Décret du 20-03-2019 portant publication du programme de la matière culture et langues classiques du baccalauréat général de l'École andorrane

Article 1. Objet

Le présent Décret fixe le programme de la matière de culture et langues classiques du baccalauréat général de l’École andorrane, établie à l’article 10 du Décret du 20-03-2019 d’organisation du niveau du baccalauréat général du Système éducatif andorran.

Article 2. Conditions d’application du programme

Le programme de la matière de culture et langues classiques est mis en œuvre dans les conditions établies par le plan d’études et s’applique dans les termes déterminés par la réglementation régissant l’organisation du baccalauréat de l’École andorrane.

Article 3. Programme de culture et langues classiques

Le programme de la matière de culture et langues classiques du baccalauréat général de l’École andorrane figure à l’annexe.

Disposition abrogatoire Sont.

abrogés le Décret du 25-7-2012 du programme de la matière de grec I et II du baccalauréat de l’École andorrane et le Décret du 6-02-2013 du programme de la matière de latin I et II du baccalauréat de l’École andorrane.

Disposition finale Le.

présent Décret entre en vigueur le lendemain de sa publication au Bulletin officiel de la Principauté d’Andorre .

Annex.

INTRODUCCIÓ  L’assignatura —Ž–—”ƒ‹ŽŽ‡‰ò‡• Ž••‹“—‡•, en el context del batxillerat de l’Escola Andorrana,–± ‘ƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ–’”‹‘”‹–”‹ƒ“—‡l’ƒŽ—‡’—‰—‹’‡” ‡„”‡Ž’ƒ’‘”–ƒ ‹×†‡Ž× Ž••‹ ƒŽƒ•‘ ‹‡–ƒ–ƒ –—ƒŽǡƒ„ ‹†‡’‡†° ‹ƒ†‡“—‹ƒ•‹‰—‹Žƒ•‡˜ƒˆ—–—”ƒ‘”‹‡–ƒ ‹×ƒ ƒ†°‹ ƒ‹’”‘ˆ‡••‹‘ƒŽǡƒ–°•‡Ž˜ƒŽ‘”ˆ‘”ƒ–‹— ‹–”À•‡ “—‡–‡‡l’estudi i coneixement del món clàssic. “—‡•–ƒƒ••‹‰ƒ–—”ƒ–”ƒ –ƒ‡Ž× Ž••‹ – ”° ‹ƒ‹‘ƒ–†‡ƒ‡”ƒ ‘Œ—–ƒ’‡”’‘†‡”•—„”ƒ–ŽŽƒ” ‡Ž•’—–• ‘—•‹Žƒ ‘–‹—Öƒ–‡–”‡ƒ„†×• ‹˜‹Ž‹–œƒ ‹‘•‹ǡƒŽŠ‘”ƒǡ†‡•–ƒ ƒ”Ǧ‡Žƒ‹†‹‘•‹ ”•‹ƒǡ ’‡”“—° –ƒ„± ±• comuna l’empremta del seu llegat ‘ ƒ ’”‹ ‹’ƒŽ ‘’‘‡– Š—ƒÀ•–‹  ‡ ‡Ž ‘–‡š– —Ž–—”ƒŽǡ–ƒ–†‡Ž ‹—–ƒ†ƒ†‘””†‡Ž•‡‰Ž‡  ‘†‡Ž• ‹—–ƒ†ƒ•†‡Ž•‡—‡–‘”±•’”‘’‡”Ǥ Ž’”‘‰”ƒƒƒ„‘”†ƒǡ†‡•†‡†‹˜‡”•‘•„‹–•ǡŽ‡•ƒ””‡Ž•‰”‡‰—‡•‹ŽŽƒ–‹‡•†‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽ‡‡Ž ƒ–‡‹š ‘–‡š–‘‡•˜ƒ‘”‹‰‹ƒ”‹“—ƒŽŽƒ”’‡”’”‹‡”ƒ˜‡‰ƒ†ƒ—•˜ƒŽ‘”•“—‡‡ ƒ”ƒ•×˜‹‰‡–•Ǥ • ‘•‹†‡”‡†‘•‡•’ƒ‹•†‡ ‘‡‹š‡‡–‹†‡–”‡„ƒŽŽ‹†‡•–”‹ƒ„Ž‡•ǡl’—ǡd’àmbit lingüísticǡi l’altreǡ d’àmbit cultural, perquè l’herència i la pervivència de Grècia i Roma es pot rastrejar tant en la llengua ’”Ö’‹ƒ†‡l’ƒŽ—‡ ‘‡†‹˜‡”•‡•ƒ‹ˆ‡•–ƒ ‹‘••‘ ‹ƒŽ•ǡ’‘ŽÀ–‹“—‡•ǡŽ‹–‡””‹‡•‘ƒ”–À•–‹“—‡•Ǥ L’estudi lingüístic se centra en el llatí perquè la llengua de Roma permet una comparació directa amb Ž‡•ŽŽ‡‰ò‡•”‘‹“—‡•“—‡‡•–—†‹ƒl’ƒŽ—‡de l’Escola Andorrana, però aquesta assignatura també Šƒ†‡ ‘—‹ ƒ”ƒl’ƒŽ—‡Žƒ’”‘š‹‹–ƒ–†‡Ž‡•†‘•ŽŽ‡‰ò‡•“—‡˜‡Š‹ —Ž‡‡Ž× Ž••‹ ‹ǡ‡ƒ“—‡•– sentit, cal destacar l’aportació lèxica de la llengua grega.

En canvi, en el vessant cultural els recursos seleccionats combinen la descripció, l’estudi i l’anàlisi de fets comuns i de fets par–‹ —Žƒ”• –ƒ– †‡ ”° ‹ƒ ‘†‡‘ƒǤ  •À–‡•‹ǡ ƒ“—‡•– ”‘‰”ƒƒ ƒ’‘•–ƒ ’‡”“—° l’ƒŽ—‡ ’”‡‰—‹ ‘• ‹° ‹ƒ †‡Ž• ‘”À‰‡• †‡ Žƒ •‡˜ƒ ’”Ö’‹ƒŽŽ‡‰—ƒ‹†‡Žƒ•‡˜ƒ —Ž–—”ƒǡ‹‡Ž•˜ƒŽ‘”‹ ‘—ƒ‡‹ƒ‡ˆ‹ ƒ­’‡”ƒŽ•‡—†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡– ‘ƒ ‹†‹˜‹†—•Ǥ  COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES •†‡ˆ‹‡‹š‡†‘• ‘’‡–° ‹‡•‡•’‡ Àˆ‹“—‡••‡‰—‹–‡Ž•†‘•‰”ƒ•„‹–•‘ ƒ’•†‡ ‘‡‹š‡‡– que l’assignatura comprènǣ el lingüístic i el cultural.

S’ha tingut en compte la tradició dels estudis Ž••‹ •’”Ö’‹ƒ‡–†‹–ƒǡ’‡”ÖƒŽŠ‘”ƒ•’ha intentat una aproximació més plural i interdisciplinària, en ‘•‹†‡”ƒ”‡Ž× Ž••‹  ‘—†À’–‹  ‘•–‹–—Ö’‡” ”° ‹ƒ‹‘ƒǤ  Així doncs, en la proposta que es fa s’identifiquen dos eixos vertebradors que permeabilitzen les d‘• ‘’‡–° ‹‡•‡•’‡ Àˆ‹“—‡•‹ƒŽƒ˜‡‰ƒ†ƒ‡• ‘‡ –‡ ‘ˆ‹‰—”ƒ–—ƒ–”ƒƒ ƒǣŽƒ ‘’”‡•‹×†‡ –‡š–‘•‹Žƒ ‘• ‹° ‹ƒ†‹ƒ ”֐‹ ƒǤ“—‡•–•†‘•‡‹š‘••×‹†‡•–”‹ƒ„Ž‡•‡–”‡‡ŽŽ•‹ǡ’‡”–ƒ–ǡŠ‘•× –ƒ„± ƒ„†×• ‘’‡–° ‹‡•ǡ ƒ–°• “—‡ Žƒ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹× †‡ –‡š–‘• ‰”‡ • ‹ –‡š–‘• ŽŽƒ–‹• ƒ’‘”–ƒ ‡Ž• ‘–‹‰—–••‘„”‡‡Ž•“—ƒŽ•”‡ˆŽ‡š‹‘ƒ”‹ƒ’”‡†”‡‡Ž•˜ƒŽ‘”•ˆ—†ƒ ‹‘ƒŽ•†‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽǤ  ŽŽŽ‡‰ƒ–†‡Ž× Ž••‹ ±•ǡ‡„‘ƒ’ƒ”–ǡƒ ‡••‹„Ž‡ƒ–”ƒ˜±•†‡ŽƒŽ‡ –—”ƒ––ƒ––”ƒ†—ƃ ‘‡Žƒ ŽŽ‡‰—ƒ ‘”‹‰‹ƒŽ– †‡ –‡š–‘• ‰”‡ • ‹ –‡š–‘• ŽŽƒ–‹•Ǥ  ƒ“—‡•– •‡–‹–ǡ ‘’”‡†”‡ — –‡š– ˜‘Ž †‹” entendre’n el contingut, però és important també conèixer, des del punt de vista formal, com s’articula la llengua que el vehicula per poder explicar i interpretar en el seu context orig‹ƒŽ ‡Ž ‹••ƒ–‰‡“—‡–‘––‡š– ‘–±Ǥ L’estudi del món clàssic en la vessant culturaŽǡ±•‡ŽŽ†‡Ž•‡—˜ƒŽ‘”‹–”À•‡ ’‡Ž•‡–‹–“—‡–±‡‡ŽŽ ƒ–‡‹šǡenriqueix des d’una nova òptica l’ƒ’”‡Š‡•‹×“—‡l’alumneŒƒ–±de l’individu i del seu entornǤ ‹šÀǡ‡–”‡„ƒŽŽƒ”†‹˜‡”•‘•ƒ•’‡ –‡•†‡Ž× Ž••‹ ǡl’ƒŽ—‡Šƒ†‡’‘†‡”–”‘„ƒ”Žƒ”‡Žƒ ‹×‡–”‡ƒ“—‡ŽŽ ’ƒ••ƒ– ‹ ‡Ž •‡— ’”‡•‡–ǡ •‹‰—‹ ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ–Ǧ‡ Ž‡• †‹ˆ‡”° ‹‡•ǡ •‹‰—‹ †‡• ‘„”‹–ǦŠ‹ Ž‡• •‹‹Ž‹–—†• ‹ Žƒ ’‡”˜‹˜° ‹ƒǤ La cerca d’informació a partir de fonts †‹˜‡”•‡• ‹ †‡ ƒ–—”ƒ †‹ˆ‡”‡–ǡ Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ– d’analitzarǦŽƒ‹†‡•ƒ„‡”‡š’Ž‹ ƒ”‡Ž•ŽŽ‹‰ƒ•‡–”‡‡Ž× Ž••‹ ‹‡Ž×‡“—°˜‹—l’ƒŽ—‡†‡Ž•‡‰Ž‡  han de contribuir a la formació d’aquesta consciència diacrònica. C1.

INTERPRETAR TEXTOS LITERARIS CLÀSSICS DE GÈNERES DIVERSOS        Œ  ƒ ‘’‡–° ‹ƒinterpretar textos literaris clàssics de gèneres diversos•‹‰‹ˆ‹ ƒ“—‡l’ƒŽ—‡ƒ’”°ƒ ”‡ ‘°‹š‡”‹†‘ƒ”•‡–‹–ƒŽ‡•‹ˆ‘”ƒ ‹‘•±••‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹˜‡•†‡Ž•–‡š–‘•‰”‡ •‹ŽŽƒ–‹•ǡƒƒƒŽ‹–œƒ”Ǧ‡ ‡Ž ‘–‹‰—– ‹ Žƒ ˆ‘”ƒǡ ‹ƒ ‡š’”‡••ƒ”Ǧ•‡ †‡ƒ‡”ƒ ˆŽ—‹†ƒǡ ‘Š‡”‡–‹ ‘Š‡•‹‘ƒ†ƒǡ –‘– ”‡ˆŽ‡š‹‘ƒ– •‘„”‡‡Ž•’”‘ ‡••‘•“—‡†——ƒ–‡”‡Ǥ “—‡•–ƒ ‘’‡–° ‹ƒ ‹’Ž‹ ƒ Žƒ ‘’”‡•‹× ‡ ‡••”‹ƒ †‡Ž• –‡š–‘• ‰”‡ • ‹ –‡š–‘• ŽŽƒ–‹• “—‡ ƒ˜—‹ ’‡”‡–‡ƒ ‡†‹”ƒŽŽŽ‡‰ƒ–†‡Ž× Ž••‹ Ǥ‡”ƒ‹šÖǡ ƒŽ“—‡l’ƒŽ—‡Ž‘ ƒŽ‹–œ‹‹‘„–‹‰—‹‹ˆ‘”ƒ ‹× ‡š’ŽÀ ‹–ƒǡ”‡ŽŽ‡˜ƒ–‹’‡”–‹‡–†‡Ž•–‡š–‘• Ž••‹ •ǡ‹“—‡•’‹‰ƒ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”Ǧ‡‡Ž•‹‰‹ˆ‹ ƒ–‡‡Ž ‘–‡š– “—‡˜ƒ‘”‹‰‹ƒ”ǦŽ‘•ǡ±•ƒ†‹”ǡ‡Ž× Ž••‹ Ǥ ‰—ƒŽ‡–ǡƒ“—‡•–ƒ ‘’‡–° ‹ƒ•‹‰‹ˆ‹ ƒ“—‡l’ƒŽ—‡ ƒ’”°ƒ–”‡„ƒŽŽƒ”ƒ„ˆ‘–•’”‹”‹‡•ǡƒ„‡Ž•–‡š–‘• Ž••‹ •‡• ”‹–•ǡ‘”‹‰‹”‹ƒ‡–ǡ‡‰”‡ ‘‡ ŽŽƒ–ÀǤ‘’”‡†”‡‹‹–‡”’”‡–ƒ”—–‡š–‡• ”‹–‡—ƒŽŽ‡‰—ƒ“—‡‘±•Žƒ’”Ö’‹ƒ’‘– ‘’‘”–ƒ”ǡƒ±•ǡ ˆ‡”—‡š‡” ‹ ‹†‡–”ƒ†— ‹×Ǥ–‡•ƒŽƒ†‹ˆ‹ —Ž–ƒ–‹–”À•‡ ƒ†‡Ž•–‡š–‘•‰”‡ •‹–‡š–‘•ŽŽƒ–‹•ǡ‡ƒ“—‡•–ƒ ƒ••‹‰ƒ–—”ƒ Žƒ –”ƒ†— ‹× “—‡†ƒ Ž‹‹–ƒ†ƒ ƒ –‡š–‘• †‡ ’”‘•ƒ ŽŽƒ–‹ƒ ‹ †‡ †‹ˆ‹ —Ž–ƒ– ‹–ŒƒƒǤ “—À Žƒ –”ƒ†— ‹× no s’entén ‘ —ƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– ‡ ‡ŽŽƒ ƒ–‡‹šƒǡ •‹× ‘ —ƒ ƒ ‹× ‹•–”—‡–ƒŽ ‹’”‡• ‹†‹„Ž‡ ’‡” •‡” ƒ’ƒ­‘• d’atènyer una comprensió qualitativament més significativa del ‹••ƒ–‰‡‹ ŽÖ•‡‡Ž–‡š–‘”‹‰‹ƒŽǡ‹“—‡ƒŽŠ‘”ƒ‘„‹Ž‹–œƒ‡Ž•”‡ —”•‘•‡š’”‡••‹—•†‡ŽƒŽŽ‡‰—ƒ’”Ö’‹ƒ de qui fa l’exercici de lectura, traducció i comprensió d’un text, perquè tota traducció ha de construir un enunciat que sigui fidel en el contingut a l’original i respecti, alhora, els codis expressius de la ŽŽ‡‰—ƒ†‡†‡•–ÀǤ ”ƒ†—‹”–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹• Ž••‹ •‹’Ž‹ ƒ‡• ”‹—”‡†‡ˆ‘”ƒ ‘Š‡”‡–‹ ‘Š‡•‹‘ƒ†ƒǡ‹‡•†‡˜‡‹”•‡•‹„Ž‡ en la presentació acurada d’un text, i també reflexionar sobre la informació del text i, alhora, sobre ‘ ’”‘†—‹” ‹ ƒ”–‹ —Žƒ” — ‹••ƒ–‰‡ “—‡ ˜‡Š‹ —Ž‹ ƒ“—‡•–ƒ ‹ˆ‘”ƒ ‹× †‡ ƒ‡”ƒ ’”‡ ‹•ƒǡ –‡‹– ‡ compte el gènere, el format i les condicions d’enunciació del text original. L’estudi ˆ‘”ƒŽ†‡ŽŽ‡‰ò‡• Ž••‹“—‡••‡ ‡–”ƒǡ‡ƒ“—‡•–ƒƒ••‹‰ƒ–—”ƒǡ‡Ž‡•‡•–”— –—”‡•„•‹“—‡•‹ †‡±•ˆ”‡“ò° ‹ƒ†‡ŽƒŽŽ‡‰—ƒŽŽƒ–‹ƒǡ’‡”Ö’‡”ƒ••‡–ƒ”‹ŽŽ‘”Žƒ ‘’”‡•‹×†‡Žˆ— ‹‘ƒ‡–†‡Ž llatí com a llengua flexiva, la llengua llatina s’ha d’‡šƒ‹ƒ”‡ ‘’ƒ”ƒ ‹×ƒ„‡Ž‰”‡  Ž••‹ ǡ‡ƒŽŽÖ        C1ǤInterpretar textos literaris clàssics de gèneres diversos Llegir de manera comprensiva i contextualitzada textos llatins i grecs traduïts Traduir textos llatins originals i, si escau, adaptats, preferentment de prosa i dificultat mitjana, expressant de forma coherent i cohesionada la informació que aporten Analitzar l’estructura formal de textos clàssics que afecta la seva descripció bàsica.

