Crida en garantia (4000199/2017)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000368/2017 ORIGEN: 4000199/2017 - 00

NIG: 5300542120170001466

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 23-5-2017 la Sra. Badía va formular demanda laboral contra el Sr. Espada.

II.- Per escrit de data 29-06-2017, la representació processal de Sr. Espada, contestava la demana i alhora formulava, entre altres, crida en garantia en relació al Sr. Amorós.

III.- Per escrit de data 06-07-2017, la Sra. Badía s'oposava a la crida en garantia formulada per l?adversa.

IV.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 25-07-2017 va decidir: "Primer.- No donar lloc a l'incident de crida en garantia formulat per la Sra. P.M.M., procuradora dels Tribunals, actuant en nom i representació del Sr. Espada per escrit de data 29-6-2017.

Segon.- Imposar les costes processals causades per la tramitació del present incident, inclosos honoraris d'advocat, a la part agent incidental"

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Espada, i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació de la seva petició de crida en garantia del Sr. Amorós, en el seu propi nom i/o en tant que legal representant de A, SL.

VI.- Per escrit de data 04-12-2017, la Sra. Badía ha contestat al recurs interposat oposant-se a les pretensions de la contrapart.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és discuteix en les presents actuacions que el mes de gener del 2017, la Sra. Badía va començar a treballar en l'establiment "Bar B" d'Encamp titularitat de la societat A, SL i que el dia 01-02-2017 la titularitat d'aquest establiment es traspassava al Sr. Espada. També resulta ser admès que el dia 1-3-2017 el Sr. Espada acomiadava la treballadora.

II.- La representació processal del Sr. Espada fonamenta el seu recurs al tomb dels greuges següents.

Sosté en primer lloc que el conveni de traspàs no establia que havia de quedar-se amb el personal assalariat havent no obstant decidit que una volta regularitzés la titularitat del negoci conservaria la cambrera tractant-se de la demandant. Afegeix que el Sr. Amorós (cedent) necessàriament hauria d'haver liquidat la relació laboral del personal fins el moment del traspàs i si realment el que les parts desitjaven era conservar els llocs de treball preexistents, això havia d'haver-se pactat per escrit.

Altrament indica que l'Aute recorregut no podia per una part sostenir que el cedent de negoci podia tenir responsabilitat pels fets d'autes i d'altra rebutjar la seva participació en el litigi.

Finalment sosté que existiria jurisprudència recent en matèria de crida en garantia (Sentència de 19-7-2017 dictada en els autes laborals 3000359/2016) que avalava l'acolliment de la crida en garantia que plantejava.

III.- La resolució recorreguda rebutja la crida en garantia indicant que si la reclamació de la treballadora concerneix havers laborals anteriors a la cessió del negoci, l'article 11 del Codi de Relacions Laborals estableix la regla de la solidaritat entre cessionari i cedent front al treballador en quina eventualitat esdevenia doctrina consolidada que el creditor no es trobava obligat a portar al procés el codeutor solidari sense perjudici del dret de repetició de que eventualment el deutor portat a judici podia disposar contra l'altre deutor solidari.

IV.- Per tal de resoldre el recurs plantejat s'han de fer les següents precisions en relació a la figura de la crida en garantia.

En primer lloc i pel que es refereix al seu fonament, "La doctrina d'aquesta sala, en matèria de crida en garantia o litis denuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, s'admeti quan, en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts, esdevé convenient, per raons d'economia processal, que la persona cridada s'integri en el litigi" (TSJC-320/13, TSJC-055/13 i TSJC-153/13).

En quant al seu abast, el Tribunal també ha establert que la "crida en garantia no permet la condemna ni l'absolució del cridat en el litigi encara que se'l consideri responsable o corresponsable dels efectes que ha denunciat la part agent i així es digui de manera expressa. Aquest pronunciament adquirirà categoria de cosa jutjada en un eventual plet posterior entre el cridant i el cridat" (TSJC- 124/15).

