Cosa Jutjada efectes positius, requisits. Relacions internes intervinents en una obra.

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000288/2023 ORIGEN: 1000195/2019 - 0

NIG: 5300542120180001760

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pérez

Representant: Sr. Valverde

Advocat: Sra. Rius

Apel·lat: Canales

Representant: Sra. Vendrell

Advocat: Sr. Durán

Apel·lat: Amorós

Representant: Sra. Pulido

Advocat: Sr. Sanz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Cosa Jutjada efectes positius, requisits. Relacions internes intervinents en una obra.

SENTÈNCIA 000118/2024

Andorra la Vella, a 11 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 27-3-2013, la representació processal de la Comunitat de Propietaris del conjunt residencial, formulava demanda en reclamació de quantitat contra la societat Canales, en la seva condició de promotora del conjunt residencial esmentat, sol·licitant es dictés Sentència condemnant la part demandada al pagament de l'import de 12.832,89.- EUR derivat de diferents desordres constructius existents en l'immoble venut. La societat demandada cridava en garantia la societat Amorós (societat constructora) i el Sr. Pérez (Arquitecte).

En aquest procediment, el Tribunal de Batlles dictava Sentència el dia 18- 7-2017 amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Estimar íntegrament la demanda presentada per part de la Comunitat de Propietaris del Conjunt Residencial.

SEGON.- Condemnar a la societat Canales a satisfer a la Comunitat de Propietaris del Conjunt Residencial, la quantitat de 12.832,89 EUR, juntament amb els interessos legals generats a comptar de la data de contesta, això és el 26 de setembre de 2013.

TERCER.- Declarar la responsabilitat solidària dels intervinents en l'edificació, això és del promotor-ENTITY_7- de la constructora - ENTITY_10- i, de l'arquitecte -Sr. ENTITY_4-, en relació als defectes constatats en la terrassa comunitària del bloc, apartament planta, porta (unitat immobiliària núm.).

QUART.- Condemnar en costes a la societat Canales, incloses les derivades de la intervenció d'advocat, procurador i perits; devent assumir les parts cridades les seves pròpies costes".

Aquesta decisió es veia confirmada per Sentència d'aquesta Sala de 27-2- 2018 (rotlle TSJC-366/2017).

2.- Una volta va indemnitzar la comunitat de propietaris per l'import fixat en les resolucions dictades, el dia 21-9-2018 la societat Canales articulava una acció de repetició contra el Sr. Pérez i la societat Amorós, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-los solidàriament a satisfer la suma de 17.752,63.- EUR, import que al seu torn havia de ser incrementat dels interessos legals que es produïssin i de la totalitat de les costes ocasionades.

3.- El 15-2-2019, la representació processal del Sr. Pérez, va contestar la demanda, oposant-se a les pretensions de la part demandant, demanant es dictés Sentència que determinés el grau de responsabilitat de tots els intervinents en l'obra, considerant que en el present supòsit no operava la solidaritat automàtica sinó que la responsabilitat dels diferents intervinents havia de ser mancomunada en funció de la seva participació i responsabilitat. En cas que no es pogués arribar a determinar el grau de responsabilitat de cadascun dels intervinents en l'obra, i es considerés que la responsabilitat era solidària, considera que la societat demandant també esdevenia responsable solidària dels defectes constructius, i que en aquesta eventualitat el deute s'havia de liquidar en parts iguals entre qui resultés responsable i que la societat promotora com a mínim havia d'assumir un terç d'aquest import, el tot amb imposició a la part adversa de la totalitat de les costes ocasionades.

La societat Amorós no compareixia a contestar la demanda malgrat haver estat opportunament citada essent declarada en rebel·lia processal a instància de la part demandant per aute de 11-3-2019.

4.- Les parts litigants replicaven i duplicaven reiterant les seves pretensions inicials.

5.- Practicats els mitjans de prova declarats pertinents i necessaris, el dia 29-8-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada per Canales contra Amorós i el senyor Pérez i condemnar aquests darrers a satisfer solidàriament al demandant l'import de 12.832,89 euros, augmentat dels interessos legals a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda, el 15.02.2019.

Segon.- No fer imposició de les costes processals i judicials".

