Memòria d'activitats AFA 2025

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 1 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 www.afa.ad

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 2 AUTORITAT FINANCERA ANDORRANA C. Bonaventura Armengol, 10 · Ed. Montclar, bloc 2, 4a planta AD500 Andorra la Vella · Principat d’Andorra Tel. (+376) 80 88 98 · www.afa.ad Publicat per: Autoritat Financera Andorrana © Autoritat Financera Andorrana No s’autoritza la transformació, modificació o còpia parcial o total de cap dels continguts. Dipòsit legal: AND.726-2026 ISBN: 978-99920-3-660-0

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 3 ÍNDEX CARTA DEL PRESIDENT 01 RESUM EXECUTIU 02 PRIORITATS D’ACTUACIÓ PER AL PERÍODE 2026-2029 05 SUPERVISIÓ MACROPRUDENCIAL 06 3.2. Objectius de l’AFA 17 SUPERVISIÓ MICROPRUDENCIAL 07 Llicències i canvis en l’estructura del sistema financer Autoritzacions de l’alta direcció, de les funcions de control, i altres autoritzacions i registres Autoritzacions d’Organismes d’Inversió Col·lectiva Altres comunicacions de les entitats asseguradores i reasseguradores CONDUCTA FINANCERA 08 8.1. Protecció de l’inversor 8.2. Educació financera 8.3. Reclamacions 8.4. Consultes 8.5. Advertències 46 51 67 GOVERN I FUNCIONAMENT DE L’AFA 03 12 9 6 45 50 66 3.1. Òrgans de Govern 14 Consell d’Administració de l’AFA 14 Direcció General de l’AFA 16 3.3. Funcions de l’AFA Funcions en tant que autoritat competent nacional Funcions en tant que Banc Central en funcions Altres funcions atorgades per llei 18 18 20 21 3.5. Pressupost Ingressos Despeses Resultat pressupostari 29 29 30 31 EL SISTEMA FINANCER DEL PRINCIPAT D’ANDORRA 04 Àmbit del sistema financer Principals xifres de les entitats operatives del sistema financer Presència internacional de les entitats bancàries andorranes Indicadors de solidesa financera del sector bancari a 31 de desembre de 2025 Principals xifres del sector de les assegurances i reassegurances 32 33 34 36 36 38 3.4. Recursos Humans Organigrama L’equip Nombre d’empleats Formació 26 26 27 27 28 42 6.1. Instruments macroprudencials 6.2. Actuacions i seguiment durant el 2025 47 53 67 68 69 70 60 47 53 60 48 57 65 47 54 63 48 57 47 54 65 49 58 49 49 Coixí de conservació de capital (CCoB) Coixí anticíclic de capital (CCyB) Entitats d’importància sistèmica (EIS) Coixí de risc sistèmic (SRB) Requeriment combinat de coixins de capital Mesures vinculades amb el prestatari Mesures vinculades amb la liquiditat Valoració global 7.1. Examen de supervisió del 2025 7.2. Supervisió d’entitats Context Organització de la supervisió – procés de revisió i avaluació supervisores (PRAS) Supervisió off-site Supervisió in situ Supervisió en base consolidada Reporting 7.3. Autoritzacions i registres

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 4 ÍNDEX AUDITORS EXTERNS DEL SECTOR FINANCER 11 76 COMUNICACIÓ DE POTENCIALS INFRACCIONS (whistleblowing) 09 71 10.1. Marc general i context

internacional SUPERVISIÓ D’ACTIUS DIGITALS 10 10.2. Composició i evolució del sector 10.3. Orientació supervisora Participants o actors relacionats amb els actius digitals Veedors digitals 74 73 74 75 74 75 FUNCIONS DE L’AFA RESPECTE A L’EURO 12 12.1. Context i marc normatiu 79 78 79 81 80 81 12.2. Supervisió Recopilació, anàlisi i evolució de monedes i bitllets presumptament falsificats Inspeccions in situ a màquines de monedes d’euro i màquines de bitllets d’euro Formació al personal responsable de la manipulació de bitllets i/o monedes AVISOS, EXPEDIENTS SANCIONADORS I SANCIONS 13 Cessació de pagaments i fallida d’Assegurances Generals, SA 82 84 COOPERACIÓ NACIONAL 14 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera

d’Andorra (UIFAND) 86 85 87 87 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional Comissió Gestora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) Comissió Gestora del Sistema Andorrà de Garantia d’Inversions (SAGI) Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme (CPP) Consell Andorrà d’Estadística (CAE) Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació (CGFRJ) Comitè Tècnic de les NIIF Comissió de Ciberseguretat Comissió Gestora de les Reserves Internacionals del Principat d’Andorra Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra 14.4. Ministeri Fiscal 14.5. Cos de Policia d’Andorra 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional 87 88 88 89 96 89 92 90 93 91 93 96 94 97 94 95 Amb autoritats i organismes nacionals Amb el sector privat LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL DE LA MISSIÓ DE L’AFA 15 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues 99 98 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 101 103 101 104 104 105 Organització Internacional de Comissions de Valors Associació Internacional de Supervisors d’Assegurances Institut Francòfon de la Regulació Financera Grup de Supervisors de Centres Financers Internacionals Network for Greening the Financial System

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 5 ÍNDEX Comunicats tècnics emesos durant el 2025 REGULACIÓ 16 16.1. Acord Monetari 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari Prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme Solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió Recuperació i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió Protecció de l’inversor Mitjans de pagament Dades estadístiques simplificades al Banc Central Europeu Sancions internacionals Assegurances Seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF) Auditoria de comptes Glossari d’abreviacions Comptes anuals consolidats del sector bancari Comptes anuals de les entitats financeres d’inversió Comptes anuals de les societats gestores d’OIC ANNEX 2 – Comunicats tècnics 113 119 125 127 135 112 114 115 116 117 119 118 120 119 121 122 123 127 135 129 132 ANNEX 1 – Dades financeres agregades del sector financer 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i

conferències internacionals del sector financer 106 108 111 107 110 110 106 108 111 Comissió Europea Banc Central Europeu Fons Monetari Internacional Reunió institucional amb el Banco de España Altres fòrums internacionals Jornades d’Assessorament Financer d’EFPA Espanya

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 6 01 Carta del President

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 7 L’Autoritat Financera Andorrana és un estament d’es­ tat fonamental pel Principat, donat tant pel rellevant pes econòmic del sector financer com per la impor­ tància del seu bon funcionament pel conjunt de sec­ tors de l’economia andorrana. En aquest sentit, la Memòria d’Activitats permet explicar les principals accions dutes a terme per l’autoritat financera, en tots els seus àmbits, i també així complir amb el deure de transparència d’una entitat d’aquesta rellevància pel correcte funcionament del País, acostant a tots els ciutadans la funció i accions de l’AFA. Aquest exercici 2025, any en que ha començat el meu mandat, ha estat marcat per un comportament sòlid de l’economia andorrana, que ha registrat un creixe­ ment real del seu producte interior brut del 3,9%, con­ solidant així una tendència de creixement consolidat post pandèmia. El conjunt del sector financer ha con­ tribuït, amb les activitats bancàries, asseguradores i de serveis d’inversió, que han registrat unes sòlides dades operatives i econòmiques, a generar aquest context econòmic favorable. Durant l’exercici 2025, el Banc Central Europeu (BCE) ha consolidat la normalització de la seva política mo­ netària, situant el tipus de la facilitat de dipòsit en el 2,00% (tipus d’interès de gran importància per les nostres reserves internacionals) després d’una sèrie de retallades que han permès estabilitzar la inflació a l’entorn de l’objectiu simètric del 2%. Paral·lelament, en l’àmbit de la supervisió bancària, el BCE ha reforçat el seguiment dels riscos de crèdit i de tipus d’interès, així com de la qualitat dels actius i la governança in­ terna de les entitats bancàries. Tanmateix, el context geopolític es manté marcat per una incertesa creixent amb la continuïtat de la invasió de Rússia a Ucraïna i el conflicte a l’Orient Mitjà que afecten els costos dels recursos energètics. La revisió completa de la política duanera dels EUA pot impactar durablement el comerç internacional afectant els creixements de les economies de la zona Euro que de retruc poden tenir un impacte en Andorra. Aquests diferents esde­ veniments i la seva manca de predictibilitat fan que el sector financer hagi de ser especialment prudent i continuar incrementant la seva resiliència. En l’àmbit normatiu, aquest 2025 ha vist promulgada la Llei sobre el contracte d’assegurances, una norma molt rellevant per sector que segueix amb la seva homologació internacional. Addicionalment, durant aquest exercici l’AFA ha emès 19 comunicats tècnics en els diferents àmbits de la seva actuació. Des del punt de vista econòmic i financer, l’AFA ha de­ mostrat un cop més la seva autonomia financera amb uns ingressos que, el 2025, han pujat un +7,98% i un increment de les despeses corrents d’un +7,21%. Un fet destacat d’aquest any ha sigut l’actualització de les prioritats supervisores, establint-les per al període 2026-2029 tenint en compte els factors de risc i les oportunitats dels propers anys per al sector financer andorrà. Així, l’AFA ha definit quatre àrees que foca­ litzaran la seva activitat supervisora pels propers tres exercicis: Carta del President

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 8 En primer lloc, reforçar la resiliència financera i la gestió del risc macroprudencial, mitjançant el seguiment dels mecanismes de liquiditat (incloent l’evolució del marc de prestador de darrera instància en línia amb els canvis del Banc Central Europeu), una supervisió re­ forçada dels riscos de crèdit i de mercat, i una atenció especial a les concentracions secto­ rials i de contrapart. La memòria detalla, en el seu apartat de supervisió microprudencial i de supervisió d’actius digitals, les 14 inspeccions in situ efectuades en l’exercici 2025, incloent-ne d’específiques per cadascuna de les tres grans tipologies d’entitat supervisada: nou en entitats bancàries, tres en companyies asseguradores, una en entitats financeres d’inversió i una en participants en la representació digital d’actius. Les temàtiques més destacades de les inspeccions in situ del 2025 estan en l’àmbit del risc immobiliari, de la qualitat de la dada reportada al supervisor, i de prestació dels serveis d’inversió en el major interès dels clients. En l’àmbit del les aprovacions administratives, es re­ marcable que l’AFA ha autoritzat o inscrit 288 tràmits, destacant les vinculades a les funcions de control i l’alta direcció (49 actes) i a auditors externs (39 ac­ tes). En l’àmbit de la seva funció de supervisor conductual, l’AFA ha rebut i gestionat 31 reclamacions, princi­ palment vinculades a la cobertura i gestió de pòlis­ ses d’assegurances. El principal canal de recepció d’aquestes reclamacions continua sent la pàgina web de l’AFA amb 14 reclamacions, però amb un in­ crement rellevant de les arribades mitjançant correu electrònic (12). Un any més, m’agradaria posar en valor la important tasca de cooperació formal amb altres entitats del Principat, incloent el Govern d’Andorra, la UIFAND, el Cos de Policia, Justícia, Fiscalia, Departament d’Es­ tadística, l’AREB, l’ANC-AD, la Cambra de saigs, l’ABA, l’ARADA, Adefi, Andorra Telecom i la Universitat d’An­ dorra. L’abast de les nostres respectives responsabili­ tats és impensable sense aquesta bona coordinació i cooperació entre nosaltres. En segon lloc, aprofundir en la convergència amb els estàndards internacionals, impul­ sant, de manera voluntària, l’avaluació d’An­ dorra en el marc del Programa d’Avaluació del Sector Financer (FSAP) de l’FMI. En el mateix sentit, s’ha continuat enfortint la supervisió del sector assegurador i col·laborant en la transposició de les disposicions vinculades a l’Acord Monetari amb la Unió Europea. En tercer lloc, reforçar la resiliència opera­ cional i digital, avaluant la capacitat de les entitats per garantir la continuïtat operativa davant incidents cibernètics i valorant sis­ temàticament els riscos operacionals, inclo­ sos els derivats de la dependència de tercers proveïdors. Finalment, vetllar per la governança interna, la sostenibilitat dels models de negoci i la pro­ tecció del consumidor, reforçant les exigèn­ cies de tracte just i transparència envers els clients i promovent una evolució del sector cap a pràctiques alhora innovadores i soste­ nibles, en coherència amb les tendències re­ gulatòries europees. 01 03 02 04 Finalment, en un context marcat per la creixent in­ ternacionalització de l’activitat financera andorrana i en què la cooperació internacional entre autoritats supervisores esdevé una necessitat ineludible, voldria destacar la consolidació de l’AFA tant com a interlo­ cutor de referència i homòleg dels supervisors eu­ ropeus, com també com a referència de la solidesa institucional i de la bona governança del conjunt del sector financer andorrà. Gràcies, en nom meu i de la resta dels membres del Consell d’Administració, per la bona feina tant quan­ titativa com qualitativa de tot l’equip de l’AFA. Un any més, l’equip conformat per 29 professionals, amb ri­ gor i voluntat de servei públic, acompanyen el desen­ volupament del sector financer i de la societat ando­ rrana en un món cada cop més complex. Cordialment, Eric Jover Comas President

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 9 02 Resum Executiu 2025

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 10 Un nou cicle supervisor, amb reforç de la resiliència, la cooperació i la protecció dels clients L’AFA EN XIFRES 01 02 03 04 Durant el 2025, l’AFA ha continuat consolidant la seva activitat supervisora i reguladora, alhora que ha definit les prioritats del nou cicle 2026-2029. L’exercici ha estat marcat pel seguiment de la soli­ desa del sistema financer andorrà, l’adaptació nor­ mativa als estàndards europeus i internacionals, la supervisió dels nous riscos digitals i el reforç de la protecció dels clients i inversors. 9 bancàries, 1 financera, 3 entitats que manegen efectiu i 1 participant en la representació digital d’actius. Desenvolupament i aplicació del marc regulador. 19 dones i 10 homes. Actualització reguladora, supervi­ sió, actius digitals i idiomes. Principalment sobre assegurances i cancel·lació o obertura de comptes. 43 amb UIFAND i 39 amb el Cos de Policia. Creació, alta direcció, funcions de control i altres actes administratius. Atenció a usuaris, entitats i públic en general, en diversos àmbits 14 19 29 711 31 82 335 163 inspeccions in situ comunicats tècnics professionals Resiliència financera i gestió de riscos macro­ prudencials Alineació regulatòria i su­ pervisora amb estàndards internacionals Resiliència operacio­ nal i riscos digitals Governança, models sostenibles i protecció dels clients hores de formació reclamacions gestionades actuacions amb UIFAND i Policia actes autoritzats o inscrits consultes ateses Prioritats d’actuació 2026–2029

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 11 Un sistema financer sòlid i resilient Principals indicadors del sector bancari a 31 de desembre de 2025 El sector bancari andorrà ha continuat mostrant una evolució fa­ vorable durant el 2025, consolidant la seva solidesa en un entorn econòmic i geopolític internacional encara complex. L’increment del volum de negoci i dels recursos gestionats, juntament amb uns nivells elevats de capitalització i liquiditat i una baixa morosi­ tat, reforcen la capacitat de resiliència del sistema financer. Principals indicadors del sector bancari a nivell consolidat +20,7% respecte del 2024 Per sobre del llindar del 15% Dels quals 1.243 a Andorra i 1.668 a l’estranger Àmpliament per sobre del re­ queriment regulador del 100% 109.529M€ 17,51% 2.911 257,5% recursos gestionats consolidats ràtio de solvència CET1 empleats totals ràtio de liquiditat LCR 01 02 03 04 Definició de prioritats centrades en riscos financers, resiliència operacional, riscos digi­ tals i protecció del client. Posada en funcionament d’ABACUS Regulator 3 per ac­ tualitzar els requisits d’informació i millorar la qualitat de la dada. Implementació d’una nova oficina virtual i avanç en la nova eina de gestió documental per millorar l’organitza­ ció, la traçabilitat, la conservació i l’accés segur a la do­ cumentació. Adaptació del marc normatiu als estàndards in­ ternacionals i europeus amb el Decret 352/2025 del 8-10-2025. Conveni amb la Banque de France i reforç de la coopera­ ció nacional i internacional. Principals fites i eixos de treball del 2025 Nou cicle supervisor 2026-2029 Digitalització supervisora i transformació interna Solvència i regulació bancària Educació financera i cooperació 11

