Crida en garantia. Litisconsorci passiu. Improcedència (4900019-2014)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000252/2016 ORIGEN: 4900019/2014 - 00

NIG: 5300542120140000977

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Que per demanda formulada en data 18-12-2014, la Sra. A., Procuradora dels Tribunals, actuant en nom i representació de la Sra. Ferreras exposava que la seva mandant va contraure matrimoni civil amb el Sr. Arcos a Rússia. Que es van traslladar al Principat i que el seu espòs juntament amb el Sr. Roda constituïren la mercantil andorrana M., SL, quina s'inscriví al Registre de Societats d'Andorra. Posteriorment, s'obrí el comerç M. Que la societat M., SL va contraure amb la societat francesa ORG_1, ORG_0 un contracte d'agència mitjançant el qual la societat M., SL, en tant que agent, procedia a compte de la principal, la societat ORG_1, ORG_0, a la distribució i venda internacional de roba per infants a diversos països de l'est d'Europa. Que en data 2-12-2013 la societat M., SL i la societat ORG_1, ORG_0 mitjançant acord transaccional decidiren posar fi definitiva i irrevocablement al contracte d'agència que els unia. En aquest sentit, la societat ORG_1, ORG_0 es comprometia a lliurar un xec bancari a l'ordre de "C" un import total de 250.000EUR en concepte d'indemnització de ruptura del contracte d'agència de referència. Paral·lelament, la Sra. Z. i el Sr. S., actuant aquest en qualitat d'administrador únic de la societat M., SL, van concordar mitjançant conveni privat de reconeixement de deute, la repartició percentual de l'import que la societat M., SL havia de percebre de la societat ORG_1, ORG_0 en concepte d'indemnització de ruptura del contracte d'agència de constant referència, amb la finalitat de repartir dita indemnització als partícips de fet o de dret del projecte empresarial. Que en data 17-6-2014 el Sr. S., actuant en qualitat d'administrador únic de la societat M., SL va percebre per part de "C." la restitució de la integritat de l'import adeutat per la societat ORG_1, ORG_0. Tanmateix, referia que el Sr. S. no havia acomplert amb la obligació de restituir a la Sra. Z. el 40% de la suma total que li corresponia segons acordat.

I després d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas, suplicava de dictar sentència condemnant la part defenent a pagar la quantitat de 100.000 EUR i costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procuradora.

II.- Sense contestar la demanda, el Sr. A., Procurador dels Tribunals, actuant en nom i representació de la societat M., SL oposava excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari, i subsidiàriament, incident de crida en causa o litisdenuntiatio. Que en el conveni de data 2-12-2013 els Srs. S. i Z. acordaren repartir-se un percentatge determinat (40% per cadascun d'ells) del quantum global de la indemnització que pogués percebre la societat mercantil andorrana M., SL en el marc del litigi que l'oposava amb la societat ORG_1, ORG_0, amb el benentès que l'import i el percentatge final objecte de repartiment restava condicionat al que finalment pogués reclamar el Sr. Roda, soci de la societat M., SL i quin no era part signatària d'aquell conveni. Per consegüent estimava necessària la presència del Sr. A. en el present plet per quant se li va atribuir un percentatge indemnitzatori del 20%, malgrat no ser signatari del conveni de data 2-122013. I després d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas, suplicava de dictar Aute estimant l'excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari en la persona del Sr. D. A. i subsidiàriament, pel cas que aquesta pretensió fos desestimada pel Tribunal, formulava incident de crida en causa o litisdenuntiatio del Sr. Roda, pels mateixos motius exposats, amb imposició del pagament de les costes judicials, incloses les derivades d'advocat i procurador.

III.- L'agent va contestar l'excepció posant de relleu que s'oposava a dita pretensió i després d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas, suplicava de desestimar l'excepció, imposant les costes a l'agent incidental.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar en data de 22.4.16 l'Aute en el que resolia que : "Desestimar l'excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari i, subsidiàriament, l'incident de crida en causa o litisdenuntiatio oposada per la representació processal de la societat M., SL per escrit de data 22-1-2015. Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present procediment. "

V.- Contra tal Aute va interposar recurs d'apel·lació, en degut temps i forma, la representació processal de M.,SL, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estimés la seva excepció de litis consorci passiu i necessari i subsidiàriament es donés lloc a la crida en garantia, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present incident processal, la part promotora insisteix en reclamar l'excepció de litis consorci passiu necessari i, subsidiàriament, la crida en garantia d'un tercer, aliè al present procediment.

L'Hble. Tribunal de Batlles desestima la seva pretensió i contra tal decisió s'alça la part promotora de l'excepció.