6.- La representació processal del Sr. Pérez ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió interessant-ne la revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència que la revoqui parcialment, condemnant el Sr. Pérez a satisfer l'import de 1.716,43.- EUR i subsidiàriament, en cas que es consideri que el grau de responsabilitat dels intervinents en l'obra es troba afectat de cosa jutjada o que no es pot depurar el grau de responsabilitat de cadascun dels intervinents, es determini que cadascun d'ells, també la societat demandant, han d'assumir per parts iguals l'import de 12.832,89EUR, declarant en tot cas, que es tractava d'una obligació mancomunada donada la manca de solidaritat en les relacions internes, condemnant la part demandant al pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Refereix amb aquesta finalitat que en el procediment anterior, el grau de participació en els desordres constructius de cada intervinent en l'obra no s'havia discutit, sense que, per tant, el pronunciament adoptat pogués tenir efectes de cosa jutjada en el present. Afegia que la solidaritat operava per a tercers, però que això no era obstacle a què una volta un dels deutors havia extingit l'obligació solidària enfront del creditor, pogués dirigir l'acció contra els deutors, en la part que els correspongués de manera efectiva. Considera que en el vessant intern de les relacions jurídiques, la solidaritat ja no tenia raó de ser i que, per tant, la responsabilitat de cada intervinent en l'obra ho havia de ser en atenció al grau de participació concret en els danys produïts. A la vista de la prova practicada sosté que es podia individualitzar el grau de responsabilitat de l'arquitecte i de la societat constructora considerant que el Sr. Pérez només havia d'assumir la quantitat de 1.716,43.- EUR i que la resta de partides eren atribuïbles a la constructora. D'altra part, defensa que segons l'informe pericial emès, la societat promotora era coneixedora dels desperfectes existents en l'obra i, per tant, l'hauria d'haver fet reparar segons les indicacions donades per l'arquitecte. En aquestes condicions considera que esdevenia responsable dels desordres a alçada d'un 33%. D'altra part, s'alça contra la decisió d'instància quan considera que la responsabilitat havia de ser solidària, destacant que aquesta esdevenia mancomunada, de manera que en l'eventualitat que Amorós pogués ser considerada insolvent, la societat demandant només podria reclamar del Sr. Pérez la part de la prestació que personalment li corresponia, però no aquella que pertocava a la societat constructora i que en tot cas, aquesta insolvència l'haurien de suplir els altres deutors en la proporció que ho siguin, amb inclusió del solvens.

7.- La representació processal de la societat Amorós contestava el recurs d'apel·lació articulat, interessant la seva desestimació amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

8.- La representació processal de Canales també s'oposava al recurs d'apel·lació articulat insistint que la cosa jutjada apreciada pel Batlle esdevenia inqüestionable. Tanmateix, formulava recurs d'adhesió demanant la revocació parcial de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, en el sentit d'incloure la quantitat corresponent a interessos i costes judicials que la resolució dictada descartava, considerant que la seva representada havia de ser rescabalada de manera íntegra del perjudici patit per la comunitat demandant fruit de l'anterior procediment pels responsables reals a qui els desordres eren atribuïbles.

9.- Tant la representació processal de la societat Amorós com del Sr. Pérez s'havien oposat al recurs d'adhesió articulat, sol·licitant es confirmés la Sentència d'instància sobre aquesta qüestió.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte principal del recurs d'apel·lació que s'articula rau a determinar si el pronunciament ferm contingut en la sentència del Tribunal de Batlles, confirmada posteriorment en aquesta alçada, quan al marge de la condemna de la societat Canales a satisfer a la Comunitat de propietaris del Conjunt Residencial, la quantitat de 12.832,89.- EUR, juntament amb els interessos legals i les costes del procediment, declarava "la responsabilitat solidària dels intervinents en l'edificació, això és del promotor-ENTITY_7- de la constructora - ENTITY_10- I DE L'ARQUITECTE -Sr. ENTITY_4- amb relació als defectes constatats en la terrassa comunitària del bloc, apartament planta, porta (unitat immobiliària núm.)", gaudeix de cosa jutjada en el present procediment en que la societat promotora articula una acció de repetició contra constructora i arquitecte.

El Tribunal de Batlles, s'inclina per una resposta positiva, fonamentant-se en la jurisprudència de la Sala respecte de la finalitat de la crida en garantia, quan de manera constant i reiterada hem tingut ocasió de destacar, entre altres, que la seva finalitat no era altra que la d'assegurar que la decisió judicial sobre la responsabilitat del tercer cridat en garantia, encara que no pugui ser condemnat, pugui ser matèria de cosa jutjada en un plet posterior entre el cridant i el cridat, sense que en aquest judici posterior es pugui assolir una conclusió contradictòria respecte del primer judici, reforçant-se així la seguretat jurídica. En aquestes condicions refusa, examinar la responsabilitat individual de cada participant en els defectes que van originar-se en l'obra, condemnant solidàriament la societat constructora i l'arquitecte a satisfer el cost de la reparació que va ser fixat judicialment.

