Excepció dilatòria de manca de listisconcorci passiu necessari i crida en garantia (2000245/2019)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000322/2020 ORIGEN: 2000245/2019 - 00

NIG: 5300542120190000558

PARTS:

Apel·lant : Srs. Herrera i Roda

Advocat : Sra. Gálvez

Apel·lat : A Salas

Procurador : Sra. Zapata

Advocat : Sr. Sandoval

AUTE 112-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 23-4-2019, la representació processal de Salas formulava demanda contra els Srs. Herrera i Roda, sol·licitant que es dicti Sentència condemnant els darrers al pagament de l'import de 316.233.- EUR en concepte de liquidació del préstec hipotecari més els interessos de demora pactats (pacte cinquè) que hagi devengat l'esmentada quantitat a partir del dia 22 de gener del 2019, i els que esdevinguin a comptar d'aquella data fins l'efectiu pagament del ròssec deutor. I d'altra part la suma de 4.451,96.- EUR de descobert en el compte corrent dels demandats més els interessos bancaris que hagi devengat l'esmentada quantitat a comptar del 22-1-2019, data de la darrera liquidació i els que esdevinguin a partir d'aquella data i fins al total pagament del ròssec deutor, i les costes judicials i extrajudicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, fins execució total de Sentència.

Segon.- El dia 14-5-2019, la representació processal dels Srs. Herrera i Roda formulaven excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari i subsidiàriament crida en garantia de les societats mercantils B, ORG_0 i C, SA, a través de la qual sol·licitaven es dictés resolució acollint l'excepció plantejada, desestimant la demanda i fent expressa imposició a la contrària de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. En l'eventualitat en que l'excepció articulada resultés desestimada, interessa es tingui per formulada crida en garantia, suspenent el tràmit processal de contesta a la demanda i cridant a judici com a demandades a les societats indicades.

Tercer.- Practicats els mitjans de prova considerats necessaris i evacuats per les parts els seus respectius escrits de conclusions, en data 29-7-2020 requeia Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar l'excepció dilatòria de litisconsorci passiu necessari formulada per la representació processal dels Srs. Herrera i Roda mitjançant escrit de data 14 de maig del 2019.

Segon.- Desestimar la petició subsidiària de crida en garantia formulada per la representació processal dels Srs. Herrera i Roda mitjançant escrit de data 14 de maig del 2019.

Tercer.- Imposar les costes del procediment incidental als Srs. Srs. Herrera i Roda a acreditar en període d'execució de Sentència.

Quart.- Emplaçar a les parts a la Cúria de l'Hble. Batllia d'Andorra del proper dia 13 d'octubre de 2020 per la realització del tràmit de contesta a la demanda en el marc dels autes registrats amb el número 200085/2019".

Quart.- Contra aquesta resolució, els Srs. Herrera i Roda formulen recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions de data 22-1-2021 interessa la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova resolució acollint l'excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari que s'articulava amb caràcter principal i que en el cas que no s'estimi, s'apreciï la crida en garantia que amb caràcter subsidiari es plantejava, retrotraient les accions fins al moment de presentar la contesta a la demanda, entregant a les societats B, ORG_0 i C, SA còpia de la demanda tot i emplaçant-los per tal d'evacuar el tràmit assenyalat.

Cinquè.- la representació processal de Salas s'ha oposat al recurs articulat, interessant la seva íntegre desestimació amb imposició al recurrent de les costes ocasionades per la seva substanciació.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En la demanda articulada Salas denuncia l'incompliment dels Srs. Herrera i Roda al respecte de l'obligació de satisfer puntualment les quotes derivades del préstec amb garantia hipotecària subscrit en data 28-2-2012 amb C, SA, tanmateix també reclama la condemna dels demandats a alçada del ròssec deutor que presenta el compte corrent del que són titulars.

