Vicis constructius (2100347/2011)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Anière

TSJC.- 0000407/2017 ORIGEN: 2100347/2011 - 00

NIG: 5300542120150000668

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Conde, Luís, Palau, Varesc, Ayuso i Pérez va interposar demanda de data 26-07-2011 pel procediment ordinari, envers la societat Salamanca, en virtut de la qual sol·licitava la condemna, amb prèvia valoració i quantificació d’un perit, dels costos generals de tots els danys, defectes, mancances i desperfectes constructius (d’origen) existents al Conjunt Residencial R, així com una indemnització corresponent als danys i perjudicis soferts per les seves representades en el cas que, des d’un punt de vista tècnic, alguna de les problemàtiques detectades no fos solucionable, més l’import de 1.560.-euros corresponent al cost de l’elaboració de l’informe pericial que adjuntava a la demanda, amb inclusió a l’adversa, de les costes judicials ocasionades i de les intervencions d’advocat, procurador i perit.

En data 29-09-2011 la representació processal de la societat Salamanca formulà crida en garantia del Sr. Ricart i de la societat Arcos.

Per aute de data 26-10-2011 es decidí notificar al Sr. Ricart i a la societat Arcos la pendència en el procediment.

La representació processal de la societat Salamanca es va oposar a la demanda sol·licitant la condemna en costes de l’adversa, inclosos els honoraris d’advocat, procurador i perit, i subsidiàriament en el cas que en resultés responsabilitat de la seva mandant, se la condemnés a pagar i reparar, sola o conjuntament, els danys causats a les demandants.

La representació processal de la societat Arcos s’oposà a la demanda, sol·licitant la condemna de les costes judicials amb inclusió dels honoraris d’advocat i procurador, i eventualment honoraris d’experts a l’adversa, a l’agent principal o a l’actora de la crida en garantia.

La representació processal del Sr. Ricart s’oposà a la demanda, efectuant crida en garantia a les altres parts implicades tant en la seva construcció com en la seva promoció, negant la responsabilitat del seu mandant dels danys objecte, sol·licitant a l’ensems la condemna en costes processals a l’agent.

II.- Les parts van replicar i duplicar de forma oportuna reproduint les seves pretensions.

III.- Obert el judici a proves, en data 11-09-2012, van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigant.

IV.- Les parts van formular escrit de conclusions en què van reproduir les seves pretensions inicials. La part agent sol·licità que es condemnés a la societat Salamanca al pagament de l’import de 34.063,55.-euros solidàriament amb el Sr. Ricart pel que fa a l’import de 31.939,61.-euros i solidàriament amb la mercantil Arcos pel que fa a l’import de 3.683,94.-euros i imposant a la part vençuda el pagament de totes les costes generades inclosos els honoraris d’advocat, procuradora i perits.

V.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 01-09-2017 amb la següent part decisòria:

“Primer.- Que estimant la demanda formulada per la representació processal de Conde, Luís, Varesc, Ayuso i Pérez contra la societat Salamanca, i com a cridats en garantia contra la societat Arcos i el Sr. Ricart, hem de condemnar i condemnem:

a la societat Salamanca, solidàriament amb la societat Arcos, a abonar a la part agent l’import de 2.123,94.- euros.

a la societat Salamanca, solidàriament amb el Sr. Ricart, a abonar a la part agent l’import de 30.379,61.- euros.

a la societat Salamanca, a la societat Arcos i al Sr. Ricart, solidàriament, a abonar a la part agent l’import de 1.560.- euros corresponent al cost de l’elaboració de l’informe pericial adjuntat a l’escrit de demanda, distingit de document núm. 2.

Segon.- S’escau imposar als defenents les costes ocasionades a l’agent arran de la tramitació del present litigi, incloses aquelles derivades de la intervenció d’advocat, de procurador i de pèrit, a acreditar en període d’execució de sentència”.

VI.- Les representacions processals del Sr. Ricart i de la societat Arcos van interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, consecutivament, en les dates de registre 07 i 11-12-2017, van articular llurs escrits de conclusions, en virtut dels quals, i pels arguments continguts demanàvem la revocació de la sentència i es condemnés a la part promotora de la crida en garantia, és a dir, a la societat Salamanca, al pagament de les costes processals d’ambdues instàncies, inclosos honoraris d’advocat, de procurador i de perit.

La representació processal de Conde, Luís, Palau, Varesc, Ayuso i Pérez per escrit de contesta a les conclusions de data 12-01-2018, demanava que es revoqués la sentència, imposant ensems a cadascun dels apel·lants les costes judicials, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador.

La representació processal del Sr. Ricart, per escrit de contesta a les conclusions de data 15-01-2018, demanava que es revoqués la sentència en el sentit de condemnar la societat Salamanca com a única part defenent, amb expressa imposició de les costes processals d’ambdues instàncies, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador.