Segon.- La representació processal del Sr. Pérez s'alça contra aquesta decisió defensant en essència que si bé la regla de la solidaritat en la responsabilitat dels diferents intervinents en una obra es justificava plenament des de la perspectiva de les relacions externes, des del vessant de les relacions internes, el recurs a la mateixa no resultava adequat i que en realitat, el què pertocava era depurar la responsabilitat de l'arquitecte, de la societat constructora i fins i tot de la mateixa societat promotora, per tal d'individualitzar la participació de cadascun d'ells en el desordre constructiu que originà el procediment anterior.

En el seu escrit rector, la representació processal de la societat Canales articula una acció de repetició en què reclama la condemna solidària dels demandats sostenint que aquesta declaració derivava de les Sentències dictades en el procediment anterior (4100603/2013), defensant respecte d'aquest darrer l'existència de cosa jutjada, en el sentit que el decidit en aquest procediment vinculava el Tribunal, defensant en definitiva l'efecte positiu o prejudicial de la cosa jutjada.

L'efecte positiu de la cosa jutjada o efecte perjudicial, suposa que el tribunal que coneix d'un procediment relacionat amb altre anterior ja resolt definitivament es trobi vinculat per allò que en aquest es va decidir, sempre i quan, el procediment previ s'erigeixi com a antecedent lògic del nou procés. Aquesta regla tracta d'evitar que es puguin dictar sentències contradictòries, impedint que en un procés posterior, un concreta controvèrsia concreta es pugui resoldre de manera diferent del que havia estat decidit amb anterioritat. Així, l'efecte positiu de la cosa jutjada troba el seu fonament en l'expectativa legítima del justiciable a obtenir front una mateixa controvèrsia una resposta única i inequívoca dels òrgans jurisdiccionals, expectativa que integra el principi de seguretat jurídica i el dret a la tutela Judicial efectiva.

Quant als seus requisits, hem tingut ocasió d'indicar que mentre la cosa jutjada material o negativa requeria la triple identitat per evitar la reproducció indefinida de la mateixa controvèrsia, l'efecte positiu o prejudicial pretén evitar el pronunciament de resolucions contradictòries, de manera que cal partir necessàriament del resolt en un procediment previ sempre que aquest suposi un antecedent lògic del que s'hagi de resoldre en el segon, sense que en aquest supòsit sigui necessària la identitat objectiva o de la "causa petendi" sigui la mateixa (TSJC-450/17, 24/15, 172/18, 56/19 i 40/20 entre altres).

En el present supòsit, res es pot objectar respecte del criteri subjectiu atès que en definitiva els avui litigants van intervenir en el procediment anterior. Respecte del requisit objectiu, el denominat efecte positiu de la cosa jutjada que deriva de la sentència ferma dictada en un procediment anterior afecta les matèries indissolublement connexes amb aquelles que integren el procediment posterior; així el tribunal s'ha de pronunciar sobre una determinada relació jurídica que depèn d'una altre anterior ja resolta ha d'estar al què allí es va decidir sense poder-ho contradir.

En el primer litigi el Sr. Pérez i Amorós van ser cridats en garantia, sense que la comunitat de propietaris articulés envers ells, cap mena de pretensió. En aquesta situació, els mateixos ostentaven la qualitat de part formal però no material que com molt bé assenyalava la resolució d'instància en el primer litigi, no permetia que se'ls condemnés. Això no obstant, els fonaments jurídics de la sentència sí que podien incloure declaracions sobre la seva responsabilitat. En tot cas, aquesta sentència no era executable front aquests intervinents, però sí que els era oponible en l'eventual procediment posterior de repetició que pogués articular el solvens, havent d'estar i passar per la declaració de responsabilitat que es pogués realitzar sense que per aquesta raó experimentin una qualsevol situació d'indefensió atès que han participat activament en el primer litigi on han gaudit de tots els mitjans de defensa que la llei preveu per als demandats.

Ara bé, els efectes perjudicials de la resolució anterior pels intervinents provocats, tampoc pot ser de naturalesa a excedir l'eficàcia que l'ordenament contempla per a les persones que han estat materialment part en el primer procediment (sigui com a demandats o com a cridats en garantia quan el demandant els ha ampliat la seva demanda inicial) i que han estat condemnades totes elles solidàriament a respondre dels vicis existents en l'edificació. En efecte, en els casos en què concorri una condemna solidària dels deutors enfront del creditor, el Digest 26, 7, 38 pr permet al deutor que ha pagat íntegrament l'obligació reclamar als altres codeutors la part que efectivament els correspongui en el global de la relació obligatòria originària a través d'una acció en repetició.

