Crida en garantia (TSJC-055/13)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-055/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Canals va interposar demanda, de data 22-10-2009, envers la Sra. Vives, segons la qual sol·licitava la condemna d'aquesta a l'abonament de la quantitat de 33.990.647,59 euros, amb més els danys i perjudicis derivats de l'incompliment i amb costes judicials.

La representació processal de la part defenent va presentar escrit, de data 26-11-2009, en virtut del qual articulava excepcions de litisconsorci passiu necessari i de litisdenuntiatio i crida en garantia.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 17-01-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Desestimar l'excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari, la litisdenuntiatio i crida en garantia oposada per la Sra. Vives, per escrit de data 26 de novembre de 2009. Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present procediment".

III.- La representació processal de la part promotora de l'incident ha interposat recurs contra la resolució d'aquesta Sala. Així, consta a les actuacions que, en data de registre 19-03-2013, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 9-04-2013, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que és doctrina de la Sala civil que la crida en garantia si bé no es troba prevista a la normativa andorrana, la jurisprudència l'ha admès en funció de les circumstàncies del litigi i delimitada del litisconsorci passiu necessari. La resolució d'instància aplica automàticament el principi segons el qual únicament l'hereu respon dels deutes que es poden derivar de l'herència. Però no es fa aplicació de la doctrina de la Sala de tenir en compte les circumstàncies concretes del litigi si existeix vinculació jurídica i si existeixen drets que poden restar lesionats. Atès que el legatari de part alíquota pot veure disminuït el llegat com a conseqüència dels deutes del causant i, per tant, seria adequat que la Sra. Villalba participés en el present procediment per a la defensa dels seus drets.

II.- La representació processal de la Sra. Vives va articular excepcions de manca de litisconsorci passiu necessari i de crida en garantia i les mateixes foren desestimades per l'Aute d'instància. Ara, en el seu escrit de conclusions, demana l'estimació de les excepcions formulades a la instància,i ho fonamenta en els següents arguments. En primer terme, entén que les obligacions derivades del conveni de l'any 1979 entre el Srs. T.-B. i A.-T. s'havien transmès a l'hereva Sra. Vives, però no a la legatària de part alíquota, Sra. Villalba, de forma que la sentència futura no perjudicarà directament els seus interessos ni existeix el risc de sentències contradictòries. L'excepció de litisconsorci passiu necessari no pot ésser acollida. Aquesta Sala ha establert que el litisconsorci passiu necessari s'ha d'apreciar, d'ofici o a instància de part, quan l'objecte del procés esdevé indivisible, de manera que la titularitat del dret litigiós pertany a diferents persones amb caire indivisible i, per tant, totes han de ser presents en el procés. Per tant, si bé l'excepció de litisconsorci passiu necessari s'ha d'acollir, entre altres supòsits, quan es tracti d'obligacions indivisibles, pretensions de nul·litat d'actes jurídics o negocis jurídics que impliquin a diferents persones.

En el cas que ara s'examina, la Sra. Villalba, en la seva qualitat de legatària de part alíquota, no respon dels deutes de l'herència perquè la successió en el pol passiu de les relacions jurídiques, obligacionals i reals, del causant es produeix en la figura de l'hereu i no en la del legatari. Consegüentment, del conveni subscrit el 28 de setembre de l'any 1979 no es desprèn que el crèdit de la part agent pugui ésser conceptuat com a indivisible i, per tant, la Sra. Villalba, com a creditora de l'hereva Sra. Vives, i al no assumir, en la seva condició de legatària els deutes hereditaris, no ha d'integrar el pol passiu de la pretensió de cobrament adreçada contra l'hereva. És més, com indica la resolució d'instància, la Sra. Villalba, ostenta a prior la condició de creditora de l'hereva i atès que no existeix el litisconsorci actiu necessari i que la relació activa del crèdit no es configura com indivisible, la litis es troba ben trabada sense la seva presència i s'ha de refusar, per consegüent, l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari.

III.- En segon terme, després de posar de manifest la jurisprudència d'aquesta Sala relativa a la crida en garantia, no té en compte la doctrina de la Sala que refereix la necessitat de prendre en compte les circumstàncies concretes del litigi si existeix vinculació jurídica i poden restar lesionades per la sentència futura que es dicti. Així, al poder-se disminuir el seu llegat, esdevé precís que la legatària participi en el procés.

La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal que la persona cridada s'integri en el litigi.

Si aquestes consideracions les traslladem al cas que ens ocupa, ressurt que mentre del conveni de l'any 1979 sembla que sorgeix un dret de crèdit a favor de la Sra. Villalba, a la demanda interposada pel seu marit es reclama la totalitat de la suma creditora al seu favor i, en concret al foli 21 de les actuacions, s'efectua una precisió: indica l'agent que si bé l'any 1979 el contracte reconeixia drets a favor de l'agent i la seva esposa, amb posterioritat la gerència la va portar a terme l'agent i per això l'any 2000 els drets es van reconèixer únicament a favor del mateix.

Aquestes asseveracions evidencien una clara connexió entre l'agent i la persona que es vol cridar a judici, de caire jurídic i patrimonial, atès que ambdós formaven part del negoci jurídic de l'any 1979 i inicialment es reconeixien drets a favor d'ambdós,de manera que tenint en compte les concretes circumstàncies de litigi, procedeix revocar en aquest extrem l'Aute d'instància i donar lloc a la crida en garantia de la Sra. T.B. únicament en relació a l'existència del dret de crèdit a favor seu l'any 1979, i si després es va produir una novació subjectiva del mateix, restant com a creditor únicament el seu espòs i ara agent.

IV.- L'estimació parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Vives contra l'Aute, de data 17-01-2013, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i REVOCAR únicament la seva part decisòria en el sentit de procedir a la crida en garantia de la Sra. Villalba als efectes establerts en el Fonament de Dret III d'aquesta resolució. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.