Decret del 20-03-2019 de publicació del programa de l’assignatura de disseny del batxillerat general de l’Escola Andorrana

Article 1. Objecte

Aquest Decret fixa el programa de l’assignatura de disseny del batxillerat general de l’Escola Andorrana, establerta en l’article 10 del Decret del 20-03-2019 d’ordenament del nivell de batxillerat general del Sistema Educatiu Andorrà.

Article 2. Condicions en què s’aplica el programa

El programa de l’assignatura de disseny s’implementa en les condicions que estableix el pla d’estudis i s’aplica en els termes determinats per la normativa reguladora de l’ordenament de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Article 3. Programa de disseny

El programa de l’assignatura de disseny del batxillerat general de l’Escola Andorrana s’inclou a l’annex.

Disposició derogatòria Es

deroguen el Decret del 25-7-2012 del programa d’aplicacions informàtiques al disseny de batxillerat de l’Escola Andorrana i el Decret del 25-7-2012 del programa de fonaments del disseny de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Disposició final Aquest

Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .

Annex.   INTRODUCCIÓ La paraula disseny tal com la interpretem és relativament moderna, tanmateix l’acció de dissenyar va sorgir ‘una activitat projectual de l’home, capaç de transformar l’entorn natural en artefactes necessaris amb una ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– †‡–‡”‹ƒ†ƒǡ Ž•ǡ ‘—‹ ƒ–‹—•‹ ‡•–°–‹ ƒ‡– „‡ŽŽ•Ǥ “—‡•–• ‘„Œ‡ –‡• ˆÀ•‹ •ǡ ”‡ƒ–•‹ ˆƒ„”‹ ƒ–• ’‡” l’ésser humà en la seva pràctica pr‘†— –‹˜ƒ‹•‹„ÖŽ‹ ƒ ‘ƒ”‡•’‘•–ƒƒ‡ ‡••‹–ƒ–•ˆ‹•‹‘ŽÖ‰‹“—‡•ǡ’•‹ ‘ŽÖ‰‹“—‡• i socials, han constituït al llarg de la història la cultura material d’una determinada societat dins d’un context Š‹•–Ö”‹ ǡ‰‡‘‰”ˆ‹ ǡ’‘ŽÀ–‹ ǡ —Ž–—”ƒŽ‹‡ ‘Ö‹ Ǥ  ’ƒ”–‹”†‡Ž•‡‰Ž‡, el disseny es consolida com a disciplina acadèmica degut a la necessitat d’educar el gust i †‡ˆ‘”ƒ”’”‘ˆ‡••‹‘ƒŽ• ƒ’ƒ­‘•†‡”‡•’‘†”‡ƒŽ ƒ˜‹‡‡Ž•’”‘ ‡••‘•’‡”’”‘†—‹”ƒ••‹˜ƒ‡–‘—•‘„Œ‡ –‡• ‹‹••ƒ–‰‡•‹ ‘•–”—‹”‘—•‡•’ƒ‹•Ǥ•‰‡‡”‡„‹–•‡•’‡ ‹ƒŽ‹–œƒ–•‹ ‘’ƒ”–‹‡–ƒ–• ‘•×Žƒ ”‡ƒ ‹× d’artefactes materials, les màquines, els utensilis, la vestimenta, el mobiliari, els llibres, els cartells, l’embalatgeǡ ‡Ž•‡•’ƒ‹•‹–‡”‹‘”•Ǥ ” ‹‡•ƒŽ†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡–†‡Ž‡•–‡ ‘Ž‘‰‹‡•‹†—•–”‹ƒŽ•ǡ†‡Ž•‘—•‹–Œƒ•†‡ ‘—‹ ƒ ‹×‹†‡Žƒ ‹° ‹ƒ ‘’—–ƒ ‹‘ƒŽǡ ƒ ’ƒ”–‹” †‡Ž• ƒ›• •‡‹šƒ–ƒǡ Žƒ •‘ ‹‡–ƒ– ‘†‡”ƒ Šƒ ƒƒ– ‡˜‘Ž— ‹‘ƒ– i s’ha ƒ”ƒ –‡”‹–œƒ– ’”‘‰”‡••‹˜ƒ‡–’‡”ŽƒŠ‹„”‹†ƒ ‹×†‡ ‘†‹•‹†‡‹••ƒ–‰‡•Ǥ• ‘‡ ‡ƒ†‹••‡›ƒ”’”‘†— –‡•‹ƒ–‡”‹ƒŽ•ǡ programes i aplicacions, serveis, comunitats virtuals fins a arribar al disseny d’experiències. Ž†‹••‡›±•—ƒ†‹• ‹’Ž‹ƒ‘Ž–’Ž‹ƒ“—‡‡‰Ž‘„ƒ‘Ž–•„‹–•†‡’”‘ˆ‡••‹‘ƒŽ‹–œƒ ‹×‹‡•‘†”‡‹š†‡‘Ž–‡• ƒŽ–”‡•†‹• ‹’Ž‹‡•“—‡Š‹ ‘ˆŽ—‡‹š‡Ǥ Per aquestes raons, el més important a l’hora d’aprendre competències d‡ †‹••‡› ±• •ƒ„‡” –”ƒ•‡–”‡ Žƒ ‰Ž‘„ƒŽ‹–ƒ–†‡Žˆ‡–†‡†‹••‡›ƒ”‹ƒ’”‡†”‡ƒ‡•–”— –—”ƒ”‡Ž’‡•ƒ‡–’‡”ƒ„‘”†ƒ”‡Ž’”‘ ±• ”‡ƒ–‹—ǡ±•‡ŽŽ†‡ Ž‡•‡•’‡ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹‘•‹‡Ž•bits d’aplicació, així com saber comunicar la seva dimensió holística i la importància †‡Žƒ†‹‡•‹×‡•–°–‹ ƒǤ “—‡•–programa s’estructura al voltant de dos grans eixos temàticsǡd’una banda Žƒ ”‡ƒ–‹˜‹–ƒ–ǡŽƒ‡–‘†‘Ž‘‰‹ƒ ‹Žƒ—Ž–‹†‹• ‹’Ž‹ƒ”‹–ƒ–†‡Ž†‹••‡›‹ǡ†‡l’altrƒǡ–‘–•‡Ž• ‘–‹‰—–•‹ƒ•’‡ –‡•”‡Žƒ–‹—•ƒŽƒˆ‘”ƒŽ‹–œƒ ‹×‹ƒŽƒ ‘—‹ ƒ ‹×†‡Ž†‹••‡›Ǥ ‡”ƒ’”‡†”‡†‹••‡›±•‡ ‡••ƒ”‹“—‡‡Ž•ƒŽ—‡•–‹‰—‹—ƒƒ –‹–—†’”‘ƒ –‹˜ƒ’‡”†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ– d’observació, de raonament crític, de formalització i de comunicació.

A més, es requereix experimentar, ’”ƒ –‹ ƒ”‹˜ƒŽ‹†ƒ”‡Ž• ‘‡‹š‡‡–•ƒ†“—‹”‹–•ǡ‹ ‘˜‡”–‹”l’aula en un laboratori.   ‡” ƒ“—‡•– ‘–‹u, l’enfocament didàctic de l’assignatura es basa ƒ ’Žƒ–‡Œƒ” •‹–—ƒ ‹‘• ƒ ”‡•‘Ž†”‡ ’‡” ’‘•–‡”‹‘”‡– ‹–‡‰”ƒ”Ǧles dins d’un treball per projectes en les seves diverses fases: observació i anàlisi, formalització i comunicació dins d’equips de treball col·lƒ„‘”ƒ–‹—‡“—°l’aprenentatge es retroalimenti. “—‡•–’”‘‰”ƒƒ†‡†‹••‡›’”‡–±ƒ†ƒ’–ƒ”Ǧ‘•ƒŽ×ǡ‘‘±•’‡” ƒ˜‹ƒ”ǦŽ‘i que s’adapti a nosaltres.

L’assignatura de disseny es presenta com una oportunitat per pensar com podria ser el món, no per val‘”ƒ” ‘ ±•Ǥ†‹••‡›“—‡„—• ƒ’”‘„Ž‡‡•’‡””‡•‘Ž†”‡‹“—‡‘•‘Žƒ‡– ”‡ƒ•‘Ž— ‹‘•ǡ“—‡ˆƒ ‹’”‡‰—–‡•‹“—‡‘ †‘‹•‘Žƒ‡–”‡•’‘•–‡•Ǥ†‹••‡›’‡”ƒŽ†‡„ƒ–‹‘•‘Žƒ‡–’‡”ƒŽƒ’”‘†— ‹×Ǥ  COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES ‡•–”‡• ‘’‡–° ‹‡•“—‡‡•’”‡•‡–‡a continuació s’arrelen en dos eixos vertebradors: l’eix de l’observació i de recerca i l’eix de la creació i la producció. ƒ’”‹‡”ƒ ‘’‡–° ‹ƒInterpretar l’entorn dels artefactes mitjançant l’anàlisi de les necessitats‡•ˆ‘ƒ‡–ƒ ‡•ƒ„‡”’‡” ‡„”‡ǡ‘„•‡”˜ƒ”ǡƒƒŽ‹–œƒ”ǡ•‹–‡–‹–œƒ”‹ƒ˜ƒŽ—ƒ”Ž‡•‡ ‡••‹–ƒ–•†‡Ž’‡–‘”†‡Ž•ƒ”–‡ˆƒ –‡•Ǥƒ interpretació és la paraula clau d’aquesta competència que es fonamenta en les accions que ha de desenvolupar l’alumne per registrar dades i plantejarǦ•‡‡Ž’‡”“—°†‡Ž‡• ‘•‡•ǡ’‡”’‘•–‡”‹‘”‡–‡‡–”‡ ”ƒ‘ƒ‡–• ”À–‹ •‹˜ƒŽ‘”ƒ ‹‘•ǡ’”‹ ‹’ƒŽ‡– ‘ƒ—•—ƒ”‹‹†‡•’”±• ‘ƒˆ—–—”’”‘Œ‡ –‹•–ƒǤ“—‡•–ƒ assignatura pretén fomentar el possible rol de l’alumne com a futur projectista, a partir de la seva ƒ –—ƒ ‹× com a ciutadà i com a usuari conscient.

Es pretén dibuixar d’aquesta manera el perfil d’un professional amb un ˆ‘”– ‘’”‘À••‘ ‹ƒŽǡƒ„—ƒ˜‹•‹×‰Ž‘„ƒŽ‹“—‡•‹‰—‹ ƒ’ƒ­†‡ ‘—‹ ƒ”ƒ“—‡•–•˜ƒŽ‘”•ƒ–”ƒ˜±•†‡Ž‡••‡˜‡• ’”‘’‘•–‡•Ǥ  ƒ•‡‰‘ƒ‹Žƒ–‡” ‡”ƒ ‘’‡–° ‹ƒ‡•ˆ‘ƒ‡–‡‡‡Ž•‡‰‘‡‹š†‡Žƒ ”‡ƒ ‹×‹†‡Žƒ’”‘†— ‹×ǤEstructurar el procés creatiu a partir del procés de disseny‹’Ž‹ ƒ•‘„”‡–‘–‡–‡†”‡Žƒ ‘’Ž‡š‹–ƒ–†‡Ž‡•ˆƒ•‡•†‡Ž’”‘ ±• ”‡ƒ–‹—ǡ†‡Ž•°–‘†‡•ǡ†‡Ž‡•–° ‹“—‡•‹†‡les eines d’un procés de disseny des de la idea fins a la producció i fins a la sortida al mercat d’un objecte/producte/espai.  Žƒ˜‡‰ƒ†ƒés important que l’alumne aprengui i †‡•‡˜‘Ž—’‹’”‘ ‡••‘• ”‡ƒ–‹—•ƒ—–֐‘•‹“—‡‡š’‡”‹‡–‹ ƒ„†‹˜‡”•‘•°–‘†‡•ǡ–° ‹“—‡•‹‡‹‡• ”‡ƒ–‹˜‡•ƒ’ƒ”–‹”†‡–‘–•‡Ž•„‹–•†‡Ž†‹••‡›ȋ‰”ˆ‹ ǡ’”‘†— –‡ǡ ‘†ƒȌǤ ŽŠ‘”ƒ±•‹’‘”–ƒ–“—‡‡•–”‡„ƒŽŽ‹Žƒ–‡” ‡”ƒ ‘’‡–° ‹ƒFormalitzar les idees i els projectes amb suport gràfic i volumètric ’‡”“—°‡Ž•†‹••‡›ƒ†‘”•–‡‡‹–‹†”ƒŽ’‘’‘”–—‹–ƒ–†‡†‹••‡›ƒ”‘Ž–±•“—‡‘„Œ‡ –‡••‡œ‹ŽŽ• ‡•––‹ •Ǥ•–ƒ†‹••‡›ƒ–•‡”˜‡‹•ǡ‘„Œ‡ –‡•ǡ‡•’ƒ‹•‹‰”ˆ‹“—‡•†‹‹“—‡•ǡ‹–‡‰”ƒ–•ƒ„‹–‡”ƒ ‹‘•‹ƒŒ—†ƒ– a empreses amb decisions més estratègiques, d’aquesta manera s’està definint Žƒ”ƒ‡– — ‘— ’‡”ˆ‹Ž †‡    †‹••‡›ƒ†‘”“—‡’ƒ••ƒ†‡•‡” ”‡ƒ†‘”ƒ•‡”‹–‡”Ž‘ —–‘”ǡˆƒ ‹Ž‹–ƒ†‘”‹ƒ‰‡–’ƒ”–‹ ‹’ƒ–‹—Ǥ†‹••‡›ƒ†‘”“—‡ –”‡„ƒŽŽƒ‡‡“—‹’•—Ž–‹†‹• ‹’Ž‹ƒ”‹•ǡ“—‡Šƒ†‡•ƒ„‡” ‘—‹ ƒ”ƒ„‘Ž–•ƒŽ–”‡•’”‘ˆ‡••‹‘ƒŽ•Ǥ—‡‡•–‹‰—‹ ƒ’ƒ ‹–ƒ–per aportar els seus coneixements específics, i a la vegada que sàpiga integrar l’aportació d’altres disciplines i que entengui l’escala local i global.

