Per defunció.

2. Els notaris que han cessat en les seves funcions no poden defensar com a advocats les persones, físiques o jurídiques, que hagin estat atorgants d’un instrument públic que hagin autoritzat en el darrer any d’exercici de la seva funció notarial, durant els sis mesos següents al cessament.

3. El cessament d’un notari per altra causa que la jubilació comporta els efectes de la supressió de la notaria i l’aplicació de les disposicions de l’article 15 i dels apartats 1, 4 i 5 de l’article 36.

4. El cessament temporal d’un notari per causa d’una sanció d’inhabilitació temporal o per incapacitat temporal no comporta els efectes de la supressió de la notaria i hi són aplicables, per tant, les disposicions de l’apartat 1 de l’article 28.