D’altra banda, ƒ“—‡•– ‡•–—†‹ formal també reforça l’ús amb ’”‘’‹‡–ƒ–†‡ŽƒŽŽ‡‰—ƒ’”Ö’‹ƒ–i també d’altres llengües, romàniques i no romàniques–‹‡Ž†‘‹‹ acurat del lèxic científic, atès que conèixer l’etimologia dels mots ajuda a fixarǦ‡ Žƒ ‰”ƒˆ‹ƒ ‹ ‡Ž •‹‰‹ˆ‹ ƒ–Ǥ Orientacions didàctiques de la competència ‡”ƒ—†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡–ƒ†‡“—ƒ–d’aquesta competència cal plantejar actuacions que afavoreixin, †‡ ƒ‡”ƒ ’”‹‘”‹–”‹ƒǡ ‡Ž ‘‡‹š‡‡– ‡•–”— –—”ƒŽ †‡ Žƒ ŽŽ‡‰—ƒ ŽŽƒ–‹ƒ ‘ ƒ ŽŽ‡‰—ƒ ˆŽ‡š‹˜ƒ ’‡” ’‘†‡”Ǧ‡ ‘’”‡†”‡Ž’organització, el significat i la posició dels elements, l’ƒ”“—‹–‡ –—”ƒ‘”ƒ ‹‘ƒŽǡŽƒ ‘ ‘”†ƒ­ƒ‘Ž‡• ‘†‹ ‹‘•†‡”°‰‹Ǥ El punt de partença per a l’estudi de la llengua llatina seran textos originals d’autors ”‘ƒ•ǡ‡ ƒ”ƒ “—‡’‘†‡•‡”ƒ†ƒ’–ƒ–•’‡”ˆƒ ‹Ž‹–ƒ”Ǧ‡ŽƒŽ‡ –—”ƒ‹Žƒ–”ƒ†— ‹×ǡ‹‰”ƒ†—ƒ–••‡‰‘•Žƒ†‹ˆ‹ —Ž–ƒ–Ǥ„–‘–ǡ ƒ“—‡•–‡•–—†‹‡•ˆ‘ ƒŽ‹–œƒ”‘±•‡‡Ž•‡Ž‡‡–•†‡‘”ˆ‘Ž‘‰‹ƒ‘•‹– –‹ •†‡±•ƒŽ–ƒˆ”‡“ò° ‹ƒ ‡–‡š–‘•†‡’”‘•ƒǡ‹–ƒ„±±•ˆ ‹Ž‡–‹†‡–‹ˆ‹ ƒ„Ž‡•‡Ž‡•ŽŽ‡‰ò‡•”‘‹“—‡•ǤŽ•–‡š–‘•‰”‡ • ‡•ŽŽ‡‰‹”ƒ‡–”ƒ†— ‹×ǡ–‘–‹“—‡ǡ‡†‡–‡”‹ƒ–• ƒ•‘•–‡•’‡ ‹ƒŽ‡–“—ƒl’ƒŽ—‡–‹‰—‹‡ ƒ”ƒ— †‘‹‹‘Ž–„•‹ †‡ŽƒŽŽ‡‰—ƒŽŽƒ–‹ƒ–, la lectura de l’original grec pot contribuir, en aplicació d’un °–‘†‡ ‘’ƒ”ƒ–‹—‹’‡” ‘–”ƒ•–ƒ„—ƒƒŽ–”ƒŽŽ‡‰—ƒˆŽ‡š‹˜ƒǡƒ—ƒ‹ŽŽ‘”‹–‡ŽȉŽ‡ ‹×’‡”’ƒ”–†‡ l’ƒŽ—‡†‡Žƒ’”Ö’‹ƒƒ”–‹ —Žƒ ‹×†‡ŽƒŽŽ‡‰—ƒŽŽƒ–‹ƒǤ La metodologia d’aprenentatge s’orientarà a un estudi gramatical „•‹  “—‡ ’‡”‡–‹ ƒ l’ƒŽ—‡ accedir a textos llatins, entendre’n el significat i, mitjançant l’exercici de lƒ –”ƒ†— ‹×ǡ ‘•–”ƒ” Žƒ capacitat d’articularǦ‡‡Ž ‘–‹‰—–‡—‡• ”‹–ˆŽ—‹†‹ ‘Š‡”‡–Ǥ  Ž’ƒ’”‡‡–ƒ–‰‡ Ž‹‰òÀ•–‹ ǡ ƒŽ†” ‘„‹ƒ”ǦŠ‹ °–‘†‡• ‹†— –‹—• ‹ °–‘†‡• †‡†— –‹—•ǡ Œƒ “—‡ l’estudi de la llengua llatina no és en ell mateix unƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ–ǡ •‹× —ƒ ‡‹ƒ ‡ ‡••”‹ƒ ’‡” ’‘†‡” ‹–‡”’”‡–ƒ” Žƒ ‹ˆ‘”ƒ ‹× “—‡ —• †‡–‡”‹ƒ–• –‡š–‘• ƒ’‘”–‡ •‘„”‡ ‡Ž × Ž••‹ Ǥ “—‡•– ƒ’”‡‡–ƒ–‰‡Šƒ†‡’‡”‡–”‡Žƒ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ ‹×†‡Ž°š‹ –”ƒ•’ƒ”‡–‹Žƒ ‘•‘Ž‹†ƒ ‹×†‡Ž•‹‰‹ˆ‹ ƒ–†‡ ‘–•‡’”ƒ–•”‡‹–‡”ƒ†ƒ‡–’‡Ž•autors llatins treballats, així com d’alguns camps semàntics a partir dels textos llegits en traducció.

D’aquesta manera, amb l’adquisició †‡˜‘ ƒ„—Žƒ”‹‹ƒ’”‡‡–ƒ–‰‡†‡ ˆ‘”ƒ–• Ž°š‹ •ǡ l’ƒŽ—‡ aprèn a identificar cultismes i neologismes d’origen grec ‹ ŽŽƒ–À ‡ Ž‡• llengües vehiculars de l’escola. És important que la descripció de la llengua llatina no es limiti a l’aprenentatge de la mecànica interna d’aquesta llengua flexiva, sinó que també estimuli en l’alumneŠ„‹–•†‡”‡ˆŽ‡š‹×±•‰‡‡”ƒŽ••‘„”‡ ˆ‡Ö‡•Ž‹‰òÀ•–‹ •“—‡ǡ’‡” ‘’ƒ”ƒ ‹×ǡŽ‹’‡”‡–‹ƒ†“—‹”‹”‡•–”ƒ–°‰‹‡•Ž•‡Žƒ ‘’”‡•‹×‹‡ l’ús de la llengua pròpia i, alhora, li facilitin l’adquisició de la competència comunicativa en l’aprenentatge d’altres llengües.  C2.

