Crida en garantia, requisits (7000236/2020-01)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000263/2021 ORIGEN: 7000236/2020 - 01

NIG: 5300542120200003779

PARTS:

Apel·lant: Sr. Castrillo

Representant: Sra. Ayuso

Advocat: Sra. Moliner

Apel·lat: Canals

Representant: Sra. Diez

Advocat: Sr. Amador

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Crida en garantia, requisits

AUTE 274-2021

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 26-2-2021, la representació processal de la mercantil Canals formulava demanda contra el Sr. Castrillo a través de la qual pretenia que:

a.- Es declari la nul·litat radical i absoluta de la junta general extraordinària de la societat Canals celebrada l'11-1-2001, dels acords en ella presos, així com de qualsevol altre acte i/o contracte posterior vinculat als mateixos, per les causes exposades en el cos de la demanda.

b.- Basant-se en la nul·litat radical dels actes mitjançant els quals el Sr. Castrillo amb intencionalitat i mala fe, es va apropiar de les accions propietat de Canals, relatives a les societats C, SLI i D, SL. Se'l condemni a indemnitzar a aquesta part pels danys i perjudicis causats, en quantitat equivalent a l'import que el Sr. Castrillo hagi obtingut de la venda de les participacions socials de les societats esmentades a terceres persones, així com pels conceptes de lucre cessant i cost d'oportunitat, un cop descomptats els imports que el Sr. Castrillo va satisfer a Canals per la compra de les predites participacions socials.

c.- Es faci expressa condemna en costes a la part demandada.

2.- El 16-4-2021 la representació processal del Sr. Castrillo formulava crida en garantia de la Fundació Privada catalana R, sol·licitant que se li donés trasllat de la demanda a fi i efecte que es manifestés sobre el seu interès de mantenir o no la mateixa i seguidament s'emplacés a totes les parts per al tràmit de contesta a la demanda imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

3.- Prèvia audiència de la part demandant, en data 15-6-2021 requeia Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- No donar lloc a la crida en garantia formulada pel Sr. Castrillo, part defenent, respecte de LA FUNDACIÓ PRIVADA CATALANA R, mitjançant escrit presentat en data 16 d'abril del 2021.

Segon.- No efectuar especial pronunciament respecte a les costes processals (···)"

4.- La representació processal del Sr. Castrillo ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia en data 19-7-2021 interessa la seva revocació i que en el seu lloc es disposi la crida en garantia pretesa tot imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

5.- La representació processal de la societat Canals s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació de la resolució recorreguda amb imposició a la part recurrent de les costes derivades del recurs plantejat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'Aute dictat per l'Òrgan judicial d'instància desestima la crida en garantia de la ORG_0 pretesa per la representació processal del Sr. Castrillo argüint essencialment que la pretensió articulada resultava impròpia a aquesta figura processal tal com havia estat configurada per la jurisprudència d'aquesta Sala, atès que només s'havia introduït amb "una finalitat d'investigació".

Contra aquesta resolució s'alça la representació processal del Sr. Castrillo i, després de destacar que de forma prèvia havia sol·licitat la suspensió del procediment per prejudicialitat penal en haver articulat una querella contra els Srs. Campillo i Capellà, en llur qualitat de socis de la societat Canals, considera que el resultat del present plet afectava directament a la FUNDACIÓ PRIVADA CATALANA R. Per això defensa que en l'escrit de demanda els socis de la mercantil Canals, actuen com a hereus del seu difunt pare i fundador de la mercantil Canals quan en el seu testament, el causant atorgava un termini als hereus per acceptar l'herència, transcorregut el qual sense haver-lo fet la seva part passava a la ORG_0. A partir del moment en què els socis de la mercantil admeten que van acceptar l'herència dos anys més tard de la defunció del seu progenitor considera que Canals tenia un únic soci en la persona de la Fundació indicada.

Referia que la crida en garantia que efectuava pretenia permetre a la FUNDACIÓ, en un procediment pendent respecte d'un objecte amb relació al qual considera que tenia un interès, defensar-se espontàniament de les pretensions articulades sobre el bé en qüestió i alhora estendre-li els efectes de la cosa jutjada de la decisió que pugui recaure en aquell posterior que eventualment entre ells pugui intervenir. Tanmateix, afegia que accedir a la crida en garantia que es plantejava permetia estalviar una eventual acció en repetició derivada d'una Sentència condemnatòria dictada en contra del seu representat.

Segon.- Hem pogut repetir de manera reiterada i constant (TSJC.-123/14 de data 17-07-2014 o TSJC 453/14 del 23-07-2014) "que la crida en garantia constitueix una institució en ares de l'economia processal quan existeixin elements de connexió, derivats de la concurrència d'interessos jurídics i/o patrimonials, que justifiquin la intervenció en el procediment d'una tercera part. En aquest sentit, s'ha establert que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (TSJC.-320/13 de data 28-02-2014, TSJC.-055/13 de data 21-05-2013, i TSJC.-153/13 de data 17-12-2013).