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 12 03 Govern i funcionament de l’AFA 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 13 La funció supervisora de l’AFA es duu a terme mi­ tjançant un model integrat que abasta les entitats bancàries, les entitats no bancàries de crèdit especia­ litzat, les entitats de serveis d’inversió, els proveïdors de serveis de pagament i les entitats d’assegurances i reassegurances. Addicionalment, també exerceix com a autoritat competent i supervisora dels partici­ pants en la representació digital d’actius. L’AFA és una entitat de dret públic amb patrimoni pro­ pi, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar públicament i privada, amb independència de l’Admi­ nistració general, per desenvolupar les funcions que li són atribuïdes d’acord amb el que s’estableix a la legislació vigent. Tal com s’estableix a l’article 23 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana (Llei 10/2013), l’AFA es finança amb els ingressos derivats de l’explotació del seu patrimoni i amb el cobrament de taxes o contraprestacions en el marc de l’exercici de les seves funcions. Subsidiàriament i en cas de ser necessari, es podria finançar mitjançant subvencions consignades al pressupost de l’Administració General de l’Estat. D’altra banda, tal com s’estableix a l’article 24 de la Llei 10/2013, l’AFA administra els seus recursos pro­ pis amb total independència de l’Administració ge­ neral, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència, i valorant, en cada cas, les circumstàncies dels mercats financers. Govern i funcionament de l’AFA L’Autoritat Financera Andorrana (AFA) és el supervisor i regulador del sector financer andorrà, amb plena ca­ pacitat d’actuació i un model de finançament indepen­ dent de l’Administració Pública, de la qual no rep cap mena de transferència financera. 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 14 3.1. Òrgans de Govern Els òrgans de govern de l’AFA són el Consell d’Administració i la Direcció General. 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost Consell d’Administració de l’AFA El Consell d’Administració es compon de quatre a sis membres, dels quals un President, un Vice­ president i de dos a quatre Vocals. El Director General de l’AFA forma part d’ofici del Consell d’Administració, amb veu però sense vot. Els càrrecs de President, Vicepresident i Vocal del Consell d’Administració tenen durada de sis anys. Una mateixa persona pot ser nomenada com a membre del Consell d’Administració de l’AFA com a màxim per a dos mandats consecu­ tius o tres mandats alterns. Durant l’any 2025, el Consell d’Administració de l’AFA ha estat compost per: El senyor Jover va liderar la constitució de les re­ serves internacionals del Principat d’Andorra així com la creació el mecanisme de prestador d’última instància per a les entitats bancàries andorranes, durant el seu mandat com a Ministre de Finances i Portaveu del Govern d’Andorra del 2019 al 2023. La seva experiència en l’àmbit financer inclou també la reestructuració del deute sobirà andorrà diversi­ ficant les seves fonts i allargant-ne el venciment. Entre el 2015 i el 2019, el senyor Jover va exercir de Ministre d’Educació i Ensenyament Superior. An­ teriorment, havia ocupat la direcció de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra i de la Fundació Privada de l’Observatori de la Sosteni­ bilitat d’Andorra. Actualment és director estratègic d’una empresa privada al Principat amb activitats internacionals. El senyor Jover és Doctor en Quími­ ca Ambiental per la Universitat de Barcelona i ha realitzat tasques d’investigació en diferents centres universitaris. El senyor Aouraghe és diplomat en ciències em­ presarials. Compta amb una àmplia experiència en assessorament empresarial en diferents àrees com l’organització, els processos d’inversió, la reestruc­ turació, la comptabilitat i la fiscalitat, entre d’altres. A més de la seva experiència en diversos sectors privats, ha prestat assessorament també en l’àmbit de les finances públiques i a nivell pressupostari del Principat d’Andorra. President Vicepresident Eric Jover Comas Maanan Aouraghe Bendada des del 24 de gener de 2025

15 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost El senyor Capella és actuari i ha desenvolupat una àmplia expe­ riència internacional en el sector financer. Destaquen la seva res­ ponsabilitat a l’entitat bancària Deutsche Bank a Londres, on va formar part de l’equip global de risc de mercat i a l’entitat assegu­ radora Zurich a Barcelona, on ha exercit diferents rols de respon­ sabilitat en l’àmbit actuarial, en la gestió de riscos i de solvència, i en la gestió de capital. Actualment, és el responsable de riscos financers de la unitat de negoci de bancas­ segurances de Banc Sabadell i de Zurich. La senyora Pintos és llicenciada en economia, amb un màster en auditoria financera, tributació i as­ sessoria fiscal. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional en els àmbits comptable, econòmic i fiscal i és experta en taxacions, valoracions immobiliàries i vessant econòmic del sector de la construc­ ció. Compta amb experiència en el sector públic, concretament en l’àmbit de les finances comunals. El senyor Nicolas Mérindol és un dirigent de banca francès, antic Director General del grup Caisse d’Épargne i actual president de Thé­ mis Banque i de Fiducial Banque. Ha viscut les grans transforma­ cions del sector bancari i ha sigut membre o president d’organismes del sector com l’European Banking Committee o el Fond de Garantie des Dépôts. Vocals Director general Secretària Josep Capella Fernández David Cerqueda Solé Maripau Naranjo Llanos Membre d’ofici No membre Beatriz Pintos Arribas Nicolas Mérindol L’indicador de la presència dels membres del Consell d’Administració durant els dos últims exercicis ha estat el següent: Les regles bàsiques d’organització i funcionament i les normes de conducta dels membres del Consell d’Administració s’estableixen en el seu reglament intern, que va ser aprovat el 6 de maig del 2022, en compliment del que preveu l’apartat 10 de l'article 13 de la Llei 10/2013. Durant l’any 2025, el Consell d’Administració de l’AFA s’ha reunit un total de 11 vegades, ja sigui de mane­ ra presencial o telemàtica (14 el 2024). D’aquestes 11 sessions, dues corresponen a acords adoptats per via telemàtica amb el consens de tots els membres, per tractar qüestions específiques (5 el 2024). Nombre de reunions 11 14 2 acords telemàtics 5 acords telemàtics 2025 2024 Assistència dels membres 100%

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 16 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost Direcció General de l’AFA La Direcció General està formada pel Director General i fins a quatre directors que exerceixen la direcció d’una àrea especialitzada d’acord amb l’estructura orgànica de l’AFA i d’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 de l’article 15 de la Llei 10/2013. A 31 de desembre de 2025, la Direcció General de l’AFA està composta per: El senyor Cerqueda ha desenvolupat una àmplia ex­ periència internacional en el sector financer. Desta­ quen les seves responsabilitats a l’entitat bancària BNP Paribas, a París i a Londres, on va exercir de Vice-President d’Equity Capital Markets per a la península ibèrica; i a l’entitat financera nord-ameri­ cana Goldman Sachs, on va exercir diferents res­ ponsabilitats a la divisió d’Investment Banking de Londres, inclosa la d’Executive Director al Financing Group per al Sud d’Europa. Finalment, ha exercit de Director General del Negoci Digital del Grup Godó de Comunicació. Exerceix de Director General de l’AFA des de l’1 de gener de 2021. La senyora Naranjo compta amb més de 25 anys d’experiència en el sector financer, és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona i analista financer europeu (CEFA). Va entrar a formar part de l’AFA com a tècnica l’any 2001 i ha desenvolupat diferents càrrecs dins d’aquesta autoritat, tant en àmbits de supervisió com de desenvolupament de regulació per al sistema financer. Prèviament a la seva incorporació a l’AFA, havia desenvolupat diferents càrrecs en entitats bancàries i de consultoria, a Andorra i a Espanya. Director General Directora de l’Àrea de Supervisió David Cerqueda Solé Maripau Naranjo Llanos

17 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 3.2. Objectius de l’AFA Els principals objectius de l’AFA, tal com esta­ bleix la Llei 10/2013, són els següents: 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost Promoure i vetllar pel bon funcionament del sistema financer andorrà Realitzar les actuacions necessàries que requereix l’exercici de les seves funcions. Vetllar per una adequada protecció dels clients i els inversors. Promoure la competitivitat de la plaça financera andorrana als àmbits nacional i internacional. Vetllar per salvaguardar l’estabilitat i la reputació del sistema financer andorrà i promoure la confiança en aquest. Contribuir a reduir el risc sistèmic derivat de la inestabilitat dels mercats en què operen les entitats operatives del sistema financer andorrà, d’esdeveniments de crèdit de les pròpies entitats operatives del sistema financer i/o de les seves contrapartides. Garantir la transparència, promoure el desenvolupament ordenat del mercat de les assegurances i les reassegurances i tutelar els drets dels prenedors, els assegurats i els beneficiaris. La supervisió duta a terme per l’AFA no té com a fina­ litat garantir els interessos individuals de les entitats supervisades o dels supervisats o dels seus clients o tercers, sinó que té com a objectiu l’interès públic. 17

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 18 3.3. Funcions de l’AFA 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost Funcions en tant que autoritat competent nacional Tal com estableix la Llei 10/2013, l’AFA desenvolupa, entre d’altres, les següents funcions: exerceix com a autoritat competent i supervisora so­ bre totes les entitats supervisades del sistema finan­ cer i sobre aquelles persones, físiques o jurídiques, fora del sistema financer que estiguin o puguin estar subjectes a la supervisió de l’AFA d’acord amb la le­ gislació vigent a fi i efecte de vetllar pel compliment de la normativa aplicable a aquestes persones; supervisa en base consolidada les entitats operati­ ves del sistema financer i les entitats asseguradores i reasseguradores a fi i efecte de comprovar el com­ pliment dels requisits prudencials establerts a la le­ gislació vigent; exerceix com a autoritat competent i supervisora dels participants en la representació digital d’actius; i exerceix els poders disciplinari i sancionador sobre les entitats supervisades i sobre totes aquelles per­ sones, físiques o jurídiques, fora del sistema financer sobre les quals la legislació vigent atorgui aquesta competència a l’AFA. A l’apartat “7.2 Supervisió d’entitats” de la secció “07 SUPERVISIÓ MICROPRUDENCIAL” i a la secció “13 AVISOS, EXPEDIENTS SANCIONADORS I SANCIONS”, es descriuen les accions dutes a terme per l’AFA durant els anys 2025 i 2024 en relació amb l’activitat supervisora i amb l’adopció de mesures sancionadores, respectivament. Addicionalment, l’AFA: examina i resol qualsevol sol·licitud presen­ tada a l’AFA per a l’obtenció d’una llicència o d’una autorització per operar al sistema finan­ cer i assegurador andorrà, així com per als participants en la representació digital d’ac­ tius, d’acord amb la legislació vigent; i examina i resol les sol·licituds d’autorització i/o d’inscripció d’actes administratius segons la legislació aplicable, i manté actualitzats els corresponents registres de l’AFA. A l’apartat “7.3 Autoritzacions i registres” de la secció “07 SUPERVISIÓ MICROPRUDENCIAL”, es descriuen les autoritzacions atorgades per l’AFA durant el 2025.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 19 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost emetre, entre d’altres, Comunicats tècnics, Comuni­ cacions, Recomanacions i Guies, amb l’objectiu de desenvolupar la reglamentació i les normes tècniques instrumentals relacionades amb l’exercici de les acti­ vitats pròpies de les entitats operatives del sistema financer, de les entitats asseguradores i reassegura­ dores, així com dels participants en la representació digital d’actius; i emetre, a petició del Govern, informes i dictàmens sobre la legislació relativa al sistema financer i altres matèries competència de l’AFA, així com proposar, per iniciativa pròpia, mesures susceptibles de millorar l’or­ denació i la regulació del sistema financer. Es pot trobar el detall dels Comunicats tècnics, les Comunicacions, les Recomanacions i les Guies emesos per l’AFA durant l’any 2025 en l’annex 2, així com de les activitats vinculades a la regulació en les que ha col·laborat l’AFA, a la secció “16 REGULACIÓ” d’aquesta memòria. Així mateix, l’AFA, conjuntament amb la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND), és l’òrgan de con­ trol de les mesures restrictives que s’han d’aplicar a les persones físiques, jurídiques o altres subjectes de dret i d’altres mesures de caràcter general en vista de les accions desestabilitzadores de la Federació Russa i de Bielo­ rússia a Ucraïna, segons el que s’estableix al Decret 389/2025, del 29-10-2025 de mesures restrictives en relació amb el conflicte entre Ucraïna i la Federació Russa i sempre dins de les seves competències i àrees d’actuació. L’AFA també té assignada la funció de la protecció dels clients i inversors i, en aquest sentit, té la facultat per publicar avisos i advertències. Les accions dutes a terme durant el 2025 en relació amb aquesta funció es troben a l’apartat “8.5 Advertències” de la secció “08 CONDUCTA FINANCERA” d’aquesta memòria. En aquest sentit, l’AFA atén i gestiona les reclama­ cions que presenten els clients de les entitats super­ visades. Les activitats dutes a terme durant el 2025 en relació amb aquesta funció es troben recollides a l’apartat “8.3 Reclamacions” de la secció “08 CON­ DUCTA FINANCERA” d’aquesta memòria. Des d’un punt de vista regulatori, la legislació vigent atorga a l’AFA les funcions següents:

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 20 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost Funcions en tant que Banc Central en funcions L’AFA és l’encarregada de l’administració i la custòdia de les reserves internacionals en virtut de l’apartat 3 de l’article 3 de la Llei 36/2022, del 24 de novembre, de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat (Llei 36/2022). Durant l’exercici 2022, el Govern va constituir unes reserves internacionals a fi de millorar la resiliència financera de l’Estat, segons el que s’estableix al De­ cret 171/2022, del 27-4-2022, relatiu a l’aprovació del Reglament de creació i gestió de les reserves inter­ nacionals del Principat d’Andorra. Aquestes reserves internacionals són part integrant de la gestió del tre­ sor públic ja que formen part dels actius monetaris i financers de l’Estat. El reglament esmentat també estableix els mecanis­ mes de gestió d’aquestes reserves internacionals, que s’efectua a través d’una comissió creada a tal efecte: la Comissió Gestora de les reserves interna­ cionals. disposar, en cas de necessitat, de les reserves inter­ nacionals o dels seus mecanismes financers asso­ ciats per desenvolupar línies d’assistència en forma de provisió urgent de liquiditat a les entitats ban­ càries operatives i establertes al Principat d’Andorra, amb els límits i les condicions previstos al marc legal vigent; acceptar actius d’entitats bancàries en garantia a fa­ vor de l’AFA en el marc del desenvolupament de línies d’assistència en forma de provisió urgent de liquidi­ tat; i rebre efectiu i gestionar la seva distribució a les enti­ tats bancàries. L’AFA compta amb una línia temporal de liquiditat de fins a 35 milions d’euros atorgada per el BCE per sa­ tisfer la demanda excepcional de liquiditat en euros de les entitats bancàries andorranes, en cas de ne­ cessitat per part del mercat. Així mateix, mitjançant la Llei 36/2022, es faculta l’AFA per dur a terme les següents funcions: línia temporal de liquiditat atorgada per el BCE 35M€

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 21 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost Altres funcions atorgades per llei L’AFA ha estat designada com a Centre Na­ cional d’Anàlisi (CNA) i com a Centre Nacional d’Anàlisi de Monedes (CNAM), en tant que au­ toritat competent per implementar les normes tècniques necessàries per a l’efectivitat del compliment de la Llei 17/2013, del 10 d’octu­ bre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord Monetari signat entre el Principat d’An­ dorra i la Unió Europea (Llei 17/2013), segons el que s’estableix als articles 5 i 6 d’aquesta mateixa llei. Es pot trobar un descriptiu del marc normatiu i de les accions endegades per l’AFA en relació amb l’euro a la secció “12 FUNCIONS DE L’AFA RESPECTE A L’EURO” d’aquesta memòria. L’AFA, en coordinació amb l’Agència Nacional de Ciberseguretat d’Andorra (ANC-AD), és l’au­ toritat nacional competent encarregada de la ciberseguretat i de les tasques de supervisió per a les xarxes i els sistemes d’informació que cobreixen els sectors de les entitats finan­ ceres i del mercat financer, així com per als serveis proveïts per les entitats que es trobin sota la supervisió de l’AFA, pel que fa a les en­ titats considerades essencials. L’AFA també presta els serveis de tresoreria de l’Estat i duu a terme la gestió financera de les emissions de deute públic del Principat d’An­ dorra, prèvia resolució del Govern. L’AFA realitza les tasques associades a la re­ presentació d’Andorra a nivell internacional en relació amb temes específics que afectin el sector financer. L’AFA recull els dipòsits constituïts en aplica­ ció de la legislació vigent i de decisions judi­ cials, amb el criteri bàsic de prudència i en fun­ ció de les diverses tipologies de dipòsits que gestiona l’AFA. L’AFA coopera a nivell nacional participant en diverses comissions i/o comitès com la Co­ missió Gestora del Fons Andorrà de Garan­ tia de Dipòsits (Fagadi), la Comissió Gestora del Sistema Andorrà de Garantia d’Inversions (SAGI), la Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme (CPP), el Consell Andorrà d’Estadística (CAE), la Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació (CGFRJ), el Comitè Tècnic de les NIIF, la Comissió de Ciberseguretat, la Comis­ sió Gestora de les Reserves Internacionals del Principat d’Andorra i la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes d’Andorra. Centre Nacional d’Anàlisi (CNA/CNAM) Cooperació nacional Representació internacional Ciberseguretat Tresoreria de l’Estat Recollida de dipòsits 01 04 05 02 03 06