Aquesta competència consisteix ƒ aproximar l’alumne al ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡ǡŽƒ ‘’”‡•‹×ǡŽƒ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×‹Žƒ ”‡ƒ ‹×†‡Ž•ƒ•’‡ –‡• ‘—‹ ƒ–‹—•†‡Ž†‹••‡› ‘•‹†‡”ƒ–Žƒ †‹‡•‹×•‹–ƒ –‹ ‘‘”ˆ‘ŽÖ‰‹ ƒ‹•‡–‹ ƒ†‡Ž•‘„Œ‡ –‡•Ǥ  C1.

INTERPRETAR L’ENTORN DELS ARTEFACTES MITJANÇANT L’ANÀLISI DE LES NECESSITATS                Tenint en compte la complexitat de l’entorn que ens envolta i que vivim en un món artificialitzat per l’home, la comprensió de les necessitats de l’home en el context geogràfic, històric, antropològic, social, cultural i econòmic ±•’”‹‘”‹–”‹ƒa l’hora deŽŽ‡‰‹”‡Ž’ƒ••ƒ–ǡ‡Ž’”‡•‡–‹‡Žˆ—–—”‹ ‘ƒ’—–†‡’ƒ”–‹†ƒ†‡“—ƒŽ•‡˜‘Žƒ –‡’”‘Œ‡ –—ƒŽǤ ‘°‹š‡”±•‡••‡ ‹ƒŽ’‡”‹‘˜ƒ”Ǥ  Tot té una funció pràctica, estètica, comunicativa, emocional, així que al final del batxillerat l’alumne haurà de •‡” ƒ’ƒ­d’observar, llegir i interpretar un pòster, una revista, un producte, una ‹•–ƒŽȉŽƒ ‹×‡ˆÀ‡”ƒǡ—‡•’ƒ‹ǡ —ƒ‹ƒ–‰‡ ‘”’‘”ƒ–‹˜ƒǡ—†‹••‡›†‡ƒ” ƒǤ‡•ƒ–‡ƒ“—‡•–‡•ˆ— ‹‘•‡š‹•–‡‹š—ƒ†‹‡•‹×•‹– –‹ ƒ †‡Ž•ƒ”–‡ˆƒ –‡•“—‡‡•‡˜‘Ž–‡“—‡ˆƒ”‡ˆerència a la formalització i a la seva “essència física”–ˆ‘”ƒǡ–‡š–—”ƒǡ Reconèixer les necessitats psicològiques, culturals, socials, antropològiques, tecnològiques i econòmiques de l’ individu en entorns concrets Identificar el valor sintàctic dels artefactes C1.

Interpretar l’entorn dels artefactes mitjançant l’anàlisi de les necessitats Associar un valor semàntic als artefactes Avaluar les necessitats i els artefactes amb raonament crític   ‘Ž‘”ǡ ‘’‘•‹ ‹×ǤŽƒ˜‡‰ƒ†ƒ–”‘„‡–ƒ„±‡—ƒ†‹‡•‹×•‡–‹ ƒ“—‡‡•”‡ˆ‡”‡‹šƒŽ••‹‰‹ˆ‹ ƒ–•“—‡Ž‡• •‘ ‹‡–ƒ–•‹ —Ž–—”‡•ƒ–”‹„—‡‹š‡ƒŽ•ƒ”–‡ˆƒ –‡•Ǥ ƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ–’‡”’‡” ‡„”‡‹˜ƒŽ‘”ƒ”‡Ž•ƒ”–‡ˆƒ –‡•“—‡‡•‡˜‘Ž–‡‡•–”ƒ•ˆ‘”ƒ’‘•–‡”‹‘”‡–‡Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ– ’‡”’”‡†”‡†‡ ‹•‹‘•”‡Žƒ–‹˜‡•ƒŽƒˆ‘”ƒǡ‡Ž ‘Ž‘”ǡ‡Ž˜‘Ž—ǡŽƒŽŽ—ǡŽƒ–‡š–—”ƒ‹‡Žƒ–‡”‹ƒŽǤ ‹ƒŽ‡– ‡Ž ”ƒ‘ƒ‡– ”À–‹  ±• ‡••‡ ‹ƒŽ “—ƒ– ƒ Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ– †‡ “ò‡•–‹‘ƒ”Ǧse tot allò que s’acostuma a ƒ ‡’–ƒ” ‘ƒ˜‡”†ƒ†‡”‹ ‘‡‰—–’‡”„—• ƒ”‹’”‘’‘•ƒ”•‘Ž— ‹‘•†‡‹ŽŽ‘”ƒǤ‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–• ‘‰‹–‹˜‡•†‡Ž raonament crític són la interpretació, l’anàlisi, l’avaluació, les inferències, l’explicació i la metacognic‹×Ǥ  Orientacions didàctiques de la competència És essencial que la capacitat per observar i interpretar l’entorn es desenvolupi a través de coneixements teòrics ‹–‡‰”ƒ–•ƒ„‡‹‡•‹–° ‹“—‡•ǡ‘’‡”ƒ–‹˜‡•‹’” –‹“—‡•–‘„•‡”˜ƒ ‹×†‹”‡ –ƒǡ’”‘˜ƒ–—”‡•‹ƒ••ƒŒ‘•ǡ“—ƒ†‡”†‡ ƒ’ǡ •ƒˆƒ”‹ ˆ‘–‘‰”ˆ‹ ǡ ‰”ƒ˜ƒ ‹‘• ‡ ˜À†‡‘ǡ ‹˜‡•–‹‰ƒ ‹× „‹„Ž‹‘‰”ˆ‹ ƒǤ L’observació ‹†‹”‡ –ƒ ‹–Œƒ­ƒ– “ò‡•–‹‘ƒ”‹• ‹ ‡–”‡˜‹•–‡• ’‡” ‘„–‡‹” —ƒ ƒŽ‹•‹ ±• ‘„Œ‡ –‹˜ƒ ’‡” ˆ‹ƒŽ‡– ƒ””‹„ƒ” ƒ —‡• ˜ƒŽ‘”ƒ ‹‘•‹ conclusions.

L’objectiu±•“—‡‡Ž•ƒŽ—‡•ƒ ‡†‡‹š‹ƒŽ•”‡ —”•‘• ‘ ‡’–—ƒŽ•ǡ’”‘ ‡†‹‡–ƒŽ•i d’actituds i ˜ƒŽ‘”•a partir de l’aprendre a fer. La capacitat per enriquir el procés de disseny mitjançant la cerca d’informació, ja sigui en relació ƒ„‡Ž• ”‡ˆ‡”‡–•ǡƒŽ‡” ƒ–ǡƒŽ•usuaris, així com a l’hora d’analitzar un objecte, ha d’estar guiada pel docent, pensant en oferir casos d’estudi que comencin pels més senzills i propers a l’alumne fins als més complexes, en termes †‡‹ ”‘‹†‡ƒ ”‘‡• ƒŽƒǤEn paral·lel als casos d’‡•–—†‹’”‘’‘•ƒ–•’‡Ž†‘ ‡–ǡƒ“—‡•––ƒ„±’‘–’Žƒ–‡Œƒ”“—‡ •‹‰—‹‡Žƒ–‡‹šƒŽ—‡“—‹’”‘’‘•‹ ƒ•‘•ƒƒƒŽ‹–œƒ”Ǥ“—‡•–• ƒ•‘•aleshores seran més propers a l’alumne i per –ƒ––‹†”ƒ—‰”ƒ—†‡‘–‹˜ƒ ‹×‹‹–‡”°•ƒˆ‡‰‹–Ǥ‘•–‡”‹‘”‡–ǡƒ“—‡•– ƒ•‘••‘–‡•‘•ƒ‡•–—†‹ǡŒ—–ƒ‡– ƒ„Ž‡• ‘ Ž—•‹‘•ǡ’‘†‡•‡”’”‡•‡–ƒ–•‹‡š’‘•ƒ–•ƒŽ‰”—’ Žƒ••‡‡”‹“—‹–‡Ž’”‘ ±• ‘‰‹–‹—Ǥ    C2.

ESTRUCTURAR EL PROCÉS CREATIU A PARTIR DEL PROCÉS DEL DISSENY           ƒ””‡”‡†‡“—ƒŽ•‡˜‘Ž’”‘’‘•–ƒ†‡†‹••‡›Š‹Šƒ—’”‘ ±• ”‡ƒ–‹—“—‡”‡“—‡”‡‹š•‡”‡•–”— –—”ƒ–†‹•†‡Ž’”‘’‹ ’”‘ ±•†‡Ž†‹••‡›Ǥ L’ƒŽ—‡ ‘•‘Ž‹†ƒ‹†‘ƒ•‘Ž‹†‡•ƒƒŽ’”‘ ±•†‡Ž†‹••‡›des d’una‡•–”— –—”ƒ‡Žƒ ”‡ƒ ‹×“—‡‡•†‡•‡˜‘Ž—’ƒ ƒpartir de l’exercitació d‡Ž’‡•ƒ‡–†‹˜‡”‰‡–ǡ†‡†‡• ‘„‡”–ƒ‹†‡ˆ‹‹ ‹×ǡ‹†‡Ž’‡•ƒ‡– ‘˜‡”‰‡–ǡ†‡ †‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡–‹†‡ŽŽ‹—”ƒ‡–†‡Ž’”‘Œ‡ –‡ȋ˜‡—”‡—ƒ†”‡ͳǤŽ†‘„Ž‡†‹ƒƒ–ǡ’‰‹ƒʹ͹ȌǤ“—‡•–’”‘ ±• ‹–‡”ƒ–‹—ǡ ‡–”‡ ‡Ž ’‡•ƒ‡– †‹˜‡”‰‡– ‹ ‘˜‡”‰‡–ǡ ±• ‡Ž “—‡ ‰—‹ƒ” ‹ donarà resposta a l’hora †‡ „—• ƒ” ’”‘„Ž‡‡•ƒ”‡•‘Ž†”‡‹–”‘„ƒ”•‘Ž— ‹‘• ”‡ƒ–‹˜‡•‹ǡƒŽƒ˜‡‰ƒ†ƒǡˆ— ‹‘ƒŽ•Ǥ “—‡•–ƒ‡•–”— –—”ƒ‡•†‡˜±•ÖŽ‹†ƒ“—ƒ‡•†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‹‡•–”‡„ƒŽŽƒ†‡•†‡Ž‡•ƒ ‹‘•‡š’‘•ƒ†‡•‡Ž‡•“—ƒ–”‡ †‹‡•‹‘•†‡Žƒ ‘’‡–° ‹ƒǤ Dins de l’estructura†‡Ž’”‘ ±• ”‡ƒ–‹—ǡconvé remarcar l’aprenentatge d’aplicar els fonaments bàsics de l’acte ’”‘Œ‡ –—ƒŽǡ–ƒ–†‡Ž•ƒ•’‡ –‡•”‡ˆŽ‡š‹—•ǡ“—‡Šƒ†‡’‡”‡–”‡a l’alumne reflexionar sobre l’evolució d‡Žƒ•‡˜ƒ ‹†‡ƒǡ ‘†‡Ž•ƒ•’‡ –‡•‘’‡”ƒ–‹—•ǡ±•ƒ†‹”ǡŽƒ•‡˜ƒ’‘•ƒ†ƒ‡’” –‹ ƒǤL’acte projectual s’ha d’entendre com ƒ“—‡ŽŽ’ƒ•‹–‡”ƒ–‹—†‡Ž•’‡•ƒ‡–•‹†‡Ž‡•‹†‡‡•“—‡Ž‹˜ƒ•‘”‰‹–a l’alumne ˆ‹•ƒŽƒ•‡˜ƒ–”ƒ• ”‹’ ‹×•‘„”‡ —•—’‘”–ǡŒƒ•‹‰—‹—‡•„וǡ—‡•“—‡ƒǡ—’”‹‡”ƒ••ƒ‹‰†‡ˆ‘”‡•˜‘Ž—°–”‹“—‡•‘“—ƒŽ•‡˜‘ŽƒŽ–”‡•—’‘”–Ǥ •‡‰‘ŽŽ‘ ǡ‡š’‡”‹‡–ƒ”ƒ„ˆ‘”‡•ǡ‡•’ƒ‹•ǡŽŽ—‹ƒ–‡”‹ƒŽ• ‘•‹•–‡‹š‡—ƒ’‘•ƒ†ƒ‡’” –‹ ƒ ‘•–ƒ– ‡Žƒ ‘’‘•‹ ‹×†‡Ž‡•ˆ‘”‡•ǡŽƒƒ‹’—Žƒ ‹×†‡ŽƒŽlum, l’experiència dels espais i l’experimentació amb els ƒ–‡”‹ƒŽ•’‡”ˆƒ ‹Ž‹–ƒ”Ž’activació i desenvolupamentd’ idees a partir d‡Ž’‡•ƒ‡–†‹˜‡”‰‡–‹ ‘˜‡”‰‡–Ǥ ‘‡–‘–’”‘ ±• ”‡ƒ–‹—ǡ±•‡ ‡••”‹ƒ—ƒ’Žƒ‹ˆ‹ ƒ ‹×ǡ†‡•†‡Žƒ‹†‡ƒˆ‹•ƒŽ’”‘†— –‡ˆ‹ƒŽǤ2•‹’‘”–ƒ–Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ–†‡‰‡•–‹‘ƒ”‡Ž–‡’•‹‡Ž•”‡ —”•‘•†‡Ž•“—ƒŽ•‡•†‹•’‘•ƒǡƒ–‡”‹ƒŽ•‹Š—ƒ•ǡ’‡”‡•–ƒ„Ž‹”—‘”†”‡ǡ prioritzar les tasques i definir un mètode de treball per a un mateix o per a la resta de l’equip que permeti  C2.

