Décret 365/2022, du 7-9-2022, portant mesures d'économie d'énergie de l'Administration générale, des organismes autonomes et des entités parapubliques ou de droit public, et des sociétés à participation majoritaire de l'Administration générale ou placées sous son contrôle

��d> Carrer de la C�ria U037 Escorxador Nacional d Andorra Escaldes-Engordany Carretera de la Plana, s/n U039 Depuradora la Massana La Massana Ctra. de l Obac / Carrer Ciutat de Sabadell, s/n U040 Depuradora Canillo Canillo   U041 Depuradora Sant Juli� de L�ria Sant Juli� de L�ria   U042 Depuradora el Pas de la Casa Encamp   U049 Laboratori Central Salut P�blica Escaldes-Engordany Carrer dels Escalls, Edifici Cl�nica Verge de Meritxell, Planta -1 Annex II. Manual intern d �s energ�ticament eficient de les instal�lacions 1. Objecte L objecte d aquest document �s definir un model de manual intern d �s energ�ticament eficient de les instal�lacions dels edificis per part dels gestors dels edificis i dels usuaris. Es fa una llista d una s�rie d accions i par�metres que s han d aplicar amb l objectiu de fer un �s energ�ticament eficient de les instal�lacions en les diferents categories d immobles. De manera general, les mesures relatives a par�metres de confort que s estableixen en aquest manual, com ara la temperatura o la humitat, s han de prendre en els punts de mesura de refer�ncia dels sistemes de producci� de calor, fred, ventilaci�, etc. com ara els term�stats en el cas de sistemes de climatitzaci�. 2. Manteniments generals S ha de fer el manteniment seguint les instruccions dels fabricants, les normes i les regles de l art, de tots els equips que formen part de les diferents instal�lacions dels immobles (sense tractar-se d una llista exhaustiva i limitativa): - les instal�lacions de calefacci�; - les instal�lacions de refrigeraci�; - les instal�lacions d aigua calenta sanit�ria; - les instal�lacions de ventilaci�; - les instal�lacions de fotovoltaica; - les instal�lacions el�ctriques; - les instal�lacions de solar t�rmica. A aquests equips se ls ha de fer el manteniment corresponent d acord amb les indicacions dels diferents fabricants dels equips, les normes i les regles de l art, amb la periodicitat adequada. Els manteniments que s han de fer als equips de les diferents instal�lacions permeten que funcionin en condicions �ptimes. No formen part d aquest document els manteniments establerts pels fabricants dels equips, com tampoc els que s�n necessaris pel compliment de la normativa vigent. 3. Consells d �s m�s sostenible de les instal�lacions 3.1. Consells comuns a tot tipus d edificis 3.1.1. Climatitzaci� a) Temperatures i humitats de consigna Les temperatures de consigna per a la climatitzaci� i la calefacci� s�n les que es fixen a l article 7 del Decret de mesures d estalvi energ�tic de l Administraci� general, organismes aut�noms i entitats parap�bliques o de dret p�blic, i societats amb participaci� majorit�ria de l Administraci� general o quan en tingui el control . Sempre que l edifici disposi de proteccions solars per a l exterior de les finestres, s han d utilitzar com a mesura inicial de control de la temperatura interior de l immoble. Si amb aquesta actuaci� no n hi ha prou per assolir la temperatura de confort, a l estiu es posar� en marxa la climatitzaci�, si escau. Les condicions d humitat recomanades s�n les de la taula 1, que s�n les seg�ents: Hivern Estiu Humitat relativa 40%-60% 40%-60% Taula 1. Rang d humitat relativa a l hivern i a l estiu b) Horaris de funcionament Els horaris de funcionament de la climatitzaci� i la calefacci� han de ser els seg�ents: - Dies feiners: durant les hores de feina, sempre que la temperatura ambient sigui diferent de la temperatura de consigna de cada tipus d edifici. Si la instal�laci� ho permet, s ha de posar en marxa entre 30 i 60 minuts abans de l horari laborable per a la seva posada a r�gim; aquest punt cal remetre l a l experi�ncia pr�ctica, ja que aquest temps dependr� de la in�rcia t�rmica de l edifici i de les seves p�rdues de calor. Aix� mateix, la instal�laci� es pot apagar 30 minuts abans d acabar l horari de treball, ja que la in�rcia t�rmica de l espai mantindr� les temperatures durant aquesta mitja hora. - Dies no feiners: la calefacci� i la climatitzaci� han d estar apagades. 