Reglament d’aplicació de la Llei 10/2025, del 13 de maig, del Codi de Duana, del 2025-09-03

Article 1. Definicions
Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per: 1) quadern ATA: un document duaner internacional per a la importació temporal expedit de conformitat amb el Conveni ATA o el Conveni d’Istanbul; 2) Conveni ATA: el conveni duaner relatiu al quadern ATA per a la importació temporal de mercaderies, fet a Brussel·les el 6 de desembre de 1961; 3) Conveni d’Istanbul : el conveni relatiu a la importació temporal, fet a Istanbul el 26 de juny de 1990; 4) equipatge : totes les mercaderies transportades per qualsevol mitjà en relació amb un viatge d’una persona física; 5) codi : la Llei 10/2025 , del 13 de maig, del Codi de Duana; 6) aeroport del Principat d’Andorra : tot aeroport situat al territori duaner del Principat d’Andorra; 7) tercer país : un país o territori situat fora del territori duaner del Principat d’Andorra; 8) duana de partida : la duana en què s’admet la declaració a la duana per la qual les mercaderies s’inclouen en un règim de trànsit; 9) duana de destinació : la duana en què les mercaderies incloses en un règim de trànsit es presenten per al tancament del règim; 10) duana de primera entrada : la duana competent per a la vigilància duanera en el lloc on el mitjà de transport que porta les mercaderies arriba al territori duaner del Principat d’Andorra, o si escau, on està previst que arribi, en el territori duaner del Principat d’Andorra des d’un territori situat fora d’aquest territori; 11) duana d’exportació : la duana en què es presenta la declaració d’exportació o la declaració de reexportació per a les mercaderies que surten del territori duaner del Principat d’Andorra; 12) duana d’inclusió : la duana indicada en l’autorització d’un dels règims especials previstos per l’article 211, apartat 1, del codi, facultada per concedir el dret a disposar de les mercaderies per a un règim especial; 13) números de registre i identificació dels operadors econòmics (número EORI) : els números d’identificació previstos a l’article 9, apartat 1, segon paràgraf, del codi. Es tracta d’un número d’identificació, únic al territori duaner de la Unió Europea, assignat per una autoritat duanera a un operador econòmic o a una altra persona amb la finalitat de registrar-lo a efectes duaners; 14) exportador :
a) Un particular que transporta les mercaderies que s’han d’exportar fora del territori duaner del Principat d’Andorra quan aquestes mercaderies estiguin en l’equipatge personal del particular,
b) En els altres casos, quan la lletra a no sigui aplicable:
i) Una persona establerta en el territori duaner del Principat d’Andorra que està habilitada per decidir i ha decidit expedir les mercaderies fora del territori duaner; ii) Quan el punt i no sigui aplicable, qualsevol persona establerta en el territori duaner del Principat d’Andorra que sigui part del contracte pel qual les mercaderies són expedides fora del territori duaner; 15) Principis comptables generalment acceptats : els principis establerts a la Llei 30/2007 , del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris; 16) Mercaderies desproveïdes de caràcter comercial :
a) Les mercaderies que contenen enviaments dirigits de particular a particular, quan aquests enviaments:
i) Presenten un caràcter ocasional; ii) Comprenen exclusivament mercaderies reservades per a l’ús personal o familiar dels destinataris, sense que la seva naturalesa o quantitat reflecteixin cap intenció d’ordre comercial; iii) Són adreçats sense cap mena de pagament per l’expedidor al destinatari;
b) Les mercaderies que contenen els equipatges personals dels viatgers, quan:
i) Presenten un caràcter ocasional; i ii) Comprenen exclusivament mercaderies reservades per a l’ús personal o familiar dels viatgers o destinades a ser ofertes com a regal, sense que la seva naturalesa o quantitat reflecteixin cap intenció de ser importades o exportades per motius comercials; 17) NDD (número de declaració duanera )
a) El número de referència mestre (master reference number − MRN) en els documents de trànsit de la Unió Europea, o en les proves de l’estatut duaner de mercaderies en lliure pràctica emeses mitjançant el sistema electrònic de prova de l’estatut de la Unió (PEU) previst a aquest efecte per la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019;
b) En la resta de casos, el número de registre assignat per l’autoritat duanera a les declaracions o notificacions previstes per l’article 5, apartats 9 a 14, del codi, o a les proves de l’estatut duaner de mercaderies en lliure disposició; 18) període de tancament : el temps en què les mercaderies incloses en un règim especial, excepte el de trànsit, o els productes transformats s’han d’incloure en un règim duaner ulterior, destruir, treure del territori duaner del Principat d’Andorra o enviar a la destinació particular prescrita. En cas de perfeccionament passiu, s’entén per període de tancament el període en què les mercaderies exportades temporalment poden ser reimportades al territori duaner del Principat d’Andorra en forma de productes transformats i incloses en el règim de posada en lliure disposició per poder acollir-se a l’exempció total o parcial dels drets d’importació; 19) mercaderies en enviaments postals : les mercaderies diferents dels objectes de correspondència, que s’inclouen en un paquet o embalum postals i són transportades per un operador postal o sota la seva responsabilitat de conformitat amb les disposicions del Conveni de la Unió Postal Universal, adoptat el 10 de juliol de 1984 sota els auspicis de l’Organització de les Nacions Unides; 20) operador postal : els operadors establerts al Principat d’Andorra de Correos i La Poste i que presten els serveis internacionals regulats pel Conveni postal universal; 21) objectes de correspondència : les cartes, les targetes postals, els cecogrames o els impresos no subjectes a drets d’importació o d’exportació; 22) perfeccionament passiu IM/EX : la importació prèvia de productes transformats obtinguts a partir de mercaderies equivalents a l’empara del règim de perfeccionament passiu abans de l’exportació de les mercaderies a les quals substitueixin, a què es refereix l’article 223, apartat 2, lletra d, del codi; 23) perfeccionament passiu EX/IM : l’exportació de mercaderies posades en lliure disposició a l’empara del règim de perfeccionament passiu abans de la importació de productes transformats; 24) perfeccionament actiu EX/IM : l’exportació prèvia de productes transformats obtinguts a partir de mercaderies equivalents a l’empara del règim de perfeccionament actiu abans de la importació de les mercaderies a les quals substitueixin, a què es refereix l’article 223, apartat 2, lletra c , del codi; 25) perfeccionament actiu IM/EX : la importació de mercaderies no posades en lliure disposició a l’empara del règim de perfeccionament actiu abans de l’exportació de productes transformats; 26) particular : la persona física que no és un empresari o professional definida a l’article 5, apartats 1 a 3, de la Llei 11/2012 , del 21 de juny, de l’impost general indirecte; 27) dipòsit duaner públic de tipus I : un dipòsit duaner públic en què les responsabilitats esmentades en l’article 242, apartat 1, del codi corresponen al titular de l’autorització i el titular del règim; 28) dipòsit duaner públic de tipus II : un dipòsit duaner públic en què les responsabilitats esmentades en l’article 242, apartat 2, del codi corresponen al titular del règim; 29) document de transport únic : en el context de l’estatut duaner, un document de transport que engloba el transport de les mercaderies des del punt del país d’expedició fins al país de destinació sota la responsabilitat del transportista que expedeix el document; 30) duana supervisora :
a) En el cas del dipòsit temporal a què es refereix el títol IV del codi o en el cas dels règims especials diferents del de trànsit a què es refereix el títol VII del codi, la duana indicada en l’autorització per vigilar el dipòsit temporal de les mercaderies o el règim especial de què es tracti;
b) En el cas de declaració a la duana simplificada a què es refereix l’article 166 del codi, de despatx centralitzat a què es refereix l’article 179 del codi, o d’inscripció en els registres a què es refereix l’article 182 del codi, la duana indicada en l’autorització per vigilar la inclusió de les mercaderies en el règim duaner de què es tracti; 31) transbord : la càrrega o la descàrrega de productes i mercaderies a bord d’un mitjà de transport a un altre mitjà de transport; 32) viatger : qualsevol persona natural que:
a) Entra al territori duaner del Principat d’Andorra temporalment i no hi té la residència habitual, o
b) Torna al territori duaner del Principat d’Andorra on té la residència habitual, després d’una estada temporal fora d’aquest territori, o
c) Surt temporalment del territori duaner del Principat d’Andorra on té la residència habitual, o
d) Surt del territori duaner del Principat d’Andorra després d’una estada temporal, sense tenir-hi la residència habitual; 33) residus i deixalles : un dels següents:
a) Les mercaderies o els productes classificats com a residus i deixalles de conformitat amb la nomenclatura combinada;
b) En el marc dels règims de destinació particular o de perfeccionament actiu, les mercaderies o els productes derivats d’una operació de transformació que no tenen cap valor econòmic o en tenen poc i que no es poden utilitzar sense una nova transformació; 34) palet : un dispositiu sobre la superfície del qual es pot agrupar una determinada quantitat de mercaderies amb la finalitat de constituir una unitat de càrrega destinada al transport, la manipulació o l’apilament amb ajuda d’aparells mecànics. Aquest dispositiu està constituït bé per dos entarimats units entre si per tirants, bé per una superfície recolzada en les potes; la seva alçada total és tan reduïda com sigui possible per permetre’n la manipulació mitjançant un carretó elevador de forca o estibadores per a palets de càrrega; pot incloure una superestructura o no; 35) enviament urgent : un article individual transportat per una empresa de transport urgent o sota la responsabilitat d’una empresa de transport urgent; 36) empresa de transport urgent : un operador que presta serveis integrats de recollida, transport, despatx a la duana i lliurament de forma urgent i en un termini concret garantint la localització i el control dels articles durant tota la prestació del servei; 37) valor intrínsec:
a) Per a les mercaderies amb caràcter comercial: el preu de les mateixes mercaderies quan es venen per exportar-les al territori duaner del Principat d’Andorra, excloent-ne el cost del transport i de les assegurances, llevat que estigui inclòs en el preu i que no estigui indicat de forma separada en la factura, així com qualsevol impost o gravamen que les autoritats duaneres hagin pogut determinar a partir de qualsevol document pertinent;
b) Per a les mercaderies desproveïdes de caràcter comercial: el preu que s’hauria pagat per les mateixes mercaderies si s’haguessin venut per exportar-les al territori duaner del Principat d’Andorra; 38) duana de presentació : la duana competent respecte del lloc on es presenten les mercaderies; 39) mercaderies idèntiques : en el context de la valoració a la duana, les mercaderies produïdes al mateix país i que són iguals en tots els aspectes, incloses les característiques físiques, la qualitat i el prestigi comercial. Les petites diferències d’aspecte no impedeixen que es considerin idèntiques les mercaderies que en tota la resta s’ajustin a la definició. 40) productes transformats principals : els productes transformats en relació amb els quals s’ha atorgat una autorització de perfeccionament actiu; 41) activitats de màrqueting : en el context de la valoració a la duana, totes les activitats lligades a la publicitat i a la promoció de vendes de les mercaderies de què es tracti, així com qualsevol activitat relacionada amb les garanties corresponents a aquestes mercaderies; 42) productes transformats secundaris : els productes transformats que resulten necessàriament de les operacions de transformació diferents dels productes transformats principals; 43) dipòsits duaners públics de tipus III : els dipòsits duaners explotats per les autoritats duaneres; 44) instal·lacions fixes de transport : els mitjans tècnics utilitzats per al transport continu de mercaderies com ara l’electricitat, el petroli o el gas; 45) duana de trànsit : en el marc del trànsit de la Unió Europea, la primera duana d’entrada en el territori duaner de la Unió Europea per als trànsits expedits des d’Andorra, o la darrera duana de sortida el territori duaner de la Unió Europea per als trànsits destinats a Andorra. 46) mercaderies similars : en el context de la valoració a la duana, les mercaderies produïdes al mateix país i que, sense ser iguals en tots els aspectes, presenten unes característiques i una composició semblants que els permeten complir les mateixes funcions i ser intercanviables comercialment; per determinar si unes mercaderies són similars, cal prendre en consideració, entre altres factors, la qualitat, el prestigi comercial i l’existència d’una marca de fàbrica o de comerç.

Article 2. Requisits en matèria de dades
(Article 6, apartat 2, del codi)
1. La presentació, l’intercanvi i l’emmagatzematge de les informacions requerides per les declaracions, les notificacions i la prova de l’estatut duaner, estan sotmesos a les exigències de dades definides a l’annex 1.
2. La resta de tramitacions duaneres, com les sol·licituds i les decisions, es fan amb els formularis o els jocs de dades que aprovi a aquests efectes el ministeri encarregat de les finances.

Article 3. Presentació (Article 6 del codi)
1. En aplicació de l’article 6 de la Llei 10/2025 , del 13 de maig, del Codi de Duana, totes les declaracions en duana i les notificacions de reexportació han de ser presentades electrònicament, o bé mitjançant el procediment previst a l’article 175 d’aquest Reglament.
2. La duana pot autoritzar que certes sol·licituds, decisions, notificacions, reclamacions, i altres comunicacions en general entre la duana i els operadors econòmics, es facin per mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades.

Article 4. Emmagatzematge de dades
(Article 16, apartat 1, del codi) Totes les dades validades pel sistema electrònic pertinent s’han de conservar durant tres anys, com a mínim, des del final de l’any en què hagin estat validades, llevat que s’especifiqui una altra cosa.

Article 5. Contingut de dades del registre EORI (Article 9, apartat 1, paràgraf segon del codi)
Les persones establertes a Andorra que vulguin obtenir un número EORI, amb la finalitat prevista a l’article 9, apartat 1, paràgraf segon del codi, poden sol·licitar-lo a la duana que s’encarrega de tramitar el registre prop de la instància europea competent.

Article 6. Persones diferents dels operadors econòmics
(Article 9, apartats 1 i 2, del codi) Les persones que no són operadors econòmics no s’han de registrar davant les autoritats duaneres, però sí que han de tenir un NRT o un NIA si presenten declaracions o sol·liciten una decisió per part de les autoritats duaneres.

Article 7. Invalidació d’un número EORI (Article 9, apartat 3, del codi)
1. Les autoritats duaneres han d’invalidar un número EORI en qualsevol dels casos següents:
a) A petició de la persona registrada;
b) Quan l’autoritat duanera tingui constància que la persona registrada ha cessat les activitats que requereixen el registre.
2. L’autoritat duanera ha de registrar la data d’invalidació del número EORI i l’ha de notificar a la persona inscrita.

Article 8. Procediment general per al dret a ser escoltat
(Article 22, apartat 6, del codi)
1. La comunicació que preveu l’article 22, apartat 6, paràgraf primer, del codi:
a) Ha d’incloure una referència a la documentació i la informació en què les autoritats duaneres pretenguin basar la seva decisió;
b) Ha d’indicar el període en el qual la persona interessada ha d’expressar el seu punt de vista a partir de la data en què rebi aquesta comunicació o en què es consideri que l’ha rebuda;
c) Ha d’incloure una referència al dret de la persona interessada a tenir accés a la documentació i la informació esmentades en la lletra a de conformitat amb les disposicions aplicables.
2. Quan la persona interessada doni el seu punt de vista abans que expiri el període previst per l’apartat 1, lletra b , les autoritats duaneres poden prendre la decisió, llevat que la persona interessada manifesti al mateix temps la seva intenció de precisar el seu punt de vista en el període assenyalat.

Article 9. Procediment específic per al dret a ser escoltat
(Article 22, apartat 6, del codi)
1. Les autoritats duaneres poden fer la comunicació esmentada en l’article 22, apartat 6, paràgraf primer, del codi com a part del procés de comprovació o control quan tinguin la intenció de prendre una decisió sobre la base d’algun dels elements següents:
a) Els resultats d’una comprovació després de presentar les mercaderies;
b) Els resultats d’una comprovació de la declaració a la duana esmentada en l’article 191 del codi;
c) Els resultats del control posterior al dret a disposar esmentat en l’article 48 del codi, quan les mercaderies encara estiguin sota vigilància duanera;
d) Els resultats d’una comprovació de la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició o, si escau, els resultats de la comprovació de la sol·licitud de registre d’aquesta prova o del visat;
e) L’expedició, per part de les autoritats duaneres, d’una prova d’origen;
f) Els resultats d’un control de mercaderies per a les quals no s’hagi presentat declaració sumària, declaració de dipòsit temporal, declaració de reexportació o declaració a la duana.
2. Quan s’efectuï una comunicació de conformitat amb l’apartat 1, la persona interessada pot:
a) Expressar el seu punt de vista immediatament;
b) Sol·licitar una comunicació de conformitat amb l’article 8, excepte en els casos que preveu l’apartat 1, lletra f. Les autoritats duaneres han d’informar la persona interessada de totes dos opcions.
3. Quan les autoritats duaneres prenguin una decisió que afecti negativament la persona interessada, han de registrar si aquesta persona ha manifestat el seu punt de vista, de conformitat amb l’apartat 2, lletra a .

Article 10. Termini per a l’exercici del dret a ser escoltat
(Article 22, apartat 6, del codi)
1. El període de temps perquè el sol·licitant expressi el seu punt de vista abans que es prengui una decisió que el perjudiqui és de trenta dies.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan la decisió es refereix als resultats d’un control de mercaderies per a les quals no s’hagi presentat una declaració sumària, una declaració de dipòsit temporal, una declaració de reexportació o una declaració a la duana, les autoritats duaneres poden exigir a la persona interessada que expressi el seu punt de vista en un termini de vint-i-quatre hores.

Article 11 Excepcions al dret a ser escoltat (Article 22, apartat 6, paràgraf segon, del codi) Els casos específics en què no es dona al sol·licitant l’oportunitat d’expressar el seu punt de vista són els següents:
a) Quan la sol·licitud no és acceptada d’acord amb el que s’estableix a l’article 12 o a l’article 13, paràgraf 2, apartat 2, segon punt, d’aquest Reglament;
b) Quan s’apliquen les disposicions de l’article 116, apartat 2, del codi;
c) Quan s’hagi d’invalidar el número EORI.

Article 12. Condicions per a l’acceptació d’una sol·licitud
(Article 22, apartat 2, del codi)
1. Les sol·licituds de decisió relatives a l’aplicació de la legislació duanera s’han d’acceptar sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Que, quan ho requereixi el règim al qual es refereix la sol·licitud, el sol·licitant estigui registrat de conformitat amb l’article 9 del codi;
b) Que, quan ho requereixi el règim al qual es refereix la sol·licitud, el sol·licitant estigui establert al territori duaner del Principat d’Andorra;
c) Que la sol·licitud no es refereixi a una decisió amb la mateixa finalitat que una decisió anterior dirigida al mateix sol·licitant que hagi estat anul·lada o revocada, durant el període d’un any que precedeix a la sol·licitud, pel fet que el sol·licitant no ha complert les obligacions imposades per aquesta decisió.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, lletra c , el període que s’hi esmenta s’amplia a tres anys quan la decisió anterior ha estat anul·lada de conformitat amb l’article 27, apartat 1, del codi, o quan es tracta d’una sol·licitud d’estatut d’operador econòmic autoritzat, presentada de conformitat amb l’article 38 del codi.

Article 13. Acceptació de la sol·licitud
(Article 22, apartat 2, del codi)
1. Quan l’autoritat duanera accepti una sol·licitud, la data d’acceptació d’aquesta sol·licitud és la del moment en què hagi rebut tota la informació requerida de conformitat amb l’article 22, apartat 2, paràgraf segon, del codi.
2. Quan l’autoritat duanera determini que la sol·licitud no conté tota la informació necessària, ha de demanar al sol·licitant que presenti la informació pertinent en un termini raonable, que no ha d’excedir els trenta dies. Quan el sol·licitant no faciliti la informació demanada per les autoritats duaneres en el període que aquestes darreres hagin establert a aquest efecte, la sol·licitud s’ha de denegar i se n’ha d’informar el sol·licitant oportunament.
3. Si no hi ha cap comunicació que informi el sol·licitant sobre l’acceptació o el refús de la sol·licitud, aquesta sol·licitud es considera acceptada. La data d’acceptació és la data en què es presenta la sol·licitud o, en cas que el sol·licitant hagi proporcionat informació addicional atenent una petició de l’autoritat duanera d’acord amb el que disposa l’apartat 2, la data en la qual s’hagi proporcionat l’última dada.

Article 14. Pròrroga del termini per prendre una decisió
(Article 22, apartat 3, del codi)
1. En cas que, després d’acceptar la sol·licitud, l’autoritat duanera consideri necessari sol·licitar informació addicional al sol·licitant per prendre la seva decisió, ha d’establir un termini màxim de trenta dies perquè el sol·licitant faciliti aquesta informació. El termini per prendre una decisió establert en l’article 22, apartat 3, del codi es prorroga per aquest període de temps. S’ha d’informar el sol·licitant de la pròrroga del termini per prendre una decisió.
2. Quan s’aplica l’article 10, apartat 1, el termini per prendre la decisió establert en l’article 22, apartat 3, del codi es prorroga per un període de trenta dies. S’ha d’informar el sol·licitant de la pròrroga.
3. Quan hi hagi motius de pes per sospitar que hi ha una infracció de la legislació duanera o fiscal i les autoritats duaneres i fiscals duguin a terme investigacions sobre la base d’aquests motius, el termini per prendre la decisió es prorroga el temps necessari per completar aquestes investigacions. Aquesta pròrroga no pot excedir nou mesos. S’ha d’informar el sol·licitant de la pròrroga del termini, llevat que això pugui comprometre les investigacions.

Article 15. Data a partir de la qual la decisió esdevé efectiva
(Article 22, apartats 4 i 5, del codi) La decisió esdevé efectiva a partir d’una data diferent de la data en què la rebi el sol·licitant o es consideri que l’ha rebuda, en els casos següents:
a) Quan la decisió afecti favorablement el sol·licitant i aquest darrer hagi sol·licitat una altra data d’efecte; en aquest cas, la decisió esdevé efectiva a partir de la data sol·licitada pel sol·licitant, sempre que sigui posterior a la data en què el sol·licitant hagi rebut la decisió o es consideri que l’ha rebuda;
b) Quan s’hagi pres una decisió anterior amb una limitació de temps i l’únic objectiu de la decisió actual sigui ampliar el període de validesa; en aquest cas, la decisió esdevé efectiva a partir de l’endemà de la data d’expiració del període de validesa de la decisió anterior;
c) Quan l’efecte de la decisió estigui condicionat a la conclusió de certes formalitats per part del sol·licitant; en aquest cas, la decisió esdevé efectiva a partir de la data en què el sol·licitant rebi o es consideri que ha rebut la notificació de l’autoritat duanera en què se certifiqui que les formalitats s’han completat satisfactòriament.

Article 16. R eexamen d’una decisió
(Article 23, apartat 4, lletra a , del codi)
1. L’autoritat duanera competent per prendre la decisió ha de reexaminar una decisió en els casos següents:
a) Quan es modifiqui la legislació pertinent i aquesta modificació afecti la decisió;
b) Quan això sigui necessari com a resultat de la supervisió duta a terme;
c) Quan això sigui necessari a causa de la informació facilitada pel titular de la decisió de conformitat amb l’article 23, apartat 2, del codi, o per altres autoritats.
2. L’autoritat duanera ha de comunicar el resultat del reexamen al titular de la decisió.

Article 17. Suspensió d’una decisió
(Article 23, apartat 4, lletra b , del codi)
1. L’autoritat duanera ha de suspendre la decisió en lloc d’anul·lar-la, revocar-la o modificar-la, de conformitat amb l’article 23, apartat 3, o amb els articles 27 o 28 del codi, quan:
a) L’autoritat duanera consideri que hi ha motius suficients per anul·lar, revocar o modificar la decisió, però encara no disposa de tots els elements necessaris per decidir sobre l’anul·lació, la revocació o la modificació;
b) L’autoritat duanera consideri que no es donen les condicions per a la decisió o que el titular de la decisió no compleix les obligacions imposades per aquesta decisió, i sigui convenient donar al titular de la decisió temps per prendre mesures que garanteixin el compliment de les condicions o de les obligacions;
c) El titular de la decisió en sol·liciti la suspensió pel fet de trobar-se, temporalment, en la impossibilitat de complir les condicions establertes per a la decisió o de complir les obligacions imposades per aquesta decisió.
2. En els casos previstos per les lletres b i c de l’apartat 1, el titular de la decisió ha de notificar a l’autoritat duanera les mesures que prendrà per garantir el compliment de les condicions i de les obligacions, així com el temps que necessita per prendre-les.

Article 18. Període de suspensió d’una decisió
(Article 23, apartat 4, lletra b , del codi)
1. En els casos a què es refereix l’article 17, apartat 1, lletra a , el període de suspensió fixat per l’autoritat duanera es correspon amb el període de temps requerit per aquesta autoritat duanera per determinar si es compleixen les condicions d’anul·lació, revocació o modificació. Aquest període no pot ser superior a trenta dies. Quan l’autoritat duanera considera que el titular de la decisió pot no complir els criteris establerts a l’article 39, lletra a , del codi, la decisió queda suspesa fins que no es comprovi si una de les persones següents no ha comès una infracció greu o infraccions repetides, fins i tot una infracció penal greu:
a) El titular de la decisió;
b) La persona responsable de l’empresa titular de la decisió o que exerceix el control de la seva direcció;
c) L’empleat responsable dels temes duaners en l’empresa titular de la decisió concernida.
2. En els casos a què es refereix l’article 17, apartat 1, lletres b i c, el període de suspensió fixat per l’autoritat duanera per prendre la decisió es correspon amb el període de temps notificat pel titular de la decisió conformement a l’article 17, apartat 2. Si escau, el període de suspensió es pot prorrogar a petició del titular de la decisió. El període de suspensió es pot prorrogar pel període de temps necessari perquè l’autoritat duanera verifiqui que aquestes mesures asseguren el compliment de les condicions o les obligacions. Aquest període no pot excedir els trenta dies.
3. Quan, arran de la suspensió d’una decisió, l’autoritat duanera per prendre la decisió tingui la intenció d’anul·lar-la, revocar-la o modificar-la de conformitat amb l’article 23, apartat 3, o amb els articles 27 o 28 del codi, el període de suspensió, fixat de conformitat amb els apartats 1 i 2 d’aquest article, s’ha de prorrogar, si escau, fins que la decisió d’anul·lació, revocació o modificació esdevingui efectiva.

Article 19. Fi de la suspensió
(Article 23, apartat 4, lletra b , del codi)
1. La suspensió d’una decisió finalitza en expirar el període de suspensió, llevat que abans de l’expiració d’aquest període hi concorri qualsevol de les situacions següents:
a) Que es retiri la suspensió sobre la base que, en els casos previstos per l’article 17, apartat 1, lletra a , no hi ha motius per anul·lar, revocar o modificar la decisió conformement a l’article 23, apartat 3, o amb els articles 27 o 28 del codi; en aquest cas, la suspensió conclou en la data de retirada;
b) Que es retiri la suspensió sobre la base que, en els casos previstos per l’article 17, apartat 1, lletres b i c, el titular de la decisió ha adoptat, a satisfacció de l’autoritat duanera, les mesures necessàries per garantir el compliment de les condicions establertes per a la decisió o de les obligacions imposades per aquesta decisió; en aquest cas, la suspensió conclou en la data de retirada;
c) Que la decisió suspesa sigui anul·lada, revocada o modificada; en aquest cas, la suspensió conclou en la data d’anul·lació, revocació o modificació.
2. L’autoritat duanera ha d’informar el titular de la decisió que posa fi a la suspensió.

Article 20. Emmagatzematge d’informació relacionada amb les decisions
(Article 23, apartat 5, del codi) L’autoritat duanera ha de conservar totes les dades i la informació de suport que s’hagin invocat en l’adopció de la decisió durant un termini mínim de tres anys a partir de la data de finalització de la validesa.

Article 21. Revocació d’una decisió favorable
(Article 28 del codi) Una decisió suspesa de conformitat amb el que s’estableix en l’article 17, apartat 1, ha de ser revocada per l’autoritat duanera competent per prendre la decisió en els casos esmentats en l’article 17, apartat 1, lletres b i c , quan el titular de la decisió no adopti, en el termini assenyalat, les mesures necessàries per complir les condicions establertes per a la decisió o les obligacions imposades en virtut d’aquesta decisió.

Article 22. Sol·licitud d’una decisió relativa a informacions vinculants
(Article 22, apartat 1, del codi)
1. Una sol·licitud de decisió relativa a informacions aranzelàries vinculants (decisió RCTV) només es pot referir a mercaderies que presentin característiques similars i les diferències de les quals siguin irrellevants a l’efecte de fer-ne la classificació aranzelària.
2. Una sol·licitud de decisió relativa a informacions vinculants en matèria d’origen (decisió ROV) només es pot referir a un tipus de mercaderies i un conjunt de circumstàncies per a la determinació de l’origen.

Article 23. Presentació de les sol·licituds d’una decisió relativa a les informacions vinculants
(Article 22, apartat 1, del codi)
1. Les sol·licituds de decisió relatives a les RCTV es presenten a les oficines habilitades de la Duana, o si escau via telemàtica a l’oficina virtual de la Duana mitjançant el formulari corresponent que la Duana posa a disposició en la seva web.
2. Les sol·licituds de decisió relatives a les ROV han de contenir les dades establertes a l’annex 2 i es presenten a les oficines habilitades de la Duana, o si escau via telemàtica a l’oficina virtual de la Duana.
3. En presentar una sol·licitud de decisió relativa a informacions vinculants, es considera que el sol·licitant està d’acord que es divulguin al públic a través del lloc web de la Duana totes les dades de la decisió, incloses qualssevol fotografies, imatges o fullets informatius, amb l’excepció de la informació confidencial. Qualsevol divulgació pública de dades ha de respectar el dret a la protecció de les dades personals.

Article 24. Terminis (Article 22, apartat 3, del codi)
Les decisions relatives a les RCTV s’estableixen amb el formulari corresponent. El període a què es refereix l’article 22, apartat 3, paràgraf segon, del codi pot ser superior a trenta dies quan en aquest període no sigui possible completar una anàlisi que l’autoritat duanera consideri necessària per prendre aquesta decisió.

Article 25. S eguiment de les decisions vinculants
(Article 23, apartat 5, del codi) Quan el titular d’una decisió vinculant o algú pel seu compte empleni formalitats duaneres respecte de mercaderies cobertes per aquesta decisió, ho ha d’indicar en la declaració a la duana fent-hi constar el número de referència de la decisió vinculant de què es tracti.

Article 26. Limitació de l’aplicació de les normes sobre reexamen i suspensió
(Article 23, apartat 4, del codi) Els articles 16 a 19 relatius al reexamen i la suspensió de decisions no s’apliquen a les decisions relatives a les informacions vinculants.

Article 27. Pròrroga de la utilització de decisions relatives a informacions vinculants
(Article 34, apartat 9, del codi)
1. Quan les autoritats duaneres decideixin concedir una pròrroga de conformitat amb l’article 34, apartat 9, paràgraf tercer, del codi, han d’especificar la data en què expira aquesta pròrroga.
2. Quan les autoritats duaneres decideixin concedir una pròrroga de la utilització d’una decisió RCTV, de conformitat amb l’article 34, apartat 9, paràgraf tercer, del codi, han d’especificar, a més de la data a què es refereix l’apartat 1, les quantitats de les mercaderies que poden ser despatxades durant el període de la pròrroga. Tan bon punt s’arribi a aquestes quantitats, la utilització de la decisió objecte de pròrroga ha de cessar.

Article 28. Tracte més favorable en relació amb les anàlisis de riscos i els controls
(Article 38, apartat 6, del codi)
1. Els operadors econòmics autoritzats (OEA) estan subjectes a menys controls físics i documentals que els altres operadors econòmics.
2. En cas que els enviaments declarats per un OEA hagin estat seleccionats per a controls físics o documentals, aquests controls s’han de dur a terme de manera prioritària. A petició d’un OEA, els controls es poden efectuar en un lloc diferent del lloc on les mercaderies s’hagin de presentar a la duana.

Article 29. Exempció del tracte favorable
(Article 38, apartat 6, del codi) El tracte més favorable a què es refereix l’article 28 no s’aplica als controls duaners relacionats amb nivells elevats d’amenaça específica o obligacions de control que recullen altres actes legislatius. No obstant això, les autoritats duaneres han de dur a terme amb caràcter prioritari la gestió, les formalitats i els controls necessaris per als enviaments declarats per un operador econòmic autoritzat de seguretat i protecció (AEOS, per les sigles en anglès).

Article 30. Condicions per a l’acceptació d’una sol·licitud d’estatut d’OEA
(Article 22, apartat 2, del codi)
1. A més de les condicions d’acceptació d’una sol·licitud que preveu l’article 12, apartat 1, amb la finalitat de sol·licitar l’estatut d’OEA, el sol·licitant ha de presentar, juntament amb el formulari corresponent que la Duana posa a disposició en la seva web, un qüestionari d’autoavaluació, el qual li ha de ser facilitat per les autoritats duaneres.
2. Un operador econòmic ha de presentar una única sol·licitud per a l’estatut d’OEA que comprengui tots els seus establiments comercials permanents al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 31. Compliment (Article 39, lletra a , del codi)
1. El criteri establert a l’article 39, apartat a, del codi es considera complert quan:
a) No existeix cap decisió d’una autoritat administrativa o judicial que conclou que una de les persones mencionades a la lletra b ha comès, en el decurs dels tres últims anys, infraccions greus o reiterades en contra de legislació duanera o de disposicions fiscals vinculades a la seva activitat econòmica, i que,
b) Cap de les persones següents ha estat condemnada per una infracció penal greu vinculada a la seva activitat econòmica, inclosa l’activitat econòmica del sol·licitant:
i) El sol·licitant; ii) L’empleat o empleats responsables dels temes duaners en nom del sol·licitant; i iii) La persona o persones responsables del sol·licitant o que exerceixen el control de la seva gestió.
2. No obstant això, el criteri esmentat en l’article 39, lletra a , del codi es pot considerar complert quan l’autoritat duanera consideri que una infracció revesteix escassa importància, en relació amb el nombre o la magnitud de les operacions connexes, i no tingui cap dubte quant a la bona fe del sol·licitant.
3. Quan la persona a la qual es refereix el paràgraf 1, lletra b , punt iii , altra que el sol·licitant està establerta o resideix fora del Principat d’Andorra, l’autoritat duanera ha de tenir en compte el compliment del criteri establert a l’article 39, lletra a , del codi basant-se en les escriptures i les informacions de què disposi.
4. Quan faci menys de tres anys que el sol·licitant està establert, l’autoritat duanera ha d’avaluar el compliment del criteri que preveu l’article 39, lletra a , del codi basant-se en els registres i la informació de què disposi.

Article 32. Sistema satisfactori de gestió dels registres comercials i de transport
(Article 39, lletra b , del codi)
1. El criteri establert en l’article 39, lletra b , del codi es considera complert si es compleixen les condicions següents:
a) El sol·licitant manté un sistema de comptabilitat que és coherent amb els principis comptables generalment acceptats al Principat d’Andorra, permet el control duaner mitjançant una auditoria i manté un historial de les dades que facilita una pista d’auditoria des del moment en què les dades s’introdueixen en els arxius;
b) Els registres que el sol·licitant porta a efectes duaners estan integrats en el seu sistema de comptabilitat o permeten fer controls creuats de la informació amb el sistema comptable;
c) El sol·licitant permet a l’autoritat duanera l’accés físic als seus sistemes comptables, i, si escau, als seus registres comercials i de transport;
d) El sol·licitant permet a l’autoritat duanera l’accés electrònic als seus sistemes comptables, i, si escau, als seus registres comercials i de transport, quan aquests sistemes o registres es portin electrònicament;
e) El sol·licitant disposa d’un sistema logístic que identifica les mercaderies com a mercaderies posades en lliure disposició o no posades en lliure disposició i n’indica, si escau, la localització;
f) El sol·licitant té una organització administrativa que correspon al tipus i a les dimensions de l’empresa i que és adequada per gestionar el flux de mercaderies, i duu a terme controls interns que permeten prevenir, detectar i corregir els errors i prevenir i detectar les transaccions il·legals o irregulars;
g) El sol·licitant ha establert, si escau, procediments satisfactoris per gestionar les llicències i les autoritzacions concedides d’acord amb mesures de política comercial;
h) El sol·licitant ha establert procediments satisfactoris d’arxivament dels seus registres i informació i de protecció respecte a la pèrdua d’informació;
i) El sol·licitant garanteix que els empleats pertinents hagin rebut l’ordre d’informar les autoritats duaneres si es constaten dificultats de compliment i estableix procediments per informar les autoritats duaneres d’aquestes dificultats;
j) El sol·licitant ha establert mesures apropiades de seguretat per protegir el seu sistema informàtic de qualsevol intrusió no autoritzada i per assegurar la seva documentació;
k) El sol·licitant ha establert, si escau, procediments satisfactoris per gestionar els certificats d’importació i exportació vinculats a prohibicions i restriccions, incloses mesures destinades a distingir les mercaderies subjectes a prohibicions o restriccions d’altres mercaderies i mesures per garantir el compliment d’aquestes prohibicions i restriccions.
2. Quan el sol·licitant només demani una autorització d’operador econòmic autoritzat de seguretat i protecció (AEOS) segons el que indica l’article 38, apartat 2, lletra b , del codi, el requisit que estableix l’apartat 1, lletra e , no és aplicable.

Article 33. Solvència financera
(Article 39, lletra c , del codi)
1. El criteri establert en l’article 39, lletra c , del codi es considera complert quan el sol·licitant compleixi les condicions següents:
a) No està sotmès a un procediment concursal;
b) Durant els últims tres anys anteriors a la presentació de la sol·licitud, ha complert les seves obligacions financeres en relació amb el pagament dels drets de duana i els altres drets, tributs o gravàmens recaptats sobre la importació o l’exportació de mercaderies o en relació amb aquestes mercaderies;
c) Demostra, sobre la base dels registres i de la informació disponibles per als tres últims anys anteriors a la presentació de la sol·licitud, que disposa de prou capacitat financera per complir les seves obligacions i fer honor als seus compromisos relatius a la naturalesa i al volum de les activitats comercials, en particular no disposar d’actius nets negatius, excepte en cas que es puguin cobrir.
2. Si fa menys de tres anys que el sol·licitant està establert, la solvència financera a què fa referència l’article 39, lletra c , del codi s’ha d’avaluar basant-se en els registres i la informació disponible.

Article 34. Nivell adequat de competència o de qualificacions professionals
(Article 39, lletra d , del codi)
1. El criteri establert en l’article 39, lletra d, del codi es considera complert si es compleix qualsevol de les condicions següents:
a) El sol·licitant o la persona encarregada dels assumptes duaners del sol·licitant té un nivell adequat de competència, segons algun dels criteris següents:
i) Té una experiència pràctica demostrada d’un mínim de tres anys en matèria duanera, ii) Aplica una norma de qualitat en matèria duanera adoptada per un organisme europeu de normalització;
b) El sol·licitant o la persona encarregada dels assumptes duaners del sol·licitant ha cursat amb èxit una formació sobre la legislació duanera coherent i pertinent en la mesura de la seva participació en activitats relacionades amb les duanes.
2. Quan la persona encarregada dels assumptes duaners del sol·licitant sigui una persona contractada, el criteri que estableix l’article 39, lletra d, del codi es considera complert si la persona contractada és un operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres (AEOC, per les sigles en anglès) a què es refereix l’article 38, apartat 2, lletra a , del codi.

Article 35. Nivells de protecció i seguretat
(Article 39, lletra e , del codi)
1. El criteri que estableix l’article 39, lletra e , del codi es considera complert si es compleixen les condicions següents:
a) Els edificis que s’hagin d’utilitzar per dur a terme les operacions relatives a l’autorització d’AEOS ofereixen protecció davant la intrusió il·legal i estan construïts amb materials que resisteixen l’entrada il·legal;
b) S’han establert mesures adequades per evitar l’accés no autoritzat a les oficines, les zones d’expedició, els molls de càrrega, les zones de càrrega i altres llocs pertinents;
c) S’han adoptat mesures per manipular les mercaderies que garanteixen la protecció contra la introducció no autoritzada, l’intercanvi o la manipulació de mercaderies, així com la protecció contra l’alteració de les unitats de càrrega;
d) El sol·licitant ha adoptat mesures que permeten identificar clarament els seus socis comercials i que asseguren, a través de l’aplicació d’acords contractuals adequats o altres mesures adequades d’acord amb el model de negoci del sol·licitant, que aquests socis comercials garanteixen la seguretat del seu tram de la cadena de subministrament internacional;
e) El sol·licitant efectua, en la mesura que la legislació nacional ho permet, controls de seguretat dels possibles futurs empleats que puguin ocupar llocs sensibles respecte a la seguretat, i duu a terme, periòdicament i quan les circumstàncies ho justifiquen, controls generals dels empleats que ocupen actualment els llocs esmentats;
f) El sol·licitant ha establert procediments de seguretat adequats per als proveïdors de serveis externs contractats;
g) El sol·licitant garanteix que el personal les responsabilitats del qual estiguin relacionades amb les qüestions de seguretat participa regularment en programes de sensibilització sobre aquestes qüestions;
h) El sol·licitant ha designat una persona de contacte competent per a les qüestions relacionades amb la seguretat i la protecció.
2. Quan el sol·licitant sigui titular d’un certificat de protecció i seguretat expedit sobre la base d’un conveni internacional, una norma internacional de l’Organització Internacional de Normalització o una norma europea d’algun organisme europeu de normalització, aquest certificat s’ha de tenir en compte a l’hora de comprovar el compliment dels criteris establerts en l’article 39, lletra e , del codi. Els criteris es consideren complerts en la mesura que s’hagi establert que els criteris d’expedició d’aquest certificat són idèntics o equivalents als que estableix l’article 39, lletra e , del codi. Els criteris es consideren complerts quan el sol·licitant sigui titular d’un certificat de protecció i seguretat expedit per un tercer país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un acord que prevegi el reconeixement d’aquest certificat.

Article 36. Examen dels criteris
(Article 22 del codi)
1. A l’efecte d’examinar els criteris establerts en l’article 39, lletres b i e, del codi, l’autoritat duanera s’ha d’assegurar que es facin comprovacions sobre el terreny en tots els locals que siguin pertinents per a les activitats duaneres del sol·licitant. Quan el sol·licitant tingui un gran nombre de locals i el termini aplicable per prendre la decisió no permeti examinar-los tots, l’autoritat duanera pot decidir examinar-ne tan sols una proporció representativa si està convençuda que el sol·licitant aplica en tots les mateixes normes de seguretat i protecció i els mateixos procediments i normes comunes per mantenir els registres en tots.
2. L’autoritat duanera pot tenir en compte els resultats de les avaluacions o les auditories dutes a terme, en la mesura que siguin pertinents per a l’examen dels criteris que preveu l’article 39 del codi.
3. A l’efecte d’examinar si es compleixen els criteris establerts en l’article 39, lletres b, c i e, del codi, les autoritats duaneres poden tenir en compte les conclusions d’experts que proporcioni el sol·licitant, quan l’expert que les hagi formulades no estigui relacionat amb el sol·licitant en el sentit de l’article 64 d’aquest Reglament.
4. Les autoritats duaneres han de tenir degudament en compte les característiques específiques dels operadors econòmics, en particular de les petites i mitjanes empreses, a l’hora d’examinar el compliment dels criteris que estableix l’article 39 del codi.
5. L’examen dels criteris establerts en l’article 39 del codi i els seus resultats han de ser documentats per l’autoritat duanera.

Article 37. Termini per a l’adopció de les decisions
(Article 22, apartat 3, del codi)
1. El termini per prendre la decisió a què es refereix l’article 22, apartat 3, paràgraf primer, del codi es pot prorrogar per un període de fins a seixanta dies. Les autoritzacions que atorguen l’estatut d’OEA són lliurades mitjançant el formulari previst a l’annex 3.
2. Si hi ha en curs un procediment penal que susciti dubtes sobre si el sol·licitant compleix les condicions a què es refereix l’article 39, lletra a , del codi, el termini per prendre la decisió s’ha de prorrogar en funció del temps necessari per completar el procediment.

Article 38. Denegació de sol·licituds
(Article 22 del codi) La denegació d’una sol·licitud d’OEA no afecta les decisions favorables en vigor preses respecte al sol·licitant en virtut de la legislació duanera, excepte si la concessió d’aquestes decisions favorables es basa en el compliment d’algun dels criteris OEA que s’hagi demostrat que no es respecten durant l’examen de la sol·licitud d’OEA.