Estructurar el procés creatiu a partir del procés del disseny Planificar el temps i els recursos Exercitar procediments i tècniques de pensament creatiu Experimentar amb formes, espais, llum i materials  Aplicar els fonaments bàsics de l’acte projectual, tant en els aspectes reflexius com operatius   ”‡•‘Ž†”‡‡Ž’”‘Œ‡ –‡†‡ƒ‡”ƒ‡ˆ‡ –‹˜ƒǤ ‹ƒŽ‡–ǡ‹ ‘ƒ’ƒ”–‹’‘”–ƒ–†e l’estructuració ‡‡Ž’”‘ ±• ”‡ƒ–‹—ǡ ƒŽ‡š‡” ‹–ƒ”’”‘ ‡†‹‡–•‹–° ‹“—‡• †‡’‡•ƒ‡– ”‡ƒ–‹—Ǥ2•„•‹ ’‡•ƒ”“—‡Žƒ ”‡ƒ–‹˜‹–ƒ–‡•‘†”‡‹šƒ’ƒ”–‹”†‡Žƒ•‡˜ƒ‡š‡” ‹–ƒ ‹×‡†‹˜‡”•‘• ‘–‡š–‘•‹†‡Ž“ò‡•–‹‘ƒ‡–‹ ‘–”ƒ•–ƒ„ƒŽ–”‡•—•—ƒ”‹•Ǥ“—‡•–• ‘–‡š–‘•‘‘±••×l’aulaǡ•‹×–ƒ„± ƒ ˆ‘”ƒ †‡ l’àmbit escolar, com pot ser l’àmbit familiar o en la comunitat.

Els procediments i tècniques de l’exercitació del pensame– ”‡ƒ–‹—‡•’‘†‡ˆ‡”–ƒ–†‡ƒ‡”ƒ‹†‹˜‹†—ƒŽ ‘‡‰”—’ǤŽ‰—•‡š‡’Ž‡•†‡ ’”‘ ‡†‹‡–• ‹ –° ‹“—‡• ’‡” ƒ“—‡•–ƒ ‡š‡” ‹–ƒ ‹× ’‘†‡ •‡” ‡–”‡˜‹•–‡•ǡ ‡“—‡•–‡•‘ –‡•–••‘„”‡ ƒ”–‡ˆƒ –‡• ‘‡‰—–•‘†‡‘˜ƒ ”‡ƒ ‹×Ǥ Orientacions didàctiques de la competència Per al desenvolupament d’aquesta competència l’experimentació amb materials i l’exploració de la forma a través de proves i assajos, són procediments fonamentals.

Així com l’ús de totes les eines per imaginar futurs ‡• ‡ƒ”‹•‹‡š’Ž‘”ƒ”‹†‡‡•ȋƒ’‡• ‘‰‹–‹—•ǡcollage d’ideesǡ‰—‹‘•‹ŽȉŽ—•–”ƒ–•ǡ’‡•ƒ‡–˜‹•—ƒŽǡ“—ƒ†‡”•†‡ †‹„—‹šȌ‡–‡‡–“—‡’‡”–”‘„ƒ”•‘Ž— ‹‘•‘Š‹Šƒ—ƒ ƒ”‡•’‘•–ƒ ‘””‡ –ƒǡ•‹×“—‡ ƒ†ƒƒŽ—‡’‘–†‘ƒ” —ƒ•‘Ž— ‹×†‹ˆ‡”‡–ƒ—ƒ–‡‹š’”‘„Ž‡ƒ‹–‘–‹ƒ‹šÀ–‘–‡•’‘†‡•‡”ˆ— ‹‘ƒŽ•Ǥ‡”ƒƒ“—‡•–ƒ ‘’‡–° ‹ƒ±• essencial que l’alumne treballi de maneraƒ—–֐‘ƒ‹ ‘‘’‡”ƒ–‹˜ƒǤ Aquesta manera d’enfocarl’aprenentatge exigeix “—‡‡Ž•ƒŽ—‡•†‹•’‘•‹†‡–”‡•“—ƒŽ‹–ƒ–•„•‹“—‡•ǣ‡•’‡”‹– †‡ ‘ŽȉŽƒ„‘”ƒ ‹×ǡautonomia i responsabilitat personal.

El docent ha d’actuar com a guia i facilitador més que ‘ ’ƒ• ‘ƒ‡–‘”‹†‹”‡ –‘”Ǥ    C3.

FORMALITZAR LES IDEES I ELS PROJECTES AMB SUPORT GRÀFIC I VOLUMÈTRIC   “—‡•–ƒ–‡” ‡”ƒ ‘’‡–° ‹ƒ ‘””‡•’‘ƒ†‘•‹˜‡ŽŽ•ǣ‡Ž†‡Žƒ ‘—‹ ƒ ‹×‡†‘•†‹‡•‹‘•‹‡Ž†‡Žƒ ”‡ƒ ‹× ˜‘Ž—°–”‹ ƒǤ Ž†‘‹‹†‡Ž ‘†‹†‡”‡’”‡•‡–ƒ ‹×±•‡ ‡••ƒ”‹’‡”ƒ†“—‹”‹”‡Ž• ‘‡‹š‡‡–•“—‡‡• ‘•‹†‡”‡Žƒ„ƒ•‡†‡Ž• ˆ‘ƒ‡–•†‡Ž†‹••‡›‹†‡Ž••‡—•„‹–•†‹• ‹’Ž‹ƒ”‹•Ǥ 2•„•‹ –ƒ„± ‘°‹š‡”Ž‡•‡‹‡•‹–° ‹“—‡•‡ ‡••”‹‡•’‡”˜‹•—ƒŽ‹–œƒ”‹ ‘—‹ ƒ”—’”‘Œ‡ –‡‡Ž‡••‡˜‡• ˆƒ•‡•Ǥ Žƒ”‡’”‡•‡–ƒ ‹×‡†‘•†‹‡•‹‘•±•‡ ‡••ƒ”‹ƒ””‹„ƒ”ƒ–‡‹”—†‘‹‹†‡Ž•’”‘ ‡†‹‡–•‹–° ‹“—‡• ƒ—ƒŽ•‹†‹‰‹–ƒŽ•†‡Ž†‹„—‹šǡ‡•„‘””ƒ›•ǡ”‡’”‡•‡–ƒ ‹×†‹°†”‹ ƒǡƒ ‘–ƒ ‹‘•ǡ†‡Ž‹‡ƒ ‹×ǡƒ’Ž‹ ƒ ‹×†‡Ž ‘Ž‘”‹ –‡š–—”‡•ǡ˜‹•—ƒŽ‹–œƒ ‹×†‡†ƒ†‡•“—‡’‡”‡–‹Žƒ ‘—‹ ƒ ‹×‹‹–‡”’”‡–ƒ ‹× ‘””‡ –‡•‹‡ˆ‹ ƒ ‡•d’una solució †‡†‹••‡›Ǥ Žƒ”‡’”‡•‡–ƒ ‹×‡–”‡•†‹‡•‹‘•Ž‡•‡‹‡•’‘†‡•‡”ƒƒŽÖ‰‹“—‡•–‘†‡Ž•ǡƒ“—‡–‡•ǡ’”‘–‘–‹’•–‹’‘†‡ •‡” ’”‘†—Ƈ• ƒ„ –° ‹“—‡• ƒ—ƒŽ• ‘ †‹‰‹–ƒŽ•ǡ ƒ„ Žƒ —–‹Ž‹–œƒ ‹× †‡ ’”‘‰”ƒ‡• ‡•’‡ Àˆ‹ • ‹ Žƒ –‡ ‘Ž‘‰‹ƒ ƒ†‡“—ƒ†ƒ’‡”‹’Ž‡‡–ƒ”Žƒƒ—ˆƒ –—”ƒ‘‹’”‡••‹×†‹‰‹–ƒŽǤ     ‘‹ƒ”‡ŽŽŽ‡‰—ƒ–‰‡‹‡Ž•”‡ —”•‘•‡š’”‡••‹—•‹†‡• ”‹’–‹—•†‡Žƒ ”‡’”‡•‡–ƒ ‹×ƒ C3.

