Article 11

Article 11

La directora de Seguretat i Circulació Viària és l’encarregada de l’execució d’aquest Decret, que serà publicat al Diari Oficial de la República francesa.

Fet a París, el 8 de febrer del 1999 Pel ministre i per delegació: La directora de Seguretat i Circulació Viària I. Massin Decret del 8 de febrer del 1999 que fixa les condicions de reconeixement i intercanvi dels permisos de conduir expedits pels estats que no pertanyen a la Unió Europea ni a l’Espai Econòmic Europeu El ministre de l’Equipament, els Transports i l’Habitatge, Vist el Reglament del Consell de les Comunitats Europees núm. 3820/85 del 20 de desembre del 1985 relatiu a l’harmonització de certes disposicions en matèria social en l’àmbit dels transports per carretera; Vist el Codi de la circulació; Vist el Decret del 8 de febrer del 1999 relatiu a les condicions d’expedició, lliurament i validesa del permís de conduir; Vist el dictamen del Garde des Sceaux, el ministre de Justícia, el ministre d’Interior i el ministre d’Afers Exteriors; A proposta de la directora de Seguretat i Circulació Viària, Decreta Article 1 Tot permís de conduir nacional lliurat vàlidament en nom d’un estat que no pertany a la Unió Europea ni a l’Espai Econòmic Europeu, es considera vàlid a França i pot ser intercanviat contra el permís francès de la o les categories equivalents si es compleixen les condicions corresponents definides a continuació.

Títol I. Condicions específiques per al reconeixement Article 2 Un permís de conduir nacional d’aquest tipus es considera vàlid en el territori francès fins a l’expiració d’un termini d’un any després de l’adquisició de la residència habitual a França, tenint en compte que la data d’adquisició d’aquesta residència és la de l’expedició efectiva del primer permís de sojorn o residència.

Aquest termini pot, si escau, ser prorrogat per la durada dels sojorns que impliquen un canvi de residència que el titular del permís hagi pogut efectuar posteriorment a l’estranger.

A més, si en ocasió del retorn a França, se li lliurés un nou permís de sojorn o residència, el termini d’un any comença a comptar a partir de la data d’expedició del permís que correspongui a la nova adquisició de la residència habitual a França.

Article 3 3.1. Per tal que sigui reconegut, tot permís de conduir nacional ha de complir les condicions següents: 3.1.1. Trobar-se en període de validesa. 3.1.2. Haver estat lliurat en nom de l’estat en el qual el conductor tenia la seva residència habitual. 3.1.3. Haver estat obtingut amb anterioritat a la data d’expedició del permís de sojorn o residència, o bé per a un nacional francès, durant un sojorn permanent de sis mesos com a mínim a l’estat estranger. 3.1.4. Estar redactat en llengua francesa o, si és necessari, anar acompanyat d’una traducció oficial al francès. 3.2. A més, el seu titular ha de: 3.2.1. Segons la o les categories del permís de conduir del qual és titular, tenir l’edat mínima requerida pels articles R. 124-1 i R. 124-2 del Codi de la circulació. 3.2.2. Complir, si escau, les prescripcions que subordinen mitjançant una menció especial, la validesa del permís de conduir al port de certs aparells o certs condicionaments del vehicle amb motiu d’una invalidesa. 3.2.3. Si el titular és francès, aportar la prova que ha adquirit la seva residència habitual a títol permanent durant un període d’almenys sis mesos en el territori de l’estat estranger que li ha lliurat el permís de conduir.

La prova d’aquest sojorn ha de ser mitjançant la presentació d’un certificat d’inscripció al Consolat de França en la circumscripció del qual tenia la seva residència.

Els francesos que no s’haguessin inscrit o la inscripció dels quals ja no tingui validesa han d’aportar un certificat de residència o de canvi de residència expedit pel Consolat del seu lloc de residència.

Si és francès i posseeix també la nacionalitat de l’estat estranger que li ha lliurat el permís de conduir, ha d’aportar la prova de la seva residència durant sis mesos en el territori d’aquest estat, de conformitat amb els paràgrafs precedents, o a manca d’aquesta, tot document apropiat que presenti garanties d’autenticitat. 3.2.4. No haver estat objecte en el territori que ha lliurat el permís de conduir d’una mesura de restricció, suspensió, retirada o anul·lació del dret de conduir. 3.2.5. No haver estat objecte a França, anteriorment a l’obtenció d’un permís de conduir en un altre estat, d’una mesura d’anul·lació, en aplicació dels articles L. 11 i L. 11-5 del Codi de la circulació o en aplicació de l’article L. 15 del Codi de la circulació.

