Décret du 29-05-2013 relatif au programme de la matière psychologie du baccalauréat de l'École andorrane

�� Decret del Programa de l assignatura de psicologia de batxillerat de l Escola Andorrana Exposici� de motius Vist l article 17 de la Llei qualificada d educaci�, del 3 de setembre de 1993, en la qual s estableix que els principis rectors del sistema educatiu andorr� i les seves modalitats, els nivells, els cicles, els cursos i les opcions establerts per la Llei es desenvoluparan per un reglament que en determinar� els Programes; Vist l article 9.2 de la Llei qualificada esmentada, en la qual es reconeix que els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui valorat amb criteris objectius; Vist l article 11 de la Llei esmentada, en la qual es reconeix el dret de llibertat de c�tedra dels docents, en el respecte a la Constituci� i exercint-lo amb una finalitat educativa; Vist l article 3 de la Llei d ordenament del sistema educatiu andorr�, del 9 de juny de 1994, en la qual s especifica que correspon al Govern fixar els Programes dels diferents ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions d ensenyament; Vist l article 5 de la Llei esmentada, en la qual es defineix Programa com el conjunt d objectius, continguts, m�todes pedag�gics i criteris d orientaci� i avaluaci�, de cadascun dels ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions que configuren el sistema educatiu andorr�; Vist l article 6 de la mateixa Llei, en qu� es concreten diverses consideracions sobre la confecci� i l aplicaci� dels Programes; Vist el Decret d ordenament del nivell educatiu de batxillerat del sistema educatiu andorr�, del 21 de novembre del 2007, i les seves modificacions per Decret el 3 de mar� del 2010 i el 16 de maig del 2012; Atesa la necessitat de prescriure el Programa de l assignatura de psicologia per acomplir el que estableix la normativa esmentada anteriorment, presentar �ntegrament totes les parts del Programa i desenvolupar-ne les prescripcions i orientacions; At�s que el fet de publicar el Programa de cada assignatura de batxillerat per separat facilitar� les eventuals modificacions posteriors; A proposta de la ministra d Educaci� i Joventut, el Govern, en la sessi� del 29 de maig del 2013, Decreta Article 1 Objecte del Decret Aquest Decret fixa el Programa de l assignatura de psicologia de batxillerat de l Escola Andorrana, que es recull a l annex. Article 2 Modalitats en qu� s aplica el Programa El Programa de l assignatura de psicologia s implementa en les condicions que estableix el pla d estudis i s aplica a les modalitats de batxillerat que determina la normativa reguladora de l ordenament de batxillerat de l Escola Andorrana. Disposici� final Aquest Decret entra en vigor l endem� de ser publicat al Butllet� Oficial del Principat d Andorra. Cosa que es fa p�blica per a coneixement general. Andorra la Vella, 29 de maig del 2013 Antoni Mart� Petit Cap de Govern Annex Psicologia 1. Introducci� La psicologia �s una disciplina cient�fica que apareix a final del segle XIX i que, malgrat la seva breu hist�ria, s ha desenvolupat de forma espectacular durant els darrers anys del segle XX. Aquest desenvolupament respon, d una banda, a la rellev�ncia que han adquirit algunes de les problem�tiques socials en qu� la psicologia interv�, com per exemple, l atenci� a les v�ctimes del terrorisme o de la viol�ncia de g�nere. D altra banda, aquest desenvolupament tamb� es deu a les aportacions de les neuroci�ncies de tipus m�s biol�gic sobre les bases gen�tiques de la conducta i el funcionament del cervell. L ensenyament de la psicologia s ha associat tradicionalment a la filosofia, i la seva doc�ncia ha estat assumida per professors d aquesta mat�ria. Per aix�, l orientaci� que pren el seu ensenyament ha provocat