crida en garantia TSJC 153/13

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-153/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Pino i Sanç, en nom propi i en representació dels seus fills menors Ferreras i Mercader va interposar demanda, de data 20-06-2012, envers la Societat explotadora del XXX, SA. i C. A. d'A., SA, en virtut de la qual sol·licitava la condemna de les defenents a la indemnització dels danys morals i materials derivats de l'accident sofert per la menor Ferreras en el T., amb més els interessos legals i les costes judicials, així com la declaració de l'obligació de C, SA. d'efectuar les modificacions oportunes tant en l'estructura del giny com en la forma de funcionament i explotació del mateix, derivades de les irregularitats que es constatin.

La representació processal de la defenent C., SA. va presentar escrit de contesta a la demanda, de data 11-07- 2012, en el qual articulava excepció de prejudicialitat penal, crida en garantia i, subsidiàriament, excepció peremptòria de legitimació passiva i de litisconsorci passiu necessari i finalment va oposar-se a la demanda. En la mateixa data, la representació processal de la C. d'A., SA. va articular excepció de prejudicialitat penal, crida en garantia i, subsidiàriament, excepció peremptòria de legitimació passiva i de litisconsorci passiu necessari i finalment va oposar-se a la demanda.

Per escrit de 11-09-2012 la representació processal de la part agent va efectuar manifestacions en relació a la crida en garantia sol·licitada.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 17-04-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Primer.- Notificar a la societat "W & CO" la pendència del present procediment, donant-li ensems trasllat de l'escrit de demanda presentat en data 20 de juny del 2012 per la representació processal dels Srs. Pino i Sanç, en nom propi i en nom i representació de llurs filles menors Ferreras i Mercader, així com dels escrits presentats en data 20 de juny del 2012 per les representacions processals de la "Societat Explotadora del XXX, SA" (C., SA) i de la "C. A. d'A. SA" i en data 11 de desembre del 2012 per la representació processal dels actors.

Segon.- Emplaçar al Srs. Pino i Sanç, en nom propi i en nom i representació de llurs filles menors Ferreras i Mercader, part agent, a la "Societat Explotadora del XXX, SA" (C. SA) i a la "C. A. d'A. SA" part defenent, així com a la societat "W & CO.", a fi que el proper dia 16 d'abril del 2014, a les 09'00 hores, compareguin a la Cúria de la Batllia d'Andorra, havent d'evacuar la darrera el seu escrit de contesta a la demanda en el marc dels presents autes.

Tercer.- Donar trasllat a la "Societat Explotadora del XXX, SA" (C., SA) i a la "C. A. d'A., SA" de l'escrit presentat per la representació processal dels Srs. Pino i Sanç, en nom propi i en nom i representació de llurs filles menors Ferreras i Mercader en data 11 de desembre proppassat, a fi que en tingui l'oportú coneixement i als efectes escaients.

Quart.- Reservar la decisió relativa a la imposició de les costes processals a la sentència que posi fi al present procediment".

III.- Contra l'esmentada resolució judicial, la part agent va interposar recurs d'apel·lació i, en data 10-10- 2013 va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demanava la revocació de l'Aute dictat.

La representació processal de C., S.A., per escrit de contesta a les conclusions de data 31-10-2013, i de la C. A. d'A., per escrit de contesta a les conclusions de 4-11-2013, van sol·licitar la desestimació del recurs, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a qüestió prèvia a l'examen del recurs interposat per la part agent contra la resolució favorable a la crida en garantia, s'escau analitzar la petició d'inadmissió a tràmit del recurs que es conté en els escrits de contesta a les conclusions.

Aquesta Sala ha tingut ocasió de pronunciar-se reiterades vegades que de conformitat amb allò que es preveu al Decret de 4-02-1986, en el seu Annex II (art. 17) els recursos contra Autes que resolen qüestions incidentals solament pot prosperar quan s'impedeix la continuació del procediment. I segons aquesta doctrina ha hagut de desestimar recursos contra Autes que no obstaculitzaven la continuació del procés i que havien estat indegudament admesos. Malgrat aquesta asseveració esdevé correcta, aquesta Sala ha exceptuat d'aquell tractament a les qüestions de prejudicialitat i a les crides en garantia, atès que la rellevància de les mateixes i la manca d'una normativa complerta al respecte així ho requeria (cfr. TSJC-001/12 de data 31-05-2012).