En aquest procediment ja no aplicaran les regles de la solidaritat impròpia inherent a les relacions externes entre propietat de l'obra i els diferents participants sinó que es tractarà de depurar el grau de responsabilitat individual que a cada intervinent en l'obra pugui correspondre, sempre amb el límit dels efectes positius de la cosa jutjada que pugui derivar del pronunciament anterior.

Si el conjunt d'aquestes consideracions es trasllada el supòsit que s'analitza, s'aprecia com les sentències precedents determinaven clarament l'abast dels vicis constructius existents en la terrassa comunitària, el cost global de reparació, la responsabilitat immediata en els mateixos del Sr. Pérez i de la societat constructora, destacant que la condemna de la societat promotora derivava del contracte de compravenda (pel fet de no haver lliurat un bé en conformitat, exempt de vicis), sense atribuir-se-li però cap responsabilitat directa pels desordres descrits. És cert que la part dispositiva conté una declaració de solidaritat de promotor, arquitecte i societat constructora, aquest pronunciament però ha de ser valorat exclusivament des del vessant de les relacions externes dels intervinents en l'obra -això és enfront de la comunitat de propietaris perjudicada-, però no pot incidir en la depuració de la responsabilitat interna entre els diferents participants en l'obra. En tot cas, aquesta conclusió es reforça per la sola lectura de la part dispositiva de la Sentència dictada en apreciar-se que la mateixa societat promotora es veu afectada pel pronunciament declarant la responsabilitat solidària dels participants en l'obra, sense contemplar en cap moment que aquesta solidaritat intervindrà també en la depuració de les eventuals responsabilitats posteriors, una volta hagués indemnitzat a la comunitat de propietaris per la quantitat corresponent.

En aquestes circumstàncies, no es pot entendre que la declaració de solidaritat continguda en les Sentències dictades en els procediments 4100603/2013 i TSJC-288/23 siguin un antecedent necessari i lògic de la present resolució que s'imposi al Tribunal.

Tercer.- La representació processal del Sr. Pérez sosté que de la quantitat contemplada en les resolucions que serveixen, només li podia ser repercutida la suma de 1.716,43.- EUR fonamentant-se per això en la pericial judicial que havia estat practicada en les actuacions.

Aquesta prova pericial discrimina els treballs necessaris a la instal·lació del trencaaigües i superflex i junta color pels quals atribueix la plena responsabilitat a l'arquitecte, dels restants pels quals defensa que el Sr. Pérez no podria tenir cap mena de responsabilitat o en tot cas seria anecdòtica. Si bé, la primera consideració no es pot discutir atès que en definitiva la mateixa part recurrent s'hi aquieta, respecte de les restants irregularitats que analitza el perit, no podem compartir les conclusions que assoleix. En aquest sentit, i a títol il·lustratiu el perit judicial nega que l'arquitecte pugui tenir cap mena de responsabilitat per l'absència de pendent, pronunciament aquest però que contravé la Sentència d'aquesta Sala de 27-2-2018 quan indicàvem "com bé s'indica en la Sentència recorreguda, corresponia al Sr. Pérez la direcció, projecció i inspecció de l'obra així com la vigilància i control de qualitat dels materials emprats. En aquest context la responsabilitat del mateix és palmària doncs a ell corresponia verificar que l'obra intervenia seguint les modalitats del seu projecte i que la mateixa es desenvolupava de conformitat amb els estàndards de qualitat exigibles ("lex artis") el que no va fer doncs altrament una mera verificació permetia constatar a títol il·lustratiu que la terrassa no presentava la pendent projectada". En tot cas, en el plet anterior es podia apreciar com la causa del sinistre era múltiple (qualitat mediocre del rejuntat, manca de pendent, etc) sense que s'arribés a discriminar quina d'aquestes conductes resultava decisiva o en tot cas podia tenir una major rellevància en la producció els vicis constatats, i aquesta dificultat tampoc es pot considerar que s'hagi superat en aquesta alçada atès que la prova pericial practicada, en part contravé les decisions anteriors, amb el benentès que una volta s'establia que l'arquitecte tenia una responsabilitat clara en la manca de pendent de la terrassa atribuïble a la manca de control o verificació d'aquest element, la reparació d'aquesta irregularitat exigia necessàriament la refacció de la majoria dels treballs examinats.

En aquesta eventualitat i al marge de la responsabilitat acceptada per l'arquitecte, per la resta, no es pot individualitzar segons criteris objectius fruit de la prova practicada, el grau de participació de cadascun dels intervinents en el resultat lesiu assolit, sense vulnerar els efectes positius de la cosa jutjada continguts en aquesta decisió.

