Décret du 20-03-2019 portant publication du programme de la matière langue et littérature catalanes du baccalauréat général de l'École andorrane
Traduction réalisée par intelligence artificielle, à titre informatif. Seul le texte catalan publié au BOPA fait foi. Texte catalan · 1 partie(s) disponible(s) uniquement en catalan
Article 1. Objet
Le présent décret fixe le programme de la matière de langue et littérature catalanes du baccalauréat général de l’École andorrane, établie à l’article 10 du Décret du 20-03-2019 d’organisation du niveau de baccalauréat général du Système éducatif andorran.
Article 2. Conditions d’application du programme
Le programme de la matière de langue et littérature catalanes est mis en œuvre dans les conditions établies par le plan d’études et s’applique dans les termes déterminés par la réglementation régissant l’organisation du baccalauréat de l’École andorrane.
Article 3. Programme de langue et littérature catalanes
Le programme de la matière de langue et littérature catalanes du baccalauréat général de l’École andorrane figure en annexe.
Disposition abrogatoire Le.
Décret du 6-02-2013 du programme de la matière de langue et littérature catalanes I et II du baccalauréat de l’École andorrane est abrogé.
Disposition finale Le.
présent Décret entre en vigueur le lendemain de sa publication au Bulletin officiel de la Principauté d’Andorre .
Annex.
INTRODUCCIÓ × ×ǡ × ×ǡ construcció i comunicació del coneixement, i d’organització i autorregulació ǡ emocions i la conducta.
És sobre la base d’aquestes concepcions fonamentals que es construeix el Ǥ La llengua s’aprèn usantǦǤ ǡ ± ǡǤǡ± d’unesòÀ ǡs’acompanyen de −ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ− ° ǡ aporten nous significats a l’esdeveniment Ǥ ǡ ×ǡ± ïǡǡ imprescindiblement el desenvolupament de les competències oral, lectora i d’escriure de l’alumnat. El programa planteja el desenvolupament d’aquestes tres competències conjuntament amb el de la ° ǡ ×a identitat personal i cultural de l’alumnat i × Ǥ ° × ° diversos, així com en l’apreciació personal i raonada que en fa l’alumnat.
Aquesta diversitat de modalitats i gèneres literaris permet que l’alumnat pugui entrar en contacte amb noves experiències de diversitat cultural i d’alteritat, ampliant i enriquint Ǥ , el programa s’articula considerant tres fonamentals.
Per un costat, l’enfocament comunicatiu, centrat en el desenvolupament de les capacitats òÀ–ǡǡ ǡ –en contextos d’aprenentatge ° ǡǡ° ×Ǥ ǡ les premisses de les teories socioculturals, basades en l’acció i inscrites en la dimensió de l’ús social de ǡ°l’element central d’ensenyament i aprenentatge és la tasca comunicativaǤ ǡ ±ǡ × òÀ ǡ òÀ òÀ ×Ǥ ǡ ò ǡ°l’aprenentatge d’una llengua es recolza en el domini d’altres llengües de l’individu, n les pròpies de l’àmbit familiar o de l’àmbit escolar i d’altr Ǥ enfocaments s’enriqueixen amb un quart ǡ ± desenvolupament de la competència literària i que s’anomena formació del lector literari.
Aquest enfocament entén l’apel·latiu lector en un sentit ampli, l’espectador, l’oient o qualsevol altre amb una producció literària.
L’enfocament basat en la formació del lector literari supera l’enfocament historicista i formalista que tradicionalment havia estat la base de l’ensenyament de la literatura, sense renunciar per això a la consideració dels eleÖ Ǧǡ l’aprenenta ° Ǥ COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES ° À ǣl’oral, l’escrit i el literari, que són la columna vertebral dels programes de l’àrea de ǡǦ ° Ǥ a l’orientació general del programa de l’assignatura i als Ǥ ’eix oral ± ° C1. Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua catalanaǤ ° – ° ǡ ǡ – capacita l’alumnat ×ǡ ×d’allò ǡ Ö ± ȋ Ȍ × × Ǥ ’eix escrit es concreta a través ° ǣ ° C2.
Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua catalana C3.
Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua catalanaǤ ° ʹ × ǡ±ǡ ǡ ǡ À Ǥ × ° ± ° – –± ° ’ – ’ ’Ǥ ° ͵ l’alumnat per × ± ×ǡ × × Ǥ procés, s’integra el tractament× ×ǡÀ À ǡ× òÀ ǡòÀ Ǥ L’eix litera ± ° C4.
Interpretar produccions literàries en llengua catalana des d’un punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmicǤͶafavoreix que l’alumnat entri com a forma d’expressió aÀ Ǥ ° ± ǡ ǡ ǡ À ǡ Ö ° Ǥ2±ǡ ° × À ǡ ° ǡ±À l’alteritat, cap a la construcció de la pròpia identitat i de la Ǥ C1 INTERVENIR EN SITUACIONS COMUNICATIVES ORALS COMPLEXES QUE REQUEREIXIN UN ÚS FORMAL DE LA LLENGUA CATALANA Intervenir en situacions comunicatives orals complexes suposa ser capaç de transmetre o construir amb un altre interlocutor un missatge clar, precís, ordenat i, sobretot, entenedor, emprant recursos diversos (verbals, no verbals, audiovisuals, digitals, etc.) per garantir que la comunicació sigui fluida i aconsegueixi el seu objectiu.
Suposa també ser capaç de mediar quan convé fent servir estratègies diverses per comunicar-se amb èxit amb interlocutors que no comparteixen la mateixa llengua, el mateix registre o la mateixa cultura.
A més, suposa també ser capaç d’interpretar i construir significat i coneixements a través de l’escolta de documents orals o audiovisuals. ± ×±ǤǡǦ se que és la seva forma bàsica de relació social i l’activitat essencial en la conducta comunicativa, activitat que implica la posada en pràctica de les tres capacitats de l’oralitat: parlar, escoltar i ǤÖsenvolupament de la competència oral és clau en l’aprenentatge. Parlar suposa aplicar correctament unes tècniques d’expressió adequades, que permetin transmetre ǡ À Ǥ ° Ǥ2ǡ Ǥ ± Ǧǡ± ǡ± ǡ± ǡ± ò° ǡ± mantenir una actitud d’escolta activa, d’escoltar per comunicar millor i més efectivament.
I tot això amb ×ǡȋ Ȍ d’ °Ǥ ± ǡ × ×± Ǥ ×±ǡ Interactuar en contextos lingüístics i culturals diversos Exposar un tema oralment en un context formal Planificar les pròpies intervencions orals Interpretar el significat i el sentit de documents i missatges orals i audiovisuals C1Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua catalana Mediar en la comunicació amb altres locutors ×± × ×ǡ element de control quan s’intervingui.
La segona consisteix considerar l’auditori i adequarǦs’hi, en el sentit de prendre en compte la seva cultura i la seva llengua i d’adaptar aspectes com el lèxic, la complexitat de les idees i l’extensió de la intervenció.
La tercera té a veure ambconsiderar l’ús ǡ audiovisuals, l’ús de les TIC i l’ús intenci Ǥ × ǡ ° traducció o d’interpretació per garantir que la comunicació amb algú que no comparteix la m ǡ Ǥ ǡ À Ö ǦǤ s habilitats no s’adquireixen de manera innata, sinó que esdevé imprescindible participar en ǦǤ ǡ ǡ±°± Àǡ ǡ ǡ×Ǥ 2 ±ǡ Ǧse millor a l’entorn social, ± ° Ǥ ǡ ×des d’un ǡ ǡ Ö ǡ ara l’autoconsciència, l’autoavaluació i els nivells d’autoregulació. Orientacions didàctiques de la competència Per desenvolupar la competència d’intervenir oralment cal plantejar un ventall ampli de tasques d’expressió oral, de recepció auditiva i d’in ×ǡ °ǡ À ǡ Ǥ ±’ ° ǡ això és possible, les seves intervencions orals, atenent tant l’estructura com Ǥǡ importància la producció d’esquemes, notes i guions que no només ×ǡ× × Ǥ± ǡ±’ ǡ ǡ ò òǡ ǡǡòÀ Ö Ǥ ±±fer veure a l’alumnat que l’eficàcia de qualsevol intervenció oral °d’ï conscient del llenguatge no verbal, així com de l’ús reflexionat d’aquells recursos (visuals, audiovisuals, digitals, etc.) que ajudin l’interlocutor o l’au° × perdre’n el fil. Un altre aspecte essencial que contribueix a la millora constant de la competència oral de l’alumnat és Ǧ Ö Ǧ Ǧ posteriorment per tal d’analitzar si la fluïdesa, la coherència, la correcció gramatical i lèxica i la ×l’entonació s’adeqüen al propòsit comunicatiu. Finalment, una capacitat que no es pot deixar de treballar a l’aula és la × ǡ l’alumnat en contextos reals o versemblants ǡ ǡ ǡ Ǥ ±ǡ ǦǤ Ö × × À ǡ digital que s’empra. C2 LLEGIR TEXTOS MULTIMODALS D’ESTRUCTURA COMPLEXA, INCLOSOS ELS D’ESPECIALITAT, ESCRITS EN LLENGUA CATALANA O TRADUÏTS A AQUEST LLENGUA La competència lectora és un procés social, constructiu i interactiu.
