Décret du 20-03-2019 portant publication du programme de la matière histoire du baccalauréat général de l'École andorrane
Traduction réalisée par intelligence artificielle, à titre informatif. Seul le texte catalan publié au BOPA fait foi. Texte catalan · 1 partie(s) disponible(s) uniquement en catalan
Article 1. Objet
Le présent décret fixe le programme de la matière d'histoire du baccalauréat général de l'École andorrane, établie à l'article 10 du Décret du 20-03-2019 d'organisation du niveau de baccalauréat général du Système éducatif andorran.
Article 2. Conditions d'application du programme
Le programme de la matière d'histoire est mis en œuvre dans les conditions établies par le plan d'études et s'applique dans les termes déterminés par la réglementation régissant l'organisation du baccalauréat de l'École andorrane.
Article 3. Programme d'histoire
Le programme de la matière d'histoire du baccalauréat général de l'École andorrane figure en annexe.
Disposition abrogatoire Le.
Décret du 25-07-2012 du programme de la matière d'histoire I et II du baccalauréat de l'École andorrane est abrogé.
Disposition finale Le.
présent Décret entre en vigueur le lendemain de sa publication au Bulletin officiel de la Principauté d’Andorre .
Annex.
INTRODUCCIÓ La finalitat de l’ensenyament Ö± ° Ö l’alumnat, × ǡ ǡ ×À ǡǤ ° Ö ǡ ± ens permet comprendre’ns i cǤÖ ± en l’ensenyament de valors democràtics i per al desenvolupament d’una consciència ciu À ǡja que els problemes o processos objecte d’estudi són presents en l’ ǦǤ Öés una interpretació.
És una manera de relatar i entendre l’experiència humana que requereix el domini d’unes competències i d’uns mètodes basats en evidències.
L ÖÖ ×°° Ö ǤÖ Ã × Ǥ L’alumnat de batxillerat Ö consistents procedents d’evidències del passat o d’interpretacions posteriors.
Ha de manejar relats Ö ÃǦǤ Ö ǡ Ǧ ± ǣǦǡ À Ǧǡ Ǧ intencionalitat i la de l’emissor, respectar ǡ ǡ Ǧǡ ×Ǥ l’ensenyament de la història ×Ǥ Ö ǡ × × Ǥ × problemes de la història contemporània és més complexa que la d’etapes Ǥ ò° ǡ Ǥ’alumnat no solament ha de conèixer la periodització, sinó que també ha d’aprendre a dels seus propis relats.
L’opció per organitzar els blocs de manera temàtica permet treballar des d’una perspectiva Ö ǡ Àǡ Ö ǡ ïtats d’un mateix ÀǤ COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES L’alumne de batxillerat ha de desenvolupar les competències històriques que l ×Ö Ǧ À ǡÀ ǡ Ö Ǥ2ǡ Ö Ö × Ö Ǥ ǡ ± × Ö × × ×Ǥ ° – × Ö × Ö – s’han d’interrelacionar contínuament per fer ǡ ° Ǥ×× desenvolupament d’un pensament històric i social críticǡ atès que permeten l’aprenentatge d’habilitats per a l’alfabetització o la literacitat crÀtica i la seva aplicació a l’anàlisi i la interpretació de l’actualitat. × Ö ǡǡ ×Ǥ quests problemes a les possibilitats de l’alumnat, creant les condicions necessàries per° ȉlectuals.
L’alumnat de batxillerat ha de saber transferir ǡ ° ǡ ǡl’ús del saber històric après. C1 INTERPRETAR LES FONTS HISTÒRIQUES PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES FENT VISIBLE L’EXISTÈNCIA DE PUNTS DE VISTA DIFERENTS I IDEOLOGIES CONTRAPOSADES ×Ö± ° ×Ö ǤÖ± × Ǥ ° Ǥ×Ö ǣ ǡ ǡ ï ǡ ǡ ǡ ǡ etc. L’alumn Ǧ Öǡ Ǧ ×± ×Ǥ ÖǤ’ha d’analitzar la seva versemblançaǡ × amb altres fonts sobre el mateix fet històric.
