Crida en garantia (7000290/2019)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000013/2020 ORIGEN: 7000290/2019 - 00

NIG: 5300515120190000070

PARTS:

Apel·lant : A SA

Procurador : Sra. Amorós

Advocat : Sra. Daza

Apel·lat : COMUNITAT PROPIETARIS B

Procurador : Sr. Coll

Advocat : Sr. Agullo

AUTE 128-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Codina

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per escrit de data 18-9-2019, la Sra. Barberá, actuant en qualitat de presidenta de la COMUNITAT DE PROPIETARIS B, formulava sol·licitud de mesura cautelar consistent en l'aturada de les obres que l'A SA efectuava en el terreny propietat de la seva representada.

Prèvia pràctica de la inspecció ocular en l'obra, per Aute de data 30-9- 2019 es decidia, entre altres extrems, l'atur parcial de l'obra limitada a la franja litigiosa que estava realitzant la demandada en el terreny situat a XXXX, amb l'adopció per part de la propietat de l'obra de les mesures necessàries per al seu assegurament.

Segon.- El dia 25-10-2019, la representació processal de la COMUNITAT DE PROPIETARIS B articulava demanda interdictal d'obra nova, sol·licitant que es dictés Sentència acordant l'atur definitiu de les obres que la demandada realitza a XXXX, únicament o de forma limitada a la franja de terreny litigiosa, corresponent aquesta a la parcel·la de terreny delimitada pels punts "ILMNEFGHI" d'una superfície de 49,76 m2, segons l'aixecament parcel·lari efectuat per l'enginyer tècnic en topografia Sr. Manzano, amb plànol adjunt a l'escrit de data 18-9-2019, el tot imposant les costes ocasionades a la contrapart.

Tercer.- Per escrit de data 31-10-2019, la representació processal de la mercantil A, SA formulava crida en garantia de la Sra. Amorós, tot i sol·licitant li fos notificada la pendència del procediment, donant-li trasllat de la demanda articulada per la COMUNITAT DE PROPIETARIS B, i citant-la i emplaçant-la per tal d'evacuar el tràmit de contesta a la demanda, tot i condemnant en tot cas la part demandant al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Quart.- Prèvia audiència de la comunitat de propietaris instant en relació a la petició de crida en garantia formulada, en data 25-11-2019 requeia Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la petició de crida en judici plantejada per l'A, SA, part defenent.

Segon.- Donar trasllat a la part defenent de l'escrit presentat en data 12 de novembre del 2019 per la part agent, als efectes escaients.

Tercer.- Una volta esdevingui ferma la present resolució, emplaçar els litigants per a evacuar el corresponent tràmit de contesta a la demanda.

Quart.- Imposar les costes processals dels presents autes a l'A, SA"

Cinquè.- Contra aquesta decisió s'alça la representació processal de la societat A, SA i mitjançant escrit de conclusions articulat en aquesta alçada el dia 9-3-2020 interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti nova resolució disposant l'estimació de la crida en garantia plantejada, imposant a la comunitat de propietaris demandant el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

La part apel·lada, s'oposa al triomf del recurs d'apel·lació articulat interessant l'íntegre confirmació de l'Aute recorregut.

Sisè.- Les parts han renunciat a la celebració del tràmit de vista oral en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El recurs d'apel·lació examinat s'origina pel rebuig de la crida en garantia de la Sra. Amorós que l'A, SA va articular, i el fonamenta en els motius de greuge següents.

Recorda que la Sra. Amorós havia venut a la societat A, SA el terreny que llinda amb l'edifici B en que es bastia un edifici per compte d'aquesta, considerant que la crida en garantia esdevenia en aquesta situació, un mitjà de comunicació judicial vàlid per a notificar a la venedora la demanda instada per un tercer. Referia que tots els requisits exigits per al triomf de la crida en garantia que plantejava es trobaven reunits i que la decisió adoptada per la jutgadora "a quo" consistent en fer dependre la crida en garantia de la voluntat del demandant d'ampliar la seva pretensió al cridat ja havia estat descartada per diferents resolucions d'aquesta Sala.

SEGON.- Hem pogut repetir de manera reiterada i constant (TSJC.- 123/14 de data 17-07-2014 o TSJC 453/14 del 23-07-2014) "que la crida en garantia constitueix una institució en ares de l'economia processal quan existeixin elements de connexió, derivats de la concurrència d'interessos jurídics i/o patrimonials, que justifiquin la intervenció en el procediment d'una tercera part. En aquest sentit, s'ha establert que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (TSJC.-320/13 de data 28-02-2014, TSJC.-055/13 de data 21-05-2013, i TSJC.-153/13 de data 17-12-2013).

"Dit això, aquesta possibilitat de ser cridat per evitar un plet posterior entre una part del primer litigi i un tercer en un altre litigi no significa que la part cridada en el primer pugui ser condemnada davant les pretensions de la part agent que no ha volgut en cap moment dirigir la seva demanda en contra del cridat. Aquest s'incorpora al procés a instància de la part demandada i ocupa també aquesta posició en el procés de manera formal però de manera material perquè qui determina l'acció i els seus destinataris dins el procés és la part agent i si aquesta no vol ampliar la seva demanda contra el cridat està plenament en el seu dret. No es pot oblidar que el procés civil es regeix pel principi dispositiu i d'aportació de part i això fa que el tercer cridat al procés no pugui convertir-se en demandat en sentit material i haver de suportar en el mateix litigi una condemna, ni parcial ni total en lloc del demandat que l'ha fet cridar". (Sentència de 27-10- 2015 (TSJC-124/15).