Per desenvolupar-la, cal articular situacions d’aprenentatge en què es potenciï el paper de l’alumnat com a agent actiu d’aquest procés.
Aquest principi és encara més important en aquesta etapa educativa si pensem que les pràctiques lectores compleixen objectius comunicatius i estan inserides en pràctiques socials i culturals més àmplies, les quals tenen un paper clau en la construcció dels coneixements de les diferents disciplines del batxillerat. ° ± ǦǤǡ el desenvolupament d’aquesta competència suposa que l’alumne esdevingui capaç d’enfrontarǦ documents que poden ser complexos quant a la forma i al fons, i que inclouen els textos d’especialitat × À Ǥ ° na a l’alumnat eines per poder participar en la l’àmbit escolar i fora, així com Ǥ Hi ha textos continus, l’estructura dels quals ve marcada pel sistema lingüístic.
La seva lectura té unes ° ǡ × s’han ensenyat tradicionalment a l’escolaǤ ǡÖǡǡ± ǡï Ǥ2 ǡǡ ǡ° ×ǡ l’orientaci× × − Ö − × ° Ǥ Ãǡ ǡ ° Ö ǡǤ ±ǡ± ×ǡ ° Ǥ 2 ǡ ± À± Àǡ ǡidentificar els recursos emprats per l’autor per expressar el seu missatge i analitzarǦ Ǥ ǡ Analitzar la forma de textos escrits multimodals Interpretar el significat i el sentit de textos escrits multimodals C2Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua catalana o traduïts a aquesta llengua Seleccionar informacions pertinents de diverses fonts d’acord amb uns objectius de lectura concrets Contrastar informacions de diverses fonts per copsar-ne les diferències ° × ǤÖ han d’anar més enllà de diferenciar ǡÀ ° − ǡ ǡ ǡ Ǥ− que l’autor usa per tal de donar pes, ǤL’alumnatǡǡhaurà d’aprendre a Ǧ s’hi per tal de donar sentit al que llegeix i així poder acomplir els objectius que l’han empès a llegir el Ǥ × × Ǥ × ǡ s potencia en les relacions socials, s’anirà desenvolupant a partir d’enllaços associatius mentals que faran de pont entre la realitat extratextual i la intratextual.
És a dir, l’alumnarribarà a crear mentalment un nou text ple de contingut a partir d’h llegeix; d’haver interpretat i relacionat amb la seva pròpia experiència; d’haver contrastat ’Ǣ d’haver estat capaç d’entendre el que es diu; i, finalment, d’haver decidit si Ǥ A l’ïǡ ° l’alumnat sobre l’ús de la llengua en cada situació comunicativa.
Aquests ± ° Ǥ Orientacions didàctiques de la competència ° ± ° ± Ǣ° planificació prèvia de l’acte de llegir; en què aquest acte de llegir s’acompanyi d’activitats adreçades a comprovar la comprensió lectora per part de l’alumnat; i, per ǡ procés lector de l’alumnat. És molt important que l’alumnat aprengui a reconèixer l’objectiu present en qualsevol acte de lectura, ×ǡ ǡ × ×ǡrevisar el que s’ha escrit Ǥ ǡ±ǡ ǡ ° ×±± × ±× vegada menys selectius.
Interactuar amb aquest flux d’informació exigeix adquirir unes habilitats i °± Ǥ motius, l’alumnat ha d’aprendre a destriar convenientment les fonts d’informació que empra i ha de À ǡ ǡ de l’autor i el significat profund del tǤ ǡ l’alumnat a fer inferències; a posar en pràctica estratègies per detectar ironies i dobles sentits; a Ǣde les fonts d’inf × ǡ Ǥ À ± Ǧse per fer front a la vida, de ser capaç d’identificar problemes i de tenir eines per resoldre’ls. tuacions d’aprenentatge de la lectura caldrà considerar una certa varietat de textos, ǤÖ ǡ ò° ǡ × Ö Ǥ− Ǧ− × × × construcció dels coneixements.
Tot això requereix aprendre un conjunt d’estratègies i processos À Ǥ Per afavorir el desenvolupament de l’hàbit lector per part de l’alumnat, cal posar al seu abast recursos ǡ ǡ les eines informàtiques.
Aquesta pràctica ha d’articularǦ ǡ ° Ǥ En el desenvolupament de la competència lectora al batxillerat, cal preveure espais d’aprenentatg compartir el que s’ha llegit, com ara els cercles de lectura o els blogs, entre d’altres.
Aquests espais compartits afavoreixen la reflexió, el contrast d’idees i l’adopció de ǡÀ ° ± ±d’aquest procés.
D’altra banda, la ° l’intercanvi d’idees o de reflexions amb els altres. ǡ Ö redacció d’un resum o síntesi i proposar alternatives en què es consideri la multimodalitat, ja sigui des Àǡ ǡ ȉ ǡ ȉ Ǥ C3 ESCRIURE TEXTOS MULTIMODALS FORMALS, INCLOSOS ELS D’ESPECIALITAT, EN LLENGUA CATALANA El desenvolupament de la competència d’escriure al batxillerat suposa consolidar els aprenentatges adquirits en l’etapa anterior quant als processos de planificació, producció i revisió de textos.
En aquesta etapa, però, s’emfatitzen els processos de reflexió metalingüística, els usos formals de la llengua escrita i la producció de textos complexos i multimodals que inclouen l’ús de tota mena de llenguatges −lingüístics, icònics, gràfics, etc.− i finalitats. Aprendre a escriure textos multimodals formals requereix aprendre a planificar l’escriptura; × ×– Ö ǡ ǡ Ǥ−Ǣ − −Ǣ Ǥ Planificar l’escriptura significa plantejarǦla qual s’escriu; decidir quines són les idees, ǡǡ Ǥ Ǣ× recursos bibliogràfics que s’empraran; tenir en compte a qui va adreçat el text; determinar amb quin ×Ǣ lectors; i conèixer quines són les seves característiques formals.
Per tant, el procés d’escriptura al batxillerat no és espontani sinó que parteix sempre d’una reflexió individual o col·lectiva prèvia. ×± Ǥ ×± procés que sovint s’inicia a partir d’un esquema que reflecteix una primera hipòtesi de les × Ǥ ± × d’un text ×.
El procés d’escriure requereix una activitat de revisió constant per verificar que aquestes versions van responent a la planificació inicial d’una for ǡ ǡÃ ×Ǥ ǡ ×× ïǡ ±Ǧ− registre, quin format, quins exemples, quines referències s’utilitzaran− Planificar l’escriptura de textos multimodals C3Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua catalana Revisar i corregir textos escrits multimodals Referenciar els recursos bibliogràfics (impresos, digitals, etc.) emprats Construir textos escrits multimodals Reforçar la comunicació escrita a través de recursos multimodals destinatari interpreti el text reconstruint la intenció de l’autor.
Aquesta reflexió ha de resultar, a més, en l’ús correcte d’aspectes formals de la llengua,com ara l’ortografia, la sintaxi i la morfologia.
Això implica fer ús d’eines que permeten resoldre dubtes lingüístics − ǡ ǡ Ǥ− − ǡ ×Öǡ Ǥ × òÀ ò òÀ òò ǡ Ǥ El desenvolupament d’aquesta competència va lligat al desenvolupament de la creativitat i del pensament analític i crític de l’alumnat, així com a la sistematització de l’ús formal de la llengua per ° ǡ Ǥ Orientacions didàctiques de la competència Aprendre a escriure és un procés social de transformació de la informació i de desenvolupament d’un À Ǥ les finalitats per les quals s’escriu un text i que convidin l’alumnat a reflexionar sobre allò que escriu i què.
Així doncs, l’aprenentatge de l’escriptura s’hauria d’articular a trav± ȉ Ǥ Quan els textos s’elaboren de manera individual les reflexions sobre la planificació, la textualització i la ××ǤǡǦalitzar és una manera de prendre’n consciència i una eina per aprendre a escriure millor.
En l’etapa de batxillerat és important que es potenciï aquest ǡǦho és organitzant tasques d’escriptura cooperativa o col·laborativa. ǡ ×ǡ ×× sotmeten a una negociació amb els companys.
Aquest fet és avantatjós per dos motius.
D’una banda, ajuda l’alumnat a prendre consciència d’allò que saer de manera individual i, d’altra banda, permet millorar la seva capacitat comunicativa perquè s’aprèn, en una relació d’igualtat, a mediar, a negociar, ǡÖ Ö’ Ǥ na com a resultat un aprenentatge més significatiu i l’adquisició d’habilitats que × ×Ǥ El disseny d’activitats d’aprenentatge de l’escriptura ha d’incloure l’ús d’eines informàtiques, ȉȋǡ ǡǡ, etc.), no només perquè el procés d’escriure és, com hem dit, un ± ǡ×° ×ǡǡ ± × ×.