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 22 L’AFA és l’encarregada, d’una banda, de rebre els ingressos i efectuar els pagaments per compte de l’Administració de Justícia en funció de les ordres rebudes d’aquesta i, d’altra banda, d’invertir aquests fons dipositats per l’Administració de Justícia a l’AFA, en funció de les disponibilitats de cada mo­ ment, per optimitzar l’obtenció de rendiment respec­ tant el principi de prudència. El rendiment d’aquestes inversions està condicionat i limitat per la necessitat de mantenir disponibilitats, generalment elevades, que venen determinades per les previsions de paga­ ments a realitzar en cada moment d’acord amb les instruccions que l’AFA rep de l’Administració de Jus­ tícia, les quals requereixen mantenir les inversions a curt termini. Durant el 2025 i seguint instruccions de l’Administra­ ció de Justícia, l’AFA: L’AFA és l’encarregada de la gestió dels dipòsits que s’han de satisfer per tal d’obtenir les autoritzacions de residència, tant per a titulars sense activitat lucra­ tiva, com per a professionals amb projecció interna­ cional o per als casos d’autoritzacions de residèn­ cia per raons d’interès científic, cultural o esportiu, en aplicació de la legislació vigent en la matèria. En concret, l’import que cal dipositar actualment a l’AFA per a les noves autoritzacions de residències sense treball està regulat a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la llei qualificada d’immigració. En concret, d’acord amb aquesta llei i les seves mo­ dificacions més recents, segons l’article 96, aplica­ ble a la residència sense activitat lucrativa, el titular principal ha de dipositar 50.000 euros, mentre que per cada persona a càrrec l’import és de 12.000 eu­ ros. En canvi, les autoritzacions previstes als articles 99 i 101, destinades respectivament a professionals amb projecció internacional i a persones amb resi­ dència per interès científic, cultural o esportiu, reque­ reixen un dipòsit de 47.500 euros pel titular principal i 9.500 euros per cada persona a càrrec. El procediment de liquidació dels imports dipositats queda establert a l’article 12 del Decret 407/2025, del 12-11-2025, d’aprovació del Reglament de les autorit­ zacions d’immigració de residència sense treball. Durant el 2025 i seguint instruccions del Servei d’Im­ migració, l’AFA ha registrat: La recaptació per compte de l’Administració de Jus­ tícia que duu a terme l’AFA inclou els següents con­ ceptes: El cobrament de les taxes judicials, tal com s’esta­ bleix a la Llei de taxes judicials del 22 de juny de 2000; en aquest sentit, l’AFA rep ingressos en concepte de taxes per a les actuacions i els procediments en el marc de la jurisdicció civil en general, contenciosa i voluntària, i de la jurisdicció administrativa; i el cobrament de multes, fotocòpies i honoraris recu­ perats de les prestacions de serveis externs de l’Ad­ ministració de Justícia. La recaptació de les taxes judicials, les multes i altres conceptes per compte de l’Administració de Justícia que duu a terme l’AFA es transfereix íntegrament al Govern una vegada l’any. Els imports recaptats du­ rant el 2025, es van transferir al Govern en data 28 de gener de 2026. Durant el 2025 i seguint instruccions de l’Administra­ ció de Justícia, l’AFA: Gestió de fons de l’Administració de Justícia Gestió dels dipòsits de les residències sense treball Recaptació per compte de l’Administració de Justícia ingressos rebuts pagaments efectuats 2.394 857 altes dipòsits baixes dipòsits 383 196 ingressos recaptats traspassos 17.933 483 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 23 L’AFA és l’encarregada de rebre els ingressos i efec­ tuar els pagaments per compte del saig, segons s’estableix a la Llei 18/2023, del 2 d’octubre, de text consolidat del saig. Concretament, les quantitats re­ budes pels saigs relatives a les execucions de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes adminis­ tratius, dels acords de mediació, de les transaccions i dels convenis homologats judicialment, han de ser dipositades a l’AFA un cop feta la deducció dels im­ ports corresponents a les despeses i als honoraris relatius al procediment d’execució, de conformitat amb el barem aprovat pel Govern. L’AFA efectua el pagament a favor de la persona exe­ cutant de les sumes percebudes en el marc del pro­ cediment d’execució, llevat que aquestes sumes es corresponguin a pagaments fraccionats i la persona executant hagi sol·licitat per escrit que aquests pa­ gaments es facin en un termini superior. Durant el 2025, seguint instruccions del saig, l’AFA: Gestió de fons del Saig ingressos rebuts pagaments efectuats 1.503 9.806 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost L’AFA és l’encarregada de la gestió dels dipòsits que ha de satisfer tota persona estrangera per tal d’ob­ tenir una autorització d’immigració de residència i treball per compte propi en virtut de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració. Concretament, per tal de fer efectiva aquesta sol·li­ citud, en el moment de presentar la sol·licitud d’au­ torització d’immigració, la persona interessada ha d’efectuar un dipòsit a l’AFA per un import de 50.000 euros, no remunerats. Aquest requisit de dipòsit no remunerat va ser modificat mitjançant la Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació, publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en data 22 de desembre de 2022, i amb entrada en vigor l’endemà de la seva publicació. Cal destacar que, abans de l’entrada en vigor d’aquesta norma, l’import exigit com a dipòsit era de 15.000 euros. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit descomptades les taxes aplica­ des per l’AFA, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obliga­ cions contretes al Principat d’Andorra. En cas que la societat andorrana constituïda en vir­ tut de la qual se sol·licita l’autorització d’immigra­ ció ho hagi estat amb la finalitat de portar a terme un projecte empresarial seleccionat per part d’una de les entitats reconegudes prèviament pel Govern a aquest efecte o ho hagi estat amb la finalitat de promoure l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra segons els criteris establerts reglamentàriament, no és necessari que el titular de l’autorització esmentada faci efectiu ni dipositi l’import abans esmentat. Durant el 2025 i seguint instruccions del Servei d’Im­ migració, l’AFA ha registrat: Gestió dels dipòsits de les residències i treball per compte propi altes dipòsits baixes dipòsits 417 96 La gestió dels dipòsits de les professions liberals in­ clou la totalitat dels dipòsits dels titulars d’autoritza­ ció d’exercici de professió liberal en virtut del Regla­ ment dels dipòsits efectuats en aplicació del Decret d’exercici de professions liberals al Principat d’Andorra de data 11 de juliol de 1977, del Decret del Consell Ge­ neral de data 15 de desembre de 1977, i de l’Acord del Consell General de data 30 de maig de 1980, el qual estableix la remuneració de dits dipòsits. El requisit de fer un dipòsit per part dels residents de nacionalitat estrangera per a l’exercici de les pro­ fessions liberals va estar vigent fins el 12 de juny de 2008, data en què va entrar en vigor la Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, que derogà el Decret d’exercici de Professions Lliberals, de l’11 de juliol de 1977 que el preveia. Durant l’exercici 2025 s’ha efectuat un retorn per un import de 4.207 euros. Gestió dels dipòsits de les professions liberals import retornat 2025 4.207€

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 24 Mitjançant la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió (Llei 35/2018), es va derogar la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer, de l’11 de maig de 1995 i es va establir el procediment per sol·licitar el retorn del dipòsit efec­ tuat com a reserves mínimes de les entitats finance­ res no bancàries. En aquest sentit, tan bon punt l’AFA ha verificat que l’entitat sol·licitant compleix amb els requisits de re­ cursos propis establerts a l’article 45, s’ha de proce­ dir a retornar el dipòsit a les entitats sol·licitants que estan subjectes als requisits de coixins de capital segons l’article 54, al requisit combinat de coixins de capital, tal com es defineix a la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 54, així com als altres requisits de capital que l’AFA pot exigir en mèrits a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97, tots ells de l’esmentada Llei 35/2018. En aplicació d’aquesta disposició legal, durant l’exer­ cici 2025, s’ha retornat un dipòsit de reserves en ga­ rantia per un import de 150.253 euros, de manera que ja no queden dipòsits en garantia dipositats a l’AFA. import retornat 2025 150.253€ 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost L’AFA és l’encarregada de la gestió dels dipòsits pre­ vis constituïts per les persones físiques o jurídiques que desitgen crear una entitat operativa del sistema financer andorrà. En compliment a l’establert a l’arti­ cle 8 “Dipòsit previ” de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, qualsevol persona física o jurídica que desitgi crear una entitat operativa del sistema financer andorrà, ha de proce­ dir a efectuar, abans de presentar la sol·licitud d’au­ torització per a la creació de l’entitat en qüestió, un dipòsit no remunerat a l’AFA per l’import establert en dit article, en funció del tipus d’entitat que es desitgi dipòsits a 31/12/25 2 De conformitat amb el que s’estableix a l’article 29.3.d. de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Prin­ cipat d’Andorra (Llei 12/2017) i a l’article 4.5.g) del Reglament de desenvolupament de la Llei 12/2017 del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra per a certes delegacions al Principat d’Andorra (Reglament) i del que disposa el Comunicat tècnic núm. 17-2020/A, les entitats asseguradores domiciliades fora del Principat d’Andorra que tinguin oberta una delegació al Principat d’Andorra han de constituir una fiança per l’import que correspongui de conformitat amb l’establert a l’article 4.5.g) del Reglament, mitjançant l’emissió d’una fiança bancària o dipositant íntegra­ ment aquest import en un compte bancari titularitat de l’AFA. En aquest sentit, l’AFA disposa d’un import de 2.500 milers d’euros corresponents a fiances constituïdes en format de dipòsit i de 8.500 milers d’euros en fian­ ces constituïdes mitjançant aval bancari. en dipòsit en aval bancari 2.500M€ 8.500M€ Gestió dels dipòsits de reserves en garantia Gestió dels dipòsits previs en el procés de creació d’entitats operatives del sistema financer Gestió de les fiances de les entitats assegura­ dores domiciliades fora del Principat d’Andorra constituir, import que es restitueix un cop constituï­ da la nova entitat o quan es denega la sol·licitud. A 31 de desembre de 2025, hi ha dos dipòsits cons­ tituïts, un corresponent a una sol·licitud de creació ja autoritzada per part de l’AFA i pendent d’iniciar acti­ vitats, i l’altre corresponent a una sol·licitud amb la resolució dictada i el dipòsit pendent de devolució.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 25 De conformitat amb l’establert a l’apartat 3 de l’arti­ cle 3 de la Llei 36/2022 i al Decret 171/2022, del 27-4- 2022, relatiu a l’aprovació del Reglament de creació i gestió de les reserves internacionals del Principat d’Andorra, durant el 2025 les reserves internacionals s’han incrementat en 5.375 milers d’euros. increment 2025 +5.375M€ 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost Els participants en la representació digital d’actius han d’aportar, abans d’iniciar la seva activitat, una as­ segurança de responsabilitat civil o aval en compli­ ment de l’establert a l’article 11.1 de la Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mit­ jançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain (Llei 24/2022) que per­ meti fer front a la responsabilitat per negligència en l’exercici de la seva activitat professional, amb una cobertura mínima per reclamació de danys. Mitjançant el Comunicat tècnic núm. 1/2023-AD s’atorga la possibilitat, als participants en la repre­ sentació digital d’actius, d’efectuar un dipòsit a l’AFA per una quantia equivalent a la garantia o aval, i l’AFA és l’encarregada de la gestió dels dipòsits efectuats i de la custòdia dels avals presentats. A 31 de desembre de 2025, l’AFA disposa d’un im­ port de 1.850 milers d’euros relatiu a les fiances constituïdes en format de dipòsit i 1.950 milers d’eu­ ros relatiu a fiances constituïdes en format d’avals bancaris. en dipòsit en avals 1.850M€ 1.950M€ fiances constituïdes 2025 import total 2025 7 210M€ L’AFA és l’encarregada de la gestió dels dipòsits constituïts de conformitat amb l’apartat 1 de l’arti­ cle 23 del Decret 173/2025, del 14-5-2025, pel qual s’aprova el reglament del registre d’auditors de comp­ tes del Principat d’Andorra i de les entitats sotmeses a auditoria de comptes. D’acord amb aquesta disposició, l’exercici de l’acti­ vitat d’auditoria de comptes a Andorra requereix la constitució d’una fiança en les condicions següents: auditors individuals: fiança d’import mínim de 30.000 euros o bé el 5% dels ingressos anuals d’auditoria de comptes, aplicant-se l’import superior dels dos; societats d’auditoria: fiança d’import mínim de 30.000 euros per a la societat, més 30.000 euros addicionals per cada auditor individual designat per signar informes d’auditoria per la societat, o bé el 5% dels ingressos anuals d’auditoria de comptes, apli­ cant-se l’import superior dels dos; i auditors no residents: la forma i la quantia de la fiança és la mateixa que per a la resta d’auditors en relació amb els treballs d’auditoria autoritzats en te­ rritori andorrà. La fiança s’ha de constituir en efectiu mitjançant dipòsit formalitzat a l’AFA, a nom del Sistema de Supervisió d’Auditoria de Comptes. Durant l’exercici 2025 es van constituir set fiances per aquest con­ cepte per un import total de 210 milers d’euros. L’AFA és l’encarregada de custodiar els diners per­ duts en compliment a l’establert a l’article 34.2.a) de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificat de seguretat pública. La recaptació dels diners perduts que s’han diposi­ tat a l’AFA es transfereix íntegrament al Govern una vegada l’any. Durant el 2025 no s’ha recaptat cap im­ port per aquest concepte. recaptat 2025 0€ Gestió dels dipòsits i avals dels participants en la representació digital d’actius Administració i custòdia de les reserves internacionals Gestió de les fiances per l’exercici de l’activitat d’auditoria Custòdia d’objectes perduts

26 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost 3.4. Recursos Humans Organigrama A continuació es presenta l’organigrama de l’AFA a 31 de desembre de 2025: Direcció General Departament de Supervisió Departament d’Estudis Tècnics i Processos Despartament Legal i de Cooperació Departament d’Administració i Operacions Consell d’Administració Secretariat Comptabilitat Recursos Humans Serveis Jurídics Regulació Cooperació Nacional i Internacional Entitats Bancàries Serveis d’Inversió Assegurances La distribució del personal de l’AFA en funció de les diferents àrees especialitzades és la següent: Les normes de conducta que els empleats han d’observar en l’acompliment de les seves fun­ cions i que conformen el marc ètic al qual han de subjectar la seva actuació es regeixen pel Codi ètic i de conducta dels empleats de l’AFA, en compliment del que preveu l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei 10/2013. Supervisió Estudis Tècnics i Processos Legal i de Cooperació Administració i Operacions 41% 11% 22% 26%

27 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 L’equip Nombre d’empleats 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost Durant els darrers anys, l’AFA ha mantingut el re­ forçament progressiu de la seva plantilla, com a conseqüència de l’assignació de noves funcions as­ signades a l’AFA, tals com la supervisió del sector assegurador, la supervisió per a les xarxes i els sis­ temes d’informació que cobreixen els sectors de les entitats financeres i, més recentment, la supervisió dels actius digitals, entre d’altres. L’AFA desenvolupa els seus processos de selecció sota els principis de mèrit, igualtat i transparència, i valora especialment la diversitat de perfils i punts de vista, ja que considera que aquesta enriqueix la comprensió de l’organització, fomenta una crítica constructiva, afavo­ reix la innovació i millora la qualitat del govern institu­ cional. La plantilla a 31 de desembre de 2025 és de 29 empleats (30 el 2024), dels quals 10 homes i 19 dones, (34% i 66%, respectivament). La plantilla mitja de l’AFA per a l’exercici acabat a 31 de desembre de 2025 ha estat de 31 empleats (30 el 2024). 29 19 dones 10 homes 66% 34% empleats La distribució dels empleats de l’AFA per departaments es presenta a continuació: Supervisió Direcció General 2 1 1 11 4 7 3 3 0 6 1 5 7 29 1 10 6 19 Estudis Tècnics i Processos Legal i de Cooperació Administració i Operacions Departament Total Total Homes Dones