Formalitzar les idees i els projectes amb suport gràfic i volumètric  ’”ƒ”Ž‡•‡‹‡•ǡ–° ‹“—‡•‹ ‘†‹•†‡”‡’”‡•‡–ƒ ‹×‰”ˆ‹ ƒ‹ ˜‘Ž—°–”‹ ƒ ‘—‹ ƒ”Ž‡•‹†‡‡•‹‡Ž•’”‘Œ‡ –‡• ‹–Œƒ­ƒ–Ž‡•‘˜‡•–‡ ‘Ž‘‰‹‡•    Orientacions didàctiques de la competència Per assegurar un desenvolupament correcte de la competència, s’han de trobar espais temporals ’”‘‰”ƒƒ–•’‡”“—°l’alumne pugui posar en pràctica, di˜‡”•‡•˜‡‰ƒ†‡•ǡ‡Žˆ‡–†‡ˆ‘”ƒŽ‹–œƒ”Ž‡•‹†‡‡•‹ ‡Ž•’”‘Œ‡ –‡•ǡ‘‘±•†ƒ˜ƒ–†‡Ž†‘ ‡–•‹×–ƒ„±†ƒ˜ƒ–†‡Ž• ‘’ƒ›•ǡƒ„—‹••ƒ–‰‡’”‘’‹‹ —• ‘†‹•‡•’‡ Àˆ‹ •Ǥ 2•‡ ‡••ƒ”‹ǡ†‘ •ǡ ”‡ƒ”•‹–—ƒ ‹‘•†‡Ž–‹’—•Œ‘ †‡”‘Ž•†—”ƒ–‡Ž’”‘ ±•ǡ’‡”“—°l’alumne exerciti i desenvolupi la retòrica com a emissor i esdevingui orador, des d’una perspectiva em’–‹ ƒ‡˜‡”•‡Ž• ”‡ ‡’–‘”•†‡Ž‡••‡˜‡•’”‘’‘•–‡•Ǥ A l’hora de comunicar les idees i ‡Ž•projectes caldrà fer presentacions orals amb suport d’elements ‰”ˆ‹ •†‹‰‹–ƒŽ•‘‡’ƒ’‡”ǡ‹‡Žƒ„‘”ƒ”†‘••‹‡”•†‡–”‡„ƒŽŽ‡š’Ž‹ ƒ–‹—•‹ƒ”‰—‡–ƒ–‹—•‘•‘Žƒ‡–†‡Žƒ ’”‘’‘•–ƒˆ‹ƒŽ‹–œƒ†ƒ•‹×†‡–‘–‡Ž’”‘ ±• ”‡ƒ–‹—Ǥ±•ƒ±•ǡŽƒ’”‘†— ‹×†‡ƒ“—‡–‡•ǡ‘†‡Ž•‹ ’”‘–‘–‹’•’‡”‡–”˜ƒŽ‹†ƒ”‹comprendre d’una forma ±•–ƒ‰‹„Ž‡Ž‡•‹†‡‡•‹‡Ž•’”‘Œ‡ –‡•Ǥ     RECURSOS D’APRENENTATGE Ž’”‘‰”ƒƒ†‡†‹••‡›’”‘’‘•ƒ†‘•„Ž‘ •†‡”‡ —”•‘•ǡ ƒ†ƒ• —d’ells amb uns recursos específics i pensats ’‡”†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”Ž‡•–”‡• ‘’‡–° ‹‡•ǡ„Ž‘ ͳEl disseny coma disciplina global‹„Ž‘ ʹEl disseny com a sistema de comunicacióǤ„†×•„Ž‘ •‘ˆ‡”‡‹š‡Žƒ’‘••‹„‹Ž‹–ƒ–ƒŽ•ƒŽ—‡•†‡–”‡„ƒŽŽƒ”ƒ—ƒ‡• ƒŽƒ’”‘’‡”ƒ‹’”Öš‹ƒ ƒ‡ŽŽ•‹–ƒ„±ƒ—ƒ‡• ƒŽƒ±•‰Ž‘„ƒŽǤ Ž•†‘•„Ž‘ •‡•–ƒ‡•–”— –—”ƒ–•‹’‡•ƒ–•’‡”•‡”–”‡„ƒŽŽƒ–•†‡ƒ‡”ƒ•‹—Ž–‹ƒ‹ ‘’Ž‡‡–”‹ƒǤ  Ž‘ ͳǣEl disseny com a disciplina global, s’organitza al voltant de –”‡•ƒ•’‡ –‡•„•‹ •ǣ Ǧ‘ˆ— ‹‘ƒŽƒ‘•–”ƒ‡–’‡”‡–‡†”‡“—°±•Žƒ ”‡ƒ–‹˜‹–ƒ–‹“—‹••×‡Ž••‡—•‡ ƒ‹•‡•‹’”‘ ‡†‹‡–•Ǥ Ǧ—°±•Žƒ‡–‘†‘Ž‘‰‹ƒ†‡Ž†‹••‡›‹“—‹‡••×Ž‡•ˆƒ•‡•ǡ‡Ž•°–‘†‡•ǡŽ‡•–° ‹“—‡•‹Ž‡•‡‹‡•†‡Ž’”‘ ±• ”‡ƒ–‹— “—‡ ƒŽƒ†“—‹”‹”ǡ ‘°‹š‡”‹’‘•ƒ”‡’” –‹ ƒ’‡”†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”Žƒ ”‡ƒ–‹˜‹–ƒ–ƒ’Ž‹ ƒ†ƒƒŽ†‹••‡›Ǥ ǦŽƒ’ƒ ‘’Ž‡š†‡Ž†‹••‡›‹Žƒ•‡˜ƒ†‹‡•‹×‰Ž‘„ƒŽ‹—Ž–‹†‹• ‹’Ž‹”‹ƒǡ±•ƒ†‹”ǡ“—ƒ‹ Ž‘——’”‘†— –‡ǡ —‰”ˆ‹ ǡ—ƒ‘†ƒ‘—‹–‡”‹‘”‹•‡‹–‡”†‹• ‹’Ž‹ƒ”‹†‡Ž†‹••‡›ǡ“—ƒƒ“—‡•–ƒ†‹‡•‹×•‡•—•–‡–ƒ‹‡• nodreix d’altres disciplinesǤ„†×•†‹‡•‹‘•ƒƒŽ‹–œƒ†‡•‹‡•–—†‹ƒ†‡•‡”‡Žƒ ‹×ƒ„‡Ž•‡— ‘–‡š–Š‹•–Ö”‹  ‹ —Ž–—”ƒŽǤ Aquests tres aspectes s’enfoquen des d’un punt de vista teòric i pràct‹ ǡ’‘•ƒ–‡•’‡ ‹ƒŽ°ˆƒ•‹‡‡Ž–”‡„ƒŽŽ ‹†‹˜‹†—ƒŽǡ‰”—’ƒŽ‹ ‘ŽȉŽ‡ –‹—Ǥ  Ž„Ž‘ ʹǡEl disseny com a sistema de comunicacióǡ•‡ ‡–”ƒ‡Ž‡•ˆ— ‹‘• ‘—‹ ƒ–‹˜‡•†‡Ž†‹••‡›ǡ‡Ž˜ƒŽ‘” •‡–‹  †‡Ž• •‡—• ˆ‘ƒ‡–• ‹ –‘–• ‡Ž• ƒ•’‡ –‡• ˆ‘”ƒŽ• “—‡ ’‡”‡–‡ –”ƒ•ˆ‘”ƒ” Ž‡• ‹†‡‡• ‡ ”‡ƒŽ‹–ƒ–• ‘„Œ‡ –—ƒŽ•ǡ‡•’ƒ‹ƒŽ•‘˜‹•—ƒŽ•Ǥ—•‡–‹–‘Ž–ƒ’Ž‹ǡƒ“—‡•–„Ž‘ –”‡„ƒŽŽƒ–ƒ–en l’àmbit de Žƒ ‘’‡–° ‹ƒʹǡ ’‡”“—°‘ˆ‡”‡‹šŽ‡•„ƒ•‡•’‡”’‘†‡”ˆ‘”ƒŽ‹–œƒ”‹ ”‡ƒ”ǡ ‘†‡Žƒ ‘’‡–° ‹ƒ͵ǡ‡‘ˆ‡”‹”Ž‡•‡‹‡•’‡”“—° l’alumnat ƒ†“—‹”‡‹š‹Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•‹•‹‰—‹ ƒ’ƒ­†‡˜‹•—ƒŽ‹–œƒ”‹’Žƒ•ƒ”‡Ž•‹••ƒ–‰‡•‹Ž‡•‹†‡‡•’‡Ž“—‡ˆƒƒ ’”‘–‘–‹’•ǡƒ“—‡–‡•‹‘†‡Ž•Ǥ  BLOC

1. EL DISSENY COM A DISCIPLINA GLOBAL El títol del bloc està estretament relacionat amb l’enfocament didàctic plantejat, ‡“—° ƒŽ˜‡—”‡‡Ž†‹••‡› ‘ —ƒ †‹• ‹’Ž‹ƒ ‰Ž‘„ƒŽ ‡ Žƒ “—ƒŽ s’interrelacionen creativitat, metodologia i multidisciplinari‡–ƒ–Ǥ Ž• –”‡• aspectes bàsics d’aquest bloc s’articulen i es complementen entre ells, dins del mapa complex del disseny i de Ž‡••‡˜‡•”‡Žƒ ‹‘•ƒ„ƒŽ–”‡•†‹• ‹’Ž‹‡•ǤŽ•ƒ”–‡ˆƒ –‡•Š—ƒ•ǡ ‘ƒ”‡•’‘•–ƒƒ—‡•‡ ‡••‹–ƒ–•‹ƒ—• ’”‘„Ž‡‡•ǡ•×‡Ž”‡•—Ž–ƒ–†‡Ž†‹••‡›‹ǡ’‡”–ƒ–ǡ ƒŽ†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”‹ ‘°‹š‡”‡Ž•°–‘†‡•’‡”ƒƒŽ‹–œƒ”‹•ƒ„‡” ‘Šƒ‡•–ƒ–’‡•ƒ–•ƒ“—‡•–•ƒ”–‡ˆƒ –‡•Ǥƒƒ–—”ƒŽ‡•ƒ†‹˜‡”‰‡–‹ ‘˜‡”‰‡–†‡Ž’”‘ ±• ”‡ƒ–‹—ƒ’ƒ”–‹”†‡Žƒ   repetició de les fases d’anàlisi i síntesi estableix una estructura traslladada a di˜‡”•‘•‘†‡Ž•–‡Ö”‹ •ǡ‡‡Ž• “—ƒŽ•‡Ž‘†‡Ž’”‡†‘‹ƒ–±•‡Ž†‡Ž†‘„Ž‡†‹ƒƒ–Ǥ “—‡•– „Ž‘ –ƒ„± ”‡ —ŽŽ Žƒ Š‹•–Ö”‹ƒ ‹ l’evolució del concepte de disseny, ‡Ž• •‡—• ‡•†‡˜‡‹‡–• ±• •‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹—• ƒ ’ƒ”–‹” †‡ Žƒ ”‡˜‘Ž— ‹× ‹†—•–”‹ƒŽ ‹ ’‘•ƒ ‡ ”‡Žƒ ‹× ‡Ž †‹••‡› ƒ„ Žƒ •‘ ‹‡–ƒ–ǡ Žƒ —Ž–—”ƒ ‹ Ž‡• ƒ‹ˆ‡•–ƒ ‹‘•ƒ”–À•–‹“—‡•“—‡Š‹ ‘˜‹—‡ǤƒŠ‹•–Ö”‹ƒ±•‹’‘”–ƒ– ‘ƒ•—’‘”–‹‡‹ƒ†‡’‡•ƒ‡–’‡”ƒŽ ˆ—–—”Ǥ Bloc