Internet, d’altra banda, també posa a l’abast de l’alumnatǡd’aprendre a reconèixer i Ö Ǥ±ǡ Ö ± ×òÀ ± Ǥ× webs de consulta que l’alumnat té a la seva disposició per vetllar per la correcció dels seus textos. ǡÖǡ±l’orientaciódel docent en la tria d’aquests recǤ ǡ l’alumnat aprengui ×° ǡ Ǥ Ö activitats d’aprenentatge que Ö Ǥ C4 INTERPRETAR PRODUCCIONS LITERÀRIES EN LLENGUA CATALANA DES D’UN PUNT DE VISTA PERSONAL, CULTURAL, ARTÍSTIC I ACADÈMIC El desenvolupament de la competència literària té com a finalitat la formació de la identitat i la participació en la vida social de l’alumnat.
Això s’aconsegueix capacitant l’alumnat perquè sigui capaç d’interpretar produccions literàries en llengua catalana des d’un punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmic.
Aprendre a interpretar la literatura en llengua catalana i les produccions que en formen part fa possible que l’alumnat comprengui millor la cultura i la realitat social andorrana i la d’altres països i regions de parla catalana.
Aquest aprenentatge passa per adquirir els recursos necessaris que permetin a l’alumne comentar i apreciar de forma personal i raonada aquestes produccions, escrites en èpoques diferents i corresponents a gèneres i estils diversos. ° pretén que l’alumnat no només a través de la tradició d’estudi acadèmica i els valors ǡ×bé des d’un punt de vista personal i des de la pròpia sensibilitat ° ǡ Ǧǡ° Ǥ × no s’ha d’entendre ± × ǡ× ± × ×ǡ condueixi a algun tipus d’acció per part del lector, que doni una dimensió social a la interpretació, ǡ Ǥ × procés d’atribució de sentit en clau personal, i en les múltiples manifestacions de gènere i suport −ǡǡǡ ȉu− × Ǥ ° ǡǡ ’° Ǥ± com a espai vivencial i com a mitjà d’expressió personal i artístic o creatiu, a més de com a estímul per × Ǥǡ erat s’espera que Comentar el sentit de textos literaris d’èpoques i gèneres diferents des d’un punt de vista temàtic, estètic, textual i contextual Apreciar produccions literàries personalment i de forma raonada C4 Interpretar produccions literàries en llengua catalana des d’un punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmic l’alumnat hagi integrat a les pràctiques socials i d’oci personals, i que tingui ÖǤ2ǡ d’obres literàries ° ǡ interpretació d’aquestes obres ǡ Ǥ ǡ × ȋǡ ǡȌǡ° ’°Ǥ Ǧ ° À Ǥ s’eǡ ǡ°− × ǡ ° ǡ ° − ǡ d’aprofundiment o perquè es llegeix des de perspectives diferents. ×de l’alumnat contextos d’intercanvi × òÀ – −ǡ Ãǡ ǡ Ǧ ǡǡuna actitud d’escolta interpretacions i aportacions dels altres i que a més mostri una predisposició a l’enriquiment mutu.
La × ǡ × ×Ǥ° ̵−ǡǡ À ǡ ǡ À ǡ .− ǡ ± ǡ × Ǥǡ ǡ ǡ×ǤÖ ï Ǥ Ö ±Ǧǡ ǡ ǡǡ Ǥ Orientacions didàctiques de la competència no s’ha de limitar a l’estudi de la literaturaǡsinó que s’ha d’entendre ° ȉ entrar en contacte amb l’obra –Ǧǡ ±ȉǢǦǡ±Ǣ Ǧǡ± ×ǡ Ǥ–ǡ ǡ ǡ òǡ ǡ ǡ ǡ À ×Ǥ ǡ ± ǡ ÖǤ × ° ǡǡ ǡ × Ǥ Partint d’aquestes premisses, × ha d’inscriure’s en ǡl centre del procés d’ensenyamentǤ Aquest plantejament s’allunya de × ǡ centrada en l’estudi dels moviments literaris i els autors més representatius, tot seguint un eix Ö ° Ǥ En l’enfocament temàtic, el docent tria un tema clau en la tradició literària occidental −ǡ l’heroi, l’amistat o l’amor i la mort−i el desenvolupa a través d’una proposta de fragments i obres d’autors, de gèneres i formats div − ǡ ǡ ǡ Ǥ ± ×l’alumnatǤ ǡcom la varietat de gèneres literaris, l’equilibri entre fragments i obreǡ ×ǡ ° l’alumnat Ǥ2° ×Ǥ L’anàlisi individual de és tan important com l’anàlisi contrastada, global, que també es produccions amb què l’alumnat entra en contacteǤ a l’aula busquen activam ǡǡÖǡ Ǥ À ȉ ×ÀǤ La literatura no s’ha d’entendre exclusivament com un objecte d’estudiǡ×± À ǡ ǡ Ǥ2 × ǡ ǡǡ ȉÀ À Ǥ ǡe l’instrument interpretatiu del comentari de ǡ × ± ǡ Ǧ À Ǥǡǡ °ǡ × Ǧ ǡ ± ǡ Ǧ ǤǦ ǡ ǡ ǡ ǡïǡǡ ǡliterari d’aula o un fòrum d’un llibre.
La creació d’un producte interpretatiu inclou ± ǡ À À ǡ , un vídeo a l’estil del fenomen dels ǡ ×À Ǥ Ǥ± × d’un trencaclosques per desxifrar el significat que l’autor hi va dipositar, les altres propostes poden emfasitzar l’experiència del lector literari tant en la recepció × ×Ǧ reflexió sobre el llenguatge literari.
L’objectiu és enfortir la capacitat i l’autonomia interpretativa l’alumnat × ×Ǥ La interacció oral al voltant d’un text és, també, un element fonamental en la interpretació.
La interacció ×’idees o percepcions estètiques, el raonament interpretatiu i el ǡ Ö ×Ǥ ± l’ ×ǡÖdes d’aquest d’estratègies comercials de publicitat que tenen com a Ǥ À ±× ’ïes com l’ ǡ À ° × prestigi d’autors i textos a través de premis, fires, traduccions, llibreries, llibres electrò ǡ Ǥ± Ö ǡ× ȉ Ǥ 2 Ǥ ×ǡ ȉ ǡ ǡǡ Ǥ ° r l’alumnatǡ ± Ǥ ǡ transformar l’esperit de les a l’aula × À Ǥ± accés a interpretacions d’altres lectors, encara que no siguin especialitzats, que enriqueixen la pròpia Ǥ el món, i a participar, des de la comunitat de l’aula, en la vida cultural literària del món contemporani. RECURSOS D’APRENENTATGE La selecció i l’organització dels recursos d’aprenentatge de ǡ ǡ × de l’ensenyament i l’aprenentatge de òǡ ò ǡÀ × Ǥ ǡ–ǡ –que vertebren l’assignatura i × ° ÀǤ ǡ ǡ l’alumnat ha d’aprendre a produir i comprendre la necessitat de facilitar l’adquisiciód’estratègies per l’ús formal de la llenguaǡ el procés d’aprendreò Ǥ Aquestes circumstàncies condicionen el fet que l’organització dels recursos es realitzi cons òÀi l’ús del llenguatge – ǡ ǦǡÀ ï À – Ǥ ǡComunicació oral formal en llengua catalanaǡ d’aprenentatge propis d’un ús oral, acadèmic i precís de la llengua. ǡLa lectura de textos multimodals formals en llengua catalana, selecciona tots aquells recursos d’aprenentatge propis × ° ǡ± À Ö –òÀ ǡǡǡ Ǥ ǡL’escriptura de textos multimodals formals en llengua catalana, selecciona tots aquells recursos d’aprenentatge propis de la producció ° ǡ Ö –òÀ ǡǡǡ Ǥ ǡLiteratura en llengua catalanaǡ ° ’unaà des d’un punt de ǡ° ǡ Ǥ BLOC 1 LA COMUNICACIÓ ORAL FORMAL EN LLENGUA CATALANA El punt clau per a la mobilització dels recursos de la competència oral al batxillerat és l’accés a ° ° ǡ Ǥ° ̵ ± d’altres òÀ ǡ ǡ ǡ À À pla d’estudis d’aquesta etapa. L’ús de ° ǡ l’alumnat Ǧ Ǧ òÀ Ǥ Ǧ òÀ × Ǥ ǡ ǡ ° ǡ×± formes monologals i d’interaccióǤÀǡ ± ts didàctiques convidin l’alumnat a Ǥǡ± ± a l’ǡ Ǥ I. FETS I CONCEPTES ͳǤ sistemes semiòtics que l’integren ǣòÀ ǡ ǡ, el gestual i l’espacialǤ ʹǤ , els gèneres textuals que s’hi vinculen– Ö ǡ– ÀǤ ͵Ǥ òÀ à ×ǣ Ǥ ͶǤ ×Ǥ ͷǤ Ö Ö Ǥ Ǥ ° × Ǥ Ǥ ò × × Ǥ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ ×Ö ǣ Ǥ × × × ×Ǥ Ǥ × × × consulta de diverses fonts d’informacióǡües d’escolarització òÀòÀǤ Ǥ En el cas d’una intervenció monologal: Ǥ × i del mitjà que s’usaràǡ per preveure estratègies d’adaptació del Ǥ Ǥ ǡ ǣ L’organització coherent del conjunt d’idees principals i secundàriesǤ La selecció d’un lèxic específic adequat segons el propòsit, la situació, el públic i ×Ǥ ×Ǥ × s que s’empraran Ǥ L’anticipació de possibles preguntes i dubtes que sorgiranǤ Ǥ × que s’usar ×Ǥ Ǥ En el cas d’una intervenció en interacció: Ǥ × × Ǥ ʹǤ × × ǡ expositiu, procedents de l’àmbit acadèmic