28 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 Diversitat en relació amb l’edat Experiència a l’AFA La distribució dels empleats per edat és la següent: A continuació es mostren els anys d’expe­ riència a l’AFA de l’equip: 25 a 35 anys 0-5 anys 4 homes 5 homes 3 homes 0 homes 1 home 1 home 2 homes 3 homes 1 home 1 dona 6 dones 4 dones 4 dones 3 dones 2 dones 7 dones 10 dones 1 dona 36 a 45 anys 6-10 anys 46 a 55 anys 11-15 anys Més de 56 anys 16-20 anys Més de 20 anys Formació Durant el 2025, l’AFA ha dedicat un total de 711 hores a formació del seu personal, en compara­ ció amb les 2.655 hores del 2024. La formació ha estat centrada, principalment, en idiomes, reptes regulatoris i supervisió i actius digitals. Es reflecteix el compromís de l’AFA amb el desen­ volupament continu del seu equip, essencial per afrontar els nous reptes del marc regulador. 32% 56% 9% 2% 1% Assegurances Comptabilitat Actius digitals Idiomes Reptes regulatoris i supervisió 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 29 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost 3.5. Pressupost L’AFA és una entitat de dret públic amb patrimoni propi, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar públicament i privada, amb independència de l’Administració General de l’Estat. Des del 2013, el sistema de finançament de l’AFA és autònom i independent de l’Administració General, mitjançant la creació de taxes anuals de supervisió a satisfer per les entitats supervisades i de taxes rela­ tives als processos d’autorització prèvia i d’inscripció d’actes administratius a l’AFA. La planificació pres­ supostària de l’AFA té com a objectiu garantir el seu equilibri financer a llarg termini. En aquest sentit, de manera anyal l’AFA emet un co­ municat tècnic mitjançant el qual s’actualitzen les quotes tributàries de les taxes per a la prestació de serveis per part de l’AFA en base a l’evolució de l’IPC i es comuniquen, al conjunt d’entitats operatives del sistema financer i de les entitats asseguradores i re­ asseguradores, les noves quotes tributàries d’aplica­ ció. D’aquest manera, en data 3 de febrer de 2025 es va emetre el Comunicat tècnic núm. 1/2025-AFA amb la corresponent actualització de quotes tributàries per al 2025 en base a l’evolució de l’IPC 2024. El pressupost del 2025 va ser aprovat pel Conse­ ll d’Administració de l’AFA el 24 de juliol del 2024 i s’inclou dins dels pressupostos de l’Estat del Govern d’Andorra, d’acord amb la Llei 4/2025, del 30 de ge­ ner, del pressupost per a l’exercici del 2025. En aquest pressupost de l’AFA, s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 10.470 milers d’euros i els recursos previstos durant l’exercici són de 10.470 milers d’euros. En seguiment a l’article 8 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13-4-2000, l’AFA està sotmesa al control del Tribunal de Comptes. Capítol Pressupost inicial 2025 Modificació Pressupost final 2025 Liquidat 2025 Diferència pressupost final i realitzat Liquidat 2024 Variació liquidat % Variació liquidat Impostos directes - - - - - - - n/d Impostos indirectes - - - - - - - n/d Taxes i altres ingressos 2.889 - 2.889 3.894 1.006 2.945 949 32,22% Transferències corrents - - - - - - - n/d Ingressos patrimonials 7.581 - 7.581 6.936 (645) 8.475 (1.539) (18,16%) Ingressos corrents 10.470 - 10.470 10.830 361 11.420 (590) (5,17%) Alienacions d’inversions - - - - - - - n/d Transferències de capital - - - - - - - n/d Ingressos El total d’ingressos liquidats a l’exercici 2025 és de 12.331 milers d’euros el que representa una execució del 117,15% del pressupost. A l’exercici 2024, es van liquidar 11.420 milers d’euros. Els principals epígrafs que composen els ingressos són els següents: Taxes i altres ingressos El pressupost final de l’exer­ cici 2025 és de 2.889 milers d’euros. S’ha executat un 134,79% del pressupost pre­ vist, que correspon a 3.894 milers d’euros. A l’exerci­ ci anterior, es van liquidar 2.945 milers d’euros. Ingressos patrimonials El pressupost final de l’exer­ cici 2025 és de 7.581 milers d’euros. S’ha executat un 91,49% del pressupost pre­ vist, que correspon a 6.936 milers d’euros. A l’exerci­ ci anterior, es van liquidar 8.475 milers d’euros. Actius financers Aquest epígraf recull la incorporació dels crèdits reconduïts al pressupost del 2025 per import de 56 milers d’euros i, per tant, el pressupost final d’ingressos que s’as­ soleix és de 10.526 milers d’euros. L’AFA ha liquidat en aquest capítol 1.501 milers d’euros corresponents a l’adquisició de bons de l’estat francès que va efectuar en l’exercici 2024 i que van vèncer el mes de desembre de 2025, amb un tipus d’interès anual del 2%. A continuació es presenta el quadre explicatiu de la liquidació del pressupost d’ingressos dels exercicis 2025 i 2024: (en milers d’euros)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 30 Els principals epígrafs que composen el pressupost de despeses són els següents: Despeses El total de despeses liquidades a l’exercici 2025 és de 3.418 milers d’euros i s’ha executat un 32,47% del pressupost final. L’exercici 2024, es van liquidar 4.607 milers d’euros. Inversions reals El pressupost inicial de l’exercici 2025 és de 504 milers d’euros. S’han incorporat crèdits reconduïts per valor de 56 milers d’euros i el pressupost final ascendeix a un import de 560 milers d’euros. S’ha executat un 21,83% del pressupost previst, que correspon a 110 milers d’euros. A l’exercici anterior, es van liquidar 21 milers d’euros. Despeses de personal Les despeses de personal inclouen la retribució del Consell d’Administració, del personal con­ tractual i eventual, les quotes a la CASS, així com les despeses en formació i altres prestacions i beneficis socials al personal. El pressupost final de l’exercici 2025 és de 3.817 milers d’euros. S’ha executat un 68,04% del pressupost previst, que correspon a 2.597 milers d’euros. Despeses corrents: béns i serveis El pressupost final de l’exercici 2025 és de 2.676 milers d’euros. S’ha executat un 26,42% del pressupost previst, que correspon a 707 mi­ lers d’euros. A l’exercici anterior es van liquidar 632 milers d’euros, el que ha representat un in­ crement del 11,87% respecte a l’import liquidat el 2024. Despeses financeres El pressupost final de l’exercici 2025 és de 21 milers d’euros. S’ha executat un 14,29% des pressupost previst, que correspon a 3 milers d’euros. A continuació es presenta el quadre explicatiu de la liquidació del pressupost de despeses dels exercicis 2025 i 2024: 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost Capítol Pressupost inicial 2025 Modificació Pressupost Final Liquidat 2025 Diferència pressupost final i realitzat Liquidat 2024 Variació liquidat % Variació liquidat Despeses de personal 3817 - 3817 2597 (1220) 2453 144 5,87% Consum de béns corrents i serveis 2676 - 2676 707 (1968) 632 75 11,87% Despeses financeres 21 - 21 3 (18) 0,3 3 900% Transferències corrents - - - - - - - n/d Despeses corrents 6.514 - 6.514 3.307 (3206) 3.085 222 7,19% Inversions reals 504 56 560 110 (450) 21 87 423,81% Transferències de capital - - - - - -- - n/d Actius financers 3452 - 3452 1501 (1501) (100%) Passius financers - - - - - - - n/d Despeses de capital 3956 56 4012 110 (450) 1522 (1412) 0,928 Total pressupost despeses 10.470 56 10.526 3.417 (3.656) 4.607 (1.190) 25,84% (en milers d’euros) Actius financers - 56 56 1.501 (1.445) - 1.501 n/d Passius financers - - - - - -- - n/d Ingressos de capital - 56 56 1.501 (1.445) - 1.501 n/d Total pressupost ingressos 10.470 56 10.526 12.331 1.805 11.420 911 7,98%

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 31 El resultat pressupostari de l’exercici 2025 ha estat de 8.914 milers d’euros, segons el quadre explicatiu que es presenta a continuació: Resultat pressupostari Capítol Pressupost final 2025 Liquidat 2025 % Liquidat/ Pressupost. final Liquidat 2024 Variació liqui­ dat % Variació liquidat Ingressos corrents 10.470 10.830 103,44% 11.420 (590) (5,17%) Despeses de funcionament (1) (6.493) (3.304) 50,89% (3.085) (219) 7,10% Ingressos de capital - - - - - - Despeses de capital (560) (110) 19,64% (21) (89) (423,81%) Superàvit o dèficit de gestió 3.417 7.416 217,03% 8.314 (898) (10,80%) Despeses financeres (21) (3) 14,29% (0,3) (3) 900% Superàvit o dèficit de caixa 3.396 7.413 218,29% 8.314 (901) (10,83%) Actius financers (ingressos) 56 1.501 2680,36% - 1.501 n/d Passius financers (ingressos) - - - - - n/d Actius financers (despeses) (3.452) 0% (1.501) 1.501 100% Passius financers (despeses) - - - - - n/d Variació d’actiu i passius financers (3.396) 1.501 (44,20%) (1.501) 3.002 200% Resultat pressupostari - 8.914 - 6.813 2.101 30,84% (en milers d’euros) (1) Les despeses de funcionament inclouen les despeses del personal, el consum de béns i serveis, i les transferències corrents. 3.1. Òrgans de Govern | 3.2. Objectius de l'AFA | 3.3. Funcions de l'AFA | 3.4 Recursos Humans | 3.5. Pressupost

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 32 04 El sistema financer del Principat d’Andorra

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 33 Àmbit del sistema financer L’àmbit del sistema financer inclou les activitats de les entitats ban­ càries, les entitats financeres d’inversió, les societats gestores d’or­ ganismes d’inversió col·lectiva, les entitats de pagament i les entitats asseguradores: Entitats bancàries El sector bancari andorrà s’ha mantingut estable du­ rant l’exercici, amb tres entitats bancàries operatives: Andorra Banc Agrícol Reig, SA, Crèdit Andorrà, SA, i Mora Banc Grup, SA, totes elles principalment de ca­ pital privat andorrà. Les principals línies de negoci d’aquestes entitats són la banca privada i la gestió d’actius, les assegu­ rances, la banca comercial i els serveis de pagament, dirigits tant a clients particulars com a empreses. Addicionalment, les entitats bancàries andorranes desenvolupen part de la seva activitat en mercats in­ ternacionals mitjançant les seves filials a l’estranger. La gamma de productes i serveis que s’ofereixen, in­ closa la banca privada, no presenta una complexitat elevada. No obstant això, el sector ha evolucionat cap a serveis de major valor afegit, com ara la gestió d’ac­ tius, en particular a través de serveis d’intermediació i de gestió discrecional i individualitzada de carteres. Entitats financeres d’inversió Les entitats financeres d’inversió tenen una dimensió reduïda en comparació amb els volums gestionats per les entitats bancàries. Totes elles són independents i orienten la seva activitat principalment a la gestió dis­ crecional i individualitzada de carteres, així com a la prestació de serveis d’assessorament financer. Societats gestores d’OIC A 31 de desembre de 2025, tres de les cinc societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva inscrites formen part de grups bancaris i gestionen el 95% del patrimoni total del sector d’inversions. Entitats bancàries Entitats de pagament Societats gestores d’OIC Assegurances** Entitats financeres d’inversió* Bancs Règim especial - article 4.1 f) de la Llei 8/2018 Participades per entitats bancàries andorranes Companyies andorranes ** No participades per entitats bancàries andorranes Companyies estrangeres Societats financeres d’inversió Agències financeres d’inversió Societats gestores de patrimoni Assessors financers 3 1 3 11 2 12 1 1 3 10 3 2 3 11 2 12 1 1 3 10 Total Total Total Total Total 3 1 5 23 15 3 2 5 23 15 Nombre Nombre Nombre Nombre Nombre 31/12/2025 31/12/2025 31/12/2025 31/12/2025 31/12/2025 31/12/2024 31/12/2024 31/12/2024 31/12/2024 31/12/2024 *No inclou 9 agents financers que actuen exclusivament per a entitats financeres d’inversió ni 5 agents financers que actuen exclusivament per a una societat gestora d’OIC el 2025 (7i6 respectivament el 2024). **No inclou 86 mediadors ni al 2025 ni al 2024. ***De les quals 3 banca-assegurances el 2024-2025.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 34 Agents financers Pel que fa als agents financers, a 31 de desembre de 2025, consten inscrits als corresponents regis­ tres de l’AFA un total de 14 agents financers, dels quals nou actuen exclusivament per a entitats fi­ nanceres d’inversió i cinc per a una societat ges­ tora d’organismes d’inversió col·lectiva. Durant l’exercici 2025, s’han rebut quatre sol·lici­ tuds d’inscripció, una de les quals no ha culminat amb la seva inscripció en haver estat retirada per la pròpia entitat sol·licitant. Així mateix, durant l’exer­ cici s’han tramitat dues baixes d’agents financers inscrits als registres de l’AFA. Entitats de pagament A 31 de desembre de 2025, consta inscrita en el registre corresponent de l’AFA una entitat de paga­ ment que desenvolupa la seva activitat al Principat d’Andorra des de fa diversos anys. Es tracta de Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, SA, (SME), que ofereix el servei d’enviament de diners previst a l’article 2.2.de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i del diner electrònic. Durant l’exercici 2025, s’ha produït la baixa de l’en­ titat Groupe La Poste, que va cessar la prestació dels seus serveis al Principat d’Andorra amb efec­ tes de 31 de desembre de 2025. Entitats asseguradores A 31 de desembre de 2025, el sector assegurador i reassegurador està integrat per 23 entitats as­ seguradores actives, de les quals 11 són entitats andorranes, incloent-hi 3 entitats de banca-asse­ gurances, i 12 són delegacions d’entitats estran­ geres autoritzades a operar al Principat d’Andorra. Pel que fa a la mediació d’assegurances, consten inscrits al Registre de mediadors de l’AFA un total de 86 mediadors, dels quals 68 són corredors d’as­ segurances i 18 són agents d’assegurances. Principals xifres de les entitats operatives del sistema financer A continuació es detalla el total d’actius i de recursos gestionats per les entitats operatives del sistema financer andorrà segons la tipologia d’activitat: Actiu 31/12/2025 AUM 31/12/2025 Nombre d’entitats 31/12/2025 (unitats) Actiu 31/12/2024 AUM 31/12/2024 Entitats bancàries Consolidat: 21.176.284 Consolidat: 109.529.095 3 Consolidat: 20.516.478 Consolidat: 90.746.398 Individual: 13.317.339 Individual: 26.348.714 Individual: 12.944.616 Individual: 24.057.311 Entitats financeres d’inversió (1) 12.679 1.673.852 15 11.220 1.701.087 Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva Participades per EB andorranes: 32.429 Participades per EB andorranes(2): 1.711.210 3 Participades per EB andorranes: 26.856 Participades per EB andorranes(2): 1.726.505 No participades per EB andorranes: No participades per EB andorranes(2): 2 No participades per EB andorra­ nes: No participades per EB andorra­ nes(2): 3.250 220.056 2.754 183.050 Organismes d’inversió col·lectiva - 3.234.253 62 OIC + 68 Compartiments - 2.851.037 (1) Inclou societats financeres d’inversió, agències financeres d’inversió, societats gestores de patrimonis i assessors financers. (2) Els AUM corresponen a recursos gestionats sota un contracte de gestió discrecional de carteres i/o sota un contracte d'assessorament. (en milers d’euros)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 35 A 31 de desembre de 2025, els recursos gestionats per entitats bancàries ascendeixen a 26.349 milions d'euros (109.529 milions d'euros a nivell consolidat). En aquest sentit, 9.107 milions d’euros corresponen a dipòsits de clients i 17.242 milions d'euros d'actius van ser administrats (fora de balanç) per entitats bancàries (a nivell consolidat, 16.702 milions d'euros i 92.827 milions d'euros, respectivament). A més a més, a 31 de desembre de 2025, 1.674 mi­ lions d’euros d’actius estaven assessorats o gestio­ nats (fora de balanç) per entitats financeres d’inversió (1.701 milions d’euros el 2024) i 1.931 milions d’euros estaven assessorats o gestionats sota un contracte de gestió discrecional per societats gestores d’orga­ nismes d’inversió col·lectiva (1.910 milions d’euros el 2024). Addicionalment, a 31 de desembre de 2025, els OIC de dret andorrà tenien un patrimoni de 3.234 milions d’euros amb un total de 62 OIC, amb 68 comparti­ ments (2.851 milions d’euros amb un total de 59 OIC, amb 76 compartiments el 2024), majoritàriament gestionats per societats participades per grups ban­ caris. A continuació es presenten dades referents a les ca­ racterístiques dels OIC registrats a data 31 de desem­ bre de 2025. La informació es mostra per tipologia d’inversió, forma jurídica, règim de comercialització i perfil d’inversor. En el cas dels OIC multicomparti­ ment, només s’han tingut en compte les característi­ ques dels compartiments, atès que l’OIC no té partí­ cips directament. Els OICVM i els Altres OIC convencionals dominen el mercat (99%). Dels vehicles d’inversió predominen els que reves­ teixen la forma de fons respecte a les SICAV. Els OIC oberts representen més de tres quartes parts del total respecte als tancats, als quals el públic en general no pot accedir. La majoria d’OIC van dirigits a un perfil d’inversor no qualificat. Pel que fa a l’activitat de pagaments, més enllà de les entitats bancàries que presten aquest tipus de ser­ veis, la resta d’entitats de pagament inscrites al re­ gistre de l’AFA operen sota règim d’exempció. D’acord amb el que estableix el Comunicat tècnic núm. 3/ EP, aquestes entitats estan subjectes a l’obligació de comunicar mensualment el valor total mitjà de les operacions de pagament executades durant els dotze mesos precedents. A 31 de desembre de 2025, aquest valor se situa en 10,4 milions d’euros, en com­ paració amb els 14,3 milions d’euros registrats a 31 de desembre de 2024, fet que representa una dismi­ nució del 27,3 %. Cal assenyalar que fins a tancament de l’exercici 2025 les dues entitats de pagament sota el règim d’exempció han reportat aquesta informació, mentre que a partir d’aquesta data només ho farà Correos donat que La Poste ha obtingut la baixa de la seva llicència a l’AFA. Addicionalment, les entitats que ofereixen serveis de pagament, en el marc de la supervisió de l’AFA, han de facilitar a aquesta autoritat, amb periodicitat anual: Tipologia d’OIC OICVM Altres OIC - Altres OIC Altres OIC - Immobiliari Altres OIC - Alternatiu Altres OIC - Alternatiu comú 55% 44% - - 1% Forma jurídica Comercialització Perfil inversor Fons Obert Qualificat SICAV Tancat No Qualificat 77% 77% 25% 23% 23% 75% les dades estadístiques sobre el frau relacionat amb els diferents mitjans de pagament; i una avaluació actualitzada i completa dels riscos operatius i de seguretat associats als serveis de pagament que presten, així com de l’adequació de les mesures pal·liatives i els mecanismes de control aplicats en resposta a tals riscos. L’annex 1 presenta les principals dades agregades del sistema financer andorrà en funció de la tipologia d’entitat operativa del sistema financer.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 36 Presència internacional de les entitats bancàries andorranes Indicadors de solidesa financera del sector bancari a 31 de desembre de 2025 La internacionalització del sector financer andorrà ve impulsada pel procés de diversificació de l’activitat ban­ cària. Actualment, els grups bancaris andorrans dispo­ sen de filials a Espanya, Luxemburg, Mònaco, Suïssa, els Estats Units i en quatre països del continent americà. En aquest context, cal destacar que més del 75% dels recur­ sos de clients es gestionen a través de les filials a l’estran­ ger dels grups bancaris andorrans. Les activitats que desenvolupen aquests grups bancaris a l’estranger reflecteixen la naturalesa de les operacions que duen a terme a Andorra. Entre aquestes activitats destaquen la banca privada, la gestió d’actius, la interme­ diació, l’assessorament financer, la gestió d’organismes d’inversió col·lectiva i els serveis d’assegurances. El nombre total d’empleats del sector bancari el 2025 és de 2.911 (2.830 el 2024), dels quals 1.243 a Andorra i 1.668 en d’altres jurisdiccions (1.202 i 1.628, respectiva­ ment el 2024). 66% 24% 5% 5% Andorra Europa Centre i Sud Amèrica Nord Amèrica El sistema financer andorrà ha continuat demostrant, al llarg de l’any 2025, una destacada solidesa i capa­ citat de resiliència en un context internacional marcat per la persistència de tensions geopolítiques i per un entorn econòmic global encara incert. La prolongació del conflicte entre Ucraïna i Rússia, la inestabilitat a l’Orient Mitjà i l’augment de les tensions comercials i geopolítiques a escala internacional han continuat configurant un escenari volàtil, amb potencial impac­ te sobre els mercats financers, els fluxos de capital i la confiança dels inversors. Malgrat aquest context complex, Andorra ha mantin­ gut l’estabilitat i la confiança en el seu sistema finan­ cer, tant a escala nacional com internacional. Aquesta solidesa respon, en gran mesura, a l’aplicació d’una supervisió prudent, al manteniment d’uns nivells ele­ vats de capitalització i liquiditat, i a l’evolució progres­ siva d’un marc regulador alineat amb els estàndards europeus i internacionals. En aquest sentit, els com­ promisos derivats de l’Acord Monetari amb la Unió Europea i l’evolució del marc de relació d’Andorra amb la UE constitueixen elements rellevants del context institucional en què s’emmarca el desenvolupament del sistema financer andorrà. El sector bancari andorrà, com a eix vertebrador del sistema financer del país, ha continuat mostrant una posició robusta, sustentada en una gestió orientada a la mitigació dels riscos, la preservació de la solvèn­ cia i el manteniment d’uns nivells de liquiditat elevats. En aquest sentit, les entitats han mantingut ràtios de capitalització i de liquiditat àmpliament superiors als mínims regulatoris. Durant el mateix període, la progressiva normalitza­ ció de la política monetària del Banc Central Europeu ha configurat un nou entorn financer. Tot i una certa pressió sobre els ingressos financers derivada de la reducció gradual dels tipus, les entitats han mantin­