Els Srs. Herrera i Roda, sense contestar el fons de la demanda articularen excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari. Consideren que la participació en el present litigi de les societats B, ORG_0 (promotora i venedora de l'immoble sobre el que s'establia la garantia hipotecària descrita en la demanda) i C, SA (entitat de crèdit que havia concedit inicialment el finançament necessari) resultava imprescindible. Sustenten amb aquesta finalitat, que el 28-2-2012 havien adquirit de B, ORG_0 una unitat immobiliària radicada a Canillo amb el seu traster i plaça d'aparcament atorgant en la mateixa data un préstec hipotecari per al seu finançament prop de C, ORG_0. Referia que la societat venedora era l'encarregada de la gestió d'actius immobiliaris de C, SA i que en aquesta condició va ser la promotora de l'edifici en que es comprenia la unitat immobiliària adquirida. Afegia que pocs mesos després de la perfecció de la compravenda, començaren a aparèixer humitats importants a les parets de l'habitatge, i que malgrat la societat venedora efectuà petites intervencions, les humitats no van desaparèixer fins al punt que en l'actualitat, la unitat immobiliària adquirida era inhabitable, i ho justifiquen a través d'un dictamen tècnic realitzat per un arquitecte de part (folis 127 i ss de la peça relativa a l'incident dilatori incoat), que constitueix un principi de prova que corrobora indiciàriament les seves indicacions. Així mateix també justifiquen que el dia 10-5-2019 havien presentat una petició de citació a judici contra la societat venedora (foli 201) en que s'anuncia la interposició d'un procediment contra B, ORG_0 en demanda de nul·litat de ple dret d'escriptura de compravenda de béns immobles, danys i perjudicis i altres accions que es considerin escaients.

En aquest context i a la vista que la propietat de l'immoble no havia estat traspassada a Salas, considera que la intervenció en el present judici tant de B, ORG_0 com de la societat C, SA que havia concedit, a l'origen, el préstec era necessària. Subsidiàriament i en l'eventualitat que l'excepció articulada no resultés apreciada interessava la crida en garantia de les societats indicades.

L'Aute dictat pel Tribunal de Batlles desestima tant l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari com la crida en garantia de les societats de constant referència, i és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent amb fonament als següents motius de recurs.

Segon.- Exposició dels motius de recurs:

Insisteix en que la manca de participació en el present judici de B, ORG_0 i C, SA els ocasionava indefensió i no els permetia defensar-se adequadament. Afegia tanmateix que aquestes societats tenien un interès legítim en el present litigi atès que podien veure's afectades pel resultat de la Sentència que aquí pogués recaure, recordant que havia iniciat un judici contra B, ORG_0 quin resultat afectaria directament el present procediment doncs en el cas que es pogués declarar que la vivenda era inhabitable, la garantia hipotecària que executaria Salas intervindria al respecte d'un bé amb valor nul.

Mantenia tanmateix que els vicis ocults existents en la unitat immobiliària adquirida afectaven l'objecte del contracte de préstec i la compravenda i que a través de les proves practicades en el procediment incidental havien acreditat els vicis que existien en l'immoble adquirit i la seva inhabitabilitat. Mantenien que es trobaven en una situació econòmica delicada que era atribuïble a l'estat de l'habitatge així com a la nota del F de 10-3-2015, que va comportar que C, SA es veiés impedida de rebre qualsevol tipus d'ingrés per tal de fer front a les quotes dels préstecs i crèdits. Referia que abans de la intervenció de C, i atesa la inhabitabilitat de l'immoble adquirit i la relació existent entre entitat de crèdit i societat venedora, C, SA havia suspès les obligacions de reemborsament dels prestataris, de tal manera que la participació d'aquestes dues societats esdevenia imperativa. Considera que el fet de no acollir l'excepció articulada obligava el Tribunal a prendre una decisió que resultaria contradictòria i que seria adoptada sense prendre en compte tots els arguments i les parts que han intervingut.