1. El disseny com a disciplina global  FETS I CONCEPTES  La ment del futur: creativitat, fantasia, intuïció i invenció ● Ž’‡•ƒ‡– ‘˜‡”‰‡–Ȁ†‹˜‡”‰‡– ● ƒ ”‡ƒ–‹˜‹–ƒ– ● ƒ’‡” ‡’ ‹×‹Žƒ‡Ö”‹ƒ ● Ž•‹•–‡ƒ ‘‰‹–‹—‹‡Ž•‹•–‡ƒ‡‘ ‹‘ƒŽ ● ‡•‡‘ ‹‘•ƒŽƒ˜‹†ƒ“—‘–‹†‹ƒƒ  Metodologia del disseny: processos i mètodes ● ‡•ƒ’”‘š‹ƒ ‹‘•‡–‘†‘ŽÖ‰‹“—‡•ƒŽ†‹••‡›Ǥ ● L’enfocament empíric i el mètode analíticǤ ● Els mètodes d’anàlisi: observació, classificació, comparació, síntesi “—ƒ–‹–ƒ–‹˜ƒ‹“—ƒŽ‹–ƒ–‹˜ƒǤ ● Ž„”Àˆ‹‰, l’autobrífing ‘ ‡Žcontrabrífing. ● Ž• ƒ•‘•†‡†‹••‡›ǣ‹ŽŽ‘”ƒǡ”‡†‹••‡›ǡ‘—’”‘†— –‡Ǥ ● Ž ’”‘ ±• †‡ †‹••‡›ǡ †‡ˆ‹‹ ‹× ‹ ˆƒ•‡•ǣ ‘„•‡”˜ƒ ‹×ǡ ‹†‡ƒ ‹×ǡ ‡š’‡”‹‡–ƒ ‹×ǡ ˜ƒŽ‹†ƒ ‹×ǡ‹’Ž‡‡–ƒ ‹×Ǥ ● Ž•°–‘†‡•ǡŽ‡•–° ‹“—‡•‹Ž‡•‡‹‡•†‡Ž’”‘ ±•†‡†‹••‡›Ǥ  El mapa complex del disseny i la seva relació amb altres disciplines   ● Ž†‹••‡›‡”‡Žƒ ‹×ƒ„Ž’‡‰‹›‡”‹ƒǡŽ‡•ŽŽ‡‰ò‡•ǡŽ‡• ‹° ‹‡••‘ ‹ƒŽ•ǡl’ƒ”–ǡ l’ƒ”“—‹–‡ –—”ƒǡŽ‡• ‹° ‹‡•’—”‡•ǡŽƒ‹ˆ‘”–‹ ƒǤ ● Žƒ‹š‡‡–†‡Ž•‘„Œ‡ –‡•ǡŽa relació entre l’objecte i l’homeǤ ● De l’artesania al disseny industrialǤ ● ‹•–Ö”‹ƒ†‡Ž†‹••‡›ǣŽ‡•‡• ‘Ž‡•Ǥ ● ”À‰‡•‹„‹–•†‡Ž†‹••‡› ‘–‡’‘”ƒ‹Ǥ ● Els artefactes humans com a resposta a necessitats d’ï• ‹ ‡‘ ‹‘ƒŽ•ǣ fisiològiques, socials i psicològiques aplicades al món de l’objecteǤ ● Ž•—•—ƒ”‹•‹‡Ž•‡•–‹Ž•†‡˜‹†ƒǤ  PROCEDIMENTS  ● ”‰ƒ‹–œƒ ‹×†‡Ž’”‘ ±•†‡†‹••‡›ƒ’ƒ”–‹”†‡Žƒ—–‹Ž‹–œƒ ‹×†‡’”‘ ‡†‹‡–• d’anàlisi, raonaments, intuïcions i experiènciesǤ ● Representació analògica i digital a l’hora de voler comunicar els conceptes, les ‹†‡‡•‹Ž‡•’”‘’‘•–‡•“—‡†‡ˆ‹‡‹š‡Ž‡•ˆƒ•‡•†‡Ž•‡—’”‘ ±•†‡†‹••‡›ǡ ‹†‡’‡†‡–‡–†‡Ž•—’‘”–Ǥ ● „•‡”˜ƒ ‹×‹ƒŽ‹•‹†‡Ž‡• ‘†— –‡•†‡Ž•—•—ƒ”‹•‹‡Ž•‡•–‹Ž•†‡˜‹†ƒǤ ● ‹ˆ‡”‡ ‹ƒ ‹×‡–”‡ˆ‘”ƒǡˆ— ‹×‹‡–‘”Ǥ ● ’”‘š‹ƒ ‹×ƒŽƒ”‡ƒŽ‹–ƒ–†‡Ž×’”‘ˆ‡••‹‘ƒŽǤ ● ‡†ƒ ‹×‹ƒ’Ž‹ ƒ ‹×†‡Ž„”Àˆ‹‰ǡƒ—–‘„”Àˆ‹‰‘ ‘–”ƒ„”Àˆ‹‰Ǥ ● š‡” ‹–ƒ ‹×†‡Ž’”‘ ±•†‡•À–‡•‹Ǥ ● Žƒ‹ˆ‹ ƒ ‹×†‡Ž–‡’•‹†‡Ž•”‡ —”•‘•Ǥ ● ‹ˆ‡”‡ ‹ƒ ‹× †‡Ž• ’”‹ ‹’ƒŽ• ‘˜‹‡–•ǡ ‡‹š‘• ‹ ‡• ‘Ž‡• †‡ Žƒ Š‹•–Ö”‹ƒ †‡Ž †‹••‡›Ǥ  ACTITUDS I VALORS  ● ‡” —”‹×• ● Capacitat d’empatia ‹ ‘ŽȉŽƒ„‘”ƒ ‹× ● ‡•‹„‹Ž‹–ƒ–‡˜‡”•‡Ž•˜ƒŽ‘”••‘ ‹ƒŽ•‹Žƒ•‘•–‡‹„‹Ž‹–ƒ–   ● ‡”‹‘˜ƒ†‘”ƒ’ƒ”–‹”†‡Ž’‡•ƒ‡–†‹˜‡”‰‡– ● ‡‹”—ƒƒ –‹–—†‹—ƒ˜‹•‹×ƒƒŽÀ–‹“—‡• ● ‘•–”ƒ”Ǧ•‡”‹‰‘”ו‡‡Ž’”‘ ±•†‡†‹••‡› ● ƒ”–‹ ‹’ƒ ‹×ƒ –‹˜ƒ‡‡Ž–”‡„ƒŽŽ‡‰”—’    Orientacions didàctiques del bloc Per entendre el disseny d’una manera global ±•‹’‘”–ƒ–‡–‡†”‡Žƒ•‡˜ƒ ‘’Ž‡š‹–ƒ–†‹• ‹’Ž‹ƒ”ǡ‡Ž••‡—• ‘”À‰‡•‹Žƒ•‡˜ƒ‡˜‘Ž— ‹×ƒ–”ƒ˜±•†‡ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒǡ‹“—‡‡Ž•°–‘†‡•’”‘Œ‡ –—ƒŽ••× ‘—•±•‡ŽŽ†‡Ž‡• ‡•’‡ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹‘•‹‡Ž•„‹–•ǤŽ• ‘‡‹š‡‡–•–‡Ö”‹ •s’han de reforçar constantment amb la pr –‹ ƒ†‹–”‡‹ ˆ‘”ƒ†‡Ž’ƒ—ŽƒǡŽ‡•˜‹•‹–‡•ǡŽ‡•‡“—‡•–‡•ǡ‡Ž••ƒˆƒ”‹•ˆ‘–‘‰”ˆ‹ •ǤǤǤ La ment del futur: creativitat, fantasia, intuïció i invenció ±•‹’‘”–ƒ–“—‡l’ƒŽ—‡‡–‡‰—‹ ‘ˆ— ‹‘‡ Žƒ‡–ǡŽ‡•‡‘ ‹‘•‹‡Ž•’”‘ ‡••‘• ”‡ƒ–‹—•‰” ‹‡•ƒ‡š‡” ‹ ‹•’” –‹ •“—‡‡Ž•‘ˆ‡”‡‹š‹†‹˜‡”•‘•”‡’–‡•†‡ ’‡•ƒ‡–Ǥ š‡” ‹ ‹• †‡ pluja d’idees ƒŽ ˜‘Ž–ƒ– d’un simple concepte poden desenvolupar el pensament †‹˜‡”‰‡–‹‡Ž•exercicis d’obs‡”˜ƒ ‹×‹•À–‡•‹’‘†‡†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”‡Ž’‡•ƒ‡– ‘˜‡”‰‡–Ǥ –—à ‹×ǡ†‡†— ‹×ǡ ”‡ƒ ‹×‹‡””‘”•×Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•“—‡l’ƒŽ—‡Šƒ†‡†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”Ǥ‡•–‡‘”‹‡•ƒŽ˜‘Ž–ƒ–†‡Ž†‹••‡›‡‘ ‹‘ƒŽ –ƒ„±•×‹’‘”–ƒ–•’‡”†‡• ‘„”‹” ‘‹’‡”“—°‡Ž•‘„Œ‡ –‡•‡•ƒ‰”ƒ†‡‘‘‹ ‘Žƒ‡Ö”‹ƒ‹Ž‡•‡‘ ‹‘• ƒˆ‡ –‡Žƒ ”‡ƒ–‹˜‹–ƒ–ǤL’ƒŽ—‡Šƒ†‡†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”—“ò‡•–‹‘ƒ‡– ‘•–ƒ–†‡’‡”“—°Ž‡• ‘•‡••×ƒ‹šÀ‹ no d’una altra maneraǤ ‘•ƒ•’‡ –‡•‹’‘”–ƒ–•†‡Ž„Ž‘ ‹†‡•‡˜‘Ž—’ƒ–•‡ ŽƒMetodologia del disseny: processos i mètodes •×Žƒ destresa a l’hora de generar idees alternatives, en qualitat i quantitat, i la gestió del temps i dels recursos.

Cal ƒ’”‡†”‡ƒ’Žƒ‹ˆ‹ ƒ”‹•‹–‡–‹–œƒ”†‡ƒ‡”ƒ”‡‹–‡”ƒ†ƒŽ‡•ˆƒ•‡•†‡Ž’”‘ ±•†‡†‹••‡›.

L’alumne ha d’entendre “—‡Žƒ ”‡ƒ–‹˜‹–ƒ–‡ ‡••‹–ƒ—°–‘†‡‹“—‡Žƒ‹•’‹”ƒ ‹×•‘”‰‹”†‡Žƒ”‡Žƒ ‹×‡–”‡‹†‡‡•‹ ‘‡‹š‡‡–•ǢŽƒ ”‡ƒŽ‹–ƒ– †‡Ž × ’”‘ˆ‡••‹‘ƒŽ Šƒ †‡ •‡” ‡Ž ‘†‡Ž †‡ ‘ ‡• –”‡„ƒŽŽƒ ‡ ‡Ž ƒ’ †‡Ž †‹••‡› ‹ ‡Ž• „”Àˆ‹‰•ǡ ƒ—–‘„”Àˆ‹‰• ‘ ‘–”ƒ„”Àˆ‹‰• han de ser pràctiques habituals en aquesta assignatura.

Sempre s’haur †‡ ‘’ƒ‰‹ƒ”Žƒ–‡‘”‹ƒ‹Žƒ’” –‹ ƒ’”‘’‘•ƒ–‡š‡” ‹ ‹•‹†‹˜‹†—ƒŽ•‹‰”—’ƒŽ•‹–”‡„ƒŽŽƒ–ƒ„•—’‘”–• ‘‡Ž• collage d’idees ‹‡Ž•“—ƒ†‡”•†‡†Ʋ‡•„‘••‘•Ǥ  El mapa complex del disseny i la seva relació amb les altres disciplines els alumnes han d’aprendre a estructurar el procés de treball mitjançant l’observació d’allò que els envolta i la relació amb les altres †‹• ‹’Ž‹‡•Ǥ‘’‘†‡‘„Ž‹†ƒ”ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ†‡Ž†‹••‡›ǡque ens proporciona multitud d’exemples de com s’ha donat solució a les necessitats de la societat partint de l’anàlisi dels estils de vida al llarg dels segles.

Cal entendre les conductes i respostes dels usuaris a través de l’observació †‹”‡ –ƒ‹•‹–—Ǥ   Finalment no hem d’oblidar el context geogràfic en “—°‡•–”‘„‡’‡”’‘†‡” ‘°‹š‡”ǡ’‡”‡š‡’Ž‡ǡl’artesania †‡—–ƒ›ƒǡƒ„‡Ž••‡—•ƒ–‡”‹ƒŽ•‡•’‡ Àˆ‹ •‹Žƒ•‡˜ƒ‡˜‘Ž— ‹×‹–”ƒ•ˆ‘”ƒ ‹× ƒ’ƒŽ†‹••‡›‹†—•–”‹ƒŽǤ BLOC

2. EL DISSENY COM A SISTEMA DE COMUNICACIÓ ƒ ‘—‹ ƒ ‹×±s la base d’aquest bloc que aprofundeix en el que sא‡Ž•ƒ•’‡ –‡•–ƒ‰‹„Ž‡•‹’‡” ‡’–‹„Ž‡•†‡Ž †‹••‡›†‡•†‡Žƒ’‡”•’‡ –‹˜ƒ•‹– –‹ ƒǡ”‡ˆ‡”‡–ƒŽƒ‘”ˆ‘Ž‘‰‹ƒǡ‹•‡–‹ ƒǡ”‡ˆ‡”‡–ƒŽ•‹‰‹ˆ‹ ƒ–Ǥ ƒ’”‹‡”ƒ’ƒ”–ǡFuncions comunicatives del dissenyǡ•‡ ‡–”ƒ‡Žƒ”‡Žƒ ‹×‡–”‡–‘–‡•Ž‡•ˆ— ‹‘•†‡Ž†‹••‡›‹ ‡Žƒ†‹‡•‹×‡•–°–‹ ƒ‹ˆ— ‹‘ƒŽ ‘ƒ•—’‘”–ƒ˜ƒŽ—ƒ„Ž‡†‡Ž•ƒ”–‡ˆƒ –‡•Ǥƒ•‡‰‘ƒ’ƒ”–ǡSemàntica de la forma i dels materialsǡƒ’”‘ˆ—†‡‹š‡‡Ž•ƒ•’‡ –‡•“—‡‡•–”— –—”‡‡Žƒ–‡‹šŽŽ‡‰—ƒ–‰‡†‡Ž†‹••‡›ȋŽƒ•‹–ƒš‹Ȍǡ‡Ž• •‹•–‡‡•†’‘”‰ƒ‹–œƒ ‹×ȋŽƒ ‘’‘•‹ ‹×Ȍǡ‹Ž‡•Ž‹‹–ƒ ‹‘•“—‡’”‡•‡–‡Ǥ Ž„Ž‘ –”ƒ –ƒ•‹•–‡–‹ ƒ‡––‘–•‡Ž•ƒ•’‡ –‡•„•‹ •†‡Žƒ’”‘†— ‹×†‡Ž•ƒ”–‡ˆƒ –‡•ǡ†‡Ž•‡•’ƒ‹•‹†‡Ž•‡Ž‡‡–• †‡Žƒ ‘—‹ ƒ ‹×˜‹•—ƒŽ–‡‹–‡ ‘’–‡Žƒ•‡˜ƒ†‹‡•‹×ˆÀ•‹ ƒ’‡”Ö–ƒ„±†‹‰‹–ƒŽǤ  Bloc

