Acord entre el Principat d'Andorra i els Emirats Àrabs Units per a la promoció i la protecció recíproca de les inversions

Acord entre el Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units sobre la promoció i la protecció recíproca de les inversions El Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units (en endavant, les «parts contractants»); Amb el desig d’intensificar la cooperació econòmica entre ambdós països, pel que fa a les inversions realitzades per inversors d’una part contractant en el territori de l’altra part contractant; Reconeixent que la promoció i la protecció recíproca de les inversions mitjançant un acord poden servir d’estímul als fluxos de capital i al desenvolupament econòmic de les parts contractants; Estant d’acord que un marc estable per a les inversions maximitzarà l’ús efectiu dels recursos econòmics i millorarà el nivell de vida; Entenent que la promoció d’aquesta inversió demana esforços de cooperació dels inversors d’una i de l’altra part contractant; Han convingut el següent:

Article 1. Definicions
A l’efecte d’aquest acord:
1. Per inversor s’entén, respecte de qualsevol de les parts contractants: a. Una persona física que sigui nacional d’una de les parts contractants, de conformitat amb les seves lleis i reglaments, i que faci una inversió en el territori de l’altra part contractant; b. Una persona jurídica constituïda de conformitat amb les lleis i reglaments d’una part contractant i que sigui el propietari, posseïdor o accionista d’una inversió en el territori de l’altra part contractant; c. El Govern d’una part contractant.
2. Per inversió s’entén tot tipus d’actius invertits per inversors d’una part contractant en el territori de l’altra part contractant, de conformitat amb les lleis i reglaments de la part contractant en el territori de la qual s’efectua la inversió, inclosos, en particular: a. La propietat de béns mobles i immobles, així com els altres drets, com ara hipoteques, penyores, usdefruits i drets similars; b. Els valors, les accions i altres formes de participació en una societat; c. Els guanys reinvertits, les obligacions, reclamacions pecuniàries o qualsevol altre dret a prestacions que tingui un valor econòmic i estigui associat a una inversió; d. Els drets de propietat intel·lectual, tal com es defineixen en els convenis multilaterals formalitzats sota els auspicis de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, sempre que ambdues parts contractants en siguin part, incloent-hi copyrights i drets veïns, drets de propietat industrial, marques comercials, patents, dissenys industrials i processos tècnics, drets sobre varietats de plantes, know-how, secrets comercials, noms comercials i fons de comerç; e. Els drets per dur a terme activitats econòmiques i comercials, atorgats per llei, per acte administratiu o en virtut d’un contracte. Aquest acord no s’aplica als recursos naturals. f. Per inversió no s’entén:
a) les reclamacions pecuniàries derivades d’un contracte mercantil de venda de béns o de prestació de serveis per part d’un nacional o d’una societat d’una part contractant en el territori de l’altra part contractant; o
b) l’extensió d’un crèdit lligat a una transacció comercial per un nacional o una societat d’una part contractant en el territori de l’altra part contractant, com a un finançament comercial. Els canvis que es facin en la forma en què aquests actius s’inverteixen o reinverteixen no afecten el seu caràcter d’inversió, sempre que aquest canvi no sigui contrari a les aprovacions concedides, si escau, als actius invertits inicialment.
3. Per rendes s’entenen els rendiments derivats d’una inversió i comprenen, en particular, tot i que no amb caràcter exclusiu, els beneficis, els dividends, els guanys de capital, els interessos, les regalies i altres honoraris.
4. Per moneda de lliure conversió s’entén qualsevol moneda que s’utilitzi àmpliament en les transaccions internacionals i que cotitzi en els principals mercats de canvi.
5. Per territori s’entén, respecte de: a. Andorra, el territori del Principat d’Andorra, b. Els Emirats Àrabs Units: el territori dels Emirats Àrabs Units, el seu territori marítim, l’espai aeri i les zones submarines, sobre les quals els Emirats Àrabs Units exerceixen drets sobirans, de conformitat amb el dret internacional i la seva pròpia legislació, incloent-hi la Zona Econòmica Exclusiva, el continent i les illes sota la seva jurisdicció respecte de qualsevol activitat duta a terme en les seves aigües, fons submarí i subsòl, en relació amb l’exploració per a/o l’explotació de recursos naturals en virtut de la seva legislació i el dret internacional.

Article 2. P romoció i foment de la inversió
1. Cada part contractant ha de promoure i crear les condicions favorables per als inversors de l’altra part contractant perquè realitzin inversions en el seu territori, promoure la cooperació econòmica mitjançant la protecció en el seu territori d’aquestes inversions i ha d’admetre aquestes inversions de conformitat amb les seves lleis i reglaments.
2. Per fomentar els fluxos d’inversió mútua, cada part contractant ha de procurar, en la mesura que pugui, informar l’altra part contractant, a petició de qualsevol de les parts contractants, de les oportunitats d’inversió en el seu territori.