Establerta l'anterior consideració, la part recurrent fonamenta el seu recurs en els següents motiu o greuges. En primer terme, manifesta que s'ha vulnerat l'article 10 de la C.A., per quant no s'ha respectat el deure de congruència, atès que no s'ha rebatut cap de les al·legacions formulades per la recurrent. Així, considera que no contraresta els arguments, relatius al dret a la indemnització dels usuaris, segons les normes en matèria de protecció dels consumidors i usuaris de serveis públics, perquè aquests serveis no poden comportar cap mena de risc per l'usuari. En segon terme, entén que la crida en garantia no pot atorgar-se per diferents consideracions. A nivell processal, manifesta que l'Aute d'aquesta Sala de 21-10-2004 no és extrapolable al present cas. Així, sosté que qui contracta amb els agents no és la mercantil W. sinó C.,S.A. i que l'accident va tenir lloc no solament per les irregularitats en la construcció del T. sinó per l'incompliment de les disposicions del seu funcionament i relatives a la seguretat de l'usuari, i aquestes darreres no poden ser imputables a l'empresa constructora del giny. Des d'aquesta òptica, manifesta que exigeix la responsabilitat a qui va contractar i, per tant, no pertoca accionar contra la societat que va construir el T. A nivell material, entén que no existeix protecció per les extremitats als trineus ni disposen de dispositius d'aturada automàtica, de manera que es contravé la normativa de construcció del t., de la normativa aplicable a la seva explotació i ús, així com en matèria d'estacions d'esquí i d'instal·lacions per cable. Manifesta també que el giny és altament perillós i que infringeix la llei de consumidors i usuaris, sense que un prestador de servei públic es pugui desentendre de la seva responsabilitat. Afegeix que C. actua en contra dels seus propis actes, per quant en un moment inicial el C de S. J. de L., soci majoritari de la mercantil C. va acceptar indemnitzar a la menor, ara es desentén de la responsabilitat. I, en darrer terme, sota la denominació "altres raons", sustenta que si bé el principi de congruència perjudica greument els seus representats, cal que la justícia sigui efectiva si Andorra vol mantenir el seu posicionament turístic i que cal que els processos siguin fluids i les resolucions s'adoptin ràpidament i que aquest extrem ha de ser tingut en compte per aquest alt Tribunal.

II.- Respecte de la crida en garantia, aquesta Sala ha tingut ocasió d'establir que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (ATSJA Rotlle 55/13 de data 21-05-2013).

En el cas que ara ens ocupa, de la demanda s'extreu que la part agent exercita una pretensió de responsabilitat pels danys i perjudicis causats en ocasió d'un accident esdevingut al T. contra l'empresa que l'explota, C., i la seva assegurança. A les pàgines 20, 26 de la demanda al·lega que el giny del T. presenta importants irregularitats de construcció o fabricació i funcionament i en els fonaments de dret justifica la pretensió de responsabilitat tant en la contractual com extracontractual. I en la pètita de la demanda, a més d'exercitar l'acció de rescabalament dels danys, sol·licita una declaració respecte de la societat explotadora del giny d'efectuar les modificacions oportunes tant en el mateix com en la forma de funcionament i explotació.

En consonància amb aquestes al·legacions i les pretensions de responsabilitat que es fonamenten en la inadequada explotació del T. i també en les deficiències de la seva construcció i funcionament. Existeix una clara connexió entre l'empresa explotadora i aquella que va dissenyar i fabricar el T. A més de la clara connexió subjectiva entre ambdues societats, concorre una connexió objectiva. En efecte, si es prenen en consideracions les circumstàncies concretes del litigi, es pot observar que es fonamenta la responsabilitat en defectes de construcció i disseny, així com en l'explotació, a la vegada que exercita una acció tendent a que es declari l'obligació de l'empresa explotadora de portar a terme les modificacions oportunes. En definitiva, la connexió objectiva i subjectiva derivada de les circumstàncies concretes del litigi, les raons d'economia processal i la pròpia definició de l'objecte litigiós, justifiquen la crida en garantia de la societat W.&CO.

Pel que es refereix a la vulneració del dret a la jurisdicció (art. 10 C.A.) per una infracció del deure de congruència, s'ha de posar de relleu que el II Considerant de l'Aute recorregut esdevé perfectament congruent amb les pretensions articulades (sol·licitud de crida en garantia per les defenents i oposició a la mateixa pels agents), perquè de conformitat amb les al·legacions de les parts, la documental i les circumstàncies concretes entén que concorren raons d'economia processal i la connexió subjectiva derivada de les parts afectades per l'objecte litigiós, a la vegada que eliminarà el risc de contradicció. I cap infracció del deure de congruència es pot apreciar, des del moment que la recurrent addueix que no s'han resolt els arguments relatius al dret a la indemnització dels usuaris, segons les normes en matèria de protecció dels consumidors i usuaris de serveis públics, perquè aquests serveis no poden comportar cap mena de risc per l'usuari. En efecte, aquests extrems no poden ésser resolts en l'Aute que decideix si es dóna o no lloc a la crida en garantia, tota vegada que constitueixen extrems del fons de l'afer, que hauran de ser objecte necessàriament de pronunciament en la sentència que posi fi al procés.