i dels mitjans de comunicació: Ǥ × × × ǡǡ ȋǡǡǡǡ ǤȌ Ǥ Ǥ ° Ã l’interlocutorǤ Ǥ Emissió de judicis personals a partir de l’adequada comprensió del discurs i de les pròpies Ǥ Ǥ × ǡÀ ǡemprats per l’emissor Ǧ × Ǥ Ǥ Ús d’estratègies desenvolupades en altres llengües per comprendre millor i amb més Ǥ ͵Ǥ × ǡǡ propis de l’àmbit acadèmic i dels mitjans de comunicació: Ǥ Ús d’esquemes, resums i notes o guions que orientin el discurs oralǤ Ǥ Caracterització de discursos orals i audiovisuals d’acord amb els × ×Ǥ Ǥ × òÀ ǡ propis de cada gènere textual, per facilitar la comprensió de l’audiència i ×Ǥ Ǥ Adequació a l’audiència en termes de registreǤ Ǥ l Ǥ ͶǤ × À propis de l’àmbit acadèmic i dels ×ǣ Ǥ Exposició d’un punt de vista personal argumentatǤ Ǥ × Ǥ Ǥ × ××Ǥ Ǥ × ×d’argumentacions qu×ÖǤ Ǥ Identificació de problemes de comunicació i ús d’estratègies de mediació per resoldre’lsǣ Ǥ × ° ǡ ȉ dificultats de comprensió de l’interlocutorǤ Ǥ l’estratègies de reformulació per aconseguir la correcta transmissió del missatge i × ǡ Ǥ Ǥ Ǥ Ǥ Ús d’estratègies de regula × ǡ × ǡ ǡÃǡ ×ǡl’adequacióǡ ×Ǥ ͷǤ × × ǣ Ǥ Ús d’estratègies d’autoavaluació, ×d’ ×Ö Ǥ Ǥ × òÀ × × ǣ Ǥ × × Ǥ Ǥ Ús d’altres llengües per incloure matisos i valors comunicatius al text que es perdrien si s’emprés exclusivament el Ǥ Ǥ × Ǧò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ ïÀ ××ǡ°ǡ×ǡ Ǥ ʹǤ ǡ° Ǥ ͵Ǥ × À Ǥ ͶǤ ’×ǡ ǡ òÀ Ö ǡ À cipiants en l’ús de la llengua catalanaǤ ͷǤ Respecte pels torns de paraula i per la durada del propi torn o temps d’intervencióǤ Ǥ °Ǧï ×Ǥ Ǥ Voluntat d’afrontar sense prejud ò Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’adquisició i la mobilització dels recursos d’aprenentatge d’aquest bloc permeten resoldre situacions Ǥ ǡ d’aquest bloc han d’afavorir que l’alumnat pugui expressarǦ audiovisuals tenint en compte aspectes paraverbals com ara l’entonació, el ritme, el volum i la Ǥ± Ǥ L’aspecte clau que ha d’orientar la mobilització dels recursos de la competència oral al batxillerat és el tractament profund i sistemàtic de l’ús formal de la llengua oral, superant el prejudici del ǡǣl’oralitat es pot aprendre i ensenyar a través de recursos específics, és a dir, mitjançant documents orals autèntics i espais d’anàlisi reflexiva que Ö Ǥ × ×Ǥ ×ǣȋǡǡǡ Ǥ), el tipus d’interacció, si és Ȁȋǡ × ° ǡ ǤȌÖ ï ȋǡǡtertúlia literària o sobre l’actualitat, ïȌǡ ×ǡ± ȋǡ ÀȌǤ ×± ×ȋǡ ×° À ȌǦ ȋǡ ×ȌÀǤ Cal insistir en la planificació de cada producció oral, de manera que el discurs derivi d’una anàlisi prèvia ȋ × ǡ ×ǡ representació de l’oient, mitjà ×ǡ ǤȌǡ ȋ° ǡ convencions discursives, etc.) i lingüístics (especificitats lèxiques, sintàctiques i cohesives).
L’anàlisi prèvia és fonamental per triar l’estratègia comunicativa que s’emprarà.
La pla × ǡǡ± ×Ǥ D’altra banda, la recepció de l’oralitat formal es pot tractar a través de l’anàlisi guiada de produccions orals d’altri o pròpies.
L’anàlisi guiada es pot regular a través de guies o graelles d’observació o d’avaluació que es poden construir amb el grupclasse a través d’un exercici d’inferència dels elements clau.
La gravació de produccions pròpies amb l’objectiu d’anǦ ±ǡ±ǡ ° ǡ × entre la producció i la recepció.
En l’anàlisi dels discursos orals és important la coherència entre la × × Ö ×Ǥ de l’anàlisi cooperativa i de la coavaluació per reflexionar sobre la pròpia pràctica.
També és important coordinar l’ensenyament de l’oralitat amb el de le ° ǡ competència d’escriure.
Això es pot fer interrelacionant les activitats orals i escrites o explorant el grau d’interdependència en determinats gèneres discursius híbrids (per exemple, la conferència o el À ȌǤ ° òǣ ̵ï̵×ǡ ǡ ǡ − narració d’històriesȋstortytelling)−; promoure l’elaboració de vídeos monologals Ǣ ǡ ×ǡ ǡ ǤǢ ǢǢ ×Ǣ Ǧ ’ ×Ǣ’Ǧ Ǧ ǡ ×òÀ Ǥ BLOC 2 LA LECTURA DE TEXTOS MULTIMODALS FORMALS EN LLENGUA CATALANA Els recursos d’aquest bloc s’han seleccionat per potenciar la comprensió i l’ús ǡ Ǥ° ± ǡ × ǡ × construcció de coneixements, de sentiments i d’emocions, i de totes les potencialitats personals que ajuden l’alumnat a esdevenir ciutadans i ciutadanes actius i crítics.
Aquests recursos són conceptuals, ǡ°s’han d’adquirir Ǥ Un dels nuclis essencials dels recursos d’aquest bloc es troba en els processos de recollida, contrast i interpretació de la informació, i de la seva valoració crítica, cosa que serà facilitada amb l’anàlisi de la Ǥgat suposa que s’han de × de l’objectiu que es persegueix. I. FETS I CONCEPTES ͳǤ i els diferents sistemes semiòtics que l’integren ǣòÀ ǡ el visual, l’àudio i l’espacialǤ ʹǤ òÀ Ǥ ͵Ǥ Àȋǡ ǡÖǡ ǤȌ ǡ ° unicació, inclosos els textos publicitaris, d’opinió i de divulgació científicaǤ ͶǤ ǡ À en l’aprenentatgeǣ ǡ ǡ À ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ ͷǤ Els organitzadors textuals dels textos digitals (hipertextos) per a la navegació: l’estructura global ÀǤ Ǥ Ǥ La indústria d’elaboració dels continguts, els diferents sectors dels mitjans de comunicació que hi ȋ ǡǡ ǡ×ǡ ǡ ǤȌ° ×Ǥ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ × ± ǣ Ǥ Reconeixement de l’objectiu o del propòsit de lecturaǤ Ǥ × × Ö lectura, l’estructura del text, el suport i els àmbits d’úsǤ Ǥ × × ǣǦ maneres de solucionar el problema (ús de diccionaris, contrast d’interpretacion ǡ ǤȌǤ ʹǤ Utilització d’estratègies per a la recollida ȋ ± ×Ȍ d’informació de textos escrits ǣ Ǥ Selecció de fonts i d’informacions pertinents segons la situació comunicativa i els objectius Ǥ Ǥ Representació mental de l’estructura dels textos digitals (hipertextos) sabent navegar i Ǧ ò ×Ǥ Ǥ × ǡ ǡ ǡ À ° Ǥ ͵Ǥ ǣ Ǥ ×Ö Ǥ Ǥ Identificació dels recursos textuals i lingüístics emprats per l’autorǤ Ǥ Reflexió sobre la funció que acompleixen els diferents recursos emprats per l’autor del Ǥ ͶǤ × ǡ ǡ ×ǡ ǡ d’opinió i × À ǣ Ǥ × ǡ ǡ ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ ió que s’estableix entre tots aquests elements × Ǥ Ǥ ×d’un text i desenvolupament d’una interpretació adequada a l’objectiu Ǥ Ǥ ció de l’estructura emprada per vehicular el desenvolupament dels textos Ǥ Ǥ Reconeixement del punt de vista de l’autor d’un text Ǥ Ǥ × ° ° o en el procés de navegació en pàgines d’hipertextosǤ Ǥ Realització d’inferències a partir de les informacions del text i dels propis coneixements Ǥ Ǥ × òÀ ȋ Ö ǡ ǡ ǤȌǤ Ǥ l òǡ À ×Ǥ ͷǤ × À ǣ Ǥ Identificació de les correspondències i divergències entre les explicacions, l’opinió i els arguments expressats per l’autor, i els propis o els expressats pels altres lectorsǤ Ǥ ×l’efecte que produeix en el lector la combinació emprada per l’autor de diferents Ö òÀ Ǥ Ǥ × òÀ × ǣ Ǥ ×– –Ã Ǥ Ǥ × × Ǧò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ Actitud crítica i reflexiva quan s’exposa a missatges orientats a la persuasió, especialment els que × o d’ Ǥ ʹǤ À ï À ×× ǡ°ǡ×ǡ Ǥ ͵Ǥ ǡ°ǡ À Ǥ ͶǤ ud d’acceptació i d’apreciació d ° ǡ À ° Ǥ ͷǤ × ǡǡ × Orientacions didàctiques del bloc L’adquisició dels recursos per al desenvolupament de la competència lectora al batxillerat té com a objectiu principal la consolidació de l’esperit crític i l’enriquiment personal de l’alumnat.