La representació processal de la societat Arcos, per escrit de contesta a les conclusions de data 16-01-2018, sol·licitava que s’estimés el seu recurs i es dictés sentència en el sentit de condemnar a la part promotora de l’incident de la crida en garantia fent-li imposició de les costes processals d’ambdues instàncies, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador.

La representació processal de la societat Salamanca, per escrit de contesta a les conclusions de data 17-01-2018, sol·licitava es dictés sentència desestimant els recursos d’apel·lació interposats per les representacions processals del Sr. Ricart i de la societat Arcos, amb imposició de les costes de segona instància als recurrents.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs del Sr. Ricart es fonamenta en els següents greuges o motius de recurs.

En primer terme, considera que ha estat cridat en garantia per la mercantil Salamanca, a l’igual que Arcos, però la sentència els condemna solidàriament amb Salamanca, així com els imposa les costes processals. Sostenta que, d’acord amb la jurisprudència de la Sala (STSJA del 27-10-2015) no se’ls pot condemnar.

En segon terme, sosté que tampoc es mostra conforme amb la condemna a abonar les despeses de l’informe pericial de la part agent, ja que és unilateral i oposat a les conseqüències de l’informe judicial. Cita la STSJA de 19-07-2016 que condemna a l’abonament d’un acta notarial perquè fou útil i oportuna, mentre que en aquest cas no ha servit per a res.

El primer dels motius ha de ser analitzat amb preferència al segon, tota vegada que en aquell s’impugna la viabilitat d’una condemna a una persona cridada en garantia per un demandat en un procediment civil.

És cert que a les nostres sentències, de dates 23-07-2014 i 27-10-2015 hem mantingut que “Aquesta Sala ha manifestat, de forma reiterada (TSJC.- 123/14 de data 17-07-2014 o TSJC 453/14 del 23-07-2014), que la crida en garantia constitueix una institució en ares de l’economia processal quan existeixin elements de connexió, derivats de la concurrència d’interessos jurídics i/o patrimonials, que justifiquin la intervenció en el procediment d’una tercera part. En aquest sentit, s’ha establert que “La doctrina d’aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d’economia processal resulta convenient que la persona cridada s’integri en el litigi” (TSJC.-320/13 de data 28-02-2014, TSJC.-055/13 de data 21-05-2013, i TSJC.-153/13 de data 17-12-2013).

Dit això, aquesta possibilitat de ser cridat per evitar un plet posterior entre una part del primer litigi i un tercer en un altre litigi no significa que la part cridada en el primer pugui ser condemnada davant les pretensions de la part agent que no ha volgut en cap moment dirigir la seva demanda en contra del cridat. Aquest s’incorpora al procés a instància de la part demandada i ocupa també aquesta posició en el procés de manera formal però de manera material perquè qui determina l’acció i els seus destinataris dins el procés és la part agent i si aquesta no vol ampliar la seva demanda contra el cridat està plenament en el seu dret. No es pot oblidar que el procés civil es regeix pel principi dispositiu i d’aportació de part i això fa que el tercer cridat al procés no pugui convertir-se en demandat en sentit material i haver de suportar en el mateix litigi una condemna, ni parcial ni total en lloc del demandat que l’ha fet cridar.

I d’aquesta manera la crida en garantia haurà permès: 1) que el tercer pugui tenir interès en defensar-se amb total plenitud i armes de les imputacions que el demandat li deriva; 2) que la decisió judicial sobre la responsabilitat del cridat encara que no pugui ser condemnat, pugui ser matèria de cosa jutjada en un plet posterior entre el cridant i el cridat; 3) que en litigi posterior –si s’arriba a interposar- no es pugui concloure de manera contradictòria amb el primer litigi i d’aquesta manera es reforça la seguretat jurídica.

A aquesta mateixa conclusió sobre els efectes i la funció de la crida en garantia han arribat els ordenaments jurídics del nostre entorn. Per tant, hem de concloure que la crida en garantia no permet la condemna ni l’absolució del cridat en el litigi encara que se’l consideri responsable o coresponsable dels efectes que ha denunciat la part agent i així es digui de manera expressa. Aquest pronunciament adquirirà categoria de cosa jutjada en un eventual plet posterior entre el cridant i el cridat, cosa que fàcilment podrà evitar el litigi posterior.

I l’altra qüestió que cal resoldre en aquests supòsits de crida en garantia, per exhaurir l’anàlisi de la qüestió, rau en el tema de la imposició de les costes. A tal fi, cal aclarir que si el cridat no és declarat responsable ni total ni parcial de les obligacions exigides per la part agent (que no ha volgut dirigir les seves pretensions en la seva contra), les costes causades al cridat hauran de ser suportades per aquella part que l’hagi cridat, segons els criteris generals en matèria de costes (venciment objectiu del Codi 7,51,pr, o l’excepció que fou introduïda per Justinià en les Novel·les 82,c. 10).

