Décret du 20-03-2019 portant publication du programme de la matière design du baccalauréat général de l'École andorrane
Traduction réalisée par intelligence artificielle, à titre informatif. Seul le texte catalan publié au BOPA fait foi. Texte catalan · 1 partie(s) disponible(s) uniquement en catalan
Article 1. Objet
Le présent décret fixe le programme de la matière de design du baccalauréat général de l’École andorrane, établie à l’article 10 du Décret du 20-03-2019 portant organisation du niveau du baccalauréat général du Système éducatif andorran.
Article 2. Conditions d’application du programme
Le programme de la matière de design est mis en œuvre dans les conditions établies par le plan d’études et s’applique dans les termes déterminés par la réglementation relative à l’organisation du baccalauréat de l’École andorrane.
Article 3. Programme de design
Le programme de la matière de design du baccalauréat général de l’École andorrane figure à l’annexe.
Disposition abrogatoire Sont.
abrogés le Décret du 25-7-2012 relatif au programme d’applications informatiques au design du baccalauréat de l’École andorrane et le Décret du 25-7-2012 relatif au programme de fondements du design du baccalauréat de l’École andorrane.
Disposició final Aquest
Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
Annex. INTRODUCCIÓ La paraula disseny tal com la interpretem és relativament moderna, tanmateix l’acció de dissenyar va sorgir una activitat projectual de l’home, capaç de transformar l’entorn natural en artefactes necessaris amb una ǡ ïǡ ° Ǥ À ǡ l’ésser humà en la seva pràctica pr Ö Öǡ Ö i socials, han constituït al llarg de la història la cultura material d’una determinada societat dins d’un context Ö ǡ ǡÀ ǡ Ö Ǥ , el disseny es consolida com a disciplina acadèmica degut a la necessitat d’educar el gust i Ǥ × × d’artefactes materials, les màquines, els utensilis, la vestimenta, el mobiliari, els llibres, els cartells, l’embalatgeǡ Ǥ ǡ × ° ǡ ǡ i s’ha × Ǥ ǡ programes i aplicacions, serveis, comunitats virtuals fins a arribar al disseny d’experiències. ± × Ǥ Per aquestes raons, el més important a l’hora d’aprendre competències d ± ± ǡ± bits d’aplicació, així com saber comunicar la seva dimensió holística i la importància ×° Ǥ programa s’estructura al voltant de dos grans eixos temàticsǡd’una banda ǡ ǡl’altrǡ × ×Ǥ ± d’observació, de raonament crític, de formalització i de comunicació.
A més, es requereix experimentar, ǡ l’aula en un laboratori. u, l’enfocament didàctic de l’assignatura es basa Ǧles dins d’un treball per projectes en les seves diverses fases: observació i anàlisi, formalització i comunicació dins d’equips de treball col·l°l’aprenentatge es retroalimenti. ±Ǧ×ǡ± Ǧi que s’adapti a nosaltres.
L’assignatura de disseny es presenta com una oportunitat per pensar com podria ser el món, no per val ±Ǥ ǡ Ǥ ×Ǥ COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES ° a continuació s’arrelen en dos eixos vertebradors: l’eix de l’observació i de recerca i l’eix de la creació i la producció. ° Interpretar l’entorn dels artefactes mitjançant l’anàlisi de les necessitats ǡǡǡ ’ Ǥ interpretació és la paraula clau d’aquesta competència que es fonamenta en les accions que ha de desenvolupar l’alumne per registrar dades i plantejarǦ° ǡ À ǡ ± Ǥ assignatura pretén fomentar el possible rol de l’alumne com a futur projectista, a partir de la seva × com a ciutadà i com a usuari conscient.
Es pretén dibuixar d’aquesta manera el perfil d’un professional amb un À ǡ× ± Ǥ ° × ×ǤEstructurar el procés creatiu a partir del procés de disseny ± ǡ°ǡ° les eines d’un procés de disseny des de la idea fins a la producció i fins a la sortida al mercat d’un objecte/producte/espai. és important que l’alumne aprengui i Ö °ǡ° ȋ ǡ ǡ ȌǤ ± ° Formalitzar les idees i els projectes amb suport gràfic i volumètric °’± Ǥǡ ǡǡ a empreses amb decisions més estratègiques, d’aquesta manera s’està definint ǡ Ǥ ǡ Ǥ per aportar els seus coneixements específics, i a la vegada que sàpiga integrar l’aportació d’altres disciplines i que entengui l’escala local i global.