El mateix s’ha ǡ Ǧ°Ǥ × ×Ö Ǥ Ö coneguts i interpretats en el present.
Altres han deixat testimonis parcials, només d’una part dels Ǥ Ö°Ǥ –Ö ‒ determinada intencionalitat.
Per la seva naturalesa, sovint confonen l’opinió amb els fets reals que ǡǡ ± Ǥ D’altra banda, des d’àmbits de poder polític i cultural hi ha hagut una clara intencionalitat d’amagar o Öȋǡǡǡ °ǡ ǤȌǤ Ö ±±ǡ història contemporània i de la història recent, de l’ús de biaixos i estereotips destinats a desqualificar C1Interpretar les fonts històriques primàries i secundàries fent visible l’existència de punts de vista diferents i ideologies contraposades Determinar la versemblança dels arguments usats en les fonts Descobrir biaixos i estereotips en les fonts, en la producció historiogràfica i en la divulgació a través dels mitjans de comunicació Interpretar els buits i silencis en les fonts històriques Ǥ± ±À Ǥ Orientacions didàctiques de la competència × ° l’objecte d’estudi i amb els supòsits que s’empren per establir una determinada interpretació d s’analitzaǤ± ǡǡǡ±ǡ ° ǡÀ ° Ǥ Metodològicament el primer pas del procés consisteix en la recerca d’informació pertinent i À – ‒ o d’interpretacions – – Ö investigar.
A continuació, s’ha d’identificar la pertin° Ǧ com en relació amb l’emissor i la seva proximi davant de l’objecte d’estudi. Posteriorment les fonts s’han d’analitzar per valorar els buits i els silencis en els arguments emprats, i la seva raó de ser, i els biaixos i estereotips.
També s’han de poder establir comparacions °Ǥ C2 CONSTRUIR RELATS HISTÒRICS A PARTIR DE PREGUNTES I SUPÒSITS SOBRE PROBLEMES I PROCESSOS HISTÒRICS L’alumne°Ö sobre qüestions del passat d’Andorra i d’ ×ǤÖ ×n les respostes a les preguntes i als supòsits formulats en l’inici d’un procés de recerca davant d’un problema o d’un procés històric.
Les narracions han d’incloure el procés històric, començant per l’anàlisi de les causes i acabant amb les seves conseqüè Ǥ procés s’han de classificar, comparar i relacionar les variables que interven relat.
S’han de conte –l’andorrana o la d’altres països en funció del ‒À Ǥ L’elaboració d’un relat implica ×ǡ × À × Ǥ Ö ǦÀ ǡÖ± ò° ò° ǡ Ǥ ° Ǥ ǡǡ interaccions entre les causes i conseqüències d’una situació determinada, argumentant el seu sentit i ǡ ǡ ±Ǥ El present i els seus problemes són el resultat d’un procés històricǢǡ ° Ǧ Ǥ × C2Construir relats històrics a partir de preguntes i supòsits sobre problemes i processos històrics Relatar les causes i les conseqüències d’esdeveniments i processos històrics valorant la importància de cada variable Argumentar històricament una qüestió socialment viva Situar els esdeveniments o processos històrics en una cronologia i dins d’una periodització argumentada ǡ × ± Àǡǡ×Ǥ Orientacions didàctiques de la competència Ö ×Öits formulats en l’inici d’un procés de recerca o d’aprenentatge davant d’un problema o d’un procés històric.
La formulació de la pregunta, °i dels per a què, és clau en tot el procés que acabarà amb la construcció d’un relat.
I, Öǡ±×ÖÖ recerca.
Són, per tant, el resultat d’un procés de construcció de coneixements basats en les fonts – ‒ ‒ anterioritat per interpretar el mateix problema o el mateix procés que s’estudia.
Les fonts ǡ ǡ × ×b els fets objecte d’estudi ‒ǫ‒com amb la ideologia de l’emissor – °ǫǤ ×±ǡl’explicitació, i l’ ×ǡ ò° ± Ǥ’anàlisi causal s’han d’explicitar les causes i ò° ǡi llarg termini assenyalant les relacions entre elles.
