Article 6. Expropiació

Article 6. Expropiació
1. Cap part contractant no ha d’adoptar directament o indirectament mesures d’expropiació o nacionalització en el seu territori contra inversions d’inversors de l’altra part contractant ni altres mesures que tinguin un efecte equivalent (en endavant, «expropiació»), excepte si es donen les condicions següents d’una manera simultània: a. Que es prenguin amb un objectiu d’interès públic, b. Que no siguin discriminatòries, c. Que siguin de conformitat amb les disposicions legals vigents, i d. Que s’acompanyin del pagament d’una indemnització ràpida, adequada i efectiva.
2. La indemnització ha de correspondre o bé al valor de mercat de la inversió expropiada immediatament abans de l’expropiació, o bé abans que la imminència d’aquesta arribi a coneixement públic, segons el que es produeixi abans.
3. Si no es pot establir el valor de mercat, la indemnització s’ha de determinar d’una manera equitativa, tenint en compte tots els factors i les circumstàncies pertinents, com ara el capital invertit, el tipus i la durada de la inversió, la substitució, el valor comptable i el fons de comerç.
4. La indemnització s’ha de pagar sense demora, ha de ser realitzable efectivament i lliurement transferible.
5. L’inversor d’una part contractant que es vegi afectat per l’expropiació duta a terme per l’altra part contractant té dret a la revisió ràpida del seu cas per part d’una autoritat judicial o una altra autoritat competent i independent de l’altra part contractant, incloent-hi la taxació de la seva inversió i el pagament d’una indemnització, de conformitat amb les disposicions d’aquest article.
6. Si una part contractant expropia els actius d’una persona jurídica constituïda de conformitat amb la legislació vigent en el seu territori, i en la qual tinguin participació inversors de l’altra part contractant, aquesta s’ha d’assegurar que s’apliquen les disposicions d’aquest article a fi de garantir una indemnització adequada i efectiva a aquests inversors.