Aquesta competència consisteix aproximar l’alumne al ǡ ×ǡ × × × Ö Ǥ C1.
INTERPRETAR L’ENTORN DELS ARTEFACTES MITJANÇANT L’ANÀLISI DE LES NECESSITATS Tenint en compte la complexitat de l’entorn que ens envolta i que vivim en un món artificialitzat per l’home, la comprensió de les necessitats de l’home en el context geogràfic, històric, antropològic, social, cultural i econòmic ±a l’hora deǡ Ǥ °± Ǥ Tot té una funció pràctica, estètica, comunicativa, emocional, així que al final del batxillerat l’alumne haurà de d’observar, llegir i interpretar un pòster, una revista, un producte, una ȉ ×Àǡǡ ǡ Ǥ × erència a la formalització i a la seva “essència física”–ǡǡ Reconèixer les necessitats psicològiques, culturals, socials, antropològiques, tecnològiques i econòmiques de l’ individu en entorns concrets Identificar el valor sintàctic dels artefactes C1.
Interpretar l’entorn dels artefactes mitjançant l’anàlisi de les necessitats Associar un valor semàntic als artefactes Avaluar les necessitats i els artefactes amb raonament crític ǡ ×Ǥ±× Ǥ ǡ ǡǡǡǤ À ± òǦse tot allò que s’acostuma a Ǥ raonament crític són la interpretació, l’anàlisi, l’avaluació, les inferències, l’explicació i la metacognic×Ǥ Orientacions didàctiques de la competència És essencial que la capacitat per observar i interpretar l’entorn es desenvolupi a través de coneixements teòrics ° ǡ – × ǡǡ ǡ ǡ Àǡ × Ǥ L’observació ò ± conclusions.
L’objectiu± ǡ i d’actituds i a partir de l’aprendre a fer. La capacitat per enriquir el procés de disseny mitjançant la cerca d’informació, ja sigui en relació ǡ ǡusuaris, així com a l’hora d’analitzar un objecte, ha d’estar guiada pel docent, pensant en oferir casos d’estudi que comencin pels més senzills i propers a l’alumne fins als més complexes, en termes ǤEn paral·lel als casos d’ ǡ± Ǥ aleshores seran més propers a l’alumne i per ×°Ǥǡ ǡ ǡ ± Ǥ C2.
ESTRUCTURAR EL PROCÉS CREATIU A PARTIR DEL PROCÉS DEL DISSENY ± ±Ǥ L’ ±des d’una × partir de l’exercitació dǡ ×ǡ ǡ ȋͳǤǡʹȌǤ ± ǡ ǡ ± donarà resposta a l’hora ǡǡ Ǥ ±Ö ° Ǥ Dins de l’estructura ± ǡconvé remarcar l’aprenentatge d’aplicar els fonaments bàsics de l’acte ǡ ǡa l’alumne reflexionar sobre l’evolució d ǡ ǡ±ǡ ǤL’acte projectual s’ha d’entendre com a l’alumne × ǡ×ǡǡ°Ǥ ǡǡǡ ×ǡ ×lum, l’experiència dels espais i l’experimentació amb els ’activació i desenvolupamentd’ idees a partir d Ǥ ± ǡ± ×ǡ Ǥ2 ǡǡǡ prioritzar les tasques i definir un mètode de treball per a un mateix o per a la resta de l’equip que permeti C2.
Estructurar el procés creatiu a partir del procés del disseny Planificar el temps i els recursos Exercitar procediments i tècniques de pensament creatiu Experimentar amb formes, espais, llum i materials Aplicar els fonaments bàsics de l’acte projectual, tant en els aspectes reflexius com operatius Ǥ ǡ e l’estructuració ± ǡ ° Ǥ2 × ò Ǥ ±×l’aulaǡ×± l’àmbit escolar, com pot ser l’àmbit familiar o en la comunitat.
Els procediments i tècniques de l’exercitació del pensame Ǥ ° × ǡ ×Ǥ Orientacions didàctiques de la competència Per al desenvolupament d’aquesta competència l’experimentació amb materials i l’exploració de la forma a través de proves i assajos, són procediments fonamentals.
Així com l’ús de totes les eines per imaginar futurs ȋ ǡcollage d’ideesǡȉǡǡ Ȍ ï ǡ× ×À Ǥ ° ± essencial que l’alumne treballi de maneraÖ Ǥ Aquesta manera d’enfocarl’aprenentatge exigeix ǣ ȉ ×ǡautonomia i responsabilitat personal.