Article 3. Protecció de la inversió
1. Les inversions i les rendes dels inversors d’una part contractant en el territori de l’altra part contractant han d’obtenir en tot moment, de conformitat amb les seves lleis i reglaments, un tractament just i equitatiu, i han de gaudir de plena protecció i seguretat de conformitat amb les seves lleis i reglaments; aquesta protecció i seguretat no serà superior a la que l’estat atorga als seus nacionals, residents o altres estrangers i les mesures que la part contractant aplicaria per protegir la seva seguretat i ordre públic.
2. Cap de les parts contractants no ha d’obstaculitzar de cap manera, amb mesures arbitràries ni discriminatòries, el desenvolupament, la gestió, la utilització, l’ampliació, la venda i, si escau, la liquidació d’aquestes inversions.
3. De conformitat amb les seves lleis i reglaments, cada part contractant, en la mesura que pugui, ha de facilitar l’accés públic a les lleis i reglaments en matèria d’inversions.
4. Cada part contractant, de conformitat amb les seves lleis i reglaments, ha de garantir als inversors de l’altra part contractant el dret d’accés als seus tribunals judicials i administratius, agències administratives i a totes les altres autoritats judicials.
5. En cas de liquidació d’una inversió, els beneficis procedents de la liquidació han d’obtenir la mateixa protecció i tractament esmentats als apartats anteriors d’aquest article.

Article 4. Tractament nacional i tractament de la nació més afavorida
1. Cada part contractant, de conformitat amb les seves lleis i reglaments, ha de concedir en el seu territori a les inversions i les rendes dels inversors de l’altra part contractant un tractament no menys favorable que el que atorgui a les inversions i les rendes dels seus propis inversors o d’inversors de qualsevol estat tercer, el que sigui més favorable per als inversors concernits.
2. Cada part contractant ha de concedir en el seu territori als inversors de l’altra part contractant, en relació amb l’adquisició, el desenvolupament, la gestió, el manteniment, la utilització, l’ampliació, la venda o una altra disposició de les seves inversions, un tractament no menys favorable que el que atorgui als seus propis inversors o a inversors de qualsevol estat tercer, el que sigui més favorable per als inversors concernits.
3. Cap part contractant no ha d’imposar en el seu territori mesures obligatòries sobre inversions als inversors de l’altra part contractant, relatives a la compra de materials, mitjans de producció, operació, transport, màrqueting dels seus productes ni ordres similars que tinguin efectes poc raonables o discriminatoris. Aquest apartat no s’aplica a mesures adoptades de conformitat amb les lleis i els reglaments en el curs de la contractació governamental de béns i serveis en qualsevol àmbit del Govern de la part contractant.
4. Encara que les parts contractants hagin formalitzat algun altre acord bilateral sobre inversions amb altres estats abans o després de l’entrada en vigor d’aquest acord, el tractament de la nació més afavorida no s’aplica a les qüestions processals ni judicials.
5. Les disposicions dels apartats 1 i 2 d’aquest article no s’han d’interpretar en el sentit que obliguin una part contractant a fer extensiu als inversors de l’altra part contractant el benefici de qualsevol tractament, preferència o privilegi que resulti de la primera part contractant en virtut de: a. La seva pertinença o associació, existent o futura, a qualsevol unió duanera, econòmica o monetària, qualsevol zona de lliure comerç o altres acords internacionals similars, en què qualsevol de les parts contractants sigui o pugui esdevenir part en el futur; b. Qualsevol acord internacional o arranjament, totalment o parcialment referit a qüestions impositives.

Article 5. Indemnització per danys o pèrdues
1. Quan les inversions realitzades per inversors de qualsevol de les parts contractants en el territori de l’altra part contractant pateixin pèrdues o danys, com a conseqüència d’una guerra o un altre conflicte armat, disturbis civils, estat d’emergència nacional, revolució, revolta o fets similars en el territori de l’altra part contractant, han de rebre de l’altra part contractant, respecte de la restitució, indemnització o altres rescabalaments, un tractament no menys favorable que el que la darrera part contractant concedeix als seus propis inversors o a inversors de qualsevol estat tercer, el que sigui més favorable als inversors concernits.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquest article, els inversors d’una part contractant que, en qualsevol de les situacions esmentades en l’apartat esmentat, pateixin danys o pèrdues en el territori de l’altra part contractant com a conseqüència de: a. La requisició de les seves propietats o d’una part, per les forces o autoritats, o b. La destrucció de les seves propietats o d’una part, per les forces o autoritats que no sigui ocasionada per accions de combat ni exigida per la necessitat de la situació, aquesta darrera part contractant els ha de concedir una restitució o indemnització ràpida, adequada i efectiva pels danys o les pèrdues que hagin patit durant el període de requisició o com a conseqüència de la destrucció de les seves propietats. Els pagaments corresponents s’han d’efectuar en una moneda de lliure conversió i han de ser lliurement transferibles sense demora.