Article 39. Data d’efecte de l’autorització OEA (Article 22, apartat 4, del codi)
No obstant el que disposa l’article 22, apartat 4, del codi, l’autorització per la qual es concedeix l’estatut d’OEA (autorització OEA) esdevé efectiva cinc dies després de l’adopció de la decisió.

Article 40. Combinació d’ambdós tipus d’autorització
(Article 38, apartat 3, del codi) Quan un sol·licitant tingui dret a obtenir tant una autorització d’AEOC com una autorització d’AEOS, l’autoritat duanera ha d’emetre una autorització combinada.

Article 41. Efectes jurídics de la suspensió
(Article 23, apartat 4, lletra b , del codi)
1. Quan se suspengui una autorització OEA a causa de l’incompliment d’algun dels criteris recollits en l’article 39 del codi, qualsevol decisió presa respecte d’aquest OEA que es basi en l’autorització OEA en general, o en qualsevol dels criteris específics que hagin conduït a la suspensió de l’autorització OEA, ha de ser suspesa per l’autoritat duanera.
2. La suspensió d’una decisió relativa a l’aplicació de la legislació duanera adoptada respecte a un OEA no comporta la suspensió automàtica de l’autorització OEA.
3. Quan se suspengui una decisió relativa a una persona que sigui alhora un AEOS i un operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres (AEOC) a què es refereix l’article 38, apartat 2, lletra a , del codi, de conformitat amb l’article 17, apartat 1, a causa de l’incompliment de les condicions establertes en l’article 39, lletra d , del codi, s’ha de suspendre la seva autorització d’AEOC, però la seva autorització d’AEOS continua essent vàlida. Quan se suspengui una decisió relativa a una persona que sigui alhora un AEOS i un AEOC de conformitat amb l’article 17, apartat 1, a causa de l’incompliment de les condicions establertes en l’article 39, lletra e , del codi, s’ha de suspendre la seva autorització d’AEOS, però la seva autorització d’AEOC continua essent vàlida.

Article 42. Revocació d’una autorització
(Article 28 del codi)
1. La revocació d’una autorització d’OEA no afecta cap decisió favorable presa respecte a la mateixa persona, llevat que l’estatut d’OEA sigui una condició per a aquesta decisió favorable, o que aquesta decisió estigui basada en algun dels criteris enumerats en l’article 39 del codi que ja no es compleix.
2. La revocació o la modificació d’una decisió favorable presa en relació amb el titular de l’autorització no afecta automàticament l’autorització d’OEA d’aquesta persona.
3. Quan la mateixa persona sigui tant un AEOC com un AEOS, i l’article 28 del codi o l’article 21 d’aquest Reglament siguin aplicables a causa de l’incompliment de les condicions establertes en l’article 39, lletra d , del codi, l’autorització d’AEOC s’ha de revocar i l’autorització d’AEOS continua essent vàlida. Quan la mateixa persona sigui tant un AEOS com un AEOC, i l’article 28 del codi o l’article 21 d’aquest Reglament siguin aplicables a causa de l’incompliment de les condicions establertes en l’article 39, lletra e , del codi, l’autorització d’AEOS s’ha de revocar i l’autorització d’AEOC continua essent vàlida.

Article 43. Sistema electrònic relatiu a la gestió de riscos i els controls duaners
(Article 16, apartat 1, del codi) L’autoritat duanera ha d’utilitzar un sistema electrònic creat per intercanviar i emmagatzemar informació relacionada amb riscos de conformitat amb l’article 16, apartat 1, del codi (sistema de gestió de riscos duaners).

Article 44. Disposicions relatives al tipus de canvi dels drets aranzelaris
(Article 53 del codi)
1. El valor de l’euro, quan sigui necessari de conformitat amb el que disposa l’article 53, apartat 1, lletra b , del codi, s’ha de fixar una vegada el mes. El tipus que s’ha d’utilitzar per a aquest canvi és el publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el dia abans del darrer dia laborable del mes. Aquests tipus s’apliquen durant la totalitat del mes posterior. Tanmateix, en el supòsit que el tipus aplicable al començament del mes difereixi en més d’un 5% respecte del tipus publicat el dia abans del darrer dia laborable anterior a la data del dia 15 del mateix mes, aquest últim tipus és aplicable a partir del dia 15 i fins a la fi del mes en qüestió.
2. Quan la conversió de divises sigui necessària per qualsevol dels motius indicats en l’article 53, apartat 2, del codi, el valor de l’euro en monedes nacionals que s’hagi d’aplicar és el tipus fixat pel Banc Central Europeu el primer dia laborable d’octubre. Aquest tipus s’ha d’aplicar amb efectes a partir de l’1 de gener de l’any següent.

Article 45 Mercaderies totalment obtingudes en un sol país o territori (Article 60, apartat 1, del codi) Es consideren totalment obtingudes en un sol país o territori les mercaderies següents:
a) Els productes minerals que s’extreuen en aquest país o territori;
b) Els productes vegetals cultivats i recol·lectats en aquest país o territori;
c) Els animals vius que hi naixen i s’hi crien;
d) Els productes procedents d’animals vius que s’hi crien;
e) Els productes de la caça i de la pesca que s’hi practiquen;
f) Els productes de la pesca marítima i altres productes extrets del mar per vaixells matriculats al país o territori de què es tracti i que enarborin el pavelló d’aquest país o territori fora de les aigües territorials del país;
g) Les mercaderies obtingudes o produïdes a bord de vaixells factoria a partir de productes inclosos en la lletra f , originaris d’aquest país o territori, sempre que aquests vaixells factoria estiguin matriculats en aquest país o territori i n’enarborin el pavelló;
h) Els productes extrets del sòl o subsol marí situat fora de les aigües territorials, sempre que aquest país o territori exerceixi drets exclusius d’explotació sobre aquest sòl o subsol;
i) Els residus i les deixalles resultants d’operacions de fabricació i els articles usats, sempre que hagin estat recollits en aquest país i només puguin servir per a la recuperació de matèries primeres;
j) Les mercaderies que s’hi produeixen exclusivament a partir dels productes esmentats en les lletres a a i.

Article 46. Mercaderies en la producció de les quals intervé més d’un país o territori
(Article 60, apartat 2, del codi) Es considera que les mercaderies que figuren en l’annex 4 han estat objecte de l’última transformació o elaboració substancial, que hagi portat a la fabricació d’un producte nou o que representi un grau de fabricació important, al país o territori en el qual es compleixin les normes establertes en aquest annex o que estigui identificat per aquestes normes.

Article 47. Operacions d’elaboració o transformació no justificades des del punt de vista econòmic
(Article 60, apartat 2, del codi) Qualsevol operació d’elaboració o transformació efectuada en un altre país o territori no es considera justificada des del punt de vista econòmic si es demostra, sobre la base de les dades disponibles, que la finalitat d’aquesta operació era evitar l’aplicació de les mesures a què es refereix l’article 59 del codi. Per a les mercaderies cobertes per l’annex 4, s’apliquen les normes residuals del capítol per a aquestes mercaderies. Per a les mercaderies no cobertes per l’annex 4, quan l’última elaboració o transformació no es consideri justificada des del punt de vista econòmic, es considera que les mercaderies han estat objecte de la seva última transformació o elaboració substancial, justificada des del punt de vista econòmic, que hagi conduït a la fabricació d’un producte nou o que representi un grau de fabricació important, al país o territori en què la major part de les matèries tingui el seu origen. Quan el producte final es classifiqui en els capítols 1 a 29 o 31 a 40 del sistema harmonitzat, la major part de les matèries es determina sobre la base del seu pes. Quan el producte acabat es classifiqui en els capítols 30 o 41 a 97 del sistema harmonitzat, la major part de les matèries es determina sobre la base del valor de les matèries.

Article 48. Operacions mínimes
(Article 60, apartat 2, del codi) No es consideren transformació o elaboració substancial, justificada des del punt de vista econòmic, en el sentit que confereixen l’origen, les operacions següents:
a) Les operacions destinades a garantir la conservació dels productes en bon estat durant el transport i l’emmagatzematge (ventilació, estesa, assecat, separació de parts deteriorades i operacions similars) o facilitar les operacions de trasllat o transport;
b) Les operacions simples d’espolsada, garbellament, selecció, classificació, preparació d’assortiments, rentada i trossejament;
c) Els canvis d’embalatge i la divisió i l’agrupament d’embalums, l’envasament simple en ampolles, llaunes, flascons, bosses, estoigs i caixes, la col·locació sobre cartolines o taulers, etc., i qualsevol altra operació senzilla d’embalatge;
d) La presentació de mercaderies en jocs o conjunts o la posada a la venda;
e) La col·locació de marques, etiquetes i altres signes distintius similars en els mateixos productes o en els embalatges;
f) El muntatge simple de parts de productes per fer un producte complet;
g) El desmuntatge o el canvi d’ús;
h) La combinació de dos o més operacions especificades en les lletres a a g. Per a les mercaderies cobertes per l’annex 4, s’apliquen les normes residuals del capítol. Per a les mercaderies no cobertes per l’annex 4, quan l’última elaboració o transformació es consideri una operació mínima, l’origen del producte final és el país o el territori en el qual la major part de les matèries tinguin l’origen. Quan el producte final es classifiqui en els capítols 1 a 29 o 31 a 40 del sistema harmonitzat, la major part de les matèries es determina sobre la base del seu pes. Quan el producte acabat es classifiqui en els capítols 30 o 41 a 97 del sistema harmonitzat, la major part de les matèries es determina sobre la base del valor de les matèries.

Article 49. Accessoris, peces de recanvi o eines
(Article 60 del codi)
1. Es considera que els accessoris, les peces de recanvi o les eines que es lliurin amb qualsevol de les mercaderies recollides en les seccions XVI, XVII i XVIII de la nomenclatura combinada i que formin part del seu equip normal tenen el mateix origen que aquestes mercaderies.
2. Es considera que les peces de recanvi essencials destinades a qualsevol de les mercaderies recollides en les seccions XVI, XVII i XVIII de la nomenclatura combinada posades prèviament en lliure disposició tenen el mateix origen que les mercaderies esmentades si la incorporació de les peces de recanvi essencials en la fase de producció no n’ha modificat l’origen.
3. A l’efecte d’aquest article, s’entén per peces de recanvi essencials les peces que:
a) Són components sense els quals no es pot assegurar el funcionament correcte d’un equip, una màquina, un aparell o un vehicle que hagi estat posat en lliure disposició, i
b) Són característiques d’aquestes mercaderies, i
c) Estan destinades al seu manteniment normal i a substituir peces de la mateixa espècie danyades o inutilitzades.

Article 50. Elements neutres i embalatge
(Article 60 del codi)
1. Per determinar si una mercaderia és originària d’un país o territori, no s’ha de tenir en compte l’origen dels elements següents:
a) L’energia i el combustible;
b) Les instal·lacions i l’equip;
c) Les màquines i les eines;
d) Els materials que no entrin ni es tingui previst que entrin en la composició final de les mercaderies.
2. Quan, d’acord amb la regla general núm. 5 per a la interpretació de la nomenclatura combinada que figura publicada a la web de la Duana, els embalatges i els envasos es considerin part del producte a l’efecte de fer-ne la classificació, no s’han de tenir en compte per determinar-ne l’origen, excepte quan la regla de l’annex 4 per a les mercaderies en qüestió es basi en un percentatge del valor afegit.

Article 51. Certificat d’origen per als productes subjectes a règims especials d’importació no preferencials
(Article 61, apartats 1 i 2, del codi)
1. Els certificats d’origen relatius a productes que tinguin l’origen en un tercer país per al qual s’hagin instituït règims especials d’importació no preferencials, quan aquests règims es refereixin a aquest article, s’han d’expedir emprant el formulari previst a tal efecte, de conformitat amb les especificacions tècniques que s’hi estableixen.
2. Els certificats d’origen han de ser expedits per les autoritats competents del tercer país del qual siguin originaris els productes als quals s’apliquin els règims particulars d’importació no preferencials, o per un organisme fiable degudament autoritzat a aquest efecte per aquestes autoritats (autoritats expedidores), sempre que l’origen dels productes s’hagi determinat de conformitat amb l’article 60 del codi. Les autoritats expedidores han de conservar una còpia de cadascun dels certificats d’origen expedits.
3. Els certificats d’origen s’han d’expedir abans que els productes als quals es refereixin siguin declarats per a l’exportació al tercer país d’origen.
4. No obstant el que disposa l’apartat 3, excepcionalment es poden expedir certificats d’origen després de l’exportació dels productes als quals es refereixin quan no s’hagin expedit en el moment d’aquesta exportació com a resultat d’errors, omissions involuntàries o circumstàncies especials. Les autoritats expedidores només poden expedir a posteriori els certificats d’origen que preveu l’apartat 1 després d’haver comprovat que les dades incloses en la sol·licitud de l’exportador es corresponen amb les de l’expedient corresponent.

Article 52. Definicions (Article 64 del codi)
Als efectes d’aquesta secció, s’apliquen les definicions següents: 1) Fabricació: tota mena de procés d’elaboració o transformació, inclòs el muntatge. 2) Matèria: tot ingredient, matèria primera, component o peça, etc., utilitzat en la fabricació del producte. 3) Producte: el producte fabricat, fins i tot quan se’n prevegi la utilització posterior en una altra operació de fabricació. 4) Mercaderies: tant les matèries com els productes. 5) Enviament: els productes:
a) Enviats simultàniament per un mateix exportador a un mateix destinatari; o
b) Coberts per un document de transport únic que en garanteixi el trasllat de l’exportador al destinatari o, si no hi ha aquest document, per una única factura. 6) Exportador: la persona que exporti les mercaderies a Andorra o a un país beneficiari i que estigui en condicions de demostrar-ne l’origen, independentment de si n’és el fabricant o no o de si s’encarrega o no d’efectuar les formalitats relacionades amb l’exportació. 7) Exportador registrat:
a) Tot exportador establert en un país beneficiari i registrat davant les seves autoritats competents per exportar productes acollint-se al sistema, ja sigui a Andorra o en un altre país beneficiari amb el qual sigui possible l’acumulació regional; o
b) Tot exportador establert a Andorra i registrat davant les autoritats duaneres per exportar productes originaris d’Andorra cap a un país o territori amb el qual hi hagi un règim comercial preferencial; o
c) Tot reexpedidor de mercaderies establert a Andorra i registrat davant les autoritats duaneres per estendre comunicacions sobre l’origen substitutives per reexpedir productes originaris. 8) Comunicació sobre l’origen: una comunicació estesa per l’exportador o el reexpedidor de les mercaderies en la qual es fa constar que els productes a l’empara d’aquesta comunicació compleixen les normes d’origen del sistema.

Article 53. Preferència unilateral per a certs productes del tabac
(Article 64, apartat 3, del codi)
1. L’aplicació de la preferència corresponent al 60% del tipus normal aplicable als productes del tabac codificats sota la sotsposició 240411 queda supeditada al fet que els productes hagin estat manufacturats a la Unió Europea a partir de tabac brut de la Unió Europea o prèviament posat en lliure pràctica.
2. Aquesta preferència s’acredita amb el document establert a tal efecte que la Duana posa a disposició en la seva web, degudament diligenciat per les autoritats duaneres del país d’exportació, i queda supeditada a la condició que aquestes darreres assegurin un nivell de cooperació adequat amb les autoritats duaneres andorranes en el marc de les eventuals sol·licituds de control a posteriori.

Article 54. Declaracions del proveïdor i la seva utilització
(Article 64, apartat 1, del codi)
1. Quan un proveïdor proporcioni a l’exportador o a l’operador la informació necessària per determinar el caràcter originari de les mercaderies a l’efecte d’aplicar les disposicions que regulen el comerç preferencial entre el Principat d’Andorra i determinats països o territoris (caràcter originari preferencial), el proveïdor ho ha de fer per mitjà d’una declaració del proveïdor. Per a cada enviament de mercaderies s’ha d’elaborar una declaració diferent, excepte en els casos que preveu l’article 55 d’aquest Reglament.
2. El proveïdor ha d’incloure la declaració en la factura comercial relacionada amb aquest enviament o en un albarà o en qualsevol altre document comercial que descrigui les mercaderies afectades, amb prou detall perquè puguin ser identificades.
3. El proveïdor pot presentar la declaració en qualsevol moment, fins i tot després d’haver-se lliurat les mercaderies.

Article 55. Declaracions del proveïdor de llarga durada
(Article 64, apartat 1, del codi)
1. Quan un proveïdor lliura regularment a un exportador o a un operador mercaderies i s’espera que el caràcter originari sigui el mateix per al conjunt d’aquestes mercaderies, el proveïdor pot lliurar una declaració única que inclogui els múltiples enviaments d’aquestes mercaderies (declaració del proveïdor de llarga durada).
2. Es pot estendre una declaració del proveïdor de llarga durada pels enviaments expedits durant un període de temps, i ha de mencionar tres dates:
a) La data a la qual s’estableix la declaració (data d’expedició)
b) La data d’inici del període (data d’inici), que no pot ser més de dotze mesos anterior o més de sis mesos posterior a la data d’expedició;
c) La data de fi del període (data de fi), que no pot ser més de vint-i-quatre mesos posterior a la data d’expedició.
3. El proveïdor informa immediatament l’exportador o l’operador afectat quan la declaració del proveïdor de llarga durada no és vàlida per a una part o per a la totalitat de les mercaderies lliurades o per lliurar.

Article 56. Extensió de les declaracions del proveïdor
(Article 64, apartat 1, del codi)
1. Per a productes que hagin obtingut el caràcter originari preferencial, les declaracions del proveïdor han de contenir les dades que figuren a l’annex
5. Tanmateix, les declaracions dels proveïdors de llarga durada per a aquests productes han d’establir-se d’acord amb les dades que figuren a l’annex 6.
2. Per a productes que hagin estat objecte d’elaboracions o transformacions al Principat d’Andorra sense haver obtingut el caràcter originari preferencial, les declaracions del proveïdor han de contenir les dades que figuren a l’annex
7. Tanmateix, en el cas de les declaracions de llarga durada, les declaracions del proveïdor han d’establir-se d’acord amb les dades que figuren a l’annex 8.
3. La declaració del proveïdor ha de portar la seva signatura manuscrita. No obstant això, quan la factura i la declaració del proveïdor s’elaborin utilitzant mitjans electrònics, poden ser autenticades electrònicament, o el proveïdor pot lliurar a l’exportador o l’operador un compromís escrit pel qual assumeix plena responsabilitat sobre cada declaració del proveïdor en què se l’identifiqui com si l’hagués signada a mà.

Article 57. Expedició de certificats d’informació INF 4
(Article 64, apartat 1, del codi)
1. Les autoritats duaneres poden sol·licitar a l’exportador o l’operador que obtingui del proveïdor un certificat d’informació INF 4, pel qual se certifiqui l’exactitud i l’autenticitat de la declaració del proveïdor.
2. A petició del proveïdor, el certificat d’informació INF 4 ha de ser expedit per les autoritats duaneres de l’estat on s’hagi estès la declaració del proveïdor utilitzant el formulari oficial previst a tal efecte, de conformitat amb les especificacions tècniques que s’hi estableixen. Les autoritats poden exigir qualsevol prova i dur a terme inspeccions de la comptabilitat del proveïdor o qualsevol altre control que considerin oportú.
3. Les autoritats duaneres han d’expedir el certificat d’informació INF 4 al proveïdor en el termini de noranta dies a partir de la recepció de la sol·licitud, i han de precisar si la declaració del proveïdor és exacta i autèntica.
4. L’autoritat duanera que hagi rebut una sol·licitud per a l’expedició d’un certificat d’informació INF 4 ha de conservar el formulari de sol·licitud durant tres anys, com a mínim, o durant un període més llarg si cal, per garantir el compliment de les disposicions que regulen el comerç preferencial.

Article 58. Autorització d’exportador autoritzat
(Article 64, apartat 1, del codi)
1. Quan el règim preferencial amb un tercer país estableixi que la prova d’origen ha de tenir la forma d’una declaració en factura o una declaració d’origen estesa per un exportador autoritzat, els exportadors i reexpedidors establerts al territori duaner del Principat d’Andorra poden sol·licitar una autorització com a exportador autoritzat a l’efecte d’estendre i substituir aquestes declaracions.
2. L’article 12, apartat 1, lletra c , i els articles 17, 18 i 19 d’aquest Reglament, pel que fa a les condicions d’acceptació de les sol·licituds i la suspensió de les decisions, no són aplicables a les decisions relatives a les autoritzacions d’exportador autoritzat.
3. Únicament es concedeixen autoritzacions d’exportador autoritzat a les persones que compleixin les condicions establertes en les disposicions d’origen dels acords.
4. Les autoritats duaneres han d’atorgar a l’exportador autoritzat un número d’autorització duanera, que ha de figurar en les proves d’origen preferencial. El número d’autorització duanera comença amb el codi de país AD.
5. Quan el règim preferencial aplicable no precisi la forma que han d’adoptar les declaracions en factura o les declaracions d’origen, aquests documents s’han d’elaborar tenint en compte les dades contingudes a l’annex 9.
6. Quan el règim preferencial aplicable no precisi el valor límit fins al qual els exportadors que no siguin exportadors autoritzats poden estendre una declaració en factura o una declaració d’origen, aquest valor és de 6.000 EUR per cada enviament.

Article 59. Registre dels exportadors en el sistema REX (Article 64, paràgraf 1, del codi)
1. Quan en virtut dels acords internacionals un exportador establert a Andorra compleixi les condicions per beneficiar-se d’un règim preferencial, l’acreditació del qual s’hagi de fer mitjançant el sistema d’exportadors enregistrats (REX) establert a l’annex de la Decisió d’execució (UE) 2016/578, aquest exportador pot demanar a les autoritats duaneres registrar-se al sistema REX.
2. La sol·licitud ha de contenir les dades previstes a l’annex 10.
3. Si les autoritats duaneres consideren que la informació facilitada en la sol·licitud està incompleta, n’han d’informar l’exportador sense demora.
4. Les autoritats duaneres comuniquen al sol·licitant el número d’exportador que li ha estat atribuït, així com la data a partir de la qual l’enregistrament és vàlid.
5. Les autoritats duaneres han de mantenir actualitzades les dades que hagin registrat, i modificar-les immediatament després d’haver estat informades per l’exportador registrat de conformitat amb el que disposa l’article 62 d’aquest Reglament. Les autoritats duaneres informen l’exportador registrat de la modificació de les seves dades.
6. Els reexpedidors de mercaderies registrats poden estendre comunicacions sobre l’origen substitutives en la data a partir de la qual el registre d’aquests reexpedidors sigui vàlid, conformement al que disposa l’apartat 4.

Article 60. Substitució de documents relatius a l’origen expedits o establerts fora del marc del règim SPG de la Unió
Europea (Article 64, paràgraf 1, del codi)
1. Quan els productes originaris coberts per un document relatiu a l’origen expedit o establert amb anterioritat als efectes d’una mesura aranzelària preferencial com l’establerta a l’article 56, apartat 2, lletra d o e, del codi, diferent del règim SPG de la Unió Europea, encara no s’han posat en lliure disposició i es col·loquen sota el control d’un despatx de duana andorrà, el document relatiu a l’origen inicial pot ser substituït per un o diversos documents relatius a l’origen de substitució per a l’enviament del conjunt o d’una part d’aquests productes fora del Principat d’Andorra.
2. El document relatiu a l’origen de substitució previst a l’apartat 1 pot ser expedit a, o establert per, un dels operadors següents, en la mateixa forma que el document relatiu a l’origen inicial o en forma d’un document relatiu a l’origen de substitució reprenent les dades establertes a l’annex 11:
a) Un exportador autoritzat o registrat en el Principat d’Andorra que reexpedeix les mercaderies;
b) Un reexpedidor de les mercaderies en el Principat d’Andorra quan el valor total dels productes originaris de l’enviament inicial que ha de ser fraccionat no superi el llindar del valor aplicable;
c) Un reexpedidor de les mercaderies en el Principat d’Andorra quan el valor total dels productes originaris de l’enviament inicial que ha de ser fraccionat supera el valor total aplicable; en aquest cas, el reexpedidor adjunta una còpia del document relatiu a l’origen inicial al document relatiu a l’origen de substitució. Quan la substitució del document relatiu a l’origen inicial no pot ser efectuada de conformitat amb el primer paràgraf, el document relatiu a l’origen de substitució previst a l’apartat 1 pot expedir-se en la forma d’un certificat de circulació de mercaderies EUR.1 pel despatx de duana sota el control del qual es col·locaran les mercaderies.
3. Quan el document relatiu a l’origen de substitució és un certificat de circulació de mercaderies EUR.1, el despatx de duana que lliura el certificat de circulació de mercaderies EUR.1 de substitució ha de segellar el certificat a la casella
11. Els enunciats que figuren a la casella 4 del certificat relatius al país d’origen són idèntics als que figuren en el document relatiu a l’origen inicial. La casella 12 ha de contenir la signatura del reexpedidor. Quan un reexpedidor signa la casella 12 de bona fe, no és responsable de l’exactitud dels enunciats que figuren en el document relatiu a l’origen inicial. El despatx de duana que ha estat sol·licitat per expedir el certificat de circulació de mercaderies EUR.1 de substitució indica en el document relatiu a l’origen inicial, o en un document annex, el pes, el nombre i la naturalesa dels productes reexpedits, així com el país de destí, i els números de sèrie del certificat o els certificats de substitució corresponents. Conserva el document relatiu a l’origen inicial durant un període mínim de tres anys.

Article 61. Origen preferencial de productes transformats obtinguts a partir de mercaderies amb caràcter originari preferencial
(Article 64, paràgraf 1, del codi)
1. Quan mercaderies que no han estat posades lliure disposició tenen el caràcter originari en el marc d’un règim preferencial i són posades sota el règim de perfeccionament actiu, es considera que els productes transformats obtinguts a partir d’aquestes mercaderies tenen el caràcter originari preferencial en el moment en què es posen en lliure disposició.
2. L’apartat 1 no s’aplica en els casos següents:
a) Quan l’operació de transformació afecta també les mercaderies no posades en lliure disposició altres que les previstes a l’apartat 1, en particular les mercaderies que han adquirit el caràcter originari preferencial en virtut d’un altre règim preferencial;
b) Quan els productes transformats són obtinguts a partir de mercaderies equivalents represes a l’article 223 del codi;
c) Quan les autoritats duaneres han autoritzat la reexportació temporal per fer-ne una transformació complementària d’acord amb l’article 258 del codi.
3. Quan s’aplica l’apartat 1, el document relatiu a l’origen expedit o establert per a les mercaderies posades sota el règim de perfeccionament actiu és considerat un document relatiu a l’origen lliurat o establert per als productes transformats.

Article 62. Revocació del registre
(Article 64, apartat 1, del codi)
1. Els exportadors registrats han d’informar immediatament les autoritats duaneres dels canvis que tinguin lloc en la informació que hagin facilitat a l’efecte d’inscriure’s en el registre.
2. Els exportadors registrats que deixin de tenir les condicions necessàries per exportar mercaderies a l’empara del sistema REX i que ja no tinguin intenció d’exportar mercaderies a l’empara d’aquest sistema n’han d’informar les autoritats duaneres.
3. Les autoritats duaneres han de donar de baixa en el registre l’exportador en cas que aquest últim:
a) Ja no existeixi;
b) Hagi deixat de complir les condicions per a l’exportació de les mercaderies a l’empara del sistema REX;
c) Hagi informat les autoritats duaneres que ja no té la intenció d’exportar mercaderies a l’empara del sistema REX;
d) Elabori o faci elaborar de manera deliberada o per negligència una comunicació sobre l’origen que contingui informació incorrecta que permeti l’obtenció equivocada d’un tracte aranzelari preferencial.
4. Les autoritats duaneres poden donar de baixa en el registre un exportador en cas que aquest últim no mantingui actualitzades les seves dades de registre.
5. La baixa en el registre esdevé efectiva en el futur, és a dir, afecta les comunicacions sobre l’origen esteses després de la data de baixa. No té cap efecte sobre la validesa de les comunicacions sobre l’origen esteses abans que l’exportador registrat sigui informat respecte a la baixa.
6. Les autoritats duaneres han d’informar l’exportador registrat de la baixa en el registre i de la data a partir de la qual esdevé efectiva.
7. En cas de baixa en el registre, l’exportador o el reexpedidor de mercaderies pot interposar una acció judicial.
8. La baixa d’un exportador registrat queda anul·lada en cas que sigui incorrecta. L’exportador o el reexpedidor de mercaderies té dret a utilitzar el número d’exportador registrat que li hagi estat assignat en el moment d’inscriure’s en el registre.
9. L’exportador o el reexpedidor de mercaderies que hagi estat donat de baixa en el registre pot presentar una nova sol·licitud per obtenir la condició d’exportador registrat. L’exportador o el reexpedidor que hagi estat donat de baixa en el registre de conformitat amb el que disposen l’apartat 3, lletra d, i l’apartat 4 només s’hi pot tornar a inscriure si demostra davant les autoritats duaneres que ha esmenat la situació que en va motivar la baixa.
10. Les dades relatives a les baixes en el registre han de ser conservades per les autoritats duaneres, com a màxim, durant els deu anys civils següents a aquell en què s’hagi produït la baixa. Una vegada transcorregut aquest termini de deu anys, les autoritats duaneres han de suprimir les dades.

Article 63. Obligacions dels exportadors
(Article 64, apartat 1, del codi)
1. Els exportadors i els exportadors registrats han de complir les obligacions següents:
a) Portar els registres comptables comercials oportuns en relació amb la producció i el subministrament de les mercaderies que es poden acollir a un tracte preferencial;
b) Mantenir disponibles totes les proves relacionades amb les matèries utilitzades en la fabricació;
c) Conservar tota la documentació duanera relacionada amb les matèries utilitzades en la fabricació;
d) Conservar durant un període mínim de tres anys, a comptar del final de l’any civil en què s’hagi estès la comunicació sobre l’origen, o durant un període més llarg si així ho exigeix la legislació nacional: -
i) Registres de les comunicacions sobre l’origen esteses, - ii) Registres de les matèries originàries i no originàries que utilitzi, així com de la seva producció i el recompte d’existències. Aquests registres i comunicacions sobre l’origen es poden conservar en format electrònic, si bé han de permetre la traçabilitat de les matèries utilitzades en la fabricació dels productes exportats i confirmar el caràcter originari d’aquests últims.
2. Les obligacions establertes en l’apartat 1 s’imposen així mateix a tot proveïdor que faciliti a un exportador declaracions que certifiquin el caràcter originari de les mercaderies subministrades per ell.
3. Tot reexpedidor de mercaderies, estigui registrat o no, que estengui comunicacions sobre l’origen substitutives ha de conservar les comunicacions inicials a les quals substitueixen durant un període de tres anys, com a mínim, a partir del final de l’any civil en què s’hagi estès la comunicació sobre l’origen substitutiva, o durant un període més llarg si així ho exigeix la legislació nacional.

Article 64. Disposicions generals
(Article 70, apartat 3, lletra d , del codi)
1. A l’efecte d’aquest capítol, es considera que dos persones estan vinculades si es compleix una de les condicions següents:
a) Si una d’elles forma part de la direcció o del consell d’administració de l’empresa de l’altra;
b) Si ambdós tenen jurídicament la condició d’associades;
c) Si una és empleada de l’altra;
d) Si una tercera persona posseeix, controla o té directament o indirectament el 5% o més de les accions o títols amb dret a vot de l’una i l’altra;
e) Si una d’elles controla, directament o indirectament, l’altra;
f) Si ambdós són controlades, directament o indirectament, per una tercera persona;
g) Si juntes controlen, directament o indirectament, una tercera persona;
h) Si són membres de la mateixa família.
2. Les persones associades en negocis de manera que una d’elles en sigui l’agent, el distribuïdor o el concessionari exclusiu, s’anomeni com s’anomeni, de l’altra, només es consideren vinculades quan compleixin els criteris esmentats en l’apartat 1.
3. A l’efecte de l’apartat 1, lletres e, f i g, es considera que una persona controla una altra quan tingui la capacitat jurídica o efectiva d’imposar directrius a aquesta darrera.

Article 65. Valor de transacció
(Article 70, apartat 1, del codi)
1. El valor de transacció de les mercaderies venudes per a l’exportació al territori duaner del Principat d’Andorra es determina en el moment de l’admissió de la declaració a la duana basant-se en la venda que es produeixi immediatament abans que les mercaderies s’hagin introduït en aquest territori duaner.
2. Quan les mercaderies es venguin per a l’exportació al territori duaner del Principat d’Andorra no abans de ser introduïdes en aquest territori duaner, sinó mentre estiguin en dipòsit temporal o incloses en un règim especial diferent del de trànsit intern, destinació particular o perfeccionament passiu, el valor de transacció es determina sobre la base de la venda.

Article 66. Preu realment pagat o per pagar
(Article 70, apartats 1 i 2, del codi)
1. El preu realment pagat o per pagar en el sentit de l’article 70, apartats 1 i 2, del codi inclou tots els pagaments efectuats o per efectuar com a condició de la venda de les mercaderies importades pel comprador a qualsevol de les persones següents:
a) El venedor;
b) Un tercer a favor del venedor;
c) Un tercer vinculat amb el venedor;
d) Un tercer quan el pagament al dit tercer s’efectuï amb la finalitat de complir una obligació del venedor. Els pagaments es poden efectuar mitjançant cartes de crèdit o instruments negociables, i de forma directa o indirecta.
2. Les activitats, incloses les activitats de màrqueting, dutes a terme pel comprador o una empresa relacionada amb el comprador per compte d’aquest últim o per compte de la mateixa empresa, diferents d’aquelles per a les quals l’article 71 del codi preveu un ajust, no es consideren un pagament indirecte al venedor.

Article 67. Descomptes (Article 70, apartats 1 i 2, del codi)
1. A l’efecte de determinar el valor a la duana de conformitat amb l’article 70, apartat 1, del codi, els descomptes s’han de tenir en compte si, en el moment de l’admissió de la declaració a la duana, el contracte de venda en preveu l’aplicació i l’import.
2. Els descomptes per pagament anticipat s’han de prendre en consideració respecte a les mercaderies el preu de les quals no hagi estat pagat efectivament en el moment de l’admissió de la declaració a la duana.
3. Els descomptes que es derivin de les modificacions del contracte després del moment de l’admissió de la declaració a la duana no es tenen en compte.

Article 68. Lliurament parcial
(Article 70, apartat 1, del codi)
1. Quan les mercaderies declarades per a un règim duaner formin part d’una quantitat més gran de les mateixes mercaderies, comprades en una transacció única, el preu realment pagat o per pagar, a l’efecte de l’article 70, apartat 1, del codi, es calcula proporcionalment en funció del preu de la quantitat total comprada.
2. També s’ha de fer un càlcul proporcional del preu realment pagat o per pagar en cas de pèrdua parcial d’un enviament o quan les mercaderies hagin patit danys abans de la posada en lliure disposició.

Article 69. Ajustos de preus per a mercaderies defectuoses
(Article 70, apartat 1, del codi) L’ajust per part del venedor, a favor del comprador, del preu realment pagat o per pagar per les mercaderies es pot prendre en consideració per determinar el valor a la duana de conformitat amb l’article 70, apartat 1, del codi si es compleixen els requisits següents:
a) Les mercaderies eren defectuoses en el moment de l’admissió de la declaració a la duana per a la posada en lliure disposició;
b) El venedor va fer l’ajust per compensar-ne el defecte, a fi de complir un dels requisits següents:
i) Una obligació contractual contreta abans de l’admissió de la declaració a la duana; ii) Una obligació legal aplicable a les mercaderies.

Article 70. Valoració de les condicions i contraprestacions
(Article 70, apartat 3, lletra b , del codi) Si la venda o el preu de les mercaderies importades estan subjectes a una condició o una contraprestació el valor de la qual es pugui determinar en relació amb les mercaderies que s’estiguin valorant, aquest valor es considera part del preu efectivament pagat o per pagar, llevat que aquestes condicions o contraprestacions es refereixin a un dels punts següents:
a) Una activitat a la qual s’aplica l’article 66, apartat 2, d’aquest Reglament;
b) Un element del valor a la duana de conformitat amb l’article 71 del codi.

Article 71. Transaccions entre persones vinculades
(Article 70, apartat 3, lletra d , del codi)
1. Si el comprador i el venedor estan vinculats, i per determinar si aquesta vinculació no ha influït en el preu, s’han d’examinar, com sigui necessari, les circumstàncies de la venda i s’ha de donar l’oportunitat al declarant de proporcionar informació detallada addicional que pugui ser necessària sobre aquestes circumstàncies.
2. No obstant això, les mercaderies s’han de valorar d’acord amb el que disposa l’article 70, apartat 1, del codi, quan el declarant demostri que aquest valor de transacció s’acosta notablement a un dels valors d’assaig següents, determinat en aquell mateix moment o aproximadament en el mateix moment:
a) el valor de transacció en vendes de mercaderies idèntiques o similars, entre compradors i venedors no vinculats, per a l’exportació amb destinació al territori duaner del Principat d’Andorra;
b) El valor a la duana de mercaderies idèntiques o similars, determinat de conformitat amb l’article 74, apartat 2, lletra c , del codi;
c) El valor a la duana de mercaderies idèntiques o similars, determinat de conformitat amb l’article 74, apartat 2, lletra d , del codi.
3. En establir el valor de mercaderies idèntiques o similars a què es refereix l’apartat 2, s’han de tenir en compte els elements següents:
a) Les diferències demostrades de nivell comercial;
b) Els nivells de quantitat;
c) Els elements enunciats en l’article 71, apartat 1, del codi;
d) Els costos que suporti el venedor en les vendes a compradors no vinculats amb ell, i que no suporti en les vendes a compradors amb els quals estigui vinculat.
4. A petició del declarant, s’ha de recórrer als valors d’assaig indicats en l’apartat 2. Aquests valors d’assaig no poden substituir el valor declarat de la transacció.

Article 72. Béns i serveis utilitzats per a la producció de les mercaderies importades
(Article 71, apartat 1, lletra b , del codi)
1. Quan un comprador lliuri al venedor qualsevol dels béns o serveis esmentats en l’article 71, apartat 1, lletra b , del codi, el valor d’aquests béns i serveis es considera equivalent al preu de compra. El preu de compra inclou tots els pagaments que el comprador dels béns o serveis esmentats en l’article 71, apartat 1, lletra b , hagi d’efectuar per adquirir els béns o serveis. Si aquests béns o serveis han estat produïts pel comprador o per una persona vinculada amb ell, el valor correspon al cost de producció.
2. Quan el valor dels béns i serveis esmentats en l’article 71, apartat 1, lletra b , del codi no es pugui determinar d’acord amb l’apartat 1, s’ha de determinar sobre la base d’altres dades objectives i quantificables.
3. Quan els béns esmentats en l’article 71, apartat 1, lletra b , del codi hagin estat utilitzats pel comprador abans del lliurament, el valor s’ha d’ajustar per tenir en compte les depreciacions.
4. El valor dels serveis esmentats en l’article 71, apartat 1, lletra b , del codi inclou els costos de les activitats de desenvolupament infructuoses en la mesura que aquestes activitats es derivin de projectes o comandes corresponents a les mercaderies importades.
5. A l’efecte de l’article 71, apartat 1, lletra b , incís iv , del codi, els costos d’investigació i dels croquis de disseny preliminars no s’inclouen en el valor a la duana.
6. El valor dels béns lliurats i dels serveis prestats, establert de conformitat amb els apartats 1 a 5, es reparteix a prorrata dels béns importats.

Article 73. Cànons i drets de llicència
(Article 71, apartat 1, lletra c , del codi)
1. Els cànons i els drets de llicència estan relacionats amb les mercaderies importades, en particular, si els drets transferits en virtut de l’acord de llicència o els cànons s’incorporen a les mercaderies. El mètode de càlcul de l’import dels cànons o els drets de llicència no és el factor decisiu.
2. Quan el mètode de càlcul de l’import de cànons o drets de llicència es basi en el preu de les mercaderies importades, s’ha de presumir, llevat de prova en contra, que el pagament d’aquests cànons o drets de llicència està relacionat amb la mercaderia que es valora.
3. Si els cànons o els drets de llicència es relacionen en part amb les mercaderies objecte de valoració i en part amb altres components o elements constitutius incorporats a les mercaderies després de la importació o amb prestacions o serveis posteriors a la importació, se n’ha d’efectuar un ajust adequat.
4. Els cànons i els drets de llicència es consideren abonats com a condició de la venda de les mercaderies importades si es compleix algun dels requisits següents:
a) El venedor, o una pers ona vinculada al venedor, requereix del comprador que efectuï aquest pagament;
b) El comprador efectua el pagament per satisfer una obligació del venedor, d’acord amb les obligacions contractuals;
c) Les mercaderies no es poden vendre al comprador, i aquest darrer no les pot adquirir, sense el pagament dels cànons o els drets de llicència a un llicenciador.
5. No s’ha de tenir en compte el país d’establiment del beneficiari del pagament dels cànons o drets de llicència.

Article 74. Lloc d’introducció de les mercaderies al territori duaner
(Article 71, apartat 1, lletra e , del codi)
1. A l’efecte dels articles 69 i 71, apartat 1, lletra e , del codi, i pel que respecta a les mercaderies dels capítols 1 a 24 del sistema harmonitzat (d’ara endavant, “SH”), s’entén per lloc d’introducció al territori duaner el lloc de creuament de la frontera del territori duaner del Principat d’Andorra.
2. A l’efecte dels articles 69 i 71, apartat 1, lletra e , del codi, i pel que respecta a les mercaderies dels capítols 25 a 97 de l’SH, s’entén per lloc d’introducció al territori duaner:
a) Per a les mercaderies transportades per via marítima, el port on la mercaderia arribi en primer lloc al territori duaner de la Unió Duanera;
b) Per a les mercaderies transportades per via marítima a un dels departaments francesos d’ultramar que formin part del territori duaner de la Unió i transportades directament a una altra part del territori duaner de la Unió, o viceversa, el port on la mercaderia arribi en primer lloc al territori duaner de la Unió Duanera, sempre que s’hi descarreguin o transbordin;
c) Per a les mercaderies transportades per via marítima i després, sense transbord, per vies navegables interiors, el primer port on es puguin descarregar;
d) Per a les mercaderies transportades per ferrocarril, per vies navegables interiors o per carretera, el lloc on estigui situada la primera duana d’entrada;
e) Per a les mercaderies transportades per altres modes de transport, el lloc de creuament de la frontera del territori duaner de la Unió Duanera.
3. A l’efecte de l’article 71, apartat 1, lletra e , del codi, i pel que respecta a les mercaderies dels capítols 25 a 97 de l’SH, si les mercaderies s’introdueixen al territori duaner de la Unió Duanera i posteriorment es transporten a una destinació en un altre lloc d’aquest territori a través de territoris situats fora del territori duaner de la Unió Duanera, el lloc d’introducció de les mercaderies al territori duaner de la Unió Duanera és aquell en què les mercaderies es van introduir per primera vegada en aquest territori duaner, sempre que les mercaderies es transportin directament a través d’aquests territoris per una ruta normal cap al seu lloc de destinació.
4. L’apartat 3 s’aplica també si les mercaderies han estat objecte de descàrrega, transbord o immobilització temporal en territoris situats fora del territori duaner de la Unió Duanera per raons exclusivament inherents al transport.
5. Si no es compleixen els requisits que estableixen l’apartat 2, lletra b , i els apartats 3 i 4, el lloc d’introducció de les mercaderies al territori duaner de la Unió Duanera és el següent:
a) Per a les mercaderies transportades per via marítima, el port de descàrrega;
b) Per a les mercaderies transportades per altres modes de transport, el lloc previst per l’apartat 2, lletres c, d o e, situat a la part del territori duaner de la Unió Duanera on s’expedeixin les mercaderies.