distorsions en la visi� que els joves tenen d aquesta disciplina, en les expectatives que es configuren per part dels alumnes que decideixen iniciar estudis universitaris de psicologia i, en conseq��ncia, en la preparaci� pr�via d aquests alumnes per afrontar amb �xit aquests estudis. En canvi, actualment, les evolucions en les pr�ctiques professionals i en la recerca cient�fica situen la psicologia com una disciplina entre les ci�ncies socials i les ci�ncies de la salut. Quant a les ci�ncies socials, per exemple, en els darrers vint anys, dos psic�legs han guanyat dos premis Nobel d economia, distingits per les seves contribucions al raonament i la presa de decisions. Aquest fet mostra l aportaci� de la psicologia en les diverses disciplines que componen les ci�ncies socials. Quant a l aportaci� de la psicologia en l �mbit de les ci�ncies de la salut i, m�s concretament, de les ci�ncies biol�giques, cal destacar els descobriments sobre el funcionament del cervell i la gen�tica, que permeten posar en relaci� directa diversos aspectes de la conducta humana amb les bases biol�giques. Des del punt de vista de la pr�ctica professional, la psicologia interv� en camps molt variats, com ara la pr�ctica cl�nica, relacionada amb les psicopatologies, l assessorament escolar, la selecci� de personal a les empreses, els estudis d ergonomia per al disseny industrial, la psicologia forense en l �mbit judicial, i determinades intervencions en l �mbit de l esport, entre molts d altres. L assignatura de psicologia al batxillerat pret�n ajudar els alumnes a entendre quins s�n els �mbits d estudi i d actuaci� en la societat d avui, m�s que proporcionar una visi� hist�rica de la psicologia. La finalitat d aquest programa �s, doncs, introduir els alumnes a les formes i als �mbits a partir dels quals els psic�legs intenten comprendre la conducta humana. Per aconseguir-ho, no es pret�n abastar una visi� general de tot el camp, sin� que es posa l �mfasi en quines s�n les preguntes que els psic�legs es formulen, com obtenen evid�ncies per respondre-les i com construeixen teories per explicar-les. En aquest sentit, a partir d una visi� general del que �s la psicologia, es convida els alumnes a anar m�s enll� de les imatges estereotipades. Un objectiu central �s aconseguir que els alumnes prenguin consci�ncia de la necessitat de buscar explicacions a les conductes humanes, i que prenguin en consideraci� diversos par�metres i nivells, com la biologia, l individu, la societat, l espai i el temps. 2. Contribuci� a l educaci� per a la ciutadania El programa de psicologia pret�n ajudar els alumnes a entendre millor com s origina i evoluciona la conducta dels individus, en relaci� amb els seus grups de pertinen�a. En aquest sentit, el programa selecciona aspectes i problem�tiques concretes que contribueixen a la formaci� dels alumnes com a ciutadans, com ara la conformitat, la submissi� a l autoritat i el canvi social des d una perspectiva psicol�gica. L aportaci� de la psicologia consisteix a ajudar els alumnes a reflexionar sobre diverses problem�tiques socials, com ara la integraci� de persones considerades diferents perqu� surten de la norma, o per ra� d �tnia, cultura o discapacitat. La psicologia intenta donar un coneixement que permeti entendre l origen del rebuig a les difer�ncies. De la mateixa manera que la biologia indica com l organisme rebutja els cossos estranys, la psicologia explica com la persona i els grups reaccionen en contra de totes les coses que consideren alienes. El rebuig a tot el que �s estrany o desconegut �s un repte social que cal superar, per conviure en societat de forma pac�fica. L an�lisi cient�fica d aquesta o altres problem�tiques proporciona als alumnes un model per poder analitzar de manera cr�tica altres situacions concretes, com poden ser el maltractament de determinats grups envers individus, o les normes sobre l obedi�ncia o la desobedi�ncia a l autoritat. En efecte, els estudis cient�fics en psicologia contribueixen a explicar les actuacions dels �ssers humans en relaci� amb les representacions del m�n que es formen i, en definitiva, a aportar raons que ajudin a comprendre la naturalesa humana. Aquesta assignatura permet als alumnes examinar amb l ajuda d evid�ncies cient�fiques i de forma cr�tica moltes q�estions relatives a la seva formaci� c�vica o ciutadana. 