Dit això, aquesta possibilitat de ser cridat per evitar un plet posterior entre una part del primer litigi i un tercer en un altre litigi no significa que la part cridada en el primer pugui ser condemnada davant les pretensions de la part agent que no ha volgut en cap moment dirigir la seva demanda en contra del cridat. Aquest s'incorpora al procés a instància de la part demandada i ocupa també aquesta posició en el procés de manera formal però de manera material perquè qui determina l'acció i els seus destinataris dins el procés és la part agent i si aquesta no vol ampliar la seva demanda contra el cridat està plenament en el seu dret. No es pot oblidar que el procés civil es regeix pel principi dispositiu i d'aportació de part i això fa que el tercer cridat al procés no pugui convertir-se en demandat en sentit material i haver de suportar en el mateix litigi una condemna, ni parcial ni total en lloc del demandat que l'ha fet cridar". (Sentència de 27-10-2015 (TSJC-124/15).

Quant als objectius de la crida en garantia, destacàvem en la mateixa resolució que aquesta institució pretenia "1) que el tercer (que) pugui tenir interès en defensar-se amb total plenitud i armes de les imputacions que el demandat li deriva; 2) que la decisió judicial sobre la responsabilitat del cridat encara que no pugui ser condemnat, pugui ser matèria de cosa jutjada en un plet posterior entre el cridant i el cridat; 3) que en litigi posterior -si s'arriba a interposar- no es pugui concloure de manera contradictòria amb el primer litigi i d'aquesta manera es reforça la seguretat jurídica.

A aquesta mateixa conclusió sobre els efectes i la funció de la crida en garantia han arribat els ordenaments jurídics del nostre entorn. Per tant, hem de concloure que la crida en garantia no permet la condemna ni l'absolució del cridat en el litigi encara que se'l consideri responsable o coresponsable dels efectes que ha denunciat la part agent i així es digui de manera expressa. Aquest pronunciament adquirirà categoria de cosa jutjada en un eventual plet posterior entre el cridant i el cridat, cosa que fàcilment podrà evitar el litigi posterior". I en sentit anàleg quan als efectes de la crida en garantia ens pronunciàvem en la Sentència de 27-2-2018 (TSJC-407/2017).

Aquest darrer pronunciament no suposa que la crida en garantia exhaureix els seus efectes a aquells supòsits en què la part demandant ampliï subjectivament la seva pretensió. En realitat, la característica primigènia d'aquesta institució processal consistia a permetre a qui era part, en un procediment pendent respecte d'un objecte amb relació al qual un tercer li devia garantia, cridar-lo per tal de permetre-li defensar-se espontàniament de les pretensions articulades sobre el bé en qüestió i alhora estendre-li els efectes de la cosa jutjada de la decisió que pugui recaure en aquell posterior que eventualment entre ells pugui intervenir.

Tercer.- L'aparell argumental en què la representació processal del Sr. Castrillo es fonamentava a l'hora d'articular la crida en garantia de la FUNDACIÓ PROVADA CATALANA R es centra en afirmar la condició de sòcia exclusiva que aquesta darrera ostentaria prop de Canals i que nega als germans TS, fonamentant-se per això en la clàusula 6ª del testament atorgat pel Sr. Tamarit que disposa: "en el cas que algun dels hereus no acceptés l'herència en el termini de sis mesos la seva part passarà a la FUNDACIÓ PRIVADA CATALANA R". En tal situació erigeix la crida en garantia com a mecanisme encaminat a posar en coneixement de la Fundació la pendència del present litigi per tal que aquesta es pronunciï sobre la voluntat real de voler interposar la demanda articulada per l'adversa i poder-s'hi pronunciar al respecte.

En aquestes coordenades el recurs que es planteja ha de ser rebutjat i és que per la mateixa finalitat i essència de la crida en garantia, només es pot contemplar en els supòsits en què amb relació al dret controvertit intervingui un negoci jurídic anterior ("laudatio o nominatio auctoris", sanejament per evicció, etc) o quan respecte a la concreta tutela que es pretén en un procediment concret pugui existir una pluralitat de relacions connexes (obligacions solidàries, ) que puguin derivar, en cas de reeixir l'acció principal que s'articula, en una acció de repetició o de retorn entre el demandat i el cridat en garantia.

Si les anteriors consideracions es traslladen al concret supòsit, s'ha de considerar que no concorre entre la Fundació Privada esmentada i el Sr. Castrillo una relació de la qual derivi cap mena de garantia de la primera envers el segon que pogués derivar en responsabilitat per la mateixa fruit del resultat del present procediment i ni tan sols argumenta el motiu pel qual la seva participació, en tant que coadjuvant per a la defensa dels seus interessos, podia resultar necessari des d'una perspectiva substantiva. Del relat que hem tingut ocasió de recordar amb anterioritat s'infereix que el que realment pretén denunciar intervé amb relació a la composició del substrat social de la societat i per via indirecta a l'acord social adoptat per la junta de socis d'emprendre l'acció entaulada. Aquesta denúncia s'ha de canalitzar a través dels mecanismes que l'ordenament processal estableix amb aquesta finalitat específica, però recórrer amb tal finalitat a la crida en garantia suposa desnaturalitzar tal institució processal.

En conseqüència haurà de desestimar-se el recurs d'apel·lació articulat tot confirmant la part dispositiva de l'Aute dictat per la Sra. Batlle.

Quart.- La desestimació del recurs articulat es traduirà en mèrits de la regla del venciment objectiu en la imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Castrillo contra l'Aute dictat el dia 15-6-2021 quina part dispositiva es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.