Article 20. Modificació de l’article 50

Article 20. Modificació de l’article 50
Es modifica l’apartat 1 i s’afegeixen els apartats 2 a 10 a l’article 50 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent: “Article 50. Reconeixement contractual de la recapitalització interna
1. Les entitats, les entitats financeres o les societats de cartera han d’incloure, a efectes informatius, en els contractes que formalitzin o en els instruments que emetin una clàusula de reconeixement d’aquests passius a l’exercici de la competència d’amortització i de conversió de l’AREB, així com d’acatament, per part del creditor o de la part de l’instrument o contracte que doni origen al passiu, de qualsevol reducció de l’import principal o degut i de qualsevol conversió o cancel·lació derivades d’aquest exercici, sempre que els passius concernits compleixin totes les condicions següents:
a) No estiguin exclosos d’acord amb l’article 43.
b) No siguin dipòsits admissibles de les persones físiques i de les empreses que excedeixen el nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits.
c) Estiguin regulats per la normativa d’un estat tercer.
d) S’emetin o es contractin després de l’entrada en vigor de les normes sobre amortització d’instruments de capital i recapitalització interna que conté aquest capítol. L’AREB pot requerir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera un informe d’un expert independent sobre la validesa de les clàusules previstes en aquest apartat. L’AREB pot decidir que l’obligació establerta al primer paràgraf no s’apliqui a les entitats respecte de les quals el requeriment mínim de fons propis i passius admissibles previst a l’article 45 sigui igual a l’import per a absorció de pèrdues que es determini reglamentàriament, sempre que els passius que compleixin les condicions establertes al paràgraf primer, però no incloguin la clàusula requerida en aquest paràgraf, no es computin a l’efecte del dit requeriment.
2. L’obligació prevista a l’apartat 1 no s’aplica quan l’AREB determini que els passius o els instruments que s’hi preveuen poden estar subjectes a les facultats d’amortització i conversió de l’AREB d’acord amb la legislació d’un tercer país o d’un conveni o acord vinculant formalitzat amb aquest tercer país.
3. Quan una entitat, una entitat financera o una societat de cartera determini que no és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure entre les disposicions contractuals aplicables a un passiu determinat la clàusula prevista a l’apartat 1, aquesta entitat, entitat financera o societat de cartera ho ha de notificar a l’AREB, incloent-hi la designació de la categoria del passiu i la justificació de la dita determinació. L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera ha de facilitar a l’AREB tota la informació que l’AREB sol·liciti en un termini raonable després de la recepció de la notificació, perquè l’AREB avaluï l’efecte de la notificació esmentada en la resolubilitat d’aquesta entitat, entitat financera o societat de cartera. L’obligació d’incloure entre les disposicions contractuals d’un passiu la clàusula prevista a l’apartat 1 queda suspesa automàticament des del moment en què l’AREB rebi una notificació d’acord amb el paràgraf anterior. En cas que l’AREB conclogui que sí que és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure entre les disposicions contractuals la clàusula prevista a l’apartat 1, tenint en compte la necessitat de garantir la resolubilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, ha de requerir la inclusió de la dita clàusula contractual. Aquest requeriment s’ha de fer en un termini raonable des de la notificació que preveu el primer paràgraf d’aquest apartat. L’AREB pot, a més, exigir a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera que modifiqui les pràctiques relatives a l’aplicació de l’exempció del reconeixement contractual de la recapitalització interna.
4. L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no pot considerar inviable la inclusió entre les disposicions contractuals de la clàusula prevista a l’apartat 1, en el cas dels instruments de capital addicional de nivell 1, instruments de capital de nivell 2 o instruments de deute negociables, quan aquests instruments siguin passius no garantits. A més, els passius a què es refereix el paràgraf primer de l’apartat 3 han de ser preferents en l’ordre de prelació respecte dels crèdits ordinaris preferents que resultin d’instruments de deute que preveu l’apartat 2 de la disposició addicional segona del Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides.
5. L’AREB ha d’avaluar, en el context de l’avaluació de la resolubilitat d’una entitat, una entitat financera o una societat de cartera, de conformitat amb els articles 15 i 16, o en qualsevol altre moment, si dins una categoria de passius que inclogui passius admissibles, l’import dels passius que, de conformitat amb el paràgraf primer de l’apartat 3, no incloguin la clàusula contractual a què fa referència l’apartat 1, juntament amb els passius que s’excloguin de l’aplicació de les facultats de recapitalització interna de conformitat amb l’article 43, o que és probable que s’excloguin de conformitat amb l’article 44, puja a més del 10 per cent d’aquesta categoria. En aquest cas, l’AREB ha d’avaluar immediatament el seu impacte per a la resolubilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, incloses les repercussions sobre la resolubilitat que resultin del risc de vulnerar les salvaguardes dels creditors previstes en la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 quan s’apliquen les facultats per amortitzar o convertir els passius admissibles. En cas de concloure que constitueix un obstacle a la resolubilitat, l’AREB ha d’iniciar el procediment previst als articles 17 i 18, segons escaigui, per eliminar aquest obstacle a la resolubilitat.
6. Els passius per als quals l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no inclogui entre les disposicions contractuals la clàusula requerida per l’apartat 1 o per als quals, de conformitat amb l’apartat 3, no s’apliqui aquest requisit, no es computen a l’efecte del requeriment mínim de fons propis i passius admissibles.
7. L’incompliment de l’obligació establerta a l’apartat 1 per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no és obstacle per a l’exercici de la facultat d’amortització i conversió sobre un determinat passiu.
8. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
a) Les categories de passius per als quals una entitat, una entitat financera o una societat de cartera pot arribar a la conclusió que no és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure la clàusula contractual a què fa referència l’apartat 1, així com el contingut de la clàusula contractual prevista en aquest apartat.
b) Les condicions d’acord amb les quals resultaria inviable des del punt de vista jurídic o d’una altra índole per a una entitat, una entitat financera o una societat de cartera, incloure la clàusula contractual prevista a l’apartat 1 en determinades categories de passius.
c) Les condicions d’acord amb les quals l’AREB ha de requerir la inclusió de la clàusula contractual d’acord amb el que disposa el paràgraf tercer de l’apartat 3.
d) El termini raonable dins del qual l’AREB ha de requerir la inclusió d’una clàusula contractual d’acord amb el que disposa el paràgraf tercer de l’apartat 3.
9. L’AREB pot especificar, quan ho consideri oportú, les categories de passius per als quals una entitat, una entitat financera o una societat de cartera pot arribar a la conclusió que no és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure la clàusula contractual a què fa referència l’apartat 1, d’acord amb les condicions especificades en major mesura com a resultat de l’aplicació de l’apartat 8.
10. S’habilita l’AREB perquè, mitjançant comunicats tècnics, especifiqui plantilles i formats uniformes per a la notificació als efectes de l’apartat 3.”