Article 75. Despeses de transport
(Article 71, apartat 1, lletra e , del codi)
1. En el moment de la posada en lliure disposició, si les mercaderies es transporten en el mitjà de transport fins a un punt situat més enllà del lloc d’introducció al territori duaner de la Unió Duanera, les despeses de transport es poden repartir proporcionalment a la distància recorreguda fins al lloc d’introducció de les mercaderies al territori duaner de la Unió Duanera, d’acord amb l’article 74 d’aquest Reglament, llevat que es proporcioni a les autoritats duaneres la justificació de les despeses en què s’hauria incorregut en virtut d’una tarifa general pel transport de les mercaderies fins al lloc d’introducció al territori duaner de la Unió Duanera.
2. En el moment de la posada en lliure pràctica, les despeses de transport aeri, incloses les despeses de lliurament per correu aeri ràpid, que s’hagin d’incloure en el valor a la duana de les mercaderies s’han de determinar d’acord amb l’annex 12.
3. En el moment de la posada en lliure disposició, si el transport és gratuït o el proporciona el comprador, les despeses corresponents que s’incloguin en el valor a la duana de les mercaderies es calcula d’acord amb la tarifa general que s’acostumi a aplicar als mateixos modes de transport.

Article 76. Taxes aplicades als enviaments postals
(Article 70, apartat 1, del codi)
1. Les taxes postals que gravin fins al lloc de destinació les mercaderies enviades per correu s’han d’incloure en el valor a la duana d’aquestes mercaderies per a les mercaderies 1 a 24 de l’SH.
2. Les taxes postals que gravin fins al lloc de destinació les mercaderies enviades per correu s’han d’incloure en el valor a la duana d’aquestes mercaderies, amb excepció de les taxes postals suplementàries que es percebin eventualment al territori duaner de la Unió Duanera per a les mercaderies 25 a 97 de l’SH.

Article 77. No acceptació dels valors declarats de la transacció
(Article 70, apartat 1, del codi)
1. Si les autoritats duaneres tenen dubtes fundats sobre si el valor declarat de la transacció representa l’import total pagat o per pagar que preveu l’article 70, apartat 1, del codi, poden sol·licitar al declarant que aporti informació addicional.
2. Si no es dissipen els dubtes, les autoritats duaneres poden decidir que el valor de les mercaderies no es pot determinar de conformitat amb l’article 70, apartat 1, del codi.

Article 78. Valor a la duana de mercaderies idèntiques o similars
(Article 74, apartat 2, lletres a i b , del codi)
1. En determinar el valor a la duana de les mercaderies importades de conformitat amb el que disposa l’article 74, apartat 2, lletres a o b , del codi, s’ha d’utilitzar el valor de transacció de mercaderies idèntiques o similars, venudes al mateix nivell comercial i substancialment en les mateixes quantitats que les mercaderies objecte de valoració. A falta d’aquesta venda, el valor a la duana s’ha de determinar tenint en compte el valor de transacció de mercaderies idèntiques o similars venudes a un nivell comercial diferent o en quantitats diferents. El valor de transacció s’ha d’ajustar per tenir en compte les diferències imputables al nivell comercial o a la quantitat.
2. S’ha de fer un ajust per tenir en compte les diferències significatives en els costos i les despeses entre les mercaderies importades i les mercaderies idèntiques o similars en qüestió a causa de les diferències de distància i de modes de transport.
3. Si es disposa de més d’un valor de transacció de mercaderies idèntiques o similars, per determinar el valor a la duana de les mercaderies importades s’ha d’utilitzar el valor de transacció més baix.
4. Les expressions mercaderies idèntiques i mercaderies similars, segons convingui, no s’apliquen a les mercaderies que portin incorporats o hagin requerit treballs d’enginyeria, de desenvolupament, artístics i de disseny, plànols o croquis, per als quals no s’hagin fet ajustos en virtut de l’article 71, apartat 1, lletra b , incís iv , del codi pel fet que aquests treballs s’han dut a terme a la Unió Duanera, en el cas de mercaderies dels capítols 25 a 97 de l’SH.
5. Només s’ha de tenir en compte un valor de transacció de mercaderies produïdes per una persona diferent si no es troba cap valor de transacció de mercaderies idèntiques o similars produïdes per la persona que hagi produït les mercaderies objecte de la valoració.

Article 79. Mètode deductiu
(Article 74, apartat 2, lletra c , del codi)
1. El preu unitari utilitzat per determinar el valor a la duana d’acord amb l’article 74, apartat 2, lletra c , del codi és el preu al qual les mercaderies importades o mercaderies idèntiques o similars importades es venguin al Principat d’Andorra en el mateix estat en què són importades, en el moment de la importació de les mercaderies objecte de valoració o en un moment molt pròxim.
2. A falta del preu unitari esmentat en l’apartat 1, el preu unitari és el preu al qual les mercaderies importades o les mercaderies idèntiques o similars importades es venguin en el mateix estat en què són importades al territori duaner del Principat d’Andorra en la data posterior més pròxima a la importació de les mercaderies objecte de la valoració, i en qualsevol cas dins el termini de noranta dies a partir de la data de la importació.
3. A falta del preu unitari esmentat en els apartats 1 i 2, a instància del declarant, s’ha d’utilitzar el preu unitari al qual es venguin les mercaderies importades al territori duaner del Principat d’Andorra després d’haver estat objecte d’una elaboració o una transformació ulterior, tenint degudament en compte el valor afegit per les elaboracions o les transformacions.
4. Les vendes següents no s’han de tenir en compte a l’efecte de determinar el valor a la duana de conformitat amb l’article 74, apartat 2, lletra c , del codi:
a) Les vendes de béns en un nivell comercial que no sigui el primer després de la importació;
b) Les vendes a persones vinculades;
c) Les vendes a les persones que subministrin, directament o indirectament, gratuïtament o a un cost reduït, els béns o serveis esmentats en l’article 71, apartat 1, lletra b , del codi, amb vista a utilitzar-los en la producció i la venda per a l’exportació de les mercaderies importades;
d) Les vendes en quantitats insuficients per poder determinar-ne el preu unitari.
5. En determinar el valor a la duana, al preu unitari determinat d’acord amb el que disposen els apartats 1 a 4 s’hi han d’aplicar les deduccions següents:
a) Les comissions pagades o convingudes habitualment o els marges carregats usualment per a beneficis i despeses generals, inclosos els costos directes i indirectes de màrqueting de les mercaderies de què es tracti, en les vendes al territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o espècie que siguin mercaderies classificades en un grup o en una gamma de mercaderies produïdes per un sector concret de producció;
b) Les despeses habituals de transport i assegurances, així com les despeses connexes en què s’incorri al territori duaner del Principat d’Andorra;
c) Els drets d’importació i altres impostos que s’han de pagar al territori duaner del Principat d’Andorra per la importació o per la venda de les mercaderies.

Article 80. Mètode de valor calculat
(Article 74, apartat 2, lletra d , del codi)
1. A l’efecte d’aplicar el que disposa l’article 74, apartat 2, lletra d , del codi, les autoritats duaneres no poden requerir o obligar una persona no establerta al territori duaner del Principat d’Andorra que exhibeixi, perquè siguin examinats, documents comptables o d’una altre mena, o que permeti accedir als documents esmentats amb la finalitat de determinar el valor a la duana.
2. El cost o el valor dels materials i del procés de fabricació enunciats en l’article 74, apartat 2, lletra d , incís i , del codi ha d’incloure el cost dels elements especificats en article 71, apartat 1, lletra a , incisos ii i iii , del codi. També ha d’incloure el cost, imputat en les proporcions adequades, de qualsevol producte o servei especificat en l’article 71, apartat 1, lletra b , del codi que hagi estat subministrat directament o indirectament pel comprador, per utilitzar-lo en la producció de les mercaderies objecte de valoració. El valor dels treballs previstos per l’article 71, apartat 1, lletra b , incís iv , del codi que hagin estat efectuats en la Unió Duanera, per a les mercaderies dels capítols 25 a 97 de l’SH, o al Principat d’Andorra, per a les mercaderies dels capítols 1 a 24 de l’SH, només s’hi ha d’incloure en la mesura que aquests treballs siguin a càrrec del productor.
3. El cost de producció ha d’incloure totes les despeses contretes per crear, completar o millorar substancialment béns econòmics. També ha d’incloure els costos especificats en l’article 71, apartat 1, lletra b , incisos ii i iii , del codi.
4. Les despeses generals esmentades en l’article 74, apartat 2, lletra d , incís ii , del codi han d’incloure els costos directes i indirectes de la producció i la comercialització de les mercaderies per a l’exportació no inclosos en l’article 74, apartat 2, lletra d , incís i , del codi.

Article 81. Mètode alternatiu
(Article 74, apartat 3, del codi)
1. En determinar el valor a la duana de conformitat amb l’article 74, apartat 3, del codi, l’aplicació dels mètodes previstos pels articles 70 i 74, apartat 2, del codi es pot fer amb certa flexibilitat. El valor així determinat s’ha de basar, en la mesura que sigui possible, en els valors a duana determinats anteriorment.
2. Quan no es pugui determinar el valor a la duana d’acord amb l’apartat 1, s’han d’utilitzar altres mètodes adequats. En aquest cas, el valor a la duana no s’ha de determinar en funció dels elements següents:
a) El preu de venda al territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies produïdes en aquest territori;
b) Un sistema en què el valor més alt d’entre dos de possibles s’utilitza per a la valoració a duana;
c) El preu de mercaderies en el mercat nacional del país exportador;
d) Un cost de producció diferent dels valors calculats que s’hagin determinat per a mercaderies idèntiques o similars de conformitat amb l’article 74, apartat 2, lletra d, del codi;
e) Els preus d’exportació a un tercer país;
f) Valors a duana mínims;
g) Valors arbitraris o ficticis.

Article 82. Documents justificatius relacionats amb el valor a la duana
(Article 163, apartat 1, del codi) S’ha d’exigir la factura relativa al valor declarat de la transacció a manera de document justificatiu.

Article 83. Declaració dels elements relatius al valor a la duana
(Article 163, apartat 1, del codi)
1. Fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, una declaració a la duana de posada en lliure disposició inclou els elements relatius al valor a la duana.
2. Les autoritats duaneres poden autoritzar la utilització de mitjans altres que els procediments informàtics de tractament de dades pel que fa a la comunicació dels elements previstos a l’apartat 1.
3. Quan els elements previstos a l’apartat 1 són comunicats per mitjans altres que procediments informàtics de tractament de dades, convé utilitzar el formulari corresponent que la Duana posa a disposició en la seva web (formulari DV1).
4. Les autoritats duaneres poden aixecar l’obligació de comunicar els elements previstos a l’apartat 1 d’aquest article quan el valor a la duana de les mercaderies considerades no pot ser determinat segons el que estableix l’article 70 del codi.
5. Llevat que no sigui essencial per determinar correctament el valor a la duana, les autoritats duaneres aixequen l’obligació de comunicar els elements previstos a l’apartat 1 en els casos següents:
a) Quan el valor a la duana de les mercaderies importades no excedeixi 20.000 EUR per enviament, llevat que l’enviament no formi part d’expedicions fraccionades o múltiples dirigides a un mateix destinatari per part d’un mateix expedidor;
b) Quan l’operació subjacent a la posada en lliure disposició és de naturalesa no comercial;
c) Quan la comunicació dels elements considerats no és necessària per a l’aplicació de la tarifa duanera comuna;
d) Quan els drets de duana previstos en la tarifa duanera comuna no són exigibles.
6. En cas que la circulació de les mercaderies entre el mateix venedor i el mateix comprador tingui lloc de manera continuada i en condicions comercials idèntiques, les autoritats duaneres poden aixecar l’obligació existent de comunicar els elements previstos a l’apartat 1.

Article 84. Simplificació (Article 73 del codi)
1. L’autorització a què es refereix l’article 73 del codi es pot concedir quan es prevegin les condicions següents:
a) L’aplicació del procediment a què es refereix l’article 166 del codi representaria, en tals circumstàncies, un cost administratiu desproporcionat;
b) El valor a la duana determinat no diferiria significativament del determinat en absència d’una autorització.
2. La concessió de l’autorització està supeditada al compliment, per part del sol·licitant, de les condicions següents:
a) Complir el criteri establert en l’article 39, lletra a , del codi;
b) Tenir un sistema de comptabilitat que sigui coherent amb els principis establerts a la Llei 30/2007 , del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i que faciliti el control duaner mitjançant auditoria. El sistema comptable ha de mantenir un registre cronològic de les dades que faciliti una pista d’auditoria des del moment en què les dades s’introdueixen en l’arxiu;
c) Tenir una organització administrativa que correspongui al tipus i a les dimensions de l’empresa i que sigui adequada per a la gestió del flux de mercaderies, i un sistema de control intern que permeti detectar les transaccions il·legals o irregulars.

Article 85. Càlcul de l’import dels drets d’importació aplicables als productes transformats resultants del perfeccionament actiu
(Article 86, apartat 3, del codi)
1. Amb la finalitat de determinar l’import dels drets d’importació aplicables als productes transformats de conformitat amb l’article 86, apartat 3, del codi, la quantitat de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu que es consideri que està present en els productes transformats per als quals neixi un deute duaner es determina de conformitat amb els apartats 2 a 6.
2. El mètode de la clau quantitativa establert en els apartats 3 i 4 s’aplica en els casos següents:
a) Quan de les operacions de perfeccionament en resulti una sola classe de producte transformat;
b) Quan de les operacions de perfeccionament en resultin classes diferents de productes transformats i tots els components de les mercaderies incloses en el règim es trobin en cadascun d’aquests productes transformats.
3. En el cas previst per l’apartat 2, lletra a , la quantitat de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu que es consideri que està present en els productes transformats per als quals neixi un deute duaner es determina aplicant, a la quantitat total de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu, el percentatge que representen els productes transformats per als quals neixi un deute duaner en la quantitat total dels productes transformats resultants de l’operació de perfeccionament.
4. En el cas previst per l’apartat 2, lletra b , la quantitat de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu que es consideri que està present en els productes transformats per als quals neixi un deute duaner es determina aplicant, a la quantitat total de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu, un percentatge calculat multiplicant els factors següents:
a) El percentatge que constitueixen els productes transformats per als quals neixi un deute duaner respecte a la quantitat total dels productes transformats del mateix tipus resultants de l’operació de perfeccionament;
b) El percentatge que representa la quantitat total de productes transformats del mateix tipus, independentment de si neix un deute duaner o no, sobre la quantitat total de tots els productes transformats resultants de l’operació de perfeccionament.
5. Les quantitats de mercaderies incloses en el règim que es destrueixin o desapareguin durant l’operació de perfeccionament, en particular per evaporació, dessecació, sublimació o fuita, no es tenen en compte en l’aplicació del mètode de la clau quantitativa.
6. En casos diferents dels esmentats en l’apartat 2, el mètode de la clau valor s’aplica d’acord amb el que disposen els paràgrafs segon, tercer i quart. La quantitat de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu que es consideri que està present en els productes transformats per als quals neixi un deute duaner es determina aplicant, a la quantitat total de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu, un percentatge calculat multiplicant els factors següents:
a) El percentatge que constitueixen els productes transformats per als quals neixi un deute duaner respecte al valor total dels productes transformats del mateix tipus resultants de l’operació de perfeccionament;
b) El percentatge que el valor total dels productes transformats del mateix tipus, independentment de si neix o no un deute duaner, representa sobre el valor total dels productes transformats resultants de l’operació de perfeccionament. A l’efecte d’aplicar el mètode de la clau valor, el valor dels productes transformats s’estableix sobre la base dels preus sortida de fàbrica aplicables en aquell moment al territori duaner del Principat d’Andorra o, en cas que no sigui possible determinar els preus de sortida de fàbrica, els preus de venda aplicables en aquell moment al territori duaner del Principat d’Andorra per a productes idèntics o similars. Els preus entre parts que estiguin associades o que tinguin un acord de compensació entre si només es poden utilitzar per determinar el valor dels productes transformats si s’estableix que els preus no es veuen afectats per la relació. Quan no es pugui determinar el valor dels productes transformats conformement al paràgraf tercer, s’ha de fer utilitzant qualsevol mètode raonable.

Article 86. Aplicació de les disposicions relatives al règim de destinació particular als productes transformats resultants del perfeccionament actiu
(Article 86, apartat 3, del codi)
1. A l’efecte d’aplicar l’article 86, apartat 3, del codi, a l’hora de determinar l’import dels drets d’importació corresponent al deute duaner que neixi de productes transformats resultants del règim de perfeccionament actiu, les mercaderies incloses en aquest règim han de gaudir d’una exempció de drets o d’un tipus reduït de drets, atenent la seva destinació específica, que s’haurien aplicat a aquestes mercaderies si s’haguessin inclòs en el règim de destinació particular de conformitat amb l’article 254 del codi.
2. L’apartat 1 és aplicable quan es compleixin les condicions següents:
a) Es podria haver expedit una autorització per incloure les mercaderies en el règim de destinació particular; i
b) Les condicions per a l’exempció de drets o el tipus reduït de drets atenent la utilització específica d’aquestes mercaderies s’haurien complert en el moment de l’admissió de la declaració a la duana per incloure les mercaderies en el règim de perfeccionament actiu.

Article 87. Aplicació del tracte aranzelari preferencial a les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu
(Article 86, apartat 3, del codi) A l’efecte d’aplicar l’article 86, apartat 3, del codi, quan, en el moment de l’admissió de la declaració a la duana per incloure les mercaderies en el règim de perfeccionament actiu, les mercaderies importades compleixin les condicions per acollir-se al tracte aranzelari preferencial en el marc de contingents aranzelaris o límits màxims aranzelaris, aquestes mercaderies tenen dret a qualsevol tracte aranzelari preferencial previst per a mercaderies idèntiques en el moment de l’admissió de la declaració per a la posada en lliure disposició.

Article 88. D rets a la importació específics aplicables als productes transformats resultants del règim de perfeccionament passiu o sobre
els productes de substitució (Article 86, apartat 5, del codi) Quan s’hagi d’aplicar un dret a la importació específic en relació amb productes transformats resultants del règim de perfeccionament passiu o amb productes de substitució, l’import dels drets a la importació es calcula sobre la base del valor a la duana dels productes transformats en el moment de l’admissió de la declaració a la duana per a la posada en lliure disposició, una vegada deduït el valor estadístic de les mercaderies d’exportació temporal corresponent en el moment en què hagin estat incloses en el règim de perfeccionament passiu, multiplicat per l’import dels drets a la importació aplicables als productes transformats o els productes de substitució, dividit pel valor a la duana dels productes transformats o els productes de substitució.

Article 89. Derogació relativa al càlcul de l’import dels drets a la importació de productes transformats resultants del perfeccionament actiu
(Article 86, apartats 3 i 4 del codi)
1. L’article 86, apartat 3 del codi s’aplica sense que el declarant ho hagi de sol·licitar quan es compleixen els requisits següents:
a) Els productes transformats resultants d’una operació de perfeccionament actiu són importats directament o indirectament pel titular de l’autorització en un termini d’un any després de reexportar-los;
b) Les mercaderies, en el moment de l’acceptació de la declaració a la duana de posada sota el règim del perfeccionament actiu, haurien estat sotmeses a mesures de política agrícola o comercial, a drets antidúmping provisionals o definitius, a drets compensadors, a mesures de salvaguarda o a un dret addicional com a resultat d’una suspensió de concessions si haguessin estat declarades per a la posada en lliure disposició;
c) No es requeria cap examen de les condicions econòmiques d’acord amb el que s’estableix a l’article 213.
2. L’article 86, apartat 3, del codi també s’aplica sense que el declarant ho hagi de sol·licitar quan els productes transformats han estat obtinguts a partir de mercaderies posades sota el règim de perfeccionament actiu que, en el moment de l’acceptació de la primera declaració a la duana de posada sota el règim del perfeccionament actiu, haurien estat sotmeses a drets antidúmping provisionals o definitius, a drets compensadors, a mesures de salvaguarda o a un dret addicional com a resultat d’una suspensió de concessions si haguessin estat declarades per a la posada en lliure disposició;
3. Els apartats 1 i 2 no s’apliquen en els casos en què les mercaderies posades sota el règim de perfeccionament actiu ja no estan sotmeses a drets antidúmping provisionals o definitius, a drets compensadors, a mesures de salvaguarda o a un dret addicional com a resultat d’una suspensió de concessions en el moment del naixement del deute duaner pels productes transformats.

Article 90. Termini per determinar el lloc on neix el deute duaner en el règim de trànsit de la Unió
Europea (Article 87, apartat 2, del codi) Per a les mercaderies incloses en el règim de trànsit de la Unió Europea, el termini a què es refereix l’article 87, apartat 2, del codi és un dels següents:
a) Set mesos després de l’última data en què les mercaderies haurien hagut de ser presentades a la duana de destí, llevat que abans de l’expiració d’aquest termini es remeti una sol·licitud per transferir el cobrament del deute duaner a l’autoritat competent del lloc on, segons les proves obtingudes per l’autoritat duanera de partida, hagin ocorregut els fets que estan en l’origen del naixement del deute duaner; en aquest cas, el termini es prorroga un mes com a màxim;
b) Un mes després de l’expiració del termini de què disposa el titular del règim per respondre a una sol·licitud d’informació necessària per al tancament del règim, quan l’autoritat duanera de partida no hagi rebut notificació de l’arribada de les mercaderies i el titular del règim no hagi aportat la informació o aquesta última sigui insuficient.

Article 91. Termini per determinar el lloc on neix el deute duaner en el règim de trànsit de conformitat amb
el Conveni ATA o el Conveni d’Istanbul (Article 87, apartat 2, del codi) Per a les mercaderies incloses en el règim de trànsit de conformitat amb el Conveni duaner sobre quaderns ATA per a la importació temporal de mercaderies, fet a Brussel·les el 6 de desembre de 1961 (Conveni ATA), incloses qualssevol modificacions ulteriors, o amb el Conveni relatiu a la importació temporal (Conveni d’Istanbul), incloses qualssevol modificacions ulteriors, el termini a què es refereix l’article 87, apartat 2, del codi és de set mesos a partir de la data en què les mercaderies s’haurien hagut de presentar a la duana de destinació.

Article 92. Termini per determinar el lloc on neix el deute duaner en casos diferents del trànsit
(Article 87, apartat 2, del codi) Per a les mercaderies incloses en un règim especial diferent del de trànsit o per a les mercaderies que es trobin en dipòsit temporal, el termini a què es refereix l’article 87, apartat 2, del codi és de set mesos a partir de l’expiració de qualsevol dels períodes següents:
a) El període establert per al tancament del règim especial;
b) El període establert per posar fi a la vigilància duanera de les mercaderies de destinació particular;
c) El període establert per posar fi al dipòsit temporal;
d) El període establert per posar fi a la circulació de les mercaderies incloses en el règim de dipòsit duaner entre diferents llocs del territori duaner del Principat d’Andorra quan el règim no s’hagi tancat.

Article 93. Garantia individual d’un deute duaner potencial
(Article 90, apartat 1, paràgraf segon, del codi) Quan sigui obligatori constituir una garantia, una garantia que cobreixi una sola operació (garantia individual) per a un deute duaner potencial ha de cobrir l’import dels drets d’importació o exportació corresponent al deute duaner que es pugui originar, calculat sobre la base dels tipus màxims dels drets aplicables a les mercaderies del mateix tipus.

Article 94. Garantia facultativa
(Article 91 del codi) Quan les autoritats duaneres decideixin exigir una garantia que sigui facultativa, s’han d’aplicar els articles 95, 96, 98 i 101 a 104 d’aquest Reglament.

Article 95. Garantia en foma de dipòsit en metàl·lic
(Article 92, apartat 1, lletra a , del codi) Quan s’exigeixi una garantia per a règims especials o per a emmagatzematge temporal i es constitueixi una garantia individual en forma de dipòsit en metàl·lic, aquesta garantia s’ha de retornar quan s’hagi enllestit un règim especial diferent del règim de destinació particular o quan hagi finalitzat correctament la supervisió de les mercaderies en destinació particular o el dipòsit temporal.

Article 96. Garantia en forma de compromís subscrit per un fiador
(Article 92, apartat 1, lletra b , i article 94 del codi)
1. El compromís subscrit per un fiador ha de ser autoritzat per la duana, la qual ha de notificar l’autorització a la persona a qui s’exigeixi constituir la garantia.
2. La duana pot revocar en qualsevol moment l’autorització del compromís subscrit per un fiador. La duana ha de notificar la revocació al fiador i garant i a la persona a qui s’exigeixi constituir la garantia.
3. El fiador pot rescindir el seu compromís en qualsevol moment. El fiador ha de notificar la rescissió a la duana.
4. La rescissió del compromís del fiador no afecta les mercaderies que, en el moment en què la rescissió esdevingui efectiva, hagin estat incloses i es trobin encara sota un règim duaner o en dipòsit temporal en virtut del compromís rescindit.

Article 97. Garantia en forma de compromís subscrit per un fiador
(Article 94, article 22, apartat 4, i article 6, apartat 3, lletra a , del codi)
1. Quan la garantia es concedeixi en forma de compromís subscrit per un fiador, i es pugui utilitzar en més d’un estat, el fiador ha d’indicar una adreça de servei o designar un representant en cada estat en què es pugui utilitzar la garantia.
2. La revocació de l’aprovació del fiador o del compromís del fiador esdevé efectiva setze dies després de la data en què el fiador rebi o es consideri que ha rebut la decisió relativa a la revocació.
3. La rescissió del compromís per part del fiador esdevé efectiva setze dies després de la data en què el fiador notifiqui la rescissió a la duana en què s’hagi constituït la garantia.
4. Quan es constitueixi una garantia per a una sola operació (garantia individual) en forma de títols, es pot utilitzar mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades.
5. Les exigències del compromís subscrit per un fiador relatives a la constitució d’una garantia individual, d’una garantia individual en forma de títols o d’una garantia global d’acord amb els models previstos en els annexos 13, 14 i 15.

Article 98. Garantia individual en forma de compromís subscrit per un fiador
(Article 89 i article 92, apartat 1, lletra b , del codi) Quan es constitueixi una garantia individual en forma de compromís subscrit per un fiador, la duana ha de conservar la prova d’aquest compromís durant el període de validesa de la garantia.

Article 99. Formes de garantia diferents del dipòsit en metàl·lic o del compromís subscrit per un fiador
(Article 92, apartat 1, lletra c , del codi)
1. Les formes de garantia diferents del dipòsit en metàl·lic o del compromís subscrit per un fiador són les següents:
a) La constitució d’una hipoteca, d’un deute immobiliari, d’una anticresi o d’un altre dret assimilat a un dret referit a béns immobles;
b) La cessió de crèdits, la constitució d’una pignoració amb expropiació o sense, o d’una garantia sobre les mercaderies, els títols o els crèdits, o una llibreta d’estalvis o sobre títols de deute públic de l’Estat;
c) La constitució d’una solidaritat passiva contractual per part d’una tercera persona autoritzada a aquest efecte per les autoritats duaneres, o el lliurament d’una lletra de canvi el pagament de la qual quedi garantit per aquesta persona;
d) Un dipòsit en metàl·lic o un mitjà de pagament considerat equivalent en una moneda altra que l’euro;
e) La participació, mitjançant el pagament d’una contribució, en un sistema de garantia general gestionat per les autoritats duaneres.
2. Les formes de garantia previstes per l’apartat 1 no s’accepten per incloure mercaderies en el règim de trànsit de la Unió Europea.
3. Les autoritats duaneres accepten les formes de garantia establertes a l’apartat 1 en la mesura que aquestes formes de garanties són admeses per la legislació nacional.

Article 100. Casos en els quals no s’exigeix cap garantia per a les mercaderies incloses en el règim d’importació temporal
(Article 89, apartat 8, del codi) La inclusió de mercaderies en el règim d’importació temporal no està subjecta a la constitució d’una garantia en els casos següents:
a) Quan la declaració a la duana es pugui fer verbalment o per qualsevol altre acte previst per l’article 173;
b) En el cas de les matèries utilitzades en el trànsit per les companyies aèries, marítimes o ferroviàries, o pels proveïdors de serveis postals, sempre que aquestes matèries tinguin marques distintives;
c) En el cas dels envasos importats buits, sempre que estiguin proveïts de marques indelebles i inamovibles;
d) Quan l’anterior titular de l’autorització d’importació temporal hagi declarat les mercaderies per al règim d’importació temporal de conformitat amb l’article 164 o l’article 169 i, posteriorment, aquestes mercaderies s’hagin inclòs en el règim d’importació temporal per a la mateixa finalitat.

Article 101. Import de referència
(Article 90 del codi)
1. Llevat que hi hagi una disposició en contra en l’article 104 d’aquest Reglament, l’import de la garantia global ha de ser igual a l’import de referència establert per la duana de conformitat amb l’article 90 del codi.
2. Quan s’hagi de constituir una garantia global per als drets d’importació o d’exportació i altres gravàmens l’import dels quals es pugui determinar amb certesa en el moment en què s’exigeixi la garantia, la part de l’import de referència que cobreixi aquests drets i gravàmens correspon a l’import dels drets d’importació o d’exportació i dels altres gravàmens exigibles.
3. Quan s’hagi de constituir una garantia global per als drets d’importació o d’exportació i altres gravàmens l’import dels quals no es pugui determinar amb certesa en el moment en què s’exigeixi la garantia o l’import de la qual variï en el temps, la part de l’import de referència que cobreixi aquests drets i gravàmens es fixa com segueix:
a) Per a la part que ha de cobrir els drets d’importació o d’exportació i altres gravàmens meritats, l’import de referència correspon a l’import dels drets d’importació o d’exportació i dels altres gravàmens exigibles;
b) Per a la part destinada a cobrir els drets d’importació o d’exportació i altres gravàmens que puguin néixer, l’import de referència correspon a l’import dels drets d’importació o d’exportació i dels altres gravàmens que puguin arribar a ser exigibles en relació amb cada declaració a la duana o declaració de dipòsit temporal per a la qual es constitueixi la garantia, en el període entre la inclusió de les mercaderies en el règim duaner pertinent o en dipòsit temporal i el moment en què aquest règim s’hagi enllestit o en què la supervisió de les mercaderies de destinació particular o el dipòsit temporal hagin finalitzat.
4. La duana ha d’establir l’import de referència en cooperació amb la persona a la qual s’exigeixi constituir la garantia. En determinar la part de l’import de referència de conformitat amb l’apartat 3, la duana ha d’establir aquest import sobre la base de la informació relativa a les mercaderies incloses en els règims duaners pertinents o en dipòsit temporal en els dotze mesos anteriors i d’una estimació del volum de les operacions previstes, segons es desprèn, entre d’altres, de la documentació comercial i comptable de la persona a la qual s’exigeixi constituir la garantia.
5. La duana ha de revisar l’import de referència, per iniciativa pròpia o a petició de la persona a la qual s’exigeixi constituir la garantia, i l’ha d’ajustar perquè compleixi el que disposen aquest article i l’article 90 del codi.

Article 102. Control de l’import de referència per la persona a la qual s’exigeix constituir una garantia
(Article 89 del codi) La persona a la qual s’exigeixi constituir una garantia s’ha d’assegurar que l’import dels drets d’importació o d’exportació i d’altres gravàmens meritats per la importació o l’exportació de mercaderies, en cas que hagin de ser coberts per la garantia, que sigui exigible o pugui arribar a ser-ho, no superi l’import de referència. Aquesta persona ha d’informar la duana quan l’import de referència deixi d’estar a un nivell suficient per cobrir les seves operacions.

Article 103. Control de l’import de referència per les autoritats duaneres
(Article 89, apartat 6, del codi)
1. El control de la part de l’import de referència que cobreix l’import dels drets d’importació o d’exportació i d’altres gravàmens meritats per la importació o l’exportació de mercaderies, que s’ha de pagar respecte a les mercaderies incloses en el règim de posada en lliure disposició, s’ha de garantir per a cada declaració a la duana en el moment d’incloure les mercaderies en el règim. Si les declaracions a la duana per a la posada en lliure disposició es presenten de conformitat amb una de les autoritzacions esmentades en l’article 166, apartat 2, o en l’article 182 del codi, el control de la part corresponent de l’import de referència s’ha de fer sobre la base de les declaracions complementàries o, si escau, sobre la base de les dades que figuren en els registres.
2. El control de la part de l’import de referència que cobreix l’import dels drets d’importació o d’exportació i d’altres gravàmens meritats per la importació o l’exportació de mercaderies que ha de ser coberta per la garantia, que s’originin o es puguin originar en un cas diferent del que preveu l’apartat 1, ha d’estar garantit per auditories periòdiques i adequades.

Article 104. Nivell de la garantia global
(Article 95, apartats 2 i 3, del codi)
1. D’acord amb les condicions previstes a l’article 105 d’aquest Reglament, l’import de la garantia global establerta a l’article 95, apartat 2, del codi, es redueix al 50%, al 30% o al 0% de la part de l’import de referència determinada d’acord amb l’article 101, apartat 3, lletra b , d’aquest Reglament.
2. A l’efecte de l’article 95, apartat 3, del codi, l’import de la garantia global es redueix al 30% de la part de l’import de referència determinada d’acord amb l’article 101, apartat 2 i apartat 3, lletra b , d’aquest Reglament.

Article 105. Reducció de l’import de la garantia global i dispensa de la garantia
(Article 95, apartat 2, del codi)
1. L’autorització per utilitzar una garantia global amb un import reduït al 50% de l’import de referència es concedeix quan el sol·licitant demostri que compleix les condicions següents:
a) El sol·licitant manté un sistema de comptabilitat que és coherent amb els principis establerts a la Llei 30/2007 , del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, permet el control duaner mitjançant una auditoria i manté un historial de dades que facilita una pista d’auditoria des del moment en què s’introdueixen en l’arxiu de dades;
b) El sol·licitant té una organització administrativa que correspon al tipus i a les dimensions de l’empresa i que és adequada per gestionar el flux de mercaderies, i duu a terme controls interns que permeten prevenir, detectar i corregir els errors i prevenir i detectar les transaccions il·legals o irregular;
c) El sol·licitant no està sotmès a un procediment concursal;
d) Durant els tres anys anteriors a la presentació de la sol·licitud, el sol·licitant ha complert les seves obligacions financeres pel que fa al pagament dels drets de duana i tots els altres drets, tributs o gravàmens recaptats sobre la importació o l’exportació de mercaderies o en relació amb aquestes mercaderies;
e) El sol·licitant demostra, sobre la base dels registres i de la informació disponible dels tres anys anteriors a la presentació de la sol·licitud, que disposa de prou capacitat financera per complir les seves obligacions i fer honor als seus compromisos relatius a la naturalesa i al volum de les activitats comercials, en particular que no disposa d’actius nets negatius, excepte en cas que es puguin cobrir.
2. L’autorització per utilitzar una garantia global amb un import reduït al 30% de l’import de referència es concedeix quan el sol·licitant demostri que compleix les condicions següents:
a) El sol·licitant manté un sistema de comptabilitat que és coherent amb els principis establerts a la Llei 30/2007 , del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, permet el control duaner mitjançant una auditoria i manté un historial de dades que facilita una pista d’auditoria des del moment en què s’introdueixen en l’arxiu de dades;
b) El sol·licitant té una organització administrativa que correspon al tipus i a les dimensions de l’empresa i que és adequada per gestionar el comerç de mercaderies, i duu a terme controls interns que permeten prevenir, detectar i corregir els errors i prevenir i detectar les transaccions il·legals o irregulars;
c) El sol·licitant garanteix que els empleats pertinents tenen instruccions d’informar les autoritats duaneres si es constaten dificultats de compliment i estableix procediments per informar les autoritats duaneres d’aquestes dificultats;
d) El sol·licitant no està sotmès a un procediment concursal;
e) Durant els tres anys anteriors a la presentació de la sol·licitud, el sol·licitant ha complert les seves obligacions financeres pel que fa al pagament dels drets de duana i tots els altres drets, tributs o gravàmens recaptats sobre la importació o l’exportació de mercaderies o en relació amb aquestes mercaderies;
f) El sol·licitant demostra, sobre la base dels registres i de la informació disponible dels tres anys anteriors a la presentació de la sol·licitud, que disposa de prou capacitat financera per complir les seves obligacions i fer honor als seus compromisos relatius a la naturalesa i al volum de les activitats comercials, en particular que no disposa d’actius nets negatius, excepte en cas que es puguin cobrir;
3. Es pot concedir una dispensa de garantia quan el sol·licitant demostri que compleix els requisits següents:
a) El sol·licitant manté un sistema de comptabilitat que és coherent amb els principis establerts a la Llei 30/2007 , del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, permet el control duaner mitjançant una auditoria i manté un historial de dades que facilita una pista d’auditoria des del moment en què s’introdueixen en l’arxiu de dades;
b) El sol·licitant permet a l’autoritat duanera l’accés físic als seus sistemes comptables, i, si escau, als seus registres comercials i de transport;
c) El sol·licitant té un sistema logístic que identifica una mercaderia com a mercaderia posada en lliure disposició o com a mercaderia no posada en lliure disposició i que n’indica, si escau, la ubicació;
d) El sol·licitant té una organització administrativa que correspon al tipus i a les dimensions de l’empresa i que és adequada per gestionar el comerç de mercaderies, i duu a terme controls interns que permeten prevenir, detectar i corregir els errors i prevenir i detectar les transaccions il·legals o irregulars;
e) Quan escaigui, el sol·licitant disposa de procediments adequats per utilitzar llicències i autoritzacions concedides de conformitat amb mesures de política comercial o relatives al comerç de productes agrícoles;
f) El sol·licitant aplica procediments satisfactoris d’arxivament dels seus registres i de la informació de l’empresa i de protecció respecte a la pèrdua d’informació;
g) El sol·licitant garanteix que els empleats pertinents tenen instruccions d’informar les autoritats duaneres si es constaten dificultats de compliment i estableix procediments per informar les autoritats duaneres d’aquestes dificultats;
h) El sol·licitant disposa de mesures apropiades de seguretat per protegir el seu sistema informàtic de qualsevol intrusió no autoritzada, així com per assegurar la seva documentació;
i) El sol·licitant no està sotmès a un procediment concursal;
j) Durant els tres anys anteriors a la presentació de la sol·licitud, el sol·licitant ha complert les seves obligacions financeres pel que fa al pagament dels drets de duana i tots els altres drets, tributs o gravàmens recaptats sobre la importació o l’exportació de mercaderies o en relació amb aquestes mercaderies;
k) El sol·licitant demostra, sobre la base dels registres i de la informació disponible dels tres anys anteriors a la presentació de la sol·licitud, que disposa de prou capacitat financera per complir les seves obligacions i fer honor als seus compromisos relatius a la naturalesa i al volum de les activitats comercials, en particular que no disposa d’actius nets negatius, excepte en cas que es puguin cobrir.
4. Quan comproven si el sol·licitant té prou capacitat financera per atorgar-li una autorització per utilitzar una garantia global d’un import reduït o de beneficiar-se d’una dispensa de garantia d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 1, lletra e , l’apartat 2, lletra f, i l’apartat 3, lletra k, les autoritats duaneres tenen en compte l’aptitud del sol·licitant per complir amb les seves obligacions de pagament dels deutes duaners i altres imposicions susceptibles de néixer que no quedin coberts per aquesta garantia. Si les circumstàncies ho justifiquen, les autoritats duaneres poden prendre en compte el risc de naixement d’aquests deutes duaners i d’altres imposicions, tenint en compte la naturalesa i el volum de les activitats econòmiques de caràcter duaner del sol·licitant i del tipus de mercaderies per a les quals es requereix la garantia.
5. Quan la condició relativa a la capacitat financera ja s’ha avaluat com a modalitat per sol·licitar l’aplicació del criteri establert a l’article 39, lletra c , del codi, les autoritats duaneres verifiquen únicament si la situació financera del sol·licitant justifica l’atorgament d’una autorització per utilitzar una garantia global d’un import reduït o per beneficiar-se d’una dispensa de garantia.
6. Si fa menys de tres anys que el sol·licitant està establert, el respecte de les condicions previstes a l’apartat 1, lletres d i e, a l’apartat 2, lletres e i f, i a l’apartat 3, lletres j i k, es comprova sobre la base de les escriptures i informacions disponibles.

Article 106. Garantia individual mitjançant títols
(Article 92, apartat 1, lletra b , del codi)
1. En el marc del règim de trànsit de la Unió Europea, també es pot proporcionar una garantia individual en forma de compromís subscrit pel fiador mitjançant l’emissió de títols per part del fiador a les persones que tenen la intenció de convertir-se en titulars del règim. La Duana posa a disposició dels fiadors els impresos dels títols. Cada títol correspon a un import de 10.000 EUR pel qual ha de respondre el fiador. El període de validesa d’un títol és d’un any a partir de la data d’expedició.
2. El fiador ha de facilitar a la duana tots els detalls exigits en relació amb els títols de garantia individual que hagi emès.
3. Per a cada títol, el fiador ha de comunicar a la persona que té la intenció de convertir-se en titular del règim la informació següent:
a) El número de referència de la garantia;
b) Un codi d’accés associat al número de referència de la garantia. La persona que té la intenció de convertir-se en titular del règim no ha de modificar el codi d’accés.
4. La persona que té la intenció de convertir-se en titular del règim ha de dipositar a la duana de partida el nombre de títols corresponent al múltiple de 10.000 EUR necessari per cobrir la totalitat dels imports indicats en l’article 93 d’aquest Reglament.

Article 107. Revocació i rescissió d’un compromís adquirit en cas de garantia individual en forma de títols
(Article 92, apartat 1, lletra b , i article 94 del codi) Els títols de garantia aïllada establerts amb anterioritat no poden ser utilitzats per posar les mercaderies sota el règim de trànsit de la Unió Europea a comptar del dia en què entri en vigor la revocació o rescissió.

Article 108. G arantia global
(Article 89, apartat 5, i article 95 del codi)
1. En el marc del règim de trànsit de la Unió Europea, la garantia global només es pot prestar en forma de compromís subscrit per un fiador.
2. La duana ha de conservar la prova d’aquest compromís pel període de validesa de la garantia.
3. El titular del règim no ha de modificar el codi d’accés associat al número de referència de la garantia.

Article 109. Alliberament de les obligacions del fiador en el règim de trànsit
(Article 6, apartat 2, article 6, apartat 3, lletra a , i article 98, del codi)
1. Quan no s’hagi tancat el règim de trànsit, les autoritats duaneres de partida han de notificar al fiador el no tancament del règim en el termini de nou mesos a partir de la data en què s’haurien hagut de presentar les mercaderies a la duana de destinació.
2. Quan no s’hagi tancat el règim de trànsit, les autoritats duaneres, determinades de conformitat amb l’article 87 del codi, han de notificar al fiador, en el termini de tres anys a partir de la data d’admissió de la declaració de trànsit, que li pot ser exigit el pagament de les quantitats de les quals ha de respondre respecte a l’operació de trànsit de què es tracti.
3. El fiador queda alliberat de les seves obligacions quan alguna de les notificacions previstes en els apartats 1 i 2 no s’hagi efectuat en el termini previst.
4. Quan s’hagi remès qualsevol d’aquestes notificacions, s’ha d’informar el fiador de la recaptació del deute o del tancament del règim.
5. Els requisits en matèria de dades per a la notificació a què es refereix l’apartat 1 es recullen a l’annex
16. Els requisits en matèria de dades per a la notificació a què es refereix l’apartat 2 es recullen a l’annex 17.

Article 110. Reclamació de pagament dirigida a una associació fiadora en relació amb mercaderies cobertes per un quadern ATA conformement
al procediment del Conveni ATA o del Conveni d’Istanbul (Article 6, apartat 2, article 6, apartat 3, lletra a , i article 98 del codi)
1. En cas d’incompliment d’una de les obligacions imposades en virtut d’un quadern ATA, les autoritats duaneres han de regularitzar els documents d’importació temporal (reclamació de pagament dirigida a una associació fiadora) de conformitat amb els articles 9, 10 i 11 de l’annex A del Conveni d’Istanbul o, quan escaigui, de conformitat amb els articles 7, 8 i 9 del Conveni ATA.
2. L’import dels drets a la importació i els gravàmens derivats de la reclamació de pagament dirigida a una associació fiadora s’han de calcular mitjançant el model de formulari d’imposició.
3. Els requisits en matèria de dades per a la reclamació del pagament dirigida a una associació fiadora a què es refereix l’apartat 1 es recullen a l’annex 18.