Quant als objectius de la crida en garantia, destacàvem en la mateixa resolució que aquesta institució pretenia "1) que el tercer (que) pugui tenir interès en defensar-se amb total plenitud i armes de les imputacions que el demandat li deriva; 2) que la decisió judicial sobre la responsabilitat del cridat encara que no pugui ser condemnat, pugui ser matèria de cosa jutjada en un plet posterior entre el cridant i el cridat; 3) que en litigi posterior -si s'arriba a interposar- no es pugui concloure de manera contradictòria amb el primer litigi i d'aquesta manera es reforça la seguretat jurídica.

A aquesta mateixa conclusió sobre els efectes i la funció de la crida en garantia han arribat els ordenaments jurídics del nostre entorn. Per tant, hem de concloure que la crida en garantia no permet la condemna ni l'absolució del cridat en el litigi encara que se'l consideri responsable o corresponsable dels efectes que ha denunciat la part agent i així es digui de manera expressa. Aquest pronunciament adquirirà categoria de cosa jutjada en un eventual plet posterior entre el cridant i el cridat, cosa que fàcilment podrà evitar el litigi posterior". I en sentit anàleg quan als efectes de la crida en garantia ens pronunciàvem en la Sentència de 27-2-2018 (TSJC-407/2017).

Tercer.- No és discuteix en aquesta alçada que la Sra. Amorós venia el dia 3- 3-2017 a la societat A, SA "tota aquella finca composta de era, corral i dues feixes contigües, coneguda amb el nom de Y i Z, situades al terme d'aquesta vila (Andorra la Vella), que confronten en conjunt a solixent, amb camí que va al obac: a migdia amb propietat de Casa 1, a ponent, amb propietat de de Casa 2; i al Nord, amb propietat de Casa 3". Tampoc es discuteix que una volta iniciada la demolició de la construcció bastida i excavació pròpia al procés constructiu iniciat per la societat recurrent, la societat A, SA articulava un interdicte d'obra nova en relació a una concreta franja de terreny (49 m2 aproximadament) de la parcel·la en que la part recurrent desenvolupava els treballs, mesura cautelar aquesta que era admesa per l'òrgan judicial d'instància.

En aquest context i en quant a l'admissió d'una crida en garantia, en l'Aute de 25-6-2020 (TSJC-240/19) recordàvem que "En el contracte de compravenda, entre les obligacions imposades al venedor es troba la de sanejament de la cosa objecte de la venda. Exercitades per un tercer que es consideri veritable amo de la cosa venuda les accions dominicals de que pugui gaudir per a la seva recuperació, el comprador demandat, cas de ser privat per sentència ferma de la cosa objecte de la venda (sigui total o parcialment), pot exercir contra el venedor les accions de sanejament per evicció sempre que s'hagi notificat a aquell la demanda d'evicció a instància del comprador (Digest 21, 2, 51-1), notificació aquesta que ha d'intervenir a través de la seva crida en garantia o "litisdenuntiatio" (TSJC-23/11)". No es pot negar que l'articulació d'un interdicte d'obra nova per part d'un tercer i la posterior aturada del procés constructiu iniciat suposen uns actes que inquieten els drets dominicals que al comprador corresponen en mèrits de la compravenda realitzada, i en tal context i encara que la Sentència que pugui recaure en el procés interdictal no disposi per naturalesa d'eficàcia de cosa jutjada, la crida en garantia del venedor plantejada suposa un mecanisme que permet de manera fidedigne assegurar al venedor, la comunicació de la pertorbació que l'adquirent experimenta als seus drets.

Finalment i al respecte de l'argumentació emprada per la jutgadora "a quo" per tal de rebutjar la crida en garantia plantejada, en l'Aute de 27-2-2020 (TSJC-197/2019) ja destacàvem que: "La crida en garantia no exhaureix els seus efectes a aquells supòsits en que la part demandant ampliï subjectivament la seva pretensió al tercer cridat com sembla sostenir-ho l'òrgan judicial d'instància. En realitat, la característica primigènia d'aquesta institució processal consistia en permetre a qui era part, en un procediment pendent respecte d'un objecte en relació al qual un tercer li devia garantia, cridar-lo per tal de permetre- li defensar-se espontàniament de les pretensions articulades sobre el bé en qüestió i alhora estendre-li els efectes de la cosa jutjada de la decisió que pugui recaure en aquell posterior que eventualment entre ells pugui intervenir. El supòsit de la compravenda amb la conseqüent garantia que els venedors han d'oferir als compradors esdevé l'exemple paradigmàtic de la utilitat de la crida en garantia".

Per tot l'exposat, i trobant-se reunits els requisits exigibles per al triomf de la crida en garantia articulada, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat revocant-se l'Aute dictat en la instància tot i disposant en el seu lloc la crida en garantia en el present judici de la Sra. Amorós, sense que resulti procedent, efectuar pronunciament quant a les costes ocasionades en la instància en tractar-se la crida en garantia plantejada d'una qüestió incidental al procediment.

Quart.- En relació a les costes judicials ocasionades en aquesta alçada, el triomf del recurs articulat comporta que no hagi de fer-se pronunciament al seu respecte.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de l'A, SA contra l'Aute de data 25-11-2019 que es revoca íntegrament disposant en el seu lloc, l'estimació de la crida en garantia articulada al respecte de la Sra. Amorós, sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-