Article 6. Expropiació
1. Cap part contractant no ha d’adoptar directament o indirectament mesures d’expropiació o nacionalització en el seu territori contra inversions d’inversors de l’altra part contractant ni altres mesures que tinguin un efecte equivalent (en endavant, «expropiació»), excepte si es donen les condicions següents d’una manera simultània: a. Que es prenguin amb un objectiu d’interès públic, b. Que no siguin discriminatòries, c. Que siguin de conformitat amb les disposicions legals vigents, i d. Que s’acompanyin del pagament d’una indemnització ràpida, adequada i efectiva.
2. La indemnització ha de correspondre o bé al valor de mercat de la inversió expropiada immediatament abans de l’expropiació, o bé abans que la imminència d’aquesta arribi a coneixement públic, segons el que es produeixi abans.
3. Si no es pot establir el valor de mercat, la indemnització s’ha de determinar d’una manera equitativa, tenint en compte tots els factors i les circumstàncies pertinents, com ara el capital invertit, el tipus i la durada de la inversió, la substitució, el valor comptable i el fons de comerç.
4. La indemnització s’ha de pagar sense demora, ha de ser realitzable efectivament i lliurement transferible.
5. L’inversor d’una part contractant que es vegi afectat per l’expropiació duta a terme per l’altra part contractant té dret a la revisió ràpida del seu cas per part d’una autoritat judicial o una altra autoritat competent i independent de l’altra part contractant, incloent-hi la taxació de la seva inversió i el pagament d’una indemnització, de conformitat amb les disposicions d’aquest article.
6. Si una part contractant expropia els actius d’una persona jurídica constituïda de conformitat amb la legislació vigent en el seu territori, i en la qual tinguin participació inversors de l’altra part contractant, aquesta s’ha d’assegurar que s’apliquen les disposicions d’aquest article a fi de garantir una indemnització adequada i efectiva a aquests inversors.

Article 7. Transferències
1. Cada part contractant ha de garantir als inversors de l’altra part contractant la lliure transferència de tots els pagaments relacionats amb una inversió en el seu territori sense demora. Aquestes transferències inclouen, en particular: a. El capital inicial i els imports addicionals necessaris per al manteniment o l’ampliació de la inversió; b. Les rendes; c. Els pagaments efectuats en virtut d’un contracte, incloent-hi les amortitzacions de préstecs; d. El producte obtingut de la venda o liquidació total o parcial d’una inversió; e. Els pagaments per les indemnitzacions previstes als articles 5 i 6 d’aquest acord; f. Els pagaments en virtut de l’article 8 d’aquest acord; g. Els pagaments derivats de l’arranjament d’una controvèrsia sobre inversions; h. Els ingressos i altres remuneracions del personal contractat de l’estranger en relació amb una inversió; i. Els beneficis i guanys de línies aèries nacionals.
2. Cada part contractant ha d’assegurar que les transferències en virtut de l’apartat 1 d’aquest article s’efectuen sense demora i en una moneda de lliure conversió, a la taxa de canvi de mercat aplicable en la data de la transferència, i de conformitat amb les lleis i reglaments en vigor en el territori de la part contractant on s’han realitzat les inversions. Si no hi ha mercat de divises, s’ha d’utilitzar la taxa de canvi més recent per a les conversions de divises en Drets Especials de Gir.
3. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2 d’aquest article, una part contractant, de conformitat amb les seves lleis i reglaments, de bona fe i d’una manera equitativa i no discriminatòria, pot suspendre les transferències quan apliqui la seva legislació relativa a: a. La protecció de creditors en procediments de fallida, i b. els delictes.

Article 8. S ubrogació
1. Si una part contractant o el seu organisme designat (a l’efecte d’aquest article, l’«avalador») efectua un pagament en virtut d’una indemnització atorgada en relació amb una inversió en el territori de l’altra part contractant, aquesta darrera ha de reconèixer: a. La cessió a l’avalador, per llei o per acte jurídic, de tots els drets i crèdits de la part indemnitzada, i b. El dret de l’avalador a exercir, per subrogació aquests drets i a fer valer aquests crèdits, amb el mateix abast que la part indemnitzada, i ha d’assumir les obligacions relacionades amb la inversió.
2. L’avalador té dret, en qualsevol cas: a. A rebre el mateix tractament, quant als drets, els crèdits i les obligacions adquirides, en virtut de la cessió, i b. A percebre els pagaments rebuts en compliment d’aquests drets i crèdits de la mateixa manera que la part indemnitzada hi tenia dret en virtut d’aquest acord, respecte de la inversió en qüestió i les rendes relacionades.
3. Els drets o crèdits subrogats no han d’excedir els drets o crèdits originals de l’inversor.
4. No obstant el que preveu l’apartat 1 d’aquest article, la subrogació només pot tenir lloc en la part contractant després de l’aprovació de l’autoritat competent.

Article 9. Arranjament de controvèrsies entre una part contractant i un inversor de l’altra part contractant
1. Els inversors que tinguin una controvèrsia amb una part contractant primer han d’intentar posar-hi solució mitjançant negociació.
2. Per iniciar la negociació, l’inversor ha d’enviar a la part contractant una notificació per escrit. Aquesta notificació ha d’especificar el següent: a. El nom i l’adreça de l’inversor contendent; b. Les disposicions d’aquest acord que presumptament s’han vulnerat; c. Els fonaments fàctics i jurídics de la reclamació, i d. Les pretensions i la suma dels danys reclamats.
3. Si la controvèrsia no s’ha pogut solucionar de forma amigable en un termini de sis mesos a comptar de la recepció de la notificació escrita, s’ha de sotmetre a l’arranjament a demanda de l’inversor com segueix: a. Al tribunal competent de la part contractant en el territori de la qual s’ha realitzat la inversió, o b. A l’arbitratge mitjançant el Centre Internacional per a l’Arranjament de Controvèrsies en matèria d’Inversions (ICSID), establert en virtut del Conveni sobre l’arranjament de controvèrsies sobre inversions entre estats i nacionals d’altres estats, obert a la signatura a Washington el 18 de març de 1965 si ambdues parts contractants són part del conveni esmentat; o c. Al Mecanisme Complementari de l’ICSID, quan només una de les parts sigui signatària del Conveni de Washington, o d. A l’arbitratge de tres àrbitres, de conformitat amb les normes d’arbitratge de la Comissió de les Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional (UNCITRAL), modificades per la darrera esmena acceptada per ambdues parts contractants. En cas d’arbitratge, cada part contractant, en virtut d’aquest acord, consent irrevocablement amb caràcter previ, fins i tot si no hi ha acord d’arbitratge individual entre la part contractant i l’inversor, sotmetre la controvèrsia al tribunal esmentat.
4. Els laudes arbitrals són definitius i vinculants. Cada part contractant ha d’assegurar-ne el reconeixement i l’execució de conformitat amb les seves lleis i reglaments.
5. Una part contractant que és part en una controvèrsia no pot, en cap moment de la conciliació, procés arbitral o execució de laude, al·legar com a excepció que l’inversor, que és l’altra part en la controvèrsia, hagi rebut una indemnització en virtut d’una assegurança per la totalitat o una part de les seves pèrdues.
6. Si un inversor i l’entitat designada d’una part contractant o el seu govern local han formalitzat un acord relatiu a les inversions de l’inversor, s’ha d’aplicar el procediment d’arranjament de controvèrsies que s’hi estableixi.