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 37 gut una evolució favorable dels resultats gràcies a la diversificació del negoci, a l’increment dels recursos gestionats i a la consolidació de la seva activitat in­ ternacional. Paral·lelament, la morositat s’ha mantingut en nivells reduïts, fet que reforça la qualitat dels balanços i la capacitat de resistència del sector davant un eventual deteriorament de l’entorn econòmic. Aquesta evolu­ ció reflecteix, així mateix, una gestió prudent del risc de crèdit i una exposició continguda a segments de major risc. Cal destacar també que l’estabilitat del sistema finan­ cer andorrà es veu afavorida per una diversificació prudent del model de negoci bancari, que combina la presència internacional de les entitats andorranes amb una activitat orientada principalment a la gestió patrimonial i la banca privada. Aquest model presenta una menor exposició relativa a la volatilitat associada al crèdit de consum i al finançament massiu. En conjunt, tot i l’elevada incertesa geopolítica i econòmica a escala global, el sistema financer ando­ rrà manté una posició sòlida, amb una base adequada per afrontar riscos futurs i continuar exercint un paper clau en la sostenibilitat i el desenvolupament econò­ mic del país. Volum de negoci L’any 2025, el sector bancari andorrà ha continuat in­ crementant el total d’actius, la inversió creditícia bruta i els recursos gestionats respecte al 2024. Aquesta evolució ha estat impulsada principalment per l’ex­ pansió internacional de les entitats, l’increment dels recursos de clients i l’efecte favorable dels mercats fi­ nancers, consolidant la tendència positiva observada en els darrers exercicis. Resultats del sector bancari Tot i la disminució progressiva dels tipus d’interès, el sector bancari ha mantingut uns resultats sòlids du­ rant l’any 2025, gràcies a la constant diversificació del negoci i l’increment dels recursos gestionats. Ràtio de solvència L’any 2025, la ràtio de solvència, calculada d’acord amb la metodologia CET1 (phased-in) establerta per l’EBA, ha augmentat del 16,79% al 17,51%. Aquesta ràtio continua situant-se per sobre del llindar del 15% i se situa per sobre de la mitjana dels bancs europeus, fet que posa de manifest la fortalesa del sistema fi­ nancer andorrà en termes de capitalització. Ràtio de liquiditat La ràtio de liquiditat, calculada segons metodologia LCR de l’EBA, s’ha mantingut estable i en nivells ele­ vats, situant-se en el 257,5%. Aquesta dada repre­ senta un ampli marge respecte del requeriment legal mínim del 100% i se situa, igualment, per sobre de la mitjana de la Unió Europea, fet que evidencia la sòlida posició de liquiditat del sector bancari andorrà. 25 120 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 100 80 60 40 20 0 20 15 10 5 0 milers de milions d ’euros milers de milions d ’euros Volum de negoci Total Actius Inversió Creditíca Bruta Recursos gestionats (eix dret) 14,5% 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 15% 15,5% 16% 16,5% 17% 17,5% 18% 18,5% Ràtio de solvència - CET1 0% 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 50% 100% 150% 200% 250% 300% Ràtio de liquiditat - LCR 37 12% 200 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 180 160 140 120 80 60 40 20 100 0 10% 8% 6% 4% 2% 0% milers de milions d’euros Rendibilitat ROE Resultat (eix dret)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 38 Qualitat dels actius Pel que fa a la qualitat dels actius, tot i el lleu repunt registrat en la ràtio de crèdits dubtosos (NPL), durant l’any 2025, els nivells de morositat continuen sent reduïts. La ràtio NPL harmonitzada d’acord amb la metodologia de l’EBA, que inclou els préstecs interbancaris, es manté per sota de la mitjana europea. Aquesta evolució respon a la bona situació econòmica general, al dinamisme del mercat immobiliari i a una gestió prudent del risc de crèdit per part de les entitats. 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 9% 7% 8% 6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% NPL Ràtio NPL Ràtio NPL sense Vall Banc 2019 2020 2021 2023 2024 2025 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% NPL EBA Ràtio NPL EBA Ràtio NPL EBA sense Vall Banc 2022 Principals xifres del sector de les assegurances i reassegurances A continuació es detallen el nombre d’entitats asse­ guradores i les primes brutes emeses per als darrers dos exercicis: Tipus d’entitats asseguradores Nombre d'entitats a 31/12/2025, de les quals operen en Primes brutes emeses (en milers d’euros) TOTAL ram de vida rams no vida rams de vida i no vida 31/12/2025 31/12/2024 Entitats banca assegurances 3 3 - - 75.083 81.836 Entitats andorranes 8 2 2 4 96.865 89.952 Delegacions d'entitats estrangeres 12 2 8 2 57.630 55.449 23 7 10 6 229.578 227.237 Les primes brutes emeses assoleixen els 229,6 mi­ lions d’euros el 2025, la qual cosa representa un incre­ ment de l’1,0% respecte a l’exercici anterior. El creixement moderat de les primes emeses es pro­ dueix malgrat la contracció del ram de vida, que re­ Primes brutes emeses (en milers d’euros) 31/12/2025 31/12/2024 Variació Ram de vida 113.696 118.208 (3,8%) Rams diferents de vida 115.882 109.030 6,3% Primes brutes totals 229.578 227.238 1,0% gistra un descens del 3,8% i se situa en 113,7 milions d’euros. En contraposició, els rams diferents de vida mostren una evolució positiva, amb un volum de pri­ mes de 115,9 milions d’euros, fet que representa un augment del 6,3%. MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 39 Tal com es mostra a la taula següent, l’evolució del negoci de vida presenta un comportament desigual segons el tipus de producte, amb un creixement espe­ cialment destacat dels plans d’estalvi, que augmenten un 47,7%. En canvi, les assegurances en què el risc de la inversió l’assumeix el prenedor, segment habitual­ ment més sensible a l’evolució dels mercats financers, Primes brutes emeses Principals productes (vida i pensions) 2025 2024 Variació Vida-risc amb complementari d'accidents i/o malaltia 46.543 42.061 10,7% Pla de jubilació 22.469 26.840 (16,3%) Assegurances de vida en les quals el risc de la inversió l'assumeix el prenedor 22.323 31.446 (29,0%) Pla de pensions 7.277 6.741 8,0% Pla d'estalvi 12.973 8.785 47,7% Resta d'assegurances de vida 2.111 2.334 (9,6%) Total ram de vida 113.696 118.208 (3,8%) Pel que fa a les assegurances diferents de vida, les primes brutes han augmentat un 6,3%, fins asso­ lir els 115,9 milions d’euros el 2025. Destaquen els creixements del ram d’automòbil (+8,1%), multirisc llar (+7,1%) i malaltia (+4,6%), que consoliden, un any més, la tendència positiva i representen el 66,9% de les pri­ mes del negoci de no vida. Primes brutes emeses Principals productes (rams diferents de vida) 2025 2024 Variació Automòbil 41.797 38.661 8,1% Malaltia 23.056 22.032 4,6% Multirisc llar 12.689 11.848 7,1% Responsabilitat civil 11.127 10.871 2,4% Multirisc comerç, industrial i construcció 8.860 8.516 4,0% Multirisc comunitats 5.606 5.567 0,7% Resta de productes no-vida 12.747 11.533 10,5% Total rams diferents de vida 115.882 109.029 6,3% Pel que fa a la solvència de les entitats asseguradores andorranes, la ràtio de cobertura del capital de solvèn­ cia obligatori (CSO) s’ha situat en el 259% l’any 2025, lleugerament per sobre del 258% registrat el 2024. Aquest indicador reflecteix la capacitat de les entitats per fer front als seus requeriments de capital regulador. El volum de fons propis admissibles ha assolit els 148,4 milions d’euros, el que representa un increment han registrat una disminució del 29,0%. Tanmateix, la disminució observada no es pot atribuir exclusivament a l’elevada volatilitat dels mercats financers viscuda durant el 2025, sinó que també respon a un efecte de base derivat d’un exercici 2024 excepcionalment favo­ rable pel que fa a la captació de primes de productes unit linked. La següent taula mostra com es distribueixen les pri­ mes brutes emeses segons els diferents tipus de pro­ ductes de no vida: superior al 9,5% en comparació a l’any anterior, eviden­ ciant un enfortiment de la posició financera del sector. La següent taula presenta el desglossament de les da­ des relatives al capital de solvència obligatori (CSO) de les entitats en funció dels rams d’activitat per als quals les entitats estan autoritzades a operar: (en milers d’euros) (en milers d’euros)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 40 31/12/2025 31/12/2024 CSO Fons propis admissibles Ràtio de cobertura del CSO CSO Fons propis admissibles Ràtio de cobertura del CSO Vida 33.634 83.909 249% 29.271 74.433 254% Diferents de vida 4.797 8.951 187% 4.209 8.269 196% Vida i diferents de vida 18.964 55.517 293% 18.892 52.671 279% Total entitats 57.395 148.377 259% 52.372 135.373 258% Per la seva banda, la ràtio de cobertura del capital mínim obligatori (CMO) s’ha situat en el 678% l’any 2025, per sobre del 649% registrat l’any anterior, tal com es mostra a la següent taula: 31/12/2025 31/12/2024 CMO Fons propis admissibles Ràtio de cobertura del CMO CMO Fons propis admissibles Ràtio de cobertura del CMO Vida 12.352 83.843 679% 11.344 74.366 656% Diferents de vida 2.000 8.859 443% 2.000 8.186 409% Vida i diferents de vida 7.491 55.482 741% 7.463 52.473 703% Total entitats 21.843 148.184 678% 20.807 135.024 649% Per al càlcul del capital de solvència, totes les entitats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra uti­ litzen la fórmula estàndard establerta a la secció sego­ na del capítol cinquè del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017. D’entre les onze entitats asseguradores domiciliades a Andorra, una es troba acollida al règim simplificat pre­ vist a l’apartat 4 de l’article 42 de la Llei 12/2017, men­ tre que una altra entitat està autoritzada a aplicar la deducció transitòria a les provisions tècniques, segons la Disposició transitòria tercera del Reglament d’aplica­ ció de la Llei 12/2017. La taula següent mostra les principals xifres de les enti­ tats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra: 2025 2024 Variació Primes imputades brutes (vida) 108.402 112.995 (4,1%) Primes imputades brutes (no vida) 60.211 55.226 9,0% Primes de reassegurança cedida (vida) (24.694) (22.524) 9,6% Primes de reassegurança cedida (no vida) (31.642) (29.009) 9,1% Resultat tècnic (vida) 10.571 9.796 7,9% Resultat tècnic (no vida) 6.463 4.908 31,7% Marge tècnic (vida) 9,8% 8,7% 1,1% Marge tècnic (no vida) 10,7% 8,9% 1,8% Resultat net de l'exercici 17.845 16.669 7,1% Sinistralitat bruta (vida) (91.586) (93.081) (1,6%) (en milers d’euros) (en milers d’euros) (en milers d’euros)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 41 Sinistralitat bruta (no vida) (33.159) (27.195) 21,9% Sinistralitat neta (vida) (71.138) (74.672) (4,7%) Sinistralitat neta (no vida) (18.706) (17.594) 6,3% Despeses d'adquisició i administració (vida) (10.696) (10.044) 6,5% Despeses d'adquisició i administració (no vida) (10.924) (10.412) 4,9% Ràtio de sinistralitat bruta sobre primes imputades (no vida) 55,1% 49,2% 5,8% Ràtio de despeses (no vida) 18,1% 18,9% (0,7%) Ràtio combinada sobre primes imputades (no vida) 73,2% 68,1% 5,1% Ràtio de cessió a la reassegurança (no vida) 52,6% 52,5% 0,0% Provisions tècniques totals 769.040 747.899 2,8% Provisions tècniques (vida) 712.723 695.675 2,5% Provisió d'assegurances de vida quan el risc de la inversió l'assumeix el prenedor 482.995 476.239 1,4% Patrimoni net comptable 138.811 132.864 4,5% ROE (Return on equity) 13,1% 12,7% 0,4% Les entitats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra han obtingut un resultat net de l’exercici de 17,8 milions d’euros, xifra que representa un incre­ ment del 7,1% respecte de l’any anterior. Pel que fa a les assegurances diferents de vida, la rà­ tio de sinistralitat bruta de les entitats asseguradores andorranes s’ha situat en el 55,1% mentre que la ràtio de despeses ha estat del 18,1% sobre les primes im­ putades brutes. En conseqüència, la ràtio combinada ha estat del 73,2%, el que representa un empitjora­ ment respecte al 68,1% de l’any 2024. Les provisions tècniques comptables de les entitats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra ascendeixen a 769 milions d’euros. D’aquest import, 712,7 milions d’euros corresponen a provisions del ram de vida, dels quals 483 milions d’euros són pro­ visions associades a assegurances de vida en què el prenedor assumeix el risc de la inversió. En relació amb les entitats asseguradores estrange­ res que operen a Andorra mitjançant una delegació, la següent taula mostra la ràtio de cobertura del capital de solvència obligatori i del capital mínim obligatori d’aquestes entitats: 31/12/2025 31/12/2024 Ràtio de cobertura del CSO Ràtio de cobertura del CMO Ràtio de cobertura del CSO Ràtio de cobertura del CMO Vida 208% 437% 169% 354% Diferents de vida 195% 491% 186% 460% Vida i diferents de vida 215% 701% 217% 689% Total entitats 201% 501% 185% 449% A 31 de desembre de 2025, el nombre total de pòlisses vives s’eleva a 316.953, xifra que representa una ràtio de 3,8 pòlisses per habitant, superior a la ràtio de 3,6 de l’any anterior. Així mateix, les primes brutes per habitant s’han situat en els 2.577 euros (2.609,01 euros l’any 2024). 2025 2024 Variació