Article 4 La durada del reconeixement està limitada a la durada de la missió a França respecte dels permisos lliurats als conductors que no tenen la nacionalitat francesa i que són titulars d’un carnet especial lliurat pel Ministeri d’Afers Exteriors, sota reserva que les autoritats estrangeres que han lliurat el permís de conduir, concedeixin, en circumstàncies anàlogues, el mateix privilegi als nacionals francesos.

A més, pel que fa als permisos de conduir estrangers els titulars dels quals són estudiants, la durada del reconeixement està limitada a la durada dels estudis a França.

Article 5 El permís de conduir internacional es reconeix durant els tres anys posteriors a la seva data de lliurament o fins a la data d’expiració de la validesa del permís de conduir nacional sobre la base del qual s’ha lliurat, si la durada de la validesa del permís nacional és inferior a tres anys.

No obstant això, el permís de conduir internacional deixa de ser vàlid a França si el seu titular hi adquireix la residència habitual.

Títol II.

Condicions específiques per a l’intercanvi Article 6 Tot titular d’un permís de conduir nacional ha de demanar obligatòriament l’intercanvi contra el permís francès durant el termini d’un any a partir de l’adquisició de la residència habitual a França, tenint en compte que la data d’adquisició d’aquesta residència és la de l’expedició efectiva del primer permís de sojorn o de residència.

Aquest termini pot, si escau, ser prorrogat per la durada dels sojorns que impliquen un canvi de residència que el titular del permís hagi pogut efectuar posteriorment a l’estranger.

A més, si en ocasió del retorn a França, se li lliurés un nou permís de sojorn o residència, el termini d’un any comença a comptar a partir de la data d’expedició del permís que correspongui a la nova adquisició de la residència habitual a França.

Finalment, l’intercanvi és possible amb posterioritat si per motius d’edat o motius legítims d’impediment, no s’ha pogut efectuar en el termini establert.

Article 7 7.1. Tot permís de conduir nacional lliurat per un estat que no pertany a la Unió Europea ni a l’Espai Econòmic Europeu, per ser intercanviat per un permís francès ha de complir les condicions següents: 7.1.1. Haver estat lliurat en nom de l’estat en el qual el conductor tenia aleshores la seva residència habitual, amb reserva que aquest Estat faci, de manera recíproca, l’intercanvi del permís de conduir francès. 7.1.2. Trobar-se en període de validesa. 7.1.3. Haver estat obtingut amb anterioritat a la data d’expedició del permís de sojorn o residència, o bé per a un nacional francès, durant un sojorn permanent de sis mesos com a mínim a l’estat estranger. 7.1.4. Estar redactat en llengua francesa o, si és necessari, anar acompanyat d’una traducció oficial al francès. 7.2. A més, el seu titular ha de: 7.2.1. Segons la o les categories del permís de conduir del qual és titular, tenir l’edat mínima requerida pels articles R. 124-1 i R. 124-2 del Codi de la circulació. 7.2.2. Complir, si escau, les prescripcions que subordinen, mitjançant una menció especial, la validesa del permís de conduir al port de certs aparells o certs condicionaments del vehicle amb motiu d’una invalidesa. 7.2.3. Si el titular és francès, aportar la prova que ha adquirit la seva residència habitual a títol permanent durant un període d’almenys sis mesos en el territori de l’estat estranger que li ha lliurat el permís de conduir.

La prova d’aquest sojorn ha de ser mitjançant la presentació d’un certificat d’inscripció al Consolat de França en la circumscripció del qual tenia la seva residència.

Els francesos que no s’haguessin inscrit o la inscripció dels quals ja no tingui validesa han d’aportar un certificat de residència o de canvi de residència expedit pel Consolat del seu lloc de residència.