Considera per tant que l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari que havia articulat o subsidiàriament la crida en garantia plantejada havia de ser acollida, seguint la doctrina de la Sala. El seu acolliment permetria dirimir les responsabilitats entre tots els intervinents a la vista de les circumstàncies que envolten el contracte de compravenda i el de préstec amb garantia hipotecària i endemés permetria estalviar una eventual acció en repetició que una Sentència condemnatòria dictada en contra dels recurrents comportaria, atès que es veurien abocades a repetir contra B, ORG_0 i C, SA.

Tercer.- Inadmissibilitat del recurs articulat en relació a l'excepció dilatòria de litisconsorci passiu necessari:

La pretensió principal articulada pels recurrents consistia en una excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari i aquesta ha estat rebutjada per l'Aute del Tribunal de Batlles de data 29-7-2020 avui recorregut. En aquest context, La doctrina d'aquesta Sala (cfr. ATSJA de 30-6-2004, 15-11-2001, 18-12-2001 i més recentment Aute de 29-5-2018 TSJC-190/2018) és reiterada en el sentit d'entendre que l'apel·lació sols es permesa front a les resolucions dictades quan impedeixin la continuació del procediment com resulta de les previsions de l'art. 17 de l'Annex II del Decret de 4-2-1986 ("els autes recaiguts en les qüestions incidentals a que es refereix l'article 4 d'aquest Decret podran ser objecte de recurs d'apel·lació únicament quan la resolució recaiguda impossibiliti la continuació del procediment").

Això no vol dir que l'Aute dictat per l'òrgan judicial d'instància no pugui ser susceptible de recurs d'apel·lació: aquesta Sala ja ha pogut precisar (cfr. Sentència de 17-03-2005 recull número 2458 a la que es remet l'Aute 46- 2020 de 27-2-2020 rotlle TSJC-32/2020): "resta, en darrer lloc, procedir a l'anàlisi de la pretensió subsidiària de la part defenent i recurrent. En efecte, la part defenent va interposar recurs d'apel·lació contra l'Aute, de data 13-10-2000, que refusava les excepcions per ella plantejada i per Providència, de data 27-10- 2000, no es va acceptar a tràmit el recurs interposat. L'actuació del Batlle fou adequada i correcta, tota vegada que l'article 4 del decret de 4 de febrer de 1986, en el seu annex II estableix que el procediment abreujat és l'aplicable a les pretensions incidentals en tots els assumptes civil i l'article 17 limita l'apel·lació dels Autes que resolen qüestions incidentals a aquells casos on la resolució recaiguda impedeixi la continuació del procés. Per això, en aquell moment el recurs fou no acceptat a tràmit de forma adequada, però res impedia que, finalitzat el procés principal, pogués la part defenent que no havia pogut apel·lar l'Aute autònomament, apel·lar després l'Aute, conjuntament amb la sentència definitiva, sempre que hagués estat objecte de protesta prèvia, com ja va asseverar aquesta Sala en la seva sentència de data 15-11-2001 ("El legislador andorrà no ha volgut que els incidents rebutjats pels Batlles i que per tant no impedeixen la continuació del procediment tinguin un recurs d'apel·lació autònom amb el qual es retardaria la tramitació de l'assumpte principal. Però això no vol dir que aquell aute no apel·lable autònomament, no pugui ser revisat pel Tribunal Superior prèvia protesta quan es va dictar, si se'l fa després objecte de recurs d'apel·lació juntament amb la sentència de l'assumpte principal. Solució respectuosa amb els usos i costums del país dels quals se'n fa ressò la sentència del Tribunal Constitucional andorrà de 27 de febrer de 1996 com ja esmentàrem en l'aute de 11 de març de 1999 i segons els quals tota resolució dictada en primera instància per un Batlle pot ser objecte de recurs per davant d'un òrgan jurisdiccional superior").

Les anteriors precisions esdevenen traslladables al supòsit que s'examina: la desestimació de l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari articulada pel Tribunal de Batlles, no esdevé apel·lable de manera autònoma sinó que només podrà ser objecte de recurs, prèvia articulació de la protesta corresponent, juntament amb la Sentència definitiva que posi fi en la instància a la controvèrsia suscitada.