També s’han de ± Ǥ s’han de poder debatre i defensar públicament, i s’han de poder contrastar amb Ǥ ° Ö itats transferibles a l’anàlisi i la × ò Ǥ ò° ǡ × × ± × ǡ ± ±Ǥ RECURSOS D’APRENENTATGE Els recursos d’aprenentatgcurs d’història ts perquè l’alumnat assoleixi à Ǥ ±Ö ± Ǥ×ǡ contemporaneïtat des d’un ǡ l’europea i la mundial, ǡ × Ö ÃʹͲͲ à Ǥ × ÃǤ d’un mapa temporal iniciaǡ que s’ha d’anar desenvolupant i aprofundint en els altres Ǥ recursos d’aquest bloc actuen À Ǥ±± ° Ö Ã l’obtenció, l’anàlisi i la comunicació dels Ö Ǥ ʹǡ ͵ǡ Ͷ ͷ ʹͲͲ ǣ Ö Ã × ǡ À Ã × ǡ ǡ ǡ ×ǡ ± ÃÀ Ǥ ǡ Öǡ à sinó en l’interior d’unes societats ° ǡ ǡ ± ± Ǥ ǡǡcentren en l’evolució del món no europeu i, en concret, en els països Ǥ parteixen d’una visió de la història del món amb la intenció tant d’ubicar la història d’Andorra dins dels canvis globals com que l’alumnat s’acosti al món des de la perspectiva i l’especificitat andorranǤ El plantejament que s’ha adoptat en els combina l’enfocament cronològic clàssic amb el ǡ però atesa la voluntat de desenvolupar la consciència històrica de l’alumnat i el seu À Ǧ ò ǡ ò° ǡ se’n l’ ǡ Ǥ Llegenda dels recursos per colors: Recursos comuns a tots els blocs BLOC 1 CANVIS HISTÒRICS I CONTINUÏTATS.
ELS ANTECEDENTS ÃǤ d’establir mapes temporals dels canvis produïts des de fin fins a l’actualitat seguint la × ° ǣȌ Ö ǡ À ° ǡȌ À ǡ ǡ Ö ǤEs tracta de posar l’èmfa ×a) els ritmes evolutius, l’acceleració o l’estancament de fenòmens ǡ demografia fins a l’art i la cultura passant per l’economia, la ciutat, la política i els drets humansǡȌ e van provocar fractures importants en l’e × Ǥ± ǡ ò° Ǥ2 l’aprenentatge × × d’ Ǥ BLOC 1 CANVIS HISTÒRICS I CONTINUÏTATS.
ELS ANTECEDENTS DE LA CONTEMPORANEÏTAT Fets i conceptes × ×ǡ ǡ ǣ× ×Ǣ×× Ö Ǥ o × Ǣla ruïna de l’economia andorranaǤ o Ǥ De l’energia animal a les energies alternatives: el vapor i el carbó, l’electricitat, el petroli, l’energia nuclear, les energies alǤ o ǣla transformació econòmica i social d’AndorraǤ ×À ǣ Ǥ o ǡ ×ͳͻͻ͵Ǥ ï ǣ Ǥ o Ǥ ǣ À Ǥ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǡ Ǥǡ À ×Ǥ × À ǡ Ǥ Ubicació espacial del lloc d’origen dels fets i processos i de la seva divulgació a altres Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències Ö Ǥ ×ǡ Ö Ǥ × À ǡ ǡ ǡ Ǥ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡ Ö Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Localització d’informació rellevant sobre els canvis i els anteceden à Ǥ × × Ǥ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual Ö ȉ Ö Ǥ × ò° Ǥ Ãàmbits i descripció de l’impacte ò° Öǡ ǡÀǡ ǡ . Ãǡ ò° Ö Ǥ × Ǥ Elaboració de relats i comunicació l À ×ǡ × ×× Ǥ ×° Ǥ × × Ö l’audiència (orals, visuals, simulacions, etc.)Ǥ Actituds i valors × Ǥ × complexitat de l’estudi de la històriaǤ À ×Ö Ǥ Actitud crítica davant les interpretacions històriques que s’han fet i es fan del passatï Ǥ Orientacions didàctiques del bloc Els canvis s’han d’ubicar en una línia del temps, s’han d ǡ Ǥ2 combinar un plantejament diacrònic o temàtic d’un sol aspecte amb una perspectiva sincrònica, ió amb el passat.