El docent ha d’actuar com a guia i facilitador més que Ǥ C3.
FORMALITZAR LES IDEES I ELS PROJECTES AMB SUPORT GRÀFIC I VOLUMÈTRIC ° ǣ × × ° Ǥ ×± Ǥ 2 ± °° Ǥ ×± ° ǡǡ ×° ǡ ǡ ×ǡ × ǡ × × × d’una solució Ǥ ×Ö–ǡǡ– Ã ° ǡ × À ×Ǥ × C3.
Formalitzar les idees i els projectes amb suport gràfic i volumètric ǡ° × ° Orientacions didàctiques de la competència Per assegurar un desenvolupament correcte de la competència, s’han de trobar espais temporals °l’alumne pugui posar en pràctica, diǡ ǡ± ×± ǡ À Ǥ 2 ǡ ǡ ±ǡ°l’alumne exerciti i desenvolupi la retòrica com a emissor i esdevingui orador, des d’una perspectiva em Ǥ A l’hora de comunicar les idees i projectes caldrà fer presentacions orals amb suport d’elements ǡ × ± Ǥ±±ǡ ×ǡ comprendre d’una forma ± Ǥ RECURSOS D’APRENENTATGE ǡ d’ells amb uns recursos específics i pensats ° ǡ ͳEl disseny coma disciplina global ʹEl disseny com a sistema de comunicacióǤ× Ö ± ±Ǥ Ǥ ͳǣEl disseny com a disciplina global, s’organitza al voltant de ǣ Ǧ °± × Ǥ Ǧ°±×ǡ°ǡ° ± ǡ ° Ǥ Ǧ × ǡ±ǡ ǡ ǡ ǡ× nodreix d’altres disciplinesǤ× × Ö Ǥ Aquests tres aspectes s’enfoquen des d’un punt de vista teòric i pràct ǡ ° ǡ ȉ Ǥ ʹǡEl disseny com a sistema de comunicacióǡ ǡ ǡǤǡ en l’àmbit de ° ʹǡ ° ǡ ° ͵ǡ° l’alumnat ǡǤ BLOC
1. EL DISSENY COM A DISCIPLINA GLOBAL El títol del bloc està estretament relacionat amb l’enfocament didàctic plantejat, ° s’interrelacionen creativitat, metodologia i multidisciplinariǤ aspectes bàsics d’aquest bloc s’articulen i es complementen entre ells, dins del mapa complex del disseny i de Ǥ ǡ ǡ×ǡǡ °° Ǥ ± repetició de les fases d’anàlisi i síntesi estableix una estructura traslladada a diÖ ǡ ±Ǥ ± Ö l’evolució del concepte de disseny, ± × × ǡ À ǤÖ± Ǥ Bloc
1. El disseny com a disciplina global FETS I CONCEPTES La ment del futur: creativitat, fantasia, intuïció i invenció ● Ȁ ● ● ×Ö ● ● Metodologia del disseny: processos i mètodes ● ÖǤ ● L’enfocament empíric i el mètode analíticǤ ● Els mètodes d’anàlisi: observació, classificació, comparació, síntesi Ǥ ● À, l’autobrífing contrabrífing. ● ǣǡǡ Ǥ ● ± ǡ × ǣ ×ǡ ×ǡ ×ǡ ×ǡ ×Ǥ ● °ǡ° ±Ǥ El mapa complex del disseny i la seva relació amb altres disciplines ● ×’ǡòǡ ° ǡl’ǡ l’ ǡ ° ǡ Ǥ ● ǡa relació entre l’objecte i l’homeǤ ● De l’artesania al disseny industrialǤ ● Öǣ Ǥ ● À Ǥ ● Els artefactes humans com a resposta a necessitats d’ï ǣ fisiològiques, socials i psicològiques aplicades al món de l’objecteǤ ● Ǥ PROCEDIMENTS ● × ± × d’anàlisi, raonaments, intuïcions i experiènciesǤ ● Representació analògica i digital a l’hora de voler comunicar els conceptes, les ±ǡ Ǥ ● × Ǥ ● ×ǡ ×Ǥ ● ××Ǥ ● × ×ÀǡÀ ÀǤ ● × ±ÀǤ ● × Ǥ ● × ǡ Ö Ǥ ACTITUDS I VALORS ● × ● Capacitat d’empatia ȉ × ● ● ● ×À ● Ǧ× ± ● × Orientacions didàctiques del bloc Per entendre el disseny d’una manera global ± ǡ À ×±Öǡ° × ± Ǥ Ö s’han de reforçar constantment amb la pr ’ǡǡǡ ǤǤǤ La ment del futur: creativitat, fantasia, intuïció i invenció ±l’ ǡ Ǥ pluja d’idees d’un simple concepte poden desenvolupar el pensament exercicis d’obs ×À Ǥ à ×ǡ ×ǡ ××l’Ǥ ±× ° Ö ǤL’ò ° ×À no d’una altra maneraǤ Metodologia del disseny: processos i mètodes × destresa a l’hora de generar idees alternatives, en qualitat i quantitat, i la gestió del temps i dels recursos.