El primer motiu del recurs haurà per via de conseqüència de ser rebutjat.

Quart.- Pel que respecta a la crida en garantia que s'articula amb caràcter subsidiari, la Sala s'ha pogut pronunciar repetidament al seu respecte. En l'Aute de 30-11-2020 (TSJC.-13/2020), recopilant diferents pronunciaments adoptats destacàvem: "Hem pogut repetir de manera reiterada i constant (TSJC.- 123/14 de data 17-07-2014 o TSJC 453/14 del 23- 07-2014) "que la crida en garantia constitueix una institució en ares de l'economia processal quan existeixin elements de connexió, derivats de la concurrència d'interessos juridics i/o patrimonials, que justifiquin la intervenció en el procediment d'una tercera part. En aquest sentit, s'ha establert que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (TSJC.-320/13 de data 28-02-2014, TSJC.-055/13 de data 21-05-2013, i TSJC.-153/13 de data 17-12-2013).

"Dit això, aquesta possibilitat de ser cridat per evitar un plet posterior entre una part del primer litigi i un tercer en un altre litigi no significa que la part cridada en el primer pugui ser condemnada davant les pretensions de la part agent que no ha volgut en cap moment dirigir la seva demanda en contra del cridat. Aquest s'incorpora al procés a instància de la part demandada i ocupa també aquesta posició en el procés de manera formal però de manera material perquè qui determina l'acció i els seus destinataris dins el procés és la part agent i si aquesta no vol ampliar la seva demanda contra el cridat està plenament en el seu dret. No es pot oblidar que el procés civil es regeix pel principi dispositiu i d'aportació de part i això fa que el tercer cridat al procés no pugui convertir-se en demandat en sentit material i haver de suportar en el mateix litigi una condemna, ni parcial ni total en lloc del demandat que l'ha fet cridar". (Sentència de 27-10- 2015 (TSJC-124/15).

Quant als objectius de la crida en garantia, destacàvem en la mateixa resolució que aquesta institució pretenia "1) que el tercer (que) pugui tenir interès en defensar-se amb total plenitud i armes de les imputacions que el demandat li deriva; 2) que la decisió judicial sobre la responsabilitat del cridat encara que no pugui ser condemnat, pugui ser matèria de cosa jutjada en un plet posterior entre el cridant i el cridat; 3) que en litigi posterior -si s'arriba a interposar- no es pugui concloure de manera contradictòria amb el primer litigi i d'aquesta manera es reforça la seguretat juridica.

A aquesta mateixa conclusió sobre els efectes i la funció de la crida en garantia han arribat els ordenaments juridics del nostre entorn. Per tant, hem de concloure que la crida en garantia no permet la condemna ni l'absolució del cridat en el litigi encara que se'l consideri responsable o corresponsable dels efectes que ha denunciat la part agent i aixi es digui de manera expressa. Aquest pronunciament adquirirà categoria de cosa jutjada en un eventual plet posterior entre el cridant i el cridat, cosa que fàcilment podrà evitar el litigi posterior". I en sentit anàleg quan als efectes de la crida en garantia ens pronunciàvem en la Sentència de 27-2-2018 (TSJC-407/2017)".

De les actuacions practicades s'infereix que en data 28-2-2012 B, ORG_0 venia als Srs. Herrera i Roda les unitats immobiliàries H2 (apartament), P-17 (plaça d'aparcament) i T-33 (traster) de l'edifici E I situat a la partida de E de Canillo pel preu de 308.536,73.- EUR. En la mateixa data i davant del mateix Notari, C, SA concedia als compradors, un préstec per import de 312.000.- EUR constituint en garantia de les obligacions dels prestataris, una hipoteca sobre les unitats immobiliàries adquirides prèviament.