La combinació d’enfocaments diacrònics i sincrònics facilita l’anàlisi Ǥ±± ǡ ǡ ǡd’ǡǡ Ǥ La percepció del canvi, la seva descripció, la comparació i la interpretació s’han de treballar Ö Ãǡ ǡ ǡ ǡǡÖ±ÖǤ BLOC 2 L’EVOLUCIÓ DEL SISTEMA ECONÒMIC Els recursos d’aquest bloc s’articulen entorn del sistema econòmic Ã × Ǥ × Ö × justifiquen la importància d’analitzar en profunditat els À Ö ǡ evolució i les alternatives al sistema capitalista.
També, i dins d’aquest marc, és important analitzar i valorar la construcció i l’evolució de laUnió Europea i les relacions d’Andorra amb × ×Ǥ × Ö ǡ Ö–l’anàlisi ò° ‒ establir relacions entre el funcionament del sistema financer i el seu impacte en l’economia ° Ǥ L’alumne Ö À ǡǤ BLOC 2 L’EVOLUCIÓ DEL SISTEMA ECONÒMIC Fets i conceptes El sistema capitalista, l’imperialisme i la colonització ȋǤ Ǥǡ Xina a l’Àfrica. × Ö ǫȌǤ ǣ × Ǥ ÃǤ o ǡ ǣ Ö Ǧ ǫ El fracàs del model socialista: de l’URSS a la caiguda del ÀǤ ǡ Ǭ ° ǫ ×ǣ ò° Ǥ Ǥ Ǥ ×ǣ× Ö Ǥ El lloc d’Andorra en un món globalitzat i en una Europa unidaǤ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǤǤǤÀ ×Ǥ Ubicació espacial del lloc d’ori × Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències de processos històri Ǥ ×ǡ Ö Ǥ ×Àǡ ǡ ǡǤ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡÖ Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Localització d’informació rellevant sobre processos econòmics a partir de fonts primàries i Ǥ Formulació de preguntes per a l’exploració de les Ö Ǥ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual Ö ȉ Ö Ǥ ò° Ö ÖǤ Ãàmbits i descripció de l’impacte i de ò° Öǡ ǡÀǡ ǡ Ǥ Ãǡ ò° Ö Ǥ Elaboració de relats i comunicació: l À ×ǡ × ×× Ǥ × Ö ǡ ò° Ǥ ×mitjans de comunicació adequats als propòsits i a l’audiència ȋǡǡ ǡ ǤȌǤ Actituds i valors ° Ǥ Actitud crítica davant les interpretacions històriques que s’han fet i es fan del passatǤ ïÀ ÖǤ Orientacions didàctiques del bloc L’estudi dels processos i de les crisis econòmiquesǡ’ ò° ǡ ǡrequereix l’ús de diversos enfocaments i perspectives.
Òbviamentǡ procés i la crisi cronològicament i cal descriure’ls i caracteritzarǦ À × Ö ǤÖ± ×± ± ° que s’estudia.
Així és ǡ ǡ través de l’ús de la premsa escrita i analitzar un procés o un conflicte utilitzant les memòries personals de testimonis i protagonistes en format escrit, oral o visual (el cinema pot facilitar l’anàlisi ǡǡ× ȌǤ L’estudi de la globalització i de les economies de països emergents es pot fer a través d’ ×Ǥ BLOC 3 ELS DRETS I ELS DEURES L’o d’aquest bloc± ò° ȉlustració i de la raó enfront de l’absolutisme i el poder de.