Article 111. Recaptació d’altres gravàmens en el marc del règim de trànsit de la Unió Europea o nacional
(Article 226, apartat 3, lletres a i b , del codi)
1. Si les autoritats duaneres que van notificar el deute duaner i l’obligació de pagar altres gravàmens meritats per la importació o l’exportació de les mercaderies incloses en el règim de trànsit de la Unió Europea o nacional obtenen proves en relació amb el lloc on es van produir els fets que van donar lloc al deute duaner o a l’obligació de pagar altres gravàmens, aquestes autoritats duaneres han de suspendre el procediment de recaptació i enviar sense demora tots els documents necessaris, inclosa una còpia certificada dels elements de prova, a les autoritats competents d’aquell lloc. Les autoritats remitents han de sol·licitar, al mateix temps, la confirmació de la responsabilitat de l’autoritat receptora quant a la recaptació dels altres gravàmens.
2. Les autoritats receptores han de justificar la recepció de la comunicació, i indicar si són competents per a la recaptació dels altres gravàmens. Si no es rep cap resposta en un termini de vint-i-vuit dies, les autoritats remitents han de reprendre immediatament el procediment de recaptació que havien iniciat.
3. Qualsevol procediment pendent de recaptació d’altres gravàmens iniciat per les autoritats remitents s’ha de suspendre tan bon punt les autoritats receptores hagin justificat la recepció de la comunicació i indicat que són competents per a la recaptació dels altres gravàmens. Tan aviat com les autoritats receptores aportin la prova que s’ha procedit a la recaptació, les autoritats remitents han de reemborsar les sumes ja percebudes pels altres gravàmens o anul·lar el procediment de recaptació.

Article 112. Notificació de la recaptació de drets i altres gravàmens en el marc del règim de trànsit de la
Unió Europea o nacional (Article 226, apartat 3, lletres a i b, del codi) Quan neixi un deute duaner respecte a mercaderies incloses en el règim de trànsit de la Unió Europea, les autoritats duaneres competents per a la recaptació han d’informar la duana de partida de la recaptació dels drets i altres gravàmens.

Article 113. Recaptació d’altres gravàmens per a les mercaderies incloses en un règim d’importació temporal, de conformitat amb el Conveni
ATA o el Conveni d’Istanbul (Article 226, apartat 3, lletra c , del codi) En cas de recaptació d’altres gravàmens per a les mercaderies incloses en un règim d’importació temporal, de conformitat amb el Conveni ATA o el Conveni d’Istanbul, s’han d’aplicar les disposicions dels convenis esmentats.

Article 114. Sol·licitud de pagament a l’associació fiadora en el marc del règim del Conveni ATA i del Conveni d’Istanbul
(Article 98 del codi) Quan les autoritats duaneres comprovin que el deute duaner ha nascut per mercaderies a l’empara d’un quadern ATA, han de presentar sense demora una reclamació a l’associació fiadora.

Article 115. Suspensió del termini de pagament en cas de sol·licitud de condonació
(Article 108, apartat 3, lletra a , del codi)
1. Les autoritats duaneres han de suspendre el termini per al pagament de l’import dels drets a la importació o d’exportació corresponent a un deute duaner fins que no hagin pres una decisió sobre la sol·licitud de condonació, sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Quan s’hagi presentat una sol·licitud de condonació de conformitat amb els articles 118, 119 o 120 del codi, i que sigui probable que es compleixin les condicions establertes en l’article corresponent;
b) Quan s’hagi presentat una sol·licitud de devolució de conformitat amb l’article 117 del codi, i que sigui probable que es compleixin les condicions establertes en l’article 117 i en l’article 45, apartat 2, del codi.
2. Quan les mercaderies subjectes a una sol·licitud de condonació ja no estiguin sota vigilància duanera en el moment de presentar-se la sol·licitud, s’ha de constituir una garantia.
3. No obstant el que disposa l’apartat 2, les autoritats duaneres no han d’exigir una garantia si s’estableix que la constitució d’una garantia podria ocasionar al deutor dificultats econòmiques o socials greus.

Article 116. Suspensió del termini de pagament en el cas de mercaderies que hagin de ser confiscades, destruïdes o abandonades
en benefici de l’Estat (Article 108, apartat 3, lletra b , del codi) Les autoritats duaneres han de suspendre el termini per al pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner quan les mercaderies estiguin encara sota vigilància duanera i s’hagin de confiscar, destruir o abandonar en benefici de l’Estat, i les autoritats duaneres considerin que és probable que es compleixen les condicions per a la confiscació, la destrucció o l’abandó, fins que es prengui la decisió final sobre la confiscació, la destrucció o l’abandó.

Article 117. Suspensió del termini de pagament en el cas de deutes duaners nascuts per incompliment
(Article 108, apartat 3, lletra c , del codi)
1. Les autoritats duaneres han de suspendre el termini per al pagament, per part de la persona a què es refereix l’article 79, apartat 3, lletra a , del codi, de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner en cas que aquest deute hagi nascut per incompliment, tal com disposa l’article 79 del codi, sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Que s’hagi identificat almenys un altre deutor de conformitat amb l’article 79, apartat 3, lletres b o c, del codi;
b) Que l’import dels drets a la importació o a l’exportació en qüestió s’hagi notificat al deutor a què es refereix la lletra a , de conformitat amb l’article 102 del codi;
c) Que la persona a què es refereix l’article 79, apartat 3, lletra a, del codi no es consideri un deutor de conformitat amb l’article 79, apartat 3, lletres b o c, del codi i no se li pugui imputar intenció fraudulenta ni negligència manifesta.
2. La suspensió està supeditada al fet que la persona en benefici de la qual es concedeix constitueixi una garantia per l’import dels drets a la importació o a l’exportació en qüestió, excepte en qualsevol de les situacions següents:
a) Que ja hi hagi una garantia que cobreixi la totalitat de l’import dels drets a la importació o a l’exportació en qüestió i que el fiador no hagi estat alliberat de les seves obligacions;
b) Que s’hagi determinat, sobre la base d’una avaluació documentada, que és probable que l’exigència d’una garantia podria causar al deutor dificultats econòmiques o socials greus.
3. La durada de la suspensió es limita a un any. No obstant això, aquest període pot ser prorrogat per l’autoritat duanera per motius justificats.

Article 118. S ol·licitud de devolució o de condonació
(Article 22, apartat 1, del codi) Les sol·licituds de devolució o de condonació han de ser presentades per la persona que hagi pagat o estigui obligada a pagar l’import dels drets d’importació o d’exportació, o per qualsevol persona que hagi subrogat els seus drets i obligacions.

Article 119. Presentació de les mercaderies com a requisit per a la devolució o la condonació
(Article 116, apartat 1, del codi) La devolució o condonació està subjecta a la presentació de les mercaderies. Quan les mercaderies no es puguin presentar a les autoritats duaneres, l’autoritat duanera només ha d’autoritzar la devolució o la condonació quan disposi de proves que demostrin que les mercaderies en qüestió són les mercaderies per a les quals s’ha sol·licitat la devolució o la condonació.

Article 120. Restricció a la transferència de mercaderies
(Article 116, apartat 1, del codi) Sense perjudici del que disposa l’article 121, apartat 2, d’aquest Reglament, i mentre no s’hagi resolt la sol·licitud de devolució o de condonació, les mercaderies a les quals es refereixi l’import dels drets la devolució o la condonació dels quals se sol·liciti no poden ser transferides a un altre lloc diferent del designat en la sol·licitud, sense que el sol·licitant hagi avisat prèviament l’autoritat duanera.

Article 121. Compliment de les formalitats duaneres
(Article 116, apartat 1, del codi)
1. Si la devolució o la condonació estan subjectes al compliment de formalitats duaneres, l’autoritat duanera pot autoritzar el compliment de les formalitats duaneres.
2. L’autoritat duanera pot autoritzar el compliment de les formalitats duaneres a les quals es poden supeditar la devolució o la condonació, abans de prendre la decisió. Aquesta autorització s’ha d’entendre sense perjudici de la decisió.

Article 122. Formalitats relacionades amb la decisió de devolució o condonació
(Article 116 del codi)
1. Quan prengui una decisió sobre la devolució o la condonació dels drets d’importació o d’exportació supeditada al compliment de determinades formalitats duaneres, l’autoritat duanera ha de fixar un termini, que no pot excedir els seixanta dies a partir de la data de la notificació d’aquesta decisió, per complir les formalitats duaneres esmentades.
2. La inobservança del termini fixat en l’apartat 1 suposa la pèrdua del dret a la devolució o la condonació, excepte si l’interessat aporta la prova de la impossibilitat de respectar aquest termini com a conseqüència d’un cas fortuït o de força major.

Article 123 Parts o components d’un article únic (Article 116, apartat 1, del codi) Si la devolució o la condonació estan sotmeses a la destrucció, a l’abandó a l’Estat o la inclusió en un règim especial o a l’exportació de mercaderies, però el compliment de les formalitats corresponents només es compleix per a una o diverses parts o components d’aquestes mercaderies, l’import que s’ha de retornar o condonar és la diferència entre l’import dels drets d’importació o d’exportació de la mercaderia i l’import dels drets d’importació o exportació que hauria estat aplicable a la resta de les mercaderies si haguessin estat incloses, sense transformar, en un règim duaner que comporti el naixement d’un deute duaner, en la data en què les mercaderies es van incloure en aquest règim.

Article 124 Residus i deixalles (Article 116, apartat 1, del codi) Si la destrucció de la mercaderia autoritzada per l’autoritat duanera que pren la decisió origina residus i deixalles, aquests darrers es consideren mercaderies no posades en lliure disposició quan s’adopti una decisió per la qual es concedeixi la devolució o la condonació.

Article 125 Exportació o destrucció sense vigilància duanera (Article 116, apartat 1, del codi)
1. En els casos que preveuen l’article 116, apartat 1, paràgraf segon, l’article 118 o l’article 120 del codi, si l’exportació o la destrucció es van produir sense vigilància duanera, la devolució o la condonació en virtut de l’article 120 del codi està supeditada al següent:
a) Que el sol·licitant presenti a l’autoritat duanera les proves necessàries per determinar si els productes per als quals se sol·licita la devolució o la condonació compleixen una de les condicions següents:
i) Les mercaderies han estat exportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra, ii) Les mercaderies han estat destruïdes sota la vigilància d’autoritats o de persones facultades per aquestes autoritats per certificar-ne la destrucció;
b) Que el sol·licitant torni a l’autoritat duanera qualsevol document que certifiqui o contingui informació que confirmi l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició de les mercaderies en qüestió, i a l’empara del qual, si escau, aquestes mercaderies hagin abandonat el territori duaner del Principat d’Andorra, o presenti qualsevol prova que aquesta autoritat estimi necessària, a fi de cerciorar-se que el document de què es tracti no es pugui utilitzar posteriorment en relació amb mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra.
2. Les proves acreditatives que les mercaderies per a les quals se sol·licita la devolució o la condonació han estat exportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra consisteixen en els documents següents:
a) El certificat de sortida esmentat en l’article 334 d’aquest Reglament;
b) L’original o una còpia certificada conforme de la declaració a la duana per al procediment que impliqui el naixement del deute duaner;
c) Si calen, documents comercials o administratius que continguin una descripció completa de les mercaderies que es van presentar amb la declaració a la duana corresponent a aquest règim o amb la declaració a la duana relativa a l’exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra o amb la declaració a la duana de les mercaderies al país tercer de destinació.
3. Les proves acreditatives que les mercaderies per a les quals se sol·licita la devolució o la condonació han estat destruïdes sota la vigilància d’autoritats o persones facultades per donar-ne fe oficialment consisteixen en un dels documents següents:
a) L’acta o la declaració de destrucció redactada per les autoritats oficials sota la vigilància de les quals hagi tingut lloc la destrucció, o una còpia certificada conforme;
b) Un certificat redactat per la persona habilitada per donar fe de la destrucció, acompanyat dels elements d’informació que en justifiquin l’habilitació. Aquests documents han d’incloure una descripció completa de les mercaderies destruïdes a fi d’establir, mitjançant la comparació amb les dades que figuren en la declaració per a un règim duaner que comporti el naixement del deute duaner i els documents justificatius, que les mercaderies destruïdes són les que s’havien inclòs en aquest règim.
4. Si els elements de prova esmentats en els apartats 2 i 3 són insuficients per permetre a l’autoritat duanera prendre una decisió sobre el cas que se li hagi presentat o si no se’n poden presentar alguns, poden ser completats o substituïts per qualssevol altres elements que l’autoritat esmentada consideri necessaris.

Article 126 Pròrroga del termini per prendre una decisió relativa a la devolució o a la condonació (Article 22, apartat 3 del codi) Quan la decisió de devolució o de condonació pot veure’s afectada pel resultat d’un procediment administratiu o judicial en curs, el termini per prendre la decisió de devolució o de condonació pot ampliar-se, amb el consentiment del sol·licitant, com segueix:
a) Si un cas que presenta elements de fet i de dret idèntics o similars es troba en curs davant dels tribunals, el termini per prendre la decisió de devolució o de condonació pot prorrogar-se per un període que finalitza com a molt tard trenta dies després de la decisió dels tribunals;
b) Si la decisió de devolució o condonació està subordinada al resultat d’una demanda de control a posteriori d’una prova de l’origen preferencial, el termini per prendre la decisió de devolució o de condonació pot prorrogar-se mentre duri el control en qüestió; en tot cas, no pot excedir quinze mesos des de la data de transmissió de la demanda.

Article 127 Incompliments que no tenen efectes significatius per al funcionament adequat d’un règim duaner (Article 124, apartat 1, lletra h , incís i , del codi) Es considera que les situacions que es descriuen a continuació constitueixen un incompliment que no té efectes significatius per al funcionament adequat del règim duaner:
a) Quan se sobrepassi un termini per un període de temps que no sigui superior a la pròrroga del termini que s’hauria concedit si s’hagués sol·licitat aquesta pròrroga;
b) Quan hagi nascut un deute duaner per a mercaderies incloses en un règim especial o en dipòsit temporal conformement a l’article 79, apartat 1, lletres a o c, del codi i aquestes mercaderies hagin estat posades en lliure disposició;
c) Quan s’hagi restablert posteriorment la vigilància duanera per a mercaderies que no formin part formalment d’un règim de trànsit, però que anteriorment estaven en dipòsit temporal o s’havien inclòs en un règim especial juntament amb mercaderies incloses formalment en aquest règim de trànsit;
d) En el cas de mercaderies incloses en un règim especial diferent del de trànsit i de zona franca, o en el cas de mercaderies que es troben en dipòsit temporal, quan s’hagi comès un error relatiu a la informació que figura en la declaració a la duana per la qual es tanca el règim o es posa fi al dipòsit temporal, sempre que aquest error no tingui cap incidència en el tancament del règim o la fi del dipòsit temporal;
e) Quan hagi nascut un deute duaner conformement a l’article 79, apartat 1, lletres a o b, del codi, sempre que la persona interessada informi les autoritats duaneres competents de l’incompliment abans que s’hagi notificat el deute duaner o les autoritats duaneres hagin comunicat a aquesta persona la seva intenció de dur a terme un control.

Article 128. Presentació de les mercaderies a la duana
(Article 139 del codi) Les autoritats duaneres poden acceptar la utilització dels sistemes dels aeroports o qualsevol altre mètode d’informació disponible per presentar les mercaderies a la duana.

Article 129. Dispensa de l’obligació de presentar una declaració sumària d’entrada
(Article 127, apartat 2, lletra b , del codi)
1. L’obligació de presentar una declaració sumària d’entrada es pot dispensar en relació amb les mercaderies següents:
a) L’energia elèctrica;
b) Les mercaderies que entrin mitjançant conductes;
c) Els objectes de correspondència:
d) Els efectes i el mobiliari definits en l’article 1, apartat 2, lletra a , de la Llei 33/2012 , del 22 de novembre, del règim de franquícies duaneres, sempre que no es transportin a l’empara d’un contracte de transport;
e) Les mercaderies en relació amb les quals es permet una declaració a la duana verbal de conformitat amb l’article 163 i l’article 164, apartat 1, sempre que no es transportin a l’empara d’un contracte de transport;
f) Les mercaderies represes a l’article 167, lletres b, c i e, o a l’article 169, apartat 1, que es consideren com a declarades de conformitat amb l’article 173, sempre que no es transportin a l’empara d’un contracte de transport;
g) Les mercaderies incloses en l’equipatge personal dels viatgers;
h) Les mercaderies exemptes del pagament d’impostos de conformitat amb la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques, del 18 d’abril de 1961; la Convenció de Viena sobre relacions consulars, del 24 d’abril de 1963; altres convencions consulars o la Convenció de Nova York, del 16 de desembre de 1969, sobre les missions especials;
i) Les mercaderies següents a bord d’aeronaus:
i) Mercaderies subministrades per ser incorporades com a peces o accessoris en aquestes aeronaus; ii) Mercaderies per al funcionament dels motors, la maquinària i altres equips d’aquestes aeronaus; iii) Productes alimentaris i altres articles per al consum o la venda a bord;
j) Les mercaderies introduïdes en el territori duaner del Principat d’Andorra provinents de Ceuta i Melilla, de Gibraltar, d’Helgoland, de la República de San Marino, de l’Estat de la Ciutat del Vaticà o de la comuna de Livigno;
k) Les mercaderies incloses en el transport de mercaderies entre els territoris duaners del Principat d’Andorra i de la Unió Europea, en aplicació del protocol que estén a les mesures duaneres de seguretat l’Acord en forma d’intercanvi de cartes entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Econòmica Europea, del 27 de gener del 2011;
l) Les mercaderies a l’empara de quaderns ATA, sempre que no siguin transportades a l’empara d’un contracte de transport.
2. L’obligació de presentar una declaració sumària s’aixeca per a les mercaderies contingudes en els enviaments postals.
3. L’obligació de presentar una declaració sumària s’aixeca per a les mercaderies contingudes en un enviament el valor intrínsec del qual no supera els 22 €, sempre que les autoritats duaneres acceptin, amb l’acord de l’operador econòmic, fer una anàlisi de risc a partir de les informacions que figuren en el sistema utilitzat per l’operador econòmic o facilitades per aquest sistema.

Article 130. Terminis de presentació de la declaració sumària d’entrada en cas de transport per via aèria
(Article 127, apartats 2, 5 i 6, del codi) Quan les mercaderies són introduïdes en el territori duaner del Principat d’Andorra per via aèria, les dades completes de la declaració sumària d’entrada són presentades com més aviat millor i, en tot cas, en els terminis següents:
a) Per als vols d’una durada inferior a quatre hores, com a molt tard en el moment de la sortida efectiva de l’aeronau;
b) Per als altres vols, com a molt tard, quatre hores abans de l’arribada de l’aeronau en el territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 131. Terminis de presentació de la declaració sumària d’entrada en cas de transport per carretera
(Article 127, apartats 2 i 6, del codi) En cas que les mercaderies s’introdueixin al territori duaner del Principat d’Andorra per carretera, la declaració sumària d’entrada s’ha de presentar a tot tardar una hora abans de l’arribada de les mercaderies al lloc per al qual és competent la duana de primera entrada.

Article 132. Terminis de presentació de la declaració sumària d’entrada en cas de transport combinat
(Article 127, apartats 2 i 6, del codi) En cas que les mercaderies s’introdueixin al territori duaner del Principat d’Andorra per un mitjà de transport que sigui al seu torn transportat en un mitjà de transport actiu, el termini per presentar la declaració sumària d’entrada és el termini aplicable al mitjà de transport actiu.

Article 133. Terminis de presentació de la declaració sumària d’entrada en cas de força major
(Article 127, apartats 2 i 6, del codi) Els terminis a què es refereixen els articles 130 i 131 no s’apliquen en cas de força major.

Article 134. Comunicació de dades de la declaració sumària d’entrada per part d’altres persones en casos específics quant al transport
aeri (Article 127, apartat 5, del codi) Quan, en el cas de transport aeri, una o diverses persones diferents del transportista hagin subscrit, per a les mateixes mercaderies, un o diversos contractes addicionals de transport coberts per un o diversos coneixements d’embarcament aeri, i la persona que expedeixi el coneixement d’embarcament aeri no faciliti les dades necessàries per a la declaració sumària d’entrada al seu soci contractual que li expedeix un coneixement d’embarcament aeri a ell o al soci contractual amb qui hagi subscrit un acord de càrrega compartida de mercaderies, la persona que no hagi facilitat les dades necessàries les ha de facilitar a la duana d’entrada, de conformitat amb l’article 127, apartat 5, del codi.

Article 135 Comunicació de dades de la declaració sumària d’entrada per d’altres persones (Article 127, apartat 5 del codi) Tota persona que presenti les dades a què es refereix l’article 127, apartat 4, del codi és responsable de les dades que presenta de conformitat amb l’article 15, apartat 2, lletres a i b, del codi.

Article 136. Autorització d’un lloc per a la presentació en duana de les mercaderies i el dipòsit temporal
(Article 139, apartat 1, i article 147, apartat 1, del codi)
1. Es pot autoritzar un altre lloc que no sigui el despatx de duana per a la presentació de les mercaderies quan es reuneixen les condicions següents:
a) Es compleixen les exigències establertes a l’article 148, apartats 2 i 3, del codi i a l’article 140 d’aquest Reglament;
b) Les mercaderies es declaren sota un règim duaner o són reexportades com a molt tard tres dies després de ser presentades o com a molt tard sis dies després de ser presentades en el cas d’un destinatari autoritzat previst a l’article 233, apartat 4, lletra b , del codi, llevat que les autoritats duaneres exigeixin que les mercaderies siguin examinades de conformitat amb l’article 140, apartat 2, del codi. Quan el lloc ja està autoritzat als efectes d’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge temporal, no es requereix l’esmentada autorització.
2. Un lloc diferent a una instal·lació d’emmagatzematge temporal pot ser autoritzat com a dipòsit temporal de les mercaderies quan es compleixen les condicions següents:
a) Es reuneixen les exigències previstes a l’article 148, apartat 2 i 3, del codi i a l’article 140 d’aquest Reglament;
b) Les mercaderies es declaren per un règim duaner o són reexportades com a molt tard tres dies després de ser presentades o com a molt tard sis dies després de ser presentades en el cas d’un destinatari autoritzat previst a l’article 233, apartat 4, lletra b , del codi, llevat que les autoritats duaneres exigeixin que les mercaderies siguin examinades de conformitat amb l’article 140, apartat 2, del codi.

Article 137. Declaració de dipòsit temporal
(Article 145 del codi) Quan una declaració a la duana es presenti abans de la presentació prevista de les mercaderies a la duana, de conformitat amb l’article 171 del codi, les autoritats duaneres la poden considerar una declaració de dipòsit temporal.

Article 138. Trasllat de mercaderies en dipòsit temporal
(Article 148, apartat 5, del codi) Quan es faci un trasllat de mercaderies en dipòsit temporal, han de romandre sota la responsabilitat del titular de l’autorització per a l’explotació de les instal·lacions d’emmagatzematge temporal des dels quals es traslladin les mercaderies fins que s’hagin inscrit en els registres del titular de l’autorització de les instal·lacions d’emmagatzematge temporal als quals s’hagin de traslladar les mercaderies, llevat que hi hagi una disposició en contra.

Article 139. Registres (Article 148, apartat 4, del codi)
1. Els registres a què es refereix l’article 148, apartat 4, del codi han de contenir la informació i les dades següents:
a) Una referència a la declaració de dipòsit temporal pertinent de les mercaderies emmagatzemades i una referència a la fi del dipòsit temporal corresponent;
b) La data i les dades que identifiquin els documents duaners relatius a les mercaderies emmagatzemades i altres documents relacionats amb el dipòsit temporal de les mercaderies;
c) Les dades, els números d’identificació, la quantitat i la naturalesa dels embalums, la quantitat i la designació comercial o tècnica habitual de les mercaderies i, quan escaigui, les marques d’identificació del contenidor necessàries per identificar les mercaderies;
d) La ubicació de les mercaderies i dades de qualsevol circulació de les mercaderies;
e) L’estatut duaner de les mercaderies;
f) Les dades sobre les formes de manipulació a què es refereix l’article 147, apartat 2, del codi. En cas que els registres no formin part de la comptabilitat principal a efectes duaners, han de fer referència a la comptabilitat principal a efectes duaners.
2. Les autoritats duaneres poden dispensar de l’obligació de presentar part de la informació a què es refereix l’apartat 1, sempre que això no afecti negativament la vigilància duanera ni els controls de les mercaderies. No obstant això, en cas de circulació de mercaderies entre instal·lacions d’emmagatzematge temporal, aquesta dispensa no és aplicable.

Article 140. Venda al detall
(Article 148, apartat 1, del codi) Les autoritzacions per a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge temporal a què es refereix l’article 148 del codi estan subjectes al compliment de les condicions següents:
a) Que les instal·lacions d’emmagatzematge temporal no s’utilitzin per a la venda al detall;
b) Quan les mercaderies emmagatzemades suposin algun perill, puguin alterar les altres mercaderies o, per altres raons, requereixin instal·lacions especials, que les instal·lacions d’emmagatzematge temporal estiguin especialment equipades per emmagatzemar-les;
c) Que les instal·lacions d’emmagatzematge temporal siguin explotades únicament pel titular de l’autorització.

Article 141. Altres casos de trasllat de mercaderies en dipòsit temporal
(Article 148, apartat 5, lletra c , del codi) De conformitat amb l’article 148, apartat 5, lletra c , del codi, les autoritats duaneres poden autoritzar el trasllat de les mercaderies en dipòsit temporal entre diferents instal·lacions d’emmagatzematge temporal cobertes per diferents autoritzacions per a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge temporal, a condició que els titulars d’aquestes autoritzacions siguin operadors autoritzats de simplificacions duaneres.

Article 142. Presumpció d’estatut duaner
(Article 153, apartat 1, i article 155, apartat 2, del codi)
1. La presumpció d’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició no s’aplica a les mercaderies següents:
a) Les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra que estiguin sotmeses a vigilància duanera per determinar-ne l’estatut duaner;
b) Les mercaderies en dipòsit temporal;
c) Les mercaderies incloses en qualsevol dels règims especials, amb excepció dels règims de trànsit intern, de perfeccionament passiu i de destinació particular.
2. Les mercaderies posades en lliure disposició que figuren a continuació poden circular, temporalment, fora del territori del Principat d’Andorra sense alterar-ne l’estatut duaner, sempre que estigui acreditat el seu estatut de mercaderies posades en lliure disposició:
a) Els vehicles automòbils matriculats al Principat d’Andorra que hagin sortit temporalment del territori duaner del Principat d’Andorra i hi hagin tornat a ser introduïts;
b) Els envasos, els palets i altres equips similars, amb excepció dels contenidors, que pertanyin a una persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra i que s’utilitzin per al transport de mercaderies que hagin sortit temporalment del territori duaner del Principat d’Andorra i hi hagin tornat a ser introduïdes;
c) Les mercaderies transportades en l’equipatge dels passatgers que no estiguin destinades a finalitats comercials i que hagin sortit temporalment del territori duaner del Principat d’Andorra i hi hagin tornat a ser introduïdes.

Article 143. Mitjans de prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica
(Article 153, apartat 2, del codi)
1. A fi d’acreditar que les mercaderies disposen de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica, s’ha d’utilitzar, segons que correspongui, un dels mitjans següents:
a) Les dades de la declaració de trànsit de les mercaderies incloses en el règim de trànsit intern de la Unió Europea. En aquest cas, no és aplicable l’article 142, apartat 2, d’aquest Reglament;
b) Les dades del T2L o del T2LF a què es refereix l’article 147 d’aquest Reglament;
c) El manifest duaner de mercaderies;
d) La factura o el document de transport a què es refereix l’article 152 d’aquest Reglament;
e) Un mitjà de prova recollit en els articles 148 a 151 d’aquest Reglament;
f) Les dades de la declaració d’impostos especials.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquest article, fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica es pot aportar mitjançant el manifest de la companyia marítima relacionat amb aquestes mercaderies.
3. No obstant el que disposa l’apartat 1, lletra d , d’aquest article, fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica es pot aportar mitjançant una factura o un document de transport relacionats amb les mercaderies el valor de les quals excedeixi els 15.000 EUR.
4. Quan els mitjans de prova que preveu l’apartat 1 s’utilitzin per a mercaderies que disposin de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica que tinguin un envàs que no té aquest estatut, el mitjà de prova ha d’incloure la indicació següent: “Envàs N — [codi 98200]”
5. Quan els mitjans de prova que preveu l’apartat 1, lletres b , c i d , s’expedeixin a posteriori, han d’incloure la indicació següent: “Expedit a posteriori — [Codi 98201]”
6. Els mitjans de prova que preveu l’apartat 1 no s’han d’utilitzar en relació amb les mercaderies les formalitats d’exportació de les quals s’hagin complert o que hagin estat incloses en un règim de perfeccionament passiu.

Article 144. Visat, registre i utilització de determinats mitjans de prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica
(Article 153, apartat 2, del codi)
1. La duana ha de visar i registrar els mitjans de prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica previstos per l’article 143, apartat 1, lletres b i c, d’aquest Reglament, excepte en els casos que estableix l’article 160, apartat 1, del mateix Reglament, i comunicar-ne l’NDD a l’interessat.
2. A petició de l’interessat, la duana ha de posar a la seva disposició un document que confirmi el registre dels mitjans de prova que preveu l’apartat 1.
3. Els mitjans de prova que preveu l’apartat 1 s’han de presentar a la duana on es presentin les mercaderies després de ser reintroduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra, i cal indicar-ne l’NDD.
4. La duana ha de supervisar la utilització dels mitjans de prova que preveu l’apartat 1 amb la finalitat de garantir, en particular, que aquests mitjans no s’utilitzin en relació amb mercaderies diferents d’aquelles per a les quals s’hagin expedit.

Article 145. Visat d’una factura
(Article 153, apartat 2, del codi) Fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, quan el valor total de les mercaderies posades en lliure pràctica excedeixi els 15.000 EUR, la factura o el document de transport esmentat en l’article 143, apartat 3, d’aquest Reglament, degudament emplenat i signat per l’interessat, ha de ser visat per la duana.

Article 146. Visat dels documents
T2L o T2LF (Article 153, apartat 2, del codi) Fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, per a les declaracions que puguin presentar-se per mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades, la duana ha de visar els documents T2L o T2FL i, si cal, qualsevol formulari complementari o llista de càrrega utilitzats.

Article 147. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica mitjançant les dades del
T2L o del T2LF (Article 153, apartat 2, del codi)
1. Quan per provar l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica s’indiqui l’NDD, les dades del T2L o del T2FL que serveixin de base per establir l’NDD es poden utilitzar únicament amb motiu de la primera presentació de les mercaderies. Quan el T2L o el T2LF s’utilitzi únicament per a una part de les mercaderies amb motiu de la primera presentació, cal aportar una nova prova per a la part restant de les mercaderies, de conformitat amb els articles 144 i 160 d’aquest Reglament.
2. Els viatgers diferents dels operadors econòmics han de presentar les seves sol·licituds de visat del T2L o el T2LF utilitzant el document establert a l’article 144, apartat 2, d’aquest Reglament.

Article 148. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica mitjançant el carnet ATA o en els formularis
302 (Article 153, apartat 2, del codi)
1. D’acord amb el que s’estableix en l’article 159 d’aquest Reglament, les mercaderies posades en lliure pràctica s’identifiquen en el carnet ATA o en el formulari OTAN 302 o en el formulari UE 302 mitjançant els codis T2L o T2LF. El titular del règim pot indicar un d’aquests codis, segons escaigui, acompanyat de la seva signatura, en l’espai reservat a la designació de les mercaderies en el document corresponent abans de presentar-los a la duana de partida per fer-ne l’autenticació. El codi T2L o T2LF apropiat és autenticat mitjançant el segell del despatx de duana de partida acompanyat de la signatura del funcionari de duana competent. Si es tracta d’un formulari electrònic OTAN 302 o d’un formulari electrònic UE 302, el titular del règim pot indicar igualment en el formulari un d’aquests codis. En aquest cas, l’autenticació per part del despatx de partida s’efectua electrònicament.
2. Quan el carnet TIR, el carnet ATA, el formulari OTAN 302 o el formulari UE 302 cobreix tant mercaderies posades en lliure pràctica com mercaderies no posades en lliure pràctica, aquestes mercaderies han de ser enumerades per separat i el codi T2L o T2LF, segons escaigui, s’indica de manera que s’evidenciï que només afecta les mercaderies posades en lliure pràctica.

Article 149. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica per als vehicles automòbils de carretera
(Article 153, apartat 2, del codi)
1. L’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica dels vehicles automòbils de carretera matriculats al Principat d’Andorra o en un estat membre de la Unió Europea que hagin sortit temporalment d’aquests territoris duaners i hi hagin tornat a entrar es considera acreditat quan aquests vehicles vagin acompanyats de les seves plaques i documents de matriculació, i les dades que figurin en aquestes plaques i documents demostrin inequívocament que la matriculació ha tingut lloc.
2. Quan l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica no es pugui considerar acreditat d’acord amb el que disposa l’apartat 1, la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica s’ha d’aportar per un dels altres mitjans enumerats en l’article 143 d’aquest Reglament.

Article 150. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica dels envasos
(Article 153, apartat 2, del codi)
1. L’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica dels envasos, palets i equips similars, amb excepció dels contenidors, que pertanyin a una persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra o al territori duaner del Principat d’Andorra i que s’utilitzin per al transport de mercaderies que hagin sortit temporalment d’aquests territoris duaners i hi hagin tornat a entrar es considera acreditat quan es pugui determinar que pertanyen a aquesta persona, es declarin com a mercaderies amb l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica i no hi hagi cap dubte respecte a la veracitat de la declaració.
2. Quan l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica no es pugui considerar acreditat d’acord amb el que disposa l’apartat 1, la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica s’ha d’aportar per un dels altres mitjans enumerats en l’article 143 d’aquest Reglament.

Article 151. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica per a les mercaderies transportades en l’equipatge de
mà dels viatgers (Article 153, apartat 2, del codi) L’estatut duaner de les mercaderies posades en lliure pràctica transportades en l’equipatge de mà dels viatgers que no tinguin finalitat comercial i hagin sortit temporalment del territori duaner del Principat d’Andorra o del territori duaner de la Unió Europea i hi hagin tornat a entrar es considera acreditat quan el viatger declari que disposen de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica i no hi hagi cap dubte respecte a la veracitat d’aquesta declaració.

Article 152. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica per a les mercaderies el valor de les
quals no excedeixi els 15.000 EUR (Article 153, apartat 2, del codi) L’estatut duaner de les mercaderies posades en lliure pràctica el valor de les quals no excedeixi els 15.000 EUR es pot acreditar mitjançant la presentació de la factura o del document de transport connexos a condició que aquests darrers cobreixin exclusivament mercaderies que disposin de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica.

Article 153. Període de validesa d’un
T2L o un manifest duaner de mercaderies (Article 22, apartat 5, del codi) La prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica en forma d’un T2L o un manifest de mercaderies duaneres té una validesa de noranta dies a partir de la data de registre o, quan de conformitat amb l’article 160 no hi hagi obligació de registrar el manifest duaner de mercaderies, a partir de la data de l’establiment. A petició de la persona interessada, i per raons degudament justificades, la duana pot fixar un període més llarg de validesa de la prova.

Article 154. Mitjans de comunicació de l’MRN d’un
T2L o un manifest duaner de mercaderies (Article 6, apartat 3, lletra a , del codi) L’MRN d’un T2L o un manifest duaner de mercaderies es pot presentar per qualsevol dels mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades següents:
a) Un codi de barres;
b) Un document de registre d’estatut;
c) Altres mitjans permesos per l’autoritat duanera de destinació. Fins a la data d’implantació del sistema de prova de l’estatut de la Unió (PEU), previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, no s’ha d’aplicar la lletra a d’aquest article.

Article 155. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica per mitjà d’un document
T2L (Article 6, apartat 2 i apartat 3, lletra a , i article 153, apartat 2, del codi) Fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, i quan s’utilitzi un document T2L en suport paper, és aplicable el següent:
a) La persona interessada ha d’indicar T2L en la subdivisió dreta de la casella 1 del formulari i T2L bis en la subdivisió dreta de la casella 1 de tot full complementari utilitzat;
b) Les autoritats duaneres poden autoritzar qualsevol persona a utilitzar llistes de càrrega que no compleixin tots els requisits, quan la persona en qüestió: - Estigui establerta al Principat d’Andorra, - Estengui regularment la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició, o les autoritats duaneres sàpiguen que pot complir les obligacions legals per utilitzar aquestes proves, - No hagi comès infraccions greus o reiterades contra la legislació duanera o fiscal;
c) Les autoritzacions que preveu la lletra b només es concedeixen: - Quan les autoritats duaneres siguin capaces de supervisar el règim i dur a terme controls sense haver de fer un esforç administratiu desproporcionat respecte a les necessitats de la persona afectada, i - Si la persona afectada disposa de registres que permetin a les autoritats competents efectuar un control eficaç;
d) El document T2L s’ha d’estendre en un sol original;
e) En cas de visat per les duanes, ha d’incloure les dades següents que, en la mesura que es pugui, han de figurar en la casella “C. Duana de partida”: - Quan es tracti de documents T2L, el nom i el segell de l’oficina competent, la signatura d’un funcionari d’aquesta oficina, la data del visat i bé el número de registre, bé el número de la declaració d’expedició, si aquesta declaració és necessària, - Quan es tracti de fulls complementaris o llistes de càrrega, el número que figuri en el document T2L, que s’ha de consignar bé mitjançant un segell que inclogui el nom de l’oficina competent, bé a mà; en aquest últim cas, ha d’anar acompanyat del segell oficial d’aquesta oficina. Aquests documents s’han de remetre a l’interessat.

Article 156. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica per als viatgers que no siguin operadors econòmics
(Article 6, apartat 3, lletra a , del codi) Un viatger que no sigui un operador econòmic pot presentar una sol·licitud en paper de la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica.

Article 157. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica mitjançant la presentació d’una factura o un document
de transport (Article 6, apartat 2, i article 6, apartat 3, lletra a , del codi)
1. La prova de l’estatut duaner de les mercaderies posades en lliure pràctica el valor de les quals no excedeixi els 15.000 € pot ser presentada per un dels mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades següents:
a) Factura relativa a les mercaderies;
b) Document de transport relatiu a les mercaderies.
2. En la factura o el document de transport que preveu l’apartat 1 han de constar almenys el nom i l’adreça complets de l’expedidor o, si no hi ha expedidor, la persona interessada, la duana competent, el nombre i la classe d’embalums, les marques i la numeració dels embalums, la descripció i la massa bruta (en kg) de les mercaderies, i, si escau, els números dels contenidors. L’expedidor o, si no n’hi ha, la persona interessada ha d’identificar l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica indicant el codi T2L, segons que correspongui, acompanyat de la seva signatura en la factura o el document de transport.
3. Fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, en cas de visat per la duana, aquest visat ha d’incloure el nom i el segell de la duana competent, la signatura d’un funcionari d’aquesta duana, la data del visat i bé el número de registre, bé el número de la declaració d’expedició, si aquesta declaració és necessària.

Article 158. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica mitjançant la presentació d’un manifest marítim
(Article 6, apartat 2, i apartat 3, lletra a , del codi)
1. Fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, el manifest de la companyia marítima ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:
a) El nom i l’adreça completa de la companyia marítima;
b) El nom del vaixell;
c) El lloc i la data de càrrega;
d) El lloc de descàrrega. En el manifest ha de constar, a més, en relació amb cada enviament:
e) La referència del coneixement d’embarcament o de qualsevol altre document comercial;
f) El nombre d’embalums, així com la descripció, les marques i els números de referència;
g) La descripció de les mercaderies segons la seva denominació comercial usual, amb totes les indicacions necessàries per identificar-les;
h) La massa bruta en quilos;
i) Si escau, els números d’identificació dels contenidors, i
j) Les mencions següents relatives a l’estatut de les mercaderies: - La lletra C (equivalent a T2L) per a les mercaderies l’estatut de la posada en lliure pràctica de les quals es pugui acreditar, - La lletra N per a les altres mercaderies.
2. En cas de visat per la duana, el manifest de la companyia marítima ha d’incloure el nom i el segell de la duana competent, la signatura d’un funcionari d’aquesta duana i la data de visat.

Article 159. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica amb els carnets TIR o ATA, amb els
formularis OTAN 302 o amb els formularis UE 302 (Article 6, apartat 3, lletra a , del codi) Quan les mercaderies es transportin de conformitat amb el Conveni TIR, el Conveni ATA o el Conveni d’Istanbul o sota un formulari OTAN 302 o un formulari UE 302, la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica es pot presentar per mitjans diferents de les tècniques de tractament de dades.

Article 160. Facilitació de l’emissió d’un mitjà de prova per part d’un expedidor autoritzat
(Article 153, apartat 2, del codi)
1. Qualsevol persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra i que compleixi els criteris establerts en l’article 39, lletres a i b , del codi pot ser autoritzada a expedir:
a) El T2L, sense haver de sol·licitar un visat;
b) El manifest de mercaderies duaneres, sense haver de sol·licitar un visat i registre de la prova de la duana competent.
2. Fins a la data d’implantació del sistema de prova de l’estatut de la Unió (PEU), previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, les autoritats duaneres poden autoritzar qualsevol persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra que sol·liciti una autorització per acreditar l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica mitjançant una factura o un document de transport corresponent a mercaderies amb l’estatut duaner de posades en lliure pràctica el valor de les quals excedeixi els 15.000 €, o mitjançant un document T2L o un manifest de la companyia marítima, a utilitzar aquests documents sense haver-los de presentar per al visat davant la duana competent.
3. L’autorització a què es refereix l’apartat 2 només es concedeix:
a) Quan la persona interessada no hagi comès infraccions greus o reiterades contra la legislació duanera o fiscal;
b) Quan les autoritats duaneres siguin capaces de supervisar el règim i dur a terme controls sense haver de fer un esforç administratiu desproporcionat respecte a les necessitats de la persona afectada;
c) Quan les persones afectades disposin de registres que permetin a les autoritats competents efectuar un control eficaç, i
d) Quan la persona interessada estengui regularment la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica o quan les autoritats duaneres sàpiguen que aquesta persona pot complir les obligacions jurídiques per utilitzar aquestes proves.
4. Quan la persona interessada hagi obtingut l’estatut d’OEA, de conformitat amb l’article 38 del codi, es consideren complertes les condicions enumerades en l’apartat 3, lletres a a c , d’aquest article.

Article 161. Formalitats en l’emissió d’un document
T2L, d’una factura o d’un document de transport per part d’un expedidor autoritzat (Article 6, apartats 2 i 3, lletra a , del codi)
1. Fins a la data d’implantació del sistema de prova de l’estatut de la Unió (PEU), previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, l’expedidor autoritzat ha de fer una còpia de cada document T2L emès. Les autoritats duaneres han de determinar les condicions en què aquesta còpia s’ha de presentar a l’efecte de control, i l’han de conservar durant un període mínim de tres anys.
2. L’autorització a què es refereix l’article 160, apartat 2, ha d’especificar, en particular, la informació següent:
a) El despatx de duana responsable de la preautenticació prèvia del formulari T2L utilitzat per confeccionar els documents corresponents, a l’efecte de l’article 162, apartat 1;
b) Les condicions en les quals l’emissor autoritzat justifica la utilització correcta dels formularis;
c) Les categories o els moviments de mercaderies exclosos;
d) El termini i la forma en què l’emissor autoritzat ha d’informar el despatx de duana competent perquè aquest darrer pugui procedir, si escau, al control de les mercaderies abans que parteixin;
e) El recto dels documents comercials corresponents o la casella “C. Despatx de sortida” que figura en el recto dels formularis utilitzats per emplenar el document T2L, i si escau dels formularis complementaris, han d’anar:
i) Segellats prèviament amb el segell del despatx de duana previst a la lletra a i signats per un agent d’aquest despatx; o ii) Segellats per l’expedidor autoritzat amb un segell conforme al model que figura a l’annex
19. El segell pot estar preimprès en els formularis quan aquesta impressió s’ha encarregat a una impremta autoritzada a aquest efecte. Les caselles 1, 2 i 4 a 6 del segell especial s’emplenen amb la informació següent: - Els escuts o qualsevol altre signe o lletra que caracteritza el país, - El despatx de duana competent, - La data, - L’expedidor autoritzat, - El número d’autorització;
f) Com a molt tard en el moment de l’expedició de les mercaderies, l’expedidor autoritzat ha d’omplir el formulari i signar-lo. Endemés indica en la casella “D. Control pel despatx de sortida” del document T2L, o en un lloc visible del document comercial utilitzat, el nom del despatx de duana competent, la data d’establiment del document i la menció “expedidor autoritzat”.