ANALITZAR LES ARRELS CLÀSSIQUES DE LA CULTURA OCCIDENTAL I LA SEVA PERVIVÈNCIA  ƒ ‘’‡–° ‹ƒd’ƒƒŽ‹–œƒ”Ž‡•ƒ””‡Ž• Ž••‹“—‡•†‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽ‹Žƒ•‡˜ƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒ‹’Ž‹ ƒ “—‡l’ƒŽ—‡ƒ’”°ƒ ‘•‹†‡”ƒ”†‡•†‡†‹˜‡”•‡•’‡”•’‡ –‹˜‡•Žƒ”‹ ƒŠ‡”° ‹ƒ’ƒ–”‹‘‹ƒŽque l’estudi †‡ Ž’antiguitat grecoromana ƒ’‘”–ƒ ƒ Žƒ ‘’”‡•‹× ”‡ˆŽ‡š‹˜ƒ †‡Ž ‘•–”‡ ’”‘’‹ × ‹ †‡ Žƒ ‘•–”ƒ ‹˜‹Ž‹–œƒ ‹×Ǥ“—‡•–ƒ ‘’‡–° ‹ƒ±•‹†‡•–”‹ƒ„Ž‡†‡Žƒ’”‹‡”ƒǡŒƒ“—‡–ƒ„±‡Ž•–‡š–‘• Ž••‹ •‰”‡ •‹ ŽŽƒ–‹••‡”ƒ‡‹‡•ˆ‘ƒ‡–ƒŽ•Ǥ  •–ƒ„Ž‹” ŽŽ‹‰ƒ• ‡–”‡ ‡Ž ’ƒ••ƒ–ǡ “—‡ ”‡’”‡•‡–‡ ”° ‹ƒ ‹ ‘ƒǡ ‹ ‡Ž ’”‡•‡–ǡ –”‘„ƒ–ǦŠ‹ ”‡Žƒ ‹‘• •‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹˜‡•ǡ”‡’”‡•‡–ƒƒ’”‡†”‡ƒƒ†“—‹”‹”—ƒ ‘• ‹° ‹ƒ†‹ƒ ”֐‹ ƒ’‡”“—°Žƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒƒ –—ƒŽ †‡Ž× Ž••‹ ‘±•’‘–•‡” ‘’•ƒ†ƒ†‡ƒ‡”ƒ•‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹˜ƒ•‹l’alumneƒ’”°ƒ•‹–—ƒ”‡Ž•’‡”À‘†‡• Š‹•–Ö”‹ •‡ˆ— ‹×†‡Ž• ‘–‡š–‘•“—‡‡Ž•†‡Ž‹‹–‡ǡ‹†‡Žƒ ‘–‹—ƒ ‹×†‡Ž‡••‡˜‡•ˆ‹–‡•’”‹ ‹’ƒŽ•Ǥ Així, l’alumneŠƒ†‡’‘†‡”‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”“—‹•ƒ•’‡ –‡•†‡Ž•“—‡ ‘ˆ‹‰—”‡Žƒ•‘ ‹‡–ƒ–ƒ –—ƒŽǡ’Ž—”ƒŽ‹ †‹˜‡”•ƒǡ‡ˆ‘•‡Ž‡••‡˜‡•ƒ””‡Ž•‡‡Ž× Ž••‹ ǡ‹ƒŽŠ‘”ƒ•‡” ƒ’ƒ­†‡Œ—•–‹ˆ‹ ƒ”Ǧ‡Ž‡•†‹ˆ‡”° ‹‡•Ǥ ƒ„±Ž‹Šƒ†‡•‡”˜‹”’‡””‡ ‘°‹š‡”ǡ‡•–‹ƒ”‹†‡ˆ‡•ƒ”—•˜ƒŽ‘”•—‹˜‡”•ƒŽ•ǡ’‡”‡‡•‹ ƒ˜‹ƒ–• “—‡ Ž‹ ’‡”‡–‡ ‘’”‡†”‡ ‹ŽŽ‘” Žƒ ‘’Ž‡š‹–ƒ– †‡Ž ’”‡•‡– ‹ ‘•–”—‹” ‡Ž ˆ—–—”Ǥ  ±•ǡ Žƒ ‘’ƒ”ƒ ‹×‡–”‡ ”° ‹ƒ‹‘ƒ‹‡Ž ‘–”ƒ•–‡–”‡‡Ž× Ž••‹ ‹‡Ž•‡‰Ž‡  •×—‡•–À—Ž’‡” ‡–‡†”‡‹˜ƒŽ‘”ƒ”Žƒ†‹˜‡”•‹–ƒ– —Ž–—”ƒŽǤ Un altre aspecte important de la competència és l’anàlisi de “ò‡•–‹‘• •‘ ‹ƒŽ•ǡ ’‘ŽÀ–‹“—‡• ‹ ‹•–‹–— ‹‘ƒŽ• ’”Ö’‹‡• ‹ ‡•’‡ Àˆ‹“—‡• †‡Ž × Ž••‹  †‡• †‡ ’‡”•’‡ –‹˜‡• †‹˜‡”•‡•ǡ Œƒ “—‡ ‡ Žƒ ‘ˆ‹‰—”ƒ ‹× †‡Ž × Ž••‹  ‹ ‹†‡‹š‡ ïŽ–‹’Ž‡• ƒ•’‡ –‡• ‘ ƒ”ƒ ‡Ž ‹–‡ǡ ‡Ž ’‡•ƒ‡– ”ƒ ‹‘ƒŽ ˆ‹Ž‘•Öˆ‹ ǡŽƒ”‡Ž‹‰‹×‘Ž‡•ˆ‘”‡•†‡‰‘˜‡”Ǥ‡•‡˜‘Ž—’ƒ”ƒ“—‡•–ƒ ‘’‡–° ‹ƒ‹’Ž‹ ƒ‡–‡†”‡‡‡Ž •‡— ‘–‡š– ‘”‹‰‹ƒ”‹ Žƒ ‹’‘”– ‹ƒ †‡ ‘ ‡’–‡• ˆ‘ƒ‡–ƒŽ• ‡ ‡Ž × ƒ –—ƒŽ ‘ ƒ”ƒ Žƒ †‡‘ ” ‹ƒǡ‡Ž†”‡–ǡ‡Ž•ˆ‡Ö‡•‹‰”ƒ–‘”‹•‘Ž‡•˜‹‡•†‡ ‘—‹ ƒ ‹×Ǥ  C2.Analitzar les arrels clàssiques de la cultura occidental i la seva pervivència Establir lligams entre el món clàssic i la societat actual, valorant-ne el llegat ètic i artístic Identificar els principals aspectes de forma i de contingut de la poesia èpica, dramàtica i lírica Llegir críticament fonts i recursos documentals de tipologia diversa sobre el món clàssic Contextualitzar l’origen dels principals gèneres literaris poètics i en prosa Individualitzar les qüestions socials, polítiques i institucionals pròpies i específiques del món clàssic ƒ ’ƒ”– ±• ‹’‘”–ƒ– †‡Ž ŽŽ‡‰ƒt clàssic s’ha conservat en textos escrits i, per tant, és essencial †‡•–ƒ ƒ” Žƒ †‹‡•‹× Ž‹–‡””‹ƒ ’‡” –ƒŽ “—‡ l’ƒŽ—‡ ƒ’”‡‰—‹ “—‹ ˜ƒ•‡”‡Ž ‘–‡š– Š‹•–Ö”‹  “—‡ ˜ƒ ‘”‹‰‹ƒ”‡Ž•’”‹ ‹’ƒŽ•‰°‡”‡•’‘°–‹ •‹†‡’”‘•ƒ ‘”‡ƒ–•ƒŽŽŽƒ”‰†‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽ‹‡ ƒ”ƒ‡ l’actualitat‹’‡”“—° ‘’”‡‰—‹‡Ž•‹‰‹ˆ‹ ƒ–†‡‘Ž–•–‡‡•‹‘–‹—•“—‡Šƒ‡•–ƒ–”‡ —””‡–•‡Žƒ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽ‹‡ƒŽ–”‡•ƒ‹ˆ‡•–ƒ ‹‘•ƒ”–À•–‹“—‡•ƒŽŽŽƒ”‰†‡Ž••‡‰Ž‡•Ǥ  ƒ“—‡•–•‡–‹–ǡ±•‡ ‡••ƒ”‹”‡ ‘°‹š‡”‡Ž•–”‡–•ˆ‘”ƒŽ•–ƒ’ƒ”–‹”†‡ŽƒŽ‡ –—”ƒ‹l’ƒ ƒ”ƒ‡–ƒ„‡Ž –‡š–‘”‹‰‹ƒŽ–‹†‡Ž ‘–‹‰—––ƒ’ƒ”–‹”†‡ŽƒŽ‡ –—”ƒ‡–”ƒ†— ‹×–†‡Ž‡•’”‹ ‹’ƒŽ•ƒ‹ˆ‡•–ƒ ‹‘•†‡ Žƒ’‘‡•‹ƒ Ž••‹ ƒǡƒ–°•“—‡Žƒ’‘‡•‹ƒ°’‹ ƒǡŽƒ’‘‡•‹ƒ†”ƒ–‹ ƒ‹Žƒ’‘‡•‹ƒŽÀ”‹ ƒ‡‡Ž× Ž••‹ ǡ–ƒ– ƒ ”° ‹ƒ ‘ ƒ ‘ƒǡ –ƒ„± •× ”‡ˆŽ‡š †‡ †‡–‡”‹ƒ–• ‘–‡š–‘• •‘ ‹ƒŽ• ‹ ‘‡–• Š‹•–Ö”‹ • „‡ †‡ˆ‹‹–•ǡ”‡•’‡ –‹˜ƒ‡–Ǥ  ‹ƒŽ‡–ǡŽƒcompetència reforça l’adquisició d’una capacitat d’anàlisi i de valoració crítica a partir †‡Žƒ”‡ˆŽ‡š‹×•‘„”‡‡ŽŽŽ‡‰ƒ–ǡŽƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒ‹l’ƒ –—ƒŽ‹–ƒ–†‡Ž× Ž••‹ ǡ’‡”“—°‘„Ž‹‰ƒƒ–”‡„ƒŽŽƒ”ƒ„ ˆ‘–•†‘ —‡–ƒŽ•†‡ƒ–—”ƒ†‹ˆ‡”‡–ǡ–‡š–—ƒŽ•‹‘–‡š–—ƒŽ•Ǥ  Orientacions didàctiques de la competència ‡”ƒ—†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡–ƒ†‡“—ƒ–d’aquesta competència, caŽ–”‡„ƒŽŽƒ”ƒ’ƒ”–‹”†‡Žƒ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×†‡ ˆ‘–•†‘ —‡–ƒŽ•’”‹”‹‡•ǡ–‡š–‘•‰”‡ •‹ŽŽƒ–‹•–”ƒ†—Ö•ǡ’‡”“—°‡•–”ƒ –ƒ†‡ ‘’”‡†”‡‡Ž ƒ˜‹‹ la continuïtat que s’ha operat entre el món clàssic i el present actual†‡•†‡Ž’—–†‡˜‹•–ƒŽ‹–‡”ƒ”‹ǡ •‘ ‹al, polític o de pensament, partint de l’herència dels ƒ–‡‹š‘• Ž••‹ •Ǥ –‘– ƒ•ǡ ƒŽ’‘•ƒ”‡”‡ŽŽ‡—“—‡Žƒ ‘’ƒ”ƒ ‹×†‡Ž•†‘•‘‡–•“—‡”‡’”‡•‡–‡ ”° ‹ƒ‹‘ƒ com un conjunt, amb la seva pròpia heterogeneïtat, i l’actualitat ha de partir de con–‡š–‘••‹–—ƒ ‹‘ƒŽ• i, per tant, l’anàlisi dels vincles entre ambd×s realitats històriques s’ha de fer mitjançant la ˆ‘”—Žƒ ‹× †‡“ò‡•–‹‘•“—‡†‡•˜‡–ŽŽ‹‡l’ƒŽ—‡—ƒ ‘• ‹° ‹ƒ†‹ƒ ”֐‹ ƒǤ ‡”’‡”•‡‰—‹”ƒ“—‡•–ƒ‡˜‘Ž— ‹×ǡ ƒŽˆ‘”—Žƒ”Ǧ•‡’”‡‰—–‡•‘’”‘’‘•ƒ”‘–‹—• ‘ ”‡–•“—‡‡•’‘†‡ abordar des d’una doble perspectiva:’ƒ”–‹–†‡Žƒ•‡˜ƒ †‡• ”‹’ ‹×‡‡Ž ‘–‡š–‘”‹‰‹ƒ”‹†‡Ž× Ž••‹ ǡ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ” ‘‡ ƒ”ƒ—ƒ†‡–‡”‹ƒ†ƒ’”‘„Ž‡–‹ ƒ‡•presenta en l’actualitatǡ‘„±ǡ’ƒ”–‹– †‡ ‘˜‡• ”‡ƒŽ‹–ƒ–• †‡Ž × ‘†‡” ”ƒ•–”‡Œƒ”Ǧ‡ ’‘••‹„Ž‡• ’ƒ”ƒŽȉŽ‡Ž• ‡ ‡Ž × Ž••‹ Ǥ D’aquesta ƒ‡”ƒǡ ’‡” ”‡•‘Ž†”‡ ‡Ž• ’”‘„Ž‡‡• ’Žƒ–‡Œƒ–• l’ƒŽ—‡ ha d’interpretar les dades facilitades i dissenyar estratègies per mobilitzar des d’un punt de vista crític els coneixe‡–• ƒ†“—‹”‹–•ǡ •‹‰—‹ ‘ˆ”‘–ƒ–Ž‡•†‹ˆ‡”° ‹‡•ǡ•‹‰—‹†‡• ‘„”‹–Ž‡••‹‹Ž‹–—†•‹Žƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒ‡–”‡‡Ž’ƒ••ƒ–‹‡Ž’”‡•‡–Ǥ ƒ“—‡•–•‡–‹–, el treball cooperatiu ha de ser una metodologia d’aprenentatgeƒ†‡“—ƒ†ƒǡƒ–°•“—‡ ‡ ƒ“—‡•– ‡•–—†‹ ‡Ž †‡„ƒ– ‹ ‡Ž ‘–”ƒ•– ƒ„ ‡Ž• ‘’ƒ›• ±• —ƒ ‡‹ƒ ֒–‹ƒ ’‡” ‘•‘Ž‹†ƒ” ‘‡‹š‡‡–•‹‡ˆ‘”–‹”Žƒ ƒ’ƒcitat d’anàlisi i argumentació. L’estudi de la literatura clàssica ha de ser plantejat des d’un punt de vista formal en el sentit que l’ƒŽ—‡ ”‡ ‘‡‰—‹ Ž‡• ’ƒ”–‹ —Žƒ”‹–ƒ–• †‡Ž• ’”‹ ‹’ƒŽ• ‰°‡”‡• Ž‹–‡”ƒ”‹•ǡ ’‡”Ö ƒŽ ’‘•ƒ” — °ˆƒ•‹ ‡•’‡ ‹ƒŽ‡‡Ž ‘‡‹š‡‡–†‡Ž• ‘–‡š–‘•Š‹•–Ö”‹ •ǡ•‘ ‹ƒŽ•‹ —Ž–—”ƒŽ•“—‡˜ƒ‡˜‘Ž–ƒ”Žƒ’”‘†— ‹× †‡ Ž‡• ‘„”‡• ‘ •‡Ž‡ ‹× †‡ ’ƒ••ƒ–‰‡• “—‡ ŽŽ‡‰‹” –”ƒ†—Ö•.

D’aquesta manera, l’‡š’‡”‹° ‹ƒ Ž‹–‡””‹ƒ †‹”‡ –ƒŠƒ†‡ ‘–”‹„—‹”“—‡l’ƒŽ—‡’—‰—‹ƒ”–‹ —Žƒ”—ƒ˜ƒŽ‘”ƒ ‹× ”À–‹ ƒ”ƒ‘ƒ†ƒ†‡Ž•–‡š–‘•‘„Œ‡ –‡ d’estudi. ‘–‹“—‡‡Ž•–‡š–‘•†‡Ž•ƒ—–‘”•‰”‡ •‹ŽŽƒ–‹••‹‰—‹Žƒˆ‘–’”‹”‹ƒ’‡”†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”‡l’ƒŽ—‡—ƒ ‹”ƒ†ƒ ”À–‹ ƒ•‘„”‡‡Ž•ˆ‡–•“—‡ƒƒŽ‹–œƒ‹‡Ž•’”‘„Ž‡‡•“—‡Ž‹’Žƒ–‡‰‹Žƒ ‘’ƒ”ƒ ‹×‡–”‡‡Ž× Ž••‹  ‹ Žƒ ”‡ƒŽ‹–ƒ– ’”‡•‡–ǡ ƒŽ ”‡ ה”‡” –ƒ„± ƒ ƒŽ–”‡• –‹’—• †‡ •—’‘”– †‘ —‡–ƒŽ –ƒ”–À•–‹ ǡ ƒ”“—‹–‡ –֐‹ ǡ ƒ—†‹‘˜‹•—ƒŽǡ —•‹ ƒŽǡ —Ž–‹°†‹ƒǡ †‹‰‹–ƒŽǤǤǤ– amb l’ajut †‡Ž• “—ƒŽ• l’ƒŽ—‡ ’—‰—‹ ‘•–”—‹”—†‹• —”• ‘’Ž‡–•‘„”‡‡ŽŽŽ‡‰ƒ–†‡Ž× Ž••‹ Ǥ RECURSOS D’APRENENTATGE Els blocs de recursos seleccionats responen a temàtiques destacades de l’estudi del món clàssic. “—‡•–• „Ž‘ • ’‡”‡–‡†‡•‡˜‘Ž—’ƒ” Ž‡• †‘• ‘’‡–° ‹‡• ’”‘’‘•ƒ†‡•ǡ Œƒ “—‡ ‹ ‹†‡‹š‡–ƒ– ‡ ƒ•’‡ –‡•ˆ‘”ƒŽ•†‡Ž‡•ŽŽ‡‰ò‡• Ž••‹“—‡• ‘‡“ò‡•–‹‘•†‡Ž×ƒ–‹ “—‡ƒ˜—‹†‹ƒ‡ ƒ”ƒ’‘†‡ •‡”’Žƒ–‡Œƒ†‡•‹†‡‘–‡Žƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒ†‡Žƒ —Ž–—”ƒ Ž••‹ ƒ†‡•†‡†‹˜‡”•‡•’‡”•’‡ –‹˜‡•Ǥ  Ž’”‹‡”„Ž‘  ‘””‡•’‘ƒŽƒ‹†‹‘•‹ ”•‹ƒ†‡Ž‡•ŽŽ‡‰ò‡• Ž••‹“—‡• ‘ƒŽŽ‡‰ò‡•ˆŽ‡š‹˜‡•ǤŽ•‡‰‘ tracta sobre l’espai físic i social en què es desenvolupà la cul–—”ƒ Ž••‹ ƒǤŽ–‡” ‡”•‡centra en l’home †‡Ž × ƒ–‹ Ǥ Ž “—ƒ”– ˆƒ ”‡ˆ‡”° ‹ƒ ƒ ‘ ‡Ž• ƒ–‹ • ˜ƒ ’”‘˜ƒ” †‡ †‘ƒ” ”‡•’‘•–ƒ ƒ Ž‡• •‡˜‡• ‹“—‹‡–—†••‘„”‡‡Ž×‹‡Ž•Š‘‡•ǤŽ ‹“—°–±ƒ˜‡—”‡ƒ„Žƒ’”‘†— ‹×Ž‹–‡””‹ƒ†‡Ž× Ž••‹ Ǥ  ƒ†ƒ• —†‡Ž•„Ž‘ •‹ Ž‘—–ƒ–‡Ž•ˆ‡–•‹ ‘ ‡’–‡•“—‡Ž‹†‘‡‡–‹–ƒ–‡•’‡ Àˆ‹ ƒ†‡•†‡Ž’—–†‡˜‹•–ƒ †‡Ž• ‘–‹‰—–•ǡ ‘ ‡Ž• ’”‘ ‡†‹‡–•ǡ ƒ –‹–—†• ‹ ˜ƒŽ‘”• “—‡ –‡‡ — ƒ” –‡” –”ƒ•˜‡”•ƒŽ ’‡” ƒŽ ‘Œ—–†‡Ž•„Ž‘ •Ǥ  ‡Ž“—‡ˆƒƒŽ•ˆ‡–•‹ ‘ ‡’–‡•ǡ‡Ž’”‹‡”„Ž‘ †‡”‡ —”•‘•–±—ƒ ‘–‹—Öƒ–‡ ‡••”‹ƒƒŽŽŽƒ”‰†‡Ž•†‘• —”•‘• –ƒ– ’‡Ž “—‡ ˆƒ ƒ Žƒ –”ƒ†— ‹× ‘ ƒ Žƒ Ž‡ –—”ƒ †‡ –‡š–‘• ‰”‡ • ‹ ŽŽƒ–‹• ‡ –”ƒ†— ‹×Ǥ ƒ complexitat dels textos destinats a ser traduïts haurà d’anar augmentant de manera gradual en funció de l’avenç en l’assoliment dels conceptes que aquest primer bloc inclou i de l’aplicació ”‡‹š‡–†‡Ž• ’”‘ ‡†‹‡–• ‡•’‡ Àˆ‹ • “—‡ •‡”ƒ — ‹†‹ ƒ†‘” Žƒ— ‡ ‡Ž †‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡– ‘’‡–‡ ‹ƒŽ †‡ l’ƒŽ—‡Ǥ —ƒ–ƒŽƒ”‡•–ƒ†‡„Ž‘ •ǡ±•‹’‘”–ƒ–“—‡‡•˜ƒ‰‹–”‡„ƒŽŽƒ–ƒŽŽŽƒ”‰†‡Ž ‹ Ž‡‡Ž•†‹˜‡”•‘•ƒ•’‡ –‡• †‡Ž× Ž••‹ ‹Ž‡•“ò‡•–‹‘•“—‡’Žƒ–‡Œƒcadascun d’ells.  ‡Ž “—‡ ˆƒ ƒŽ• ’”‘ ‡†‹‡–•ǡ Ž’‡•–”— –—”ƒ ‡• –”‘„ƒ †‡ˆ‹‹†ƒ ƒ ’ƒ”–‹” †‡ Žƒ ‡–‘†‘Ž‘‰‹ƒ ’”Ö’‹ƒ †‡ Žƒ ˆ‹Ž‘Ž‘‰‹ƒ Ž••‹ ƒ ‹ †‡ †‹˜‡”•‡• †‹• ‹’Ž‹‡• •‘ ‹ƒŽ• ‹ Š—ƒÀ•–‹“—‡•Ǥ  ƒ“—‡•– •‡–‹–ǡ s’han definit ’”‘ ‡†‹‡–•”‡Žƒ ‹‘ƒ–•ƒb l’obtenció de la informació,ƒ„‡Ž–”ƒ –ƒ‡–‘‡Ž’”‘ ‡••ƒ‡–†‡Žƒ ‹ˆ‘”ƒ ‹× ‹ ƒ„ Žƒ ‘—‹ ƒ ‹× ‘ l’ƒ’Ž‹ ƒ ‹× †’aquesta ‹ˆ‘”ƒ ‹× ‡ ‘—• ‘–‡š–‘•Ǥ ‡‹– ‡ compte aquesta tipologia i estructura, s’han identificat una sèrie de recursos procedim‡–ƒŽ• ‡•’‡ Àˆ‹ •†‡ ƒ†ƒ ‘’‡–° ‹ƒ ‘—•ƒ–‘–•‡Ž•„Ž‘ •Ǥ ‹ƒŽ‡–ǡes proposa també una única matriu d’actituds i valors per a cada competència, transversal ƒ–‘–•‡Ž•„Ž‘ •ǡtot i que el grau d’exigència en la seva compleció i expressió haurà de se”’”‘‰”‡••‹—‹ ‡ ‘•‘ ‹ƒƒ„‡Ž†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡–†‡Ž‡• ‘’‡–° ‹‡•ƒŽŽŽƒ”‰†‡Ž ‹ Ž‡Ǥ BLOC