L’evolució de la ǡ ǡ ǡ la participació de la ciutadania en l’elecció dels seus À À ±un dels eixos d’aquest bloc juntament amb l’evolució dels drets humans Ö Ǥ ’existència d’injustícies, À Ã ° °Ǥ’estudi de la ° ǡǡ ǡ Ǥǡ°× Ǥ drets humans han aconseguit fites importants que s’ha i s’han de poder Ǥ BLOC 3 ELS DRETS I ELS DEURES Fets i conceptes L’evolució de l’ ×Ǥ Formes de participació de la ciutadania en una democràcia: de l’elecció a l’acció directa.
Els Ǥ ǡǣ o ÀÖ Ǥ ° .
La lluita contra l’apartheidǤ ÀǤ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǡ Ǥǡ À ×Ǥ × Ö Ã × Ǥ × el lloc d’origen dels fets i processos i de la seva divulgació a altres Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències de processos històri Ǥ ×ǡ Ö Ǥ × À ǡ ǡ ǡ Ǥ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡ Ö Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Utilització d’evidències primàries en la descripció i × À Ǥ Selecció d’evidències rellevants i anàlisi crítica de la seva fiabilitatǤ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual × ò° Ǥ Anàlisi d’interpretacions diferents dels conflictes regionalsǤ Ãǡ ò° Ö Ǥ × × Ǥ Elaboració de relats i comunicació l À ×ǡ × ×× Ǥ Desenvolupament d’arguments històrics convincents a partir de ÖǤ Comunicació d’idees complexes i coherents utilitzant Ǥ Actituds i valors ǡǡ ° ǡÀ Ǥ À × ȉ Ǥ × × ° Ǥ × ȋǤǤǡ °ǡǡ° ǡ ǡ ǡ ȌǤ Orientacions didàctiques del bloc Les activitats d’aprenentatge ǦȌ ° ǡǡÀ ǡȌ À ǡȌïd’injustície Ǥ L’ús de la premsa permet fer un seguiment de problemes actuals i indagar les causes de la seva pervivència.
La comparació d’aquestes situacions amb d’altres del passat es pot fer a través de Ö Ǥ ’organització Ǥ l’úsd’ À ° À ȉ Ǥ BLOC 4 IDEES, ARTS I CULTURA ñ ± ȉ ×× manera d’entendre el món.± ǡǡ Ǥ han conviscut i s’han enfrontat a les diversitats.
Els nacionalismes s’ha internacionalismes.
La democràcia i la defensa dels drets humans s’han Ǥ × ± × ǡ Ǥ ist com s’ha s per a la creació d’una ° ǡÖ × ï ǡÖǡ ×±Ǥ BLOC 4 IDEES, ARTS I CULTURA Fets i conceptes ǡǡ ǣǤ ǡ×ǡÀ ǡ Ǥǡ×Ǥ × Ǥ × × ǤǬ ×ǡ ×ǡ ×ǫ L’art, la música i el cinema del segle Ǥ ǣ ×Ǥ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǤǤǤ À ×Ǥ × Ö Ã × Ǥ Ubicació espacial del lloc d’origen dels fets i processos i de la seva divulgació a altres Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències de processos històri Ǥ ×ǡ Ö Ǥ × À ǡ ǡ ǡ Ǥ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡ Ö Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Localització d’evidències sobre la manca de llibertats en les dictadures del segle Ǥ Selecció d’evidències rellevants i anàlisi crítica de la seva fiabilitatǤ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual: × ǡ× ×Ǥ Ãǡ ò° Ö Ǥ × × Ǥ Elaboració de relats i comunicació: l À ×ǡ × ×× Ǥ Desenvolupament d’arguments històrics convincents a partir de ÖǤ Comunicació d’idees complexes i coherents utilitzant arguments Ǥ Actituds i valors Participació en la defensa de les llibertats de pensament, d’expressió i de comunicacióǤ À l’ètica de les Ǥ ï Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’estudi del món de les idees, de les arts i de la cultura es pot ǡ Ö ± productes generats en cadascun d’aquests grans Ǥ ǡ × Ö ǡ ǡ ǡ ǡǡ ǡl’estat, la família o l’educacióǢelacionar les ideologies amb l’ar–l’arquitectura, la pintura o la ï ‒ Ǣ ± × artística o de com s’ha representat des de les arts. –± Ã‒ ǡ × À Ǥ Ǥ BLOC 5 PODER, CONFLICTE I CONVIVÈNCIA Els recursos d’aquest bloc centren en l’evolució À l’actualitat i en l’anàlisi i × ǡ ×À ǡ dictatorials (feixismes i comunismes).