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 42 05 Prioritats d’actuació per al període 2026-2029

43 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 L’activitat supervisora de l’Autoritat Financera Ando­ rrana per al període 2026-2029 s’articula al voltant de quatre prioritats estratègiques que reflecteixen tant els reptes específics del sistema financer andorrà com l’evolució de les tendències regulatòries i supervisores internacionals en les quals Andorra s’emmarca pro­ gressivament. Aquest nou cicle supervisor dona continuïtat a les ac­ tuacions desenvolupades durant el període anterior, alhora que incorpora nous àmbits d’atenció derivats de l’evolució del context macrofinancer, de la transfor­ mació digital del sector, de l’adaptació progressiva del marc normatiu andorrà als estàndards internacionals i europeus, i de la necessitat de reforçar la confiança, la transparència i la protecció dels clients. En aquest context, l’AFA orienta la seva actuació super­ visora cap al reforç de la resiliència financera i macro­ prudencial de les entitats supervisades, amb especial atenció a la gestió dels riscos de crèdit, de mercat, de tipus d’interès, de liquiditat i de concentració. Aquesta prioritat adquireix una rellevància particular en un en­ torn caracteritzat per la normalització gradual de les condicions monetàries, la persistència d’incerteses geopolítiques i macroeconòmiques, i la necessitat de preservar la solidesa del sistema financer andorrà da­ vant possibles episodis d’estrès. Així mateix, l’AFA continuarà impulsant la consolidació de l’alineació regulatòria i supervisora amb els estàn­ dards internacionals. En aquest àmbit, destaquen es­ pecialment els treballs vinculats al Financial Sector As­ sessment Programs (FSAP), el reforç de la supervisió del sector assegurador i la implementació de les dis­ posicions legislatives derivades dels compromisos in­ ternacionals assumits pel Principat d’Andorra, inclosos els vinculats a l’Acord Monetari amb la Unió Europea. La resiliència operacional i els riscos digitals cons­ titueixen també un eix prioritari de supervisió per als propers anys. La creixent dependència tecnològica de les entitats, l’externalització de serveis crítics, l’aug­ ment dels riscos cibernètics i la necessitat de garantir la continuïtat operativa, exigeixen una supervisió re­ forçada dels marcs de gestió del risc operacional, dels sistemes d’informació i dels mecanismes de resposta davant incidents. Finalment, l’AFA manté com a prioritat la governança, la sostenibilitat dels models de negoci i la protecció del consumidor. En aquest sentit, la supervisió prudencial no es limita a l’avaluació de la solvència o la liquiditat de les entitats, sinó que també incorpora l’anàlisi de la qualitat de la governança interna, l’adequació dels mo­ dels de negoci, la transparència en la relació amb els clients i la promoció d’una conducta responsable en la prestació de serveis financers. Tenint en compte aquest context i els principals riscos als quals es troben exposades les entitats supervisa­ des, les prioritats supervisores de l’AFA per al perío­ de 2026-2029 s’estructuren en els quatre àmbits se­ güents: Resiliència financera i gestió de riscos macroprudencials Resiliència operacional i riscos digitals Seguiment del risc de liquiditat i millora del mecanisme LoLR (prestador d’última instància). Resiliència contra els riscos de crèdit i de mercat. Mesures de salvaguarda per a l’exposició a sectors específics. Preparació per a la continuació operacional en cas d’incidents cibernètics i interrupcions informàtiques. Avaluació contínua dels riscos operacionals, inclosos els derivats de tercers. Consolidació de l’alineació de les pràctiques reguladores i de supervisió amb els estàndards internacionals Governança, models de negoci sostenibles i protecció dels clients Implementació addicional de les millors pràctiques internacionals de supervisió (inclòs el FSAP). Millora de la pràctica del sector assegurador. Implementació de noves regulacions legislatives derivades de l’Acord d’Associació amb la UE. Solidesa de la governança interna de les entitats. Tracte just i transparència amb els clients. Fomentar un model de negoci sostenible i innovador de les entitats. 43

44 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 Resiliència financera i gestió del risc macroprudencials La primera prioritat continuarà orientant-se al re­ forç de la solidesa del sistema financer en el seu conjunt. Així, l'AFA continua el seguiment i l'enforti­ ment dels mecanismes de liquiditat de les entitats supervisades, incloent-hi la millora del mecanisme i del finançament del marc de prestador de darrera instància (Lender of Last Resort) en base als can­ vis en els mecanismes de liquiditat del Banc Cen­ tral Europeu, que constitueix un element essencial de la xarxa de seguretat financera. Paral·lelament, s'intensifiquen pels propers exercicis les accions de supervisió orientades a garantir una gestió prudent dels riscos de crèdit i de mercat, en un context en el qual l'evolució dels tipus d'interès i la volatilitat dels mercats financers internacionals exigeixen una vi­ gilància reforçada. Finalment, l'AFA presta especial atenció als riscos derivats de concentracions sec­ torials i de contrapart específiques, vetllant perquè l'exposició de les entitats a determinats sectors i clients no comprometi la seva estabilitat. Consolidació de l’alineació regulatòria i supervisora amb els estàndards internacionals La segona prioritat respon al compromís estratègic d’Andorra amb la convergència progressiva vers les millors pràctiques internacionals en matèria de re­ gulació i supervisió financera. En aquest marc, l’AFA impulsarà la implementació de les recomanacions que derivin del FSAP, que sens dubte representarà un fita de primera magnitud per al conjunt del siste­ ma financer del Principat. Així mateix, es duran a ter­ me actuacions de reforç de la supervisió del sector assegurador, amb especial incidència en la robus­ tesa de les pràctiques operatives del sector. Final­ ment, l’AFA continuarà amb el treballat de transposi­ ció i aplicació de les noves disposicions legislatives derivades de l’Acord Monetari amb la Unió Europea, que continua sent un dels principals motors de la modernització del marc normatiu financer andorrà. Resiliència operacional i riscos digitals La tercera prioritat s’inscriu en la creixent importàn­ cia dels riscos de naturalesa operacional i tecnològi­ ca per a l’estabilitat del sistema financer. L’AFA cen­ tra els seus esforços a avaluar la capacitat de les entitats supervisades per garantir la continuïtat de les seves operacions davant incidents cibernètics i interrupcions dels sistemes d’informació, àmbits en els quals la dependència tecnològica fa que les conseqüències d’una fallida puguin ser significati­ ves. A més a més, es dona continuïtat a l’avaluació sistemàtica dels riscos operacionals de caràcter transversal, incloent-hi aquells que provenen de ter­ cers proveïdors de serveis, els quals representen un vector de risc creixent en un entorn d’externalització progressiva de funcions crítiques. Governança, models de negoci sostenibles i protecció dels clients La quarta i darrera prioritat inclou àmbits que, tot i la seva diversitat, comparteixen un objectiu comú: garantir que les entitats supervisades operin amb integritat, sostenibilitat i respecte pels interessos dels seus clients. En l’àmbit de la governança inter­ na, l’AFA vetlla per la solidesa dels marcs de gestió i control de les entitats, considerant que una gover­ nança robusta constitueix el primer mecanisme de defensa davant els riscos. Pel que fa a la relació amb els clients, es reforcen les actuacions supervisores orientades a garantir el tracte just i la transparèn­ cia en la prestació de serveis financers. Finalment, l’AFA continuarà promovent que les entitats del sec­ tor avancin cap a models de negoci que siguin al­ hora innovadors i sostenibles en el llarg termini, en consonància amb les expectatives regulatòries i les dinàmiques del mercat financer europeu. Per a cadascuna d’aquestes prioritats, l’AFA desplegarà diverses iniciatives de supervisió, que podran incloure requeriments específics d’informació, actuacions de supervisió off-site, inspeccions in situ, així com l’emissió de comunicats tècnics, guies o recomanacions en què es concretin les expectatives supervisores en els diferents àmbits d’actuació. Aquestes prioritats posen de manifest la importància de gestionar adequadament els principals riscos finan­ cers i no financers, reforçar la transparència i la qualitat de la governança de les entitats, promoure la cooperació internacional i donar resposta als reptes emergents derivats de la digitalització, la ciberseguretat i l’evolució del marc regulador del sector financer.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 45 06 Supervisió macroprudencial 6.1. Instruments macroprudencials | 6.2. Actuacions i seguiment durant el 2025

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 46 L’AFA és l’autoritat del sistema finan­ cer andorrà encarregada de vetllar per salvaguardar l’estabilitat i la repu­ tació del sistema financer andorrà, tal com estableixen l’article 4 de la Llei 10/2013 i l’article 12 de la Llei 12/2017. Amb l’entrada en vigor de la Llei 35/2018 i del seu regla­ ment de desenvolupament, l’AFA va ser designada com a autoritat responsable de l’adopció i implementació de mesures macroprudencials aplicables a les entitats ban­ càries. Aquest mandat permet abordar riscos sistèmics de naturalesa cíclica i estructural i reforçar la capacitat del sistema financer per absorbir eventuals pertorbacions. 6.1. Instruments macroprudencials El marc macroprudencial aplicable a les entitats bancàries combina ins­ truments relacionats amb el capital, mesures vinculades amb el prestatari i mesures vinculades amb la liquiditat. D’acord amb l’article 318 del Reglament de desenvolupa­ ment de la Llei 35/2018, si l’AFA observa canvis en la inten­ sitat del risc macroprudencial o sistèmic del sistema finan­ cer andorrà, que puguin comportar perjudicis greus per al sistema financer i per a l’economia real del Principat d’An­ dorra i considera que aquest risc s’afrontaria millor amb mesures més estrictes, ho ha de notificar al Consell Gene­ ral, al Govern i, si escau, a altres autoritats competents su­ pranacionals i a organismes internacionals responsables de la gestió del risc macroprudencial. A continuació es detallen els principals instruments macroprudencials disponibles: 6.1. Instruments macroprudencials | 6.2. Actuacions i seguiment durant el 2025 Instrument Finalitat principal Situació / rang Coixí de Conservació de Capital (CCoB) Proporcionar una capacitat general d’absorció de pèrdues. 2,5% Coixí Anticíclic de Capital (CCyB) Reforçar la resiliència en fases expansives i facilitar l’absorció de pèrdues en fases adverses. 0%–2,5% Calibració trimestral Coixí per a Entitats d’Importància Sistèmica (EIS) Mitigar l’impacte potencial de les entitats sistèmiques sobre el conjunt del sistema financer. 0%–3% Revisió anual Coixí de Risc Sistèmic (SRB) Prevenir i mitigar riscos sistèmics estructurals o acíclics no capturats adequadament per altres instruments. 0%–1% Mesures sobre ponderacions de risc i grans exposicions Aplicar respostes més estrictes davant riscos específics per a l’estabilitat financera. Possibilitat d’incrementar fins a un 25% determinades ponderacions de risc i de reduir fins a un 15% el límit de grans exposicions.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 47 6.2. Actuacions i seguiment durant el 2025 Coixí de conservació de capital (CCoB) El coixí de conservació de capital és un requeriment general aplicable a totes les entitats bancàries. Es correspon amb un 2,5% de l’exposició total al risc de l’entitat i s’ha de cobrir amb capital de nivell 1 ordinari (CET1). La seva funció és proporcionar una capacitat addicional i estable d’absorció de pèrdues. Coixí anticíclic de capital (CCyB) Durant el 2025, l'AFA ha continuat publicant, trimes­ tralment, el coixí anticíclic aplicable a les exposicions creditícies ubicades al Principat d’Andorra. Aquest coixí constitueix un requeriment addicional de capital per a les entitats bancàries, que s’activa en períodes de creixement econòmic, amb la finalitat de garantir una base de capital suficient per absorbir pèrdues potencials en períodes de dificultat. Aquesta mesura contribueix a mantenir el subministrament de crèdit a l’economia i a mitigar els efectes negatius del cicle econòmic. Les decisions sobre el CCyB es prenen d’acord amb les recomanacions dels organismes internacionals encarregats de la supervisió dels riscos sistèmics, com la Junta Europea de Riscos Sistèmics (ESRB, per les seves sigles en anglès), el Comitè de Super­ visió Bancària de Basilea (BCBS, per les seves sigles en anglès) i el Consell d’Estabilitat Financera (FSB, per les seves sigles en anglès). L’anàlisi no es limi­ ta a un únic indicador, sinó que incorpora un conjunt ampli de variables que permet valorar les diferents dimensions dels riscos macroeconòmics cíclics que poden afectar el sistema financer andorrà. Durant l’exercici s’han publicat diversos comunicats tècnics fixant el coixí anticíclic per als diferents tri­ mestres, concretament: el Comunicat tècnic núm. 1/2025-SF per al 2n trimestre del 2025, el Comunicat tècnic núm. 2/2025-SF per al 3r trimestre del 2025, el Comunicat tècnic núm. 5/2025-SF per al 4t trimestre del 2025 i el Comunicat tècnic núm. 7/2025-SF per al 1r trimestre del 2026. Tot i que no s’han identificat tensions generalitza­ des derivades del crèdit en relació amb el creixe­ ment de l’economia, amb l'objectiu d'incrementar la resiliència dels bancs davant de riscos sistèmics i d'incorporar altres variables per incloure totes les dimensions de riscos macroeconòmics cíclics que afecten el sistema financer andorrà, l’AFA va apro­ var a finals del 2023, mitjançant el Comunicat tècnic núm. 10/2023-SF, un marc estàndard de coixí anti­ cíclic positiu. Aquest marc estableix un percentatge mínim de l’1,5% com a base de resiliència, seguint l’enfocament recomanat pels organismes interna­ cionals i aplicat per altres autoritats nacionals euro­ pees. Aquesta implementació és progressiva, en tres anys, en tres trams de 0,5 punt percentuals: 0,5% aplicable des de l’1 d’octubre de 2024. 1,0% aplicable des de l’1 d’octubre de 2025. 1,5% aplicable des de l’1 d’octubre de 2026. Entitats d’importància sistèmica (EIS) Addicionalment, durant l’any 2025 i mitjançant el Comunicat tècnic núm. 6/2025-SF, l’AFA ha revisat la llista d’Entitats d’Importància Sistèmica (EIS) i ha actualitzat els coixins de capital aplicables a les enti­ tats designades com a tals, d’acord amb les compe­ tències atribuïdes a l’autoritat en virtut de l’apartat 2 de l’article 54 de la Llei 35/2018. L’avaluació i designació de les EIS s’ha dut a terme d’acord amb la guia EBA/GL/2014/10 del 16 de des­ embre del 2014, sobre els criteris per determinar les condicions d’aplicació de l’article 131 de l’apartat 3 de la Directiva 2013/36/UE (CRD) en relació amb l’avaluació d’altres entitats d’importància sistèmica. Aquesta guia va ser adoptada al Principat d’Andorra mitjançant el Decret 352/2021, del 3-11-2021, pel qual s’aprova el Re­ glament relatiu a l’adopció de normes tècniques com­ plementàries de la Unió Europea aplicables en matèria de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. 6.1. Instruments macroprudencials | 6.2. Actuacions i seguiment durant el 2025