1. LLENGÜES CLÀSSIQUES EN ELS SEUS TEXTOS “—‡•–„Ž‘ †‡”‡ —”•‘•‹ Ž‘—ƒ•’‡ –‡•†‡• ”‹’–‹—•†‡Ž‡•ŽŽ‡‰ò‡• Ž••‹“—‡•ǡ‹Žƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒ†‡Ž‰”‡  ‹†‡ŽŽŽƒ–À‡‡Ž˜‘ ƒ„—Žƒ”‹ ‘ï‹‡‡ŽŽ°š‹ ‡•’‡ ‹ƒŽ‹–œƒ–†‡ŽƒŽŽ‡‰—ƒ’”Ö’‹ƒǤ “—‡•– ’”‹‡” „Ž‘  –± —ƒ †‘„Ž‡ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ–ǣ ‡•–—†‹ƒ” Ž‡• ˆ‘”‡• ‹ ˆ— ‹‘• „•‹“—‡• †‡Ž• ‡Ž‡‡–• Ž‹‰òÀ•–‹ • “—‡ ‘ˆ‘”‡ ‡Ž ŽŽƒ–À ‘ ƒ ŽŽ‡‰—ƒ ˆŽ‡š‹˜ƒǡ ‹ ”‡ ‘°‹š‡” Žƒ †‹˜‡”•‹–ƒ– Ž‹‰òÀ•–‹ ƒ †‡ Ž‡• ŽŽ‡‰ò‡•”‘‹“—‡•ƒ’ƒ”–‹”†‡Ž•‡—‘”‹‰‡ ‘ï‡ŽƒŽŽ‡‰—ƒŽŽƒ–‹ƒǤ Es posa l’èmfasi inicial en el procediment de l’escriptura per explicar els alfabets que˜ƒ˜‡Š‹ —Žƒ”‡Ž grec i el llatí, i la pronunciació d’ambdוŽŽ‡‰ò‡•’‡”†‘ƒ””ƒ×†‡Žƒ–”ƒ• ”‹’ ‹×†‡–‡”‡•‰”‡ •‹ ŽŽƒ–‹•ƒŽƒŽŽ‡‰—ƒ’”Ö’‹ƒǤ ƒŽ–”‡„ƒŽŽƒ”ƒ„‡Ž•ˆ‘”ƒ–•†‡Ž‡•’ƒ”ƒ—Ž‡•–ƒ–en l’àmbit ‘‹ƒŽ ‘‡‡Ž˜‡”„ƒŽǤŽ ‘ ‡’–‡†‡ declinació ha de permetre d’entendre i alhora identificar els noms dels casos‹Ž‡•ˆ— ‹‘•“—‡–‡‡ ‡ ‡Ž• †‹ˆ‡”‡–• elements de l’oració. La descripció i l’explicació de la morfosintaxi del llatí ha de ’”‘˜‘ ƒ”Žƒ’”‡•ƒ†‡ ‘• ‹° ‹ƒ†‡l’ƒŽ—‡sobre l’estructura de la llengua pròpia. ƒ“—‡•–„Ž‘ ±•‘Ž–‹’‘”–ƒ– ‘’”‡†re l’ús i el significat originari del vocabulari grec i llatí en els usos i significats originaris com a eina per millorar l’expressió oral ‹‡• ”‹–ƒ†‡ŽƒŽŽ‡‰—ƒ’”Ö’‹ƒǤ  BLOC

1. LLENGÜES CLÀSSIQUES EN ELS SEUS TEXTOS Fets i conceptes  Escriure i llegir en grec i en llatí: alfabet, lletres, signes diacrítics, prosòdia i transcripció.  El grec i el llatí com a llengües flexives.  Flexió i conjugació: temes, desinències i terminacions.  Sistema nominal: concepte, formes i valors bàsics dels casos.  Sistema verbal: concepte, formes i valors bàsics dels temps, els modes i les veus.  Concordança, sintagmes nominals i sintagmes preposicionals.  Sintaxi dels casos i de l’oració.  Llatinismes i locucions llatines.  Cultismes: arrels i ètims grecollatins en el vocabulari mèdic, filosòfic, tècnic, literari, legal, científic i sociopolític.  El llatí i les llengües romàniques: unitat i diversitat.

Procediments Procediments C1 Processament de la informació  Lectura de textos grecs i llatins traduïts.  Traducció de textos originals de prosa llatina i de dificultat mitjana.

Tractament i anàlisi de la informació  Identificació de diversos sistemes d’escriptura.  Descripció dels elements morfològics i sintàctics d’un text llatí.  Comparació entre el llatí i el grec com a llengües flexives.  Identificació del lèxic llatí d’ús freqüent en els textos traduïts.  Estudi del vocabulari i anàlisi lèxica dels textos traduïts i llegits.  Sistematització del lèxic après per camps semàntics.

Reflexió  Establiment d’equivalències entre fets lingüístics de les llengües clàssiques i la pròpia llengua.  Reflexió sobre la pròpia llengua a partir de les llengües clàssiques.  Localització d’arrels grecollatines en el lèxic de la pròpia llengua.  Deducció, a partir dels ètims llatins, del significat de paraules en la llengua vehicular.  Estudi etimològic del vocabulari polític, científic, mèdic, artístic o literari de la llengua pròpia i d’altres llengües vehiculars.  Localització en l’espai de les llengües derivades del llatí.

Comunicació i expressió  Comentari formal i de contingut dels textos llegits en traducció i traduïts.  Resum de les nocions contingudes en els textos llegits i traduïts, situant-les en el context original i confrontant-les amb el món actual i amb la cultura pròpia.  Reconeixement d’elements culturals específics del món antic en els textos llegits i traduïts.

Procediments C2 Processament de la informació  Lectura crítica de fonts i recursos documentals de tipologia diversa sobre el món clàssic.  Cerca d’informació sobre Grècia i Roma en fonts i documents de natura diferent.  Selecció de fonts d’informació que permeten conèixer el llegat de la cultura clàssica.  Localització d’usos contemporanis d’elements culturals grecollatins.  Maneig de mapes lingüístics, geogràfics i històrics.

Tractament i anàlisi de la informació  Anàlisi de la informació aportada pels textos llegits en traducció, pels textos traduïts i per altres fonts documentals.  Valoració de la fiabilitat de les fonts d’informació utilitzades.  Descripció i comparació de les formes successives d’organització política al món antic.  Descripció de l’organització social, pública i privada, al món antic.  Identificació dels principals herois de la tradició grecollatina a partir dels seus atributs.  Identificació dels déus del panteó grecoromà a partir dels seus atributs i àmbits d’influència.  Justificació del fenomen literari en el món antic.  Identificació, per la seva funció, de les principals manifestacions arquitectòniques del món antic.  Descripció dels elements fonamentals dels principals edificis públics i privats a Grècia i Roma.  Explicació mitjançant exemples dels aspectes fonamentals de la romanització.  Situació de fets històrics i altres fenòmens del món antic, mitjançant eixos temporals o altres eines, justificant-ne la significació en la història de la cultura.

Reflexió  Valoració de la continuïtat cultural entre Grècia i Roma.  Formulació de preguntes sobre la varietat de fets que defineixen la nostra identitat com a hereus de la cultura clàssica.  Valoració del mite com a forma de pensament en contrast amb l’ús dels mites moderns.  Explicació de la pervivència dels gèneres literaris de la cultura grecollatina.  Establiment de relacions entre temes i motius de la literatura clàssica i el seu ús en obres literàries contemporànies i en altres manifestacions artístiques.

Comunicació i expressió  Exposició raonada de les idees contingudes en els textos llegits i traduïts, situant-les en el context original i confrontant-les amb el món actual i amb la cultura pròpia.  Elaboració de textos personals sobre el món clàssic i la seva pervivència.  Comunicació d’arguments i conclusions sobre la cultura clàssica de manera clara i lògica.  Utilització del vocabulari específic i adequat a la temàtica tractada.  Citació correcta de les fonts de referència.

Actituds i valors Actituds i valors C1  Prendre consciència de l’origen de la pròpia llengua.  Interès per ser precís i acurat en l’expressió oral i escrita.  Ser conscient de la necessitat d’usar amb propietat el llenguatge.  Interès per descobrir les fonts primàries sobre el món clàssic.

Actituds i valors C2  Prendre consciència de l’origen i la pervivència de la cultura occidental.  Interès per valorar la tradició com a base per a la innovació i el canvi.  Valoració positiva de la singularitat de diverses cultures.  Interès per assolir una visió humanística del món actual.  Disposició per interioritzar els valors del llegat grecoromà i adoptar opinions crítiques i personals.

Orientacions didàctiques del bloc 2•‘Ž–‹’‘”–ƒ–‡–‡†”‡ƒ“—‡•–„Ž‘ ’‡Ž•‡—˜ƒŽ‘”‹•–”—‡–ƒŽǡ±•ƒ†‹”ǡŽƒŽŽ‡‰—ƒ‡–‡•ƒ ‘ƒ expressió i vehicle d’una cultura.

Això justifica el caràcter, d’una banda, més específic d’aquest bloc ‘ƒ‡•’ƒ‹‡•’‡ Àˆ‹ †‡†‡• ”‹’ ‹×Ž‹‰òÀ•–‹ ƒǡ ‹” —• ”‹–a la llengua llatina; i, d’una altra banda, –”ƒ•˜‡”•ƒŽ’‡”“—°ŽƒŽŽ‡‰—ƒ‹‡Ž•–‡š–‘••×’”‡•‡–•‡‡Ž•–‡‡•†‡ —Ž–—”ƒ‹ ‹˜‹Ž‹–œƒ ‹×Ǥ ƒ“—‡•–•‡–‹–±•ŽŽƒ ‘’ƒ”ƒ ‹×ǡ“—ƒ‡• ƒ‹‰—‹ǡ‡–”‡‡ŽŽŽƒ–À‹‡Ž‰”‡ ǡ’‡”“—°ƒ„†×•ŽŽ‡‰ò‡• –‡‡—‘”‹‰‡ ‘ï‹ƒ“—‡•–ƒ ‹” —•– ‹ƒ ’‘– ‘–”‹„—‹” ƒ—ƒ‹ŽŽ‘” ‘’”‡•‹× ’‡”’ƒ”–†‡ l’ƒŽ—‡de les similituds de la llengua pròpia amb d’altres derivades també del llatí i que formen part †‡Ž•‡—‡–‘”±•’”Öš‹Ǥ‹šÀƒ–‡‹šǡ“—‡‡Ž‰”‡ ‹‡ŽŽŽƒ–À–‹‰—‹ƒŽˆƒ„‡–•†‹ˆ‡”‡ ‹ƒ–•±•—‡Ž‡‡– †‡”‡ˆŽ‡š‹×•‘„”‡Žƒ†‹˜‡”•‹–ƒ–ǣƒŽ‰”ƒ–Ž‡•†‹ˆ‡”° ‹‡•ˆ‘”ƒŽ•†‡Ž‡•ŽŽ‡–”‡•ǡƒ„†×•ŽŽ‡‰ò‡•–‡‡ molts punts en comú.

D’altra banda, l’ƒŽ—‡ ’‘– ‘’”‡†”‡ Žƒ ’‡”˜‹˜° ‹ƒ †‡ Žƒ —Ž–—”ƒ ‹ Ž‡• llengües clàssiques a partir de l’ús de l’alfabet grec en l’àmbit de Ž‡•ƒ–‡–‹“—‡•‘†‡ŽƒˆÀ•‹ ƒǤ Per treballar el lèxic i la semàntica caldrà considerar dos tipus fonamentals d’exercicis: ‡Ž‡š‡” ‹ ‹•‡ ‡Ž•“—ƒŽ•l’ƒŽ—‡ha d’identificar els ètims grecs o llatins comuns donat un conjunt de paraules de la ŽŽ‡‰—ƒ’”Ö’‹ƒǡi, de manera inversa, a partir d’un ètim grec o llatí, el significat del qual és conegut, l’ƒŽ—‡ha de cercar les paraules de la llengua pròpia que derivin d’aquell ètim.

A fi de reconèixer la pregona empremta d’ambdוŽŽ‡‰ò‡• Ž••‹“—‡•‡ŽƒŽŽ‡‰—ƒ’”Ö’‹ƒ±•‘Ž–‹’‘”–ƒ–†‹˜‡”•‹ˆ‹ ƒ” ƒ“—‡•–•‡š‡” ‹ ‹•‡—ƒ’Ž—”ƒŽ‹–ƒ–†‡”‡‰‹•–”‡•Ž‹‰òÀ•–‹ •ǡ“—‡‘•‹‰—‹•‘Žƒ‡––‡š–—ƒŽ•ǡ’‡”“—° l’ƒŽ—‡ ’‘– ”‡ ‘°‹š‡” Žƒ ˜‹˜ƒ ’”‡•° ‹ƒ †‡Ž ‰”‡  ‹ †‡Ž ŽŽƒ–À ‡ ‘Ž–• „‹–• †‡ Žƒ •‡˜ƒ ˜‹†ƒ “—‘–‹†‹ƒƒǤ ‹ƒŽent, l’estudi de l’etimologia ha de contribuir a enriquir el lèxic de l’ƒŽ—‡ ‹ ƒ ‘•‘Ž‹†ƒ”Žƒ•‡˜ƒ‡• ”‹’–—”ƒ ‘””‡ –ƒǤ BLOC

2. ESPAI GEOGRÀFIC I ORGANITZACIÓ SOCIAL “—‡•–„Ž‘ †‡”‡ —”•‘•‹ Ž‘—ƒ•’‡ –‡•„•‹ •†‡ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ‹†‡Ž’‘”‰ƒ‹–œƒ ‹×•‘ ‹ƒŽ‹’‘ŽÀ–‹ ƒ†‡ ”° ‹ƒ‹†‡‘ƒǤ Es posa l’èmfasi en la dimensió espacial i temporal del món clàssic per tal que l’ƒŽ—‡‡–‡‰—‹‹ valori, a partir d’alguns esdeveniments històrics de Grècia i de Roma, i del coneixement de les ‡•–”— –—”‡••‘ ‹ƒŽ•‹’‘ŽÀ–‹“—‡•†‡Ž×ƒ–‹ ǡ“—‹••×‡Ž•˜ƒŽ‘”•Š‡”‡–ƒ–•†‡Žƒ —Ž–—”ƒ Ž••‹ ƒ‡Žƒ •‘ ‹‡–ƒ–†‡Ž•‡—’”‘’‹‡–‘”Ǥ  ƒ“—‡•– „Ž‘  ±• ˆ‘ƒ‡–ƒŽ ‘’”‡†”‡ ‡Ž ‘–‡š– ˆÀ•‹ ǡ ’‘ŽÀ–‹  ‹ •‘ ‹ƒŽ ‘ ˜ƒ •‘”‰‹” ‹ ‡• ˜ƒ †‡•‡˜‘Ž—’ƒ”ƒ“—‡•–‡•†‘•‰”ƒ• ‹˜‹Ž‹–œƒ ‹‘•, i l’aculturació que ˜ƒ†—”ƒ–‡”‡ ‘ƒ Žƒ—’‡” ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ” Žƒ •‡˜ƒ ’‡”˜‹˜° ‹ƒ ‡ Ž’ƒ –—ƒŽ‹–ƒ– ‹ǡ ƒŽŠ‘”ƒǡ ”‡ ‘°‹š‡” ƒŽ–”‡• ’”‘ ‡••‘• ‘†‡”• ‹ ‘–‡’‘”ƒ‹•†‡ ƒ˜‹ǡ‹–‡‰”ƒ ‹×‹‰Ž‘„ƒŽ‹–œƒ ‹× —Ž–—”ƒŽ•Ǥ  BLOC

2. ESPAI GEOGRÀFIC I ORGANITZACIÓ SOCIAL Fets i conceptes  Grècia i Roma com a civilitzacions històriques: el Mare Nostrum.  Atenes: de Teseu a Alexandre.  Roma: dels orígens mítics a l’Imperi.  Intercanvi cultural entre grecs i romans i altres cultures coetànies.  La polis com a forma d’organització humana.  Organització social, política i econòmica de Grècia i Roma: canvi i continuïtat entre ambdós civilitzacions.  Formes de govern en el món antic.