En l’anàlisi d °ȉ s’ha de posar l’° ×ǡ ò° civils.
Pot ser oportú analitzar el paper d’Andorra durant les d Ǥ 2 ǡ ètniques, dels quals destaca per la seva crueltat l’Holocaust, l’extermini Ǥ ò° × ° ×Ǥ BLOC 5 PODER, CONFLICTE I CONVIVÈNCIA Fets i conceptes ×À Ǥ Ǥ Ǥ × ͳͻͶͷ À ǣ Ǥ ǣ°ǡ’Holocaust, Cambodja i RǤ Conflictes regionals: de la Guerra d’Indoxina al conflicte entre Israel i PalestinaǤ ° À Ǥ × ò° Ǥ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǤǤǤ À ×Ǥ × Ö Ã × Ǥ Ubicació espacial del lloc d’origen dels fets i × Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències de processos històri Ǥ ×ǡ Ö Ǥ × À ǡ ǡ ǡ Ǥ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡ Ö Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Utilització d’evidències primàries en la descripció i × À Ǥ Selecció d’evidències rellevants i anàlisi crítica de la seva fiabilitatǤ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual: × ò° Ǥ Anàlisi d’interpretacions diferents dels conflictes reǤ Ãǡ ò° Ö Ǥ × × Ǥ Elaboració de relats i comunicació: l À ×ǡ × ×× Ǥ Desenvolupament d’arguments històrics convincents a partir de ÖǤ unicació d’idees complexes i coherents utilitzant arguments rellevants i un Ǥ Actituds i valors À Ǥ Defensa de l’ús de la noǦviolència i dels principis de l’educació per a × Ǥ À ° ° ×Ǥ Orientacions didàctiques del bloc S’han de situar cronològicament l’evolució política i els à ǡt els antecedents i les conseqüències.
L’estudi dels conflictes ha de considerar el ǡ ǡ ± ò° Ǥ ases es poden treballar a partir de textos, d’imatges ǡ ǡ Ǥ En l’estudi dels règims polítics s’ha de destacar la curta durada del sistema democràtic enfront Ǥ± ×ǡ± Ǥ±À es pot fer un seguiment del conflicte.
A través de l’anàlisi de notÀ s’ha p e n’ha creat.
La construcció d’un model analític i d’habilitats de pensament crític s’ha de poder transferir a nous conflictes. BLOC 6 ALTRES CULTURES × ± Ö À ïts des d’aleshores, en especial la globalització i la crisi del 2008. La globalització de l’economia ±° Ö ×Ǥ d’aquest bloc tracten de com s’han desenvolupat aquestes situacions en el món emergent i, en ǡ ǡ l’Amèrica Llatina.