Article 162. Facilitacions per a un expedidor autoritzat
(Article 6, apartat 3, lletra a , del codi)
1. Fins a la data d’implantació del sistema de prova de l’estatut de la Unió (PEU), previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, l’expedidor autoritzat pot quedar dispensat de l’obligació de signar els documents T2L o els documents comercials utilitzats proveïts del segell especial a què fa referència l’article 161, apartat 2, lletra e , incís ii , i que es formalitzin mitjançant un sistema de tractament de dades electrònic o automàtic. Aquesta dispensa es pot concedir sempre que l’expedidor autoritzat hagi remès prèviament a les autoritats esmentades un compromís escrit pel qual es reconegui responsable de les conseqüències jurídiques de l’emissió de tots els documents T2L o de tots els documents comercials proveïts del segell especial.
2. En els documents T2L o en els documents comercials formalitzats d’acord amb el que disposa l’apartat 1 ha de figurar, en lloc de la signatura de l’expedidor autoritzat, la menció “dispensa de signatura”.

Article 163. Declaració verbal per al despatx de lliure disposició
(Article 158, apartat 2, del codi)
1. Les declaracions a la duana per al despatx de lliure disposició es poden presentar verbalment per a les mercaderies desproveïdes de caràcter comercial.
2. Es poden presentar verbalment declaracions a la duana amb vista al despatx de lliure disposició per a les mercaderies a què es refereix l’article 164, apartat 1, sempre que aquestes mercaderies es puguin acollir a la franquícia de drets d’importació com a mercaderies de retorn.

Article 164. Declaració verbal per a la importació temporal i la reexportació
(Article 158, apartat 2, del codi)
1. Es poden presentar verbalment declaracions a la duana amb vista a la importació temporal per a les mercaderies següents:
a) Els palets, els contenidors i els mitjans de transport, així com les peces de recanvi, els accessoris i l’equip per a aquests palets, contenidors i mitjans de transport, a què es refereixen els articles 286 a 294;
b) Els efectes personals i les mercaderies destinats a ser utilitzats amb finalitats esportives a què es refereix l’article 298;
c) Els envasos importats plens o buits i destinats a la reexportació, ja sigui buits o plens, que portin marques indelebles i inamovibles que identifiquin una persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra o de la Unió Europea;
d) Altres mercaderies, quan les autoritats duaneres ho autoritzin per a operacions sense interès estadístic, o per a operacions que atenguin, entre d’altres, a criteris d’urgències mèdiques, sanitàries, lluita contra catàstrofes, i altres consideracions lligades a la salut i seguretat públiques.
2. Es poden fer verbalment declaracions de reexportació en tancar un règim d’importació temporal per a les mercaderies a què es refereix l’apartat 1.

Article 165. Declaració verbal per a l’exportació
(Article 158, apartat 2, del codi)
1. Es poden presentar verbalment declaracions a la duana amb vista a l’exportació per a les mercaderies següents:
a) Les mercaderies desproveïdes de caràcter comercial;
b) Els mitjans de transport matriculats al territori duaner del Principat d’Andorra i destinats a la reimportació, i les peces de recanvi, els accessoris i els equips per a aquests mitjans de transport.
2. Es poden presentar verbalment declaracions a la duana amb vista a l’exportació per a les mercaderies esmentades en l’article 164, apartat 1, quan aquestes mercaderies estiguin destinades a la reimportació.

Article 166. Expedició d’un rebut per a les declaracions verbals
(Article 158, apartat 2, del codi) Quan una declaració a la duana de mercaderies subjectes a drets d’importació o d’exportació o altres gravàmens es faci verbalment, de conformitat amb els articles 163 o 165 d’aquest Reglament, les autoritats duaneres han d’estendre a l’interessat un rebut contra el pagament de l’import degut en concepte d’aquests drets o gravàmens. El rebut ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:
a) Una descripció de les mercaderies prou precisa per permetre’n la identificació;
b) El valor de la factura o, si no està disponible, la quantitat de mercaderies;
c) L’import percebut en concepte de drets i altres gravàmens;
d) La data d’expedició;
e) El nom de l’autoritat d’expedició.

Article 167. Mercaderies considerades declarades per a despatx de lliure disposició de conformitat amb l’article 173
(Article 158, apartat 2, del codi) Quan no s’hagin declarat per altres mitjans, es considera que les mercaderies següents s’han declarat per a la posada en lliure disposició de conformitat amb l’article 173:
a) Les mercaderies de caràcter no comercial incloses en l’equipatge personal dels viatgers que es puguin acollir a la franquícia de drets d’importació, bé en virtut de l’article 34 de la Llei 33/2012 , del 22 de novembre, del règim de franquícies duaneres, bé com a mercaderies de retorn;
b) Les mercaderies previstes a l’article 163, punt 1, que es puguin acollir a la franquícia de drets d’importació com a mercaderies de retorn de conformitat amb l’article 203 del codi;
c) Els instruments de música portàtils reimportats per viatgers que es puguin acollir a la franquícia de drets d’importació com a mercaderies de retorn de conformitat amb l’article 203 del codi;
d) Els objectes de correspondència;
e) Les mercaderies contingudes en un enviament postal que es beneficien d’una franquícia de drets a la importació de conformitat amb l’article 24, apartat 1, de la Llei 33/2012 , del 22 de novembre, del règim de franquícies duaneres.

Article 168. Formalitats duaneres que es consideren efectuades mitjançant un acte previst a l’article 173, apartats 1, 2, 4 i
5, d’aquest Reglament (Article 6, paràgraf 3, punt a, article 139, article 158, paràgraf 2, i articles 172, 194 i 267 del codi) A l’efecte d’aplicar els articles 167, 169 i 170 d’aquest Reglament, es consideren efectuades mitjançant un acte previst per l’article 173, apartats 1, 2, 4 i 5, del Reglament esmentat les formalitats duaneres següents:
a) El trasllat de les mercaderies, de conformitat amb l’article 135 del codi, i la presentació de les mercaderies a la duana, de conformitat amb l’article 139 del codi;
b) La presentació de les mercaderies a la duana, de conformitat amb l’article 267 del codi;
c) L’admissió de la declaració a la duana per part de les autoritats duaneres, de conformitat amb l’article 172 del codi;
d) El dret a disposar de les mercaderies per part de les autoritats duaneres, de conformitat amb l’article 194 del codi.

Article 169. Mercaderies considerades declarades per a importació temporal, trànsit o reexportació de conformitat amb l’article 173
(Article 158, apartat 2, del codi)
1. Quan no s’hagin declarat per altres mitjans, es considera que les mercaderies a les quals es refereixen les lletres a , b i d de l’article 164, apartat 1, han estat declarades per a importació temporal de conformitat amb l’article 173.
2. Quan no s’hagin declarat per altres mitjans, es considera que les mercaderies a les quals es refereixen les lletres a , b i d de l’article 164, apartat 1, han estat declarades per a reexportació de conformitat amb l’article 173 com a tancament del règim d’importació temporal.

Article 170. Mercaderies considerades declarades per a exportació de conformitat amb l’article 173
(Article 158, apartat 2, del codi) Quan no s’hagin declarat per altres mitjans, es considera que les mercaderies següents s’han declarat per a exportació de conformitat amb l’article 173:
a) Les mercaderies a les quals es refereix l’article 165;
b) Els instruments de música portàtils dels viatgers.
c) Els enviaments de correspondència;
d) Les expedicions no comercials de mercaderies contingudes en un enviament postal o urgent i que no estan subjectes a drets d’exportació;
e) Els òrgans i altres teixits humans o animals o la sang humana adaptada a un empelt permanent, una implantació o una transfusió, en cas d’urgència;

Article 171. Casos en què una declaració a la duana no es considera presentada mitjançant un acte previst per l’article
173 d’aquest Reglament (Article 6, apartat 3, lletra a , i article 158, apartat 2, del codi) Quan un control reveli que s’ha efectuat un acte a què es refereix l’article 173 d’aquest Reglament, però que les mercaderies introduïdes o tretes no són mercaderies previstes pels articles 167, 169 i 170 d’aquest Reglament, la declaració a la duana corresponent a aquestes mercaderies es considera no presentada.

Article 172. Mercaderies incloses en un enviament postal
(Article 158, apartat 2, i articles 172 i 194 del codi)
1. D’acord amb el que s’estableix a l’article 167 d’aquest Reglament, es considera que la declaració a la duana corresponent a les mercaderies previstes a l’article 173, apartat 3, del mateix Reglament ha estat admesa i que s’ha donat el dret a disposar quan les mercaderies són lliurades al seu destinatari.
2. Quan no s’han pogut lliurar les mercaderies al seu destinatari, es considera que aquesta declaració a la duana no ha estat presentada. Les mercaderies que no han estat lliurades al seu destinatari es consideren en dipòsit temporal fins que siguin destruïdes, reexportades o cedides d’una altra forma, de conformitat amb el que s’estableix a l’article 198 del codi.

Article 173. Actes considerats com una declaració de duana o una declaració de reexportació
(Article 158, apartat 2, del codi)
1. Pel que fa referència a les mercaderies previstes a l’article 167, lletres a a c, a l’article 169 i a l’article 170, els actes següents es consideren una declaració de duana:
a) Seguir el circuit verd o “res a declarar” a les duanes on hi hagi un doble circuit de control;
b) Passar per una duana on no hi hagi un doble circuit de control;
c) El mer fet de travessar la frontera del territori duaner del Principat d’Andorra en qualsevol de les situacions següents:
i) Quan sigui aplicable una dispensa de l’obligació de traslladar les mercaderies al lloc apropiat de conformitat amb les normes especials a què es refereix l’article 135, apartat 5, del codi; ii) Quan les mercaderies es considerin declarades per a reexportació de conformitat amb l’article 169, apartat 2, d’aquest Reglament; iii) Quan les mercaderies es considerin declarades per a exportació de conformitat amb l’article 170, apartat 1, d’aquest Reglament.
2. Els objectes de correspondència es consideren declarats per a despatx de lliure disposició tan bon punt entrin al territori duaner del Principat d’Andorra. Els objectes de correspondència es consideren declarats per a exportació o reexportació tan bon punt surtin del territori duaner del Principat d’Andorra.
3. Les mercaderies contingudes en un enviament postal poden ser declarades per a la posada en lliure disposició pel fet de ser presentades a la duana de conformitat amb l’article 139 del codi, sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Les autoritats duaneres han acceptat la utilització d’aquest acte i les dades facilitades per l’operador postal;
b) Les mercaderies es beneficien d’una franquícia de drets a la importació en aplicació de l’article 24, apartat 1, de la Llei 33/2012 , del 22 de novembre, del règim de franquícies duaneres;
c) L’enviament s’acompanya d’una declaració CN22 o d’una declaració CN23.
4. Les expedicions no comercials de mercaderies contingudes en un enviament postal, no subjectes a drets a l’exportació, es consideren declarades per a exportació tan bon punt surtin del territori duaner del Principat d’Andorra.
5. Les expedicions no comercials de mercaderies contingudes en un enviament urgent, no subjectes a drets a l’exportació, es consideren declarades per a exportació per la simple presentació al despatx de duana de sortida, sempre que les dades que figurin en el document de transport o en la factura es posin a disposició de l’autoritat duanera i siguin acceptades per aquesta darrera.

Article 174. Mercaderies que no es poden declarar verbalment ni de conformitat amb l’article 173
(Article 158, apartat 2, del codi) Els articles 163, 164, 165, 167, 169 i 170 s’apliquen a:
a) Les mercaderies respecte de les quals s’hagin efectuat tràmits amb vista a obtenir restitucions o avantatges financers a l’exportació en el marc de la política agrícola;
b) Les mercaderies per les quals s’ha presentat una demanda de reembossament de drets o altres imposicions, llevat que aquesta sol·licitud estigui relacionada amb la invalidació de la declaració de duana per la posada en lliure disposició de mercaderies que es beneficien d’una franquícia de drets a la importació de conformitat amb l’article 24, apartat 1, de la Llei 33/2012 , del 22 de novembre, del règim de franquícies duaneres;
c) Les mercaderies sotmeses a mesures de prohibició o restricció;
d) Les mercaderies sotmeses a qualsevol altra formalitat particular prevista en la legislació que les autoritats duaneres han d’aplicar.

Article 175. Declaracions a la duana en paper
(Article 158, apartat 2, del codi)
1. Les declaracions a la duana en paper només es poden presentar si han estat impreses en un full A4 mitjançant l’assistent informàtic que les autoritats duaneres posen a disposició dels declarants sense necessitat d’identificació prèvia, al portal públic de l’oficina virtual. El formulari pot ser imprès com a màxim trenta dies abans de presentar-lo al despatx de duana corresponent.
2. En circumstàncies especials i per fer front a contingències informàtiques de la duana o dels declarants, la duana pot autoritzar temporalment, i amb sol·licitud prèvia, que les declaracions es presentin en format paper.

Article 176. Articles de mercaderies
(Article 162 del codi)
1. Quan una declaració a la duana inclogui dos o més articles de mercaderies, les dades consignades en aquesta declaració corresponents a cada article es consideren una declaració a la duana a part.
2. Excepte en els casos en què les mercaderies específiques incloses en un enviament estiguin subjectes a mesures diferents, es considera que les mercaderies incloses en un enviament constitueixen un únic article a l’efecte de l’apartat 1, sempre que es compleixi una de les condicions següents:
a) Que s’hagin de classificar en una única subpartida aranzelària;
b) Que siguin objecte d’una sol·licitud de simplificació, de conformitat amb el que disposa l’article 177 del codi.

Article 177. Condicions per a l’autorització de l’ús habitual de declaracions a la duana simplificades
(Article 166, apartat 2, del codi)
1. Es concedeix una autorització per incloure habitualment mercaderies en un règim duaner servint-se d’una declaració simplificada de conformitat amb l’article 166, apartat 2, del codi si es compleixen les condicions següents:
a) Que el sol·licitant compleixi el criteri establert en l’article 39, lletra a , del codi;
b) Quan escaigui, que el sol·licitant disposi de procediments adequats per a la utilització de llicències i autoritzacions concedides de conformitat amb mesures de política comercial o relatives al comerç de productes agrícoles;
c) Que el sol·licitant garanteixi que els empleats pertinents tenen instruccions d’informar les autoritats duaneres si es constaten dificultats de compliment i estableixi procediments per informar les autoritats duaneres d’aquestes dificultats;
d) Quan escaigui, que el sol·licitant disposi de procediments adequats per a la utilització de llicències d’importació i exportació vinculades a prohibicions i restriccions, incloses mesures destinades a distingir les mercaderies subjectes a prohibicions o restriccions d’altres mercaderies i a garantir el compliment d’aquestes prohibicions i restriccions.
2. Es considera que els operadors econòmics autoritzats de simplificacions duaneres compleixen les condicions previstes per les lletres b , c i d de l’apartat 1, en la mesura que els seus registres siguin adequats a l’efecte d’incloure les mercaderies en un règim duaner servint-se d’una declaració simplificada.

Article 178. Documents justificatius de les declaracions simplificades
(Article 166 del codi) En cas que les mercaderies s’hagin inclòs en un règim duaner utilitzant una declaració simplificada, cal facilitar a les autoritats duaneres abans del dret a disposar de les mercaderies els documents justificatius que preveu l’article 163, apartat 2, del codi.

Article 179. Declaració complementària
(Article 167, apartat 1, del codi)
1. Quan les autoritats duaneres han d’inscriure en els comptes l’import dels drets exigibles a la importació o a l’exportació de conformitat amb l’article 105, apartat 1, paràgraf 1, del codi, el termini per presentar la declaració complementària prevista a l’article 167, apartat 1, paràgraf 1, del codi és de deu dies a comptar de la data del dret a disposar de les mercaderies, quan aquesta declaració és de caràcter general.
2. Quan la comptabilització es fa de conformitat amb el que s’estableix a l’article 105, apartat 1, paràgraf 2, del codi o quan no neix cap deute duaner i la declaració complementària té un caràcter periòdic o recapitulatiu, el període cobert per la declaració complementària no excedeix un mes civil.
3. El termini de presentació d’una declaració complementària amb caràcter periòdic o recapitulatiu és de deu dies a comptar de la data de fi del període cobert per la declaració complementària.
4. Quan no neix cap deute duaner, el termini de presentació de la declaració complementària no pot excedir trenta dies a comptar de la data del dret a disposar de les mercaderies.
5. Les autoritats duaneres acorden, en circumstàncies degudament justificades, un termini més llarg per presentar la declaració complementària prevista als apartats 1, 3 o
4. Aquest termini no supera 120 dies a comptar de la data del dret a disposar de les mercaderies. No obstant això, en circumstàncies excepcionals, degudament justificades i vinculades al valor a la duana de les mercaderies, aquest termini pot ser prorrogat novament, però no pot ser superior a dos anys a comptar de la data del dret a disposar de les mercaderies.

Article 180. Declaració complementària
(Article 167, apartat 4, del codi) En cas d’inscripció en els registres del declarant de conformitat amb l’article 182 del codi, quan la declaració complementària tingui caràcter general, periòdic o recapitulatiu i l’operador econòmic estigui autoritzat, en virtut de l’autoavaluació, a calcular l’import dels drets d’importació o d’exportació exigibles, el titular de l’autorització ha de presentar la declaració complementària o bé les autoritats duaneres poden autoritzar que aquesta declaració estigui disponible a través d’un accés electrònic directe al sistema del titular de l’autorització.

Article 181. Terminis que cal respectar perquè el declarant estigui en possessió dels documents justificatius en cas de declaracions complementàries
(Article 167, apartat 1, del codi) Els documents justificatius que faltin en el moment de presentar la declaració simplificada han d’estar en possessió del declarant en el termini de presentació de la declaració complementària de conformitat amb l’article 179, apartats 1, 3, 4 o 5.

Article 182. Condicions per a l’autorització de presentació de declaracions prèvies a la presentació de les mercaderies
(Article 171 del codi)
1. Es concedeix una autorització per presentar declaracions prèvies a la presentació de les mercaderies, si es compleixen les condicions establertes a l’article 177.
2. L’autorització prevista en l’apartat anterior només pot cobrir les declaracions o notificacions d’exportació i de reexportació.

Article 183. Número de declaració duanera
(Article 172 del codi) Excepte en els casos en què la declaració a la duana es presenti oralment o mitjançant un acte considerat una declaració a la duana, o en què la declaració a la duana adopti la forma d’una inscripció en els registres del declarant de conformitat amb l’article 182 del codi, les autoritats duaneres han de notificar a aquest darrer l’admissió de la declaració a la duana i li han de facilitar un NDD per a aquesta declaració i comunicar la data d’admissió.

Article 184. Presentació d’una declaració a la duana prèvia a la presentació de les mercaderies
(Article 171 del codi) Quan es presenti una declaració a la duana de conformitat amb l’article 171 del codi, les autoritats duaneres han de tractar les dades facilitades abans de presentar les mercaderies, en particular a l’efecte de l’anàlisi de riscos.

Article 185. Invalidació d’una declaració a la duana després de donar el dret a disposar de les mercaderies
(Article 174, apartat 2, del codi)
1. Quan s’hagi demostrat que les mercaderies s’han declarat per error per a un règim duaner en virtut del qual neixi un deute duaner d’importació en lloc de declarar-se per a un altre règim duaner, la declaració a la duana s’ha d’invalidar després que s’hagi donat el dret a disposar de les mercaderies, a petició motivada del declarant, si es compleixen les condicions següents:
a) La sol·licitud es presenta en el termini de noranta dies a partir de la data d’admissió de la declaració;
b) Les mercaderies no s’han utilitzat d’una manera incompatible amb el règim duaner per al qual haurien d’haver estat declarades si no s’hagués produït l’error;
c) En el moment de la declaració errònia, es complien les condicions per incloure les mercaderies en el règim duaner per al qual haurien d’haver estat declarades si no s’hagués produït l’error;
d) S’ha presentat una declaració a la duana per al règim duaner en el qual les mercaderies haurien estat declarades si no s’hagués produït l’error.
2. Quan s’hagi demostrat que les mercaderies s’han declarat per error en lloc d’altres mercaderies per a un règim duaner en virtut del qual neix un deute duaner d’importació, en lloc de declarar-se per a un altre règim duaner, la declaració a la duana s’ha d’invalidar després que s’hagi donat el dret a disposar de les mercaderies, a petició motivada del declarant, si es compleixen les condicions següents:
a) La sol·licitud es presenta en el termini de noranta dies a partir de la data d’admissió de la declaració;
b) Les mercaderies declarades per error no s’han utilitzat de manera diferent d’aquella per a la qual hagin estat autoritzades en el seu estat original, i s’han restaurat al seu estat original;
c) Les mercaderies s’han de declarar per al mateix règim duaner que les declarades per error.
3. Quan les mercaderies que s’hagin venut en virtut d’un contracte a distància s’hagin despatxat per la posada en lliure disposició i es retornin, la declaració a la duana s’ha d’invalidar després de donar el dret a disposar de les mercaderies, amb la sol·licitud prèvia degudament justificada del declarant, si es compleixen les condicions següents:
a) La sol·licitud es presenta en el termini de noranta dies a partir de la data d’admissió de la declaració a la duana;
b) Les mercaderies s’han exportat amb vista al seu retorn a l’adreça del proveïdor original o a qualsevol altra adreça indicada per aquest proveïdor.
4. A més dels casos a què es refereixen els apartats 1, 2 i 3, les declaracions a la duana s’han d’invalidar després de donar el dret a disposar de les mercaderies, amb la sol·licitud prèvia degudament justificada del declarant, en qualsevol dels casos següents:
a) Quan les mercaderies s’hagin despatxat per a exportació, reexportació o perfeccionament passiu i no hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra;
b) Quan les mercaderies s’hagin declarat per error per a un règim duaner aplicable a les mercaderies no posades en lliure disposició i el seu estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició s’hagi demostrat posteriorment;
c) Quan les mercaderies s’hagin declarat per error en més d’una declaració a la duana;
d) Quan es concedeixi una autorització amb efecte retroactiu de conformitat amb l’article 211, apartat 2, del codi;
e) Quan s’hagin inclòs mercaderies posades en lliure disposició en el règim de dipòsit duaner de conformitat amb l’article 237, apartat 2, del codi i ja no es puguin incloure en aquest règim de conformitat amb l’article 237, apartat 2, del codi;
f) Quan les mercaderies han estat posades en lliure disposició i que ha estat provat a les autoritats duaneres de manera satisfactòria que les mercaderies no han estat utilitzades o consumides en el territori duaner del Principat d’Andorra, sempre que:
i) La sol·licitud es presenti en el termini d’un any a comptar de la data d’acceptació de la declaració a la duana; ii) Les mercaderies hagin estat lliurades gratuïtament a organitzacions caritatives o filantròpiques que duen a terme les seves activitats en el territori duaner del Principat d’Andorra, i en el supòsit que, en el moment de l’acceptació de la declaració a la duana prevista en el punt iii, les mercaderies es beneficiarien de l’exoneració dels drets a la importació si es posessin en lliure disposició; iii) La declaració a la duana de posada en lliure disposició amb exoneració total dels drets a la importació hagi estat presentada per a les mercaderies en qüestió per les mencionades organitzacions caritatives o filantròpiques o per compte seu en el termini previst en el punt i.
5. Una declaració a la duana respecte de mercaderies subjectes a drets d’exportació, a una sol·licitud de devolució de drets d’importació, a restitucions o altres imports d’exportació o a altres mesures especials d’exportació, només es pot invalidar de conformitat amb l’apartat 4, lletra a , si es compleixen les condicions següents:
a) El declarant aporta a la duana la prova que les mercaderies no han sortit del territori duaner del Principat d’Andorra;
b) Quan la declaració a la duana es faci en paper, el declarant retorna totes les còpies de la declaració a la duana, juntament amb tots els altres documents que li hagin estat remesos després de l’admissió de la declaració;
c) El declarant aporta a la duana la prova que les restitucions i altres imports o avantatges financers facilitats en el moment de l’exportació per a les mercaderies corresponents han estat reemborsats o que s’han adoptat les mesures necessàries per part dels serveis interessats per no pagar-los;
d) El declarant compleix qualsevol altra obligació que li incumbeixi respecte a les mercaderies;
e) S’han anul·lat els ajustos eventuals efectuats en una llicència d’exportació presentada en suport de la declaració a la duana.

Article 186. Mercaderies incloses en diferents subpartides aranzelàries declarades sota una única subpartida
(Article 177, apartat 1, del codi)
1. Als efectes de l’article 177 del codi, quan les mercaderies incloses en un determinat enviament es classifiquin en subpartides aranzelàries subjectes a un dret específic expressat per referència a la mateixa unitat de mesura, el dret que grava l’enviament en conjunt és el de la subpartida aranzelària subjecta al dret específic més elevat.
2. Als efectes de l’article 177 del codi, quan les mercaderies incloses en un determinat enviament es classifiquin en subpartides aranzelàries subjectes a un dret específic expressat per referència a unitats de mesura diferents, el dret específic més elevat per a cada unitat de mesura s’aplica a totes les mercaderies de l’enviament en relació amb les quals el dret específic s’expressi per referència a aquesta unitat, i es converteix en un dret ad valorem per a cada tipus d’aquestes mercaderies. El dret que grava l’enviament en conjunt és l’aplicable a la subpartida aranzelària subjecta al tipus de dret ad valorem més elevat derivat de la conversió d’acord amb el paràgraf primer.
3. Als efectes de l’article 177 del codi, quan les mercaderies incloses en un determinat enviament es classifiquin en subpartides aranzelàries subjectes a un dret ad valorem i a un dret específic, el dret específic més elevat, determinat de conformitat amb els apartats 1 o 2, es converteix en un dret ad valorem per a cada tipus de mercaderies per a les quals el dret específic s’expressi per referència a la mateixa unitat. El dret que grava l’enviament en conjunt és el de la subpartida aranzelària subjecta al tipus de dret ad valorem més elevat, inclòs el dret ad valorem derivat de la conversió d’acord amb el paràgraf primer.

Article 187. Condicions per a la concessió d’autoritzacions per a la inscripció en els registres del declarant
(Article 182, apartat 1, del codi)
1. L’autorització per presentar una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant es concedeix quan els sol·licitants demostrin que compleixen els criteris establerts en l’article 39, lletres a , b i d , del codi.
2. A fi que es concedeixi una autorització per presentar una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant de conformitat amb l’article 182, apartat 1, del codi, la sol·licitud s’ha de referir a qualsevol dels règims següents:
a) Despatx de posada en lliure disposició;
b) Dipòsit duaner;
c) Importació temporal;
d) Destinació particular;
e) Perfeccionament actiu;
f) Perfeccionament passiu;
g) Exportació i reexportació.
3. Quan la sol·licitud d’autorització es refereixi a l’exportació i la reexportació, només es concedeix una autorització quan es compleixin les dos condicions següents:
a) Es dispensi de l’obligació de presentar una declaració prèvia a la sortida, de conformitat amb l’article 263, apartat 2, del codi;
b) La duana d’exportació sigui també la duana de sortida, o la duana d’exportació i la duana de sortida hagin pres mesures per garantir que les mercaderies siguin objecte de vigilància duanera a la sortida.
4. Quan la sol·licitud d’autorització es refereixi a l’exportació i la reexportació, no es permet l’exportació de mercaderies subjectes a impostos especials.

Article 188. Pla de control
(Article 23, apartat 5, del codi)
1. Amb motiu de la concessió d’una autorització de presentació de la declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant, de conformitat amb l’article 182, apartat 1, del codi, les autoritats duaneres han d’establir un pla de control específicament dirigit a l’operador econòmic que prevegi la vigilància dels règims duaners gestionats a l’empara de l’autorització, determini la freqüència dels controls duaners i garanteixi, entre d’altres, la possibilitat de fer controls duaners efectius en totes les fases del procediment d’inscripció en els registres del declarant.
2. Quan escaigui, el pla de control ha de tenir en compte la limitació temporal per a la notificació del deute duaner previst per l’article 103 del codi.
3. Aquest pla ha de determinar el control que cal dur a terme en cas que es concedeixi una dispensa de l’obligació de presentació, d’acord amb l’article 182, apartat 3, del codi.

Article 189. Obligacions del titular de l’autorització de presentació d’una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres
del declarant (Article 182, apartat 1, del codi)
1. El titular de l’autorització de presentació d’una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant ha de:
a) Presentar les mercaderies a la duana, excepte quan s’apliqui l’article 182, apartat 3, del codi, i indicar la data de la notificació de presentació en els registres;
b) Consignar en els registres, com a mínim, les dades d’una declaració a la duana simplificada i qualsevol document justificatiu necessari;
c) A petició de la duana supervisora, facilitar les dades de la declaració a la duana introduïdes en els registres així com qualsevol document justificatiu, excepte quan les autoritats duaneres permetin al declarant donar accés informàtic directe a aquesta informació en els seus registres;
d) Posar a la disposició de la duana supervisora informació sobre les mercaderies subjectes a restriccions i prohibicions;
e) Proporcionar a la duana supervisora els documents justificatius esmentats en l’article 163, apartat 2, del codi abans que les mercaderies declarades puguin ser objecte del dret a disposar;
f) En cas que s’apliqui la dispensa que preveu l’article 182, apartat 3, del codi, garantir que el titular de l’autorització d’explotació de les instal·lacions d’emmagatzematge temporal disposi de la informació necessària per demostrar que ha finalitzat el dipòsit temporal;
g) Excepte en els casos en què hi hagi una dispensa de l’obligació de presentar una declaració complementària, de conformitat amb el que disposa l’article 167, apartat 2, del codi, presentar la declaració complementària a la duana supervisora, d’acord amb les modalitats i dins els terminis establerts en l’autorització.
2. L’autorització de presentació d’una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant no s’ha d’aplicar a les declaracions següents:
a) Les declaracions a la duana que constitueixin una sol·licitud d’autorització per a un règim especial, de conformitat amb l’article 212 d’aquest Reglament;
b) Les declaracions a la duana que es presentin en substitució de la declaració sumària d’entrada, de conformitat amb l’article 130, apartat 1, del codi.
3. Quan el despatx de duana de control ha demanat, d’acord amb el que estableix l’article 182, apartat 3, paràgraf 3, del codi, que es presentin a la duana mercaderies perquè les autoritats duaneres han detectat un nou risc financer important o una altra situació específica vinculada amb una autorització de presentació d’una declaració a la duana mitjançant la inscripció en els registres del declarant amb dispensa de l’obligació de presentar les mercaderies, el despatx de duana de control indica al titular d’aquesta autorització:
a) El termini específic per presentar a la duana les mercaderies en qüestió;
b) L’obligació d’inscriure la data de la notificació de presentació en els registres;
c) L’obligació de complir amb les disposicions de l’apartat 1, lletres b a e i g. En aquests casos, es dona el dret a disposar de les mercaderies d’acord amb el que s’estableix a l’article 194 del codi.

Article 190. Dret a disposar de les mercaderies en cas de presentació d’una declaració a la duana en forma d’inscripció
en els registres del declarant (Article 182 del codi)
1. Quan l’autorització de presentació d’una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant estableixi un termini per informar el titular de l’autorització dels controls que s’han de dur a terme, es considera que les mercaderies han estat objecte del dret a disposar en la data del venciment d’aquest termini, llevat que la duana supervisora hagi indicat dins aquest termini la seva intenció de fer-ne un control.
2. Quan l’autorització no estableixi el termini indicat en l’apartat 1, la duana supervisora ha de procedir al dret a disposar de les mercaderies, de conformitat amb el que disposa l’article 194 del codi.

Article 191. Condicions per a la concessió d’autoritzacions d’autoavaluació
(Article 185, apartat 1, del codi) Quan un sol·licitant inclòs en l’article 185, apartat 2, del codi sigui titular d’una autorització d’inscripció en els registres del declarant, s’ha d’autoritzar l’autoavaluació a condició que la sol·licitud d’autoavaluació es refereixi als règims duaners previstos per l’article 187, apartat 2, o a la reexportació.

Article 192. Formalitats duaneres i controls en el marc de l’autoavaluació
(Article 185, apartat 1, del codi) Es pot autoritzar els titulars d’autoritzacions d’autoavaluació a fer controls, sota vigilància duanera, del compliment de les prohibicions i restriccions previstes per l’autorització.

Article 193. Determinació de l’import dels drets d’importació o d’exportació exigibles
(Article 185, apartat 1, del codi)
1. Quan un operador econòmic estigui autoritzat a determinar l’import dels drets d’importació o d’exportació exigibles, de conformitat amb l’article 185, apartat 1, del codi, ha de determinar, en finalitzar el període fixat per les autoritats duaneres en l’autorització, l’import dels drets d’importació o d’exportació exigibles per a aquest període, de conformitat amb les normes establertes en l’autorització.
2. Dins els deu dies següents a l’expiració del període fixat per les autoritats duaneres en l’autorització, el titular d’aquesta autorització ha de comunicar a la duana supervisora informació detallada sobre l’import determinat de conformitat amb l’apartat 1. El deute duaner es considera notificat en el moment d’aquesta comunicació.
3. El titular de l’autorització ha de pagar l’import a què es refereix l’apartat 2 dins el termini establert en l’autorització i, a tot tardar, dins el termini fixat en l’article 108, apartat 1, del codi.

Article 194. Data i lloc d’examen de les mercaderies
(Article 189 del codi) Quan la duana hagi decidit examinar les mercaderies, de conformitat amb l’article 188, lletra c , del codi, o prendre’n mostres, de conformitat amb l’article 188, lletra d, del codi, ha de designar la data i el lloc per fer-ho i comunicar-ho al declarant. A petició del declarant, la duana pot designar un lloc diferent del recinte duaner o una hora que no correspongui a l’horari oficial d’obertura de la duana.

Article 195. Examen de les mercaderies
(Articles 189 i 190 del codi)
1. En cas que la duana decideixi examinar únicament una part de les mercaderies, ha de comunicar al declarant els articles que vol examinar.
2. En cas que el declarant es negui a ser present durant l’examen de les mercaderies o no proporcioni l’assistència necessària exigida per les autoritats duaneres, aquestes darreres han de fixar un termini perquè hi comparegui o hi assisteixi. En cas que el declarant no hagi complert les exigències de les autoritats duaneres en expirar el termini, aquestes darreres han d’examinar les mercaderies per compte i risc del declarant. Si cal, les autoritats duaneres poden sol·licitar els serveis d’un expert.

Article 196. Presa de mostres
(Articles 189 i 190 del codi)
1. En cas que la duana decideixi prendre mostres de les mercaderies, ho ha de comunicar al declarant.
2. En cas que el declarant es negui a ser present durant la presa de mostres o no proporcioni l’assistència necessària exigida per les autoritats duaneres, aquestes darreres han de fixar un termini perquè hi comparegui o hi assisteixi. En cas que el declarant no hagi complert les exigències de les autoritats duaneres en expirar el termini, aquestes darreres han de prendre les mostres per compte i risc del declarant.
3. La presa de mostres l’han de fer les mateixes autoritats duaneres. Tanmateix, poden exigir que sigui el declarant qui prengui les mostres o recórrer a un expert perquè les prengui sota la seva supervisió.
4. Les quantitats extretes a títol de mostra no han d’excedir les necessàries per a l’anàlisi o l’examen més detallat de les mercaderies, inclosa una anàlisi eventual ulterior.
5. Les quantitats extretes a títol de mostra no són deduïbles de la quantitat declarada.
6. Quan es tracti de declaracions d’exportació o de perfeccionament passiu, el declarant pot substituir les quantitats de mercaderia extretes a títol de mostra per altres mercaderies idèntiques, amb la finalitat de completar l’enviament.

Article 197. Examen de les mostres
(Articles 189 i 190 del codi)
1. Quan l’examen de les mostres d’una mateixa mercaderia doni resultats diferents que exigeixin l’aplicació d’un tractament duaner diferent, se n’han de prendre noves mostres, en la mesura que es pugui.
2. Quan els resultats de l’examen d’aquestes noves mostres confirmin les diferències observades, es considera que la mercaderia es compon de mercaderies diferents en les quantitats corresponents als resultats de l’examen. Aquest mateix criteri s’aplica quan no sigui possible prendre’n noves mostres.

Article 198. Devolució o disposició de les mostres extretes
(Articles 189 i 190 del codi)
1. Les mostres extretes s’han de tornar al declarant, amb la sol·licitud prèvia per part seva, excepte en els casos següents:
a) Quan hagin quedat destruïdes com a conseqüència de l’anàlisi o l’examen;
b) Quan les autoritats duaneres necessitin conservar-les amb una de les finalitats següents:
i) Un examen addicional, ii) Un recurs o procediment judicial.
2. Quan el declarant no sol·liciti que les mostres li siguin retornades, les autoritats duaneres poden exigir que retiri les mostres restants o disposar-ne, de conformitat amb l’article 198, apartat 1, lletra c , del codi.

Article 199. Resultats de la comprovació de la declaració a la duana i de l’examen de les mercaderies
(Article 191 del codi)
1. Quan les autoritats duaneres comprovin l’exactitud de les dades incloses en una declaració a la duana, han de deixar constància que s’ha efectuat aquesta comprovació i registrar-ne els resultats. Quan només s’hagi examinat una part de les mercaderies, s’han de registrar les mercaderies examinades. En cas que el declarant no hi sigui present, el registre s’ha de fer en la seva absència.
2. Les autoritats duaneres han d’informar el declarant sobre els resultats de la comprovació.
3. En cas que els resultats de la comprovació de la declaració a la duana no coincideixin amb les dades facilitades en la declaració, les autoritats duaneres han de determinar i registrar les dades que s’hagin de tenir en compte amb les finalitats següents:
a) Calcular l’import dels drets d’importació o d’exportació i altres gravàmens sobre les mercaderies;
b) Calcular les possibles restitucions o altres imports o avantatges financers previstos en el marc de l’exportació a l’empara de la política agrària comuna;
c) Aplicar les altres disposicions que regulin el règim duaner en què s’incloguin les mercaderies.
4. En cas que es comprovi que l’origen no preferencial declarat és incorrecte, l’origen que s’ha de tenir en compte per a les finalitats de l’apartat 3, lletra a , s’ha de determinar basant-se en la prova presentada pel declarant o, si aquesta prova no és suficient o satisfactòria, en qualsevol informació disponible.

Article 200. Constitució d’una garantia
(Article 191 del codi) Quan les autoritats duaneres considerin que la comprovació de la declaració a la duana pot revelar un import a pagar en concepte de drets d’importació o exportació o d’altres gravàmens superior al que donen les dades de la declaració a la duana, el dret a disposar de les mercaderies s’ha de supeditar a la constitució d’una garantia suficient per cobrir la diferència entre l’import que es derivi de les dades de la declaració i l’import que es pugui haver de pagar en última instància. Tanmateix, el declarant pot sol·licitar la notificació immediata del deute duaner que pugui ser exigible en última instància en relació amb les mercaderies, en comptes d’aportar la garantia esmentada.

Article 201. Dret a disposar no supeditat a la constitució d’una garantia
(Article 195, apartat 2, del codi) Quan, abans de donar el dret a disposar de les mercaderies que siguin objecte d’una sol·licitud relativa a la concessió d’un contingent aranzelari, el contingent aranzelari en qüestió no es consideri crític, el dret a disposar de les mercaderies no està supeditat a la constitució d’una garantia respecte d’aquestes mercaderies.

Article 202. Dret a disposar de les mercaderies després de la comprovació
(Article 191 i article 194, apartat 1, del codi)
1. Quan, sobre la base de la comprovació de la declaració a la duana, les autoritats duaneres determinin un import dels drets d’importació o d’exportació diferent del que es derivi de les dades de la declaració, és aplicable l’article 195, apartat 1, del codi en relació amb l’import determinat d’aquesta manera.
2. Quan les autoritats duaneres tinguin dubtes respecte de si és aplicable una prohibició o restricció i no puguin dilucidar aquest punt fins que no disposin dels resultats dels controls efectuats per les autoritats duaneres, no es pot dur a terme el dret a disposar de les mercaderies en qüestió.

Article 203. Registre i notificació del dret a disposar de les mercaderies
(Article 22, apartat 3, del codi) Les autoritats duaneres han de notificar el dret a disposar de les mercaderies al declarant i registrar el dret a disposar per incloure les mercaderies en el règim duaner de què es tracti indicant, com a mínim, la referència de la declaració a la duana o de la notificació i la data del dret a disposar de les mercaderies.

Article 204. Notificació del dret a disposar de les mercaderies
(Article 6, apartat 3, lletra a , del codi)
1. Quan la declaració d’inclusió en un règim duaner o de reexportació es presenti utilitzant mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades, les autoritats duaneres poden, a l’efecte de notificar al declarant el dret a disposar de les mercaderies, utilitzar mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades.
2. Quan les mercaderies es trobin en dipòsit temporal abans de donar el dret a disposar, i les autoritats duaneres hagin d’informar el titular de l’autorització d’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge temporal pertinents del dret a disposar de les mercaderies, la informació es pot facilitar utilitzant mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades.

Article 205. Mercaderies que no són objecte del dret a disposar
(Article 22, apartat 3, del codi)
1. Quan, per qualsevol de les raons enumerades en l’article 198, apartat 1, lletra b , del codi, no es pugui concedir el dret a disposar de les mercaderies o quan, després del dret a disposar, es constati que les mercaderies no compleixen les condicions per dur-lo a terme, les autoritats duaneres han d’atorgar al declarant un termini raonable per resoldre la situació de les mercaderies.
2. Les autoritats duaneres, per compte i risc del declarant, poden traslladar les mercaderies esmentades en l’apartat 1 a un local especial sota la vigilància de les autoritats duaneres.

Article 206. Destrucció de les mercaderies
(Article 197 del codi) Les autoritats duaneres han de determinar el tipus i la quantitat de residus i deixalles derivats de la destrucció de les mercaderies per establir qualsevol dret de duana o un altre gravamen aplicable a aquests residus o deixalles quan se’ls inclogui en un règim duaner o siguin reexportats.

Article 207. Abandó de les mercaderies
(Article 199 del codi)
1. Les autoritats duaneres poden denegar una sol·licitud d’autorització d’abandó de les mercaderies en benefici de l’Estat, de conformitat amb l’article 199 del codi, quan es compleixi una de les condicions següents:
a) Les mercaderies no es puguin vendre al territori duaner del Principat d’Andorra o el cost de la venda sigui desproporcionat respecte al seu valor;
b) Les mercaderies hagin de ser destruïdes.
2. Es considera que una sol·licitud d’abandó en benefici de l’Estat s’ha fet de conformitat amb l’article 199 del codi quan les autoritats duaneres hagin informat públicament el propietari de les mercaderies que es doni a conèixer i hagin transcorregut noranta dies sense que el propietari ho hagi fet.

Article 208. Venda de les mercaderies i altres mesures adoptades per les autoritats duaneres
(Article 198, apartat 1, del codi)
1. Les autoritats duaneres poden vendre les mercaderies abandonades en benefici de l’Estat o confiscades únicament a condició que el comprador dugui a terme immediatament les formalitats necessàries per incloure-les en un règim duaner o reexportar-les.
2. Quan el preu de venda de les mercaderies inclogui l’import dels drets d’importació i altres gravàmens, aquestes mercaderies es consideren posades en lliure disposició. Les autoritats duaneres han de calcular l’import dels drets i anotar-lo en la comptabilitat.

