Crida en garantia TSJC 0123/14

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-123/14

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Nuñez, va interposar demanda, de data 30-09-2013, envers la mercantil Aguilar, segons la qual demanava la condemna d'aquesta darrera a l'abonament de la quantitat de 131.181,64.-euros o la que resulti acreditada a la fase de proves, amb més els interessos i les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 21-10-2013, i va demanar la desestimació de la demanda, amb imposició a la part agent de les costes processals.

Per un altre escrit, de data 21-10-2013, la part defenent va demanar la crida en causa de la mercantil ORG_0 La part agent es va oposar a la crida en causa segons escrit de data 25-11-2013.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, en data 24-02-2014, amb la següent part decisòria: "ACORDA

Donar lloc a la petició de crida en garantia formulada per la representació processal de Aguilar, i tenir per constituïda com a part en el marc del present litigi a la societat Badía, la qual serà citada a la causa a traves de l'administrador concursal Sr. Gibert,

havent de donar-li trasllat de totes les actuacions practicades en autes i el qual haurà de contestar a la demanda formulada per la representació processal de la part actora a l'audiència prevista pel proper dia 15 de desembre del 2014 a les 09'00 hores a la cúria de la batllia, emplaçament i citació que es fa extensiu a totes les parts del present procediment".

III.-La representació de la mercantil agent va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data de registre 23-05-2014, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual sol·licita la revocació de l'Aute dictat.

Pel contrari, la part recorreguda sustenta, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 16-06- 2014, que procedeix desestimar el recurs i imposar les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, manifesta que la crida en garantia és una facultat i no una exigència quan concorren raons d'economia processal. Sosté que en el cas present no es presenten aquestes raons perquè Badía està en situació de concurs i el contracte signat entre Aguilar i la referida societat no especifica cap jurisdicció ni fur, el que podria donar lloc a que els tribunals andorrans no fossin competents, a la vegada que es dilatarà el procediment. En segon terme, manifesta que Aguilar coneix la cessió de crèdit de Badía a la part agent i que va acceptar amb els seus actes propis l'exempció de responsabilitat de l'agent per la correcta execució dels treballs i terminis, com són els pagaments que va realitzar. En tercer terme, considera que existeix un pacte de reserva de domini de tot el material subministrat per l'agent fins al complert pagament, de forma que posseeix el material sense just títol. En quart terme, entén que al reclamar-se el pagament d'un pagaré endossat per Badía, s'aplica el conveni de la Llei uniforme de Ginebra de 7-06-1930 i les excepcions són inoposables front al nou creditor.

II.- Com a qüestió prèvia, la part recorreguda manifesta que l'Aute d'instància no impedeix la continuació del procediment, per la qual cosa no esdevé recurrible. Però aquesta Sala ja ha manifestat en diverses ocasions que la peculiaritat de les crides en garantia, així com de les qüestions prejudicials o relatives a la jurisdicció, justifica l'admissió del recurs en ares a poder establir un cos de doctrina estable en relació a aquestes institucions.

III.- Aquesta Sala ha posat de relleu que la crida en garantia constitueix una institució en ares de l'economia processal quan existeixin elements de connexió, derivats de la concurrència d'interessos jurídics i/o patrimonials, que justifiquin la intervenció en el procediment d'una tercera part. En aquest sentit, s'ha establert que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (Rotlles TSJC- 320/13, TSJC-055/13 i TSJC-153/13).

Quant als concrets motius en els que fonamenta la recurrent la seva oposició a la crida en garantia, acordada a la instància, només es poden analitzar aquells que foren introduïts a la fase d'al·legacions i no aquells que constitueixen extrems nou, atès que esdevé prou conegut l'abast limitat de l'apel·lació, com així ho reflecteix l'apotegma "pendente apellatione, nihil innovetur". Des d'aquesta òptica, els extrems objecte de discussió s'han de limitar a la situació de concurs de la mercantil espanyola, l'existència de la cessió de crèdit i de l'endós d'un pagaré i la reserva de domini.

Aquesta Sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-se, en referència també a la mercantil Badía, en l'Aute que resol el rotlle TSJC-387/13, que la cessió ordinària de crèdit significa que el deutor cedit pot oposar al cessionari totes les excepcions personals que ostenti front al cedent. En el cas present es reclama, per una banda, 74.778,21 euros, derivats de la cessió de crèdit entre la part agent i Badía, dels drets subjectius que aquesta darrera tenia front a Aguilar, i per l'altra, 56.304,43 euros per l'endossament d'un pagaré. I si bé esdevé cert que la cessió d'un títol canviari via endossament impedeix que a l'endossatari del pagaré li siguin oposades les relacions comercials entre la lliuradora del pagaré i l'endossant, no ho és menys que en el present cas l'endossament del pagaré respon solament a una part del crèdit que es reclama, de manera que amb fonament a la cessió ordinària del crèdit que també s'exercita no es podria, des d'aquest argumentari, impedir la crida en garantia, quan concorren les raons d'economia processal, derivades en aquest cas de la clara connexió patrimonial i jurídica dels interessos de les societats litigants amb la cridada en causa.

Finalment, resta per analitzar els arguments que s'empren quant a la declaració de concurs de la mercantil Badía.

I també ha de ser refusada l'al·legació que la mercantil es troba en concurs de creditors, de manera que les possibilitats que es presentin davant dels tribunals andorrans són pràcticament nul·les. En aquest darrer sentit, la situació de concurs de la mercantil Badía produeix les conseqüències inherents a la situació concursal, però no pot impedir que quan existeixen interessos patrimonials i jurídics que connecten les parts litigants amb la mercantil cridada en causa es despleguin els mecanismes jurídics per possibilitar que aquesta societat pugui, atesa la relació i connexió que va mantenir amb les parts, intervenir en el procediment.

I, tampoc pot obstar la conveniència i oportunitat de donar lloc a la crida en garantia, l'existència d'una reserva de domini del material subministrat. En efecte, la demanda que dóna lloc al present procediment és una reclamació de quantitat, derivada una part d'una cessió de crèdit ordinària i una altra part per l'endossament d'un pagaré, sense perjudici de l'eficàcia jurídico-real que l'al·legada clàusula de reserva de domini pugui desplegar en les relacions entre les parts, per quant el present procediment analitza l'eficàcia obligacional i canviària dels instruments de cessió d'un crèdit, via ordinària o endossament, mentre que la reserva de domini produeix els seus efectes dins de l'òptica de l'estàtica patrimonial o jurídico-real, que no impedeix l'examen i resolució de la qüestió obligacional.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Nuñez contra l'Aute, de data 24-02-2014, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar la seva part decisòria. Procedeix imposar a la recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.