SEGON.- Recordem que en el cas present, segons la documentació aportada, consta que en data 2-12-2013, d'una banda, la Sra. Z. i, de l'altra, el Sr. S., actuant en nom i representació de la societat M., SL, acordaven mitjançant conveni privat, la repartició de la indemnització corresponent al litigi que els oposava amb la societat ORG_1, ORG_0 podent correspondre'ls el següent: 20% pel Sr. Roda, 40% per la Sra. Z. i 40% pel Sr. S. Que l'esmentat conveni no fou signat pel Sr. A. (també soci de la dita societat), malgrat s'apreciava que el Sr. S. i la Sra. Z. es comprometien a satisfer per meitats, si és el cas que hagi de pagar-se al Sr. A. un suma superior al 20 % que ells havien estipulat de manera unilateral. En conseqüència, la sentència que es dicti en el procés principal instat per la Sra. Z. contra la M.,SL ens res pot tenir cap mena d' efecte "directe" davant l'eventual reclamació que en el futur pugui dirigir contra la mateixa l'altre soci Sr. A. perquè aquest ni és signant del conveni de 2.12.13 i per aquesta raó no és co-titular del dret de la Sra. Z., ni té cap obligació indivisible amb ella, ni té cap acció d'estat a exercitar, ni ens constar que tingui la societat ni la Sra. esmentada cap mena de contracte de vinculació amb el que aquí es discuteix. En conseqüència, la desestimació de l'excepció per part de l'Aute és plenament ajustada a Dret.

TERCER.- La part apel·lant ens recorda la nostra sentència 127/12 de 29 de gener de 2013 quan dèiem sobre l'excepció de litis consorci passiu necessari: "...l'excepció de litisconsorci passiu necessari s'ha d'admetre, fins i tot d'ofici, si els efectes directes de la Sentència poden afectar a terceres persones, ja sigui perquè aquestes són co-titulars del dret discutit, o en els supòsits de drets i obligacions indivisibles, en algunes accions d'estat, o quan existeix una vinculació entre els contractes signats per les parts i aquells celebrats amb tercers..."

També podem recordar que en la STJC de 21.5.13 (55/13) ens pronunciarem en els següents termes en els següents termes: "el litisconsorci passiu necessari s'ha d'apreciar, d'ofici o a instància de part, quan l'objecte del procés esdevé indivisible, de manera que la titularitat del dret litigiós pertany a diferents persones amb caire indivisible i, per tant, totes han de ser presents en el procés".

Doncs bé, la sentència que es dicti en el procés principal instat per la Sra. Z. contra la M.,SL ens res pot tenir cap mena d' efecte "directe" davant l'eventual reclamació que en el futur pugui dirigir contra la mateixa l'altre soci Sr. A. perquè aquest ni és signant del conveni de 2.12.13 i per aquesta raó no és co-titular del dret de la Sra. Z., ni té cap obligació indivisible amb ella, ni té cap acció d'estat a exercitar, ni ens constar que tingui la societat ni la Sra. esmentada cap mena de contracte de vinculació amb el que aquí es discuteix. En conseqüència, la desestimació de l'excepció per part de l'Aute és plenament ajustada a Dret.

QUART.- Pel que fa l'excepció subsidiàriament plantejada de crida en garantia tampoc pot prosperar. Quant al fonament de la institució de la crida en garantia, hem de reproduir les consideracions segons les qual "Aquesta Sala ha manifestat, de forma reiterada (TSJC.-123/14 de data 17-07-14), que la crida en garantia constitueix una institució en ares de l'economia processal quan existeixin elements de connexió, derivats de la concurrència d'interessos jurídic i/o patrimonials, que justifiquin la intervenció en el procediment d'una tercera part". En aquest sentit, s'ha establert que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (TSJC.-320/13 de data 28-02-14, TSJC.- 055/13 de data 21-05-13, i TSJC.-153/13 de data 17-12-13).

CINQUÈ.- Dit això, tampoc amb els fets que ja hem relatat es veu justificada la crida del Sr. A. doncs els mateixos signants del pacte de 2.12.13 ja deixem al marge els drets del dit soci i es comprometen a satisfer per meitats, si és el cas que hagi de pagar-se al Sr. A. un suma superior al 20 % que ells havien estipulat de manera unilateral. En conseqüència per aquest tercer el conveni esmentat que fa referència la part defenent es "res inter alios acta" i que el repartiment que es reclamen només afecten a l'agent i a la defenent. Per tant, cal considerar totalment aliè el tercer a la relació jurídica entre les dues parts presents en aquest procediment. No deixa de sorprendre l'interès expressat pel Sr. S. per preservar els eventuals drets del seu soci, sense que consti cap requeriment sobre el seu parer o un oferiment de la suma que li hauria de correspondre segons el propi soci.

L'argumentació de rebuig resulta plenament encertada, ajustada a dret, i coincident amb la que exposa l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles. En conseqüència, aquesta excepció també ha de ser rebutjada.

SISÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de M.,SL contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 22 d'abril de 2016 que confirmem íntegrament. Imposem el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-