2. El disseny com a sistema de comunicació  FETS I CONCEPTES  Funcions comunicatives del disseny ● Ž†‹••‡› ‘ƒ’”‘ ±• ‘—‹ ƒ–‹—ǣˆ— ‹×†‡Ž‹••ƒ–‰‡Ǥ ● ‡•ˆ— ‹‘•†‡Ž†‹••‡›ǣŽƒˆ— ‹×’” –‹ ƒǡŽƒˆ— ‹×‡•–°–‹ ƒǡŽƒˆ— ‹×•‹„ÖŽ‹ ƒ ‹Žƒˆ— ‹×‡‘ ‹‘ƒŽǤ ● Ž“—‡±•„‡ŽŽ‹‡Ž“—‡±•ŽŽ‡‹‰Ǥ ● „Œ‡ –‡•‹”‡ ‘”†•Ǥ  Semàntica de la forma i dels materials La forma ● Ž•ƒ•’‡ –‡• ‘ ‡’–—ƒŽ•†‡Žƒˆ‘”ƒǤ ● ƒ”‡Žƒ ‹×‡–”‡Žƒˆ‹‰—”ƒ‹Žƒˆ‘”ƒǤ ● ‡•ˆ‘”‡•‘”‰‹“—‡•‹Ž‡•ˆ‘”‡•‰‡‘°–”‹“—‡•Ǥ   ● L’estructura i els principis d’organització de la forma: el mòdul, el sistema i les —‹‘•Ǥ ● ‡•ˆ‘”‡• ‘ƒ•‹‰‡•Ǥ ● Ž’‘†‡” ‘—‹ ƒ–‹—†‡Ž•‘„Œ‡ –‡•‹†‡Ž•ƒ–‡”‹ƒŽ•Ǥ   Les textures ● La textura i la superfície en l’entorn natural i artificialǤ ● ƒ–‡š–—”ƒ˜‹•—ƒŽǤ ● ƒ–‡š–—”ƒ– –‹ŽǤ  La llum i el color ● Ž•ˆ‘ƒ‡–•†‡’‡” ‡’ ‹×†‡Ž ‘Ž‘”Ǥ ● L’estructura cromàtica: matís, saturació, brillantorǤ ● ƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ†‡Žcolor aplicada a l’entornǤ ● ƒŽŽ—‹Žƒ•—’‡”ˆÀ ‹‡ǣŽ‡ –—”ƒ†‡Ž‡•‘„”‡•Ǥ  La composició ● Ž•‡Ž‡‡–•„•‹ •†‡Žƒ ‘’‘•‹ ‹×Ǥ ● La retícula com a estructura d’ordreǤ ● ƒ”‡–À —Žƒ‹Ž‡••‡˜‡•ˆ— ‹‘•Ǥ ● Ž•‡Ž‡‡–•‡• ƒŽƒ”•†‡Ž‡•ˆ‘”‡•˜‹•—ƒŽ•Ǥ ● Žˆ‘”ƒ–ǡla grandària i l’escalaǤ ● Ž•‡Ž‡‡–•†‹‹ •†‡Ž‡•ˆ‘”‡•˜‹•—ƒŽ•Ǥ ● Ž‘˜‹‡–ǡŽƒ–‡•‹×‹‡Ž”‹–‡Ǥ ● ‡•˜ƒ”‹ƒ„Ž‡•‡•’ƒ ‹ƒŽ•ǣ˜‘Ž—ǡ‹–‡”‹‘”ǡ‡š–‡”‹‘”ǡ’Ž‡ǡ„—‹–ǡ’‘•‹ ‹×ǡ†‹•– ‹ƒ‹ ’”‘ˆ—†‹–ƒ–Ǥ ● L’estructura: principis d’organització de la forma: mò†—Žǡ•‹•–‡ƒǡ—‹‘•Ǥ  Els materials ● ƒ–—”ƒȀƒ”–‹ˆ‹ ‹Ǥ ● ƒ–°”‹ƒ‹ƒ–‡”‹ƒŽ•Ǥ ƒÀŽ‹‡•„•‹“—‡•†‡ƒ–‡”‹ƒŽ•Ǥ    La relació entre la funció i l’usuari ● Els principis d’antropometria i d’ergonomia: ambiental i cognitivaǤ ● Ž ‘–‡š–ˆÀ•‹ ‡•’ƒ ‹ƒŽ‹‡Ž ‘–‡š–•‘ ‹‘ —Ž–—”ƒŽ†‡Ž•‘„Œ‡ –‡•Ǥ  El disseny sostenible ● Ž ‹ Ž‡†‡˜‹†ƒǤ ● Reduir, reciclar, reutilitzar i l’ecodissenyǤ  Interacció y disseny ● ”“—‹–‡ –—”ƒ†‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×Ǥ ● ‹••‡›‹‡•–”ƒ–°‰‹‡•†‡ ‘—‹ ƒ ‹×Ǥ  Els codis de representació ● Els signes en la comunicació visual: la icona, l’índex i el símbolǤ ● Ž••‹•–‡‡•†‡”‡’”‡•‡–ƒ ‹×‰”ˆ‹ ƒƒƒŽÖ‰‹ •‹†‹‰‹–ƒŽ•Ǥ  PROCEDIMENTS   En l’àmbit de la forma, la textura, la llum i el color, la composició i els materials ● ‡ˆ‹‹ ‹×†‡Ž•ˆ‘ƒ‡–•†‡Ž†‹••‡›Ǥ ● ’Ž‹ ƒ ‹×†‡Ž•’”‹ ‹’‹•†‡Žƒ ‘’‘•‹ ‹×˜‹•—ƒŽ‹‡•’ƒ ‹ƒŽǤ ● ‹ˆ‡”‡ ‹ƒ ‹×ǡŽ‡ –—”ƒ‹ƒ’Ž‹ ƒ ‹×†‡Žƒ”‡–À —ŽƒǤ ● –‹Ž‹–œƒ ‹×†‡Ž•‡Ž‡‡–•„•‹ •†‡ŽŽŽ‡‰—ƒ–‰‡’Ž•–‹ ǣˆ‘”ƒǡ ‘Ž‘”‹ ‘’‘•‹ ‹× ‡‡Ž’”‘ ±•†‡†‹••‡›Ǥ ● Expressió d’idees, sensacions, emocions i coneixementsǤ ● –‹Ž‹–œƒ ‹×†‡Ž‡•‘˜‡•–‡ ‘Ž‘‰‹‡•’‡”–”ƒ•‡–”‡—ƒ‹†‡ƒǤ ● ‘„‹ƒ ‹×†‡ƒ–‡”‹ƒŽ•’‡”ƒ—ï• ‘—‹ ƒ–‹—Ǥ  La relació entre la funció i l’usuari ● „•‡”˜ƒ ‹×de l’entorn i experiència empírica. ● Lectura d’una taula antropomètrica i aplicació a —‡•–—†‹†‡ ƒ•‡”‰‘Ö‹ ”‡ƒŽǤ    Codis de representació i comunicació ● ‡ˆ‹‹ ‹×‹†‹ˆ‡”‡ ‹ƒ ‹×†‡Ž••‹•–‡‡•†‡•‹‰‡•‡Žƒ ‘—‹ ƒ ‹×˜‹•—ƒŽǣŽƒ‹ ‘ƒǡ l’índex i el sÀ„‘ŽǤ ● ‹ˆ‡”‡ ‹ƒ ‹×‹ƒ’Ž‹ ƒ ‹×†‡Ž• ‘†‹••‡–‹ •†‡ˆ‘”‡•ǡƒ–‡”‹ƒŽ•‹ ‘Ž‘”•Ǥ ● ’Ž‹ ƒ ‹×†‡Ž•‡Ž‡‡–•‡• ƒŽƒ”•†‡Ž‡•ˆ‘”‡•˜‹•—ƒŽ•‡†‘•†‹‡•‹‘•ǡ’Žƒ• ‹–”‡•†‹‡•‹‘•ǡƒ“—‡–‡•ǡ‘†‡Ž•‹’”‘–‘–‹’•Ǥ ● š’”‡••‹×˜‘Ž—°–”‹ ƒƒ’ƒ”–‹”†‡l’aplicació dels elements escalars de les ˆ‘”‡•˜‹•—ƒŽ•‹†‡Ž•’Ž‘Ž•ȋƒ“—‡–‡•ǡ‘†‡Ž•‹’”‘–‘–‹’•ȌǤ ● •–”— –—”ƒ ‹×†‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×—–‹Ž‹–œƒ–†‹˜‡”•‘•‹–Œƒ•†‡ ‘—‹ ƒ ‹×Ǥ ● ‘—‹ ƒ ‹×’ï„Ž‹ ƒ†‡Ž•’”‘Œ‡ –‡•†‡ˆ‘”ƒ˜‡”„ƒŽǡ‰”ˆ‹ ƒ‹˜‘Ž—°–”‹ ƒǤ  ACTITUDS I VALORS  ● Tenir un raonament crític i argumentat respecte a l’espai, el món de la ‘—‹ ƒ ‹×‹‡Ž•‘„Œ‡ –‡•“—‡‡•‡˜‘Ž–‡Ǥ ● ‡”•‡˜‡”ƒ”‡Žƒ•‡Ž‡ ‹×†‡ƒ–‡”‹ƒŽ•’‡”ƒ—ï• ‘—‹ ƒ–‹—Ǥ ● Pulcritud en l’ús dels materialsǤ    Orientacions didàctiques del bloc Ž„Ž‘  ‡–”ƒ–‡Žƒ ‘—‹ ƒ ‹× ‘˜‹†ƒƒŽ ‘‡‹š‡‡–‹ƒŽƒ’” –‹ ƒ‡Žƒƒ–‡‹šƒ’”‘’‘” ‹×ǡŒƒ“—‡–‘–•‡Ž temes proposats es poden validar a través de l’experiència entesa tant com a comprovació di”‡ –ƒ †‡ procediments d’anàlisiǡ ‘en l’‡š’‡”‹‡–ƒ ‹×‡Žƒˆ‘”ƒŽ‹–œƒ ‹×†‡Ž‡•‹†‡‡•Ǥ Per poder expressar idees, sensacions, emocions i coneixements, l’alumne ha de dominar tots els elements „•‹ •ǣ ‘Ž‘”ǡ–‡š–—”ƒǡˆ‘”ƒǤǤǤi els codis de representació.

Al llarg d’aquest bloc caldrà assajar i practicar els ‘†‹•‰”ˆ‹ •†‡ˆ‘”ƒ‰Ž‘„ƒŽŒƒ“—‡ ƒ†ƒÀ–‡“—‡ ‘’”°‡Ž„Ž‘ Š‘’‡”‡–Ǥ  Semàntica de la forma i dels materials ’”‘’‘” ‹‘ƒ”‡Ž• ‘‡‹š‡‡–•„•‹ •‹ ƒŽ†”ˆ‡” ‘•–ƒ–‡–‡š‡” ‹ ‹• pràctics d’aquests elements.

L’alumne ha—”d’estudiar, diferenciar i aplicar conceptes bàsics de color, forma i ‘’‘•‹ ‹×ǡ‡š’‡”‹‡–ƒ”ƒ„ŽƒŽŽ—‘Žƒ–‹’‘‰”ƒˆ‹ƒǡ’‡”Ö–ƒ„±Šƒ—”†‡•ƒ„‡”ŽŽ‡‰‹”—ƒ–ƒ—Žƒƒ–”‘’‘°–”‹ ƒ ‘ ƒ’Ž‹ ƒ” elements escalars.

Els exercicis per treballar aquests elements hauran d’anar augmentant en   ‘’Ž‡š‹–ƒ–’‡”’‘†‡”ƒ••‘Ž‹”—„‘‹˜‡ŽŽ†‡ ‘‡‹š‡‡–‹†‡destresa a l’hora de formalitzar les idees i ‡Ž• ’”‘Œ‡ –‡•Ǥƒ ‘„‹ƒ ‹×†‡ƒ–‡”‹ƒŽ•‹Žƒ—‹×†‡†‹˜‡”•‡•’ƒ”–•‹‡Ž‡‡–•ƒŽŠ‘”ƒ’‘†‡ƒ’‘”–ƒ”ƒ“—‡•–‰”ƒ— †‡”‹“—‡•ƒǤ‡•‹„‹Ž‹–œƒ”l’ƒŽ—‡‡‡Ž ‘ ‡’–‡†‡•‘•–‡‹„‹Ž‹–ƒ–ƒ–”ƒ˜±•†’‡•–—†‹•†‡ ƒ•‘•‘†‡”‡ ‘ŽŽ‹†ƒ†‡ †ƒ†‡•–ƒ„±±s una tasca rellevant.