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 48 En el procés d’avaluació, s’han tingut en compte els criteris establerts a l’apartat 1 de l’article 59 de la Llei 35/2018: la mida de l’entitat, del grup o del subgrup; la seva importància per a l’economia del Principat d’Andorra; la importància de les activitats transfrontereres; i la interconnexió de l’entitat o del grup amb el sis­ tema financer. El coixí de capital per a EIS es calibra mitjançant un enfocament basat en trams en què cada tram s’as­ socia a un percentatge determinat de requeriment addicional de capital CET1. D’acord amb aquesta metodologia, una entitat es designa com a EIS quan obté una puntuació igual o superior a 350 punts bà­ sics. L’enfocament per trams, adoptat l’exercici pre­ cedent, es manté com a base per a la calibració dels coixins aplicables durant el 2026. Coixí de risc sistèmic (SRB) El coixí de risc sistèmic permet abordar riscos sistè­ mics estructurals o acíclics que no estiguin adequa­ dament coberts per la resta d’instruments previstos a la Llei 35/2018 i al seu reglament de desenvolupa­ ment. Pot aplicar-se al conjunt del sector financer o a un o diversos subgrups, i la normativa estableix les regles d’acumulació amb el coixí aplicable a les EIS. Durant el 2025 no s’ha activat aquest instrument, atès que els riscos sistèmics identificats es conside­ ren adequadament coberts pels requeriments regu­ latoris existents, inclosos els requeriments de Pilar I i Pilar II, el coixí anticíclic i els coixins aplicables a les EIS. Requeriment combinat de coixins de capital Tenint en compte les decisions adoptades durant el 2025 i els coixins d’EIS aplicables durant el 2026, el requeriment combi­ nat de coixins de capital evoluciona de la manera següent: Entitats bancàries CCoB CCyB [0 – 2,5%] EIS [0 – 3%] SRB [0 – 1%] Requeriment combinat Andorra Banc Agrícol Reig, SA 2,5% Actual: 1% Des de l’ 1/10/2026: 1,5% 1% 0% Actual: 4,5% Des de l’ 1/10/2026: 5% Crédit Andorrà, SA 2,5% Actual: 1% Des de l’1/10/2026: 1,5% 1% 0% Actual: 4,5% Des de l’1/10/2026: 5% Mora Banc Grup, SA 2,5% Actual: 1% Des de l’1/10/2026: 1,5% 0,5% 0% Actual: 4% Des de l’1/10/2026: 4,5% Els coixins de capital s’han de cobrir amb capital de nivell 1 ordinari (CET1) tant en base individual com consolidada. Atesa la dimensió significativa de les EIS en relació amb l’economia domèstica, aquest coixí constitueix una eina macroprudencial clau per reforçar l’estabilitat i la resiliència del sistema financer andorrà. Aquest coixí és addicional al requeriment regulatori de capital de nivell 1 ordinari. 6.1. Instruments macroprudencials | 6.2. Actuacions i seguiment durant el 2025

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 49 Mesures vinculades amb el prestatari En paral·lel al seguiment dels requeriments de ca­ pital, l’AFA ha continuat monitorant les ràtios vincu­ lades a les condicions de finançament i a l’endeuta­ ment dels prestataris a nivell macroprudential. En particular, s’ha analitzat l’evolució de la ràtio entre préstecs i dipòsits (Loan-to-Deposit, LTD) i de la rà­ tio entre l’import del préstec i el valor de la garantia (Loan-to-Value, LTV). Els nivells registrats tant de la ràtio LTD com la rà­ tio LTV a nivell sectorial no han justificat l’activació de mesures específiques. Mesures vinculades amb la liquiditat Pel que fa a la liquiditat, l’AFA efectua un seguiment periòdic dels principals indicadors macroprudencials per comprovar que a nivell sectorial es manté una posició adequada tant a curt com a mitjà termini: Ràtio de liquiditat (LCR): es monitoritza men­ sualment per verificar que les entitats disposen d’actius líquids d’elevada qualitat suficients per afrontar un escenari de tensió de 30 dies. Du­ rant el 2025, la ràtio s’ha mantingut de manera sostinguda per sobre del mínim regulatori, se­ guint la tendència històrica. Ràtio de finançament estable net (NSFR): es reporta des del desembre del 2025 i se’n preveu un segui­ ment trimestral. El seu objectiu és garantir que les entitats disposin d’una estructura de finançament estable en un horitzó temporal d’un any. Valoració global Pel que fa a la liquiditat, l’AFA efectua un seguiment periòdic dels principals indicadors macroprudencials per comprovar que les entitats mantenen una posi­ ció adequada tant a curt com a mitjà termini. Durant el 2025, l’AFA ha continuat desplegant el marc de supervisió macroprudencial mitjançant la revisió periòdica del coixí anticíclic, l’actualitza­ ció anual de la designació i calibració dels coixins aplicables a les EIS i el seguiment de les principals ràtios de finançament, endeutament i liquiditat. L’anàlisi efectuada no ha posat de manifest des­ equilibris sistèmics generalitzats que requereixin l’activació de mesures addicionals. No obstant això, l’AFA manté un seguiment reforçat de l’evo­ lució del crèdit, de les condicions de finançament i de la liquiditat del sector bancari, amb l’objectiu d’adaptar la resposta macroprudencial si l’evolució dels riscos ho fa necessari. 6.1. Instruments macroprudencials | 6.2. Actuacions i seguiment durant el 2025

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 50 07 Supervisió microprudencial 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 51 En l’àmbit de la supervisió microprudencial, les funcions de l’AFA, segons el que s’estableix a la Llei 10/2013 són, entre d’altres: exercir com a autoritat compe­ tent i supervisora sobre totes les entitats supervisades del sistema financer i sobre aquelles perso­ nes, físiques o jurídiques, fora del sistema financer que estiguin o puguin estar subjectes a la super­ visió de l’AFA d’acord amb la legis­ lació vigent a fi i efecte de vetllar pel compliment de la normativa aplicable a aquestes persones; supervisar en base consolidada les entitats operatives del sistema financer i, consegüentment, els grups d’entitats operatives del sis­ tema financer entesos com a tots aquells grups de societats en què la societat dominant és una enti­ tat operativa del sistema financer o té com a activitat principal la ti­ nença de participacions en una o més entitats operatives del siste­ ma financer, i aquells grups amb una o més entitats operatives del sistema financer en què l’activitat d’aquestes sigui la més important del grup; i exercir les potestats de control i supervisió en el sector de les assegurances i reassegurances d’acord amb el que s’estableix als articles 8 a 12 i següents de la Llei 12/2017. 7.1. Examen de supervisió del 2025 Durant l’exercici 2025 han continuat vigents incerteses rellevants sobre la trajectòria futura de l’economia mun­ dial, la inflació i la política monetària, així com la interacció d’aquests factors en les diferents jurisdiccions, in­ closa Andorra. En aquest context, l’AFA ha compartit les mesures d’actuació proposades a l’Informe del Comitè Mixt de tardor de 2024 sobre els riscos i vulnerabilitats del sistema financer de la UE, publicat el 10 de setembre de 2024 per les tres Autoritats Europees de Supervisió (EBA, ESMA i EIOPA). Aquest informe subratlla la per­ sistència de les incerteses econòmiques i geopolítiques i recomana que els participants als mercats financers mantinguin una elevada vigilància. Consegüentment, aquesta Autoritat ha traslladat a les entitats la necessitat de tenir en compte les següents recomanacions: mantenir la preparació per afrontar els impactes dels canvis en els tipus d'interès sobre l'economia real; Entitats bancàries continuar monitoritzant i gestionant de manera pru­ dent el risc de crèdit, atès que la seva potencial ma­ terialització continua essent una preocupació, amb especial atenció a nivells de provisió adequats, políti­ ques de provisió prospectives i una valoració prudent i actualitzada de les garanties; garantir la disponibilitat de plans i processos flexi­ bles i àgils per afrontar escenaris adversos múlti­ ples i inesperats a curt termini; mantenir la vigilància sobre l'impacte de la inflació en el desenvolupament de productes; i reforçar la gestió dels riscos operatius i d'estabilitat financera que podrien derivar-se de la materialitza­ ció de riscos cibernètics. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres Així mateix, s’ha recomanat que les entitats incorporin en les seves anàlisis internes els potencials impactes derivats dels diferents processos en curs, com la negociació de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Euro­ pea, així com el procés d’equivalència normativa endegat amb la Comissió Europea.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 52 D’altra banda, en l’àmbit de la ciberseguretat, s’ha con­ tinuat recomanant una posició proactiva, amb el re­ forç de les mesures de protecció davant atacs DDoS, la implementació de l’autenticació de doble factor sempre que sigui possible, la sensibilització del per­ sonal i dels clients, i el seguiment dels registres d’acti­ vitat (logs) per a la detecció d’incidències. Igualment, s’ha recordat l’obligació de notificar els incidents de seguretat al Centre de resposta a incidents de segu­ retat de les xarxes i dels sistemes d’informació de re­ ferència la Principat d’Andorra (CSIRT-AD). Addicionalment, l’AFA ha reiterat la recomanació que les entitats integrin en la seva estratègia, model de ne­ goci i marc d’apetit al risc, els riscos financers i econò­ mics derivats del canvi climàtic i del deteriorament ambiental que considerin que poden ser materials. En l’àmbit de la governança de les entitats supervisa­ des, l’AFA ha continuat supervisant el compliment del règim d’idoneïtat dels accionistes amb participació qualificada, de l’alta direcció i dels responsables de les funcions de control de les entitats en tot moment durant l’exercici del càrrec. Igualment, l’AFA també examina i resol qualsevol sol·licitud d’autorització prè­ via previstes en la normativa vigent i, d’aquesta ma­ nera, manté actualitzats els corresponents registres (veure apartat 7.3 d’aquesta secció). Pel que fa al model de negoci, l’AFA, conjuntament amb la UIFAND, ha continuat amb la supervisió off-si­ te dels fluxos monetaris transfronterers mitjançant l’anàlisi de la informació trimestral tramesa per les entitats bancàries, en el marc del Comunicat tècnic conjunt AFA-UIFAND CT-01/2021. Aquesta supervi­ sió conjunta permet aprofundir en el coneixement del model de negoci i de les activitats de les entitats bancàries en particular i, en general, permet continuar aprofundint en el coneixement dels riscs de blanqueig de capitals i les seves implicacions sobre la reputació i l’estabilitat del sistema bancari. A més a més dels temes recurrents objecte de segui­ ment periòdic que s’analitzen amb periodicitat men­ sual o trimestral, com la solvència i la liquiditat, s’han continuat les tasques d’anàlisi dels plans de recupera­ ció de les entitats. Fruit d’aquest procés d’avaluació, i d’acord amb l’apartat 3 de l’article 6 de la Llei 7/2021, l’AFA a tramès comunicacions a les entitats amb els principals punts de millora a incorporar en l’actualitza­ ció dels respectius plans de recuperació. Finalment, pel que fa a la supervisió in situ, durant el 2025 s’ha considerat oportú fer seguiment, mitjançant inspeccions del grau d’implementació de les recoma­ nacions i dels requeriments derivats de la inspecció d’operacions creditícies concedides per desenvolupar les promocions immobiliàries al Principat d’Andorra, que es va dur a terme durant el 2023 (veure apartat 7.2). Durant l’exercici 2025, l’actuació supervisora s’ha cen­ trat en l’examen periòdic de compliment normatiu i en l’anàlisi dels principals riscos associats a la seva activitat. Addicionalment, s’ha continuat centrant es­ forços en la millora de la qualitat de les dades reporta­ des per part de les entitats supervisades. En aquest sentit, s’han dut a terme exercicis de su­ pervisió off-site basats en la revisió de la informació periòdica remesa per les entitats, amb especial aten­ ció a la situació financera i l’adequació dels recursos propis. Aquestes revisions s’han complementat amb actuacions d’inspeccions in situ a determinades enti­ tats financeres d’inversió, amb caràcter puntual i en funció de les prioritats derivades de l’enfocament su­ pervisor basat en el risc. En relació amb l’activitat d’inspeccions in situ, durant l’exercici 2025 s’han dut a terme actuacions a dues entitats financeres d’inversió, en el marc de la revisió de la gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió indirecta, del servei d’asses­ sorament financer i dels processos de generació i tramesa d’informació al supervisor. Aquestes actua­ cions han permès aprofundir en l’anàlisi dels siste­ mes de governança, els controls interns i la qualitat de la informació utilitzada en el reporting regulatori. Aquest enfocament ha permès identificar àrees de millora en la informació proporcionada per les enti­ tats, garantint una major precisió, coherència i fiabi­ litat en les dades reportades. La plataforma informà­ tica de l’AFA continua essent l’eina principal per a la supervisió i el control de la qualitat de la informació presentada. En aquest marc, s’han publicat el Comunicat tècnic núm. 4/2020-SF quater per a les entitats que pres­ ten serveis d’inversió i el Comunicat tècnic núm. 49/SGOIC quinquies per als organismes d’inversió col·lectiva (OIC), mitjançant els quals s’han introduït ajustos a les plantilles de reporting, així com directrius sobre la forma i el contingut de la informació que les entitats han de trametre a l'AFA. Finalment, s’ha posat un èmfasi particular en l’anàlisi dels riscos de mercat, de liquiditat i operacionals, te­ nint en compte el context de volatilitat dels mercats financers i la seva possible incidència sobre els vehi­ cles d’inversió gestionats. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres Entitats financeres d’inversió i societats gestores d’OIC