Aquesta ×À os socials interactius que es potencien en l’ús de la llengua oral i amb l’escriptura, atès que els processos de recepció i expressió es retroalimenten i complementen.
Per aquest motiu, la lectura d’assajos, de notícies, d’articles d’opinió, de reportatgesǡ documentals i d’altres textos multimodals – –ǡ±, d’una ǡ recurs excel·lent perquè l’alumnat s’informi sobre temes d’interès general i sobre Ö Ǥ ̵ ǡ ± ± ’ À ǡ ȉǤ La lectura de diferents tipus de textos al voltant d’una temàtica específica i amb una funcionalitat ± × s projectes i les tasques.
Aquesta activitat permet a l’alumnat accedir a un ampli ventall de models de gèneres discursius, i d’estructures i formes lingüístiques que, un cop analitzades i ǡ Ö ǡ° lectura pot ser considerada un pas necessari en el procés d’escriptura i de la parla.
La lectura ȉ ×òÀ ǡ × ’ × Ǥ ǡ × ǡ ǡ ±ǡ desenvolupament d’habilitats tecnològiques que la major part de l’alumnat ja ha desenvolupat en ǡÖue caldrà que es consolidin perquè la comprensió d’un text multimodal ha de tenir en compte la totalitat dels llenguatges que hi són presents.
En el nivell de batxillerat, l’esperit À l’alumnat × de lectura, l’anàlisi que l’ús que faci de les dades i les informacions que aquests textos continguin.
Aquestes accions han de permetre a l’alumnat resoldre tasques que requereixin la posada en pràctica de la seva competència ǡǡla selecció i l’aplicació de l’estratègia de lectura que correspongui segons els objectius Ö ȋǡ Ǣ Ǣ Ǣ l que s’ha escrit ȌǤ ± ǡ ± ò ǡ l’adquisició d’uns recursos particulars, diferents dels necessaris per a la lectura dels textos impresos, ° × ± ± ò Ǥ ±ǡ navegació i d’allò que es tria, ± ° À ǡ ×ȋǡ ons de l’autorǦ ǡ° ȌǤ ǡ° ° ° òcultural del perfil de l’alumne, cal afavorir l’adquisició d’estratègies ̵ ×Ãò Ǥ ǡ± l’alumnat aprendre a fer transferències entre les llengües d’escolarització i identificar × À Ǥ ×ò ǡ quina sigui la tria lingüística que faci l’alumnat, ° Ǥ BLOC 3 L’ESCRIPTURA DE TEXTOS MULTIMODALS FORMALS EN LLENGUA CATALANA Si la competència d’escriptura té com a principal funció diversitat de situacions comunicatives que ofereix la societat actual, els recursos d’aprenentatge han ± ×ǡ × × escrits i multimodals.
D’aquesta manera, els recursos d’aprenentatge d’aquest bloc comprenen sabers que fan possible l’autoregulació necessària per a una correcta elaboració de ǡ × ×ǡÀ À ǡ× òÀ ǡ× òÀ Ǥ Dintre d’aquest bloc de recursos s’han considerat també ǡ ° ×° ïrents situacions comunicatives de l’escriptura. L’aprenentatge de l’escriptura en l’enfocament competencial s’ha de centrar en projectes que creïn ǡ ȉ Ǥ ± ° ia digital, s’han considerat alguns recursos clau que s’hi relacionen i, de manera especial, els de l’escriptura col·laborativa i cooperativa.
Tot això d una nova perspectiva social a l’escriptura multimodal, i facilita el domini de l’escriptura no lineǤ I. FETS I CONCEPTES ͳǤ À ǡ × ǡ ǡ els textos d’opinió i × À Ǥ ʹǤ ǣ ×Ǥ ͵Ǥ Ö × ǣ Ö – ȉ ×ǡ ǡ Ǥ−Ǣ –Àǡ ǡ À ×ǡ Àǡ Àǡ ȉǡ ǡ °ǡ À ǡ Àǡ ǡ ×ǡ ǡ Àǡ Ǥǡ –ǡ ×ǡǡ ×ǡ ×ǡ°ǡȉǡ ×Ö ǡ Ǥ ͶǤ ǡ × ×Ǥ ͷǤ ’ortografia × Ǥ Ǥ El procés d’escriptura: la planificació, la textualització i la c ×Ǥ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ Planificació del procés d’escriptura de textos multimodals escrits ǣ Ǥ × × × ± Ǥ Ǥ ×±Ǥ Ǥ × Ǥ Ǥ Esquematització de l’estructura del text atenent les característiques pròpies del gènere que els tipus de llenguatges que s’hi relacionen (textuals, icònics, gràfics, etc.)Ǥ Ǥ ××° ° Ǥ Ǥ × × × diverses fonts d’informacióǤ Ǥ Recopilació i valoració d’opinions diferents sobrǤ Ǥ Selecció d’un registr° Ǥ ʹǤ × × dels mitjans de comunicació (editorial, crítica, article d’opinió, blog, ǡǡ comentari crític, tràiler, biografia, relats breus, etc.), inclosos els publicitaris i els de l’àmbit ° ǣ Ǥ × °Ǥ Ǥ Exposició del tema i del punt de vista que s’adoptaǤ Ǥ d’una línia argumentativa o narrativa coherentǤ Ǥ Realització dels enregistraments d’àudio i vídeo necessaris per Ǥ Ǥ l ° × °Ǥ Ǥ × Ö ǦǦ± Ǥ Ǥ Atribució de versemblança al text a partir de la inclusió d’aspectes històrics, sociolingüístics, ǡd’Ǥ Ǥ l × × Ǥ Ǥ l × ×Ǥ Ǥ × °Ö °Ǥ ͵Ǥ × × ǣ Ǥ × × ° × ǡ × ǡ ° ǡ ×ǡ l’ortografia, als marges, als espaiats, a Ǥ Ǥ Revisió i correcció dels aspectes gràfics i d’imatge presents al textǤ Ǥ Ús d’estratègies d’autoavaluació, coavaluació i autocorrecció per a la millora dels textos Ǥ ͶǤ × òÀ × Ǥ Ǥ × × Ǥ Ǥ Ús d’altres llengües per incloure matisos i valors comunicatius al text que es s’emprés exclusivament Ǥ Ǥ × Ǧò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ Identificació d’usos de la llengua d’alternatives lingüístiques Ǥ ʹǤ l° × × Ǥ ͵Ǥ °Ǧ ×Ǥ ͶǤ ×ǡ Ǥ ͷǤ ×ǡ × × Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’aprenentatge de l’escriptura al batxillerat ha de planificarǦ ǡ ° ǤÖ±ojectes d’escriptura es plantegin en situacions de ×ǡ ǡǢ tinguin finalitats i funcions diverses; que promoguin la necessitat d’aproparǦse al procés d’escri Ǣ ×° a productes finals.