La manca de determinació, però de la responsabilitat respectiva dels litigants en l'àmbit de la depuració de les relacions internes derivades dels desordres en un contracte d'obra, no es pot superar aplicant en benefici del promotor les regles de la solidaritat com succeeix en els vessants externs, i és que en aquesta situació l'obligació solidària s'ha convertit en mancomunada havent de contribuir tots els deutors al pagament de l'obligació solidària en parts iguals (Digest 45, 2, 11-2).

Escaurà, per tant, estimar el primer motiu del recurs revocant la Sentència dictada en la instància quan estableix la responsabilitat solidària del Sr. Pérez i de la societat Amorós, fixant en el seu lloc que la mateixa és mancomunada, a alçada del 50% cadascun d'ells, llevat de l'apartat relatiu al trencaaigües (789,75.- EUR) i al superflex i junta color (650,58.- EUR) que corresponen exclusivament a l'arquitecte i que ascendeixen al global de 1.440,33.- EUR. En aquest context, escaurà condemnar Amorós a satisfer l'import de (12.832,89 - 1.440,33)/2: 5.696,28.- EUR i el Sr. Pérez la quantitat de 7.136,61.- EUR (5.696,28 + 1.440,33).

Quart.- La representació processal de la societat Canales formula recurs d'adhesió interessant la revocació de la Sentència dictada en el sentit d'ampliar la condemna que realitzava en els interessos legals i la totalitat de les costes judicials ocasionades a la comunitat de propietaris demandant.

La Sentència d'instància desestima aquesta reclamació, sostenint que les indicades costes s'havien ocasionat en un procediment en què la seva responsabilitat derivava de la seva qualitat de promotor d'una obra on havia de respondre dels vicis que podien existir.

La part recurrent s'alça contra aquesta decisió sostenint que el fet de no imposar a les demandades el pagament de les costes ocasionades menystenia el principi de la reparació "in integrum" atès que en definitiva deixava a càrrec de la seva representada un quantum econòmic sense que tingués cap mena de responsabilitat immediata en els vicis apareguts.

Si bé hem de convenir amb la part recurrent que la responsabilitat exclusiva sobre els desordres en la terrassa s'ha d'atribuir a l'arquitecte i la societat constructora, la decisió respecte de les costes s'ha de ponderar en atenció a la conducta concreta de la part en el procediment anterior. En aquest, la societat Canales lluny d'admetre qualsevol responsabilitat en els vicis, els negava atribuint la seva causa a la comunitat de propietaris demandant sigui per manca de manteniment de la terrassa comunitària, sigui qualificant els vicis com a aparents i en conseqüència exclosos de responsabilitat de la societat promotora. I no tant sols aquesta oposició es va mantenir al llarg del litigi sinó que després, una volta requeia Sentència en primera instància articulava recurs d'apel·lació.

En aquestes coordenades, el fonament immediat del pronunciament de les costes és atribuïble a la societat promotora i no pas a l'arquitecte o la societat constructora sense que les costes s'hagin de repercutir en aquests que ja van assumir les costes pròpies derivades de la seva crida en garantia.

I a idèntica solució s'ha d'estar respecte del pronunciament assolit respecte dels interessos. En efecte, els interessos legals intervenen com a mecanisme legal supletori. La seva aplicació requereix de la interpel·lació en el pagament (en cas de processos judicials s'entén que es situa en la contesta a la demanda en mèrits de la regla "lite contestata usurae currunt). En la reclamació prèvia no es va introduir cap mena de reclamació contra els avui demandants, i en conseqüència no es pot considerar que aquests fossin interpel·lats de cap manera per alliberar-se de l'obligació de pagament, sense que en aquesta situació els interessos que la societat demandant va pagar en dit procediment puguin ser repetits als demandats.

Cinquè.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Pérez comportarà que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada derivades d'aquest. En canvi, la desestimació del recurs d'adhesió es traduirà en el fet que les costes del mateix s'hagin d'imposar a la societat recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Pérez contra la Sentència 90/2023 de 29-8- 2023 quina part dispositiva revoquem disposant en el seu lloc que el Sr. Pérez haurà de satisfer a la societat Canales la quantitat de 7.136,61.- EUR i la societat Amorós l'import de 5.696,28.- EUR, que s'han d'incrementar dels interessos legals des del dia 15-2-2019 i fins al seu total pagament.

Segon.- Desestimar el recurs d'adhesió articulat per la representació processal de la societat Canales contra la Sentència indicada.

Tercer.- Imposar a la societat Canales les costes derivades del recurs d'adhesió i no fer pronunciament respecte de les costes derivades del recurs d'apel·lació.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.