Semblances i diferències amb les actuals.  El comerç i les colonitzacions.  La romanització.

Procediments Procediments C1 Processament de la informació  Lectura de textos grecs i llatins traduïts.  Traducció de textos originals de prosa llatina i dificultat mitjana.

Tractament i anàlisi de la informació  Identificació de diversos sistemes d’escriptura.  Descripció dels elements morfològics i sintàctics d’un text llatí.  Comparació entre el llatí i el grec com a llengües flexives.  Identificació del lèxic llatí d’ús freqüent en els textos traduïts.  Estudi del vocabulari i anàlisi lèxica dels textos traduïts i llegits.  Sistematització del lèxic après per camps semàntics.

Reflexió  Establiment d’equivalències entre fets lingüístics de les llengües clàssiques i la pròpia llengua.  Reflexió sobre la pròpia llengua a partir de les llengües clàssiques.  Localització d’arrels grecollatines en el lèxic de la pròpia llengua.  Deducció, a partir dels ètims llatins, del significat de paraules en la llengua vehicular.  Estudi etimològic del vocabulari polític, científic, mèdic, artístic o literari del de la llengua pròpia i d’altres llengües vehiculars.  Localització en l’espai de les llengües derivades del llatí.

Comunicació i expressió  Comentari formal i de contingut dels textos llegits en traducció i traduïts.  Resum de les nocions contingudes en els textos llegits i traduïts, situant-les en el context original i confrontant-les amb el món actual i amb la cultura pròpia.  Reconeixement d’elements culturals específics del món antic en els textos llegits i traduïts.

Procediments C2 Processament de la informació  Lectura crítica de fonts i recursos documentals de tipologia diversa sobre el món clàssic.  Cerca d’informació sobre Grècia i Roma en fonts i documents de natura distinta.  Selecció de fonts d’informació que permeten conèixer el llegat de la cultura clàssica.  Localització d’usos contemporanis d’elements culturals grecollatins.  Maneig de mapes lingüístics, geogràfics i històrics.

Tractament i anàlisi de la informació  Anàlisi de la informació aportada pels textos llegits en traducció, pels textos traduïts i per altres fonts documentals.  Valoració de la fiabilitat de les fonts d’informació utilitzades.  Descripció i comparació de les formes successives d’organització política al món antic.  Descripció de l’organització social, pública i privada, al món antic.  Identificació dels principals herois de la tradició grecollatina a partir dels seus atributs.  Identificació dels déus del panteó grecoromà a partir dels seus atributs i àmbits d’influència.  Justificació del fenomen literari en el món antic.  Identificació, per la seva funció, de les principals manifestacions arquitectòniques del món antic.  Descripció dels elements fonamentals dels principals edificis públics i privats a Grècia i Roma.  Explicació mitjançant exemples dels aspectes fonamentals de la romanització.  Situació de fets històrics i altres fenòmens del món antic, mitjançant eixos temporals o altres eines, justificant-ne la significació en la història de la cultura.

Reflexió  Valoració de la continuïtat cultural entre Grècia i Roma.  Formulació de preguntes sobre la varietat de fets que defineixen la nostra identitat com a hereus de la cultura clàssica.  Valoració del mite com a forma de pensament en contrast amb l’ús dels mites moderns.  Explicació de la pervivència dels gèneres literaris de la cultura grecollatina.  Establiment de relacions entre temes i motius de la literatura clàssica i el seu ús en obres literàries contemporànies i en altres manifestacions artístiques.

Comunicació i expressió  Exposició raonada de les idees contingudes en els textos llegits i traduïts, situant-les en el context original i confrontant-les amb el món actual i amb la cultura pròpia.  Elaboració de textos personals sobre el món clàssic i la seva pervivència.  Comunicació d’arguments i conclusions sobre la cultura clàssica de manera clara i lògica.  Utilització del vocabulari específic i adequat a la temàtica tractada.  Citació correcta de les fonts de referència.  Actituds i valors Actituds i valors C1  Prendre consciència de l’origen de la pròpia llengua.  Interès per ser precís i acurat en l’expressió oral i escrita.  Ser conscient de la necessitat d’usar amb propietat el llenguatge.  Interès per descobrir les fonts primàries sobre el món clàssic.

Actituds i valors C2  Prendre consciència de l’origen i la pervivència de la cultura occidental.  Interès per valorar la tradició com a base per a la innovació i el canvi.  Valoració positiva de la singularitat de diverses cultures.  Interès per assolir una visió humanística del món actual.  Disposició per interioritzar els valors del llegat grecoromà per poder adoptar opinions crítiques i personals.

Orientacions didàctiques del bloc 2• ‹’‘”–ƒ– “—‡ l’ƒŽ—‡ –”‡„ƒŽŽ‹ ƒ„ ˆ‘–• †‡ ƒ–—”ƒŽ‡•ƒ †‹ˆ‡”‡–Ǥ Ž• ƒ’‡• Šƒ †‡ •‡”˜‹” ’‡” —„‹ ƒ”‡—ƒ†‹‡•‹×‡•’ƒ ‹ƒŽ‹ ”‘‘ŽÖ‰‹ ƒ ”° ‹ƒ‹‘ƒ ‘ƒ —Ž–—”‡• ‹˜‹Ž‹–œƒ†‘”‡•Ǣ‡Ž•–‡š–‘• ‰”‡ •‹ŽŽƒ–‹•Šƒ†‡•‡”—–‹Ž‹–œƒ–•’‡”‡š–”‡—”‡‹ˆ‘”ƒ ‹×•‘„”‡’”‘ ‡••‘•‹ˆ‡Ö‡•†‡ ƒ‹”‡’‘ŽÀ–‹ ǡ •‘ ‹ƒŽ‹‡ ‘Ö‹ ǢŽƒ‹ ‘‘‰”ƒˆ‹ƒŠƒ†‡’‡”‡–”‡“—‡l’ƒŽ—‡ ‘’•‹ ‘‡”ƒ”‡’”‡•‡–ƒ†ƒŽƒ‹†‡–‹–ƒ–ǡ l’alteritat i la diversitat en el món antic; els elements patrimonials d’època clàssica en el món actual i en l’entorn geogràfic més pròxim han de valer per il·lustrar la petja material de la cultura grega i ŽŽƒ–‹ƒǤ “—‡•– „Ž‘  Šƒ †‡ ’‘••‹„‹Ž‹–ƒ” “—‡ l’alumne ’Žƒ–‡‰‹ †‹˜‡”•‡• “ò‡•–‹‘• “—‡ ‡ ƒ”ƒ •× Žƒ— ‡ Žƒ societat d’avui com ara el valor de la democràcia enfront d’altres sistemes de poder, la responsabilitat de l’individu en la construcció de la comunitat, o les causes i Ž‡• ‘•‡“ò° ‹‡• †‡Ž• ’”‘ ‡••‘• †‡ ‰Ž‘„ƒŽ‹–œƒ ‹× ˜‹•–‘• ‘ —a possibilitat d’enriquiment ’‡”•‘ƒŽ ‹ ‘ŽȉŽ‡ –‹—ǡ À˜‹ ǡ °–‹  ‹ ‘”ƒŽǤ  ƒ“—‡•–•‡–‹–ǡ‡Žˆ‡‘‡†‡Žƒ ‘Ž‘‹–œƒ ‹×‰”‡‰ƒ‘‡Ž†‡Žƒ”‘ƒ‹–œƒ ‹×’‘†‡•‡”˜‹” ‘ƒ‡š‡’Ž‡ǡ alhora que conèixer les arrels llunyanes en l’espai i el temps de la nostra c—Ž–—”ƒ’‡”‡– ‘’”‡†”‡ ‹ŽŽ‘”ƒŽ–”‡• —Ž–—”‡•†‹ˆ‡”‡–•ǡ’‡”Öƒ„ƒ•’‡ –‡•‡ ‘ïǤ BLOC

3. INDIVIDU I ENTORN Aquest bloc de recursos es focalitza en l’individu en el món antic tant des de l’òptica de la seva ’”‹˜ƒ ‹–ƒ– ‘†‡Žƒ•‡˜ƒ’”‡•° ‹ƒ‡—‰”—’ ‘—‹–ƒ”‹Ǥ Es proposa treballar alguns aspectes relacionats amb l’organització i Žƒ ‘’‘•‹ ‹×†‡ŽƒˆƒÀŽ‹ƒ‹ƒ„ Žƒ˜‹†ƒ“—‘–‹†‹ƒƒǡ‡Ž•“—ƒŽ•Šƒ†‡’‡”‡–”‡“—‡l’alumne’‡” ‡„‹‡‡Ž ‘–‡š–’”‡ À•†‡Ž×ƒ–‹  ‡Ž”‘Žƒ••‹‰ƒ–ƒŽ‡•’‡”•‘‡•‡”‡Žƒ ‹×ƒ„‡Ž•‡—‰°‡”‡‹ƒ„‡Ž•‡—‡•–ƒ–—•Ǥƒ„±‡•’”‘’‘•ƒ treballar altres manifestacions que situen l’home de Grècia i Roma com a membre d’un grup des del punt de vista religiós, o que expliquen la configuració urbanística d’una societat determinada ‘ƒ reflex d’un model de comportament de l’individu. ƒ†‡• ”‹’ ‹×†‡Ž‡• ‘†‹ ‹‘•‹Ž‡••‹–—ƒ ‹‘•“—‡˜ƒ†‡–‡”‹ƒ”‡Ž†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡–‹Žƒ ‘†— –ƒ †‡Ž’‹†‹˜‹†—‡‡Ž× Ž••‹ Šƒ†‡•‡”˜‹” ‘ƒ’—–†‡’ƒ”–‡­ƒ’‡”–ƒŽ“—‡ l’ƒŽ—‡”‡ˆŽ‡š‹‘‹ •‘„”‡Žƒ•‡˜ƒ’”Ö’‹ƒƒ‡”ƒ†‡˜‹—”‡‹†‡ ‘’‘”–ƒ”Ǧ•‡ǡ‹’—‰—‹‡•–ƒ„Ž‹”•‹‹Ž‹–—†•‹†‹ˆ‡”° ‹‡•ƒ„‡Ž ×ƒ –—ƒŽǤ  BLOC

3. INDIVIDU I ENTORN Fets i conceptes  Elements referents al cicle de la vida: néixer, créixer i morir.  Vida quotidiana: lleure, festes i deures.  L’educació.  El temps: calendari romà.  Pràctiques religioses: públiques i privades.  El panteó de les divinitats gregues i romanes.  El món urbà en la civilització clàssica: polis i urbs.  Arquitectura civil i religiosa: edificis públics i privats, temples i obres d’enginyeria.

Procediments Procediments C1 Processament de la informació  Lectura de textos grecs i llatins traduïts.  Traducció de textos originals de prosa llatina i dificultat mitjana.

Tractament i anàlisi de la informació  Identificació de diversos sistemes d’escriptura.  Descripció dels elements morfològics i sintàctics d’un text llatí.  Comparació entre el llatí i el grec com a llengües flexives.  Identificació del lèxic llatí d’ús freqüent en els textos traduïts.  Estudi del vocabulari i anàlisi lèxica dels textos traduïts i llegits.  Sistematització del lèxic après per camps semàntics.

Reflexió  Establiment d’equivalències entre fets lingüístics de les llengües clàssiques i la pròpia llengua.  Reflexió sobre la pròpia llengua a partir de les llengües clàssiques.  Localització d’arrels grecollatines en el lèxic de la pròpia llengua.  Deducció, a partir dels ètims llatins, del significat de paraules en la llengua vehicular.  Estudi etimològic del vocabulari polític, científic, mèdic, artístic o literari de la llengua pròpia i d’altres llengües vehiculars.  Localització en l’espai de les llengües derivades del llatí.

Comunicació i expressió  Comentari formal i de contingut dels textos llegits en traducció i traduïts.  Resum de les nocions contingudes en els textos llegits i traduïts, situant-les en el context original i confrontant-les amb el món actual i amb la cultura pròpia.  Reconeixement d’elements culturals específics del món antic en els textos llegits i traduïts.

Procediments C2 Processament de la informació  Lectura crítica de fonts i recursos documentals de tipologia diversa sobre el món clàssic.  Cerca d’informació sobre Grècia i Roma en fonts i documents de natura†‹•–‹–ƒ.  Selecció de fonts d’informació que permeten conèixer el llegat de la cultura clàssica.  Localització d’usos contemporanis d’elements culturals grecollatins.  Maneig de mapes lingüístics, geogràfics i històrics.

Tractament i anàlisi de la informació  Anàlisi de la informació aportada pels textos llegits en traducció, pels textos traduïts i per altres fonts documentals.  Valoració de la fiabilitat de les fonts d’informació utilitzades.  Descripció i comparació de les formes successives d’organització política al món antic.  Descripció de l’organització social, pública i privada, al món antic.  Identificació dels principals herois de la tradició grecollatina a partir dels seus atributs.  Identificació dels déus del panteó grecoromà a partir dels seus atributs i àmbits d’influència.  Justificació del fenomen literari en el món antic.  Identificació, per la seva funció, de les principals manifestacions arquitectòniques del món antic.  Descripció dels elements fonamentals dels principals edificis públics i privats a Grècia i Roma.  Explicació, mitjançant exemples, dels aspectes fonamentals de la romanització.  Situació de fets històrics i altres fenòmens del món antic, mitjançant eixos temporals o altres eines, justificant-ne la significació en la història de la cultura.

Reflexió  Valoració de la continuïtat cultural entre Grècia i Roma.  Formulació de preguntes sobre la varietat de fets que defineixen la nostra identitat com a hereus de la cultura clàssica.  Valoració del mite com a forma de pensament en contrast amb l’ús dels mites moderns.  Explicació de la pervivència dels gèneres literaris de la cultura grecollatina.  Establiment de relacions entre temes i motius de la literatura clàssica i el seu ús en obres literàries contemporànies i en altres manifestacions artístiques.

Comunicació i expressió  Exposició raonada de les idees contingudes en els textos llegits i traduïts, situant-les en el context original i confrontant-les amb el món actual i amb la cultura pròpia.  Elaboració de textos personals sobre el món clàssic i la seva pervivència.  Comunicació d’arguments i conclusions sobre la cultura clàssica de manera clara i lògica.  Utilització del vocabulari específic i adequat a la temàtica tractada.  Citació correcta de les fonts de referència.  Actituds i valors Actituds i valors C1  Prendre consciència de l’origen de la pròpia llengua.  Interès per ser precís i acurat en l’expressió oral i escrita.  Ser conscient de la necessitat d’usar amb propietat el llenguatge.  Interès per descobrir les fonts primàries sobre el món clàssic.

Actituds i valors C2  Prendre consciència de l’origen i la pervivència de la cultura occidental.  Interès per valorar la tradició com a base per a la innovació i el canvi.  Valoració positiva de la singularitat de diverses cultures.  Interès per assolir una visió humanística del món actual.  Disposició per interioritzar els valors del llegat grecoromà per poder adoptar opinions crítiques i personals.