Article 209. Mercaderies considerades retornades en el mateix estat en què van ser exportades
(Article 203, apartat 5, del codi)
1. Es considera que les mercaderies es reintrodueixen en el mateix estat en què van ser exportades quan, després d’haver estat exportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra, no hagin estat sotmeses a un tractament o una manipulació que no consisteixin a alterar-ne la presentació o que no siguin necessaris per reparar-les, restaurar-les per recuperar-ne el bon estat o mantenir-les en bones condicions.
2. Es considera que les mercaderies es reintrodueixen en el mateix estat en què van ser exportades quan, després d’haver estat exportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra, hagin estat sotmeses a un tractament o una manipulació que no consisteixin a alterar-ne la presentació o que no siguin necessaris per reparar-les, restaurar-les per recuperar-ne el bon estat o mantenir-les en bones condicions, però quedi palès, després que hagi començat aquest tractament o manipulació, que aquests darrers no són apropiats per a l’ús previst de les mercaderies.
3. Quan les mercaderies a què es refereixen els apartats 1 o 2 hagin estat sotmeses a un tractament o una manipulació que haurien fet néixer drets d’importació si haguessin estat incloses en el règim de perfeccionament passiu, només es considera que es reintrodueixen en l’estat en què van ser exportades a condició que el tractament o la manipulació, inclosa la incorporació de peces de recanvi, no excedeixin allò estrictament necessari perquè les mercaderies puguin ser utilitzades de la mateixa manera que en el moment de l’exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 210. Informació exigida
(Article 203, apartat 6, del codi)
1. El declarant ha de posar a la disposició de la duana a la qual presenti la declaració de posada en lliure disposició informació que permeti determinar que es compleixen les condicions per a l’exempció dels drets d’importació.
2. La informació a què es refereix l’apartat 1 es pot facilitar mitjançant qualsevol dels mitjans següents:
a) L’accés a les dades pertinents de la declaració a la duana o la declaració de reexportació a l’empara de la qual es van exportar o reexportar inicialment les mercaderies de retorn des del territori duaner del Principat d’Andorra;
b) Una còpia impresa, autenticada per la duana, de la declaració a la duana o la declaració de reexportació a l’empara de la qual es van exportar o reexportar inicialment les mercaderies de retorn des del territori duaner del Principat d’Andorra;
c) Un document expedit per la duana amb les dades pertinents d’aquesta declaració a la duana o de reexportació;
d) Un document expedit per les autoritats duaneres que certifiqui que s’han complert les condicions per a l’exempció dels drets d’importació.
3. Quan la informació a la disposició de les autoritats duaneres permeti determinar que les mercaderies declarades per al despatx de posada en lliure disposició van ser exportades inicialment des del territori duaner del Principat d’Andorra i que en aquell moment complien les condicions per acollir-se a una exempció dels drets d’importació en qualitat de mercaderies de retorn, no s’ha d’exigir la informació a què es refereix l’apartat 2.
4. L’apartat 2 no s’ha d’aplicar quan les mercaderies es puguin declarar per al despatx de posada en lliure disposició verbalment o mitjançant qualsevol altre acte. Tampoc no s’ha d’aplicar en cas de circulació internacional d’embalatges, de mitjans de transport o de determinades mercaderies subjectes a mesures duaneres particulars, llevat que es disposi el contrari.

Article 211. Sol·licitant establert fora del territori duaner del Principat d’Andorra
(Article 211, apartat 3, lletra a , del codi) No obstant el que disposa l’article 211, apartat 3, lletra a , del codi, les autoritats duaneres poden ocasionalment, quan ho considerin justificat, concedir una autorització per al règim de destinació particular o el règim de perfeccionament actiu a persones establertes fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 212. Sol·licitud d’autorització sobre la base d’una declaració a la duana
(Article 6, apartats 1 i 2, article 6, apartat 3, lletra a , i article 211, apartat 1, del codi)
1. Sempre que es complementi amb elements de dades específiques, tal com estableix l’annex 1, una declaració a la duana es considera una sol·licitud d’autorització en qualsevol dels casos següents:
a) Quan les mercaderies s’hagin d’incloure en el règim d’importació temporal, llevat que les autoritats duaneres exigeixin una sol·licitud formal en els casos previstos per l’article 314, lletra b ;
b) Quan les mercaderies s’hagin d’incloure en el règim de destinació particular i el sol·licitant tingui la intenció d’assignar la totalitat de les mercaderies a la destinació particular prescrita;
c) Quan mercaderies destinades a ser reparades s’hagin d’incloure en el règim de perfeccionament actiu;
d) Quan mercaderies destinades a ser reparades s’hagin d’incloure en el règim de perfeccionament passiu;
e) Quan s’hagi concedit una autorització per utilitzar el règim de perfeccionament passiu i s’hagin de despatxar per a la posada en lliure disposició productes de substitució utilitzant el sistema d’intercanvis estàndard, la qual cosa no està coberta per aquesta autorització;
f) Quan productes transformats s’hagin de despatxar per a la posada en lliure disposició després del perfeccionament passiu i l’operació de transformació es refereixi a mercaderies desproveïdes de caràcter comercial.
2. L’apartat 1 no s’aplica en els casos següents:
a) Declaració simplificada;
b) Inscripció en els registres del declarant;
c) Quan se sol·liciti la utilització de mercaderies equivalents de conformitat amb l’article 223 del codi;
d) Quan l’autoritat duanera informi el declarant que es requereix un examen de les condicions econòmiques de conformitat amb l’article 211, apartat 6, del codi;
e) Quan se sol·liciti una autorització amb efecte retroactiu conformement a l’article 211, apartat 2, del codi, excepte en els casos previstos per l’apartat 1, lletres e o f, d’aquest article.
3. Quan les autoritats duaneres considerin que la inclusió de mitjans de transport o peces de recanvi, accessoris i equips per a mitjans de transport en el règim d’importació temporal comportaria un greu risc d’incompliment d’una de les obligacions establertes en la legislació duanera, la declaració a la duana a què es refereix l’apartat 1 no es pot fer verbalment ni de conformitat amb l’article 173. En aquest cas, les autoritats duaneres n’han d’informar el declarant sense demora, després de la presentació de les mercaderies a la duana.
4. L’obligació de facilitar elements de dades específiques a què es refereix l’apartat 1 no s’aplica en els casos relatius a qualsevol dels tipus de declaracions següents:
a) Les declaracions a la duana per a despatx de lliure disposició fetes verbalment de conformitat amb l’article 163;
b) Les declaracions a la duana per a importació temporal o les declaracions de reexportació fetes verbalment de conformitat amb l’article 164;
c) Les declaracions a la duana per a importació temporal o les declaracions de reexportació que es considerin fetes de conformitat amb l’article 173.
5. Els quaderns ATA es consideren sol·licituds d’autorització d’importació temporal quan compleixin totes les condicions següents:
a) Que el quadern hagi estat expedit en una part contractant del Conveni ATA o del Conveni d’Istanbul i confirmat i garantit per una associació que formi part d’una cadena de garantia, tal com es defineix en l’article 1, lletra d , de l’annex A del Conveni d’Istanbul;
b) Que el quadern es refereixi a les mercaderies i els usos previstos pel conveni en virtut del qual ha estat expedit;
c) Que el quadern hagi estat certificat per les autoritats duaneres.

Article 213. Examen de les condicions econòmiques
(Article 211, apartats 3 i 4, del codi)
1. La condició prevista per l’article 211, apartat 4, lletra b , del codi no s’aplica a les autoritzacions de perfeccionament actiu.
2. La condició prevista per l’article 211, apartat 4, lletra b , del codi no s’aplica a les autoritzacions per al règim de perfeccionament passiu, excepte quan hi hagi proves que poden resultar perjudicats els interessos essencials dels productors agrícoles del Principat d’Andorra, i les mercaderies no estiguin destinades a ser reparades.

Article 214. Autorització per a la utilització de mercaderies equivalents
(Article 223, apartats 1 i 2, i article 223, apartat 3, lletra c , del codi)
1. El fet que la utilització de mercaderies equivalents sigui sistemàtica o no, no és pertinent a l’efecte de concedir una autorització de conformitat amb l’article 223, apartat 2, del codi.
2. La utilització de mercaderies equivalents a què es refereix l’article 223, apartat 1, paràgraf primer, del codi no s’autoritza quan les mercaderies incloses en el règim especial estiguin subjectes a un dret antidúmping, compensatori o de salvaguarda provisional o definitiu o a un dret addicional resultant de la suspensió de concessions si s’haguessin declarat per a la posada en lliure disposició.
3. La utilització de mercaderies equivalents a què es refereix l’article 223, apartat 1, paràgraf segon, del codi no s’autoritza quan les mercaderies no posades en lliure disposició transformades en lloc de les mercaderies posades en lliure disposició incloses en el règim de perfeccionament passiu estiguin subjectes a un dret antidúmping, compensatori o de salvaguarda provisional o definitiu o a un dret addicional resultant de la suspensió de concessions si s’haguessin declarat per a la posada en lliure disposició.
4. La utilització de mercaderies equivalents no s’autoritza per a les mercaderies o els productes que s’hagin modificat genèticament o que continguin elements que s’hagin sotmès a una modificació genètica.
5. No obstant el que disposa l’article 223, apartat 1, paràgraf tercer, del codi, es consideren mercaderies equivalents per al perfeccionament actiu les següents:
a) Les mercaderies en una fase de fabricació més avançada que les mercaderies no posades en lliure disposició incloses en el règim de perfeccionament actiu, quan la part essencial del perfeccionament respecte a aquestes mercaderies equivalents es dugui a terme a l’empresa del titular de l’autorització o a l’empresa on aquesta operació s’efectuï pel seu compte;
b) En cas de reparació, les mercaderies noves en lloc de mercaderies utilitzades o les mercaderies en millors condicions que les mercaderies no posades en lliure disposició incloses en el règim de perfeccionament actiu;
c) Les mercaderies amb característiques tècniques similars a les de les mercaderies a les quals substitueixin, a condició que tinguin el mateix codi NC de vuit xifres i siguin de qualitat comercial idèntica.
6. En cas d’importació temporal, només es poden utilitzar mercaderies equivalents quan l’autorització d’importació temporal amb exempció total de drets d’importació es concedeixi de conformitat amb els articles 286 a 289.

Article 215. Productes transformats o mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu
IM/EX (Article 211, apartat 1, del codi)
1. L’autorització de perfeccionament actiu IM/EX ha d’especificar, si així ho demana el sol·licitant, que els productes transformats o les mercaderies incloses en aquest règim de perfeccionament actiu IM/EX que no hagin estat declarades per a un règim duaner posterior o reexportades a l’expiració del termini de tancament del règim es considerin posats en lliure disposició en la data d’expiració del període de tancament.
2. L’apartat 1 no s’aplica en la mesura que els productes o les mercaderies estiguin sotmesos a mesures de prohibició o restricció.

Article 216. Termini per a la presa d’una decisió relativa a una sol·licitud d’autorització a què es refereix l’article 211,
apartat 1, del codi (Article 22, apartat 3, del codi)
1. Les sol·licituds d’autorització previstes per l’article 211, apartat 1, lletra a , del codi, no obstant el que disposa l’article 22, apartat 3, paràgraf primer, del codi, s’han de resoldre sense demora, i a tot tardar dins els trenta dies següents a la data d’acceptació de la sol·licitud. Les sol·licituds d’autorització previstes en l’article 211, apartat 1, lletra b , del codi, no obstant el que disposa l’article 22, apartat 3, paràgraf primer, del codi, s’han de resoldre sense demora, i a tot tardar dins els seixanta dies següents a la data d’acceptació de la sol·licitud.
2. Quan les condicions econòmiques s’hagin d’examinar de conformitat amb l’article 211, apartat 6, del codi, el termini a què es refereix l’apartat 1, paràgraf primer, d’aquest article pot ampliar-se seixanta dies suplementaris. Les autoritats duaneres han d’informar el sol·licitant, o el titular de l’autorització, de la necessitat d’examinar les condicions econòmiques i, si l’autorització encara no s’ha emès, de l’ampliació del termini de conformitat amb el paràgraf primer.

Article 217. Autorització en forma de dret a disposar de les mercaderies
(Article 22, apartat 1, del codi) Quan la sol·licitud d’autorització s’hagi efectuat basant-se en una declaració a la duana de conformitat amb l’article 212, apartats 1 o 5, d’aquest Reglament, l’autorització s’ha de concedir mitjançant el dret a disposar de les mercaderies per al règim duaner pertinent.

Article 218. Efecte retroactiu
(Article 22, apartat 4, del codi)
1. Quan les autoritats duaneres concedeixin una autorització amb efecte retroactiu conformement a l’article 211, apartat 2, del codi, l’autorització esdevé efectiva, com a màxim, en la data d’acceptació de la sol·licitud.
2. En circumstàncies excepcionals, les autoritats duaneres poden permetre que l’autorització a què es refereix l’apartat 1 esdevingui efectiva no abans d’un any.
3. Si una sol·licitud es refereix a la renovació d’una autorització per a operacions i mercaderies de la mateixa naturalesa, l’autorització es pot concedir amb efecte retroactiu a partir de la data d’expiració de l’autorització original. Quan, de conformitat amb l’article 211, apartat 6, del codi, es requereixi un examen de les condicions econòmiques en relació amb la renovació d’una autorització per a operacions i mercaderies de la mateixa naturalesa, l’autorització amb efecte retroactiu esdevé efectiva, com a màxim, en la data en què s’hagi arribat a una conclusió sobre les condicions econòmiques.

Article 219. Validesa de l’autorització
(Article 22, apartat 5, del codi) Quan es concedeixi una autorització de conformitat amb l’article 211, apartat 1, lletra a , del codi, el període de validesa de l’autorització no pot ser superior a cinc anys a partir de la data en què l’autorització esdevingui efectiva.

Article 220. Tancament d’un règim especial
(Article 215 del codi)
1. Quan les mercaderies s’hagin inclòs en un règim especial utilitzant dos declaracions a la duana o més en virtut d’una única autorització, es considera que la inclusió d’aquestes mercaderies o dels seus productes derivats en un règim duaner posterior, o la seva afectació a la destinació particular prescrita, tanca el règim per a les mercaderies en qüestió incloses en les declaracions a la duana més antigues.
2. En cas que les mercaderies s’hagin inclòs en un règim especial utilitzant dos declaracions duaneres o més en virtut d’una única autorització i el règim especial es tanca mitjançant el trasllat d’aquestes mercaderies fora del territori duaner del Principat d’Andorra o mitjançant la seva destrucció sense que es generin residus, es considera que la sortida de les mercaderies o la seva destrucció sense que es generin residus tanca el règim per a les mercaderies en qüestió incloses en les declaracions a la duana més antigues.
3. No obstant el que disposen els apartats 1 i 2, el titular de l’autorització o el titular del règim poden sol·licitar que el tancament s’efectuï en relació amb determinades mercaderies incloses en el règim.
4. L’aplicació dels apartats 1 i 2 no ha de suposar avantatges injustificats en matèria de drets d’importació.
5. Quan les mercaderies incloses en el règim especial estiguin dipositades juntament amb altres mercaderies i se’n produeixi la destrucció total o la pèrdua irremeiable, les autoritats duaneres poden acceptar l’aportació per part del titular del règim d’una prova que indiqui la quantitat real de mercaderies incloses en el règim que ha estat objecte de destrucció o pèrdua. Quan el titular del règim no pugui aportar a les autoritats duaneres una prova acceptable, la quantitat de mercaderies objecte de destrucció o pèrdua s’ha de determinar prenent com a referència la proporció de mercaderies del mateix tipus incloses en el règim en el moment en què es va produir la destrucció o la pèrdua.

Article 221. Termini de tancament d’un règim especial
(Article 215, apartat 4, del codi)
1. A petició del titular del règim, les autoritats duaneres poden prorrogar el termini de tancament previst en una autorització concedida de conformitat amb l’article 211, apartat 1, del codi, fins i tot després de l’expiració del termini concedit inicialment.
2. Quan el termini de tancament expiri en una data determinada per al conjunt de les mercaderies incloses en el règim en un període determinat, les autoritats duaneres poden establir en l’autorització prevista per l’article 211, apartat 1, lletra a , del codi que el termini de tancament es prorrogui automàticament per a la totalitat de les mercaderies que encara es trobin a l’empara del règim en aquesta data. Les autoritats duaneres poden decidir posar fi a la pròrroga automàtica del termini respecte a la totalitat o a part de les mercaderies incloses en el règim.

Article 222. Estat de liquidació
(Article 6, apartat 2, article 6, apartat 3, lletra a , i article 211, apartat 1, del codi)
1. Les autoritzacions d’utilització del perfeccionament actiu IM/EX, el perfeccionament actiu EX/IM o la destinació particular disposen que el titular de l’autorització ha de presentar l’estat de liquidació a la duana supervisora dins els trenta dies següents a l’expiració del termini de tancament. No obstant això, la duana supervisora pot eximir de l’obligació de presentar l’estat de liquidació quan ho consideri innecessari.
2. A petició del titular de l’autorització, les autoritats duaneres poden ampliar el període a què es refereix l’apartat 1 a seixanta dies. En casos excepcionals, les autoritats duaneres poden ampliar el període fins i tot després de l’expiració.
3. L’autorització estableix les dades que s’han d’incloure en l’estat de liquidació.

Article 223. Estat de liquidació
(Article 215 del codi)
1. No obstant el que disposen els articles 46 i 48 del codi, la duana supervisora ha de supervisar l’estat de liquidació que preveu l’article 222, apartat 1, d’aquest Reglament sense demora. La duana supervisora pot acceptar l’import dels drets d’importació exigibles determinat pel titular de l’autorització.
2. La contracció de l’import dels drets d’importació exigibles de conformitat amb l’article 104 del codi s’ha d’efectuar en el termini de catorze dies a partir de la data en què s’hagi comunicat l’estat de liquidació a la duana supervisora.

Article 224. Emmagatzematge de mercaderies posades en lliure disposició amb mercaderies no posades en lliure disposició en una instal·lació d’emmagatzematge
(Article 211, apartat 1, del codi)
1. Quan s’emmagatzemin mercaderies posades en lliure disposició juntament amb mercaderies no posades en lliure disposició en una instal·lació d’emmagatzematge per al dipòsit duaner i sigui impossible identificar en tot moment cada tipus de mercaderia (emmagatzematge comú) o només sigui possible a un cost desproporcionat, l’autorització a què es refereix l’article 211, apartat 1, lletra b , del codi ha d’establir que es procedeixi a una separació comptable respecte a cada tipus de mercaderia, l’estatut duaner i, quan escaigui, l’origen de les mercaderies.
2. Les mercaderies posades en lliure disposició emmagatzemades amb les mercaderies no posades en lliure disposició en una instal·lació d’emmagatzematge en el sentit de l’apartat 1 comparteixen el mateix codi NC de vuit xifres i presenten la mateixa qualitat comercial i les mateixes característiques tècniques.
3. Als efectes de l’apartat 2, les mercaderies no posades en lliure disposició que estiguin subjectes, en el moment d’emmagatzemar-les amb mercaderies posades en lliure disposició, a drets antidúmping provisionals o definitius, a drets compensadors, a mesures de salvaguarda o a un dret addicional que resulti d’una suspensió de concessió si haguessin estat declarades per a la posada en lliure disposició no es consideren de la mateixa qualitat comercial que les mercaderies posades en lliure disposició.
4. L’apartat 3 no s’aplica quan les mercaderies no posades en lliure disposició són emmagatzemades amb mercaderies posades en lliure disposició que han estat declarades anteriorment com a mercaderies no posades en lliure disposició i per les quals els drets als quals es refereix l’apartat 3 han estat pagats.

Article 225. Transferència de drets i obligacions
(Article 218 del codi) L’autoritat duanera ha de decidir si és possible fer una transferència de drets i obligacions, de conformitat amb el que disposa l’article 218 del codi. Si aquesta transferència es pot efectuar, l’autoritat duanera ha d’establir les condicions en què s’autoritza.

Article 226. Circulació de mercaderies a l’empara d’un règim especial
(Article 219 del codi)
1. La circulació de mercaderies cap a la duana de sortida amb vista al tancament d’un règim especial diferent del de destinació particular o de perfeccionament passiu s’efectua mitjançant una declaració de reexportació.
2. Quan les mercaderies circulin a l’empara del règim de perfeccionament passiu, des de la duana d’inclusió cap a la duana de sortida, han d’estar subjectes a les disposicions per les quals s’haurien regit si s’haguessin inclòs en el règim d’exportació.
3. Quan les mercaderies circulin a l’empara del règim de destinació particular, cap a la duana de sortida, han d’estar subjectes a les disposicions per les quals s’haurien regit si s’haguessin inclòs en el règim d’exportació.
4. Tota circulació que no estigui coberta pels apartats 1 a 3 queda exempta de tota formalitat duanera, llevat de la gestió de registres a què es refereix l’article 214 del codi.
5. Quan la circulació tingui lloc de conformitat amb els apartats 1 o 3, les mercaderies han de romandre sota el règim especial fins que hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 227. Formalitats en cas d’utilització de mercaderies equivalents
(Article 223 del codi)
1. La utilització de mercaderies equivalents no està subjecta a les formalitats d’inclusió en un règim especial.
2. Les mercaderies equivalents es poden emmagatzemar juntament amb altres mercaderies posades en lliure disposició o no posades en lliure disposició. En aquests casos, les autoritats duaneres poden establir mètodes específics d’identificació de les mercaderies equivalents amb la finalitat de distingir-les de les altres mercaderies posades en lliure disposició o no posades en lliure disposició. Quan sigui impossible identificar en tot moment cada tipus de mercaderia, o només sigui possible incorrent en costos desproporcionats, s’ha de dur a terme una separació comptable en relació amb cada tipus de mercaderia, l’estatut duaner i, si escau, l’origen de les mercaderies.
3. En el cas del règim de destinació particular, les mercaderies que se substitueixin per mercaderies equivalents han de deixar d’estar sota vigilància duanera en qualsevol dels supòsits següents:
a) En cas que les mercaderies equivalents s’hagin utilitzat per a les finalitats previstes per la sol·licitud d’exempció dels drets o de reducció del tipus dels drets;
b) En cas que les mercaderies equivalents s’hagin exportat, destruït o abandonat en benefici de l’Estat;
c) En cas que les mercaderies equivalents s’hagin destinat a finalitats diferents de les previstes per la sol·licitud d’exempció o de reducció del tipus dels drets, i se n’hagin abonat els drets d’importació exigibles.

Article 228. Estatut de mercaderies equivalents
(Article 223 del codi)
1. En cas de dipòsit duaner i d’importació temporal, les mercaderies equivalents adquireixen la condició de mercaderies no posades en lliure disposició, i les mercaderies a les quals substitueixen es converteixen en mercaderies posades en lliure disposició en el moment del dret a disposar per al règim duaner posterior que tanqui el règim o en el moment en què les mercaderies equivalents hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra.
2. En cas de perfeccionament actiu, les mercaderies equivalents i els productes transformats obtinguts a partir d’aquestes darreres adquireixen la condició de mercaderies no posades en lliure disposició, i les mercaderies a les quals substitueixen es converteixen en mercaderies posades en lliure disposició en el moment del dret a disposar per al règim duaner posterior que tanqui el règim o en el moment en què els productes transformats hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra. No obstant això, quan les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu es comercialitzin abans del tancament del règim, el seu estatut canvia en el moment de ser introduïdes en el mercat. En casos excepcionals, quan es prevegi que les mercaderies equivalents no estaran disponibles quan es comercialitzin les mercaderies, les autoritats duaneres poden permetre, a petició del titular del règim, que les mercaderies equivalents estiguin disponibles ulteriorment en un termini raonable que aquestes autoritats determinin.
3. En cas d’exportació prèvia dels productes transformats a l’empara del règim de perfeccionament actiu, les mercaderies equivalents i els productes transformats obtinguts a partir d’aquestes darreres adquireixen la condició de mercaderies no posades en lliure disposició amb efecte retroactiu en el moment del dret a disposar per al règim d’exportació si les mercaderies que s’han d’importar s’inclouen en aquest règim. Quan les mercaderies que s’hagin d’importar s’incloguin en el règim de perfeccionament actiu, han d’adquirir al mateix temps la condició de mercaderies posades en lliure disposició.

Article 229. Registres (Article 211, apartat 1, i article 214, apartat 1, del codi)
1. Els registres a què es refereix l’article 214, apartat 1, del codi han de contenir les dades següents:
a) Quan escaigui, la referència a l’autorització requerida per incloure les mercaderies en un règim especial;
b) L’NDD o, si no n’hi ha, qualsevol altre número o codi d’identificació de les declaracions a la duana per mitjà del qual les mercaderies s’inclouen en el règim especial i, quan s’hagi tancat el règim de conformitat amb l’article 215, apartat 1, del codi, informació sobre la forma en què s’hagi tancat el règim;
c) Dades que permetin la identificació inequívoca dels documents duaners que no siguin les declaracions a la duana, de qualsevol altre document pertinent per incloure les mercaderies en un règim especial i de qualsevol altre document pertinent per al tancament del règim;
d) Dades de les marques, els números d’identificació, la quantitat i la naturalesa dels embalums, la quantitat i la designació comercial o la tècnica habituals de les mercaderies i, quan escaigui, les marques d’identificació del contenidor necessàries per identificar les mercaderies;
e) La ubicació de les mercaderies i la informació sobre la seva circulació;
f) L’estatut duaner de les mercaderies;
g) Dades relatives a les manipulacions usuals i, si escau, la nova classificació aranzelària resultant d’aquestes manipulacions usuals;
h) Dades sobre la importació temporal o la destinació particular;
i) Dades relatives al perfeccionament actiu o passiu, inclosa informació sobre la naturalesa de la transformació;
j) Quan sigui aplicable l’article 86, apartat 1, del codi, els costos d’emmagatzematge o de les manipulacions usuals.
k) El coeficient de rendiment o, si escau, la manera de fixar-lo.
l) Dades que permetin la vigilància duanera i els controls de la utilització de mercaderies equivalents de conformitat amb l’article 223 del codi.
m) Quan es requereixi una separació comptable, informació sobre el tipus de mercaderies, l’estatut duaner i, quan escaigui, l’origen de les mercaderies.
n) En els casos d’importació temporal a què es refereix l’article 317, les dades requerides en aquest article.
o) En els casos de perfeccionament actiu a què es refereix l’article 320, les dades requerides en aquest article.
p) Quan escaigui, dades sobre les transferències eventuals de drets i obligacions de conformitat amb l’article 218 del codi.
q) Quan els registres no formin part de la comptabilitat principal a efectes duaners, una referència a aquesta comptabilitat principal a efectes duaners.
r) Informació addicional per a casos especials, a petició de les autoritats duaneres per motius justificats.
2. En el cas dels dipòsits duaners, els registres han de contenir, a més de la informació indicada en l’apartat 1, el següent:
a) El codi de règim duaner;
b) La referència de la declaració sumària o el document precedent;
c) La classificació aranzelària;
d) La massa neta;
e) El valor a la duana.
3. En el cas de les zones franques, els registres han de contenir, a més de la informació indicada en l’apartat 1, el següent:
a) dades que identifiquin els documents de transport relatius a les mercaderies que entren a les zones franques o en surten;
b) dades relatives a la utilització o el consum de mercaderies la posada en lliure disposició o importació temporal de les quals no impliqui l’aplicació de drets d’importació o de mesures establertes en el marc de la política comercial o agrícola de conformitat amb l’article 247, apartat 2, del codi.
4. Les autoritats duaneres poden dispensar de l’obligació de presentar part de la informació a què es refereixen els apartats 1, 2 i 3, sempre que això no afecti negativament la vigilància duanera i els controls de la utilització d’un règim especial.
5. En el cas d’importació temporal, únicament s’han de portar registres quan ho exigeixin les autoritats duaneres.

Article 230. Circulació de mercaderies entre diferents llocs del territori duaner del Principat d’Andorra
(Article 219 del codi)
1. Les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu, d’importació temporal o de destinació particular poden circular entre diferents llocs del territori duaner del Principat d’Andorra sense formalitats duaneres, excepte les esmentades en l’article 229, apartat 1, lletra e .
2. Les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament passiu poden circular dins el territori duaner del Principat d’Andorra des de la duana d’inclusió fins a la duana de sortida.
3. Les mercaderies incloses en un règim de dipòsit duaner poden circular dins el territori duaner del Principat d’Andorra sense formalitats duaneres, excepte les esmentades en l’article 229, apartat 1, lletra e , en els trajectes següents:
a) entre diferents instal·lacions d’emmagatzematge designades en la mateixa autorització;
b) Des de la duana d’inclusió fins a les instal·lacions d’emmagatzematge; o
c) Des de les instal·lacions d’emmagatzematge fins a la duana de sortida o fins a qualsevol duana indicada en l’autorització d’un règim especial previst per l’article 211, apartat 1, del codi, habilitada per concedir el dret a disposar de les mercaderies per a un règim duaner ulterior o per rebre la declaració de reexportació amb la finalitat de tancar el règim especial. La circulació a l’empara del règim de dipòsit duaner finalitza l’endemà de la data en què les mercaderies hagin estat retirades del dipòsit duaner. A petició del titular del règim, les autoritats duaneres poden ampliar el període.

Article 231. Manipulacions usuals
(Article 220 del codi) Les manipulacions usuals previstes per l’article 220 del codi són les que figuren en l’annex 20.

Article 232. Estatut duaner dels animals nascuts d’animals inclosos en un règim especial
(Article 153, apartat 3, del codi) Quan el valor total dels animals nascuts al territori duaner del Principat d’Andorra d’animals objecte d’una declaració a la duana i inclosos en el règim de dipòsit, el règim d’importació temporal o el règim de perfeccionament actiu sigui superior a 100 €, aquests animals es consideren mercaderies no posades en lliure disposició i incloses en el mateix règim dels animals dels quals hagin nascut.

Article 233. Dispensa de l’obligació de presentar una declaració complementària
(Article 167, apartat 2, lletra b , del codi) Es dispensa de l’obligació de presentar una declaració complementària les mercaderies per a les quals s’hagi ultimat un règim especial diferent del de trànsit mitjançant la seva inclusió en un règim especial ulterior diferent del de trànsit, sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) Que el titular de l’autorització del primer règim especial i del règim especial ulterior sigui la mateixa persona;
b) Que la declaració a la duana per al primer règim especial s’hagi presentat en el formulari estàndard, o el declarant hagi presentat una declaració complementària de conformitat amb l’article 167, apartat 1, paràgraf primer, del codi en relació amb el primer règim especial;
c) Que el primer règim especial s’hagi tancat mitjançant la inclusió de les mercaderies en un règim especial ulterior diferent del règim de perfeccionament actiu o de destinació particular, després de presentar una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant.

Article 234. Notificació de les infraccions i irregularitats
(Article 226, apartat 3, lletra c , i article 227, apartat 2, lletra c , del codi) Quan s’hagi comès una infracció o irregularitat en el transcurs d’una operació de trànsit ATA o en relació amb aquesta darrera, la duana ha de notificar al titular del quadern ATA i a l’associació fiadora la infracció o la irregularitat, en el termini d’un any a partir de la data d’expiració de la validesa del quadern.

Article 235. Prova alternativa de la finalització d’una operació de trànsit ATA (Article 226, apartat 3, lletra c , i
article 227, apartat 2, lletra c , del codi)
1. L’operació de trànsit ATA es considera finalitzada correctament quan el titular del quadern ATA presenti, dins els terminis establerts en l’article 7, apartats 1 i 2, del Conveni ATA −quan el quadern ATA s’expedeixi de conformitat amb aquest Conveni−, o en l’article 9, apartat 1, lletres a i b , de l’annex A del Conveni d’Istanbul −quan el quadern s’expedeixi de conformitat amb aquest Conveni−, i a satisfacció de les autoritats duaneres, un dels documents següents d’identificació de les mercaderies:
a) Els documents a què fa referència l’article 8 del Conveni ATA, en cas que el quadern ATA s’expedeixi de conformitat amb aquest Conveni, o l’article 10 de l’annex A del Conveni d’Istanbul, en cas que el quadern s’expedeixi de conformitat amb aquest Conveni;
b) Un document certificat per les autoritats duaneres en què es faci constar que les mercaderies han estat presentades a la duana de destinació o de sortida;
c) Un document expedit per les autoritats duaneres d’un tercer país on les mercaderies s’incloguin en un règim duaner.
2. En lloc dels documents a què es refereix l’apartat 1, es poden presentar com a prova les seves còpies, certificades per l’organisme que va certificar els documents originals.

Article 236. Circulació de mercaderies no posades en lliure pràctica en enviaments postals subjectes al règim de trànsit de la
Unió Europea (Article 226, apartat 3, lletra d, del codi) Quan les mercaderies no posades en lliure pràctica circulin a l’empara del règim de trànsit de la Unió Europea de conformitat amb l’article 226, apartat 3, lletra d, del codi, l’enviament postal i els documents d’acompanyament connexos han de portar una etiqueta que figura en l’annex 21.

Article 237. Circulació d’enviaments postals que contenen tant mercaderies posades en lliure pràctica com mercaderies no posades en lliure pràctica
(Article 226, apartat 3, lletra d, i article 227, apartat 2, lletra d, del codi)
1. Quan un enviament postal contingui mercaderies posades en lliure pràctica i no posades en lliure pràctica, tant aquest enviament postal com els documents d’acompanyament relacionats han de portar una etiqueta que figura en l’annex 21.
2. En relació amb les mercaderies posades en lliure pràctica incloses en un enviament del tipus que preveu l’apartat 1, cal remetre per separat a l’operador postal de destinació a la duana o adjuntar a l’enviament la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica o una referència a l’NDD d’aquest mitjà de prova. En cas que la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica es remeti per separat a l’operador postal de destinació, aquest últim ha de presentar-la a la duana de destinació, juntament amb l’enviament. En cas que la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica o l’NDD s’adjuntin a l’enviament, aquest punt s’ha d’indicar clarament a l’exterior de l’embalum.

Article 238. Procediment
En aplicació de la Decisió núm. 1/2004 del Comitè Mixt CE-Andorra del 29 d’abril del 2004 pel que fa a l’extensió de la xarxa comuna de comunicacions/interfície comuna dels sistemes (CNN/CSI), adoptada a Brussel·les el 29 d’abril del 2004, els operadors andorrans poden utilitzar el trànsit de la Unió Europea per a les mercaderies incloses en l’Acord d’unió duanera. La duana crea les declaracions de trànsit de la Unió Europea a demanda del declarant dins del sistema de la Unió Europea a través dels sistemes informàtics d’un estat membre de la Unió Europea, amb la signatura prèvia d’un conveni de col·laboració. Els despatxos de duana habilitats per gestionar operacions de trànsit de la Unió Europea són els que figuren a l’annex 22.

Article 239. Mitjans de comunicació de l’MRN d’una operació de trànsit a les autoritats duaneres
(Article 6, apartat 3, lletra a , del codi) L’MRN d’una declaració de trànsit es pot presentar a les autoritats duaneres per qualsevol dels mitjans següents diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades:
a) Un codi de barres;
b) Un document d’acompanyament de trànsit;
c) Un document d’acompanyament de trànsit/seguretat;
d) altres mitjans permesos per l’autoritat duanera de destinació.

Article 240. Document d’acompanyament de trànsit i document d’acompanyament de trànsit/seguretat
(Article 6, apartat 2, del codi) Els requisits del document d’acompanyament de trànsit i, si escau, la llista d’articles, i el document d’acompanyament de trànsit/seguretat i la llista d’articles de trànsit/seguretat, s’estableixen mitjançant els sistemes informàtics de l’estat membre de la Unió Europea amb el qual se signa el Conveni de col·laboració previst a l’article 238. Aquests documents seran conformes als models europeus previstos a aquest efecte en el Reglament delegat (UE) 2015/2446, del 28 de juliol del 2015, i al Reglament d’execució (UE) 2015/2447, del 24 de novembre del 2015.

Article 241. Rebut visat per la duana de destinació
(Article 6, apartat 3, lletra a , del codi) Un rebut visat per la duana de destinació a petició de la persona que presenta les mercaderies i la informació requerida per aquesta duana ha de contenir les dades previstes a l’annex 23.

Article 242. Disposicions generals sobre les autoritzacions de simplificacions
(Article 233, apartat 4, del codi)
1. Les autoritzacions a què es refereix l’article 233, apartat 4, del codi es concedeixen als sol·licitants que compleixin les condicions següents:
a) Que estiguin establerts al territori duaner de la Unió Europea;
b) Que declarin que utilitzaran regularment el règim de trànsit de la Unió Europea;
c) Que compleixin els criteris establerts en l’article 39, lletres a, b i d, del codi.
2. Les autoritzacions només es concedeixen si l’autoritat duanera considera que està en condicions de supervisar el règim de trànsit de la Unió Europea i efectuar controls sense un esforç administratiu desproporcionat respecte a les necessitats de la persona de què es tracti.

Article 243. Autoritzacions de l’estatut d’expedidor autoritzat a l’efecte de la inclusió de mercaderies en el règim de trànsit de
la Unió Europea (Article 233, apartat 4, lletra a , del codi) L’estatut d’expedidor autoritzat a què es refereix l’article 233, apartat 4, lletra a , del codi només es concedeix als sol·licitants que estiguin autoritzats de conformitat amb l’article 89, apartat 5, del codi a constituir una garantia global o a gaudir d’una dispensa de garantia conformement al que disposa l’article 95, apartat 2, del codi.

Article 244. Autoritzacions de l’estatut de destinatari autoritzat per rebre mercaderies que hagin circulat a l’empara del règim de trànsit
de la Unió Europea (Article 233, apartat 4, lletra b , del codi) L’estatut de destinatari autoritzat a què es refereix l’article 233, apartat 4, lletra b , del codi només es concedeix als sol·licitants que declarin que rebran regularment mercaderies incloses en un règim de trànsit de la Unió Europea.

Article 245. Rebut expedit pel destinatari autoritzat
(Article 6, apartat 3, lletra a , del codi) El rebut expedit pel destinatari autoritzat al transportista en el moment de lliurar les mercaderies i la informació requerida ha de contenir les dades previstes a l’annex 23.

Article 246. Autorització d’utilització de precintes d’un tipus especial
(Article 233, apartat 4, lletra c , del codi) Les autoritzacions de conformitat amb l’article 233, apartat 4, lletra c , del codi per utilitzar precintes d’un tipus especial en els mitjans de transport, contenidors o embalums utilitzats per al règim de trànsit de la Unió Europea es concedeixen quan les autoritats duaneres aprovin els precintes que figuren en la sol·licitud d’autorització.

Article 247. Autorització per a l’ús d’una declaració de trànsit amb menys requisits de dades
(Article 233, apartat 4, lletra d , del codi) Les autoritzacions de conformitat amb l’article 233, apartat 4, lletra d, del codi per utilitzar una declaració a la duana amb menys requisits de dades per incloure les mercaderies en el règim de trànsit de la Unió Europea es concedeixen per a:
a) El tran sport de mercaderies per ferrocarril;
b) El transport de mercaderies per via marítima i aèria, quan no s’utilitzi un document de transport electrònic com a declaració de trànsit.

Article 248. Autoritzacions per a l’ús d’un document de transport electrònic com a declaració de trànsit per al transport aeri
(Article 233, apartat 4, lletra e , del codi) A l’efecte del transport aeri, les autoritzacions per a l’ús d’un document de transport electrònic com a declaració de trànsit per incloure mercaderies en el règim de trànsit de la Unió Europea de conformitat amb l’article 233, apartat 4, lletra e , del codi només es concedeixen en cas que:
a) El sol·licitant operi un nombre significatiu de vols entre aeroports de la Unió Europea;
b) El sol·licitant demostri que estarà en condicions d’assegurar que les dades del document de transport electrònic són accessibles per a la duana de partida a l’aeroport de partida i per a la duana de destinació a l’aeroport de destinació, i que aquestes dades són les mateixes a la duana de partida i a la duana de destinació.

Article 249. Autoritzacions per a l’ús d’un document de transport electrònic com a declaració de trànsit per al transport marítim
(Article 233, apartat 4, lletra e , del codi) A l’efecte del transport marítim, les autoritzacions per a l’ús d’un document de transport electrònic com a declaració de trànsit per incloure mercaderies en el règim de trànsit de la Unió Europea de conformitat amb l’article 233, apartat 4, lletra e , del codi només es concedeixen en cas que:
a) El sol·licitant operi un nombre significatiu de travessies entre ports de la Unió Europea;
b) El sol·licitant demostri que estarà en condicions d’assegurar que les dades del document de transport electrònic són accessibles per a la duana de partida al port de partida i per a la duana de destinació al port de destinació, i que aquestes dades són les mateixes a la duana de partida i a la duana de destinació.

Article 250. Operació de trànsit en circumstàncies particulars
(Article 6, apartat 3, lletra b , article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Les autoritats duaneres han d’acceptar les declaracions de trànsit en paper en cas que es produeixi una fallada temporal de:
a) El sistema de trànsit electrònic;
b) El sistema informàtic utilitzat pels titulars del règim per presentar la declaració de trànsit de la Unió Europea mitjançant tècniques de tractament electrònic de dades;
c) La connexió electrònica entre el sistema informàtic utilitzat pels titulars del règim per presentar les declaracions de trànsit de la Unió Europea mitjançant tècniques de tractament electrònic de dades i el sistema de trànsit electrònic. Les normes sobre la utilització de declaracions en paper en les operacions de trànsit són les establertes en tot moment per la normativa de la Unió Europea.
2. L’admissió de declaracions de trànsit en paper en cas que es produeixi una fallada temporal prevista per les lletres b o c se supedita a l’autorització de les autoritats duaneres.

Article 251. Comprovació i assistència administrativa
(Article 48 del codi)
1. L’autoritat duanera pot dur a terme controls posteriors al dret a disposar en relació amb la informació facilitada, així com amb els documents, els formularis, les autoritzacions o les dades relatives a l’operació de trànsit, amb la finalitat de comprovar l’autenticitat de les indicacions, la informació intercanviada i els segells. Aquests controls s’han de dur a terme en cas que sorgeixin dubtes sobre l’exactitud i l’autenticitat de la informació facilitada o se sospiti l’existència de frau. També es poden efectuar sobre la base d’una anàlisi de riscos o de manera aleatòria.
2. L’autoritat duanera que rebi una sol·licitud de control posterior al dret a disposar hi ha de respondre sense demora. En aquest cas, les condicions establertes en l’article 215, apartat 2, del codi per al tancament del règim de trànsit no es consideren complertes fins que no s’hagin confirmat l’autenticitat i l’exactitud de les dades.
3. Quan l’autoritat duanera competent de l’estat de partida sol·liciti a l’autoritat duanera competent del control posterior al dret a disposar informació relacionada amb l’operació de trànsit de la Unió Europea, les condicions establertes en l’article 215, apartat 2, del codi per al tancament del règim de trànsit no es consideren complertes fins que no s’hagin confirmat l’autenticitat i l’exactitud de les dades.

Article 252. Enviaments mixtos
(Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi) Un enviament pot contenir tant mercaderies que s’hagin d’incloure en el règim de trànsit extern de la Unió Europea, de conformitat amb l’article 226 del codi, com mercaderies que s’hagin d’incloure en el règim de trànsit intern de la Unió Europea, de conformitat amb l’article 227 del codi, sempre que cada article de mercaderies es consigni en la declaració de trànsit amb la indicació corresponent.

Article 253. Declaració de trànsit i mitjà de transport
(Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Cada declaració de trànsit ha de comprendre exclusivament les mercaderies incloses en el règim de trànsit de la Unió Europea que circulin o hagin de circular des d’una única duana de partida fins a una única duana de destinació en un mitjà de transport únic, en un contenidor o en un embalum. Tanmateix, una declaració de trànsit pot incloure mercaderies que circulin o hagin de circular des d’una única duana de partida fins a una única duana de destinació en diversos contenidors o embalums, sempre que aquests contenidors o embalums es carreguin en un mitjà de transport únic.
2. A l’efecte d’aplicar aquest article, es considera que constitueixen així mateix un mitjà de transport únic, sempre que les mercaderies transportades es despatxin conjuntament:
a) Un vehicle de transport per carretera acompanyat del seu o dels seus remolcs o semiremolcs;
b) Una composició de cotxes o de vagons de ferrocarril;
c) Els vaixells que constitueixin un conjunt únic.
3. Quan, a l’efecte del règim de trànsit de la Unió Europea, un mitjà de transport únic s’utilitzi per a la càrrega de mercaderies en diverses duanes de partida i per a la descàrrega en diverses duanes de destinació, s’han de presentar declaracions de trànsit separades per a cadascun dels enviaments.

Article 254. Termini per a la presentació de les mercaderies
(Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. La duana de partida ha de fixar un termini per presentar les mercaderies a la duana de destinació, tenint en compte el següent:
a) L’itinerari;
b) El mitjà de transport;
c) La legislació en matèria de transports o qualsevol altra legislació que pugui tenir incidència en la fixació del termini;
d) Qualsevol informació pertinent comunicada pel titular del règim.
2. Quan el termini sigui fixat per la duana de partida, té caràcter vinculant per a les autoritats duaneres dels estats través del territori dels quals s’introdueixin les mercaderies en el transcurs d’una operació de trànsit de la Unió Europea, i no pot ser modificat per aquestes autoritats.