Cal ±.
L’alumne ha d’entendre ° × × Ǣ × Àǡ À À han de ser pràctiques habituals en aquesta assignatura.
Sempre s’haur collage d’idees ƲǤ El mapa complex del disseny i la seva relació amb les altres disciplines els alumnes han d’aprendre a estructurar el procés de treball mitjançant l’observació d’allò que els envolta i la relació amb les altres ǤÖǡque ens proporciona multitud d’exemples de com s’ha donat solució a les necessitats de la societat partint de l’anàlisi dels estils de vida al llarg dels segles.
Cal entendre les conductes i respostes dels usuaris a través de l’observació Ǥ Finalment no hem d’oblidar el context geogràfic en ° °ǡǡl’artesania ǡ À × × Ǥ BLOC
2. EL DISSENY COM A SISTEMA DE COMUNICACIÓ ×±s la base d’aquest bloc que aprofundeix en el que s× ǡǡ ǡ Ǥ ǡFuncions comunicatives del dissenyǡ × ×° ǤǡSemàntica de la forma i dels materialsǡ ȋȌǡ ’ ×ȋ ×Ȍǡ Ǥ × ǡ × ×À Ö±Ǥ Bloc
2. El disseny com a sistema de comunicació FETS I CONCEPTES Funcions comunicatives del disseny ● ± ǣ ×Ǥ ● ǣ × ǡ ×° ǡ ×Ö × Ǥ ● ±±Ǥ ● Ǥ Semàntica de la forma i dels materials La forma ● Ǥ ● ×Ǥ ● °Ǥ ● L’estructura i els principis d’organització de la forma: el mòdul, el sistema i les Ǥ ● Ǥ ● Ǥ Les textures ● La textura i la superfície en l’entorn natural i artificialǤ ● Ǥ ● Ǥ La llum i el color ● × Ǥ ● L’estructura cromàtica: matís, saturació, brillantorǤ ● color aplicada a l’entornǤ ● À ǣ Ǥ La composició ● ×Ǥ ● La retícula com a estructura d’ordreǤ ● À Ǥ ● Ǥ ● ǡla grandària i l’escalaǤ ● Ǥ ● ǡ×Ǥ ● ǣǡǡǡǡǡ ×ǡ Ǥ ● L’estructura: principis d’organització de la forma: mòǡǡǤ Els materials ● Ȁ Ǥ ● °Ǥ ÀǤ La relació entre la funció i l’usuari ● Els principis d’antropometria i d’ergonomia: ambiental i cognitivaǤ ● À Ǥ El disseny sostenible ● Ǥ ● Reduir, reciclar, reutilitzar i l’ecodissenyǤ Interacció y disseny ● ×Ǥ ● ° ×Ǥ Els codis de representació ● Els signes en la comunicació visual: la icona, l’índex i el símbolǤ ● × Ö Ǥ PROCEDIMENTS En l’àmbit de la forma, la textura, la llum i el color, la composició i els materials ● ×Ǥ ● × × Ǥ ● ×ǡ ×À Ǥ ● × ǣǡ × ±Ǥ ● Expressió d’idees, sensacions, emocions i coneixementsǤ ● × Ǥ ● ×ï Ǥ La relació entre la funció i l’usuari ● ×de l’entorn i experiència empírica. ● Lectura d’una taula antropomètrica i aplicació a Ö Ǥ Codis de representació i comunicació ● × × ×ǣ ǡ l’índex i el sÀǤ ● × × ǡ Ǥ ● × ǡ ǡǡǤ ● ×° l’aplicació dels elements escalars de les ȋǡȌǤ ● × × ×Ǥ ● ×ï ǡ ° Ǥ ACTITUDS I VALORS ● Tenir un raonament crític i argumentat respecte a l’espai, el món de la × Ǥ ● ×ï Ǥ ● Pulcritud en l’ús dels materialsǤ Orientacions didàctiques del bloc × ×ǡ temes proposats es poden validar a través de l’experiència entesa tant com a comprovació di procediments d’anàlisiǡ en l’ × ×Ǥ Per poder expressar idees, sensacions, emocions i coneixements, l’alumne ha de dominar tots els elements ǣ ǡǡǤǤǤi els codis de representació.