3.1.2. Aigua calenta sanit�ria La producci� d aigua calenta �s priorit�ria amb sistemes de producci� in situ a partir de fonts energ�tiques renovables. El REE, junt amb el GE i els ministeris competents en mat�ria d energia i de salut, han d establir les modalitats de funcionament que permetin l estalvi energ�tic, assegurant alhora els requisits t�cnics necessaris per a la prevenci� de la legionel�la. 3.1.3. Ventilaci� Els immobles equipats amb una unitat de ventilaci� mec�nica han d ajustar-ne el funcionament depenent de la qualitat de l aire dels diferents ambients. Per aix� �s necessari tenir instal�lades sondes de mesura de CO 2 , de manera que es posi en marxa sempre que superi els 800 ppm. En els moments en qu� la qualitat de l aire �s bona i est� per sota del valor indicat anteriorment, la unitat de ventilaci� pot funcionar a cabals higi�nicament necessaris per a una pres�ncia redu�da de persones. A l estiu, la unitat de ventilaci� ha de poder funcionar en mode de refrigeraci� natural durant la nit i durant el dia quan les condicions de temperatura exteriors ho permetin, �s a dir, quan la temperatura exterior sigui inferior a 23�C. En horari no laborable s ha de ventilar perqu� faci almenys una renovaci� de tot el volum de l edifici cada 12 hores. Per evitar p�rdues energ�tiques, �s convenient que la renovaci� d aire es faci en horari de temperatures exteriors elevades a l hivern (migdia  tarda) i en horari fresc a l estiu (matinada). Per refrigerar els immobles a l estiu, en aquells punts on no hi hagi problemes de seguretat, es recomana fer una refrigeraci� natural durant la nit mitjan�ant l obertura de les finestres que siguin batents o oscil�lobatents, deixant-les en posici� batent per evitar l entrada d aigua en cas de pluja. Si l immoble no est� equipat amb una unitat de ventilaci� mec�nica, el gestor energ�tic (GE) i el responsable energ�tic de l edifici (REE) defineixen els criteris de ventilaci� incorporant-hi criteris d efici�ncia energ�tica. 3.1.4. Enllumenat Les consignes per a l enllumenat s�n les que es fixen a l article 8 del Decret de mesures d estalvi energ�tic de l Administraci� general, organismes aut�noms i entitats parap�bliques o de dret p�blic, i societats amb participaci� majorit�ria de l Administraci� general o quan en tingui el control . 3.1.5. Aparells el�ctrics i equipament inform�tic Les consignes per als aparells el�ctrics i l equipament inform�tic s�n les que es fixen a l article 10 del Decret de mesures d estalvi energ�tic de l Administraci� general, organismes aut�noms i entitats parap�bliques o de dret p�blic, i societats amb participaci� majorit�ria de l Administraci� general o quan en tingui el control . 3.2. Edifici d equipament cultural S han de tenir en compte les condicions generals exposades a l apartat 3.1., exceptuant si, per raons t�cniques de conservaci�, es necessiten condicions espec�fiques de temperatura i humitat. En aquest cas, caldr� un informe d un t�cnic que ho justifiqui i especifiqui els par�metres que s han de mantenir, i que avalu� l oportunitat de fer servir materials alternatius que requereixin condicions energ�tiques menys exigents. 