Orientacions didàctiques del bloc ‘–•†‡ƒ–—”ƒŽ‡•ƒ†‹•–‹–ƒŠƒ†‡•‡”’”‡•‡•en compte en l’aplicació d’aquest bloc de recursos, però Šƒ†‡–‡‹”—ƒ’”‡•° ‹ƒ‹’‘”–ƒ–‡Ž•‡Ž‡‡–•†‡ ƒ‹”‡‹ ‘‘‰”ˆ‹ ǡ’Ž•–‹ ‹ƒ”“—‹–‡ –֐‹ ǡ’‡”–ƒŽ “—‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×‡š–”‡–ƒ†‡Ž•–‡š–‘•‰”‡ •‹ŽŽƒ–‹•ǡƒ’”‘’Ö•‹–†‡Ž•ˆ‡–•“—‡ ‘ˆ‹‰—”‡ƒ“—‡•–„Ž‘ ǡ‡• ’—‰—‹‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”‡Ž‡•‘•–”‡•ƒ–‡”‹ƒŽ•ŽŽ‡‰ƒ†‡•’‡Ž× Ž••‹ Ǥ ƒ“—‡•–••‡–‹–ǡ±•‹’‘”–ƒ–“—‡l’ƒŽ—‡”‡ ‘‡‰—‹ǡ’‡”‡š‡’Ž‡ǡ‡Ž•†±—•†‡Ž’ƒ–‡×ƒ–‹ ’‡Ž• seus atributs en la ceràmica grega o en l’escultura antiga com a clau també per entendre altres ƒ‹ˆ‡•–ƒ ‹‘• †‡ Žƒ —Ž–—”ƒ ‘ ‹†‡–ƒŽ ‡ †‹˜‡”•‘• „‹–• ƒ”–À•–‹ •Ǥ ƒ ‹’‘”–ƒ– ’”‘†— ‹× —•‹˜”‹ƒ†‡Ž•”‘ƒ•‘‡Ž•‡•’ƒ‹•ƒ”“—‹–‡ –֐‹ •’ï„Ž‹ •‹’”‹˜ƒ–••×—–‡•–‹‘‹‹‡š —•ƒ„Ž‡’‡” ƒ†“—‹”‹” ‘‡‹š‡‡–• •‘„”‡ Žƒ ˜‹†ƒ †‡Ž• Š‘‡•ǡ †‘‡• ‘ ‹ˆƒ–• †‡Ž × ƒ–‹  ƒ„ Žƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– ’”‹ ‹’ƒŽ†‡’”‘˜‘ ƒ”‡ l’ƒŽ—‡—ƒ‡ ‡••”‹ƒ ‘’ƒ”ƒ ‹× ”À–‹ ƒ“—‡ƒˆƒ˜‘”‡‹š‹Žƒ ‘•–”— ‹× d’opinió o la capacitat d’argumentació en relació a„la seva pròpia visió i concepció de l’individu. BLOC

4. MITE I PENSAMENT “—‡•–„Ž‘ †‡”‡ —”•‘••‡ ‡–”ƒ‡—‡Ž‡‡–†‹•–‹–‹—†‡Žƒ —Ž–—”ƒƒ–‹‰ƒǡ‡•’‡ ‹ƒŽ‡–†‡Žƒ —Ž–—”ƒ‰”‡‰ƒǡ ‘±•‡Ž‹–‡Ǥ ƒ“—‡•–„Ž‘ ±•’”‹‘”‹–ƒ”‹–”ƒ•‡–”‡“—‡‡Ž•‹–‡•‡‡Ž×ƒ–‹ ‘˜ƒ•‡”‘±•—ƒ ‘–ƒŽŽƒǡ •‹×—ƒˆ‘”ƒ†‡’‡•ƒ‡–‡Žƒ‡•—”ƒ“—‡ƒŽ‡•Š‘”‡•˜ƒ ‘–”‹„—‹”ƒŽƒ ‘•–”— ‹×‹Žƒ ‘Š‡•‹× de l’imaginari col·lectiu, i ‡ ƒ”ƒ ‘•–‹–—‡‹š‡Žƒ„ƒ•‡†‡ŽŽŽ‡‰ƒ–Ž‹–‡”ƒ”‹ǡˆ‹Ž‘•Öˆ‹ ‘ ‹‡–Àˆ‹ †‡ ”° ‹ƒ‹ ‘ƒǤ Aquest bloc agrupa tant l’estudi dels mites dels antics, dels principals herois i cicles heroics com ƒŽ–”‡•‘–‹—•“—‡–‡‡ƒ˜‡—”‡Œƒƒ„‡Ž“—‡Š‘ ‘•‹†‡”ƒ’‡•ƒ‡–‡•’‡ —Žƒ–‹—ǡƒ–°•“—‡‡Ž‹–‡ ‹Žƒ”ƒ×•×‘±•†‘•ˆ‘”‡•†‹ˆ‡”‡–•de presentar i de donar resposta a les qüestions que l’individu ‹Žƒ•‘ ‹‡–ƒ–‡•’Žƒ–‡‰‡Ǥ L’interès i la finalitat principal d’aquest bloc de recurs‘• ±• “—‡ l’ƒŽ—‡ †‡• ‘„”‡‹š‹ ‡Ž• ˜ƒŽ‘”• inherents al mite en el món antic com a relat tradicional, d’una banda, i també com a força ”‡’”‡•‡–ƒ–‹˜ƒ ‹ ’‡”†—”ƒ„Ž‡ǡ “—‡ ’‘••‹„‹Ž‹–ƒ ‘˜‡• Ž‡ –—”‡• ‹ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹‘• ‡ •— ‡••‹˜‡• ‰‡‡”ƒ ‹‘•‹‡ ‘–‡š–‘•˜ƒ”‹ƒ„Ž‡•Ǥƒ“—‡•–•‡–‹–•‡” Žƒ—–ƒ–”‡ ‘°‹š‡”Žƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒ†‡Ž• ‹–‡• Ž••‹ •ƒŽŽŽƒ”‰†‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽ ‘”‡ˆŽ‡š‹‘ƒ”•‘„”‡‡Ž ‘ ‡’–‡ƒ–‡‹š†‡‹–‡‡‡Ž ×ƒ –—ƒŽǤ  BLOC

4. MITE I PENSAMENT Fets i conceptes  L’origen mític del món segons els grecs i els romans.  La mitologia: mites, herois i cicles heroics.  Els orígens de l’especulació filosòfica i del pensament racional.  Els grecs i la ciència: medicina, geografia, matemàtiques.  Presència de la mitologia clàssica en manifestacions artístiques i culturals del món actual: arts plàstiques, arts escèniques, música, dansa, cinema.

Procediments Procediments C1 Processament de la informació  Lectura de textos grecs i llatins traduïts.  Traducció de textos originals de prosa llatina i dificultat mitjana.

Tractament i anàlisi de la informació  Identificació de diversos sistemes d’escriptura.  Descripció dels elements morfològics i sintàctics d’un text llatí.  Comparació entre el llatí i el grec com a llengües flexives.  Identificació del lèxic llatí d’ús freqüent en els textos traduïts.  Estudi del vocabulari i anàlisi lèxica dels textos traduïts i llegits.  Sistematització del lèxic après per camps semàntics.

Reflexió  Establiment d’equivalències entre fets lingüístics de les llengües clàssiques i la pròpia llengua.  Reflexió sobre la pròpia llengua a partir de les llengües clàssiques.  Localització d’arrels grecollatines en el lèxic de la pròpia llengua.  Deducció, a partir dels ètims llatins, del significat de paraules en la llengua vehicular.  Estudi etimològic del vocabulari polític, científic, mèdic, artístic o literari de la llengua pròpia i d’altres llengües vehiculars.  Localització en l’espai de les llengües derivades del llatí.

Comunicació i expressió  Comentari formal i de contingut dels textos llegits en traducció i traduïts.  Resum de les nocions contingudes en els textos llegits i traduïts, situant-les en el context original i confrontant-les amb el món actual i amb la cultura pròpia.  Reconeixement d’elements culturals específics del món antic en els textos llegits i traduïts.

Procediments C2 Processament de la informació  Lectura crítica de fonts i recursos documentals de tipologia diversa sobre el món clàssic.  Cerca d’informació sobre Grècia i Roma en fonts i documents de natura distinta.  Selecció de fonts d’informació que permeten conèixer el llegat de la cultura clàssica.  Localització d’usos contemporanis d’elements culturals grecollatins.  Maneig de mapes lingüístics, geogràfics i històrics.

Tractament i anàlisi de la informació  Anàlisi de la informació aportada pels textos llegits en traducció, pels textos traduïts i per altres fonts documentals.  Valoració de la fiabilitat de les fonts d’informació utilitzades.  Descripció i comparació de les formes successives d’organització política al món antic.  Descripció de l’organització social, pública i privada, al món antic.  Identificació dels principals herois de la tradició grecollatina a partir dels seus atributs.  Identificació dels déus del panteó grecoromà a partir dels seus atributs i àmbits d’influència.  Justificació del fenomen literari en el món antic.  Identificació, per la seva funció, de les principals manifestacions arquitectòniques del món antic.  Descripció dels elements fonamentals dels principals edificis públics i privats a Grècia i Roma.  Explicació mitjançant exemples dels aspectes fonamentals de la romanització.  Situació de fets històrics i altres fenòmens del món antic, mitjançant eixos temporals o altres eines, justificant-ne la significació en la història de la cultura.

Reflexió  Valoració de la continuïtat cultural entre Grècia i Roma.  Formulació de preguntes sobre la varietat de fets que defineixen la nostra identitat com a hereus de la cultura clàssica.  Valoració del mite com a forma de pensament en contrast amb l’ús dels mites moderns.  Explicació de la pervivència dels gèneres literaris de la cultura grecollatina.  Establiment de relacions entre temes i motius de la literatura clàssica i el seu ús en obres literàries contemporànies i en altres manifestacions artístiques.

Comunicació i expressió  Exposició raonada de les idees contingudes en els textos llegits i traduïts, situant-les en el context original i confrontant-les amb el món actual i amb la cultura pròpia.  Elaboració de textos personals sobre el món clàssic i la seva pervivència.  Comunicació d’arguments i conclusions sobre la cultura clàssica de manera clara i lògica.  Utilització del vocabulari específic i adequat a la temàtica tractada.  Citació correcta de les fonts de referència.

Actituds i valors Actituds i valors C1  Prendre consciència de l’origen de la pròpia llengua.  Interès per ser precís i acurat en l’expressió oral i escrita.  Ser conscient de la necessitat d’usar amb propietat el llenguatge.  Interès per descobrir les fonts primàries sobre el món clàssic.

Actituds i valors C2  Prendre consciència de l’origen i la pervivència de la cultura occidental.  Interès per valorar la tradició com a base per a la innovació i el canvi.  Valoració positiva de la singularitat de diverses cultures.  Interès per assolir una visió humanística del món actual.  Disposició per interioritzar els valors del llegat grecoromà per poder adoptar opinions crítiques i personals.

Orientacions didàctiques del bloc ‡š–‘•†‡†‹˜‡”•‘•‰°‡”‡•Šƒ†‡•‡”‡Ž’—–†‡’ƒ”–‡­ƒ‡ ‡••ƒ”‹’‡”‡–‡†”‡‡Ž•‹‰‹ˆ‹ ƒ–†‡Ž ‹–‡‡‡Ž×ƒ–‹ Ǥ —–ƒ‡–ƒ„‡Ž•–‡š–‘•ǡŽƒ”‡’”‡•‡–ƒ ‹×‹ ‘‘‰”ˆ‹ ƒǡ’Ž•–‹ ƒ‹’‹ –Ö”‹ ƒ†‡Ž• mites antics, rica i abundant, en l’art de gairebé totes les èpoques, ha de ser també una eina de treball ˜ƒŽ—‘•ƒ’‡” ‘†—‹”ŽƒŽ‡ –—”ƒ‹‡Ž•‹‰‹ˆ‹ ƒ–†‡Ž•‹–‡•Ǥ L’ƒŽ—‡d’avui, que ja forma part de la generació digital, pot descobrir en l’estudi dels mites grecs el ˜ƒŽ‘” †‡ Žƒ ’ƒ”ƒ—Žƒ ‘ ƒ ‹–Œ †‡ ‘—‹ ƒ ‹× ‹ †‡ ”‡ƒ ‹× ‹ †‹ˆ—•‹× †‡ ‘‡‹š‡‡–Ǣ –ƒ„± ’‘– †‡• ‘„”‹”‡Ž•‹‰‹ˆ‹ ƒ–†‡‹–‡ ‘ƒ•À„‘Žǡƒ–°•“—‡‹–‡˜‘Ž†‹”ǡ‡‡Ž×ƒ–‹ ǡ ‘–ƒŽŽƒ“—‡‘±• ‡š‹•–‡‹š“—ƒ±•‡š’Ž‹ ƒ†ƒ‹’‘––‡‹”†‹˜‡”•‡•variants segons el lloc, l’època o les circumstàncies en “—°Šƒ‰‹‡•–ƒ–ƒ””ƒ†ƒ–ƒ–•‹±•†‡ˆ‘”ƒ‘”ƒŽ‘‡• ”‹–ƒǡ‡’”‘•ƒ‘‡˜‡”•Ǥ 2•‹’‘”–ƒ–“—‡l’ƒŽ—‡‡–‡‰—‹“—‡—‹–‡’‡”ƒŽ•‰”‡ •‹‡Ž•”‘ƒ•‡”ƒ—”‡Žƒ––”ƒ†‹ ‹‘ƒŽ protagonitzat per déus i herois, i constituïa només una manera d’explicar quelcom i d’explicarǦ•‡ǡ‘ —ƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– ‡ ‡ŽŽ ƒ–‡‹šǤ 2• ’‡” ƒ‹šÖ “—‡ l’alumne s’ha de familiaritzar amb mites de tipologia †‹˜‡”•ƒǣmites de creació del món i dels homes, de mort i d’immortalitat, d’amor i d’enganys‘†‡ fundació, entre d’altres. D’aquesta manera, l’estudi de mites, fonamentalment grecs, ha de permetre a l’ƒŽ—‡”‡ ‘°‹š‡”Ǧ‡ el valor simbòlic, però també qüestionar i debatre l’existència de mites en l’actualitatǡƒ‹šÀ ‘‡Ž• ˆ‡Ö‡• †‡ ‘—‹ ƒ ‹× —˜‹•—ƒŽǡ ’—„Ž‹ ‹–”‹ƒǡ ˜‡”„ƒŽǤǤǤ— “—‡ ƒ˜—‹ ‘–”‹„—‡‹š‡ ƒ Žƒ ”‡ƒ ‹× ‹ †‹ˆ—•‹×†‡‘—•‹–‡•Ǥ BLOC

5. LITERATURA I SOCIETAT “—‡•–„Ž‘ †‡”‡ —”•‘•–±ƒ˜‡—”‡ƒ„Žƒ’”‘†— ‹×Ž‹–‡””‹ƒ†‡ ”° ‹ƒ‹†‡‘ƒǡ‹–± ‘ƒˆ‹ƒŽ‹–ƒ– †‡• ”‹—”‡ Ž‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡• ’”‹ ‹’ƒŽ• d’alguns gèneres literaris queǡ ‘”‹‰‹ƒ–• ƒŽ × ƒ–‹ ǡ Šƒ ’‡”˜‹• —–ƒŽŽŽƒ”‰†‡Žƒ–”ƒ†‹ ‹×‡—”‘’‡ƒ‘ ‹†‡–ƒŽǤ  ’ƒ”–‹” †‡ ’ƒ••ƒ–‰‡• •‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹—• †‡ †‹˜‡”•‡• ‘„”‡• ‰”‡‰—‡• ‹ ŽŽƒ–‹‡• ”‡’”‡•‡–ƒ–‹˜‡• †‡ ‰°‡”‡• †‹˜‡”•‘•ǡ“—‡•‡”ƒ•‡’”‡ŽŽ‡‰‹†‡•‡–”ƒ†— ‹×ǡ‡•–”ƒ –ƒde treballar la gènesi d’aquests gèneres Ž‹–‡”ƒ”‹•‡‡Ž ‘–‡š–•‘ ‹ƒŽ‹Š‹•–Ö”‹ “—‡‡Ž•˜ƒˆ‡”±‹š‡”ǡƒ‹šÀ ‘†‡ ‘°‹š‡”ƒŽ‰—•†‡Ž•–‡‡•‹ ‘–‹—•’”‹ ‹’ƒŽ•d’ƒ“—‡•–‡•‘„”‡•, molts d’ells esdevinguts cànon i succe••‹˜ƒ‡–”‡’”‡•‘•‡Žƒ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽǤ  ƒ“—‡•– „Ž‘  †‡ ”‡ —”•‘• ±• ‘Ž– ‹’‘”–ƒ– “—‡ l’ƒŽ—‡ ‘’•‹ Žƒ ˆ— ‹× •‘ ‹ƒŽ ‹ ’‘ŽÀ–‹ ƒ “—‡ Žƒ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ –‹‰—± ‡ †‹˜‡”•‘• ‘‡–• †‡Ž × Ž••‹ Ǣ “—‡ ‘’ƒ”‹ Ž‡• ‘†‹ ‹‘• †‡ ’”‘†— ‹×ǡ ‡š‡ — ‹×ǡ–”ƒ•‹••‹×‹ ‘•—†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒƒ ”° ‹ƒ‹ƒ‘ƒ‡”‡Žƒ ‹×ƒ„Ž’ƒ –—ƒŽ‹–ƒ–ǡ‹“—‡ ‘’”‡‰—‹Žƒ†‹‡•‹× —Ž–—”ƒŽ†‡Ž‡•‘„”‡•‹‡Ž•ƒ—–‘”•ŽŽ‡‰‹–• ‘ƒ‘•–”ƒ†‡Ž ‘ ‡’–‡clàssicǤ  BLOC

5. LITERATURA I SOCIETAT Fets i conceptes  Els gèneres literaris en el context social dels seus orígens.  Oralitat, escriptura i llibres.  Caracterització dels gèneres literaris principals: poesia èpica, poesia lírica, poesia dramàtica.  Grans noms i obres imprescindibles de la literatura clàssica.  Formes i usos de la prosa: entre la realitat i la ficció.  La literatura clàssica com a expressió de la dimensió cultural i estètica de la llengua.  Pervivència dels gèneres literaris de la cultura grega i llatina.