Al llarg d’aquest bloc caldrà assajar i practicar els À ° Ǥ Semàntica de la forma i dels materials pràctics d’aquests elements.
L’alumne had’estudiar, diferenciar i aplicar conceptes bàsics de color, forma i ×ǡǡÖ±° elements escalars.
Els exercicis per treballar aquests elements hauran d’anar augmentant en destresa a l’hora de formalitzar les idees i Ǥ ×× Ǥl’ ±’ ±±s una tasca rellevant.
L’alumne haen grup, a l’aula i fora de l’ǡ± × ȉ Ǥ ± Ǥ ǡǡ ï ǡ ï ±Ǥ ± ±Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1 És a partir del sentit crític que podem expressar una opinió raonada e procediments d’anàlisi i de síntesi l’entorn Ǥ À × ǡ Ǧ × ×Ǥ ×’passar d’una visió i interpretació subjectiva±° ǡ l’ús, i de les solucions estereotipades À relacionats per exemple amb la sostenibilitat, el cicle de vida, l’adaptació al mercat, el valor social, les ǡ Ǥ Pertinència± × Ǥ Significa que l’alumne ser capaç d’interpretar i expre ×les necessitats dels usuaris.
La pertinència posa l’accent en la à Ǥ Adequacióen la contextualització de l’artefacte en el seu entorn històric, social i culturalǤ ualitat d’un artefacte de ser apropiat o no respecte al seu entorn històric, social i cultural.
Cal l’ °i contextualitzar el grau d’innovació, ° ° d’adaptació als teǡ ǡ ǡl’estètica Ǥ C1 Interpretar l’entorn dels artefactes mitjançant l’anàlisi de les necessitats CA1.
Sentit crític CA2.
Pertinència CA3.
Adequació CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2 A l’hora d’estructurar el procés creatiuǡ destresa±’s’observaa l’hora d’ ǡ ±divergent i convergent i d’aplicarǦho des d’un punt de vista ± Ǥ L’ocurrència ’estructuració del procés creatiu, és la ǡ ǡï Ǥ Ö × d’estereotipsǡ diveros condicionants d’espai i de temps ǤEn l’ocurrència ± l’efectivitat i la viabilitat Ǥ L’adequació± × Ǥs’ ± ǡ × ×Ǥ ±±ǡs’han de ° ǡ° ǡ Ö i culturals a l’hora de ×Ǥ L’adequació Ǥ C2 Estructurar el procés creatiu a partir del procés del disseny CA1.
Destresa CA2.
Ocurrència CA3.
Adequació CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C3 L’adequaciós refereix a la qualitat d’escollir de manera apropiada i proporcionada els formats i ± × ×cte, per aconseguir el màxim d’ ° × ǡǡǡï À Ǥ ± ° ’e × × ǡ ǡǡ × ° Ǥ A l’hora de formalitzar les idees i els projectes, rigores refereix a la capacitat d’executar amb exactitud i ×° ǡ Ǥ ix tant a la part de pulcritud a l’hora d’emprar uns materials en les tècniques, com en la ×’ × – ǡ ǡ–i en l’ habilitat d’execució’hora d’emprar les À Ǥ ’alumneǡ ×± × Ǥ C3 Formalitzar les idees i els projectes amb suport gràfic i volumètric CA1.
Adequació CA2.
Rigor EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE C1 INTERPRETAR L’ENTORN DELS ARTEFACTES MITJANÇANT L’ANÀLISI DE LES NECESSITATS Al final de batxillerat, l’alumne interpreta l’entorn dels artefactes quan elssitua dins d’un àmbit concret, òǦ° × com són i no d’una altra manera.
Contextualitza l’artefacte de manera adequada en el seu entorn Ö ǡ ǡ Ö Ǥ À la funcionalitat de l’artefacte per emetre una valoració de les solucions trobades tenint en compte la funcionalitat, l’estètica i l’entorn À ǡ ǡ Ö de l’usuari.