Article 255. Itinerari de les mercaderies que circulin en el marc del règim de trànsit de la Unió Europea (Article
226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Les mercaderies incloses en el règim de trànsit de la Unió Europea han de circular fins a la duana de destinació seguint un itinerari que es justifiqui des del punt de vista econòmic.
2. Quan la duana de partida o el titular del règim ho considerin necessari, la duana ha de fixar un itinerari obligatori per a la circulació de les mercaderies en el transcurs del règim de trànsit de la Unió Europea, tenint en compte tota la informació pertinent comunicada pel titular del règim. Quan es fixi un itinerari obligatori, la duana ha de consignar en el sistema de trànsit electrònic, com a mínim, una indicació dels estats a través dels quals s’hagi de fer el trànsit.

Article 256. Precinte utilitzat com a mesura d’identificació
(Article 192, article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Quan les mercaderies s’incloguin en el règim de trànsit de la Unió de la Unió Europea, la duana de partida ha de precintar els elements següents:
a) L’espai que conté les mercaderies, quan la duana de partida hagi considerat el mitjà de transport o el contenidor adequat per ser precintat;
b) Cada embalum individual, en la resta de casos.
2. La duana de partida ha de registrar en el sistema de trànsit electrònic el número dels precintes i cadascun dels identificadors de precinte.

Article 257. Idoneïtat per al precinte
(Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. La duana de partida ha de considerar idonis per al precinte els mitjans de transport o els contenidors en les circumstàncies següents:
a) Quan els precintes es puguin posar en el mitjà de transport o el contenidor d’una manera senzilla i eficaç;
b) Quan el mitjà de transport o el contenidor estiguin construïts de tal manera que, en extreure’n o introduir-hi les mercaderies, aquestes manipulacions deixin rastres visibles, impliquin el trencament dels precintes o mostrin senyals de manipulació, o un sistema electrònic de supervisió en registri l’extracció o la introducció;
c) Quan el mitjà de transport o el contenidor no contingui cap espai ocult que permeti d’amagar-hi les mercaderies;
d) Quan els espais reservats per a les mercaderies siguin fàcilment accessibles a l’efecte d’inspecció de l’autoritat duanera.
2. Es considera també idoni per al precinte qualsevol vehicle de transport per carretera, remolc, semiremolc o contenidor autoritzat per al transport de mercaderies sota precinte duaner de conformitat amb les disposicions d’un acord internacional en el qual el Principat d’Andorra sigui part contractant.

Article 258. Característiques dels precintes duaners
(Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Els precintes duaners han de respondre, com a mínim, a les característiques essencials i les especificacions tècniques següents:
a) Característiques essencials dels precintes:
i) Romandre intactes i fixats de manera segura en condicions normals d’utilització; ii) Ser fàcilment verificables i recognoscibles; iii) Estar fabricats de manera que tot trencament, manipulació o substitució hi deixi empremtes visibles a simple vista; iv) Estar concebuts per a un únic ús o, en cas dels precintes d’ús múltiple, estar dissenyats de manera que rebin una identificació clara i individual cada vegada que es reutilitzin;
v) Estar proveïts de marques d’identificació individual, fàcilment llegibles i permanents, de numeració única.
b) Especificacions tècniques:
i) La forma i la mida dels precintes poden variar en funció del mètode de precinte utilitzat, si bé les dimensions han de permetre que les marques d’identificació siguin fàcilment llegibles; ii) Les marques d’identificació dels precintes han de ser impossibles de falsificar i difícils de reproduir; iii) El material utilitzat ha de permetre evitar tant trencaments accidentals com falsificacions o reutilitzacions no detectables.
2. En cas que els precintes hagin estat objecte de certificació per part d’un organisme competent, de conformitat amb la norma internacional ISO 17712:2013, “Continguts de càrrega — juntes mecàniques d’estanquitat”, es considera que compleixen els requisits establerts en l’apartat 1. Per al transport en contenidors, s’han d’utilitzar al màxim possible precintes amb dispositius d’alta seguretat.
3. El precinte duaner ha de portar les indicacions següents:
a) El terme “Duana” en una de les llengües oficials de la Unió Europea o en català o una abreviatura corresponent;
b) El codi de país “AD”.
4. Quan calgui retirar un precinte per tal de permetre’n la inspecció a la duana, les autoritats duaneres han de vetllar perquè es torni a precintar amb un precinte que tingui, com a mínim, característiques de seguretat equivalents i perquè s’anotin les dades de l’operació, inclòs el nou número del precinte, en la documentació sobre el transport.

Article 259. Mesures d’identificació alternatives al precinte
(Article 192, article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. No obstant el que disposa l’article 256 d’aquest Reglament, la duana de partida pot renunciar al precinte de les mercaderies incloses en el règim de trànsit de la Unió Europea i substituir-lo per la descripció de les mercaderies en la declaració de trànsit o en els documents complementaris, sempre que aquesta descripció sigui prou precisa per permetre’n la identificació fàcilment i que s’hi especifiquin la quantitat i la naturalesa de les mercaderies i les seves característiques particulars, com, per exemple, els números de sèrie.
2. No obstant el que disposa l’article 256 d’aquest Reglament, llevat que la duana de partida decideixi el contrari, ni els mitjans de transport ni els embalums individuals que continguin les mercaderies no han d’anar precintats quan:
a) Les mercaderies es transportin per via aèria, i cada enviament porti una etiqueta en què consti el número del coneixement aeri d’acompanyament, o l’enviament constitueixi una unitat de càrrega en què s’indiqui el número del coneixement aeri d’acompanyament;
b) Les mercaderies es transportin per ferrocarril i siguin les mateixes companyies de ferrocarril les que apliquin les mesures d’identificació;
c) Les mercaderies es transportin per via marítima i es menciona una referència al coneixement que les acompanya en un document electrònic de transport utilitzat com a declaració de duana per col·locar les mercaderies sota el règim de trànsit de la Unió Europea, d’acord amb l’article 233, apartat 4, lletra e , del codi.

Article 260. Dret a disposar de les mercaderies per a la inclusió en el règim de trànsit de la Unió
Europea (Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Només són objecte del dret a disposar per al règim de trànsit de la Unió Europea les mercaderies que hagin estat precintades de conformitat amb l’article 256 d’aquest Reglament o en relació amb les quals s’hagin adoptat mesures d’identificació alternatives, de conformitat amb l’article 259 d’aquest Reglament.
2. En el moment del dret a disposar de les mercaderies, la duana de partida ha de comunicar les dades de l’operació de trànsit de la Unió Europea:
a) A la duana de destinació declarada;
b) A cada duana de trànsit declarada. Aquestes dades es determinen a partir de les dades, rectificades si escau, que figurin en la declaració de trànsit.
3. La duana de partida ha de notificar al titular del règim el dret a disposar de les mercaderies per incloure-les en el règim de trànsit de la Unió Europea.
4. A petició del titular del règim, la duana de partida ha de facilitar a aquest darrer un document d’acompanyament de trànsit o, quan escaigui, un document d’acompanyament de trànsit/seguretat.

Article 261. Presentació de les mercaderies que circulin a l’empara del règim de trànsit de la Unió Europea a la
duana de trànsit (Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Les mercaderies, juntament amb l’NDD de la declaració de trànsit, s’han de presentar en cada duana de trànsit.
2. Les duanes de trànsit han de registrar el creuament fronterer de les mercaderies basant-se en les dades de l’operació de trànsit de la Unió Europea rebudes de la duana de partida. Les duanes de trànsit han de notificar aquest creuament a la duana de partida.
3. Quan el transport s’efectuï a través d’una duana de trànsit diferent de la declarada, la duana de trànsit efectiva ha de sol·licitar a la duana de partida les dades de l’operació de trànsit de la Unió Europea i notificar a aquesta darrera el creuament fronterer de les mercaderies.
4. Les duanes de trànsit poden inspeccionar les mercaderies. Tota inspecció de les mercaderies s’ha de dur a terme, fonamentalment, basant-se en les dades de l’operació de trànsit de la Unió Europea rebudes de la duana de partida.
5. Els apartats 1 a 3 no s’apliquen al transport de mercaderies per ferrocarril, sempre que la duana de trànsit pugui verificar el creuament fronterer de les mercaderies per altres mitjans. Aquesta verificació només s’ha de fer en cas de necessitat. La verificació pot tenir lloc a posteriori.

Article 262. Incidències durant la circulació de les mercaderies en el marc d’una operació de trànsit de la Unió Europea
(Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Després que es produeixi una incidència, el transportista ha de presentar sense demora injustificada les mercaderies juntament amb l’MRN de la declaració de trànsit davant l’autoritat duanera més pròxima de l’estat en el territori del qual es trobi el mitjà de transport, en els casos següents:
a) Quan el transportista es vegi obligat a desviar-se de l’itinerari obligatori fixat de conformitat amb l’article 255 d’aquest Reglament, a causa de circumstàncies alienes a la seva voluntat;
b) Quan, durant el transport, els precintes es trenquin o siguin objecte de manipulació per causes alienes a la voluntat del transportista;
c) Quan, sota la vigilància de l’autoritat duanera, les mercaderies es traslladin d’un mitjà de transport a un altre;
d) Quan hi hagi un perill imminent que exigeixi la descàrrega immediata, parcial o total, del mitjà de transport precintat;
e) Quan es produeixi una incidència que pugui afectar la capacitat del titular del règim o del transportista de complir les seves obligacions;
f) Quan es modifiqui algun dels elements constitutius d’un mitjà de transport únic a què es refereix l’article 253, apartat 2, d’aquest Reglament.
2. Quan l’autoritat duanera en el territori de la qual es trobi el mitjà de transport estimi que l’operació de trànsit de la Unió Europea en qüestió pot continuar, ha d’adoptar totes les mesures que consideri oportunes. Aquesta autoritat duanera ha de registrar en el sistema de trànsit electrònic la informació pertinent sobre les incidències a què fa referència l’apartat 1.
3. En cas que es produeixi una incidència prevista per l’apartat 1, lletra c , les autoritats duaneres no han d’exigir la presentació de les mercaderies juntament amb l’MRN de la declaració de trànsit si es compleixen totes les condicions següents:
a) Si el trasllat de les mercaderies es duu a terme des d’un mitjà de transport que no estigui precintat;
b) Si el titular del règim o el transportista per compte d’aquest titular proporcionen informació pertinent sobre el trasllat a l’autoritat duanera de l’estat en el territori del qual es trobi el mitjà de transport;
c) Si aquesta autoritat registra la informació pertinent en el sistema de trànsit electrònic.
4. En cas que es produeixi una incidència prevista per l’apartat 1, lletra f, el transportista pot prosseguir l’operació de trànsit de la Unió Europea quan es retirin un o diversos cotxes o vagons d’una composició de cotxes o vagons de ferrocarril per problemes tècnics.
5. En cas que es produeixi una incidència prevista per l’apartat 1, lletra f, quan es modifiqui la unitat de tracció d’un vehicle de transport per carretera sense que els remolcs o semiremolcs pateixin canvis, les autoritats duaneres no han d’exigir la presentació de les mercaderies juntament amb l’MRN de la declaració de trànsit si es compleixen totes les condicions següents:
a) Si el titular del règim o el transportista per compte del titular del règim proporciona informació pertinent sobre la composició del vehicle de transport per carretera a l’autoritat duanera de l’estat en el territori del qual es trobi aquest mitjà de transport;
b) Si aquesta autoritat registra la informació pertinent en el sistema de trànsit electrònic.

Article 263. Presentació de les mercaderies incloses en el règim de trànsit de la Unió Europea a la duana de
destinació (Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Quan les mercaderies incloses en un règim de trànsit de la Unió Europea arribin a la duana de destinació, s’han de presentar en aquesta duana:
a) Les mercaderies;
b) L’MRN de la declaració de trànsit;
c) Tota la informació exigida per la duana de destinació. La presentació s’ha de fer durant l’horari d’obertura oficial. Tanmateix, la duana de destinació pot autoritzar, a petició de l’interessat, que la presentació es faci fora de l’horari d’obertura oficial o en qualsevol altre lloc.
2. En cas que la presentació s’hagi fet després de l’expiració del termini fixat per la duana de partida, de conformitat amb l’article 254, apartat 1, d’aquest Reglament, es considera que el titular del règim ha complert el termini quan ell mateix o el transportista demostri a satisfacció de la duana de destinació que no és responsable del retard.
3. El règim de trànsit pot finalitzar en una duana diferent de la prevista per la declaració de trànsit. Aquesta duana passa a considerar-se llavors la duana de destinació.
4. A petició de la persona que presenti les mercaderies a la duana de destinació, aquesta duana ha de visar un rebut que acrediti la presentació de les mercaderies i que contingui una referència a l’MRN de la declaració de trànsit. El rebut s’ha de facilitar utilitzant el document establert que reprèn les dades de l’annex 23 i que ha estat emplenat prèviament per l’interessat. El rebut no es pot utilitzar com a prova alternativa que s’ha posat fi al règim de trànsit de la Unió Europea en el sentit de l’article 269 d’aquest Reglament.

Article 264. Notificació de l’arribada de les mercaderies a l’empara del règim de trànsit de la Unió Europea (Article 226,
apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. La duana de destinació ha de notificar a la duana de partida l’arribada de les mercaderies el dia en què siguin presentades juntament amb l’MRN de la declaració de trànsit, de conformitat amb l’article 263, apartat 1, d’aquest Reglament.
2. Quan el règim de trànsit de la Unió Europea acabi en una duana diferent de l’esmentada en la declaració de trànsit, la duana considerada de destinació de conformitat amb l’article 263, apartat 3, d’aquest Reglament ha de notificar a la duana de partida l’arribada de les mercaderies el dia en què siguin presentades juntament amb l’MRN de la declaració de trànsit, de conformitat amb l’article 263, apartat 1, d’aquest Reglament. La duana de partida ha de notificar l’arribada a la duana de destinació esmentada en la declaració de trànsit.

Article 265. Controls i presentació d’una prova alternativa
(Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Quan es posi fi al règim de trànsit de la Unió Europea, la duana de destinació ha de dur a terme controls duaners basant-se en les dades relatives a l’operació de trànsit de la Unió Europea rebudes de la duana de partida.
2. Quan es posi fi al règim de trànsit de la Unió Europea, la duana de destinació no hi hagi detectat cap irregularitat i el titular del règim presenti el document d’acompanyament de trànsit o el document d’acompanyament de trànsit/seguretat, aquesta duana ha de visar el document a petició del titular del règim a l’efecte de presentar la prova alternativa, de conformitat amb l’article 269. El visat consisteix en un segell de la duana, la signatura del funcionari i la data, acompanyats de la menció següent: “Prova alternativa — 99202”.

Article 266. Enviament dels resultats del control
(Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. La duana de destinació ha de notificar els resultats del control a la duana de partida, a tot tardar, tres dies després del dia de la presentació de les mercaderies a la duana de destinació o en un altre lloc, de conformitat amb l’article 263, apartat 1, d’aquest Reglament. En casos excepcionals, aquest termini es pot prorrogar fins a un màxim de sis dies.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan les mercaderies siguin rebudes per un destinatari autoritzat previst per l’article 233, apartat 4, lletra b , del codi, la duana de partida n’ha de ser informada, a tot tardar, sis dies després del dia del lliurament de les mercaderies al destinatari autoritzat. En cas que les mercaderies es transportin per ferrocarril i, per problemes tècnics, un o diversos cotxes o vagons es retirin d’una composició de cotxes o de vagons de ferrocarril, tal com preveu l’article 262, apartat 4, d’aquest Reglament, la duana de partida n’ha de ser informada, a tot tardar, dotze dies després del dia en què s’hagi presentat la primera part de les mercaderies.

Article 267. Procediment d’investigació aplicat a les mercaderies que circulin a l’empara del règim de trànsit de la Unió Europea
(Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Quan la duana de partida no hagi rebut els resultats del control en el termini de sis dies, de conformitat amb l’article 266, apartat 1, o amb l’article 266, apartat 2, paràgraf primer, d’aquest Reglament, o en el termini de dotze dies, de conformitat amb l’article 266, apartat 2, paràgraf segon, d’aquest Reglament, a partir de la recepció de la notificació de l’arribada de les mercaderies, els ha de sol·licitar immediatament a la duana de destinació que hagi enviat la notificació. La duana de destinació ha de remetre els resultats del control immediatament després de rebre’n la sol·licitud de la duana de partida.
2. Quan l’autoritat duanera de l’estat de partida encara no hagi rebut informació que permeti l’enllestiment del règim de trànsit de la Unió Europea o el cobrament del deute duaner, l’ha de sol·licitar al titular del règim o, si es disposa d’informació suficient al lloc de destinació, a la duana de destinació, en els casos següents:
a) En cas que la duana de partida no hagi rebut la notificació d’arribada de les mercaderies en expirar el termini de presentació establert de conformitat amb l’article 254 d’aquest Reglament;
b) En cas que la duana de partida no hagi rebut els resultats del control sol·licitats de conformitat amb l’apartat 1;
c) En cas que la duana de partida adverteixi que la notificació d’arribada de les mercaderies o els resultats del control s’han enviat per error.
3. L’autoritat duanera de l’estat de partida ha d’enviar sol·licituds d’informació de conformitat amb l’apartat 2, lletra a , dins els set dies següents a l’expiració del termini a què s’hi fa referència, i sol·licituds d’informació de conformitat amb l’apartat 2, lletra b , dins els set dies següents a l’expiració del termini esmentat en l’apartat 1. Tanmateix, si, abans de l’expiració d’aquests terminis, l’autoritat duanera de l’estat de partida és informada que no s’ha posat fi correctament a l’operació de trànsit de la Unió Europea, o sospita que aquest és el cas, ha d’enviar la sol·licitud sense demora.
4. Les respostes a les sol·licituds efectuades de conformitat amb l’apartat 2 s’han de remetre en el termini de vint-i-vuit dies a partir de la data en què aquestes darreres hagin estat enviades.
5. Quan, arran d’una sol·licitud efectuada de conformitat amb l’apartat 2, la duana de destinació no hagi facilitat prou informació per enllestir el règim de trànsit de la Unió Europea, l’autoritat duanera de l’estat de partida ha de sol·licitar al titular del règim que la faciliti, a tot tardar, dins els trenta-cinc dies següents a l’inici del procediment d’investigació. No obstant això, fins a les dates d’introducció de millores en l’NSTI a què es refereix l’annex de la Decisió d’execució 2014/255/UE, l’autoritat duanera ha de sol·licitar al titular del règim que faciliti aquesta informació, a tot tardar, vint-i-vuit dies després de la incoació del procediment d’investigació. El titular del règim ha de respondre a aquesta sol·licitud en el termini de vint-i-vuit dies a partir de la data en què hagi estat enviada.
6. Si la informació facilitada pel titular del règim en la resposta efectuada de conformitat amb l’apartat 5 no és suficient per enllestir el règim de trànsit de la Unió Europea, però l’autoritat duanera de l’estat de partida la considera suficient per prosseguir el procediment d’investigació, aquesta autoritat ha de transmetre immediatament una petició d’informació complementària a la duana corresponent. La duana ha de respondre a aquesta sol·licitud en el termini de quaranta dies a partir de la data en què hagi estat enviada.
7. Quan, durant les etapes d’un procediment d’investigació descrites en els apartats 1 a 6, es determini que el règim de trànsit de la Unió Europea ha finalitzat correctament, l’autoritat duanera de l’estat de partida l’ha d’enllestir i informar-ne immediatament el titular del règim i, si escau, qualsevol autoritat duanera que hagi pogut iniciar un procediment de cobrament.
8. Quan, durant les etapes d’un procediment d’investigació descrites en els apartats 1 a 6, es determini que el règim de trànsit de la Unió Europea no es pot enllestir, l’autoritat duanera de l’estat de partida ha de determinar si s’ha originat un deute duaner o no. Si s’ha originat un deute duaner, l’autoritat duanera de l’estat membre de la Unió Europea de partida ha d’adoptar les mesures següents:
a) Identificar el deutor;
b) Determinar quina és l’autoritat duanera responsable de la notificació del deute duaner, de conformitat amb l’article 102, apartat 1, del codi.

Article 268. Sol·licitud de transferència del cobrament del deute duaner
(Article 226, apartat 3, lletra a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Quan, en el curs del procediment d’investigació i abans de l’expiració del termini a què es refereix l’article 90, lletra a , d’aquest Reglament, l’autoritat duanera de l’estat de partida obtingui la prova que el lloc on es van produir els fets que han originat el deute duaner està situat en un altre estat, ha d’enviar immediatament i, en qualsevol cas, dins aquest termini, tota la informació disponible a l’autoritat competent respecte d’aquest lloc.
2. L’autoritat duanera competent respecte d’aquest lloc ha de justificar la recepció de la informació i informar l’autoritat duanera de l’estat de partida de si és competent per al cobrament. Si l’autoritat duanera de l’estat de partida no ha rebut aquesta informació en el termini de vint-i-vuit dies, ha de reprendre el procediment d’investigació o iniciar el cobrament immediatament.
3. Quan l’autoritat duanera d’un estat que participa en una operació de trànsit de la Unió Europea obté la prova, abans que acabi el termini establert a l’article 90, lletra a , d’aquest Reglament, que el lloc on s’han produït els fets que han fet néixer el deute duaner es troba situat en el seu territori, envia immediatament i, en qualsevol cas, dins aquest termini una demanda degudament justificada a l’autoritat duanera de l’estat membre de partida perquè li sigui transferida la responsabilitat per iniciar el cobrament.
4. L’autoritat duanera de l’estat de partida justifica recepció de la demanda rebuda de conformitat amb el que s’estableix a l’apartat 3 i, en un termini de vint-i-vuit dies a comptar de la data d’enviament de la demanda, indica a l’autoritat duanera demandant si accepta la seva demanda i li transfereix la responsabilitat per iniciar el cobrament.

Article 269. Prova alternativa de la finalització del règim de trànsit de la Unió Europea (Article 226, apartat 3, lletra
a , i article 227, apartat 2, lletra a , del codi)
1. Es considera que s’ha posat fi correctament al règim de trànsit de la Unió Europea quan el titular del règim presenti, a satisfacció de l’autoritat duanera de l’estat de partida, un dels documents següents d’identificació de les mercaderies:
a) Un document certificat per l’autoritat duanera de l’estat de destinació en què s’identifiquin les mercaderies i es faci constar que han estat presentades a la duana de destinació, o que s’han lliurat a un destinatari autoritzat previst per l’article 233, apartat 4, lletra b , del codi;
b) Un document o registre duaner, certificat per l’autoritat duanera d’un estat, en què es faci constar que les mercaderies han sortit físicament del territori duaner del Principat d’Andorra;
c) Un document duaner expedit en un tercer país en què les mercaderies s’incloguin en un règim duaner;
d) Un document expedit en un tercer país, visat o certificat d’una altra manera per les autoritats duaneres d’aquest país, en què es faci constar que les mercaderies es consideren en lliure pràctica en aquest país.
2. En lloc dels documents a què es refereix l’apartat 1, es poden facilitar com a prova les seves còpies certificades sia per l’organisme que hagi certificat els documents originals, sia per les autoritats del tercer país interessat o les autoritats d’un estat.
3. La notificació d’arribada de les mercaderies a què fa referència l’article 264 no es considera prova que s’ha posat fi correctament al règim de trànsit de la Unió Europea.

Article 270. Àmbit d’aplicació territorial de les simplificacions
(Article 233, apartat 4, lletres a, b, c i e , del codi)
1. Les simplificacions a què es refereix l’article 233, apartat 4, lletres a i c , del codi només s’apliquen a les operacions de trànsit de la Unió Europea que s’iniciïn a l’estat on es concedeixi l’autorització de simplificació.
2. La simplificació a què es refereix l’article 233, apartat 4, lletra b , del codi només s’aplica a les operacions de trànsit de la Unió Europea que acabin a l’estat membre on es concedeixi l’autorització de simplificació.
3. La simplificació a què es refereix l’article 233, apartat 4, lletra e , del codi només s’aplica a l’estat especificat en l’autorització de simplificació.

Article 271. Inclusió de les mercaderies en el règim de trànsit de la Unió Europea per part d’un expedidor autoritzat
(Article 233, apartat 4, lletra a , del codi)
1. Quan un expedidor autoritzat tingui la intenció d’incloure mercaderies en el règim de trànsit de la Unió Europea, ha de presentar una declaració de trànsit a la duana de partida. L’expedidor autoritzat no pot iniciar el procediment de trànsit de la Unió Europea fins que no expiri el termini especificat en l’autorització esmentada en l’article 233, apartat 4, lletra a , del codi.
2. L’expedidor autoritzat ha de consignar la informació següent en el sistema de trànsit electrònic:
a) L’itinerari, en cas que s’hagi fixat un itinerari obligatori de conformitat amb l’article 255;
b) El termini, fixat de conformitat amb l’article 254 d’aquest Reglament, en què les mercaderies s’han de presentar a la duana de destinació;
c) El nombre de precintes i l’identificador de cadascun d’ells, quan escaigui.
3. L’expedidor autoritzat únicament pot imprimir un document d’acompanyament de trànsit o un document d’acompanyament de trànsit/seguretat després d’haver rebut la notificació per part de la duana de partida del dret a disposar de les mercaderies per incloure-les en el règim de trànsit de la Unió Europea.

Article 272. Formalitats relatives a les mercaderies que circulin a l’empara del règim de trànsit de la Unió Europea rebudes
per un destinatari autoritzat (Article 233, apartat 4, lletra b , del codi)
1. Quan les mercaderies arribin a un lloc especificat en l’autorització prevista per l’article 233, apartat 4, lletra b , del codi, el destinatari autoritzat ha de:
a) Notificar immediatament a la duana de destinació l’arribada de les mercaderies i informar-la de les irregularitats o les incidències eventuals que s’hagin produït durant el transport;
b) Descarregar les mercaderies, únicament després d’haver estat autoritzat per la duana de destinació;
c) Un cop feta la descàrrega, consignar sense demora en els registres els resultats de la inspecció i qualsevol altra informació pertinent relativa a la descàrrega;
d) Notificar a la duana de destinació els resultats de la inspecció de les mercaderies i informar-la de les irregularitats eventuals que s’hagin produït, a tot tardar, tres dies després de la data en què hagi rebut l’autorització de descàrrega de les mercaderies.
2. Quan la duana de destinació hagi rebut una notificació de l’arribada de les mercaderies als locals del destinatari autoritzat, ho ha de comunicar a la duana de partida.
3. Quan la duana de destinació hagi rebut els resultats de la inspecció de les mercaderies a què es refereix l’apartat 1, lletra d , els ha de remetre a la duana de partida, a tot tardar, sis dies després del dia del lliurament de les mercaderies al destinatari autoritzat.

Article 273. Finalització del règim de trànsit de la Unió Europea en relació amb les mercaderies rebudes pel destinatari autoritzat
(Article 233, apartat 4, lletra b , del codi)
1. Es considera que el titular del règim ha satisfet les seves obligacions i que el règim de trànsit ha finalitzat de conformitat amb l’article 233, apartat 2, del codi, quan les mercaderies hagin estat presentades intactes davant el destinatari autoritzat de conformitat amb el que disposa l’article 233, apartat 4, lletra b , del codi al lloc especificat en l’autorització dins el termini fixat de conformitat amb l’article 254, apartat 1, d’aquest Reglament.
2. A petició del transportista, el destinatari autoritzat ha d’estendre un rebut en què se certifiqui l’arribada de les mercaderies al lloc especificat en l’autorització prevista per l’article 233, apartat 4, lletra b , del codi, i que inclogui una referència a l’MRN de l’operació de trànsit de la Unió Europea. Aquest rebut s’ha d’estendre utilitzant el document establert que reprèn les dades de l’annex 23 i que ha estat emplenat prèviament per l’interessat.

Article 274. Formalitats relatives a l’ús de precintes de tipus especial
(Article 233, apartat 4, lletra c , del codi)
1. Els precintes de tipus especial han de complir els requisits establerts en l’article 258, apartat 1, d’aquest Reglament. Quan els precintes hagin estat certificats per un organisme competent, de conformitat amb la norma internacional ISO 17712:2013, “Continguts de càrrega — juntes mecàniques d’estanquitat”, es considera que compleixen aquests requisits. Per al transport en contenidors, s’han d’utilitzar al màxim possible precintes amb dispositius d’alta seguretat.
2. Els precintes de tipus especial han de portar una de les indicacions següents:
a) El nom de la persona autoritzada per utilitzar-los, de conformitat amb l’article 233, apartat 4, lletra c , del codi;
b) L’abreviatura o el codi corresponent que permeti a l’autoritat duanera de l’estat de partida identificar la persona de què es tracti.
3. El titular del règim ha de consignar el nombre de precintes de tipus especial i l’identificador de cadascun d’ells en la declaració de trànsit, i posar els precintes, a tot tardar, en el moment del dret a disposar de les mercaderies per incloure-les en el règim de trànsit de la Unió Europea.

Article 275. Formalitats relatives a l’ús d’un document de transport electrònic com a declaració de trànsit per al transport aeri
o marítim (Article 233, apartat 4, lletra e , del codi)
1. Les mercaderies són objecte del dret a disposar per ser incloses en el règim de trànsit de la Unió Europea quan les dades del document de transport electrònic s’hagin posat a la disposició de la duana de partida a l’aeroport, en cas de transport aeri, o de la duana de partida al port, en cas de transport marítim, d’acord amb els mitjans definits en l’autorització.
2. Quan les mercaderies s’hagin d’incloure en el règim de trànsit de la Unió Europea, el titular del règim ha de consignar els codis oportuns al costat de tots els articles corresponents en el document de transport electrònic.
3. El règim de trànsit de la Unió Europea finalitza quan les mercaderies es presentin a la duana de destinació a l’aeroport, en cas de transport aeri, o a la duana de destinació al port, en cas de transport marítim, i les dades del document de transport electrònic s’hagin posat a la disposició d’aquesta duana d’acord amb els mitjans definits en l’autorització.
4. El titular del règim ha de notificar immediatament a les duanes de partida i de destinació totes les infraccions i les irregularitats que es produeixin.
5. El règim de trànsit de la Unió Europea es considera tancat, llevat que les autoritats duaneres hagin rebut informació o hagin determinat que no s’hi ha posat fi correctament.

Article 276. Mitjans de comunicació de l’NDD d’una operació de trànsit a les autoritats duaneres
Quan la duana de partida admet una declaració en règim de trànsit, hi assigna un NDD, que ha de ser presentat a la duana de destinació per qualsevol dels mitjans següents diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades:
a) Un codi de barres;
b) Un document d’acompanyament de trànsit;
c) Altres mitjans permesos per l’autoritat duanera de destinació. Els despatxos de duana habilitats per gestionar operacions de trànsit nacional, són els que figuren a l’annex
22. Excepcionalment, la duana pot autoritzar que la posada sota el règim del trànsit o el seu tancament es facin en un punt del territori on no hi hagi presència de cap despatx de duana habilitat. Aquestes autoritzacions se supediten al fet que el declarant hagi sol·licitat el servei d’escorta duanera, llevat que, per la naturalesa o l’import de la mercaderia, la duana no ho consideri necessari.

Article 277. Document d’acompanyament de trànsit nacional
Els requisits comuns en matèria de dades per al document d’acompanyament de trànsit i, si escau, per a la llista d’articles, han de contenir les dades a què es refereix l’annex 1.

Article 278. Escorta duanera
Per al trànsit de mercaderies d’alt valor, el declarant pot sol·licitar que el transport sigui escortat per la duana, i en aquests casos la duana pot dispensar el declarant de presentar una garantia. La petició ha de fer-se almenys quaranta-vuit hores abans de l’arribada de les mercaderies a la duana de partida, en aplicació de l’article 52 del codi, i està subjecta a la liquidació d’un preu públic. La duana valora cas per cas si el transport ha de ser escortat atenent les circumstàncies, el tipus de mercaderia i la disponibilitat d’efectius per poder fer aquesta escorta, i n’informa la persona interessada.

Article 279. Rebut visat per la duana de destinació
Un rebut visat per la duana de destinació a petició de la persona que presenta les mercaderies i la informació requerida per aquesta duana ha de contenir les dades previstes a l’annex 23.

Article 280. Venda al detall
(Article 211, apartat 1, lletra b , del codi) Les autoritzacions per a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge per al dipòsit duaner de mercaderies es concedeixen a condició que les instal·lacions d’emmagatzematge no s’utilitzin per a la venda al detall, llevat que es tracti de venda a distància, fins i tot a través d’Internet.

Article 281. Instal·lacions d’emmagatzematge especialment equipades
(Article 211, apartat 1, lletra b , del codi) Quan les mercaderies suposin un perill o puguin deteriorar les altres mercaderies o, per altres raons, requereixin instal·lacions especials, l’autorització per a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge per al dipòsit duaner de mercaderies pot especificar que les mercaderies només es poden emmagatzemar en instal·lacions d’emmagatzematge especialment equipades per rebre-les.

Article 282. Tipus d’instal·lacions d’emmagatzematge
(Article 211, apartat 1, lletra b , del codi) Les autoritzacions per a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge per al dipòsit duaner de mercaderies han d’especificar quin dels tipus de dipòsits duaners següents s’ha d’utilitzar en el marc de cada autorització:
a) Dipòsit duaner públic de tipus I;
b) Dipòsit duaner públic de tipus II;
c) Dipòsit duaner privat.

Article 283. Disposicions generals
(Article 211, apartat 1, lletra a , del codi) Llevat que hi hagi una disposició en contra, les autoritzacions per a la utilització del règim d’importació temporal es concedeixen a condició que l’estat de les mercaderies incloses en el règim continuï sent el mateix. No obstant això, s’han d’admetre les operacions de reparació i manteniment, incloses la revisió i la posada a punt de les mercaderies o les mesures adoptades amb la finalitat de garantir-ne la conservació o la conformitat amb els requisits tècnics indispensables per permetre’n la utilització en el règim.

Article 284. Importació temporal amb exempció parcial de drets d’importació
(Article 211, apartat 1, i article 250, apartat 2, lletra d , del codi)
1. L’autorització d’utilització del règim d’importació temporal amb exempció parcial de drets d’importació es concedeix respecte a les mercaderies que no compleixin tots els requisits necessaris per a l’exempció total de drets d’importació establerts en els articles 287 a 294 i els articles 298 a 314.
2. L’autorització d’utilització del règim d’importació temporal amb exempció parcial de drets d’importació no es concedeix per a les mercaderies fungibles.
3. L’autorització d’utilització del règim d’importació temporal amb exempció parcial de drets d’importació es concedeix a condició que s’aboni l’import dels drets d’importació exigible de conformitat amb l’article 252, apartat 1, paràgraf segon, del codi quan s’hagi tancat el règim.

Article 285. Disposicions generals
(Article 211, apartat 3, del codi) Es pot concedir l’exempció total de drets d’importació per a les mercaderies esmentades en els articles 286 a 289 i en l’article 291 també quan el sol·licitant i el titular del règim estiguin establerts al territori duaner del Principat d’Andorra. En aquesta subsecció, s’entén per ús comercial d’un mitjà de transport la utilització d’un mitjà de transport per al transport de persones a títol onerós o la utilització d’un mitjà de transport per al transport industrial o comercial de mercaderies, sigui o no a títol onerós. S’entén per ús privat d’un mitjà de transport la utilització d’un mitjà de transport distinta de la comercial.

Article 286. Palets (Article 250, apartat 2, lletra d , del codi)
Es concedeix per als palets l’exempció total de drets d’importació.

Article 287. Peces de recanvi, accessoris i equips per a palets
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació per a les peces de recanvi, els accessoris i els equips per a palets quan siguin importats temporalment per ser reexportats per separat o com a part de palets.

Article 288. Contenidors (Article 18, apartat 2, i article 250, apartat 2, lletra d , del codi)
1. Es concedeix l’exempció total de drets d’importació per als contenidors que portin en un lloc apropiat i ben visible les indicacions següents inscrites de manera duradora:
a) La identificació del propietari o de l’operador amb el nom complet o mitjançant un sistema d’identificació establert, excloent-ne símbols com ara emblemes o banderes;
b) Les marques i els números d’identificació del contenidor proporcionats pel propietari o l’operador;
c) La tara del contenidor, inclosos tots els elements permanents d’aquest darrer. En el cas dels contenidors considerats d’ús marítim o en el de qualsevol altre tipus de contenidor que utilitzi un prefix ISO normalitzat consistent en quatre majúscules acabades en U, la identificació del propietari o de l’operador principal i el número de sèrie i el dígit de control del contenidor s’han d’ajustar a la norma internacional ISO 6346 i als seus annexos.
2. Quan la sol·licitud d’autorització es presenti de conformitat amb l’article 212, apartat 1, els contenidors han de ser supervisats per una persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra o per una persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra que estigui representada al territori duaner del Principat d’Andorra. Aquesta persona ha de facilitar, amb sol·licitud prèvia, a les autoritats duaneres informació detallada sobre els moviments de cada contenidor al qual s’hagi concedit la importació temporal, amb indicació de les dates i els llocs d’entrada i descàrrega.

Article 289. Peces de recanvi, accessoris i equips per a contenidors
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació per a les peces de recanvi, els accessoris i els equips per a contenidors quan siguin importats temporalment per ser reexportats per separat o com a part de contenidors.

Article 290. Condicions per a la concessió d’una exempció total de drets d’importació per als mitjans de transport
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi)
1. A l’efecte d’aquest article, el terme mitjà de transport inclou les peces de recanvi, els accessoris i els equips normals que acompanyen els mitjans de transport.
2. Quan es declarin verbalment mitjans de transport per a la importació temporal de conformitat amb l’article 164, apartat 1, o per un altre acte de conformitat amb l’article 169, apartat 1, en relació amb l’article 173, apartat 1, s’ha de concedir l’autorització a la persona que tingui el control físic de les mercaderies en el moment d’atorgar el dret a disposar de les mercaderies per al règim d’importació temporal, llevat que aquesta persona actuï per compte d’una altra persona. En aquest cas, l’autorització s’ha de concedir a aquesta última persona.
3. Es concedeix l’exempció total de drets d’importació als mitjans de transport per carretera sempre que compleixin les condicions següents:
a) Que estiguin matriculats fora del territori duaner del Principat d’Andorra a nom d’una persona establerta fora d’aquest territori o, quan els mitjans de transport no estiguin matriculats, que pertanyin a una persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra;
b) Que siguin utilitzats per una persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra, sense perjudici del que disposen els articles 292, 293 i 294. En cas que una tercera persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra utilitzi aquests mitjans de transport a títol privat, s’ha de concedir l’exempció total de drets d’importació a condició que aquesta persona estigui degudament autoritzada per escrit pel titular de l’autorització.

Article 291. Peces de recanvi, accessoris i equips per a mitjans de transport no pertanyents al Principat d’Andorra
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació per a les peces de recanvi, els accessoris i els equips per a mitjans de transport quan siguin importats temporalment per ser reexportats per separat o com a part de mitjans de transport.

Article 292. Condicions per a la concessió d’una exempció total de drets d’importació a les persones establertes al territori duaner
del Principat d’Andorra (Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Les persones establertes al territori duaner del Principat d’Andorra gaudeixen de l’exempció total de drets d’importació quan es compleixi alguna de les condicions següents:
a) En el cas de mitjans de transport per carretera matriculats al territori duaner del Principat d’Andorra, que s’enganxi un remolc al mitjà de transport;
b) Que els mitjans de transport s’utilitzin en relació amb una situació d’emergència;
c) Que els mitjans de transport siguin utilitzats per una empresa d’arrendament per reexportar-los.

Article 293. Utilització de mitjans de transport per persones físiques que tinguin la residència habitual al territori duaner del Principat
d’Andorra (Article 250, apartat 2, lletra d , del codi)
1. Les persones físiques que tinguin la residència habitual al territori duaner del Principat d’Andorra gaudeixen de l’exempció total de drets d’importació respecte als mitjans de transport que utilitzin a títol privat i ocasionalment, a petició del titular de la matrícula, sempre que aquest darrer es trobi al territori duaner del Principat d’Andorra en el moment de la utilització.
2. Les persones físiques que tinguin la residència habitual al territori duaner del Principat d’Andorra gaudeixen de l’exempció total de drets d’importació respecte als mitjans de transport que hagin llogat en virtut d’un contracte escrit i utilitzin a títol privat amb un dels objectius següents:
a) Tornar al seu lloc de residència al territori duaner del Principat d’Andorra;
b) Sortir del territori duaner del Principat d’Andorra.
3. Les persones físiques que tenen la seva residència habitual en el territori duaner del Principat d’Andorra es beneficien d’una exoneració total dels drets a la importació per als mitjans de transport terrestres que han llogat en virtut d’un contracte escrit conclòs amb un servei professional de lloguer de vehicles i que utilitzin a títol privat.
4. Les persones físiques que tinguin la residència habitual al territori duaner del Principat d’Andorra gaudeixen de l’exempció total de drets d’importació respecte als mitjans de transport que utilitzin amb finalitats comercials o a títol privat, sempre que estiguin empleats pel propietari o l’arrendatari amb opció de compra o sense i que l’ocupador estigui establert fora d’aquest territori duaner. S’autoritza l’ús privat dels mitjans de transport en els trajectes entre el lloc de treball i el lloc de residència de l’empleat o per a l’acompliment per part d’aquest últim d’una tasca professional estipulada en el contracte de treball. A petició de les autoritats duaneres, la persona que utilitzi els mitjans de transport ha de presentar una còpia del seu contracte de treball.

Article 294. E xempció de drets d’importació per als mitjans de transport en els altres casos
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi)
1. Es concedeix l’exempció total de drets d’importació quan els mitjans de transport s’hagin de matricular al territori duaner del Principat d’Andorra en una sèrie provisional amb vista a la reexportació a nom d’una de les persones següents:
a) Una persona establerta fora d’aquest territori;
b) Una persona física que tingui la residència habitual en aquest territori quan aquesta persona estigui a punt de traslladar la residència habitual fora d’aquest territori.
2. Es pot concedir l’exempció total de drets d’importació en casos excepcionals quan els mitjans de transport siguin utilitzats amb finalitats comercials per persones establertes al territori duaner del Principat d’Andorra durant un període limitat.

Article 295. Tancament del règim d’importació temporal en casos relacionats amb els palets i els contenidors
(Article 215 del codi)
2. En el cas dels palets, el règim d’importació temporal es pot tancar quan siguin objecte d’exportació o reexportació palets del mateix tipus o valor que els que s’hagin inclòs en el règim.
3. En el cas dels contenidors, el règim d’importació temporal es tanca quan siguin objecte d’exportació o reexportació contenidors del mateix tipus o valor que els que s’hagin inclòs en el règim.

Article 296. Terminis per al tancament del règim d’importació temporal en el cas de mitjans de transport i contenidors
(Article 215, apartat 4, del codi) El tancament del règim d’importació temporal en el cas de mitjans de transport i contenidors s’ha de fer a partir del moment d’incloure les mercaderies en el règim en els terminis següents:
a) Per als mitjans de transport d’ús comercial diferents dels mitjans de transport ferroviari: el temps necessari per efectuar les operacions de transport;
b) Per als mitjans de transport per carretera utilitzats a títol privat:
i) Per estudiants: la durada de la seva estada al territori duaner del Principat d’Andorra amb l’única finalitat de cursar-hi els estudis; ii) Per a persones encarregades d’executar una missió durant un període de temps determinat: la durada de la seva estada al territori duaner del Principat d’Andorra amb l’única finalitat d’executar la missió encarregada; iii) En els altres casos, inclosos els animals de muntada o de tir i els seus aparells: sis mesos.
c) Per als mitjans de transport aeri d’ús privat: sis mesos;
d) Per als mitjans de transport marítim i fluvial d’ús privat: divuit mesos;
e) Per als contenidors, els seus equips i accessoris: dotze mesos.