L’alumne ha†‡–”‡„ƒŽŽƒ”†‡ƒ‡”ƒ‹†‹˜‹†—ƒŽ‹en grup, a l’aula i fora de l’ƒ—Žƒǡ’‡”’‘†‡”‘„–‡‹”†‡•’”±•—ƒ”‡–”‘ƒ ‹×’‡”•‘ƒŽ‹ ‘ŽȉŽ‡ –‹˜ƒƒ’ƒ”–‹”†‡Ž•”‡•—Ž–ƒ–•Ǥ  ‹ƒŽ‡–±•‘Ž–‹’‘”–ƒ–•ƒ„‡” ‘—‹ ƒ”Žƒˆ‡‹ƒˆ‡–ƒǤ‡•‘˜‡•–‡ ‘Ž‘‰‹‡•ǡ‡Ž•’”‘–‘–‹’•‹Ž‡•ƒ“—‡–‡•ǡ Ž‡•’”‡•‡–ƒ ‹‘•‘”ƒŽ•‘–‡ƒ–”ƒŽ‹–œƒ†‡•Šƒ†‡•‡”•—’‘”–• ”‡ƒ–‹—•‹‹‘˜ƒ†‘”•’‡”’‘†‡”‡š’‘•ƒ”Ž‡• ”‡ƒ ‹‘• †‡ƒ‡”ƒ’ï„Ž‹ ƒǡŒƒ•‹‰—‹ƒŽƒ”‡•–ƒ†‡ ‘’ƒ›•‘ƒ—’ï„Ž‹ ±•ƒ’Ž‹Ǥ“—‡•–ƒ•’‡ –‡±•‡Ž“—‡†‘ƒ•‡–‹– ƒ–‘–‡Ž’”‘ ±•†‡–”‡„ƒŽŽǤ      CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1         És a partir del sentit crític que podem expressar una opinió raonada ’ƒ”–‹”†e procediments d’anàlisi i de síntesi †‡ l’entorn ‹†‡Ž ‘–‡š–‡“—‡Šƒ‡•–ƒ–†‹••‡›ƒ–•‡Ž•ƒ”–‡ˆƒ –‡•ǤƒŽ‹–œƒ”ƒ„•‡–‹– ”À–‹ Žƒ”‡Žƒ ‹×‡–”‡Ž‡• ‡ ‡••‹–ƒ–• ‹ Ž‡••‘Ž— ‹‘• –”‘„ƒ†‡•ǡ ƒ„•–”‡‹‡–Ǧ•‡†‡ Žƒ ‡”ƒ ‘†‹ ‹× †‡ ‘•—‹†‘” ‹ „—• ƒ– ƒ”‰—‡–• ‘Š‡”‡–•’‡”‹–‡”’”‡–ƒ”‡Ž×“—‡‡•‡˜‘Ž–ƒǤ ƒ˜‹•‹×†‡Ž’ƒŽ—‡Šƒpassar d’una visió i interpretació subjectiva‹“—‡˜ƒ±•‡ŽŽ†‡Žƒ‡”ƒ‡•–°–‹ ƒǡ†‡ l’ús, i de les solucions estereotipades ‹ƒ’Ž‹ ƒ”‡Ž•‡–‹– ”À–‹ ’‡”‡–‡†”‡‹ƒƒŽ‹–œƒ”†‡ƒ‡”ƒ‰Ž‘„ƒŽƒ•’‡ –‡• relacionats per exemple amb la sostenibilitat, el cicle de vida, l’adaptació al mercat, el valor social, les –‡ ‘Ž‘‰‹‡•ǡ‡Ž•’”‘ ‡••‘•‹‡Ž•ƒ–‡”‹ƒŽ•Ǥ Pertinència±•Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ–†‡ ‘’”‡†”‡†‡ƒ‡”ƒƒ†‡“—ƒ†ƒ‹ ‘˜‡‹‡–Ž‡•”‡Žƒ ‹‘•‡–”‡Žƒ†‹‡•‹× •‹– –‹ ƒ‹•‡–‹ ƒ†‡Ž•ƒ”–‡ˆƒ –‡•“—‡‡•‡˜‘Ž–‡Ǥ Significa que l’alumne Šƒ†‡ser capaç d’interpretar i expre••ƒ”Ž‡• ‘‡š‹‘•‡–”‡ˆ‘”‡•‹•‹‰‹ˆ‹ ƒ–•‹“—‡ •‹‰—‹’‡”–‹‡–•‡”‡Žƒ ‹×ƒ„les necessitats dels usuaris.

La pertinència posa l’accent en la ‹†‘‡Ã–ƒ–†‡Ž‡• ”‡Žƒ ‹‘•†‡ ‘–”ƒ•–‹†‡•‹‹Ž‹–—†‡–”‡ƒ”–‹†‹••‡›Ǥ Adequacióen la contextualització de l’artefacte en el seu entorn històric, social i culturalǤ •”‡ˆ‡”‡‹šƒŽƒ“ualitat d’un artefacte de ser apropiat o no respecte al seu entorn històric, social i cultural.

Cal “—‡l’‡•–—†‹ƒ–•‹‰—‹ ƒ’ƒ­†‡”‡ ‘°‹š‡”i contextualitzar el grau d’innovació, ˜‹‰° ‹ƒ‘‘„•‘Ž‡• ° ‹ƒ†‡Ž• ƒ”–‡ˆƒ –‡•‹‡Ž•‡—‹˜‡ŽŽd’adaptació als te’•ǡŽ‡•‡ ‡••‹–ƒ–•ǡŽƒ•‘ ‹‡–ƒ–ǡl’estètica‹Ž‡•–‡ ‘Ž‘‰‹‡•†‡Ž‘‡–Ǥ   C1 Interpretar l’entorn dels artefactes mitjançant l’anàlisi de les necessitats CA1.

Sentit crític CA2.

Pertinència CA3.

Adequació      CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2             A l’hora d’estructurar el procés creatiuǡ Žƒ destresa±•Ž’Šƒ„‹Ž‹–ƒ–“—‡s’observaa l’hora d’ƒ’Ž‹ ƒ”•‹—Ž–‹ƒ‡– †‹˜‡”•‘•’”‘ ‡†‹‡–•ǡ†‡†—”ƒ–‡”‡—’”‘ ±•divergent i convergent i d’aplicarǦho des d’un punt de vista ‘’‡”ƒ–‹—‡‡Ž’”‘ ±• ”‡ƒ–‹—Ǥ L’ocurrència ‡ Ž’estructuració del procés creatiu, és la ƒ’ƒ ‹–ƒ– †‡ ‰‡‡”ƒ” ‹†‡‡•ǡ †‡ –”‘„ƒ” ‹ ’”‘’‘•ƒ” •‘Ž— ‹‘•‹‘˜ƒ†‘”‡•ǡ“—‡•‹‡–‡•‡• ‘ƒ‘”‹‰‹ƒŽ•Ǥ“—‡•–ƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ–†‡ˆ—‹‰†‡Žƒ ֒‹ƒ‹†‡Žƒ‹‹–ƒ ‹× d’estereotipsǡ‹ƒ’ƒ”–‹”†‡ ‘–”ƒ•–ƒ”Ž‡•‹†‡‡•ƒ„diveros condicionants d’espai i de temps“—‡•‹—Ž‹Žƒ ”‡ƒŽ‹–ƒ–’”‘ˆ‡••‹‘ƒŽǤEn l’ocurrència ƒŽ†”–ƒ„±–‡‹”‡ ‘’–‡†‡ƒ‡”ƒ”‡ˆŽ‡š‹˜ƒl’efectivitat i la viabilitat †‡Žƒ’”‘’‘•–ƒǤ L’adequaci󱕎ƒ“—ƒŽ‹–ƒ–†‡•‡”ƒ’”‘’‹ƒ–‹’”‘’‘” ‹‘ƒ–‡Žƒ†‡ˆ‹‹ ‹×†‡Žƒ”‡•’‘•–ƒ†ƒ˜ƒ–†‡Ž‡•‡ ‡••‹–ƒ–• ‘†‡Ž•’”‘„Ž‡‡•ƒ•‘Ž— ‹‘ƒ”Ǥ“—‡•–ƒ“—ƒŽ‹–ƒ–s’Šƒ†‡–‡‹”‡ ‘’–‡‡Ž‡•ˆƒ•‡•†‡Ž’”‘ ±• ”‡ƒ–‹—ǡ†‡Žƒ ‰‡‡”ƒ ‹×†‡Žƒ‹†‡ƒƒŽ†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡–‹Žƒˆ‘”ƒŽ‹–œƒ ‹×†‡Žƒ’”‘’‘•–ƒ‘’‡­ƒˆ‹ƒŽǤ ±•ƒ±•ǡs’han de ‘°‹š‡”‹’”‡˜‡—”‡‡Ž• ‘†‹ ‹‘ƒ–•ˆ‘”ƒŽ•ǡƒ–°”‹ •ǡ–‡ ‘ŽÖ‰‹ •i culturals a l’hora de –‡‹”‡ ‘’–‡Žƒ•— ‡••‹×†‡Ž‡•ˆƒ•‡•Ǥ L’adequaci󒔇˜‡—Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ–†‡˜‹•—ƒŽ‹–œƒ”‡Ž’”‘†— –‡ˆ‹ƒŽƒ„ƒ•“—‡‡š‹•–‡‹š‹Ǥ    C2 Estructurar el procés creatiu a partir del procés del disseny CA1.

Destresa  CA2.

Ocurrència  CA3.

Adequació     CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C3             L’adequació‡s refereix a la qualitat d’escollir de manera apropiada i proporcionada els formats i ‡Ž••—’‘”–• ±•ƒ†‹‡–•’‡”ƒŽƒˆ‘”ƒŽ‹–œƒ ‹×‹ ‘—‹ ƒ ‹×†‡Ž’”‘Œ‡cte, per aconseguir el màxim d’‡ˆ‹ ‹° ‹ƒ†‡Ž‹••ƒ–‰‡ ‹ˆƒ ‹Ž‹–ƒ”Žƒ ‘’”‡•‹×ƒŽ”‡ ‡’–‘”“—‡•‹‰—‹ Ž‹‡–ǡ—•—ƒ”‹ǡ‡’”‡•ƒǡ‰”ƒ’ï„Ž‹ ‘‡•’‡ Àˆ‹ Ǥ “—‡•– ±• — ƒ•’‡ –‡ ˆ‘ƒ‡–ƒŽ ’‡”“—° Ž’e•–—†‹ƒ– ’—‰—‹ ƒ†ƒ’–ƒ” ƒ†‡“—ƒ†ƒ‡– Žƒˆ‘”ƒŽ‹–œƒ ‹× ‹ ‘—‹ ƒ ‹×†‡Ž’”‘Œ‡ –‡ǡŽƒ“—ƒŽ ‘•ƒ‡•ƒ–‡”‹ƒŽ‹–œƒǡ•‘„”‡–‘–ǡ‡Žƒ“—ƒ–‹–ƒ–‹Žƒ“—ƒŽ‹–ƒ–†‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹× ‰”ˆ‹ ƒ‘˜‘Ž—°–”‹ ƒ“—‡’”‘’‘” ‹‘ƒ‹ ‘Žƒ’”‘’‘” ‹‘ƒǤ A l’hora de formalitzar les idees i els projectes, ‡Žrigores refereix a la capacitat d’executar amb exactitud i ’”‡ ‹•‹×‡š–”‡ƒŽ‡•–° ‹“—‡•ǡ‡Ž• ‘†‹•‹Ž‡•‡‹‡•—–‹Ž‹–œƒ–•’‡”ˆ‘”ƒŽ‹–œƒ”‹ ‘—‹ ƒ”Ž‡•‹†‡‡•‹‡Ž•’”‘Œ‡ –‡•Ǥ “—‡•–”‹‰‘”‡•”‡ˆ‡”‡ix tant a la part de pulcritud a l’hora d’emprar uns materials en les tècniques, com en la ’”‡ ‹•‹×‡Ž’ƒ’Ž‹ ƒ ‹×†‡ ‘†‹•‰”ˆ‹ •–‡• ƒŽƒǡ ‘Ž‘”ǡ–‹’‘‰”ƒˆ‹ƒ–i en l’ habilitat d’execuci󃎒hora d’emprar les ‡‹‡•‡•’‡ Àˆ‹“—‡•’‡”†—”ƒ–‡”‡‡Ž’”‘Œ‡ –‡Ǥ ‡”ƒŽ’alumneǡ‡Ž”‹‰‘”‡Žƒˆ‘”ƒŽ‹–œƒ ‹×†‡Žƒ‹†‡ƒ‡•†‡˜±Žƒ ƒ”–ƒ†‡’”‡•‡–ƒ ‹×†ƒ˜ƒ–†‡Ž†‡•–‹ƒ–ƒ”‹ ”‡ ‡’–‘”Ǥ    C3 Formalitzar les idees i els projectes amb suport gràfic i volumètric  CA1.

Adequació  CA2.