Valora el grau d’importància de la creativitat i de l’artefacte, mitjançant una observació analíticaǤPer valorar l’artefacte en termes de disseny l’alumne × –ǡǡ ×–× – Ö Ǥ A l’hora d’interpretar els artefactes l’alumne utilitza de forma eficaç unes ° d’anàlisi així com un lèxic propi de l’àmbit del disseny. C2.
ESTRUCTURAR EL PROCÉS CREATIU A PARTIR DEL PROCÉS DEL DISSENY Al final de batxillerat, l’alumne estructura el procés creatiu i l’adapta ± a partir de l’aprenentatge d’uns recursos com l’experimentació, l’exploració, l’experiència i la ǡǡǡ ǡǤ Ǥ i l’aplica en relació amb els fonaments bàsics de l’acte projectual.
L’alumne reconeix possibles limitacions o ° ± ǡ ǡ hora que manté l’adequació entre la ideai la resposta a les necessitats específiques de l’artefacte. C3.
FORMALITZAR LES IDEES I ELS PROJECTES AMB SUPORT GRÀFIC, VOLUMÈTRIC I VERBAL Al final de batxillerat l’alumne formalitza les idees i els ǡ° × ° ǡ argumentativa.
L’alumne desenvolupa capacitats i estratègies de comunicació, adequantǦ × ǡǡ ȉǡ ï Ǥ QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1 Competència 1 i les seves dimensions Criteris d’avaluació Identificar el valor sintàctic dels artefactes Reconèixer les necessitats psicològiques, culturals, socials, antropològiques, tecnològiques i econòmiques de l’individu en entorns concrets CA1.
Sentit crític CA2.
Pertinència CA3.
Adequació Interpretar l’entorn dels artefactes mitjançant l’anàlisi de les necessitats C1 Associar un valor semàntic als artefactes Avaluar les necessitats i els artefactes amb raonament crític Expectatives de final de cicle Al final de batxillerat, l’alumne interpreta l’entorn dels artefactes quan elssitua dins d’un àmbit ǡ òǦ° artefactes són com són i no d’una altra manera.
Contextualitza l’artefacte de manera adequada en Ö ǡ ǡ Ö Ǥ À l’artefacte per emetre una valoraci× ǡ l’estètica i l’entorn físic, social, cultural i econòmic de l’usuari.
Valora el grau d’importància de la creativitat i de la inventiva en l’artefacte, mitjançant una observació analíticaǤ l’artefacte en termes de disseny l’alumne ha de comparar objectes amb funcionalitat similar i × –ǡ ǡ ×–× – afòric.
A l’hora d’interpretar els artefactes l’alumne utilitza de forma eficaç unes estratègies i uns recursos d’anàlisi així com un lèxic propi de l’àmbit del disseny. QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2 Competència 2 i les seves dimensions Criteris d’avaluació Experimentar amb formes, espais, llum i materials Aplicar els fonaments bàsics de l’acte projectual, tant en els aspectes reflexius com operatius CA1.
Destresa CA2.
Ocurrència CA3.
Adequació Estructurar el procés creatiu a partir del procés de disseny C2 Planificar el temps i els recursos Exercitar procediments i tècniques de pensament creatiu Expectatives de final de cicle Al final de batxillerat, l’alumne estructura el procés creatiu amb destresa, i l’adapta ± disseny a partir de l’aprenentatge l’experimentació, l’exploració, l’experiència ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ Ǥ reflexiu i l’aplica en relació amb els fonaments bàsics de l’acte projectual.
L’alumne reconeix ° ± ǡ ǡ hora que manté l’adequació entre la idea necessitats específiques de l’artefacte. QUADRE DE SÍNTESI DE LA C3 Competència 3 i les seves dimensions Criteris d’avaluació Emprar les eines, tècniques i codis de representació gràfica i volumètrica Dominar el llenguatge i els recursos expressius i descriptius de la representació a mà CA1.
Adequació CA2.
Rigor Formalitzar les idees i els projectes amb suport gràfic i volumètric C3 Comunicar les idees i els projectes mitjançant les noves tecnologies Expectatives de final de cicle l’alumne formalitza les idees i els projectes quan ǡ ° × ° ǡ descriptiva i argumentativa.
L’alumne desenvolupa capacitats i estratègies de ×ǡ Ǧ × ǡǡ ȉǡ ï Ǥ QUADRE 1: EL DOBLE DIAMANT * * Elaboració pròpia a partir de l’esquema del doble diamant del Consell del disseny del Regne Unit