Procediments Procediments C1 Processament de la informació  Lectura de textos grecs i llatins traduïts.  Traducció de textos originals de prosa llatina i dificultat mitjana.

Tractament i anàlisi de la informació  Identificació de diversos sistemes d’escriptura.  Descripció dels elements morfològics i sintàctics d’un text llatí.  Comparació entre el llatí i el grec com a llengües flexives.  Identificació del lèxic llatí d’ús freqüent en els textos traduïts.  Estudi del vocabulari i anàlisi lèxica dels textos traduïts i llegits.  Sistematització del lèxic après per camps semàntics.

Reflexió  Establiment d’equivalències entre fets lingüístics de les llengües clàssiques i la pròpia llengua.  Reflexió sobre la pròpia llengua a partir de les llengües clàssiques.  Localització d’arrels grecollatines en el lèxic de la pròpia llengua.  Deducció, a partir dels ètims llatins, del significat de paraules en la llengua vehicular.  Estudi etimològic del vocabulari polític, científic, mèdic, artístic o literari del de la llengua pròpia i d’altres llengües vehiculars.  Localització en l’espai de les llengües derivades del llatí.

Comunicació i expressió  Comentari formal i de contingut dels textos llegits en traducció i traduïts.  Resum de les nocions contingudes en els textos llegits i traduïts, situant-les en el context original i confrontant-les amb el món actual i amb la cultura pròpia.  Reconeixement d’elements culturals específics del món antic en els textos llegits i traduïts.

Procediments C2 Processament de la informació  Lectura crítica de fonts i recursos documentals de tipologia diversa sobre el món clàssic.  Cerca d’informació sobre Grècia i Roma en fonts i documents de natura diferent.  Selecció de fonts d’informació que permeten conèixer el llegat de la cultura clàssica.  Localització d’usos contemporanis d’elements culturals grecollatins.  Maneig de mapes lingüístics, geogràfics i històrics.

Tractament i anàlisi de la informació  Anàlisi de la informació aportada pels textos llegits en traducció, pels textos traduïts i per altres fonts documentals.  Valoració de la fiabilitat de les fonts d’informació utilitzades.  Descripció i comparació de les formes successives d’organització política al món antic.  Descripció de l’organització social, pública i privada, al món antic.  Identificació dels principals herois de la tradició grecollatina a partir dels seus atributs.  Identificació dels déus del panteó grecoromà a partir dels seus atributs i àmbits d’influència.  Justificació del fenomen literari en el món antic.  Identificació, per la seva funció, de les principals manifestacions arquitectòniques del món antic.  Descripció dels elements fonamentals dels principals edificis públics i privats a Grècia i Roma.  Explicació mitjançant exemples dels aspectes fonamentals de la romanització.  Situació de fets històrics i altres fenòmens del món antic, mitjançant eixos temporals o altres eines, justificant-ne la significació en la història de la cultura.

Reflexió  Valoració de la continuïtat cultural entre Grècia i Roma.  Formulació de preguntes sobre la varietat de fets que defineixen la nostra identitat com a hereus de la cultura clàssica.  Valoració del mite com a forma de pensament en contrast amb l’ús dels mites moderns.  Explicació de la pervivència dels gèneres literaris de la cultura grecollatina.  Establiment de relacions entre temes i motius de la literatura clàssica i el seu ús en obres literàries contemporànies i en altres manifestacions artístiques.

Comunicació i expressió  Exposició raonada de les idees contingudes en els textos llegits i traduïts, situant-les en el context original i confrontant-les amb el món actual i amb la cultura pròpia.  Elaboració de textos personals sobre el món clàssic i la seva pervivència.  Comunicació d’arguments i conclusions sobre la cultura clàssica de manera clara i lògica.  Utilització del vocabulari específic i adequat a la temàtica tractada.  Citació correcta de les fonts de referència.  Actituds i valors Actituds i valors C1  Prendre consciència de l’origen de la pròpia llengua.  Interès per ser precís i acurat en l’expressió oral i escrita.  Ser conscient de la necessitat d’usar amb propietat el llenguatge.  Interès per descobrir les fonts primàries sobre el món clàssic.

Actituds i valors C2  Prendre consciència de l’origen i la pervivència de la cultura occidental.  Interès per valorar la tradició com a base per a la innovació i el canvi.  Valoració positiva de la singularitat de diverses cultures.  Interès per assolir una visió humanística del món actual.  Disposició per interioritzar els valors del llegat grecoromà per poder adoptar opinions crítiques i personals.

Orientacions didàctiques del bloc L’ensenyament d’aquest bloc s’ha de plantejar, bàsicament, des de l’òptica de l’ƒŽ—‡ ‘ƒŽ‡ –‘”Ǥ a lectura d’obres originals de la literatura grega i llatina –”ƒ†—Ƈ•Šƒ†‡•‡”˜‹”’‡” ”‡ƒ”‡•’ƒ‹•†‡ †‹• —••‹×‹†‡„ƒ–“—‡’”‹ˆ‹Ž‹‡Ž ”‹–‡”‹‹Žƒ˜ƒŽ‘”ƒ ‹×†‡l’ƒŽ—‡•‘„”‡‡Ž× Ž••‹ ƒ’ƒ”–‹”†‡Ž• –‡‡• –”ƒ –ƒ–• ‡ Ž‡• ‘„”‡• ŽŽ‡‰‹†‡•Ǥ ‡” ƒ‹šÖǡ ±• ‹’”‡• ‹†‹„Ž‡ ƒ”–‹ —Žƒ” ƒ„ ‡Ž –‡š– Ž‹–‡”ƒ”‹ ‡Ž ‘‡‹š‡‡–†‡Ž• ‘–‡š–‘•Š‹•–Ö”‹ •ǡ•‘ ‹ƒŽ•‹ —Ž–—”ƒŽ•†‡Ž‡•‘„”‡•–”‹ƒ†‡•ǡ‹–ƒ„±‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”Ž‡• seves característiques formals per millorar l’experiència literària i desenvolupar el sentit crític †‡ l’ƒŽ—‡Ǥ ƒ Ž‡ –—”ƒ ‡• ’‘– ‘’Ž‡‡–ƒ” ƒ„ Žƒ ‡” ƒ †‡ ’ƒ”ƒŽȉŽ‡Ž•ǡ ˆ‘”ƒŽ• ‹ †‡ ‘–‹‰—–ǡ ‡ ‘„”‡• †‡ Žƒ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽ†‡“—ƒŽ•‡˜‘Ž°’‘ ƒǢ–ƒ„±‡•’‘–‡”‹“—‹”ƒ„Žƒ˜‹•—ƒŽ‹–œƒ ‹×†’—ƒ’‡ŽȉŽÀ —Žƒ‘ l’audició d’una peça musicalǡ‡Ž ‘–‹‰—–†‡Žƒ“—ƒŽ–‹‰—‹”‡Žƒ ‹×ƒ„‡Ž–‡ƒ†‡Ž‡•‘„”‡•ŽŽ‡‰‹†‡•Ǥ ‹šÀ ƒ–‡‹šǡ Žƒ Ž‡ –—”ƒ ‡ ˜‡— ƒŽ–ƒ †‡Ž –‡š– ‡ Žƒ ŽŽ‡‰—ƒ ‘”‹‰‹ƒŽǡ Žƒ Ž‡ –—”ƒ †”ƒƒ–‹–œƒ†ƒ ‘ Žƒ ”‡’”‡•‡–ƒ ‹× d’alguns passatges de literatura grega i llatina, ‹ ˆ‹• ‹ –‘– Žƒ ”‡†ƒ ‹× †‡ ˜‡”•‹‘• ƒŽ–‡”ƒ–‹˜‡•’‘†‡ ‘–”‹„—‹”†‡ƒ‡”ƒ‘Ž–‡ˆ‹ ƒ­‡Žƒ‹–‡”‹‘”‹–œƒ ‹×†‡Ž•˜ƒŽ‘”•’‡”†—”ƒ„Ž‡•“—‡ transmeten les grans obres literàries de l’ƒ–‹‰—‹–ƒ–Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1       COHERÈNCIA ƒ ‘Š‡”° ‹ƒ–‡š–—ƒŽ±•Žƒ“—ƒŽ‹–ƒ–“—‡†‘ƒ—‹–ƒ–†‡•‹‰‹ˆ‹ ƒ ‹×ƒ—–‡š–Ǥ—ƒƒ“—‡•–ƒ“—ƒŽ‹–ƒ– s’aplica a una traducció cal considerar que també en forma part la fidelitat envers l’original, de ƒ‡”ƒ“—‡•‹‰—‹’‘••‹„Ž‡‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”‡Ž–‡ƒ–”ƒ –ƒ–ǡƒ‹šÀ ‘Žƒ ‘Š‡•‹×†‡Žƒ’”Ö’‹ƒ–”ƒ†— ‹×Ǥ ‡”˜‡”‹ˆ‹ ƒ”Žƒ ‘Š‡”° ‹ƒ‡–”‡‡Ž–‡š–‘”‹‰‹ƒŽ‹Žƒ–”ƒ†— ‹×ˆ‡–ƒ’‡”l’ƒŽ—‡ ƒŽ ‘’”‘˜ƒ”“—‡ ƒ“—‡•–ƒ ’”‡•‡–ƒ — •‡–‹– ‰Ž‘„ƒŽǡ •‡•‡ ‘–”ƒ•‡–‹–•Ǣ “—‡ ‘ˆ‡”‡‹š —ƒ —‹–ƒ– †‡ ”‡‰‹•–”‡ǡ †‡ –‘ ‹ †’‡•–‹ŽǢ“—‡‘Š‹Šƒ‹ ‘””‡ ‹‘•‘”–‘‰”ˆ‹“—‡•ǡ•‹– –‹“—‡•‘Ž°š‹“—‡•Ǣ“—‡Ž‡• ‘˜‡ ‹‘•’”Ö’‹‡• †‡Ž ‘†‹‡• ”‹–•’Šƒƒ’Ž‹ ƒ– ‘””‡ –ƒ‡–; que s’ha utilitzat un vocabulari adequat al tema del text ‘”‹‰‹ƒŽǢ“—‡Ž‡•‹†‡‡•‡•–ƒ‡š’‘•ƒ†‡••‡‰‘•—ƒ‘”†‡ƒ ‹×’”‡ ‹•ƒ‹’‡”–‹‡–‡ŽƒŽŽ‡‰—ƒ†‡†‡•–ÀǤ PERTINÈNCIA La pertinència d’una acció s’aconsegueix quan és apropiada al fi que hom persegueix.

Aplicada a la ‘’”‡•‹×‹ ‘–‡š–—ƒŽ‹–œƒ ‹×†‡–‡š–‘•‰”‡ •‹ŽŽƒ–‹•‹†‹ ƒ“—‡l’ƒŽ—‡‹–‡”’”‡–ƒƒ„’”‡ ‹•‹× —ƒ’”‘†— ‹×Ž‹–‡””‹ƒ†‡Ž× Ž••‹ ƒ’ƒ”–‹”†’unaŽ‡ –—”ƒ ‘˜‡‹‡–†‡Ž•‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹‡Ž•‡–‹–†‡Ž• –‡š–‘• Ž••‹ •‘”‹‰‹ƒŽ•‘–”ƒ†—Ö•Ǥ ‡” ƒ••‡‰—”ƒ”Ǧ•‡ “—‡ l’ƒŽ—‡ ”‡ƒŽ‹–œƒ —ƒ ƒ ‹× ‘’‡–‡– †‡ ŽŽ‡‰‹” †‡ ƒ‡”ƒ ‘’”‡•‹˜ƒ ƒŽ comprovar que és capaç d’‡š’”‡••ƒ”ǡ‘”ƒŽ‡–‘’‡”‡• ”‹–ǡ†‡ˆ‘”ƒŽÖ‰‹ ƒǡ ‘Š‡”‡–‹ ‘Š‡•‹‘ƒ†ƒŽƒ ‹ˆ‘”ƒ ‹×“—‡‡Ž•–‡š–‘•ƒ’‘”–‡Ǣ“—‡domina el lèxic i les expressions que s’utilitzaran per e— ‹ƒ”Ǧ Žƒǡ‹“—‡’‘–”‡•—‹”‹•‹–‡–‹–œƒ”‡Ž ‘–‹‰—–†‡Ž•–‡š–‘•‰”‡ •‹ŽŽƒ–‹•ǡ•‹–—ƒ–Ǧlos en l’espai i en el –‡’•‡“—°˜ƒ•‡” ‘ ‡„—–•Ǥ  CA1.

Coherència CA2.

Pertinència C1.Interpretar textos literaris clàssics de gèneres diversos CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2      PERÍCIA Perícia és la qualitat que denota pràctica i habilitat en la coneixença d’un art o d’una ciència.