En el procés d’aprenentatge de l’escriptura serà clau insistir en els processos de ×ǡ ×××ò° ÃǤEn l’aprenentatge de l’escriptura també cal considerar el treball en grup, atès × ǡ±ǡ l’ús de determinats programes digitals de cooperació, afavoreixen el desenvolupament de destr Ǥ Per planificar adequadament l’aprenentatge de l’escriptura caldrà Ǥ primer lloc, caldrà dissenyar projectes relacionats amb l’esfera personal de l’alumnat, que poden ° ǡ ×ǡ Ö biografia o la d’una persona propera, etc. ǡ±± ǡǡ ×Ǥ En tercer lloc, a través dels projectes d’escriptura l’alumnat també ha de poder des ° ǡ ǡ Ǣ ȉÀ ǡ ǤǢ °ǡ ll final d’un projecte d’una àrea concreta.
Finalment, l’escriptura també s’haurà de planificar amb la participació en activitats socials que promoguin el seu esperit crític i °ȋǡǡ Ȁ opinió sobre notícies, fets actuals, opinió i crítica d’obres literàries o espectacles; crear eslògans, ȉÀ ǡ × temes punyents i d’actualitaȌǤ A més d’aquests productes finals dels projectes, l’escriptura s’ha de desenvolupament de les altres competències.
De fet, en l’ensenyament de llengües és cabdal posar l’accent en la visió global de les diferents competències ò Ǥ així, relacionat amb la competència oral, l’escriptura pot ser tant una bona eina de planificació (com els ×Ȍ comprensió (gràcies, entre d’altres, a l’activitat de presa de notes).
També, quan els projectes impliquen cercar, recollir, analitzar i transformar informació, l’escriptura afavorirà l’elaboració d’esquemes per a ÖglosterȋÖȌǤ En aquesta línia, a l’hora de planificar textos orals multimodals l’escriptura dels guions (literaris o ° Ȍ± × Ǥ la competència lectora, l’ús dels resums, l’elaboració de fitxes o els grups de discussió són ° Ǥ ±±± ǡ° ȋǡ À À Ȍ°’ ȋǡ ȌǤ ° ǡ±cindible fomentar la creació de textos literaris a l’aula perquè les experiències d’escriptura literària afavoreixen la consciència i maduració de les estratègies Ǥ ǡ ǡ − × ǡ en la pràctica o la “manipulació” d’aspectes relacionats amb els recursos treballats en les activitats d’anàlisi i interpretació dels textos.
Amés, tal com s’ha dit al paràgraf anterior, en les activitats de transformació de textos literaris, amb el canvi del gènere textual o del punt de vista (quan s’escriu una narració a partir d’un poema o a l’inrevés, quan es passa d’una primera persona a un ǡ explicar la història des d’un personatge secundari)ǡ °ǡ els projectes en què es crea un personatge o història a partir d’altres personatges o textos Ǥ Àcrossoverǡ Alien /v/ PredatorǢl’alteració d’elements per crearǦǢ Ǣmashupǡ ° ǡ × Ǥ ǡ× ° ǡ produccions literàries, tant les pròpies com les dels companys, està alhora relacionada amb l’exercici d’autoavaluació (que no necessàriament vol dir una aut ×ȌǤ × òÀ Ǥ BLOC 4 LITERATURA EN LLENGUA CATALANA La selecció dels recursos d’aquest bloc respon a l’objectiu d’assegurar la consolidació d’un lector °ǡÖǡ° ǡ Ǧse al context de l’intercanvi, a més × Ǥ mostrat que els joves més lectors són aquells que parlen del que llegeixen, és fonamental que l’anàlisi i × × ± ×Ǥ±ǡ±ǡ± ǡ porta a l’apropiació de la literatura –aquella que connecta la narració amb l’experiència pròpia− través d’activitats obertes o de reflexió social o psicològica sobre els textos i no només plantejar ÀǤ L’aprenentatge de la interpretació literària en l’enfocament competencial requereix molta centralitat ctes, que en aquesta assignatura es concreta en l’enfocament temàtic de textos literaris.
D’altra banda, és important que l’anàlisi interpretativa dels textos literaris es recolzi en la competència ǡ± ǡs’emfasitzi la multimodalitat en el procés de × ×ǡ × ± centra en l’escriptura. ǡ × ° Ö sigui més que l’estudi de la literatura en un conjunt d’assignatures: les assignatures al marge de l’àmbit lingüístic poden fomentar la lectura de novel·les, còmics o altres llibres que desenvolupin Ǥ I. FETS I CONCEPTES ͳǤ La intenció estètica/artística en l’ús de la llengua: forma i missatge, lÖ Ǥ ʹǤ ǡ° ȋ ×ǡ ǡ ×°ica i l’assaigȌǤ ͵Ǥ Ã ǣ Ö ǡ Ȁ° ǡ ǡ ǡ × Ǥ ͶǤ Ã ǣ Ǥ Ö À ǣcarpe diemǡnon omnis moriarǡ tempus fugitǡ Ǥ Ǥ ° ǡ ǣ l’amor i la mort, la llibertat, la natǡǡǡ Ǥ ͷǤ × × ǣ ȋ Ǣ Ǣ ïȌǡl’ × ȋ ×ǡ × ×Ǣ ×ǡ°À ×ȌǤ Ǥ ï ǡï Ã Ǥ Ǥ Els gèneres de l’escriptura literària analítica i crítica: la ressenya literària, la crítica literària, el ǡ À ǡ Ǥ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ òǣ Ǥ L’objectiu de lecturaǣla comprensió, l’anàlisi, el plaer, l’estudid’un tòpic/mite literari, etc. Ǥ ǣÖ ǡ òÀ Ǥ Ǥ a intencionalitat expressiva o ideològica de l’autor o Ǥ Ǥ ×Ö À Ǥ Ǥ °°Ǥ Ǥ Cerca d’informació sobre el text, l’autor, el context del text, les lectures d’altres autors, la ° ïǡ Ǥ Ǥ l òÀ ȋ ǡÖǡ ǤȌ ×Ǥ Ǥ × ×Ǥ Ǥ Aplicació dels recursos adquirits a través de l’escriptura literària per enriquir les Ǥ ʹǤ orientada a l’anàlisi interpretativa/valorativa ǣ Ǥ Adaptació de la lectura al tipus d’anàlisi que es pretén ferǤ Ǥ × Ȁ×ǦȀ ǦǤ Ǥ Inferència de sentits i significats concrets i globals (l’ús connotatiu del llenguatge, l’humor o la ironia, els jocs literaris, picades d’ullet a altres textos, etc.)Ǥ Ǥ Valoració de l’eficàcia dels recursos estètics/retòrics emprats en relació amb el Ǥ Ǥ ×l’originalitat del text quant a l’aportació que fa al desenvolupament de la història Ǥ Ǥ ° ÖǤ ͵Ǥ × À ǣ Ǥ ×l’enfocament dels temes i els tòpicsǤ Ǥ ×ȋǡǡǡ ǤȌ eure’n elements que enriqueixin la interpretacióǤ Ǥ × À Ǥ Ǥ Cerca d’informació i documentació per trobar les claus que permet Ǥ Ǥ × Ǥ ͶǤ ȋȌ × × ± ǣ Ǥ × × ǡ ser sincrònic o asincrònic, i tenint en compte l’interès i rellevància de cara a l’audiènciaǤ Ǥ Utilització d’un metallenguatge literari de manera pertinent, buscant la claredat expositivaǤ Ǥ ×ǡ ǡ Ǥ Ǥ Diàleg amb els altres en situacions d’intercanvi diverses, presencials (conversa, tertúlia ǡ ǤȌǤ Ǥ Desplegament d’estratègies de regulació/negociació de la interpretació del text o de les Ǥ Ǥ ȋȌ × ×ǡ × Ǥ Ǥ × Ǥ ͷǤ × × ± ǣ Ǥ × ×ÖǤ Ǥ Ö ȋǡ ǡ ǡ ǤȌ ×Ǥ Ǥ ×ǡ ǡ Ǥ Ǥ Utilització d’un metallenguatge literari de manera pertinent, buscant la precisió expositivaǤ Ǥ × À Ǥ Ǥ ȋȌ × ×ǡ × ǡ ± ×Ǥ Ǥ × Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ ° ×ǦǤ ʹǤ Ö Ǥ ͵Ǥ À Ö ȋ ǡ ǤȌǡ Ö ǡ°ǡÀ ǡ Ǥ ° Ǥ ͶǤ À Ǥ ͷǤ Pulcritud i correcció lingüística i discursiva en l’emissió escrita, oral o multimodal de la interpretació, i també en l’escriptura creativaǤ Ǥ ǡ Ǥ Ǥ Cura per expressar les crítiques (als altres, a les seves opinions i als seus textos) d’una forma ǡ × Ǥ ͺǤ Respecte envers la diversitat d’int ǡ Ǧ Ǥ ͻǤ Valoració positiva i respecte envers els diversos gèneres literaris i les peculiaritats d’estil d’autors clàssics i d’autorsǦȋǡ ǡ ǤȌǤ ͳͲǤ × Ǥ ͳͳǤ × À Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’adquisició dels recursos de la competència literària està estretament relacionada amb l’activitat ǡ± × ǤAixí doncs, per fer “parlar” Ã ǡoden “portar” a l’aula, simular o crear contextos d’intercanvi al voltant del text (o textos) literari llegit, que poden ser orals (tertúlia o debat literari, presentació oral d’un poema o llibre), escrits (intercanvi en un fòrum literari d’opinió o de cre ×ǡ ×ǡ ) o mixtos (elaboració d’un vídeo a l’estil dels del fenomen del booktubbingȌǤ× ajudar a enfocar l’intercanvi, encara que Ö imprevisibilitat.