Els recurrents justifiquen que l'apartament adquirit presentava unes patologies per infiltracions d'aigües. Tanmateix sostenen que aquestes eren de tal rellevància que la unitat immobiliària adquirida era inhabitable, i ho justifiquen a través d'un dictamen tècnic realitzat per un arquitecte de part (folis 127 i ss de la peça relativa a l'incident dilatori incoat), que constitueix un principi de prova que corrobora indiciàriament les seves indicacions. Així mateix també justifiquen que el dia 10-5-2019 havien presentat una petició de citació a judici contra la societat venedora (foli 201) en que s'anuncia la interposició d'un procediment contra B, ORG_0 en demanda de nul·litat de ple dret d'escriptura de compravenda de béns immobles, danys i perjudicis i altres accions que es considerin escaients.

Realitzades les anteriors precisions és innegable que malgrat el contracte de préstec amb garantia hipotecària hagués estat atorgat en ocasió de la compravenda per part dels avui recurrents de la unitat immobiliària de la seva titularitat, ens trobem davant de dos negocis jurídics de naturalesa diversa i respectivament autònoms de manera que la resolució que en un pugui recaure no produirà directament cap mena d'efecte en l'altre. Fins i tot com ho sustenta la part recurrent si en el procediment judicial iniciat en que es persegueix la nul·litat radical de la compravenda per raó de la inhabilitat de l'habitatge adquirit, aquesta decisió no comportarà, a priori, cap conseqüència directa sobre el contracte de préstec o els intervinents en el mateix atès que el seu objecte resulta diferent i això malgrat l'atorgament d'aquest darrer possibilités a la pràctica la compravenda, i la resolució que aquí pugui recaure passarà exclusivament per verificar la realitat de l'incompliment invocat en la demanda als deutors al respecte de les obligacions de pagament assumides.

Malgrat el que acabem d'exposar però, el pronunciament que aquí s'adoptarà pot produir uns efectes reflexes en el procediment seguit contra la societat venedora a partir del moment en què al marge de la nul·litat radical de la compravenda i la restitució reciproca de les prestacions, es pretén la condemna de la venedora a satisfer els danys i perjudicis patits pels adquirents, entre els quals s'inclouen les despeses, interessos i comissions pagades en relació a la hipoteca concertada per a finançar l'operació projectada. En aquesta eventualitat, la crida en garantia articulada al respecte de B, ORG_0 haurà de prosperar, el tot per tal de donar-li l'oportunitat de participar en el present litigi en que s'establirà definitivament la responsabilitat dels prestataris en relació al contracte de préstec, que en definitiva els recurrents pretenen repetir a la mercantil venedora, el tot amb els efectes propis de la cosa jutjada que la decisió aquí assolida pugui tenir en relació al quantum econòmic que s'adopti en aquell.

Solució diferent però mereix la sol·licitud articulada en relació a C, SA. En efecte, els negocis jurídics que aquesta mantenia amb els recurrents han estat traspassats a Salas per l'Acord de l'AREB esmentat, i en conseqüència serà aquesta darrera l'exclusiva responsable de totes les vicissituds que puguin sorgir al tomb dels contractes de préstec i de compte corrent atorgats.

Cinquè.- En atenció a tot l'exposat, escaurà estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat revocant l'Aute dictat pel Tribunal de Batlles i disposant en el seu lloc la crida en garantia de la societat B, ORG_0 per tal de donar-li l'oportunitat de participar en el present litigi, tot i confirmant per la resta la seva part decisòria.

Sisè.- A la vista del triomf parcial del recurs articulat, no escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat pels Srs. Herrera i Roda contra l'Aute del Tribunal de Batlles de data 29-7-2020 que es revoca exclusivament en el sentit d'acordar la crida en garantia de la societat B, ORG_0, confirmant per la resta la seva part dispositiva. No escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat pels Srs. Herrera i Roda contra l'Aute del Tribunal de Batlles de data 29-7-2020 que es revoca exclusivament en el sentit d'acordar la crida en garantia de la societat B, ORG_0, confirmant per la resta la seva part dispositiva. No escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.