Aplicada ƒ‡•–—†‹ƒ”Žƒ‹ˆŽ—° ‹ƒ†‡Žƒ–”ƒ†‹ ‹×‰”‡ ‘ŽŽƒ–‹ƒ‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽ‹‡‡Ž×ƒ –—ƒŽ‹’Ž‹ ƒ ˜‹ —Žƒ” ‡Ž × Ž••‹  ‹ Žƒ •‘ ‹‡–ƒ– †‡Ž ’”‡•‡– ’‡” ’‡” ‡„”‡ ‡Ž• ‡Ž‡‡–• Žƒ— †‡Ž •‡— ŽŽ‡‰ƒ– ‡ †‹˜‡”•‘• ƒ’•‹ƒ‹ˆ‡•–ƒ ‹‘•ƒ”–À•–‹“—‡•‹ —Ž–—”ƒŽ•Ǥ ‡” ‘’”‘˜ƒ”“—‡l’ƒŽ—‡és capaç d’eš’Ž‹ ƒ”ƒ„’‡”À ‹ƒŽƒ’‡”–‹‡­ƒƒ—ƒ ‘—‹–ƒ– —Ž–—”ƒŽ Š‡”‡˜ƒ†‡Žƒ —Ž–—”ƒ Ž••‹ ƒ ƒŽ˜‡”‹ˆ‹ ƒ”“—‡‹†‡–‹ˆ‹ ƒˆ‡–•‡•’‡ Àˆ‹ •†‡Ž× Ž••‹ ‹±• ƒ’ƒ­†‡ ”‡Žƒ ‹‘ƒ”ǦŽ‘• ƒ„ ‡Ž• ˆ‡–• ‡“—‹˜ƒŽ‡–• †‡Ž × ƒ –—ƒŽǢ “—‡ ”‡••‡›ƒ †‡ ˆ‘”ƒ ƒ†‹‡– ‹ ‡ ‡Ž •‡— ‘–‡š– ‘”‹‰‹ƒ”‹ ˜ƒŽ‘”•ǡ †‹•’‘•‹ ‹‘• ‹ ‘•–—• Š‡”‡–ƒ–• †‡ Žƒ —Ž–—”ƒ Ž••‹ ƒ ‡ „‹–• †‹˜‡”•‘• ȋ‹†‹˜‹†—ǡ •‘ ‹‡–ƒ–ǡ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒǡ ‹–‡ ‹ ’‡•ƒ‡–ǡ ’‘ŽÀ–‹ ƒǡ ƒ”–ǤǤǤȌǢ “—‡ ’‘– ˆ‘”—Žƒ” —ƒ ‡š’‘•‹ ‹× ”ƒ‘ƒ†ƒ•‘„”‡Žƒ˜‹‰° ‹ƒ‹’‡”•‹•–° ‹ƒ†‡Ž× Ž••‹ ‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽ‹‡Žƒ•‘ ‹‡–ƒ–ƒ –—ƒŽǤ RIGOR En la realització d’una acció el rigor indica que aquesta acció ±•†—–ƒƒ–‡”‡ƒ„—ƒ‰”ƒ‡šƒ –‹–—†Ǥ En l’anàlisi de les arrels clàssiques †‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽ‹Žƒ•‡˜ƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒ±•‡ ‡••ƒ”‹‘•–”ƒ” ”‹‰‘”‡l’ús i la interpretació de fonts i dades sobre el món Ž••‹ Ǥ“—‡•–ƒ“—ƒŽ‹–ƒ–”‡“—‡”‡‹šǡ‡ ’”‹‡”ŽŽ‘ ǡ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”ƒ„ —”ƒŽƒƒ–—”ƒ‹Žƒ ”‘‘Ž‘‰‹ƒ†‡–‘–•‡Ž•–‹’—•†‡†‘ —‡–•‹•—’‘”–• ƒ–‡”‹ƒŽ• “—‡ ‘–‡‡ ‹ˆ‘”ƒ ‹× •‘„”‡ ”° ‹ƒ ‹ ‘ƒ, i per l’altra, †‡ƒƒ —ƒ Ž‡ –—”ƒ ”À–‹ ƒ ‹ ”‡ˆŽ‡š‹˜ƒ†‡Žƒ†‘ —‡–ƒ ‹×ȋ–‡š–—ƒŽǡ’Ž•–‹ ƒǡƒ”“—‡‘ŽÖ‰‹ ƒǤǤǤȌ’‡”‡•–—†‹ƒ”Ǧ‡‡Ž ‘–‹‰—–‹ƒ˜ƒŽ—ƒ”Ǧ ‡Žƒ”‡ŽŽ‡˜ ‹ƒǤ ‡” ƒ••‡‰—”ƒ”Ǧ•‡ “—‡ l’ƒŽ—‡ ƒ••‘Ž‡‹š ƒ“—‡•–ƒ ‡ˆ‡ –‹˜‹–ƒ– ƒŽ ‘’”‘˜ƒ” “—‡ •ƒ’ †‹•–‹‰‹” ƒ„ Žƒ”‡†ƒ–‡–”‡ˆ‘–•ƒ–‹‰—‡•‹‘†‡”‡•Ǣ“—‡±• ƒ’ƒ­†‡ ‘–”ƒ•–ƒ”Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×“—‡—†‡–‡”‹ƒ– †‘ —‡––‡š–—ƒŽ‘‰”ˆ‹  ‘–±ƒ„ƒŽ–”ƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×Ǣ“—‡•ƒ’ ‘’ƒ”ƒ”Žƒˆ‹ƒ„‹Ž‹–ƒ–†‡†‹˜‡”•‡•ˆ‘–•ǡ ‹“—‡‡–±Žƒ‹’‘”– ‹ƒ ƒ„†ƒŽ†‡Ž‡•ˆ‘–•’”‹”‹‡•ǡ‹‡•’‡ ‹ƒŽ‡–†‡Ž•–‡š–‘•–”ƒ†—Ö•‘ŽŽ‡‰‹–•‡ –”ƒ†— ‹×ǡ‡‡Ž ‘‡‹š‡‡–†‡Ž’ƒ••ƒ–‰”‡ ‘”‘Ǥ C2.

Analitzar les arrels clàssiques de la cultura occidental i la seva pervivència CA1.

Perícia CA2.

Rigor CA3.

Sentit crític CA4.

Eficàcia SENTIT CRÍTIC Ž•‡–‹– ”À–‹ és la qualitat d’expressar raonadament una opinió.

Quan aquesta qualitat s’aplica a la ‹–‡”’”‡–ƒ ‹× †‡Ž ŽŽ‡‰ƒ– †‡ ”° ‹ƒ ‹ ‘ƒǡ ’‡”‡– ‡‡–”‡ — Œ—†‹ ‹ •‘„”‡ Žƒ ‹’‘”– ‹ƒ †‡ Žƒ ’‡”˜‹˜° ‹ƒ‹ l’ƒ –—ƒŽ‹–ƒ–†‡Ž × Ž••‹ ǡ ’‘†‡”ƒ– “—‹ •‹‰‹ˆ‹ ƒ– –± ‡ Žƒ ’”Ö’‹ƒ ‹†‡–‹–ƒ– ‹ ‡ Žƒ ‘ˆ‹‰—”ƒ ‹×†‡Ž’”‡•‡–Ǥ ‡”˜‡”‹ˆ‹ ƒ”“—‡l’ƒŽ—‡±• ƒpaç d’emetre un judici de valor •‘„”‡l’herència del món clàssic cal ‘’”‘˜ƒ” “—‡ •ƒ’ ’Žƒ–‡Œƒ”ǡ †‡ ƒ‡”ƒ ‡• ƒ‹‡– ‹ ƒ —”ƒ†ƒǡ Ž‡• “ò‡•–‹‘• ‹ Ž‡• ’”‘„Ž‡–‹“—‡• comparables; que n’identifica les similituds i les diferències; que comprèn el sentit del lle‰ƒ– ‰”‡ ‘”‘ƒ’ƒ”–‹”†‡Žƒ•‡˜ƒ’”Ö’‹ƒ‡š’‡”‹° ‹ƒ‹ ‘‡‹š‡‡–Ǣ‹“—‡ˆ‘”—Žƒƒ“—‡•–ƒ ‘‡š‹×†‡• d’un punt de vista personal.  EFICÀCIA La qualitat d’eficaç es manifesta quan la realització d’una acció té l’efecte volgut.

Aplicada ƒ Žƒ construcció d’—ƒ ‘• ‹° ‹ƒ†‹ƒ ”֐‹ ƒƒ’ƒ”–‹”†‡ŽŽŽ‡‰ƒ– Ž••‹ ǡƒ“—‡•–ƒ“—ƒŽ‹–ƒ–•‹‰‹ˆ‹ ƒ‡–‡†”‡ ‘Žƒ‹ˆŽ—° ‹ƒ†‡Žƒ —Ž–—”ƒ Ž••‹ ƒ‰”‡ ‘ŽŽƒ–‹ƒ‹Ž‡•ŽŽ‡‰ò‡•“—‡Žƒ˜‡Š‹ —Ž‡Šƒ‹’”‡‰ƒ–ƒŽ ŽŽƒ”‰†‡Ž••‡‰Ž‡•‡Ž•ˆ‘ƒ‡–• —Ž–—”ƒŽ•†‡Ž×‘ ‹†‡–ƒŽ‘†‡”‡–‘–•‡Ž••‡—•„‹–•Ǥ Per comprovar que l’estudi del món grecoromà afavoreix aquesta consciència diacrònica cal ƒ••‡‰—”ƒ”Ǧ•‡“—‡l’ƒŽ—‡sap connectar els fets del passat amb el present; que aprecia l’ús del llegat Ž••‹ ‡†‹˜‡”•‘•‘‡–•†‡ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ‹Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽ•Ǣ“—‡•ƒ’Œ—•–‹ˆ‹ ƒ”Ǧ‡‡Ž•‡Ž‡‡–• ‘—• ‹ Ž‡• ˜ƒ”‹ƒ–• ‡ ƒ‹ˆ‡•–ƒ ‹‘• †‡ ƒ–—”ƒ †‹•–‹–ƒǢ “—‡ ’‘– ‡•—”ƒ”ǡ ‡ ‘–‡š–‘• cronològicament diversos, la intenció amb què l’herència de l’ƒ–‹‰—‹–ƒ– Ž••‹ ƒŠƒ‡•–ƒ–—•ƒ†ƒǢ“—‡ pot raonar sobre el significat de la tradició clàssica que pot explicar l’adaptabilitat d’un•˜ƒŽ‘”•°–‹ •‹ ‡•–°–‹ •’‡”‡‡•Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE  EXPECTATIVA DE FINAL DE CICLE DE LA C1 C1.

Interpretar textos literaris clàssics de gèneres diversos Al final de batxillerat l’alumne interpreta textos literaris clàssics quan justifica de manera raonada el –‡ƒ’”‹ ‹’ƒŽ‹Žƒ’”‘„Ž‡–‹ ƒ‹Š‡”‡–‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×“—‡ƒ’‘”–‡‡Ž•–‡š–‘•‰”‡ •‹‡Ž•–‡š–‘• ŽŽƒ–‹•‡–”ƒ†— ‹×Ǥ±•ǡ•‘„”‡–‡š–‘•ŽŽƒ–‹•‘”‹‰‹ƒŽ•ǡ‹ǡ•‹‡• ƒ—ǡƒ†ƒ’–ƒ–•ǡ‡Žƒ„‘”ƒ†‡ˆ‘”ƒ Žƒ”ƒ‹ ’”‡ ‹•ƒ—ƒ–”ƒ†— ‹×ˆ‹†‡Ž‹ ‘Š‡”‡–ƒ„‡Ž–‡š–‘”‹‰‹ƒŽǤ Reconeix els trets distintius d’una llengua flexiva en l’anàlisi formal, a nivell morfològic i sintàctic, del –‡š––”ƒ†—Öǡ‹‹†‡–‹ˆ‹ ƒ‡Žƒ’”Ö’‹ƒŽŽ‡‰—ƒ‡Ž‡‡–•‡•–”— –—”ƒŽ•‡“—‹˜ƒŽ‡–•Ǥƒ„±ǡ–”ƒ†—‡‹š†‡ ƒ‡”ƒƒ†‹‡–‡ŽŽ°š‹ ‘”‹‰‹ƒŽŽŽƒ–À‡‡Ž ‘–‡š–†‡Ž–‡š–“—‡‡•––”ƒ†—‹–Ǥ”‘„ƒ†‡ƒ‡”ƒ†‡•–”ƒ‹ correcta, en la llengua pròpia, paraules d’arrel clàssicƒ‹‡Œ—•–‹ˆ‹ ƒ‡Ž•‹‰‹ˆ‹ ƒ–Ǥ  EXPECTATIVA DE FINAL DE CICLE DE LA C2 C2.

Analitzar les arrels clàssiques de la cultura occidental i la seva pervivència  Al final del batxillerat l’alumne analitza les arrels clàssiques de la cultura occidental i la seva ’‡”˜‹˜° ‹ƒ“—ƒ”‡ ‘‡‹šŽƒ’‡”–‹‡­ƒ†‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽƒ—ƒ ‘—‹–ƒ– —Ž–—”ƒŽŠ‡”‡˜ƒ†‡Žƒ —Ž–—”ƒ Ž••‹ ƒǤš’‘•ƒ†‡ƒ‡”ƒ”ƒ‘ƒ†ƒŽƒ˜‹‰° ‹ƒ‹’‡”•‹•–° ‹ƒ†‡Ž× Ž••‹ ‡Žƒ•‘ ‹‡–ƒ– actual, i n’identifica les similituds i les diferènc‹‡•Ǥ‡”–ƒ–ǡ‹–‡”’”‡–ƒƒ‹ˆ‡•–ƒ ‹‘•‡•’‡ Àˆ‹“—‡•†‡Ž × Ž••‹ ‡†‹˜‡”•‘•„‹–•ƒ’ƒ”–‹”†‡ˆ‘–•–‡š–—ƒŽ•‹‘–‡š–—ƒŽ•ǡ‹‡•‡Ž‡ ‹‘ƒŽƒ‹ˆ‘”ƒ ‹× rellevant.

També justifica l’ús de l’Antiguitat clàssica en un moment donat de la història d’Oc ‹†‡–Ǥ   QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1 Al final de batxillerat l’alumne interpreta textos literaris clàssics quan justifica de manera raonada el tema principal i la’”‘„Ž‡–‹ ƒ‹Š‡”‡–‡Žƒ ‹ˆ‘”ƒ ‹×“—‡ƒ’‘”–‡‡Ž•–‡š–‘•‰”‡ •‹‡Ž•–‡š–‘•ŽŽƒ–‹•‡–”ƒ†— ‹×Ǥ±•ǡ•‘„”‡–‡š–‘•ŽŽƒ–‹•‘”‹‰‹ƒŽ•ǡ‹ǡ•‹‡• ƒ—ǡƒ†ƒ’–ƒ–•ǡ‡Žƒ„‘”ƒ†‡ˆ‘”ƒ Žƒ”ƒ‹’”‡ ‹•ƒ—ƒ–”ƒ†— ‹×ˆ‹†‡Ž‹ ‘Š‡”‡–ƒ„‡Ž–‡š–‘”‹‰‹ƒŽǤ Reconeix els trets distintius d’una llengua flexiva en l’anàlisi formal, a nivell morfològic i sintàctic, del text–”ƒ†—Öǡ‹‹†‡–‹ˆ‹ ƒ‡Žƒ’”Ö’‹ƒŽŽ‡‰—ƒ ‡Ž‡‡–•‡•–”— –—”ƒŽ•‡“—‹˜ƒŽ‡–•Ǥƒ„±ǡ–”ƒ†—‡‹š†‡ƒ‡”ƒƒ†‹‡–‡ŽŽ°š‹ ‘”‹‰‹ƒŽŽŽƒ–À‡‡Ž ‘–‡š–†‡Ž–‡š–“—‡‡•––”ƒ†—‹–Ǥ”‘„ƒ†‡ƒ‡”ƒ destra i correcta, en la llengua pròpia, paraules d’arrel clà••‹ ƒ‹‡Œ—•–‹ˆ‹ ƒ‡Ž•‹‰‹ˆ‹ ƒ–Ǥ  Competència i dimensions de la competència Criteris d’avaluació Expectatives de final de cicle C1.Interpretar textos literaris clàssics de gèneres diversos Llegir de manera comprensiva i contextualitzada textos llatins i textos grecs en traducció Traduir textos llatins originals, i, si escau, adaptats, preferentment de prosa i dificultat mitjana, expressant de forma coherent i cohesionada la informació que aporten Analitzar l’estructura formal de textos clàssics CA1.

Coherència CA2.

Pertinència QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2  Competència i dimensions de la competència Criteris d’avaluació C er cia C i r C al ració cr tica C ic cia Expectatives de final de cicle C2ǤAnalitzar les arrels clàssiques de la cultura occidental i la seva pervivència Establir lligams entre el món clàssic i la societat actual, valorant-ne el llegat ètic i artístic Identificar els principals aspectes de forma i de contingut de la poesia èpica, dramàtica i lírica Llegir críticament fonts i recursos documentals de tipologia diversa sobre el món clàssic Contextualitzar l’origen dels principals gèneres literaris poètics i en prosa Individualitzar les qüestions socials, polítiques i institucionals pròpies i específiques del món clàssic Al final del batxillerat l’alumne analitza les arrels clàssiques de la cultura occidental i la seva pervivència quan reconeixŽƒ’‡”–‹‡­ƒ†‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽƒ—ƒ ‘—‹–ƒ– —Ž–—”ƒŽŠ‡”‡˜ƒ†‡Žƒ —Ž–—”ƒ Ž••‹ ƒǤš’‘•ƒ†‡ƒ‡”ƒ”ƒ‘ƒ†ƒŽƒ˜‹‰° ‹ƒ‹’‡”•‹•–° ‹ƒ†‡Ž× clàssic en la societat actual, i n’identifica les similituds i les diferències.

Per tant, interpreta manifestacions específiq—‡•†‡Ž× Ž••‹ ‡ †‹˜‡”•‘•„‹–•ƒ’ƒ”–‹”†‡ˆ‘–•–‡š–—ƒŽ•‹no textuals, i en selecciona la informació rellevant.

També justifica l’ús de l’Antiguitat clàssica en un moment donat de la història d’Occident.