Per contra, si el cridat se’l considera responsable d’alguna manera d’aquelles obligacions exigides en la demanda, aleshores haurà de suportar les seves pròpies costes. Finalment si se’l condemna (per haver dirigit la part agent la seva acció en contra d’ell) seran d’aplicació els criteris generals sobre les costes ja esmentats.

Ara bé, en el present cas, aquesta doctrina general no és d’aplicació tota vegada que en el seu escrit de rèplica (foli 313 i seg.) la part agent sí que dirigeix l’acció contra la contractista K, SA i en demanà la condemna solidària amb la promotora en determinats defectes constructius. Petició que reitera en més precisió en el seu escrit de conclusions (folis 1203 i seg.). A partir del moment de la rèplica, el cridat ja es va incorporar com element passiu del procés. Resulta raonable que sigui a partir del moment que ha conegut les argumentacions del cridat, la part agent decideixi si també dirigeix la seva pretensió contra aquest o bé, la manté exclusivament contra el demandat originari. En conseqüència, en aquest litigi la part agent si va dirigir la seva acció contra la contractista després que aquesta hagués contestat la demanda i la cridada en garantia va poder defensar-se amb plenitud contra la mateixa, tal i com es constata en les pròpies actuacions. Per aquesta raó, la cridada en garantia K, SA, podia ser condemnada.

En el cas que ara ens ocupa, de les actuacions s’extreu que fou la part defenent qui va promoure la crida en garantia dels recurrents i que, segons escrit de 6-10-2011, la part agent no es va oposar a la crida en garantia.

A l’escrit de rèplica, la part agent podia haver ampliat la demanda envers les parts defenents i no ho va fer. En efecte, de la lectura de l’escrit de rèplica s’extreu que va interessar que es dictés sentència en el sentit interessat a la súplica de la demanda; és a dir, només contra la demanda Salamanca i del cos de l’escrit, quant a l’al·legació de les cridades en garantia, relativa a la imposició de les costes processals, manifesta que la responsable de la crida és la demandada i no l’agent. I no es pot coincidir amb l’agent i recorreguda que l’esforç argumentatiu que diu va desplegar a la rèplica fou per palesar la clara responsabilitat de les cridades en garantia, ja que la sentència pot establir la responsabilitat de les cridades en garantia i aquests pronunciaments podran desplegar l’eficàcia de la cosa jutjada en un procés diferent, però, en absència d’una petició clara, no es pot estendre la demanda als cridats i menys quan es sol·licita que es dicti sentència segons la súplica de la demanda només adreçada a un demandat. Per altra part, que en el tràmit de conclusions restés clara la voluntat d’ampliar la demanda no obsta a les consideracions efectuades, ja que l’ampliació de la demanda s’ha d’efectuar a la fase d’al·legacions i el moment processalment oportú era l’escrit de rèplica.

Per tant, aquest primer motiu del recurs ha de ser acollit i revocar la sentència d’instància en el sentit de eliminar la condemna solidària del Sr. Ricart així com la imposició de les costes processals.

L’èxit d’aquest primer motiu fa innecessari l’estudi i anàlisi del segon, atès que resta sense efecte la condemna imposada a la instància.

II.- El recurs de la mercantil Arcos es fonamenta en els següents motius o greuges.

En primer terme, assenyala que la sentència oblida que la recurrent va comparèixer com a cridada en garantia pel promotor. Cita la STSJA de 27-10- 2015 on es determina que el cridat en garantia no pot ésser condemnat ni absolt si la part agent no adreça contra ell la demanda i a l’escrit de rèplica l’agent insisteix en només mantenir l’acció contra la promotora. Aleshores, la condemna establerta amb la promotora i la imposiciió de les costes processals han de restar sense efecte.

Aquest motiu ha de prosperar, tota vegada que l’argumentació esdevé similar a la plantejada per l’altra recurrent i les consideracions que han portat a l’estimació del recurs de l’altra part cridada en garantia són plenament traslladables a aquest motiu.

Per tant, el motiu s’estima i resta sense efecte la condemna solidària imposada, la condemna a l’abonament de l’informe pericial de part i a la imposiciió de les costes processals (motius primer, cinquè i setè)

Respecte dels altres motius o greuges, aquesta Sala no pot examinar- los, tota vegada que es formulen de manera subsidiària (cfr. Folis 39, motiu tercer, folis 40 i 45, motiu quart explícitament, i el motiu sisè, articulat a continuació dels anteriors).

III.- Les anteriors consideracions justifiquen l’estimació dels recursos interposats, la qual cosa es tradueix en la no imposició de les costes d’aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM els recursos interposats per les representacions processals del Sr. Ricart i de la mercantil Arcos contra la sentència, de data 1-09-2017, que revoquem en el sentit de deixar sense efecte la condemna contra Arcos i el Sr. Ricart a les quantitats establertes en la seva part decisòria així com a les costes processals, mantenint la resta dels seus pronunciaments respecte de la mercantil Salamanca. No procedeix efectuar imposició de les costes d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.