3. Compet�ncies espec�fiques 1. Identificar els �mbits d actuaci� de la psicologia i comprendre com treballen els psic�legs. 2. Analitzar diversos aspectes de la vida quotidiana a partir d estudis de la psicologia. 3. Reflexionar sobre la complexitat cognitiva que implica processos diversos i de complexitat diferent, fins i tot, coses tan senzilles com recon�ixer el nostre nom quan alg� el diu. 4. Reflexionar i analitzar cr�ticament el concepte de normalitat per comprendre i acceptar millor les persones que pateixen discapacitats i malalties mentals. 5. Identificar i comprendre les relacions que estableixen els individus i els grups socials. 4. Continguts 1. Introducci� a la psicologia 1.1. Les arrels de la psicologia en la filosofia i les ci�ncies naturals. 1.1.1. Els precursors de la psicologia cient�fica del segle XIX: Helmholtz, Weber, Fechner. 1.1.2. An�lisi de les transformacions de q�estions filos�fiques en psicol�giques quan s estudien emp�ricament. 1.2. La psicologia cient�fica i la mesura de la conducta. 1.3. La psicologia avui: els �mbits d actuaci� i les sortides professionals dels psic�legs. 2. L aprenentatge 2.1. Qu� �s l aprenentatge? 2.1.1. Definici� de la noci� d aprenentatge. 2.1.2. L aprenentatge com a proc�s adaptatiu. 2.2. Els diversos tipus de condicionament. 2.2.1. El condicionament cl�ssic: l experiment del gos de Pavlov. 2.2.2. El condicionament operant: el refor� i el c�stig. 2.2.3. La utilitzaci� del condicionament en la publicitat. 2.3. Les relacions entre la biologia i la cultura en l aprenentatge. 2.3.1. L aprenentatge d assaig �nic: l aversi� als aliments. 2.3.2. Els l�mits biol�gics contra els l�mits culturals en l aprenentatge. 3. La mem�ria 3.1. La codificaci�, l emmagatzematge i la recuperaci� de la informaci�. 3.1.1. Els factors que influeixen en la codificaci� i l emmagatzematge: la repetici�, la utilitzaci� d imatges i l estructuraci� de la informaci�. 3.1.2. El paper de les pistes de recuperaci� d informaci�. 3.1.3. El paper de la interfer�ncia. 3.1.4. Les t�cniques mnemot�cniques. 3.2. Els tipus de mem�ria. 3.2.1. La mem�ria a curt termini i la mem�ria a llarg termini. 3.2.2. La mem�ria sem�ntica i la mem�ria epis�dica. 3.2.3. Les patologies de la mem�ria: les amn�sies. 3.3. Les t�cniques per millorar la mem�ria. 3.4. Els falsos records i la mem�ria dels testimonis judicials. 4. El llenguatge 4.1. Qu� �s el llenguatge? 4.1.1. El llenguatge com a mitj� de comunicaci�. 4.1.2. L estructura jer�rquica del llenguatge. 4.2. L adquisici� i el processament del llenguatge. 4.2.1. El desenvolupament del llenguatge. 4.2.2. La percepci� i la comprensi� del llenguatge. 4.2.3. La producci� del llenguatge. 4.3. El parlant biling�e. 4.3.1. L adquisici� del llenguatge en entorns biling�es. 4.3.2. El processament del llenguatge en els parlants biling�es. 4.3.3. El canvi de codi. 4.4. L aprenentatge de la lectura i de l escriptura. 4.4.1. La disl�xia. 4.5. Les relacions entre pensament i llenguatge. 4.6. La comunicaci� en els animals no humans. 5. El desenvolupament al llarg de la vida 5.1. El desenvolupament com un proc�s al llarg de tota la vida. 5.1.1. Els canvis f�sics al llarg de la vida. 5.1.2. Els canvis cognitius al llarg de la vida. 5.1.3. Els canvis socials al llarg de la vida. 5.2. El desenvolupament de les identitats �tniques i nacionals. 