Article 23. No-discriminació

Article 23. No-discriminació

1. Els nacionals d’un estat contractant no han d’estar subjectes en l’altre estat contractant a cap impost o obligació relativa al mateix impost que no s’exigeixi o que sigui més onerós que aquells als quals estiguin o puguin estar subjectes els nacionals d’aquest altre estat en les mateixes circumstàncies, en particular amb respecte a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té a l’altre estat contractant no pot ser subjecte a imposició en aquest altre estat de manera menys favorable que les empreses d’aquest altre estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no es pot interpretar en el sentit d’obligar un estat contractant a concedir als residents de l’altre estat contractant les deduccions personals, desgravacions i reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció del seu estat civil o càrregues familiars.

3. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11 o de l’apartat 6 de l’article 12, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant han de ser deduïbles, per determinar els beneficis subjectes a imposició d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer estat esmentat. De manera anàloga, els deutes d’una empresa d’un estat contractant contrets amb un resident de l’altre estat contractant s’han de deduir, per determinar el capital imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si haguessin estats contrets amb un resident de l’estat esmentat en primer lloc.

4. Les empreses d’un estat contractant el capital de les quals sigui propietat o estigui sota el control, totalment o parcialment, directament o indirectament, d’un o diversos residents de l’altre estat contractant no han d’estar sotmeses, en el primer estat esmentat, a cap impost o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més onerós que els que tenen o podrien estar subjectes altres empreses similars del primer estat esmentat.

5. Les disposicions d’aquest article s’apliquen només als impostos coberts per aquest Conveni.