Décret d'organisation de l'éducation de base du système éducatif andorran, du 25 février 2015

��senvolupament de la compet�ncia digital es manifesta a trav�s d accions concretes de l estudiant com l �s de les tecnologies, o sigui, d objectes, de vocabulari, de procediments i de t�cniques. Tamb�, l estudiant explora funcions noves i reconeix, en un context digital nou, el que ja sap fer en un context digital conegut. Aix� mateix, s observen accions a l hora d emprar les TIC i les TAC, ja sigui quan explora com se soluciona una tasca, quan decideix quina �s la tecnologia apropiada per resoldre problemes concrets i, finalment, quan aplica estrat�gies conegudes o creatives per a la resoluci� d incerteses. La compet�ncia digital necessita que l alumne conegui la naturalesa, el rol i les possibilitats de les TIC i les TAC en la seva vida di�ria, en la societat i en la seva vida escolar. Cal que es familiaritzi i utilitzi amb efic�cia les funcions principals de les eines disponibles per tractar dades i per emmagatzemar i gestionar informaci�. En aquest sentit, �s imprescindible que discrimini les informacions a partir dels criteris de validesa i fiabilitat. A m�s, cal que actu� segons les possibilitats de la comunicaci� digital i d Internet evitant els riscos potencials de l �s de la tecnologia i aplicant sempre els principis jur�dics i �tics lligats a l �s de les tecnologies. La compet�ncia digital t� una doble finalitat. D una banda, assegurar el desenvolupament de les capacitats digitats al llarg de l escolaritzaci�. D altra banda, assegurar que l estudiant disposa d estrat�gies per continuar desenvolupant la compet�ncia al llarg de la vida. Ambd�s finalitats convergeixen en el fet que l estudiant justifiqui el propi pensament cr�tic, expressi la pr�pia creativitat i innovi mitjan�ant l �s de les TIC i les TAC. Per aquest motiu, cal fomentar la capacitat d accedir als serveis d Internet, per cercar aquests serveis i per usar-los. Alhora, cal fomentar en l estudiant la capacitat d usar la informaci� de manera cr�tica i sistem�tica, avaluant-ne la pertinen�a, diferenciant entre el que �s real i el que �s virtual i establint vincles entre virtualitat i realitat. Finalment, tamb� �s imprescindible fomentar la capacitat de produir informaci� complexa i compartir-la mitjan�ant les tecnologies. El desenvolupament de les capacitats s acompanya del foment d actituds com la responsabilitat, l inter�s i el comprom�s. La responsabilitat es manifesta a trav�s d una actitud cr�tica i reflexiva vers la informaci� disponible. L inter�s es posa de manifest a trav�s de la recerca de noves tecnologies (programaris i instruments tecnol�gics) que contribueixin a la resoluci� efica� de problemes. El comprom�s s objectiva a trav�s del respecte pel codi �tic d Internet i de la participaci� en comunitats i xarxes amb finalitats culturals, socials i estudiantils. Compet�ncia 5: Compet�ncia cultural i art�stica Aquesta compet�ncia es refereix a l expressi� de les idees, les experi�ncies, els sentiments i les emocions a trav�s de la m�sica, les arts esc�niques, la literatura i les arts visuals de forma creativa i amb sensibilitat est�tica. Aquesta expressi� necessita una comprensi� de la pluralitat impl�cita en la nostra cultura i la nostra forma de pensar i veure el m�n. Aquesta compet�ncia compr�n dos dimensions. La primera, la dimensi� cultural de tipus human�stic, consisteix a con�ixer i comprendre la nostra cultura i la nostra forma de pensar i veure el m�n, per construir la nostra pr�pia identitat individual dins d una societat complexa, establint un di�leg entre aquesta i un sentiment de pertinen�a o una identificaci� amb la cultura andorrana. La segona dimensi�, la dimensi� art�stica, consisteix a saber representar la pr�pia visi� de la realitat i expressar les pr�pies idees, experi�ncies i emocions a trav�s de la paraula (literatura), el cos (arts esc�niques), el so (m�sica), la imatge (arts visuals i pl�stiques), amb tota mena de materials, suports i eines tecnol�giques. Es tracta, per tant, d una compet�ncia que facilita no nom�s percebre, representar, assimilar i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del m�n de l art, de la cultura i del pensament, sin� tamb� expressar-se i comunicar-se. El desenvolupament d aquesta compet�ncia consisteix, en primer lloc, a con�ixer i comprendre la cultura i la hist�ria d Andorra i d Europa. Segon, a adquirir recursos sobre els mecanismes particulars d expressi� que fan servir la m�sica, les arts esc�niques, la literatura i les arts visuals i pl�stiques. Tercer, a comprendre el funcionament d aquests mecanismes d expressi�. Aquesta comprensi� significa, d una banda, analitzar cr�ticament diferents manifestacions del patrimoni art�stic andorr� i universal i, d altra banda, imitar els mecanismes d expressi� utilitzats per altres artistes en les pr�pies creacions. Aquests darrers dos aspectes s�n necessaris per desenvolupar en els alumnes la seva capacitat cr�tica i creativa. I quart, a apropiar-se del funcionament dels mecanismes d expressi� de les arts esmentats anteriorment i posar-los en pr�ctica per expressar-se. Gr�cies