Es focalitzen en les lluites per a l’assoliment de la ° ǡ ǡ ×À Öǡ × Ǥ S’ ǡ ǡ ǡ ò° relleu les injustícies i els drames humans vinculats al domini del món per part d’una minoria cada vegada més rica enfront d’una immensa majori ±Ǥ BLOC 6 ALTRES CULTURES Fets i conceptes À° ǣǡ ×ǡ’Índia, Austràlia i Nova ZelandaǤ L’emergènciade l’Àfrica Ǥ Ǧ ǣǤ ord d’Àfrica i el fonamentalisme islàmicǤ l’° ǣ Ǥ ° ǣ ǡǡ ǡ Ǥ ×À l’° Ǥ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǤǤǤ À ×Ǥ × Ö Ã × Ǥ Ubicació espacial del lloc d’origen dels fets i × Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències de processosÖ Ǥ ×ǡ Ö Ǥ × À ǡ ǡ ǡ Ǥ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡ Ö Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Formulació de preguntes sobre les causes de l’aparició de noves potències econòmi ÀǤ Utilització d’evidències primàries en la descripció i × À Ǥ Selecció d’evidències rellevants i anàlisi crítica de la seva fiabilitatǤ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual: Ãǡ ò° Ö Ǥ × × Ǥ Ǥ × ò° Ǥ × À Ǥ ls sistemes polítics basats en injustícies, intoleràncies, l’autoritarisme i la Ǥ × Ǧ ȋǡ × ǡǡǡǡ ǤȌǤ Elaboració de relats i comunicació: l À ×ǡ × ×× Ǥ Desenvolupament d’arguments hÖ ÖǤ Comunicació d’idees complexes i coherents utilitzant arguments rellevants i un Ǥ Actituds i valors ǡ° Ǥ ï Ö × Ǥ Orientacions didàctiques del bloc × ǤS’han d’analitzar les causes històriqude l’emergència de països d’À ǡ l’° À Ǥ 2 l’ús de mapes temàti d’estadístiques econòmiques i socials dels països per poder comparar la seva situació en el conjunt Ǧ procedents d’altres fonts.
Un exemple és el problema dels Ǥ À Ǥ e l’° × ïǦ Ǥ± Ö ÃǤ CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1 PRECISIÓ ó en l’ús de fonts històriques la utilització d’una metodologia científica que parteix d’esbrinar la pertin° l’estudi del fet, procés o problemaǡ × l’obtenció d’informació, × es d’altres fonts i la seva interpretació. × × × Ö × ǡ ± ° ǤLes preguntes han d’orientar la r ° × ǤEn conseqüència, s’ha de demanar a l’alumnat precisió × × × ǡ ± Ö Ǥ La precisió ha d’incloure la comprensió de la informació À À ǡ ×’° ÖǤÀǡs’ha de ser precís en l’assignació del les característiques de l’emissor. RIGOR El rigor és clau en la recerca de fonts i d’informació sobre el problema i a l’hora d’aǦ ǦǤ ǡ±a l’hora d’establir i quals la informació és fiable o no és fiable.
Però també a l’hora d’esbrinar i valorar la versemblança de la font i de la informació, d’interpretar els buits i silencis i de descobrir i valorar els Ǥ ×l’autenticitat i la representativitat de la font i de les evid° se’n± × × ×ǡ ± s’estudiïǤ CA1.
Precisió CA2.
Rigor CA3.
Coherència C1 Interpretar les fonts històriques primàries i secundàries fent visible l’existència de punts de vista diferents i ideologies contraposades COHERÈNCIA ió, s’ha de buscar la coherència entre les informacions obtingudes de ÃǤ±Ö .
La coherència s’evidencia × ǡ À ǡ ǡ ǡ ° Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2 COHERÈNCIA El relat és la forma lingüística de la consciència històrica de l’alumnat.
És l’intent de donar sentit a una Àntesi rigorosa i argumentada de les parts d’un procés històric.
No és una acumulació d’informacionsǡsinó una construcció que pretén la comprensió d’una situació, d’un procés. ǡǡ ×Ǥ × ° ° ° ×ǤTambé el paper que s’atorga als seus protagonistes.
Els personatges són clau ×ǡ× ÃǤ individuals, col·lectius o quasipersonatges (és a dir, institucions com ara l’sglésia, l’°rcit, l’ǡ ǤȌǤ RIGOR En primer lloc, la construcció d’un relat històric ha de posar ×°s’ha sotmès les fonts per extreure’n evidències que Ǥ ǡ evidències del fet, procés o problema històric extretes d’una font han de ser contrastades amb evidències d’altres fonts primàries d Ǥ° ° Ǥ ǡò° ǡ s’ha d’ubicar de manera rigorosa Ö Öǡǡǡ C2 Construir relats històrics a partir de preguntes i supòsits sobre problemes i processos històrics CA1.Coherència CA2.
Rigor CA3.