Article 297. Terminis de reexportació en cas de serveis d’arrendament
(Article 211, apartat 1, i article 215, apartat 4, del codi)
1. Quan un mitjà de transport hagi estat importat temporalment al Principat d’Andorra amb exempció total de drets d’importació de conformitat amb l’article 290 i hagi estat retornat a una empresa d’arrendament establerta al territori duaner del Principat d’Andorra, la reexportació per la qual es tanca el règim d’importació temporal s’ha d’efectuar en el termini de sis mesos a partir de la data d’entrada del mitjà de transport al territori duaner del Principat d’Andorra. En cas que l’empresa d’arrendament torni a llogar el mitjà de transport a una persona establerta fora d’aquest territori o a persones físiques que tinguin la residència habitual al territori duaner del Principat d’Andorra, la reexportació per la qual es tanca el règim d’importació temporal s’ha d’efectuar en el termini de sis mesos a partir de la data d’entrada del mitjà de transport al territori duaner del Principat d’Andorra i en el termini de tres setmanes a partir de la formalització del nou contracte de lloguer. Es considera que la data d’entrada al territori duaner del Principat d’Andorra és la data de subscripció del contracte de lloguer en virtut del qual el mitjà de transport s’hagi utilitzat en el moment de l’entrada en aquest territori, llevat que consti de manera fefaent la data d’entrada real.
2. Es concedeix una autorització d’importació temporal d’un mitjà de transport al qual es refereix l’apartat 1, sempre que el mitjà de transport no s’utilitzi per a altres finalitats diferents de la reexportació.
3. En el cas a què es refereix l’article 293, apartat 2, el mitjà de transport, en el termini de tres setmanes a partir de la subscripció del contracte de lloguer o relloguer, s’ha de retornar a l’empresa d’arrendament establerta al territori duaner del Principat d’Andorra, quan el mitjà de transport sigui utilitzat per la persona física per tornar al seu lloc de residència al territori duaner del Principat d’Andorra, o ha de ser reexportat quan el mitjà de transport sigui utilitzat per aquesta per sortir del territori duaner del Principat d’Andorra.
4. En el cas previst a l’article 293, apartat 3, el mitjà de transport terrestre és reexportat en el termini de vuit dies a comptar del moment en què es posa sota el règim d’importació temporal.

Article 298. Efectes personals i mercaderies importades per viatgers amb finalitats esportives
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte a les mercaderies importades per viatgers que tinguin la residència fora del territori duaner del Principat d’Andorra quan es compleixi una de les condicions següents:
a) Que les mercaderies siguin efectes personals raonablement necessaris per al viatge;
b) Que les mercaderies estiguin destinades a ser utilitzades amb finalitats esportives.

Article 299. Material destinat a combatre els efectes de les catàstrofes
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte al material destinat a combatre els efectes de les catàstrofes quan s’utilitzi en el marc de les mesures adoptades per combatre els efectes de les catàstrofes o de situacions similars que afectin el territori duaner del Principat d’Andorra. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 300. Material mèdic, quirúrgic i de laboratori
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte al material mèdic, quirúrgic i de laboratori que sigui objecte d’un préstec efectuat a petició d’un hospital o d’un establiment sanitari en situació de gran urgència per pal·liar una insuficiència dels seus equips o instal·lacions i es destini a finalitats diagnòstiques o terapèutiques. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 301. Animals (Article 250, apartat 2, lletra d , del codi)
Es concedeix l’exempció total de drets d’importació als animals que pertanyin a una persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 302. Mercaderies destinades a ser utilitzades en zones frontereres
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació a les mercaderies següents destinades a ser utilitzades en zones frontereres:
a) Els equips propietat de persones establertes en una zona fronterera d’un país tercer adjacent a la zona fronterera del Principat d’Andorra on s’hagin d’utilitzar les mercaderies i que siguin utilitzats per aquestes persones;
b) Els productes utilitzats en projectes destinats a la construcció, la reparació o el manteniment d’infraestructures en zones frontereres del Principat d’Andorra sota la responsabilitat de les autoritats públiques. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra per a les mercaderies mencionades a la lletra b .

Article 303. Suports de so, d’imatges o d’informació i material publicitari
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte a les mercaderies següents:
a) Els suports de so, d’imatges o d’informació subministrats gratuïtament i utilitzats per a finalitats de demostració abans de la comercialització, la producció de so, el doblatge o la reproducció;
b) El material utilitzat exclusivament amb finalitats publicitàries, que inclou els mitjans de transport especialment equipats per a aquestes finalitats.

Article 304. M aterial professional
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi)
1. Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte al material professional que compleixi les condicions següents:
a) Que pertanyi a una persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra;
b) Que sigui importat per una persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra o per un empleat del propietari establert al territori duaner del Principat d’Andorra;
c) Que sigui utilitzat per l’importador o sota la seva supervisió, excepte en el cas de les coproduccions audiovisuals.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte als instruments de música portàtils importats temporalment per viatgers amb la finalitat de ser utilitzats com a material professional. Els viatgers poden tenir la residència habitual dins o fora del territori duaner del Principat d’Andorra.
3. No es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte al material professional que s’hagi d’utilitzar per a qualsevol de les activitats següents:
a) La fabricació industrial de mercaderies;
b) L’embalatge industrial de mercaderies;
c) L’explotació de recursos naturals;
d) La construcció, la reparació o el manteniment d’edificis;
e) L’execució de treballs de moviment de terra o projectes similars. Les lletres c , d i e no s’apliquen a les eines manuals.

Article 305. Material pedagògic i científic
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte al material pedagògic i científic quan es compleixin les condicions següents:
a) Que pertanyi a una persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra;
b) Que sigui importat per centres científics, d’ensenyament o de formació professional públics o privats sense ànim de lucre, i s’utilitzi exclusivament en l’ensenyament, la formació professional o la recerca científica sota la responsabilitat del centre d’importació;
c) Que s’importi en un nombre raonable, tenint en compte l’objecte de la importació;
d) Que no s’utilitzi amb finalitats purament comercials. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 306. Envasos (Article 250, apartat 2, lletra d , del codi)
Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte a les mercaderies següents:
a) Els envasos importats plens i destinats a la reexportació, plens o buits;
b) Els envasos importats buits i destinats a la reexportació, plens. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 307. Motlles, matrius, clixés, dibuixos, projectes, instruments de mesura, control i verificació i altres objectes similars
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total dels drets d’importació respecte als motlles, les matrius, els clixés, els dibuixos, els projectes, els instruments de mesura, control i verificació i altres objectes similars quan es compleixin les condicions següents:
a) Que pertanyin a una persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra;
b) Que siguin utilitzats per una persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra i que més del 50% de la producció resultant d’utilitzar-los s’exporti fora d’aquest territori. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 308. Eines i instruments especials
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte a les eines i els instruments especials quan es compleixin les condicions següents:
a) Que pertanyin a una persona establerta fora del territori duaner del Principat d’Andorra;
b) Que es posin a la disposició d’una persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra per fabricar mercaderies i que més del 50% de la producció resultant d’utilitzar-los s’exporti fora d’aquest territori. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 309. Mercaderies utilitzades per efectuar assajos o sotmetre-s’hi
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte a les mercaderies que es trobin en una de les situacions següents:
a) Que s’hagin de sotmetre a assajos, experiments o demostracions;
b) Que s’hagin de sotmetre a un assaig d’acceptació satisfactòria previst en un contracte de venda;
c) Que s’utilitzin per efectuar assajos, experiments o demostracions que no constitueixin una activitat lucrativa. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 310. Mostres (Article 250, apartat 2, lletra d , del codi)
Es concedeix l’exempció total de drets d’importació per a les mostres que s’utilitzin amb l’única finalitat de ser presentades en una demostració al territori duaner del Principat d’Andorra o de ser-ne objecte, sempre que la quantitat de les mostres sigui adequada per a aquest ús. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 311. Mitjans de producció de substitució
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte als mitjans de producció de substitució posats provisionalment a la disposició d’un client pel proveïdor o el reparador, en espera del subministrament o de la reparació de mercaderies similars. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 312. Mercaderies destinades a actes o a la venda en determinades situacions
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi)
1. Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte a les mercaderies que es destinin a ser exposades o a ser utilitzades en una exposició pública no organitzada exclusivament amb la finalitat de vendre les mercaderies en qüestió, o a les mercaderies obtingudes en un acte d’aquesta naturalesa a partir de mercaderies incloses en el règim d’importació temporal. En casos excepcionals, les autoritats duaneres poden concedir l’exempció total de drets d’importació respecte a les mercaderies que s’hagin d’exhibir o utilitzar en altres actes, o a les mercaderies obtingudes en aquests altres actes a partir de mercaderies incloses en el règim d’importació temporal.
2. Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte a les mercaderies subministrades pel propietari per inspeccionar-les a una persona al Principat d’Andorra que tingui el dret a comprar-les després de la inspecció.
3. Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte a:
a) Els objectes d ’art, els objectes de col·lecció i les antiguitats, en els termes definits en l’annex IX de la Directiva 2006/112/CE, importats per ser exposats amb vista a la seva possible venda;
b) Les mercader ies de segona mà importades per ser venudes en subhasta.
4. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 313. Peces de recanvi, accessoris i equips
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es concedeix l’exempció total de drets d’importació respecte a les peces de recanvi, els accessoris i els equips que s’utilitzin per a la reparació i el manteniment, incloses la revisió, la posada al punt i les mesures de conservació, de les mercaderies incloses en el règim d’importació temporal. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 314. Altres mercaderies
(Article 250, apartat 2, lletra d , del codi) Es pot concedir l’exempció total de drets d’importació respecte a les mercaderies diferents de les esmentades en els articles 286 a 294 i 298 a 313, o que no compleixin les condicions establertes en aquests articles, en qualsevol de les situacions següents:
a) Quan les mercaderies són importades ocasionalment durant un període no superior a tres mesos;
b) Quan les mercaderies són importades en situacions especials sense incidència econòmica al Principat d’Andorra. El sol·licitant i el titular del règim poden estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra en els casos previstos a la lletra b .

Article 315. Tancament especial de les mercaderies destinades a esdeveniments o a la venda
(Article 215 del codi) A l’efecte del tancament del règim d’importació temporal de les mercaderies esmentades en l’article 312, apartat 1, d’aquest Reglament, excepte les que estiguin subjectes a impostos especials, es considera reexportació el seu consum, destrucció o distribució gratuïta al públic amb motiu d’un esdeveniment, sempre que la quantitat es correspongui amb la naturalesa d’aquest esdeveniment, el nombre de visitants i el grau de participació del titular del règim en aquest esdeveniment.

Article 316. Terminis especials de tancament
(Article 215, apartat 4, del codi)
1. En el cas de les mercaderies indicades en l’article 309, lletra c , l’article 311 i l’article 312, apartat 2, el termini de tancament és de sis mesos a partir del moment en què les mercaderies s’hagin inclòs en el règim d’importació temporal.
2. En el cas dels animals a què es refereix l’article 301, el termini de tancament no és inferior a dotze mesos a partir del moment en què els animals s’hagin inclòs en el règim d’importació temporal.

Article 317. Dades que s’han d’incloure en la declaració a la duana
(Article 6, apartat 2, del codi)
1. Quan les mercaderies incloses en el règim d’importació temporal s’incloguin posteriorment en un règim duaner que permeti que el tancament del règim d’importació temporal s’efectuï de conformitat amb l’article 215, apartat 1, del codi, la declaració a la duana per al règim duaner posterior, excepte el quadern ATA, ha d’incloure la indicació “TA” i el número d’autorització, si escau.
2. Quan les mercaderies incloses en el règim d’importació temporal es reexportin de conformitat amb l’article 270, apartat 1, del codi, la declaració de reexportació, excepte el quadern ATA, ha de contenir les dades a què es refereix l’apartat 1.

Article 318. Obligació del titular d’una autorització de destinació particular
(Article 211, apartat 1, lletra a , del codi) Es concedeix una autorització d’utilització del règim de destinació particular sempre que el titular de l’autorització es comprometi a complir una de les obligacions següents:
a) Utilitzar les mercaderies per a les finalitats establertes per a l’aplicació de l’exempció de drets o del tipus reduït de drets;
b) Transferir l’obligació prevista per la lletra a a una altra persona en les condicions establertes per les autoritats duaneres.

Article 319. Autorització (Article 211 del codi)
1. L’autorització d’un règim de transformació ha d’especificar les mesures per acreditar un dels punts següents:
a) Que els productes transformats són resultat de la transformació de mercaderies incloses en un règim de transformació;
b) Que es compleixen les condicions per utilitzar mercaderies equivalents, de conformitat amb l’article 223 del codi, o el sistema d’intercanvis estàndard, de conformitat amb l’article 261 del codi.
2. Es pot concedir una autorització de perfeccionament actiu respecte a les ajudes a la producció en el sentit de l’article 5, apartat 39, lletra e , del codi, a excepció de les mercaderies següents:
a) Els combustibles i les fonts d’energia diferents dels necessaris per a la prova de productes transformats o la detecció de defectes de les mercaderies incloses en el règim que s’hagin de reparar;
b) Els lubrificants diferents dels necessaris per a la prova, l’ajustament o el buidatge de productes transformats;
c) Els materials i les eines.
3. Només es concedeix una autorització de perfeccionament actiu quan es compleixin les condicions següents:
a) L’espècie o l’estat de les mercaderies en el moment d’incloure’s en el règim no es pot restablir econòmicament després de la transformació;
b) La utilització del règim no pot ocasionar l’elusió de les normes en matèria d’origen i de les restriccions quantitatives aplicables a les mercaderies importades. El paràgraf primer no s’aplica quan l’import dels drets d’importació es determini de conformitat amb l’article 86, apartat 3, del codi.

Article 320. Informació detallada que s’ha d’incloure en la declaració a la duana per al perfeccionament actiu
(Article 6, apartat 2, del codi)
1. Quan les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu o els productes transformats resultants s’incloguin posteriorment en un règim duaner que permeti que el tancament del règim de perfeccionament actiu s’efectuï de conformitat amb l’article 215, apartat 1, del codi, la declaració a la duana relativa al règim duaner posterior, excepte el quadern ATA, ha d’incloure la indicació “IP” i el número d’autorització pertinent o INF, si escau. Quan les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu siguin objecte de mesures específiques de política comercial i aquestes mesures continuïn sent aplicables en el moment en què les mercaderies, sigui en forma de productes transformats o no, s’incloguin en un règim duaner posterior, la declaració a la duana per al règim duaner posterior ha de contenir les dades que recull el paràgraf primer, així com la indicació “CPM”.
2. Quan les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu es reexportin de conformitat amb l’article 270, apartat 1, del codi, la declaració de reexportació ha de contenir les dades que estableix l’apartat 1.

Article 321. Perfeccionament passiu
IM/EX (Article 211, apartat 1, del codi)
1. En el cas de perfeccionament passiu IM/EX, s’ha d’especificar en l’autorització el termini en què les mercaderies posades en lliure disposició que s’hagin substituït per mercaderies equivalents s’inclouran en el règim de perfeccionament passiu. Aquest termini no pot ser superior a sis mesos. A petició del titular de l’autorització, el termini es pot prorrogar fins i tot després del venciment, a condició que el termini total no sigui superior a un any.
2. En el cas d’importació prèvia de productes transformats, s’ha de constituir una garantia que cobreixi l’import dels drets d’importació que seria exigible si les mercaderies posades en lliure disposició substituïdes no s’arribessin a incloure en el règim de perfeccionament passiu de conformitat amb l’apartat 1.

Article 322. Reparació a l’empara del règim de perfeccionament passiu
(Article 211, apartat 1, del codi) En cas que se sol·liciti el règim de perfeccionament passiu per efectuar una reparació, les mercaderies d’exportació temporal s’han de poder reparar i el règim no s’ha d’utilitzar per millorar les prestacions tècniques de les mercaderies.

Article 323. Casos especials de tancament del règim de perfeccionament actiu
IM/EX (Article 215 del codi)
1. A l’efecte de tancament del règim de perfeccionament actiu IM/EX, es considera una reexportació:
a) el subministrament de productes transformats a persones que es puguin beneficiar de les franquícies de drets d’importació derivades de l’aplicació de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques, del 18 d’abril de 1961, del Conveni de Viena sobre relacions consulars, del 24 d’abril de 1963, o del Conveni de Nova York sobre missions especials, del 16 de desembre de 1969;
b) El subministrament d’aeronaus;
c) El subministrament d’astronaus i d’equip relacionat;
d) El subministrament de productes transformats principals als quals s’apliqui una franquícia de drets d’importació erga omnes nul·la;
e) La disposició, de conformitat amb les disposicions pertinents, dels productes transformats secundaris la destrucció dels quals sota vigilància duanera estigui prohibida per motius ambientals.
2. Les disposicions de l’apartat 1 no són aplicables:
a) Quan, si són declarades per a la posada en lliure disposició, les mercaderies no posades en lliure disposició incloses en el règim de perfeccionament actiu IM/EX estan subjectes a mesures de política comercial, a drets antidúmping provisionals o definitius, a drets compensatoris, a mesures de salvaguarda o a un dret addicional derivat de la suspensió de concessions. No obstant això, l’apartat 1 no s’aplica quan les mercaderies no posades en lliure disposició col·locades sota el règim del perfeccionament actiu IM/EX estarien sotmeses a una vigilància prèvia de la Unió Europea, si haguessin estat declarades per a la posada en lliure pràctica, sota reserva que el titular de l’autorització del perfeccionament actiu IM/EX lliuri les dades d’acord amb la vigilància corresponent.
b) Quan es pugui originar un deute duaner de conformitat amb l’article 78, apartat 1, del codi respecte de les mercaderies no originàries incloses en el règim de perfeccionament actiu IM/EX, si el titular de l’autorització té la intenció de reexportar els productes transformats.
3. En el cas que preveu l’apartat 1, lletra b , la duana supervisora ha d’autoritzar el tancament del règim de perfeccionament actiu IM/EX a partir de la primera utilització de les mercaderies incloses en el règim per a la fabricació, la reparació (inclòs el manteniment), la modificació o la transformació d’aeronaus, o de parts d’aquestes darreres, a condició que els registres del titular del règim permetin comprovar que el règim s’aplica i es gestiona de manera correcta.
4. En el cas que preveu l’apartat 1, lletra c , la duana supervisora ha d’autoritzar el tancament del règim de perfeccionament actiu IM/EX a partir de la primera utilització de les mercaderies incloses en el règim per a la fabricació, la reparació (inclòs el manteniment), la modificació o la transformació de satèl·lits, dels vehicles de llançament i de l’equip a terra, o de parts d’aquests darrers que siguin part integrant dels sistemes, a condició que els registres del titular del règim permetin comprovar que el règim s’aplica i es gestiona de manera correcta.
5. En el cas que preveu l’apartat 1, lletra d, la duana supervisora ha d’autoritzar el tancament del règim de perfeccionament actiu IM/EX a partir de la primera utilització de les mercaderies incloses en el règim en operacions de transformació relacionades amb els productes transformats subministrats o de parts d’aquests darrers, a condició que els registres del titular del règim permetin comprovar que el règim s’aplica i es gestiona de manera correcta.
6. En el cas que preveu l’apartat 1, lletra e , el titular del règim de perfeccionament actiu ha de demostrar que el tancament del règim de perfeccionament actiu IM/EX, de conformitat amb les disposicions aplicables normalment, és impossible o inviable econòmicament.

Article 324. Productes transformats o mercaderies que es consideren posats en lliure disposició
(Article 215 del codi)
1. En cas que l’autorització de perfeccionament actiu IM/EX especifiqui que els productes transformats o les mercaderies inclosos en el règim es consideren posats en lliure disposició si no s’han inclòs en un règim duaner posterior o reexportat després de l’expiració del termini de tancament, la declaració a la duana per a la posada en lliure disposició es considera presentada i admesa, i el dret a disposar concedit, en la data d’expiració del termini de tancament.
2. En els casos que preveu l’apartat 1, els productes o les mercaderies inclosos en el règim de perfeccionament actiu IM/EX es converteixen en mercaderies posades en lliure disposició en el moment de la comercialització.

Article 325. Termini per a la presentació de declaracions prèvies a la sortida
(Article 263, apartat 1, del codi)
1. La declaració prèvia a la sortida a què es refereix l’article 263 del codi s’ha de presentar a la duana competent en els terminis següents:
a) En el cas del trànsit aeri, a tot tardar trenta minuts abans de la partida d’un aeroport situat al territori duaner del Principat d’Andorra;
b) En el cas del trànsit per carretera, a tot tardar una hora abans que les mercaderies hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra;
2. En les situacions següents, el termini per presentar la declaració prèvia a la sortida és l’aplicable al mitjà de transport actiu utilitzat per sortir del territori duaner del Principat d’Andorra:
a) Quan les mercaderies hagin arribat a la duana de sortida en un altre mitjà de transport des del qual es transfereixen abans de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra (transport intermodal);
b) Quan les mercaderies hagin arribat a la duana de sortida en un mitjà de transport que al seu torn és transportat en un mitjà de transport actiu en sortir del territori duaner del Principat d’Andorra (transport combinat).
3. Els terminis a què es refereixen els apartats 1 i 2 no s’apliquen en cas de força major.

Article 326. Mercaderies no cobertes per una declaració prèvia a la sortida
(Article 267 del codi) Quan es comprovi que les mercaderies que hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra no estan cobertes per una declaració prèvia a la sortida, i llevat que hi hagi una dispensa de l’obligació de presentar-la, la sortida de les mercaderies està supeditada a la presentació d’aquesta declaració.

Article 327. Dispensa de l’obligació de presentar una declaració prèvia a la sortida
(Article 263, apartat 2, lletra b , del codi)
1. Sense perjudici de l’obligació de presentar una declaració a la duana de conformitat amb l’article 158, apartat 1, del codi, o una declaració de reexportació de conformitat amb l’article 270, apartat 1, del codi, es dispensa de l’obligació de presentar una declaració prèvia a la sortida respecte a les mercaderies següents:
a) L’energia elèctrica;
b) Les mercaderies que surtin mitjançant conductes;
c) Els objectes de correspondència;
d) Les mercaderies enviades a l’empara de les normes dels actes de la Unió Postal Universal;
e) Els efectes i el mobiliari definits en l’article 1, apartat 2, lletra a , de la Llei 33/2012 , del 22 de novembre, del règim de franquícies duaneres, sempre que no siguin transportats a l’empara d’un contracte de transport;
f) Les mercaderies incloses en l’equipatge personal dels viatgers;
g) Les mercaderies a què es refereix l’article 170, apartat 1, amb excepció, quan es transportin a l’empara d’un contracte de transport, de:
i) Els palets, les peces de recanvi, els accessoris i els equips per a palets; ii) Els contenidors, les peces de recanvi, els accessoris i els equips per a contenidors; iii) Els mitjans de transport, les peces de recanvi, els accessoris i els equips per a mitjans de transport;
h) Les mercaderies a l’empara de quaderns ATA;
i) Mercaderies en relació amb les quals es pugui demanar una exempció d’impostos de conformitat amb la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques, del 18 d’abril de 1961, la Convenció de Viena sobre relacions consulars, del 24 d’abril de 1963, altres convencions consulars o la Convenció de Nova York, del 16 de desembre de 1969, sobre les missions especials;
j) Mercaderies subministrades per incorporar-les com a peces o accessoris en aeronaus i per al funcionament dels motors, la maquinària i altres equips d’aeronaus, així com productes alimentaris i altres articles per al consum o la venda a bord;
k) Les mercaderies expedides en el territori duaner del Principat d’Andorra amb destinació Ceuta i Melilla, Gibraltar, Helgoland, la República de San Marino, l’Estat de la Ciutat del Vaticà o la comuna de Livigno;
l) En el transport de mercaderies entre els territoris duaners del Principat d’Andorra i de la Unió Europea, en aplicació del protocol que estén a les mesures duaneres de seguretat l’Acord en forma d’intercanvi de cartes entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Econòmica Europea, del 27 de gener del 2011.
2. Es dispensa de l’obligació de presentar una declaració prèvia a la sortida en relació amb les mercaderies que es trobin en les situacions següents:
a) Quan, en un aeroport, les mercaderies no es descarreguin del mitjà de transport en què s’hagin transportat fins al territori duaner del Principat d’Andorra i en què s’hagin de conduir fora d’aquest territori;
b) Quan les mercaderies s’hagin carregat en un aeroport anterior situat al territori duaner del Principat d’Andorra en el qual s’hagi presentat una declaració prèvia a la sortida o sigui aplicable una exempció de l’obligació de presentar una declaració prèvia a la sortida i romanguin a bord del mitjà de transport en què s’hagin de conduir fora del territori duaner del Principat d’Andorra;
c) Quan les mercaderies en dipòsit temporal o incloses en el règim de zona franca es transbordin del mitjà de transport en què han estat conduïdes fins a la instal·lació d’emmagatzematge temporal o la zona franca en qüestió, sota supervisió de la mateixa duana, a una aeronau que les conduirà fora del territori duaner del Principat d’Andorra, sempre que es compleixin les condicions següents:
i) Que el transbord es dugui a terme dins els catorze dies següents a la presentació de les mercaderies, de conformitat amb els articles 144 o 245 del codi o, en circumstàncies excepcionals, en un termini més prolongat, autoritzat per les autoritats duaneres, quan el període de catorze dies no sigui suficient per fer front a aquestes circumstàncies; ii) Que les autoritats duaneres disposin d’informació relativa a les mercaderies; iii) Que el transportista no tingui coneixement que s’hagin produït canvis quant a la destinació o al destinatari de les mercaderies;
d) Quan les mercaderies s’hagin introduït al territori duaner del Principat d’Andorra, però hagin estat refusades per l’autoritat duanera competent i s’hagin reexpedit immediatament al país d’exportació.

Article 328. Determinació de la duana de sortida
(Article 159, apartat 3, del codi)
1. Excepte quan siguin aplicables els apartats 2 i 3, la duana de sortida és la duana competent respecte del lloc a partir del qual les mercaderies surtin del territori duaner del Principat d’Andorra cap a una destinació fora d’aquest territori.
2. Quan les mercaderies es carreguin en una aeronau per ser transportades sense que hi hagi un transbordament a una destinació fora del territori duaner del Principat d’Andorra, la duana de sortida és la duana competent respecte del lloc on les mercaderies es carreguin a l’aeronau.
3. Quan, després d’haver estat objecte del dret a disposar per a l’exportació, les mercaderies s’incloguin en un règim de trànsit de la Unió Europea, la duana de sortida és la duana de partida de l’operació de trànsit.
4. Quan s’hagi de presentar una notificació de reexportació de conformitat amb l’article 274, apartat 1, del codi, la duana de sortida és la duana competent respecte del lloc on les mercaderies es trobin en zona franca o en dipòsit temporal.

Article 329 Comunicació entre les duanes d’exportació i de sortida (Article 267, apartat 1, del codi) Excepte en els casos en què la declaració a la duana adopti la forma d’una inscripció en els registres del declarant, de conformitat amb l’article 182 del codi, en el moment del dret a disposar de les mercaderies, la duana d’exportació ha de transmetre les dades de la declaració d’exportació a la duana de sortida declarada. Aquestes dades s’han de determinar a partir de les dades, rectificades si escau, que figuren en la declaració d’exportació.

Article 330. Presentació de les mercaderies a la duana de sortida
(Article 267 del codi)
1. La persona que presenti les mercaderies a la sortida ha d’indicar, en el moment de presentar-les a la duana de sortida:
a) L’NDD de la declaració d’exportació o de reexportació;
b) Qualsevol discrepància entre les mercaderies declarades i objecte del dret a disposar per a l’exportació i les presentades, inclosos els casos en què les mercaderies hagin estat reenvasades o introduïdes en contenidors abans de ser presentades a la duana de sortida;
c) Quan només es presenti una part de les mercaderies cobertes per una declaració d’exportació o de reexportació, la persona que les presenti ha d’indicar així mateix la quantitat efectiva de mercaderies presentades. No obstant això, quan les mercaderies es presentin envasades o introduïdes en contenidors, ha de notificar el nombre d’embalums i, quan es presentin en contenidors, els números d’identificació d’aquests darrers.
2. Les mercaderies declarades per a l’exportació o la reexportació es poden presentar en una duana de sortida diferent de la indicada en la declaració d’exportació o de reexportació.

Article 331. Formalitats de sortida de les mercaderies
(Article 267 del codi)
1. Quan les mercaderies que hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra estiguin subjectes a controls duaners, la duana de sortida les ha d’examinar basant-se en la informació que rebi de la duana d’exportació.
2. Quan la persona que presenti les mercaderies indiqui, o la duana de sortida constati, que falten algunes de les mercaderies declarades per a l’exportació, la reexportació o el perfeccionament passiu en el moment de presentar-les a la duana de sortida, aquesta duana n’ha d’informar la duana d’exportació.
3. Quan la persona que presenti les mercaderies indiqui, o la duana de sortida constati, que algunes de les mercaderies presentades a la duana de sortida excedeixen les declarades per a l’exportació, la reexportació o el perfeccionament passiu, aquesta duana ha de denegar la sortida de les mercaderies en excés fins que s’hagi presentat una declaració d’exportació o reexportació en relació amb aquestes mercaderies. Aquesta declaració d’exportació o reexportació es pot presentar a la duana de sortida.
4. Quan la persona que presenti les mercaderies indiqui, o la duana de sortida constati, que hi ha discrepàncies entre la naturalesa de les mercaderies declarades per a l’exportació, la reexportació o el perfeccionament passiu i la de les presentades a la duana de sortida, aquesta darrera n’ha de denegar la sortida fins que s’hagi presentat una declaració d’exportació o reexportació en relació amb aquestes mercaderies i n’ha d’informar la duana d’exportació. Aquesta declaració d’exportació o reexportació es pot presentar a la duana de sortida.
5. El transportista ha de notificar la sortida de les mercaderies a la duana de sortida facilitant tota la informació següent:
a) El número de referència de l’enviament o el número de referència del document de transport;
b) Quan les mercaderies es presentin en embalums o en contenidors, el nombre d’embalums i, quan es presentin en contenidors, el número d’identificació d’aquests darrers;
c) L’NDD de la declaració d’exportació o de reexportació, si escau.
6. Als efectes de l’apartat 5, la persona que lliuri les mercaderies al transportista li ha de facilitar la informació que indica aquest apartat.

Article 332. Vigilància de les mercaderies objecte del dret a disposar per a la sortida i intercanvi d’informació entre duanes
(Article 267 del codi)
1. Un cop que les mercaderies hagin estat objecte del dret a disposar per a la sortida, la duana de sortida les ha de vigilar fins que es traslladin fora del territori duaner del Principat d’Andorra.
2. Quan les duanes de sortida i d’exportació no coincideixin, la primera ha d’informar la segona sobre la sortida de les mercaderies.
3. Quan les duanes de sortida i d’exportació no coincideixin i es denegui la sortida de les mercaderies, la duana de sortida n’ha d’informar la duana d’exportació.
4. Quan les mercaderies cobertes per una declaració d’exportació o reexportació es traslladin a la una duana de sortida i després surtin del territori duaner del Principat d’Andorra en diversos enviaments degut a circumstàncies imprevistes, la duana de sortida informa la duana d’exportació de la sortida de les mercaderies únicament quan totes les mercaderies han sortit del territori duaner del Principat d’Andorra.
5. Quan les mercaderies cobertes per una declaració d’exportació o reexportació es traslladin a una duana de sortida i, a causa de circumstàncies imprevistes, abandonin posteriorment el territori duaner del Principat d’Andorra agrupades en diversos enviaments, la duana de sortida ha d’informar la duana d’exportació sobre la sortida de cada enviament.
6. Quan les mercaderies hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra, el transportista, a petició de les autoritats duaneres competents al punt de sortida, ha de proporcionar informació sobre aquestes mercaderies. Aquesta informació ha de constar d’un dels elements següents:
a) L’NDD de la declaració d’exportació;
b) Una còpia del contracte de transport únic per a les mercaderies en qüestió;
c) El número de referència de l’enviament o el número de referència del document de transport i, en cas que les mercaderies es presentin en embalums o en contenidors, el nombre d’embalums i, quan es presentin en contenidors, el número d’identificació d’aquests darrers.

Article 333. Mitjans d’intercanvi d’informació en casos de presentació de mercaderies a la duana de sortida
(Article 6, apartat 3, lletra a , del codi) Quan les mercaderies es presentin a la duana de sortida de conformitat amb l’article 267, apartat 2, del codi, es poden utilitzar mitjans d’intercanvi d’informació diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades per a:
a) La identificació de la declaració d’exportació;
b) Les comunicacions referents a les discrepàncies entre les mercaderies declarades i despatxades per al règim d’exportació i les mercaderies presentades.

Article 334. Certificació de la sortida de les mercaderies
(Article 267 del codi)
1. La duana d’exportació ha de certificar a l’exportador o al declarant la sortida de les mercaderies en els casos següents:
a) Quan aquesta duana hagi estat informada de la sortida de les mercaderies per la duana de sortida;
b) Quan aquesta duana coincideixi amb la duana de sortida i les mercaderies hagin sortit;
c) Quan aquesta duana consideri que les proves presentades de conformitat amb l’article 335, apartat 4, d’aquest Reglament són suficients.
2. Quan la duana d’exportació certifiqui la sortida de les mercaderies de conformitat amb l’apartat 1, lletra c , n’ha d’informar la duana de sortida.

Article 335. Procediment d’investigació
(Article 267 del codi)
1. Quan, transcorreguts quaranta-vuit dies des del dret a disposar de les mercaderies per ser exportades, la duana d’exportació no hagi estat informada de la sortida, pot sol·licitar al declarant que li comuniqui la data i la duana de sortida a partir de la qual les mercaderies hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra.
2. El declarant pot informar la duana d’exportació, per iniciativa pròpia, sobre la data i la duana de sortida a partir de la qual les mercaderies hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra.
3. Quan el declarant faciliti informació a la duana d’exportació de conformitat amb els apartats 1 o 2, li pot demanar que certifiqui la sortida. A aquest efecte, la duana d’exportació ha de sol·licitar informació sobre la sortida de les mercaderies a la duana de sortida, que ha de respondre en el termini de deu dies. Quan la duana de sortida no respongui dins el termini fixat, la duana d’exportació n’ha d’informar el declarant.
4. Quan la duana d’exportació informi el declarant que la duana de sortida no ha respost en el termini indicat en l’apartat 3, aquest darrer pot aportar proves a la duana d’exportació que les mercaderies han sortit del territori duaner del Principat d’Andorra. Aquestes proves es poden proporcionar, en particular, per un dels mitjans següents o una combinació d’aquests mitjans:
a) Una còpia de l’albarà, signat o autenticat pel destinatari fora del territori duaner del Principat d’Andorra;
b) El justificant del pagament;
c) La factura;
d) L’albarà;
e) Un document signat o autenticat per l’operador econòmic que hagi transportat les mercaderies fora del territori duaner del Principat d’Andorra;
f) Un document elaborat per l’autoritat duanera d’un tercer país, de conformitat amb les normes i els procediments aplicables en aquell país;
g) Els registres dels operadors econòmics relatius a les mercaderies subministrades als vaixells, les aeronaus i les instal·lacions en alta mar.

Article 336. Declaració d’exportació o reexportació de mercaderies en diversos enviaments
(Article 162 del codi) Quan estigui previst treure les mercaderies del territori duaner del Principat d’Andorra en diversos enviaments, cadascun ha d’anar emparat per una declaració d’exportació o de reexportació separada.

Article 337. P resentació a posteriori d’una declaració d’exportació o de reexportació
(Articles 162 i 267 del codi)
1. Quan, malgrat requerir-se una declaració d’exportació o de reexportació, les mercaderies hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra sense disposar-ne, l’exportador ha de presentar una declaració d’exportació o de reexportació a posteriori. La declaració s’ha de presentar a la duana competent respecte del lloc on estigui establert l’exportador. Aquesta duana ha de certificar a l’exportador la sortida de les mercaderies sempre que estimi que, si la declaració s’hagués presentat abans de la sortida de les mercaderies del territori duaner del Principat d’Andorra, se n’hauria concedit igualment el dret a disposar, i disposi de proves que les mercaderies han sortit del territori duaner del Principat d’Andorra.
2. Quan les mercaderies posades en lliure disposició que estaven destinades a ser reimportades hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra, però ja no estiguin destinades a la reimportació, i, si no hi hagués hagut la intenció de reimportar-les, haurien requerit un tipus diferent de declaració, l’exportador pot presentar una declaració d’exportació a posteriori, en substitució de l’original, a la duana d’exportació. La duana ha de certificar a l’exportador la sortida de les mercaderies. No obstant això, en cas que les mercaderies hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra a l’empara d’un quadern ATA, la duana d’exportació ha de certificar a l’exportador la sortida de les mercaderies, sempre que el full i la matriu de reimportació del quadern ATA s’invalidin.

Article 338. Presentació d’una declaració de reexportació de les mercaderies a l’empara d’un quadern ATA (Article 159, apartat 3, del
codi) És competent per a la reexportació de les mercaderies a l’empara d’un quadern ATA la duana de sortida.

Article 339. Utilització dels quaderns ATA com a declaració d’exportació
(Article 162 del codi)
1. Els quaderns ATA s’han d’assimilar a declaracions d’exportació quan hagin estat expedits a Andorra.
2. Els quaderns ATA no s’han d’utilitzar com a declaracions d’exportació en relació amb mercaderies posades en lliure disposició en els casos següents:
a) Quan aquestes mercaderies siguin objecte de formalitats duaneres d’exportació amb vista a obtenir restitucions a l’exportació;
b) Quan aquestes mercaderies es beneficiïn d’una devolució o d’una condonació dels drets d’importació, a condició que siguin exportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra;
3. Quan un quadern ATA s’utilitzi com a declaració d’exportació, la duana d’exportació ha de dur a terme les formalitats següents:
a) Acarar les dades que figurin en les caselles A a G del full d’exportació amb les mercaderies emparades pel quadern;
b) Emplenar, si escau, la casella “Certificació de les autoritats duaneres” que figura en la pàgina de coberta del quadern;
c) Emplenar la matriu i la casella H del full d’exportació;
d) Determinar la identitat de la duana d’exportació que figura en la casella H, lletra b , del full de reimportació;
e) Conservar el full d’exportació.
4. Quan la duana d’exportació no coincideixi amb la duana de sortida, la primera ha de dur a terme les formalitats indicades en l’apartat 3, però s’ha d’abstenir d’emplenar la casella núm. 7 de la matriu, que ha d’emplenar la duana de sortida.
5. Els terminis per a la reimportació de les mercaderies fixats per la duana d’exportació en la casella H, lletra b , del full d’exportació no poden excedir el termini de validesa del quadern.

Article 340. Mercaderies objecte del dret a disposar per a l’exportació o la reexportació que no surtin del territori duaner
del Principat d’Andorra (Article 267 del codi)
1. Quan ja no es prevegi treure del territori duaner del Principat d’Andorra les mercaderies objecte del dret a disposar per a l’exportació o la reexportació, el declarant ho ha de comunicar immediatament a la duana d’exportació.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan les mercaderies ja s’hagin presentat a la duana de sortida, la persona que tregui les mercaderies de la duana de sortida per transportar-les a un lloc dins el territori duaner del Principat d’Andorra ha d’informar la duana de sortida que les mercaderies no sortiran d’aquest territori i ha d’especificar l’NDD de la declaració d’exportació o de reexportació.
3. Quan, en els casos a què es refereix l’article 328, apartat 3, una modificació en el contracte de transport tingui com a efecte la finalització dins el territori duaner del Principat d’Andorra d’una operació de transport que hauria d’haver conclòs fora d’aquest territori, les societats, autoritats o companyies concernides informen el despatx de duana de sortida d’aquesta modificació i només poden executar el contracte modificat amb l’acord previ de la duana de sortida.
4. En cas d’invalidació de la declaració d’exportació o reexportació de conformitat amb l’article 341 d’aquest Reglament, la duana d’exportació n’ha d’informar el declarant i la duana de sortida declarada.

Article 341. Invalidació de la declaració a la duana o de la declaració de reexportació
(Article 174 del codi)
1. En els casos en què hi hagi una diferència en la naturalesa de les mercaderies despatxades per a l’exportació, la reexportació o el perfeccionament passiu en comparació amb les presentades a la duana de sortida, la duana d’exportació ha d’invalidar la declaració de què es tracti.
2. Quan, transcorregut un període de cent cinquanta dies a partir de la data del dret a disposar de les mercaderies per al règim d’exportació, el règim de perfeccionament passiu o la reexportació, la duana d’exportació no hagi rebut informació sobre la sortida de les mercaderies ni proves que les mercaderies han sortit del territori duaner del Principat d’Andorra, aquesta duana pot invalidar la declaració de què es tracti.
3. Quan, de conformitat amb l’article 340 d’aquest Reglament, s’informa el despatx de duana d’exportació que les mercaderies no han sortit del territori duaner del Principat d’Andorra, aquest despatx invalida immediatament la declaració corresponent i, si escau, el certificat de sortida de les mercaderies corresponent establert de conformitat amb l’article 334, apartat 1, d’aquest Reglament.

Article 342. Mitjans per a la presentació a posteriori d’una declaració d’exportació o de reexportació
(Article 6, apartat 3, lletra a , del codi) Quan s’exigeixi una declaració d’exportació o reexportació, però les mercaderies hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra sense aquesta declaració, es poden utilitzar mitjans d’intercanvi d’informació diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades per presentar a posteriori la declaració d’exportació o de reexportació.

Article 343. Mesures que s’han d’adoptar a partir de la recepció d’una declaració sumària de sortida
(Article 271 del codi) La duana on es presenti la declaració sumària de sortida de conformitat amb l’article 271, apartat 1, del codi ha de:
a) Registrar la declaració sumària de sortida immediatament després de rebre-la;
b) Proporcionar un NDD al declarant;
c) Si escau, concedir el dret a disposar de les mercaderies per sortir del territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 344. Mercaderies per a les quals s’hagi presentat una declaració sumària de sortida que no surtin del territori duaner
del Principat d’Andorra (Article 174 del codi) Quan les mercaderies per a les quals s’hagi presentat una declaració sumària de sortida no hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra, la persona que tregui les mercaderies de la duana de sortida per transportar-les a un lloc dins aquest territori ha d’informar la duana de sortida que les mercaderies no sortiran del territori duaner del Principat d’Andorra i especificar l’NDD de la declaració sumària d’entrada.

Article 345. Mesures que s’han d’adoptar a partir de la recepció d’una notificació de reexportació
(Article 274 del codi) La duana de sortida ha de:
a) Registrar la notificació de reexportació immediatament després de rebre-la;
b) Proporcionar un NDD al declarant;
c) Si escau, concedir el dret a disposar de les mercaderies per sortir del territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 346. Mercaderies per a les quals s’hagi presentat una notificació de reexportació que no surtin del territori duaner del
Principat d’Andorra (Article 174 del codi) Quan les mercaderies per a les quals s’hagi presentat una notificació de reexportació ja no hagin de sortir del territori del Principat d’Andorra, la persona que tregui les mercaderies de la duana de sortida per transportar-les a un lloc dins aquest territori ha d’informar la duana de sortida que les mercaderies no sortiran del territori duaner del Principat d’Andorra i indicar l’NDD de la notificació de reexportació.

Disposició addicional. Remissions normatives
Totes les remissions a la Llei del Codi de Duana, ja sigui la Llei 17/2020 , del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana; la Llei 94/2010 , del 18 de novembre, de modificació de la Llei 5/2004 , del 14 d’abril, del Codi de Duana; la Llei 5/2004 , del 14 d’abril, del Codi de Duana, o una versió anterior, així com totes les remissions normatives als seus reglaments d’aplicació contingudes en reglaments vigents que desenvolupen, entre altres, procediments duaners, s’entenen efectuades als articles de la Llei 10/2025 , del 13 de maig, del Codi de Duana o als articles d’aquest Reglament que contenen la regulació objecte de la remissió, i això sense perjudici que la nova numeració dels articles no s’hi correspongui.

Disposició derogatòria En el moment d’entrar en vigor aquest Reglament queden derogades totes les disposicions reglamentàries que s’oposin a aquest Reglament i, en especial, els reglaments d’aplicació de la Llei 5/2004 , del 14 d’abril, del Codi de Duana relatius a les disposicions generals, al perfeccionament actiu, al perfeccionament passiu, al deute duaner, a l’admissió temporal, al sistema de la suspensió, als règims duaners econòmics i al dipòsit duaner, a les altres destinacions duaneres i les operacions privilegiades, a les mesures de seguretat i a la introducció de les mercaderies.