Loi sur les taxes judiciaires du 20 décembre 1995

Sense perdre de vista el dret fonamental a la jurisdicció i aquells supòsits en que, per tal de garantir el principi d'igualtat, la Justícia ha de ser gratuïta, preceptes recollits a l'article 10 de la Constitució, no es pot deixar de constatar que l'Administració de Justícia és alhora un servei públic al qual, a efectes de ser prestat amb l'eficàcia i celeritat que li han de ser pròpies, exigeix cada vegada més una major i més cara dotació en mitjans humans i materials.

És entenedor i necessari, dins d'uns límits raonables, que els usuaris d'aquest servei públic contribueixin a sufragar una part de les despeses del seu funcionament, mitjançant l'aplicació de taxes judicials a determinats procediments i actuacions.

Aquestes taxes, que no comporten cap innovació fiscal ja que tradicionalment havien estat percebudes pels òrgans que, abans de la Constitució, tenien la competència en la matèria, foren suprimides a partir de la publicació de la Llei qualificada de la justícia, de 3 de setembre de 1993. La mateixa Llei, però, en la seva disposició transitòria primera, va deixar previst, a criteri del Consell General, l'establiment de noves taxes judicials imputades a determinats actes.

És, doncs, l'objectiu d'aquesta Llei que els administrats i justiciables contribueixin a les despeses de funcionament dels serveis judicials i paliar així, en una mesura ponderada, les partides pressupostàries que hi són afectades, es tracta d'articular un sistema recaptador que sigui àgil, senzill i operatiu, que no comporti un increment burocràtic, una manipulació monetària, ni despeses de tractament i, sobretot, que faci innecessari establir sistemes de control posteriors, que sempre són cars.

És a partir d'aquestes premisses que aquesta llei estableix la recaptació de la taxa per mitjà de segells o timbres adhesius emesos pel Govern, de distints valors facials, els quals són aposats als documents objecte de taxació i, posteriorment, quan el document es verificat i admès per l'òrgan judicial, són estampillats i anul.lats amb indicació de la data.

I és també a partir del fet que, a la pràctica, són els advocats i procuradors els intermediaris naturals entre els justiciables i l'Administració de Justícia, que aquesta Llei configura la recaptació tributària en un sistema de col.laboració entre l'Institut Nacional Andorrà de Finances i el Col.legi d'Advocats d'Andorra.

L'Institut Nacional Andorrà de Finances és dipositari, per ordre del Govern, dels efectes timbrats destinats a ser suport material de la recaptació de la taxa.

En una justa evitació que ningú, ni als administrats, ni als advocats, ni els procuradors, no es vegin compel.lits a anticipar i suportar la càrrega monetària de la taxa, l'INAF ha de lliurar al Col.legi d'Advocats d'Andorra els efectes timbrats segons les necessitats de distribució als lletrats i procuradors.

El Col.legi d'Advocats d'Andorra liquidarà periodicament a l'INAF el producte dels segells venuts, l'import dels quals s'ingressarà a l'ordre del Govern.

Reglamentàriament, el Govern pot desenvolupar l'operativitat del sistema.

En mèrits de l'exposat, el Consell General ha aprovat la següent Llei de taxes judicials: