Obres (4100603/2013)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000366/2017 ORIGEN: 4100603/2013 - 00

NIG: 5300542120150003589

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El 27-3-2013, la representació processal de Codina formulava demanda, en reclamació de quantitat, contra la societat Tamarit, en la seva condició de promotora del Conjunt Residencial Y, situat a la XXXX, sol·licitant es dictés Sentència condemnant la demandada al pagament de l'import de 12.832,89 EUR, més interessos i costes judicials.

II.- El 22-3-2013, la representació processal de Tamarit formulava sol·licitud d'intervenció litisconsorcial adhesiva o, crida en garantia de la societat Coll i, del Sr. Martin, en llur qualitat de constructora i, arquitecte intervinents en les obres de referència, no oposant-se a aital pretensió Codina, per escrit de 19-4- 2013, acollint-se aquesta pretensió per Aute de 3-5-2013.

III.- El dia 26-9-2013, la representació processal de la societat Tamarit i dels cridats en garantia han contestat la demanda, interessant la íntegre desestimació de les pretensions que de contrari s'articulaven imposant-se a l'actora la totalitat de les costes ocasionades.

IV.- Evacuats els tràmits de rèplica, dúplica i una volta practicades les proves proposades, les parts presentaven escrit de conclusions.

V.- Per Sentència de data 18-7-2017, l'Hble Tribunal de Batlles decidia: "PRIMER.- Estimar íntegrament la demanda presentada per part de Codina.

SEGON.- Condemnar a la societat Tamarit a satisfer a Codina la quantitat de 12.832,89 EUR, juntament amb els interessos legals generats a comptar de la data de contesta, això és el 26 de setembre de 2013.

TERCER.- Declarar la responsabilitat solidària dels intervinents en l'edificació, això és del promotor-ENTITY_5- de la constructora -ENTITY_6- i, de l'arquitecte -Sr. ENTITY_7-, en relació als defectes constatats en la terrassa comunitària del Bloc C, apartament planta baixa, porta segona (unitat immobiliària núm. 37).

QUART.- Condemnar en costes a la societat Tamarit, incloses les derivades de la intervenció d'advocat, procurador i perits; devent assumir les parts cridades les seves pròpies costes".

VI.- Contra aquesta resolució han interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Martin i de les societats Tamarit i Coll demanant la seva revocació.

La comunitat de propietaris demandant per contrari interessa la íntegre desestimació del recurs d'apel·lació interposat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix entre les parts que la societat Tamarit promovia la construcció del conjunt residencial Y ubicat a la carretera C d'Encamp, essent-ne la constructora Coll i el Sr. Martin l'arquitecte autor del projecte i qui alhora assegurà les funcions pròpies a la direcció facultativa. També s'admet que l'obra finalitzava el 2001, resultant venudes les unitats immobiliàries que la conformaven i passant els seus propietaris respectius a integrar la comunitat de propietaris demandant. Finalment resulta ser incontrovertit que la terrassa comunitària d'ús privatiu corresponent a la unitat immobiliària planta baixa porta segona presentava un deteriorament significatiu, havent procedit a la seva reparació Codina pagant la suma de 11.240,50.- EUR per a la seva refecció i altres 1.592,39.- EUR que van ser satisfets en concepte de despeses extrajudicials associades (informe pericial i d'acta de presència notarial) quin import global es reclamava.

II.- La decisió recorreguda, fonamentant-se en la comesa del perit judicial Martin (folis 579 i ss i 616 i ss) assoleix la conclusió que la terrassa comunitària indicada presenta 4 problemàtiques: degradació del rejuntat entre peces del paviment, poca pendent del paviment i formació de basses, despreniment puntual de peces i finalment aparició d'eflorescències. En relació a les mateixes considera que existeix una responsabilitat solidària entre tots els intervinents en el procés constructiu si bé atès que Codina en fase d'al·legacions no havia articulat cap tipus de reclamació al respecte dels cridats en garantia, la declaració de coresponsabilitat intervenia sense condemna el tot sense perjudici de quantes accions poguessin existir posteriorment entre ells. Finalment fixava la indemnització a satisfer per la promotora en la globalitat de la quantitat que en la demanda es reclamava.

III.- Per tal de produir un anàlisi sistemàtic dels diferents greuges articulats per les parts recurrents en suport a les seves pretensions revocatòries esdevé necessari examinar de manera separada tots aquells greuges que particularment han pogut introduir cadascuna de les parts recurrents i de manera conjunta aquells altres relatius a l'eventual repercussions a la comunitat demandant per raó de la manca de manteniment sobre l'element malmès i el relatiu a la concreta condemna econòmica assolida en ser comuns a tots els recurrents.

IV.- Greuges articulats per la representació processal del Sr. ENTITY_7:

En primer lloc considera que els vicis constatats en la terrassa eren aparents de tal manera que una vegada produït l'acte de recepció de l'obra per part de Tamarit el contractista o tot altre professional que va intervenir en aquesta quedava exempt de qualsevol responsabilitat. En aquest sentit referia que entre la recepció provisional de l'obra i la definitiva s'havien realitzat diferents intervencions a la terrassa el que justificava que els vicis que la conYen no eren ocults i que eventualment la demanda sols podia afectar la promotora que era qui a partir de la recepció de l'obra n'havia assumit el risc.

Obra en les actuacions còpia de l'acte de recepció definitiva de l'obra (folis 271). Aquesta intervenia el 28-8-2002, i amb posterioritat, el dia 21-11- 2002, el propi Sr. Martin adreçava una carta a la societat constructora en que se'ls requeria de reparació de les disfuncions constatades que fonamentalment passaven per la impermeabilització de la terrassa i realització de buneres per evitar els embassaments aïllats d'aigua connectant-les a la xarxa. És mes el dia 30-1-2003, en la certificació 33ª (foli 276) el propi arquitecte insisteix (punt 7è) en que es trobava encara pendent la reparació de les rajoles de gres de la terrassa.

Aquestes problemàtiques però són totalment diferents a aquelles que el perit judicial destaca en el treball realitzat de tal manera que malgrat poder existir des d'un bon inici una problemàtica associada amb la terrassa les concretes patologies reparades per Codina han estat detectades amb posterioritat a la recepció definitiva de l'obra. En conseqüència la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, a partir del moment en que exclou que els desordres constructius constatats poguessin ser aparents, resulta ser ajustada a dret.

El segon greuge plantejat consisteix en afirmar que en el present supòsit es podia individualitzar la responsabilitat de cada intervinent en l'obra, sense que cap de les patologies descrites pel perit judicial pogués ser imputada al Sr. Martin de tal manera que no es justificava la seva condemna solidària.

Aquest argument tampoc pot reeixir. En efecte com bé s'indica en la Sentència recorreguda, corresponia al Sr. Martin la direcció, projecció i inspecció de l'obra així com la vigilància i control de qualitat dels materials emprats. En aquest context la responsabilitat del mateix és palmària doncs a ell corresponia verificar que l'obra intervenia seguint les modalitats del seu projecte i que la mateixa es desenvolupava de conformitat amb els estàndards de qualitat exigible ("lex artis") el que no va fer doncs altrament una mera verificació permetia constatar a títol il·lustratiu que la terrassa no presentava la pendent projectada.

V.- Greuges articulats per la societat Tamarit.

En primer lloc es considera que seguint doctrina jurisprudencial (TSJC- 46/07) la responsabilitat del promotor sols pot intervenir cas d'acreditar-se l'existència de ruïna funcional i que aquesta no es donava en el supòsit examinat en que els danys es limitaven al revestiment de la terrassa, sense afectar la seva impermeabilització.

Es tracta aquest d'un argument que s'introduïa per la representació processal de la societat promotora en seu de conclusions en primera instància i que es reprodueix en aquestes alçades sense que mai però s'hagués introduït en fase d'al·legacions.

En aquesta eventualitat i en consonància "amb la limitació de l'examen de l'apel·lació a aquelles pretensions introduïdes en els escrits rectors del procés, sense que puguin articular-se noves al·legacions en aquesta alçada (com ho són les que es contenen en l'escrit de conclusions d'aquesta alçada i de primera instància), d'acord amb l'apotegma "pendente appellatione, nihil innovetur" (TSJC-113/2016), aquest greuge no podrà ser examinat.

El segon greuge que la societat promotora articula de manera individual té a veure amb la manca de condemna efectiva dels cridats en garantia. En aquest sentit afirma que la decisió recorreguda malgrat admetre la responsabilitat solidària de la constructora i l'arquitecte no els condemnava a satisfer cap quantitat econòmica i això malgrat la part demandant hagués volgut dirigir la seva demanda contra els cridats. Afegia que aquests darrers havien tingut l'oportunitat de defensar-se tot al llarg del procediment i el demandant, en l'escrit a través del qual indicava no oposar-se a la crida formulada, ja posava de relleu el caràcter solidari de la responsabilitat entre tots els intervinents en l'obra. Insistia en que era clara la voluntat de la comunitat actora d'ampliar la demanda contra els cridats en garantia encara que s'hagués fet en tràmit de conclusions i que per economia processal per tal d'evitar un procediment posterior havia d'estendre's la condemna als mencionats.

En les Sentències de dates 23 de juliol del 2014 i 27-10-2015 aquesta sala ha tingut l'oportunitat d'establir el següent:

"Aquesta Sala ha manifestat, de forma reiterada (TSJC.-123/14 de data 17- 07-2014 o TSJC 453/14 del 23-07-2014), que la crida en garantia constitueix una institució en ares de l'economia processal quan existeixin elements de connexió, derivats de la concurrència d'interessos jurídics i/o patrimonials, que justifiquin la intervenció en el procediment d'una tercera part. En aquest sentit, s'ha establert que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (TSJC.- 320/13 de data 28-02-2014, TSJC.-055/13 de data 21-05-2013, i TSJC.-153/13 de data 17-12-2013).

Decisio

VIII.- Finalment i pel que es refereix als greuges que s'articulen contra la Sentència recorreguda per haver admès la reclamació que es realitzava en concepte de cost de la pericial de part i cost de l'acta notarial de presencia, tampoc els mateixos podran prosperar.

En efecte tant la pericial de part presentada com l'acta de presència Notarial han estat necessaris per a la part per tal de fonamentar la seva reclamació i alhora han tingut una utilitat per al perit judicial i per als Tribunals alhora d'assolir la seva solució definitiva. En aquesta situació ja hem tingut l'oportunitat de precisar que el cost corresponent a la intervenció d'aquests professionals ha de repetir-se a la demandada (cfr. TSJC-424/2015).

IX.- En atenció a tot l'exposat escaurà desestimar els recursos interposats tot i confirmant-se íntegrament la Sentència recorreguda.

X.- La desestimació dels recursos s'ha de traduir en la imposició de les costes processals a les parts recurrents (arg. Codi 7, 51, 5).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació formulats per la representació processal de les societats Tamarit, Coll i del Sr. Martin contra la Sentència dictada per l'Hble Tribunal de Batlles en data 18-07-2017, i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a les parts recurrents les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.