3.3. Edifici d equipament educatiu Les diferents accions espec�fiques que han d adoptar els usuaris dels immobles educatius per fer un �s energ�ticament eficient de les instal�lacions, sense perjudici que se n puguin aplicar d altres millores, s�n les seg�ents: A les cuines i als menjadors escolars: - Cal cenyir el temps d encesa dels aparells o dels equipaments de la cuina a l elaboraci� o a la conservaci� dels �pats. - Cal ser cur�s en la utilitzaci� de l aigua calenta. - Cal privilegiar l �s de l aigua calenta produ�da de forma centralitzada en lloc de l escalfament mitjan�ant fogons o olles fixes. - No s han de deixar obertes les portes de les cambres frigor�fiques m�s enll� del temps necessari. - S han de netejar, com a m�nim amb una periodicitat anual, els motors de les cambres frigor�fiques. - Cal vetllar per un tancament correcte de tots els aparells quan ja no s utilitzin. 3.4. Equipament esportiu Les diferents accions espec�fiques que han d adoptar els usuaris dels centres esportius per fer un �s energ�ticament eficient de les instal�lacions s�n les seg�ents: 3.4.1. Climatitzaci� a) Temperatures de consigna Excepcionalment, tal com preveu l article 7 del Decret de mesures d estalvi energ�tic de l Administraci� general, organismes aut�noms i entitats parap�bliques o de dret p�blic, i societats amb participaci� majorit�ria de l Administraci� general o quan en tingui el control , les temperatures de consigna per a la climatitzaci� i la calefacci� en equipaments esportius, han de ser les de la taula 2 seg�ent: Temperatura de consigna Hivern Estiu Espais on es practica esport 18�C 24�C Espais de dutxes i vestidors 20�C 26�C Piscines 28�C 28�C Piscines per nens petits 30�C 30�C Taula 2. Temperatures de consigna per a la climatitzaci� a l hivern i a l estiu en equipaments esportius b) Horaris de funcionament La climatitzaci� ha de funcionar quan la temperatura ambient dels espais sigui diferent de les temperatures de consigna indicades en la taula 2 d aquest document. En els espais on es fa esport, a excepci� de les piscines que s han de climatitzar 24/7, la climatitzaci� s ha de programar en funci� de l ocupaci� que tenen els diferents espais del centre, de manera que ha d estar engegada quan hi ha ocupaci� i a r�gim redu�t (-3�C a l hivern, +3�C a l estiu) quan no n hi ha. En els centres en qu� es disposi d un programa de reserves, s ha de lligar el funcionament de la climatitzaci� de cada espai en funci� d aquestes reserves. Els dies en qu� els centres esportius estan tancats, la climatitzaci� ha d estar apagada, a excepci� de les piscines, que cal mantenir a r�gim. 3.5. Edifici de serveis, seguretat i emerg�ncies Les diferents accions espec�fiques que han d adoptar els usuaris dels immobles de seguretat per fer un �s energ�ticament eficient de les instal�lacions s�n les seg�ents: 3.5.1. Climatitzaci� a) Temperatures de consigna Excepcionalment, tal com preveu l article 7 del Decret de mesures d estalvi energ�tic de l Administraci� general, organismes aut�noms i entitats parap�bliques o de dret p�blic, i societats amb participaci� majorit�ria de l Administraci� general o quan en tingui el control , les temperatures de consigna per a la climatitzaci� i la calefacci� en equipaments de seguretat, han de ser les de la taula 3 seg�ent: Temperatura de consigna Hivern Estiu Zona aparcament de vehicles 16�C - Despatxos i zones de viure 20�C 26�C Taula 3. Temperatures de consigna per a la climatitzaci� a l hivern i a l estiu b) Horaris de funcionament Es recomana programar els horaris de funcionament de la climatitzaci�: - Despatxos i zones de viure: fer funcionar la climatitzaci� nom�s quan els locals estiguin ocupats d acord amb les temperatures de consigna de la taula 3 d aquest document. - Zona d aparcament de vehicles, sempre que disposin de sistemes de climatitzaci�: en les zones d aparcament de vehicles es recomana mantenir tancades les portes d acc�s dels vehicles abans i despr�s que entrin o surtin, sempre que sigui possible, per assegurar la qualitat i la urg�ncia del servei.