6. Les difer�ncies individuals 6.1. La mesura de les difer�ncies individuals: els tests. 6.1.1. Els constructes d intel�lig�ncia, personalitat i creativitat. 6.1.2. Les bases estad�stiques en la construcci� de tests. 6.2. La interacci� entre l her�ncia i l ambient en l establiment de difer�ncies individuals. 6.3. Els tests d intel�lig�ncia. 7. Els trastorns psicol�gics 7.1. Les caracter�stiques i els or�gens de la conducta anormal. 7.1.1. Els criteris d anormalitat segons l Organitzaci� Mundial de la Salut. 7.1.2. Les causes de la conducta anormal. 7.2. Els m�todes d estudi de la conducta anormal. 7.2.1. Els estudis cl�nics. 7.2.2. Els estudis de casos. 7.2.3. Els estudis experimentals. 7.3. Les tipologies de trastorns. 7.3.1. El DSM IV. 7.3.2. El repte d un diagn�stic acurat. 7.4. Els quadres patol�gics. 7.4.1. Els trastorns de la conducta aliment�ria: l anor�xia i la bul�mia. 7.4.2. Els trastorns de l ansietat: les f�bies i les obsessions. 7.4.3. Els trastorns de la personalitat: l esquizofr�nia. 7.4.4. L autisme. 7.5. L impacte social dels trastorns mentals. 7.5.1. Els factors que afavoreixen l aparici� de trastorns. 7.5.2. L estigma de la malaltia mental. 8. L estr�s, l afrontament i la salut 8.1. Les fonts d estr�s. 8.2. Les reaccions a l estr�s. 8.2.1. Les reaccions fisiol�giques a l estr�s. 8.2.2. Les reaccions psicol�giques a l estr�s. 8.3. Les estrat�gies per afrontar l estr�s. 8.3.1. Les estrat�gies cognitives per afrontar l estr�s. 8.3.2. Les estrat�gies conductuals per afrontar l estr�s. 9. Les dimensions social i cultural de la conducta 9.1. El poder de les situacions. 9.1.1. La influ�ncia de la majoria: el conformisme. 9.1.2. La influ�ncia de la minoria: la innovaci�. 9.1.3. La submissi� a l autoritat. 9.1.4. Els m�todes per al canvi d actituds. 9.1.5. L assetjament escolar. 9.2. La construcci� de la realitat social. 9.2.1. L atribuci� causal. 9.2.2. La formaci� d impressions. 9.2.3. La categoritzaci� social, els estereotips i la percepci� social. 9.2.4. Els conflictes de grups: els prejudicis i les conductes discriminat�ries. 9.3. L altruisme, l agressivitat i l atracci�. 9.3.1. La natura de l altruisme. 9.3.2. El significat de l agressivitat. 9.3.3. Els factors que influencien l atracci� pels altres. 5. Avaluaci� 5.1. Orientacions per a l avaluaci� La varietat d activitats que permet desenvolupar l assignatura possibilita plantejar diversos m�todes d avaluaci�. Una part de l avaluaci� es pot fer mitjan�ant proves que continguin preguntes de resposta m�ltiple, molt comunes en els estudis de psicologia. Una altra part es pot fer mitjan�ant projectes o treballs escrits, amb una presentaci� oral durant el curs. Els projectes i els treballs s han de fer en grup, de manera que els alumnes aprenguin a distribuir les responsabilitats. �s convenient, tamb�, que sobre una mateixa tem�tica, els grups d alumnes presentin diversos aspectes o apartats d un tema. A les proves d avaluaci� que es determinin es poden plantejar algunes preguntes obertes que facin refer�ncia als treballs presentats per altres grups. D aquesta manera, els alumnes que exposen el treball han de procurar que la seva intervenci� sigui comprensible i prou atractiva perqu� els altres alumnes del grup classe puguin prendre notes i mantinguin una actitud d escolta. Els projectes poden consistir en l elaboraci� de treballs breus de car�cter emp�ric, com ara un petit estudi sobre la capacitat de la mem�ria, per exemple. Aquests treballs permeten a l alumne tenir un primer contacte amb el treball emp�ric en psicologia. Tamb� poden consistir en la preparaci� i la presentaci� d un dels blocs de continguts del programa. 