III.- Quant a les consideracions materials que efectua per posar de manifest la improcedència de la crida en garantia, s'ha d'indicar de nou que les mateixes no poden ésser analitzades per quant les al·legacions que efectua la recurrent constitueixen, de nou, extrems que han de ser resolts per la sentència que posi fi al present litigi. Així, la decisió sobre la crida en garantia no pot abordar si els trineus gaudeixen o no de les mesures de protecció necessàries o si el giny esdevé altament perillós, ni tampoc si l'empresa explotadora ha anat contra els seus propis actes o s'ha vulnerat la normativa en matèria de consumidors i usuaris. Aquestes al·legacions, si han estat adequadament introduïdes en el procés, hauran de ser resoltes per la sentència que decideixi sobre el fons de l'afer i serà en aquell moment quan la recurrent podrà adduir, en relació als extrems de fons, la manca de congruència, si alguna de les seves pretensions no és objecte de pronunciament.

Pel que fa a les consideracions processals, l'Aute de la Sala, de 21-10-2004, defineix la crida en garantia o litisdenuntiatio i posa de manifest que la mateixa pot operar en supòsits de litisconsorci passiu necessari o en casos de litisconsorci facultatiu quan així ho aconsellin les circumstàncies del litigi. Respecte de l'al·legació que només es va contractar amb C., S.A., aquest extrem esdevé cert, però la pròpia recurrent posa de manifest que l'accident es va produir no solament per l'incompliment de les normes relatives al funcionament del T. i de la seguretat de l'usuari, sinó també per irregularitats en la construcció del mateix. I, per tant, les pròpies al·legacions de la part agent justifiquen la connexió de l'empresa dissenyadora del giny amb el present objecte litigiós, de manera que, en atenció a la doctrina d'aquesta Sala, esdevé oportú i adequat per les raons ja explicitades accedir a la crida en garantia i, per tant, refusar com a motiu revocatori aquestes consideracions processals.

I, en darrer lloc, articula una sèrie de raons que qualifica com a "altres raons". Així ,sosté que si bé el principi de congruència perjudica greument els seus representats, cal que la justícia sigui efectiva si Andorra vol mantenir el seu posicionament turístic i que cal que els processos siguin fluids i les resolucions s'adoptin ràpidament i que aquest extrem ha de ser tingut en compte per aquest alt Tribunal.

Pel que es refereix al deure de congruència, ja s'ha tingut ocasió de raonar amb anterioritat que cap vulneració s'ha produït del deure de congruència, atès que l'Aute resol la qüestió plantejada referent a la crida en garantia, sense que el fet de no respondre als arguments de fons pugui ésser qüestionat en el present cas, tota vegada que els mateixos no poden ésser objecte de la decisió de l'Aute, limitat en el seu àmbit cognitiu a la decisió sobre la crida en garantia. Quant a la necessitat que la justícia sigui efectiva i els processos judicials siguin fluids amb una adopció ràpida de les resolucions judicials, s'ha d'indicar el que segueix.

Aquesta Sala coneix perfectament que les dilacions indegudes constitueixen una lacra que ha de ser eradicada dels procediments, de forma que la decisió judicial, en funció del procediment, del nombre de parts, de la complexitat i del volum del mateix, es pugui dictar en el mínim temps possible. Assenyala la recurrent que no vol entrar en l'anàlisi del retard en la justícia, però sí vol que el Tribunal ho tingui en compte. I aquest extrem, sens dubte, es té molt en compte per aquesta Sala civil del Tribunal Superior de Justícia. En efecte, sens perjudici que no ens correspon a nosaltres analitzar els retards que es puguin produir en altres jurisdiccions o instàncies, ni les causes que les puguin originar, excepte quan mitjançant els recursos dels quals tenim competència funcional tingui una incidència en el mateix, sí que cal evidenciar que aquesta Sala amb l'esforç personal de tots aquells que la integren i del personal al seu servei, procura en atenció al justiciable, qui no té perquè ésser el destinatari de la manca de recursos humans i/o materials, dictar les seves resolucions en un termini més que raonable.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Pino i Sanç, en nom propi i en nom i representació de llurs filles menors Ferreras i Mercader contra l'Aute, de data 17-04-2013, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar la seva part decisòria.

Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-