al desenvolupament d aquesta compet�ncia, l alumne t� una experi�ncia de l obra, personal i particular, que el capacita per apreciar-la i gaudir-ne. Compet�ncia 6: Compet�ncia d aprendre a aprendre La compet�ncia d aprendre a aprendre es refereix a la capacitat de conduir el proc�s d aprenentatge amb la finalitat de desenvolupar les pr�pies potencialitats i el talent, i afavorint el desenvolupament al m�xim de les pr�pies possibilitats. Aquesta conducci� del proc�s d aprenentatge implica, d una banda, esdevenir conscient dels propis coneixements i del que cal o es vol aprendre i, d altra banda, saber com s apr�n i com es gestionen de forma efica� els processos d aprenentatge. Esdevenir conscient dels propis coneixements, del que cal aprendre i, sobretot, del que es vol aprendre, comporta un proc�s reflexiu que contribueix a afermar i a estructurar la identitat personal, social o cultural. Aquest proc�s reflexiu tamb� ajuda la persona a recon�ixer les pr�pies capacitats inte l�l ectuals, emocionals i f�siques. Esdevenir conscient de com s apr�n i com es gestionen de forma efica� els processos d aprenentatge permet organitzar, dirigir i avaluar amb propietat el proc�s d aprenentatge; fixar els objectius de manera que siguin assolibles i realitzables; identificar la manera m�s �ptima per aconseguir-los; i gestionar el temps amb efic�cia. Cal entendre l efic�cia en la gesti� d aquests processos d aprenentatge com la identificaci� i l adopci� dels m�todes i les t�cniques que li s�n m�s beneficiosos en cada cas. El desenvolupament de la compet�ncia d aprendre a aprendre comporta, de manera para l�l ela, aprendre a automotivar-se i guanyar confian�a en si mateix; encaixar els errors, aprendre n i afrontar l adversitat per sortir-ne amb m�s fortalesa; assolir cada cop m�s efic�cia i autonomia en el proc�s d aprendre a aprendre; i saber demanar suport quan �s necessari. El desenvolupament d aquesta compet�ncia tamb� afavoreix el desenvolupament del pensament creatiu, de la curiositat de fer-se preguntes, d identificar i plantejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situaci� o problema, de prendre decisions de manera racional i cr�tica, utilitzant diverses estrat�gies i metodologies i amb la informaci� de qu� es disposa. Compet�ncia 7: Compet�ncia d autonomia personal i d emprenedoria El desenvolupament d aquesta compet�ncia implica que l estudiant, com a individu que forma part d una societat en constant evoluci�, sigui capa� d adaptar-se als nombrosos i r�pids canvis del nostre context global aix� com d emprendre projectes tant personals com professionals. L alumne ha d haver adquirit elements i pautes que li permetin construir-se un futur i dur a terme aut�nomament projectes tant personals com professionals que li permetran realitzar-se com a persona aix� com tamb�, a partir del coneixement de l entorn laboral i socioecon�mic, inserir-se en la societat i en el mercat laboral. Per desenvolupar aquesta compet�ncia, l alumne necessita construir-se una identitat personal que li permeti fer cr�ixer l autoestima i la confian�a en ell mateix. Segons la seva pr�pia personalitat, actua i tria amb coneixement de causa, sabent el que vol i per a qu� lluitar. Tamb�, genera idees noves i raona amb l�gica, cosa que li permet abordar projectes personals i professionals, i acceptar prendre riscos necessaris aprofitant les ocasions quan se li presenten. A la vegada, �s capa� de reconduir un projecte amb resili�ncia i a partir de l acceptaci� d errors. Finalment, l estudiant demostra que t� les eines per jutjar i prendre decisions que li advindran al llarg de la vida, tant en l �mbit personal com professional. D altra banda, per aconseguir fixar-se i dur a terme reptes personals i professionals, �s necessari que l estudiant disposi d unes certes actituds, com la motivaci� per engegar qualsevol projecte, la responsabilitat, l autocr�tica i la resili�ncia per reconduir un projecte al llarg de la vida, la perseveran�a, la creativitat i l optimisme, que li permetin dur a terme els seus objectius. Tamb� estableix i pren consci�ncia dels seus propis valors i de les conseq��ncies dels seus actes per emmarcar les seves decisions en uns principis �tics. El coneixement de les seves pr�pies habilitats personals condueix l estudiant a un desenvolupament del seu potencial i la seva autonomia dins el marc dels seus propis valors, cosa que li permetr� emprendre accions personals i professionals en la constant evoluci� econ�mica i social a la qual la societat andorrana est� immersa. Annex 2 model Acta d'avaluaci� de final de cicle de 1a ensenyan�a de l'Escola Andorrana.pdf Annex 3 model Acta d'avaluaci� de final de cicle de 2a ensenyan�a de l'Escola Andorrana.pdf Annex 4 model Acta avaluaci� final de l'educaci� b�sica de l'Escola Andorrana.pdf Annex 5 model d'informe de progressi� de l'Escola Andorrana.pdf Annex 6 model d'informe de final de cicle de l'Escola Andorrana.pdf Annex 7 model d'informe de final de l'educaci� b�sica de l'Escola Andorrana.pdf Annex 8 Espais d'aprenentatge i c�mputs horaris a PE.pdf Annex 9 - Espais d'aprenentatge i c�mputs horaris a SE.pdf