Una volta efectuada l'anterior precisió i endinsant-nos en l'anàlisi dels diferents greuges articulats s'han de realitzar les següents precisions. Admeten les parts que la Sra. Badía treballava en el Bar B des de feia un mes, quan el mateix resultava traspassat al Sr. Espada. El traspàs de negoci, és aquella operació jurídica per la qual el cedent transfereix al cessionari la titularitat d'un fons de comerç, contra en general el pagament del preu convingut. Per tal de preservar els drets dels treballadors immersos en aquesta situació, l'article 11 del Codi de Relacions Laborals estableix la subrogació del nou empresari en la titularitat dels drets i les obligacions resultants del contracte de treball, el manteniment pels treballadors de les condicions de treball i d'antiguitat i finalment es preveu que cedent i cessionari responen de manera solidària de les obligacions anteriors a la cessió front al treballador.

La representació processal del Sr. Espada defensa que l'Aute d'instància no podia considerar que existia responsabilitat del Sr. Amorós front a la reclamació que la Sra. Badía plantejava i al mateix temps rebutjar la seva crida en garantia. Aquest raonament però és incorrecte. La decisió recorreguda fa una aplicació estricta de les previsions de l'art. 11 del Codi de Relacions Laborals recordant que la responsabilitat entre ambdós empresaris (cedent/cessionari) que podia resultar per deutes anteriors era solidària entre ells, i que per raó d'aquesta solidaritat, la crida en garantia que es plantejava havia de ser rebutjada en mèrits de les decisions dictades per aquest Tribunal fent en aquest sentit expressa menció de les decisions dictades en els rotlles TSJC-439/15 i TSJC-17/13. Aquesta motivació és compartia pel Tribunal. En l'àmbit de les obligacions solidàries, cada deutor solidari ho és front al creditor "totum et totaliter", de tal manera que el creditor pot, a l'empara del "ius variadi" de que disposa, adreçar la demanda contra un sol dels deutors o tots ells. En aquest context, el recurs a la crida en garantia articulada per un deutor solidari encaminada a obtenir la intervenció provocada de l'altre codeutor solidari no citat a judici és estranya a la pròpia naturalesa de les obligacions solidàries i en aquest sentit ja ens hem pronunciat reiteradament entre altres en les Resolucions abans assenyalades.

Tampoc es pot admetre l'argument segons el qual el Sr. Espada havia assolit un acord amb el cedent en mèrits del qual aquest havia d'extingir totes les relacions laborals existents abans de que intervingués el traspàs efectiu. És tractaria aquest eventualment d'un pacte entre aquests, que en relació a la treballadora constitueix una clara "res inter alios acta" que per tant no la pot perjudicar. En la mateixa línia tampoc es pot admetre l'argument del recurrent segons el qual d'haver-se convingut que el cessionari havia de conservar els llocs de treball dels assalariats, aquesta circumstància necessàriament havia d'haver-se pactat per escrit. En efecte, pel que es refereix als contractes de treball, la regla resulta de l'article 11 abans indicat quin preveu la subrogació "ipso iure" del nou empresari en el lloc de l'anterior amb manteniment de tots els drets adquirits per part del treballador.

Finalment, al respecte de la menció que s'efectua a la resolució dictada per aquest Tribunal el 19-7-2017 (autes laborals 3000359/2016), la representació processal del Sr. Espada es limita a reproduir in extensó el Ier Fonament de dret. En aquest es conté la doctrina del Tribunal en quant a vigència, fonament i abast de la crida en garantia al Principat d'Andorra sense però que en cap moment el demandat justifiqui la relació entre aquesta decisió i el present supòsit de fet, el que per tant no pot justificar la seva pretensió revocatòria.

En atenció a tot el què ha estat exposat ha de rebutjar-se el recurs articulat.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Espada, contra l'Aute dictat per l'Hble. Sra. Batlle en data 25-07-2017, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.