Si és francès i posseeix també la nacionalitat de l’estat estranger que li ha lliurat el permís de conduir, ha d’aportar la prova de la seva residència durant sis mesos en el territori d’aquest estat, de conformitat amb els apartats precedents, o a manca d’aquesta, tot document apropiat que presenti garanties d’autenticitat. 7.2.4. Haver passat una revisió mèdica reglamentària en el cas que la reglamentació francesa exigeixi aquesta revisió. 7.2.5. No ser objecte, en el territori que ha lliurat el permís de conduir, de cap mesura de restricció, suspensió, retirada o anul·lació del permís de conduir. 7.2.6. No haver estat objecte a França, anteriorment a l’obtenció d’un permís de conduir en un altre estat, d’una mesura d’anul·lació, en aplicació dels articles L. 11 i L. 11-5 de Codi de la circulació o en aplicació de l’article L. 15 del Codi de la circulació.

Tanmateix, l’intercanvi respecte d’una categoria de la qual no era titular anteriorment, es pot efectuar a l’acabament del termini de prohibició de sol·licitar un nou permís i amb reserva que l’examen del permís de conduir francès de les categories de les quals inicialment era titular, s’hagi tornat a aprovar, segons les disposicions de l’article R. 130 del Codi de la circulació.

Article 8 El titular del permís de conduir objecte d’intercanvi, per tal d’obtenir un permís francès, n’ha de fer la demanda al prefecte del departament de la seva residència.

Una demanda referent a un menor ha de ser formulada per la persona o la institució que en deté la pàtria potestat o la custòdia.

El menor emancipat ha d’aportar la prova d’aquesta emancipació.

En tota demanda, feta amb el formulari reglamentari (referència 4), hi figuren els cognoms, els noms, la nacionalitat, l’adreça de la residència, el lloc i la data de naixement del sol·licitant.

El dossier que s’ha d’adjuntar a la demanda comprèn obligatòriament, a més dels documents establerts en l’apartat 1.2 de l’article 1 del Decret del 8 de febrer del 1999, relatiu a les condicions d’expedició, lliurament i validesa del permís de conduir:

• La traducció oficial al francès del seu permís, si no està redactat en llengua francesa i si sembla necessària.
• La fotocòpia del permís de sojorn o residència o, per als francesos, la del certificat d’inscripció al Consolat de França o del certificat de residència o canvi de residència expedit pel Consolat del lloc de residència del sol·licitant. En el moment de dipositar el dossier, s’exigeix la presentació dels documents originals. Article 9 L’import de la taxa corresponent al lliurament del permís de conduir francès es paga en el moment en que es lliura el permís. Només es cobra una única taxa sigui quin sigui el nombre de categories de permís concedides, ja sigui simultàniament, ja sigui successivament. Article 10 10.1. Les disposicions de l’apartat 7.1.1. de l’article 7, relatives a la reciprocitat no són aplicables al titular d’un permís de conduir lliurat a l’estranger que posseeixi un carnet de l’Oficina Francesa de Protecció dels Refugiats i Apàtrides (OFPRA). 10.2. El termini d’un any de reconeixement i intercanvi del permís de conduir estranger d’un nacional estranger que hagi sol·licitat un carnet de l’OFPRA comença a comptar a partir de la data d’expedició del permís de sojorn provisional, si el país d’origen del permís aplica el principi de reciprocitat; en el cas contrari, aquest termini es calcula a partir de la data de l’expedició efectiva del carnet de l’OFPRA. 10.3. Les disposicions de l’apartat 7.1.2. relatives a la validesa del permís no són aplicables als conductors als quals es fa referència més amunt, en el cas que la validesa del permís vinculada al pagament d’una taxa o al resultat positiu d’una revisió mèdica expiri en la data en què comenci a comptar el termini d’un any, definit segons les modalitats de l’apartat 10.2 més amunt. Article 11 En el cas de dubte sobre l’autenticitat del permís que es demana d’intercanviar, el prefecte demana un certificat que confirmi la seva legalitat a les autoritats que l’hagin expedit. Fa la seva demanda mitjançant una tramesa del ministre d’Afers Exteriors, ervei de valisa diplomàtica, al Consolat de França en la circumscripció consular del qual ha estat expedit el permís. En aquest cas i a l’espera d’aquest certificat, el prefecte lliura al titular del permís estranger un certificat que l’autoritza a conduir en virtut del seu permís més enllà del període d’un any establert per l’article 2. Aquest certificat pot ser prorrogat. En el cas que aquesta demanda quedés sense resposta a l’expiració d’un termini de sis mesos, amb el benentès que durant aquest període es poden efectuar un cert nombre de recordatoris, el certificat esmentat més amunt ja no es pot tornar a prorrogar i no pot tenir lloc l’intercanvi del permís de conduir estranger.