Rigor     EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE C1 INTERPRETAR L’ENTORN DELS ARTEFACTES MITJANÇANT L’ANÀLISI DE LES NECESSITATS Al final de batxillerat, l’alumne interpreta l’entorn dels artefactes quan elssitua dins d’un àmbit concret, ‹‹†‡–‹ˆ‹ ƒ Žƒ”ƒ‡–‡Ž•ƒ‰‡–•‹’Ž‹ ƒ–•‡‡Ž•‡—†‹••‡›“ò‡•–‹‘ƒ–Ǧ•‡’‡”“—°‡Ž•ƒ”–‡ˆƒ –‡••× com són i no d’una altra manera.

Contextualitza l’artefacte de manera adequada en el seu entorn Š‹•–Ö”‹ ǡ•‘ ‹ƒŽǡ —Ž–—ƒŽ‹‡ ‘Ö‹ Ǥ˜ƒŽ—ƒƒ„•‡–‹– ”À–‹ la funcionalitat de l’artefacte per emetre una valoració de les solucions trobades tenint en compte la funcionalitat, l’estètica i l’entorn ˆÀ•‹ ǡ•‘ ‹ƒŽǡ —Ž–—”ƒŽ ‹ ‡ ‘Ö‹  de l’usuari.

Valora el grau d’importància de la creativitat i de Žƒ ‹˜‡–‹˜ƒ ‡ l’artefacte, mitjançant una observació analíticaǤPer valorar l’artefacte en termes de disseny l’alumne Šƒ †‡ ‘’ƒ”ƒ”‘„Œ‡ –‡•ƒ„ˆ— ‹‘ƒŽ‹–ƒ–•‹‹Žƒ”‹†‹••‡›†‹ˆ‡”‡–’‡”‡•–ƒ„Ž‹””‡Žƒ ‹‘•’‡”–‹‡–•‡–”‡ Žƒ†‹‡•‹×•‹– –‹ ƒ–ˆ‘”ƒǡ–‡š–—”ƒǡ ‘’‘•‹ ‹×–‹Žƒ†‹‡•‹×•‡–‹ ƒ–•‹‰‹ˆ‹ ƒ–”‡ƒŽ‹‡–ƒˆÖ”‹ Ǥ A l’hora d’interpretar els artefactes l’alumne utilitza de forma eficaç unes ‡•–”ƒ–°‰‹‡•‹—•”‡ —”•‘• d’anàlisi així com un lèxic propi de l’àmbit del disseny.  C2.

ESTRUCTURAR EL PROCÉS CREATIU A PARTIR DEL PROCÉS DEL DISSENY Al final de batxillerat, l’alumne estructura el procés creatiu ƒ„†‡•–”‡•ƒi l’adaptaƒŽ’”‘ ±•†‡†‹••‡› a partir de l’aprenentatge d’uns recursos com ƒ”ƒ l’experimentació, l’exploració, l’experiència i la ‹˜‡–‹˜ƒƒ„ˆ‘”‡•ǡ‡•’ƒ‹•ǡ–‡š–—”‡•ǡ ‘Ž‘”•ǡŽŽ—‹ƒ–‡”‹ƒŽ•Ǥ ‘”—Žƒ‹–”‘„ƒ•‘Ž— ‹‘•‘ —””‡–•‹ †‡• ƒ”–ƒ‘†‡Ž•‡•–ƒ†ƒ”†‹–œƒ–•Ǥ‡•‡˜‘Ž—’ƒƒ„†‡•–”‡•ƒ—’‡•ƒ‡–ƒ„•–”ƒ –‡‹”‡ˆŽ‡š‹—i l’aplica en relació amb els fonaments bàsics de l’acte projectual.

L’alumne reconeix possibles limitacions o ’”‘„Ž‡‡•–° ‹ •‹±• ƒ’ƒ­†‡”‡ ‘†—‹”‡Ž’”‘Œ‡ –‡ǡ‰” ‹‡•ƒŽƒ•‡˜ƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ–†‡’”‡•ƒ†‡†‡ ‹•‹‘•ǡ ƒŽhora que manté l’adequació entre la ideai la resposta a les necessitats específiques de l’artefacte.       C3.

FORMALITZAR LES IDEES I ELS PROJECTES AMB SUPORT GRÀFIC, VOLUMÈTRIC I VERBAL Al final de batxillerat l’alumne formalitza les idees i els’”‘Œ‡ –‡•“—ƒ—–‹Ž‹–œƒ†‡ƒ‡”ƒ”‹‰‘”‘•ƒŽ‡• ‡‹‡•ǡ‡Ž•ƒ–‡”‹ƒŽ•‹Ž‡•–° ‹“—‡•†‡Žƒ”‡’”‡•‡–ƒ ‹×‰”ˆ‹ ƒ‹˜‘Ž—°–”‹ ƒǡƒ„ˆ‹ƒŽ‹–ƒ–†‡• ”‹’–‹˜ƒ‹ argumentativa.

L’alumne desenvolupa capacitats i estratègies de comunicació, adequantǦ‡ ‡Ž• •—’‘”–•‹‡Ž•ˆ‘”ƒ–•‡ˆ— ‹×†‡Žƒ–‹’‘Ž‘‰‹ƒ†‡’”‘Œ‡ –‡ƒ†‡• ”‹—”‡‘ ‘ƒ‹–‡”Ž‘ —–‘”†ƒ˜ƒ–†‡ †‹˜‡”•‘•”‡ ‡’–‘”•ǡŒƒ•‹‰—‹†‹•†‡Žƒ–‡‹š‰”—’†‡–”‡„ƒŽŽǡŒƒ•‹‰—‹ƒ„ ‘ŽȉŽƒ„‘”ƒ†‘”•ǡ Ž‹‡–•‘’ï„Ž‹  —•—ƒ”‹Ǥ   QUADRES DE SÍNTESI  QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1                            Competència 1 i les seves dimensions  Criteris d’avaluació Identificar el valor sintàctic dels artefactes Reconèixer les necessitats psicològiques, culturals, socials, antropològiques, tecnològiques i econòmiques de l’individu en entorns concrets  CA1.

Sentit crític CA2.

Pertinència CA3.

Adequació   Interpretar l’entorn dels artefactes mitjançant l’anàlisi de les necessitats C1 Associar un valor semàntic als artefactes Avaluar les necessitats i els artefactes amb raonament crític   Expectatives de final de cicle Al final de batxillerat, l’alumne interpreta l’entorn dels artefactes quan elssitua dins d’un àmbit ‘ ”‡–ǡ‹‹†‡–‹ˆ‹ ƒ Žƒ”ƒ‡–‡Ž•ƒ‰‡–•‹’Ž‹ ƒ–•‡‡Ž•‡—†‹••‡›“ò‡•–‹‘ƒ–Ǧ•‡’‡”“—°‡Ž• artefactes són com són i no d’una altra manera.

Contextualitza l’artefacte de manera adequada en ‡Ž •‡— ‡–‘” Š‹•–Ö”‹ ǡ •‘ ‹ƒŽǡ —Ž–—ƒŽ ‹ ‡ ‘Ö‹ Ǥ ˜ƒŽ—ƒ ƒ„ •‡–‹– ”À–‹  Žƒ ˆ— ‹‘ƒŽ‹–ƒ– †‡ l’artefacte per emetre una valoraci׆‡Ž‡••‘Ž— ‹‘•–”‘„ƒ†‡•–‡‹–‡ ‘’–‡Žƒˆ— ‹‘ƒŽ‹–ƒ–ǡ l’estètica i l’entorn físic, social, cultural i econòmic de l’usuari.

Valora el grau d’importància de la creativitat i de la inventiva en l’artefacte, mitjançant una observació analíticaǤ ‡” ˜ƒŽ‘”ƒ” l’artefacte en termes de disseny l’alumne ha de comparar objectes amb funcionalitat similar i †‹••‡› †‹ˆ‡”‡– ’‡” ‡•–ƒ„Ž‹” ”‡Žƒ ‹‘• ’‡”–‹‡–• ‡–”‡ Žƒ †‹‡•‹× •‹– –‹ ƒ –ˆ‘”ƒǡ –‡š–—”ƒǡ ‘’‘•‹ ‹×–‹Žƒ†‹‡•‹×•‡–‹ ƒ–•‹‰‹ˆ‹ ƒ–”‡ƒŽ‹‡–afòric.

A l’hora d’interpretar els artefactes l’alumne utilitza de forma eficaç unes estratègies i uns recursos d’anàlisi així com un lèxic propi de l’àmbit del disseny.   QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2                             Competència 2 i les seves dimensions  Criteris d’avaluació Experimentar amb formes, espais, llum i materials Aplicar els fonaments bàsics de l’acte projectual, tant en els aspectes reflexius com operatius  CA1.

Destresa CA2.

Ocurrència CA3.

Adequació   Estructurar el procés creatiu a partir del procés de disseny C2 Planificar el temps i els recursos Exercitar procediments i tècniques de pensament creatiu  Expectatives de final de cicle Al final de batxillerat, l’alumne estructura el procés creatiu amb destresa, i l’adapta ƒŽ’”‘ ±•†‡ disseny a partir de l’aprenentatge †‡”‡ —”•‘• ‘ƒ”ƒl’experimentació, l’exploració, l’experiència ‹ Žƒ ‹˜‡–‹˜ƒ ƒ„ ˆ‘”‡•ǡ ‡•’ƒ‹•ǡ –‡š–—”‡•ǡ ‘Ž‘”•ǡ ŽŽ— ‹ ƒ–‡”‹ƒŽ•Ǥ ‘”—Žƒ ‹ –”‘„ƒ •‘Ž— ‹‘• ‘ —””‡–•‹†‡• ƒ”–ƒ‘†‡Ž•‡•–ƒ†ƒ”†‹–œƒ–•Ǥ‡•‡˜‘Ž—’ƒƒ„†‡•–”‡•ƒ—’‡•ƒ‡–ƒ„•–”ƒ –‡‹ reflexiu i l’aplica en relació amb els fonaments bàsics de l’acte projectual.

L’alumne reconeix ’‘••‹„Ž‡•Ž‹‹–ƒ ‹‘• ‘’”‘„Ž‡‡•–° ‹ •‹±• ƒ’ƒ­†‡”‡ ‘†—‹” ‡Ž’”‘Œ‡ –‡ǡ‰” ‹‡•ƒŽƒ•‡˜ƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ– †‡ ’”‡•ƒ †‡ †‡ ‹•‹‘•ǡ ƒŽhora que manté l’adequació entre la idea ‹ Žƒ ”‡•’‘•–ƒ ƒ Ž‡• necessitats específiques de l’artefacte.   QUADRE DE SÍNTESI DE LA C3                             Competència 3 i les seves dimensions  Criteris d’avaluació Emprar les eines, tècniques i codis de representació gràfica i volumètrica Dominar el llenguatge i els recursos expressius i descriptius de la representació a mà  CA1.

Adequació CA2.

Rigor   Formalitzar les idees i els projectes amb suport gràfic i volumètric C3 Comunicar les idees i els projectes mitjançant les noves tecnologies  Expectatives de final de cicle Žˆ‹ƒŽ†‡„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–l’alumne formalitza les idees i els projectes quan—–‹Ž‹–œƒ†‡ƒ‡”ƒ”‹‰‘”‘•ƒ Ž‡• ‡‹‡•ǡ ‡Ž• ƒ–‡”‹ƒŽ• ‹ Ž‡• –° ‹“—‡• †‡ Žƒ ”‡’”‡•‡–ƒ ‹× ‰”ˆ‹ ƒ ‹ ˜‘Ž—°–”‹ ƒǡ ƒ„ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– descriptiva i argumentativa.

L’alumne desenvolupa capacitats i estratègies de ‘—‹ ƒ ‹×ǡ ƒ†‡“—ƒ–Ǧ‡‡Ž••—’‘”–•‹‡Ž•ˆ‘”ƒ–•‡ˆ— ‹×†‡Žƒ–‹’‘Ž‘‰‹ƒ†‡’”‘Œ‡ –‡ƒ†‡• ”‹—”‡‘ ‘ƒ ‹–‡”Ž‘ —–‘”†ƒ˜ƒ–†‡†‹˜‡”•‘•”‡ ‡’–‘”•ǡŒƒ•‹‰—‹†‹•†‡Žƒ–‡‹š‰”—’†‡–”‡„ƒŽŽǡŒƒ•‹‰—‹ƒ„ ‘ŽȉŽƒ„‘”ƒ†‘”•ǡ Ž‹‡–•‘’ï„Ž‹ —•—ƒ”‹Ǥ     QUADRE 1: EL DOBLE DIAMANT *     * Elaboració pròpia a partir de l’esquema del doble diamant del Consell del disseny del Regne Unit