Sentit crític À ±± Ǥ ×± fonamental per diferenciar l’inici, el desenv ±Ǧ ò° ǡǤ Sentit crític Els relats històrics es consideren l’evidència més clara del desenvolupament del pensament històric i social de l’alumnatǡ ° ǡ ÖÖ Ǧ Ǥ× × ǡǡï Ǥ ǡ±ǡ ° Ǧ ò Ǥ À Ǥ À e hauria d’assolir l’alumnat de batxillerat és la que li permeti contraposar la seva ×Öǡ ǡ × Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C1 Al final de Batxillerat, l’alumne interpreta les fonts històriques primàries i secundàries, i l’existència ǡ Ǥ ± ± icar les raons per les quals s’han construït × formen les societats, a més, identifica les fonts pel seu contingut, i és capaç d’interrelacionarǦ ǡ ±ǡï× Ǥ En aquest sentit, l’alumne compara les diferents perspectives que sorgeixen de les fonts i els ÃÖ Ã mitjans de comunicació de masses actuals.
Així l’alumne sap quins són els protagonistes històricament marginats en els relats històrics i les raons d’aquesta invisibilitat i marginació i és Ǥǡ Ö ǡ diferenciant fets d’opinions, interpretant els judicis de valors implícits i explícits, els biaixos i els ǡ ǡ ×À Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C2 atxillerat, l’alumne construeix relats històrics a partir de preguntes i supòsits sobre Ö ǡ ò° processos històrics, els canvis i les continuïtats, les interaccions entre les variables d’una situació i els Ǥ Àǡ l’alumne incorpora Ö ǡ Ö Ö ǡ Ö Ǥ L’alumne estableix relacions d’empatia amb els protagonistes del passat i eme ×ǡǤ QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1 atxillerat, l’alumne interpreta les fonts històriques primàries i secundàries, i l’existència de punts de vista diferents i ideologies contraposades, quan situa les font dins del seu context espacial i temporal.
També és capaç de justificar les raons per les quals s’han construït perioditzacion × Ǥmés, identifica les fonts pel seu format i contingut, i és capaç d’interrelacionarǦǡ ±ǡï× Ǥ En aquest sentit, l’alumne compara les perspectives que sorgeixen de les fonts i els arguments construïts en els relats histò Ã × ǤÀǡl’alumne sap quins són els protagonistes històricament marginats en els relats històrics i les raons d’aquesta invisibilitat ×ǡi és capaç de justificar les raons d’aquesta invisibilitat i marginació.
De la mateixamanera, identifica el caràcter ideològic de les fonts diferenciant fets d’opinions, À À ǡǡ ǡ ×À Ǥ Competència i dimensions Criteris d’avaluació C1Interpretar les fonts històriques primàries i secundàries fent visible l’existència de punts de vista diferents i ideologies contraposades Determinar la versemblança dels arguments usats en les fonts Descobrir biaixos i estereotips en les fonts, en la producció historiogràfica i en la divulgació a través dels mitjans de comunicació Interpretar els buits i silencis en les fonts històriques CA1.
Precisió CA2.
Rigor CA3.
Coherència Expectatives de final de cicle QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2 Competència i dimensions Expectatives de final de cicle C2Construir relats històrics a partir de preguntes i supòsits sobre problemes i processos històrics Relatar les causes i les conseqüències d’esdeveniments i processos històrics, valorant la importància de cada variable Argumentar històricament una qüestió socialment viva Situar els esdeveniments o processos històrics en una cronologia i dins d’una periodització argumentada Criteris d’avaluació CA1.Coherència CA2.
Rigor CA3.
Sentit crític atxillerat, l’alumne construeix relats històrics a partir de preguntes i supòsits sobre problemes i processos històrics, quan ò° istòrics, els canvis i les continuïtats, les interaccions entre les variables d’una situació i els seus protagonistes.
Aixíǡl’alumne Ö ǡ Ö Ö ǡ valorant els antecedents de problemes actuals i de les arrels ideològiques de les discriminacions.
L’alumne estableix relacions d’empatia amb els protagonistes del ×ǡǤ