Article 10. Arranjament de controvèrsies entre les parts contractants
1. Les controvèrsies que sorgeixin entre les parts contractants relatives a la interpretació o l’aplicació d’aquest acord s’han de solucionar, en la mesura que es pugui, mitjançant negociació.
2. Si no es pot solucionar una controvèrsia en virtut de l’apartat 1 d’aquest article en un termini de sis mesos, s’ha de sotmetre, a petició de qualsevol de les parts contractants, a un tribunal arbitral de tres membres.
3. Aquest tribunal arbitral s’ha de constituir ad hoc. Cada part contractant ha de designar un àrbitre, i ambdós àrbitres així designats han d’elegir com a president un nacional d’un estat tercer. Els àrbitres s’han de designar en el termini de dos mesos a comptar de la data en què una part contractant informa l’altra sobre la seva intenció de sotmetre la controvèrsia a un tribunal arbitral; el president del tribunal s’ha de designar en el termini de dos mesos més.
4. Si en els terminis que preveu l’apartat 3 d’aquest article no s’han efectuat les designacions necessàries, qualsevol de les parts contractants podrà instar, a falta de qualsevol altre arranjament, el president de la Cort Internacional de Justícia a fer les designacions necessàries. Si el president de la Cort Internacional de Justícia és nacional d’alguna de les parts contractants o no pot exercir aquesta funció per altres raons, s’ha d’instar el vicepresident, o en cas d’inhibició, el membre de la Cort Internacional de Justícia que el segueixi en antiguitat d’acord amb les Normes de la Cort a que, sota les mateixes condicions, facin les designacions necessàries. El jutge designat ha de ser nacional d’un estat que mantingui relacions diplomàtiques amb les parts contractants.
5. Llevat que les parts contractants decideixin altrament, el tribunal arbitral estableix el seu propi procediment.
6. El tribunal arbitral ha de prendre la seva decisió en virtut d’aquest acord, de conformitat amb les normes de dret internacional. La decisió es pren per majoria de vots. La decisió és definitiva i vinculant.
7. Cada part contractant ha de fer-se càrrec de les despeses del seu propi àrbitre i de les relacionades amb la seva representació legal en el procediment arbitral. Les despeses del president, així com les altres despeses, han de ser sufragades a parts iguals per les dues parts contractants. No obstant això, el tribunal pot determinar en el laude una altra distribució de les despeses.

Article 11. Aplicació d’altres normes
Sense perjudici de l’article 4, si la legislació de qualsevol part contractant o les obligacions de dret internacional existents o que s’estableixin en el futur entre les parts contractants, en addició a aquest acord, o si un acord entre un inversor d’una part contractant i l’altra part contractant, contenen normes, sia generals sia específiques, que atorguin a les inversions realitzades per inversors de l’altra part contractant un tractament més favorable que el que estableix aquest acord, aquestes normes prevaldran sobre aquest acord en la mesura que siguin més favorables per a l’inversor.

Article 12. Àmbit d’aplicació
Aquest acord és aplicable a les inversions efectuades abans o després de l’entrada en vigor, però no és aplicable a cap controvèrsia sobre inversions que hagi sorgit ni a cap demanda que fos resolta amb anterioritat a l’entrada en vigor.

Article 13. Consultes
Les parts contractants, a petició de qualsevol d’elles, es consulten sobre qualsevol assumpte que afecti la implementació o l’aplicació d’aquest acord, inclús sobre l’arranjament de controvèrsies sobre inversions. Aquestes consultes s’han de dur a terme a proposta d’una de les parts contractants en el lloc i en la data que s’acordi per via diplomàtica.

Article 14. Limitació de beneficis
1. Es poden denegar els beneficis d’aquest acord a un inversor d’una part contractant si el propòsit principal de l’adquisició de la nacionalitat d’aquesta part contractant és obtenir beneficis en virtut d’aquest acord dels quals altrament l’inversor no hauria pogut gaudir, inclosa l’adquisició de la nacionalitat mitjançant un país intermediari.
2. Abans de denegar els beneficis d’aquest acord, la part contractant que els vol denegar ha de notificar-ho i consultar-ho a l’altra part contractant.

Article 15. Entrada en vigor, esmenes, durada i denúncia
1. Aquest acord entra en vigor a la data de recepció per via diplomàtica de la darrera notificació mitjançant la qual les parts contractants es notifiquin el compliment dels seus requisits legals interns per a l’entrada en vigor d’aquest acord.
2. Aquest acord es pot modificar per escrit amb el consentiment mutu de les parts contractants. Les esmenes entren en vigor aplicant el mateix procediment aplicat per a l’entrada en vigor de l’acord.
3. Aquest acord roman en vigor per un període de deu anys, i es pot prorrogar per períodes de deu anys, llevat que, un any abans de l’expiració del període inicial o d’un període subsegüent, una de les parts contractants notifiqui a l’altra la seva intenció de posar fi a l’acord. En aquest cas, la denúncia de l’acord té efecte en el moment de l’expiració del període de deu anys que transcorri.
4. Respecte a les inversions fetes abans de la data de la denúncia d’aquest acord, les disposicions de l’acord continuaran tenint efecte durant un període de deu anys a comptar de la data en què la denúncia de l’acord esdevingui efectiva.
5. Aquest acord és aplicable independentment de l’existència de relacions diplomàtiques o consulars entre les parts contractants.

En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats, signen aquest acord. Andorra la Vella, el 28 de juliol del 2015, fet en dos exemplars, en català, àrab i anglès, tots tres textos són igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació, preval el text en anglès. Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern dels Emirats Àrabs Units Gilbert Saboya Sunyé Abdullah bin Zayed Al Nahyan