5.2. Criteris d avaluaci� 1. Analitzar diversos fen�mens utilitzant una terminologia precisa i les explicacions que s han donat des de la psicologia. 2. Recon�ixer les grans �rees, temes o problem�tiques que aborda la psicologia, i diferenciar la conducta, la cognici�, els trastorns i les relacions entre els individus i els grups. 3. Identificar els �mbits d actuaci� de la psicologia i especificar les diverses formes de treball dels psic�legs. 4. Analitzar situacions de la vida quotidiana utilitzant els mecanismes de l aprenentatge, la mem�ria i el llenguatge i descrivint els processos que es veuen implicats. 5. Entendre i aplicar correctament els conceptes de normalitat i de trastorn, d acord amb les definicions d aquests dos termes que d�na la psicologia. 6. Identificar i analitzar les relacions entre les majories, les minories i els individus. 6. Orientacions did�ctiques El programa planteja una selecci� de continguts for�a extensa. Aix�, cal que el professor seleccioni els continguts en relaci� amb el seu projecte docent. El fet que l assignatura de psicologia sigui optativa implica que els alumnes que decideixin cursar-la siguin alumnes que mostren un inter�s particular per aquesta disciplina. En aquest sentit, la intervenci� docent s orienta a presentar els diversos �mbits d estudi i de treball professional de la psicologia, i a fomentar el gust per aquesta mat�ria per part dels alumnes. �s del tot recomanable seleccionar problemes i situacions que siguin propers a la realitat dels alumnes, com ara els trastorns alimentaris, com l anor�xia i la bul�mia, i l assetjament escolar. D aquesta manera, l aprenentatge dels alumnes esdev� m�s significatiu i motivador. Cal evitar estrat�gies d ensenyament i aprenentatge basades en la mem�ria i en la restituci� del coneixement. �s m�s important que els alumnes tinguin una visi� global dels continguts que es plantegen que no pas que coneguin al detall tots els processos cognitius o les patologies psicol�giques. Un bon recurs did�ctic consisteix a qu� els alumnes treballin els continguts de l assignatura a trav�s de projectes que, posteriorment, cal presentar i exposar. La producci� de treballs o de projectes permet als alumnes de posar en pr�ctica els aspectes metodol�gics, com ara l establiment d hip�tesis o la presentaci� de dades, entre d altres. Aquesta aproximaci� referma una de les caracter�stiques de l assignatura, que �s car�cter emp�ric de la psicologia. El professor pot proposar una llista de temes a partir de la qual els alumnes facin les seves seleccions per elaborar aquests treballs. Es poden aprofitar recursos com les pel�l�cules i les p�gines web d acc�s lliure per il�lustrar o complementar diversos aspectes del programa. Els interessos dels alumnes esdevenen un element clau a l hora de seleccionar els recursos que el professor utilitza en les diverses seq��ncies did�ctiques. Alguns dels blocs de contingut proposats, en especial el bloc que tracta les t�cniques per millorar la mem�ria o el bloc que tracta l estr�s, tenen un car�cter molt instrumental. No es tracta que els alumnes memoritzin el que s hi presenta sin� que, senzillament, se ls donin unes pautes que els ajudin a superar situacions dif�cils. Si �s possible, es pot convidar professionals de la psicologia per il�lustrar la realitat del pa�s en relaci� amb un tema o un aspecte concret del programa. L assignatura de psicologia presenta alguns continguts relacionats amb l estad�stica i, per tant, amb l assignatura de matem�tiques I i II, com tamb� altres continguts relacionats amb les assignatures de biologia I i II i de filosofia I i II. �s important que el professor responsable d impartir l assignatura de psicologia es coordini amb els professors d aquestes assignatures per orientar, en conseq��ncia, el seu projecte docent i la seva intervenci� a l aula.