Aquestes situacions d’intercanvi al voltant de la lectura d’un text o textos posicionen l’alumne com a lector social i reflexiu, i el porten a la producció de textos expositius i com a mitjà per a la interpretació i la reflexió literària.
A més, l’intercanvi o diàleg, centrat en la × ǡ òÀǡ ± ° × Ǥ ± ° ° ǡ ï Ǥ D’altra banda, la producció escrita és important perquè l’alumne ordeni les seves idees al voltant del °reflexioni sobre la seva interpretació.
Els contextos d’escriptura es poden concretar À ǡǡd’especialització, com és el cas ǡ ± ȋ ǡ ×Ȍ°±Ǥ ǡ± treballar la “manipulació” d’aspectes relacionats amb els recursos treballats, ja que les activitats de transformació de fragments o textos literaris contribueixen a l’adquisició o consolidació dels Ǥ ǡ × textos es pot articular a partir de temes o aspectes literaris, o personatges arquetípics de l’imaginari Ǥ ȉ × fenomen literari des d’històries o gèneres literaris diferents, de manera que es desplegui un itinerari ° ×Ö ÀǤǡ ǡ Ǥ ± ǡ l’amor i el desamor, la culpa, el dolor, l’odi i la el desig d’aventura.
É ǡ manera que l’alumnat pugui ampliarǦ ȋǡDrácula Crepúscuclo, ja que ambdós novel·les beuen de l’esperit ȌǤ × ± × Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1 ADEQUACIÓ Un text és adequat quan s’ajusta a un fi i a un interlocutor concret.
Així, una intervenció adequada és aquella que considera el destinatari i el propòsit comunicatiu i s’hi adapta. ° ×± situació de comunicació en general i de l’audiència o l’interlocutor en par Ǥ± ° ± ×ǡ ǡǡ × Ǥ Àǡ° ×± ’° × comunicativa i al gènere o gèneres textuals que s’emprin en cada cas.
Això es compleix en el momen que la persona que intervé oralment és capaç d’ajustar o, fins i tot, modificar alguns aspectes del seu discurs, com ara el registre o els recursos i els codis no verbals, entre d’altres.
I és que una intervenció ± −en el sentit d’ − que s’està dient i demostrar aquesta comprensió.
Així, saber escoltar significa assenyalar ’ ± ’± ’ ǡ Ǥ últim, qualsevol intervenció oral està limitada en el temps i, per tant, el criteri d’adequació cal entendre’l també com la relació que s’estableix entre el desenvolupament de la intervenció i el temps a ×ǤÖ ×– –l’ús de paraules excessives. ’ï’una estratègia d’intervenció adequada evital’interlocutor haver d’escoltar un mateix missatge ÖǤ PRECISIÓ La precisió d’una intervenció es refereix, d’una banda, a la transmissió d’un missatge amb exactitud, és ǡ Öǡ ǡ °s pugui ser entès de forma diferent.
La precisió d’una intervenció s’aconsegueix quan es té ben definit allò que es pretén expressar i es domina el lèxic i les expressions que s’utilitzaran per expressarǦǤ CA1.
Adequació CA2.
Precisió CA3.
Claredat C1Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua catalana ’ǡ±’ ’ ǡ × ǡǡ Ǥ CLAREDAT ×± Àǡ Ǣ °ǡǡ ïǤ La claredat d’una intervenció oral depèn de tres factors clau.
Per un costat, depèn d’aspectes físics × ǡǡǡ ° Ǥ altre costat, depèn de la forma en què s’organitza la intervenció, ja sigui sintàctic ’estructuració del propi discurs en la seva totaliǤ ǡǡ° Ǥ En aquest sentit, podríem concloure dient que una intervenció clara és aquella que s’articula de manera Ö ǡ Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2 PERTINÈNCIA ° ǡ ’ ×ǡ ’ ° ’’’ Ǥ Hi ha diverses formes d’avaluar si l’alumne llegeix amb pertinència, que poden incloure la × Àǡ × × sobre el que s’ha llegir, entre d’altres. SENTIT ANALÍTIC À ± ǡ ǤÀ À ǡ± Ǧ ǡǦ × ×Ö° Ǥ CA1.
Pertinència CA2.
Sentit analític C2Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua catalana CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C3 ADEQUACIÓ L’alumnat escriu de manera adequada quan selecciona els ± × ǡ ± × Ǥǡ × ×ǡ±’ × Ö’° (carta, article, etc.).
Això no exclou que una producció escrita pugui considerar més d’un gènere tǢ À° Ǥ ’ ×±’ × ×ȋǡǡ ǡ ǤȌ×Ǥ COHERÈNCIA ° Ǥ ǡ ǡ × ’ǡ Ö Ǥ ° ’ ǡ’ × Ǣ Ãǡ Ǣ Ǣ’Ö × °Ǥ COHESIÓ × ± ’ relacionades i connectades entre si.
En un text cohesionat, les parts, a més d’estar semànticament relacionades, apareixen explícitament lligades a través de procediments com, per exemple, l’ús de ǡ± ×ǡ’ȉǡ’ïÖǡ ×’ï signes de puntuació, entre d’altres. ǡ ×ǡ ’ × Ǣ òÀ ×Ǥ CA1.
Adequació CA2.
Coherència CA3.
Cohesió CA4.
Correcció CA5.
Creativitat C3Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua catalana D’altra banda, un text cohesionat també ha de considerar la relació semiòtica Ǥ ×Ö ±ǡ°l’articulació ǡ ǡ ï ǡ Ǥ ± ȋ ǡ ȌǤ ǡ±± Ǥ CORRECCIÓ La correcció, aplicada a l’acció d’escriure, es refereix a la capacitat d’aplicar o ser conforme a les normes d’ús de les unitats menors que estructuren les oracions d’un text: regles gramaticals i ortogràfiques, d’acord amb la situació comunicativa de l’escriptura.
La finalitat d’aquestes regles és aconseguir els ×Ǥ CREATIVITAT a creativitat és una qualitat que es defineix per una voluntat d’originalitat i una intenció estètica ×° Ǥ El criteri de creativitat s’acompleix quan les produccions escrites consideren, entre d’altres, un ús ǡ ȋǡ° ǡ ǤȌǡ l’amalgama de gèneres textuals (per exemple, escriure una carta en forma de conversa, fer un conte en imatges amb so) o l’ús de recursos semiòtics (per exemǡ de por).
Dit altrament, quan s’utilitza un llenguatge obert a l’evocació i a la suggestió a través dels ǡÖ ǡ ° ° Ã ×Ǥ Ǧ± × × × ǡ s’han de ÖǤ –±ǡ –que estarà motivat per l’ús apropiat de recursos retòrics com la musicalitat, les alȉ Ö Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C4 PRECISIÓ La precisió és la qualitat d’ajustar l’explicació o l’anàlisi d’un tema per obtenirǦ ± ×.
En aquest sentit, l’alumne interpreta amb precisió una producció literària quan demostra que Ǧ ȋ° ° ǡ intencionalitat de l’autor, com s’ha rebut, etc.); quan demostra que sap identificarǦ À±ȋ°ǡǡǡ ǤȌǡ Ǧ±ÃÀ ǡ± Ǥ Quan es tracti d’interpretar una producció literària enfocada a l’anàlisi d’un tema que impliqui un ccions, la precisió es concretarà en el rigor en l’anàlisi transversal.
L’adaptació del ×en l’àmbiteducatiu dependrà de les produccions literàries o fragments que l’alumne haurà d’interpretar. Finalment, en el cas d’activitats que avaluÃ × ×Ö × ȋ ǡ × ǡ ° ǡ ǤȌǡ × × ×Ǥ SENTIT CRÍTIC El sentit crític és la qualitat d’expressar raonadament una opinió.
Quan aquesta qualitat s’aplica a la interpretació d’una producció literària o un conjunt de productes literaris, el sentit crític de la × × ×ǡǦǡ els defectes des d’un punt de vista temàtic, estètic, textual i contextual. ± × ǡ elements d’intertextualitat.
La reflexió crítica també inclou la consciència reflexiva ǡ d’una lectura literària es tradueix en una explicació raonada sobre la pròpia opinió des d’un punt de ǡǡ ǡ°ǡÀ ×Ǥ CA1.
Precisió CA2.
Sentit crític C4Interpretar produccions literàries en llengua catalana des d’un punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmic EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C1 C1.
Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua catalana ǡl’alumne × ǡs’espera que construeixi un ǡ ǡ Ǣ ǡ ǡ × Ǥ Ǧho, s’espera que l’alumne utilitzi una estructura expositiva lògica i eficaç, ï apropiat d’una àmplia sèrie de mecanismes de coherència i cohesió textuals propis de la llengua ǡï × destinatari i l’ajudi a advertir i recordar els punts més significatius de la intervenció. Així mateix, s’espera que sàpiga transmetre amb precisió matisos de significat mitjançant l’ús d’un vocabulari ric i apropiat i d’un bon repertori d’expressions idiomàtiques, així com d’una àmplia gamma d’estructures sintàctiques i d’elements morfològics. Finalment, també s’espera que la seva intervenció sigui adequada a la × ǤÖ comporta, d’una banda, que l’alumne hagi de construirǦ ° produeix la seva intervenció, així com de les reaccions dels interlocutors o de l’auditori − explícites com implícites.
L’expectativa és que l’alumne n’extregui conclusions que li serveixin per × × Ǧ ǡ ȉ l’interlocutor en la construcció del missatge o reformulant el seu discurs si adverteix l’interlocutor té dificultats de comprensió.
D’altra banda, també s’espera que gestioni × ×ǡǦ°Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C2 C2.Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua catalana En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne llegeixi ° ǡ ° ǡ ° ǡ × ǡǡ ÀǤÖ seleccionar escaientment informació rellevant d’una o diverses Ǣ Ǧ ǡ ǡ ǡǡÀ ǡÀ À Ǥ t, també s’espera que llegeixi amb sentit analític, examinant – − ° ×ǡ À raonadament.
Aquests comentaris hauran d’incloure apreciacions sobre l’efecte que l’autor ǡòÀ Ǥ ǡ comentari també haurà d’integrar una anàlisi del contingut del text de forma crítica, construintǦ Ǧ ǡ × d’altres fonts de lectura, fent hipòtesis sobre aquestes i valorantǦ ǡl’ ° Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C3 C3.Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua catalana En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne escrigui textos en català clars i ben organitzats sobre ǡǦne l’estructura a la intenció comunicativa i al tema. Ǧho, s’espera que projecti sobre el text la intencionalitat i l’objectiu comunicatiu que ǡ ×ǤEndemés, s’espera que sàpiga × × ȋǡ Ö ǡ ǡ ǤȌǤ Així mateix, també s’espera que escrigui de manera coherent, estructurant les seves produccions de n’ ǡ Ǥ També s’espera que l’alumne escrigui de manera cohesionada, emprant senyals no verbals (com ara ǡÀǡȌ ×Ǥ Endemés, s’espera que empri un lèxic precís i variat, adequat al tema, al tipus de te × Ǥ ǡquan l’alumne escriu també s’es ȋȌcom de l’ortografia, perquè s’entenguin fàcilment. Finalment, s’espera que l’alumne escrigui amb creativitat ǡ ° ts a través de l’ús intencional d’un ampli repertori de recursos lingüístics, retòrics, À Ö Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C4 C4.
Interpretar produccions literàries en llengua catalana des del punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmic En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne interpreti produccions literàries en català – Ö ×ǡ à socioliterari, cultural i geogràfic des d’on s’han concebut o al qual fan referència. Així mateix, s’espera que l’alumne interpreti produccions literàries amb sentit crític, justificant, per un costat, l’aportació que aque ǡ Ǥaltre costat, valorant críticament l’aportació que aquests textos li han fet com a Ǥ ǡǡ ° considerant la funció expressiva del text.
Així mateix, també s’espera que el sentit crític de la seva × Ǣ Ö ǡ À ǡ Ǥ QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1 Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua catalana C1 Exposar un tema oralment en un context formal Interactuar en contextos lingüístics i culturals diversos Planificar les pròpies intervencions orals Interpretar el significat i el sentit de documents i missatges orals i audiovisuals Mediar en la comunicació amb altres locutors Competència 1 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Adequació CA2.
Precisió CA3.
Claredat Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, quan l’alumne una intervenció oral en català s’espera que construeixi un discurs clar, ǡ Ǣ ǡ Ǣ ×Ǥ Ǧho, s’espera que l’alumne utilitzi una estructura Ö ǡ un ús apropiat d’una àmplia sèrie de mecanismes de coherència i cohesió ǡï × per part del destinatari i l’ajudi a advertir i recordar e± ×Ǥ Així mateix, també s’espera que sàpiga transmetre amb precisió matisos de significat, mitjançant l’ús d’un vocabulari ric i apropiat i d’un bon repertori d’expressions idiomàtiques, així com d’una àmplia gamma d’estructures sintàctiques i d’elements morfològics. Finalment, també s’espera que la seva intervenció sigui adequada a la situació comunicativa.
Això comporta, d’una banda, que l’alumne hagi de construirǦ ° intervenció, així com de les reaccions dels interlocutors o de l’auditori − À À Ǥ L’expectativa és que l’alumne n’extregui conclusions que li serveixin per adaptar la intervenció a la situació ǡ ȉlaborant amb l’interlocutor en la construcció del missatge o reformulant el seu discurs si adverteix que l’interlocutor té dificultats de comprensió.
D’altra banda, també s’espera que gestioni adequadament la temporització de la inter ×ǡǦ°Ǥ QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2 Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua catalana o traduïts a aquesta lengua C2 Contrastar informacions de diverses fonts per copsar-ne les diferències Interpretar el significat i el sentit de textos escrits multimodals Seleccionar informacions pertinents de diverses fonts d’acord amb uns objectius de lectura concrets Analitzar la forma de textos escrits Competència 2 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Pertinència CA2.
Sentit analític Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne llegeixi amb pertinència textos en català extensos, estructuralment ° ǡ°ǡ × ǡ ǡ ÀǤÖ escaientment informació rellevant d’una o diverses fonts segons uns objectius de lectura predeterminatsǢ Ǧ ǡ ǡ ǡǡÀ ǡÀ À Ǥ Finalment, també s’espera que llegeixi amb sentit analític examinant – – ° × ǡ À Ǥ Aquests comentaris hauran d’incloure apreciacions sobre l’efecte que l’autor aconsegueix amb els recursos ǡòÀ Ǥaltre costat, el comentari també haurà d’integrar una anàlisi À ǡ Ǧ Ǧ ǡ × informacions provinents d’altres fonts de lectura, fent hipòtesis sobre aquestes, i valorantǦ ǡ ° Ǥ QUADRE DE SÍNTESI DE LA C3 Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua catalana C3 Revisar i corregir textos escrits multimodals Planificar l’escriptura de textos multimodals Referenciar els recursos bibliogràfics (impresos, digitals, etc.) emprats Competència 3 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Adequació CA2.
Coherència CA3.
Cohesió CA4.
Correcció CA5.
Creativitat Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne escrigui textos en català clars i ben organitzats sobre temes ǡǦne l’estructura a la intenció comunicativa i al tema.
Per ferǦho, s’espera encionalitat i l’objectiu comunicatiu que persegueix, i que integri amb rigor la informació de la qual disposa.
Endemés, s’espera que sàpiga combinar amb adequació a la situació comunicativa ȋǡ Ö ǡ ǡ ǤȌǤ Així mateix, també s’espera que escrigui de manera coherent, estructurant les seves produccions de tal manera n’ ǡ Ǥ També s’espera que l’alumne escrigui de manera cohesionada, emprant senyals no verbals (com ara subratllats, ÀǡȌ ×.
Endemés, s’espera que empri un ° Àǡǡ × Ǥ ǡ quan l’alumne escriu s’espera que sigui acurat en l ȋȌcom de l’ortografia, perquè els textos s’entenguin fàcilment. Finalment, s’espera que l’alumne escrigui amb creativitatǡ ° través de l’ús intencional d’un ampli repertori de recursos lingüístics, retòrics, estilístics i icònics. Construir textos escrits multimodals Reforçar la comunicació escrita a través de recursos multimodals QUADRE DE SÍNTESI DE LA C4 Interpretar produccions literàries en llengua catalana des d’un punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmic C4 Comentar el sentit de textos literaris d’èpoques i gèneres diferents des d’un punt de vista temàtic, estètic, textual i contextual Apreciar produccions literàries personalment i de forma raonada Competència 4 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Precisió CA2.
Sentit crític Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne interpreti produccions literàries en català – Ö ×ǡÃde forma escaient en el context socioliterari, cultural i geogràfic des d’on s’han concebut o al q° Ǥ Així mateix, s’espera que l’alumne interpreti produccions literàries amb sentit crític, justificant, per un costat, l’aportació que aquests textos han fet als pobles en paràmetres de riquesa cultural, social i creativa.
Per stat, valorant críticament l’aportació que aquests textos li han fet com a persona.
I, finalment, analitzant com ° ×ǤÀ mateix, també s’espera que el À × ǢÖ ǡ À ǡǤ