Article 6. Abús de dispositius 1

Article 6. Abús de dispositius 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, quan són comeses de manera intencionada i sense tenir-hi dret: a la producció, la venda, l’obtenció per a la utilització, la importació, la difusió o altres formes de posada a disposició: i d’un dispositiu, inclòs un programa informàtic, concebut o adaptat principalment per permetre la comissió d’un dels delictes establerts de conformitat amb els articles 2 al 5 anteriors; ii d’una contrasenya, un codi d’accés o de dades informàtiques similars que permetin accedir a la totalitat o part d’un sistema informàtic, amb la intenció que siguin utilitzats per cometre algun dels delictes a què fan referència els articles 2 al 5; i b la possessió d’un dels elements a què fan referència els punts a.i o ii anteriors, amb la intenció que sigui utilitzat per cometre algun dels delictes a què fan referència els articles 2 al

5. Una Part pot exigir en el seu dret intern la possessió d’un cert nombre d’aquests elements perquè es pugui considerar que existeix responsabilitat penal. 2 Aquest article no s’ha d’interpretar en el sentit que imposa una responsabilitat penal quan la producció, la venda, l’obtenció per a la seva utilització, la importació, la difusió o altres formes de posada a disposició esmentades a l’apartat 1 d’aquest article no tenen com a finalitat cometre un delicte establert de conformitat amb els articles 2 al 5 d’aquest Conveni, com en el cas de prova autoritzada o de protecció d’un sistema informàtic. 3 Cada Part es pot reservar el dret de no aplicar l’apartat 1 d’aquest article, amb la condició que aquesta reserva no afecti la venda, la distribució o qualsevol altra posada a disposició dels elements esmentats a l’apartat 1.a.ii d’aquest article.