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 53 Entitats asseguradores L’aspecte central de l’activitat supervisora en l’àmbit microprudencial ha estat, un cop més, l’anàlisi de la solvència de les entitats asseguradores mitjançant la revisió off-site de la informació remesa de manera pe­ riòdica per part de les entitats. En aquest context, els informes d’avaluació interna de riscos i solvència (ORSA, per les seves sigles en anglès) constitueixen una peça clau del procés super­ visor, atès que proporcionen una anàlisi prospectiva del perfil de risc de les entitats i de la seva posició de solvència. Dins de les revisions temàtiques realitzades durant l’any, destaca l’anàlisi dels informes ORSA , que ha permès identificar diverses debilitats i àrees de mi­ llora que es tindran en compte en l’avaluació corres­ ponent a l’exercici 2025. Cal tenir present que l’ORSA constitueix un exercici complex que requereix un pro­ cés d'aprenentatge i de millora contínua i, per a les entitats, aquesta obligació és encara relativament re­ cent, a conseqüència del règim transitori de cinc anys previst a la Llei 12/2017 per a l’entrada en vigor del seu Títol IV. Per assolir una autoavaluació del risc fiable i útil, és necessari que els escenaris d’estrès considerats inci­ deixin en les principals àrees de risc de l’entitat asse­ guradora, tenint especialment en compte la incertesa derivada de la situació econòmica i la seva evolució durant el període analitzat. En aquest sentit, s'inten­ sificarà el nivell d'exigència pel que fa a la qualitat del contingut dels informes ORSA i la idoneïtat dels esce­ naris d’estrès utilitzats, amb l’objectiu d’assolir estàn­ dards alineats amb les millors pràctiques del sector a nivell internacional. Un altre aspecte rellevant de l’activitat supervisora ha estat la millora de la qualitat de les dades remeses per les entitats. En aquest àmbit, s’ha procedit a la revisió de les plantilles de reporting (FINREP) amb la finalitat d’obtenir informació financera i estadística més pre­ cisa i acurada. Amb aquest propòsit, s’han publicat el Comunicat tècnic núm. 35-2025/A per a les entitats andorranes i el Comunicat tècnic núm. 36-2025/A per a les delegacions, amb l’objectiu d’actualitzar les plan­ tilles de reporting, juntament amb la publicació d’una guia destinada a facilitar-ne el compliment. Així mateix, en data 27 de juny de 2025, es va publicar el Comunicat tècnic núm. 35-2025/A bis que estableix determinats requeriments addicionals d’informació i modifica l’anterior plantilla de FINREP. 7.2. Supervisió d’entitats La supervisió bancària a la Unió Europea es basa en normes i principis harmonitzats recollits, en gran mesura, a la Directiva 2013/36/UE del Parlament Eu­ ropeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, relativa a l’accés a l’activitat de les entitats de crèdit i a la super­ visió prudencial de les entitats de crèdit i les empre­ ses d’inversió (Directiva 2013/36 o CRD IV). L’article 97 d’aquesta directiva estableix el Procés de Revisió i Avaluació Supervisores - PRAS - (SREP per les se­ ves sigles en anglès) que requereix que les autoritats competents examinin els sistemes, les estratègies, els procediments i els mecanismes implementats per les entitats per donar compliment al paquet CRD IV i per assegurar una bona gestió i la cobertura dels seus riscos. En aquest context, les autoritats competents han d’avaluar els riscos als quals les entitats estan o poden estar exposades, els riscos que una entitat pot suposar per al sistema financer i els riscos identifi­ cats durant les proves d’estrès. Andorra va incorporar al seu marc jurídic aquesta directiva mitjançant l’aprovació de la Llei 35/2018 i el reglament de desenvolupament, que es troba en constant evolució (veure secció “16 REGULACIÓ” d’aquesta memòria). Context En aquest sentit, l’AFA és el supervisor prudencial del sistema financer andorrà i, tal com estableix l’article 99 de la Llei 35/2018, ha de dur a terme el procés de revisió i avaluació supervisores i ha d’aplicar les me­ sures de supervisió que li atorga la referida llei. En concret, l’article 91 estableix el PRAS. Pel que fa al sector de les assegurances i reassegu­ rances, la Unió Europea va establir un nou règim, co­ negut com a Solvència II, amb l’aprovació de la Direc­ tiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de novembre de 2009, sobre l’assegurança de vida, l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegu­ rança i el seu exercici. Aquest règim de Solvència II, juntament amb les regles que dicta l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació (EIOPA, per les seves sigles en anglès) i els criteris que emanen de l’Associació Internacional de Supervisors d’Asse­ gurances (IAIS, per les seves sigles en anglès), consti­ tueixen el marc necessari dins del qual s’han de basar la regulació i la supervisió de la indústria andorrana de l’assegurança i la reassegurança. En aquest sentit, Andorra va incorporar aquesta directiva al seu marc jurídic mitjançant l’aprovació de la Llei 12/2017, a la que s’ha fet referència anteriorment. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 54 Supervisió off-site El model de supervisió de l’AFA pren en consideració els Core Principles for Effective Banking Supervision publicats pel Basel Committee on Banking Supervision així com les Directrius revisades sobre procediments i metodologies comuns per al procés de revisió i avalua­ ció supervisores i les proves de resistència superviso­ res, que modifiquen les directrius EBA/GL/2014/13, de 19 de desembre de 2014 (revisades el juliol del 2018). El PRAS s’aplica a les entitats sota la supervisió de l’AFA segons el programa d’examen de supervisió es­ tablert tenint en compte el principi de proporcionalitat, és a dir, la mida, l’estructura i l’organització interna de l’entitat, així com la naturalesa, l’àmbit i la complexitat de les seves activitats. El programa d’examen de supervisió preveu princi­ palment dos tipus d’actuacions supervisores: la su­ pervisió off-site, basada en l’anàlisi de la informació recollida mitjançant la tramesa periòdica i altres fonts d’informació, i la supervisió “on-site”, realitzada mit­ jançant inspeccions in situ. Aquestes actuacions constitueixen eines fonamen­ tals del procés de revisió i avaluació supervisores, ja que permeten actualitzar el perfil de risc de les enti­ tats i identificar les mesures supervisores que, si es­ cau, cal adoptar. En aquest marc, l’AFA valora anualment la necessitat d’establir exigències addicionals de capital per a les entitats bancàries en concepte de Pilar 2R, d’acord amb els resultats off-site i on-site que alimenten el PRAS. Aquesta pràctica supervisora es va iniciar l’any 2021, quan l’AFA va comunicar per primera vegada a les en­ titats bancàries l’exigència de capital addicional pel Pilar 2R. Des d’aleshores, aquesta actuació s’ha con­ solidat com un element recurrent del cicle supervisor anual. Com a resultat del procés corresponent a l’exercici 2025, l’AFA ha comunicat a les entitats bancàries, du­ rant el mes de novembre, les exigències addicionals de capital aplicables en concepte de Pilar 2R. La supervisió off-site consisteix en l’anàlisi continuada de la informació tramesa periòdicament per les enti­ tats supervisades, incloent-hi la informació financera, els informes anuals que les entitats han de presentar a l’AFA, especialment de les àrees de compliment i d’auditoria interna, els informes dels auditors externs i qualsevol altra informació puntual que l’AFA pugui re­ querir en l’exercici de les seves funcions supervisores. Aquesta anàlisi es complementa amb la informació obtinguda a través de les inspeccions in situ, així com amb l’input derivat de les reunions mantingudes amb l’alta direcció de les entitats, els responsables de les funcions clau i els auditors externs. En relació amb la supervisió prudencial de les entitats bancàries, a més de l’anàlisi del risc de crèdit, del risc de mercat i del risc operacional, la revisió i avaluació supervisores efectuades per l’AFA inclouen, entre d’altres, els aspectes següents: a) l’exposició al risc de concentra­ ció i la seva gestió per part de les entitats, inclòs el compliment dels requisits establerts al capítol quart del títol III i a l’article 20 de la Llei 35/2018; b) la solidesa, l’adequació i la for­ ma d’aplicació de les polítiques i dels procediments establerts per les entitats per a la gestió del risc residual associat a l’ús de tècni­ ques reconegudes de mitigació del risc de crèdit; c) l’adequació dels fons propis de què disposa l’entitat respecte dels actius que hagi titulitzat, tenint en compte el fons econòmic de l’operació i el grau de transferència efectiva dels riscos; 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres Organització de la supervisió – procés de revisió i avaluació supervisores (PRAS) 54

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 55 Addicionalment, la revisió i avaluació efectuades per l’AFA inclouen l’exposició de les entitats al risc de tipus d’interès derivat d’activitats alienes a la cartera de negociació, així com l’exposició al risc d’un palanquejament excessiu. Així mateix, l’AFA avalua els sistemes de govern corporatiu de les entitats, la seva cultura i valors corporatius, així com la capacitat dels membres de l’òrgan d’administració per exercir adequadament les seves funcions. En el marc d’aquesta revisió, l’AFA ha de poder accedir, com a mínim, a les ordres del dia, a la documen­ tació de suport de les reunions, a les actes de les reunions de l’òrgan d’administració i de les seves comissions delegades i als resultats de l’avaluació interna o externa de l’actuació del òrgan d’administració. Per dur a terme l’activitat supervisora descrita, l’equip de supervisió off-site desenvolupa, entre d’altres, les actua­ cions següents: Anàlisi de les dades, principalment pel que fa a solvència, liquiditat, palanquejament i grans expo­ sicions, i dels indicadors de riscos (KRI). Aquestes anàlisis són principalment quantitatives i tenen per objectiu avaluar el compliment dels requeri­ ments regulatoris. Anàlisi d’informació quantitativa i qualitativa. La informació rebuda per part de les entitats inclou, entre d’altres: informació i documentació específiques requeri­ des per l’AFA a cada entitat; i documentació facilitada per les entitats a l’AFA segons requeriments específics i comunicacions tècniques (públiques i no públiques) que reque­ reixen que les entitats informin, a tall d’exemple: - Comunicació EB 02/2014 i Comunicació 1-2019/A “Requeriment de comunicació en re­ lació amb fets rellevants que poguessin tenir un impacte en el risc reputacional del sistema financer andorrà”; - Comunicat tècnic núm. 1/2022-SF “Actes sot­ mesos a autorització prèvia i/o inscripció i al­ tres comunicacions.”; i - Comunicat tècnic núm. 34-2024/A “Vincles contractuals amb mediadors”. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres La informació rebuda de les entitats inclou, entre d’altres: la tramesa periòdica basada en FINREP, COREP, IP Losses, Large Exposures, Leverage Ratio, Liquidity, Asset Encumbrance, AMM i dades estadístiques; l’informe de solvència; l’informe d’autoavaluació del capital i de la liquidi­ tat (IACL); l’informe anual sobre la situació financera i de sol­ vència (ISFS); i l’informe d’avaluació interna i gestió de riscos i solvència (ORSA, per les seves sigles en anglès). d) l’exposició al risc de liquiditat, així com el seu mesurament i ges­ tió, inclosa la realització d’anàlisi d’escenaris alternatius, la gestió de factors reductors de risc (en particular, el nivell, la composició i la qualitat dels coixins de liquidi­ tat) i l’existència de plans de con­ tingència efectius; e) l’impacte dels efectes de diver­ sificació i la manera com aquests efectes es tenen en compte en el sistema d’avaluació del risc; f) la ubicació geogràfica de les ex­ posicions de les entitats; i g) el model de negoci de l’entitat. MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 56 Reunions bilaterals amb els accionistes i l’alta direcció de les entitats operatives del sistema fi­ nancer i de les entitats asseguradores i reassegu­ radores. De manera sistemàtica i periòdica, l’AFA manté reunions amb l’alta direcció de les entitats supervisades. Aquestes trobades constitueixen un instrument essencial per analitzar el model de negoci i l’estratègia de les entitats, les seves perspectives d’evolució, la situació financera i els principals riscos als quals estan exposades. Així mateix, permeten tractar qüestions relatives a l’evolució del marc regulador, a les expectatives supervisores i a la transparència de la supervisió prudencial. Reunions bilaterals amb els responsables de les funcions de control de les entitats supervisades. L’AFA atorga una importància especial al paper de les funcions de control intern de les entitats en l’avaluació de la qualitat de l’organització, la governança i la gestió dels riscos de les entitats. En aquest sentit, a més d’analitzar la informació facilitada per aquestes funcions, l’AFA pot mante­ nir reunions específiques amb els responsables, quan ho considera oportú, per aprofundir en as­ pectes rellevants de control intern, gestió de ris­ cos, compliment normatiu i auditoria interna. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres estats financers anuals auditats (individuals i consolidats); annex als estats financers auditats; estats financers individuals i consolidats de totes les societats participades per les entitats (encara que no es procedeixi a la seva consolidació), jun­ tament amb l’informe d’auditoria, independent­ ment del tipus de societat de què es tracti; informe complementari d’auditoria; carta de recomanacions dels auditors externs, que inclogui les debilitats del marc de control in­ tern identificades durant la seva auditoria; A més, l’AFA també revisa la següent informació per tal d’avaluar la qualitat de l’organització i els riscos que incorren les entitats: pla de recuperació; informe anual de blanqueig; informe anual d’auditoria interna en relació amb el disseny i l’efectivitat operativa del sistema de control intern i de gestió de riscos de l’entitat, segons el que es preveu a l’article 11 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i fun­ cionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats (Llei 7/2024); i informes de la funció de compliment normatiu. Reunions bilaterals amb els actuaris de les entitats supervisades. En l’àmbit assegurador, l’AFA manté reunions amb els actuaris de les entitats supervi­ sades sempre que ho considera necessari, amb la finalitat de tractar qüestions d’interès supervisor relacionades, entre d’altres, amb les provisions tècniques, la suficiència dels models actuarials, la gestió dels riscos asseguradors i altres aspectes tècnics propis de l’activitat asseguradora. Reunions bilaterals amb les firmes auditores de les entitats supervisades. L’AFA manté reunions amb els auditors externs de les entitats supervi­ sades, sempre que ho considera pertinent i, com a mínim, amb periodicitat anual. Aquestes reunions permeten tractar qüestions rellevants vinculades als treballs d’auditoria, als principals aspectes identificats durant la revisió dels estats financers, a la qualitat de la informació financera i a altres matèries d’interès supervisor. Aquesta actuació s’emmarca també en el seguiment específic dels auditors externs del sector financer (veure secció “11 AUDITORS EXTERNS DEL SECTOR FINAN­ CER”).

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 57 Durant els anys 2025 i 2024, l’AFA ha mantingut el nombre de reunions que es detalla a continuació: 2025 2024 Entitats operatives del sistema financer Entitats asseguradores TOTAL Entitats operatives del sistema financer Entitats asseguradores TOTAL Reunions amb l’alta direcció 18 20 38 12 14 26 Reunions amb auditors externs 41 13 54 26 7 33 TOTAL 69 33 102 38 21 59 Supervisió in situ A continuació es detalla el nombre d’inspeccions in situ dutes a terme du­ rant els anys 2025 i 2024: Nombre d’inspeccions in situ 2025 2024 Entitats bancàries 9 14 Entitats financeres d’inversió 1 6 Altres entitats supervisades 3 3 TOTAL 13 29 La supervisió in situ es realitza en base al programa d’examen de supervisió seguint un enfocament ba­ sat en riscos. El programa d’examen de supervisió previst a l’arti­ cle 93 de la Llei 35/2018 ha considerat, entre d’altres, la qualitat dels actius com un dels principals riscos del sector bancari. En aquest sentit, durant l’exercici 2025, s’ha dut a terme una revisió temàtica a les tres entitats bancàries, relativa al grau d’implementació de les recomanacions i dels requeriments efectua­ des per part d’aquesta Autoritat en relació amb la inspecció d’operacions creditícies concedides per desenvolupar les promocions immobiliàries al Prin­ cipat d’Andorra, que es va dur a terme durant el 2023. També s’han dut a terme, com es fa de manera re­ current, les inspeccions a les entitats que manegen efectiu. En aquest sentit, s’han dut a terme inspec­ cions: per verificar el correcte funcionament de les màquines de tractament de monedes d’euro, s’han dut a terme inspeccions a tres entitats bancàries i a un proveïdor d’efectiu, (mateix nombre que el 2024), verificant un total de 13 màquines (8 el 2024); i per verificar el correcte funcionament de les màquines de tractament de bitllets d’euro, s’han dut a terme inspeccions a tres entitats bancàries, a un proveïdor d’efectiu i a un agent econòmic implicat en el tracta­ ment i la distribució al públic de bitllets i monedes. En total s’han verificat 13 màquines, igual nombre que l’any anterior. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres Finalment, s’ha dut a terme una inspecció in situ a una entitat financera d’inversió, centrada en la revisió de deter­ minades activitats de prestació de serveis d’inversió, així com dels processos de control, governança i qualitat de la informació reportada al supervisor. Aquesta actuació ha permès avaluar l’adequació dels procediments interns implementats per l’entitat i identificar àrees de millora en el marc de control i seguiment.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 58 Supervisió en base consolidada Reporting Digitalització i eines de reporting A 31 de desembre de 2025, els grups financers an­ dorrans es trobaven subjectes a supervisió en base consolidada. Aquesta supervisió es duu a terme a partir de la situació consolidada de les entitats ma­ trius, amb l’objectiu d’obtenir una visió global dels ris­ cos assumits pel grup i de la seva capacitat de gestió i control. En aquest àmbit, més enllà del seguiment de les principals ràtios consolidades, l’AFA presta una aten­ ció especial a la funció de grup exercida per l’entitat matriu. A aquest efecte, rep i analitza la informació requerida tant en base individual com consolidada, el que li permet dur a terme una revisió específica de la manera en què la matriu defineix, comunica i imple­ menta les seves polítiques i estratègies a les filials. Així mateix, l’AFA avalua els controls establerts a ni­ vell de grup, els mecanismes de supervisió interna de l’organització, el seguiment de les activitats desenvo­ lupades per les filials i la gestió de les seves princi­ pals exposicions. Finalment, en el marc d’aquesta supervisió consoli­ dada, les entitats bancàries han d’informar l’AFA de qualsevol comunicació rellevant que les seves filials mantinguin amb les autoritats nacionals competents que les supervisen a l’estranger, així com de les ins­ peccions o actuacions supervisores que aquestes autoritats duguin a terme. En el marc del procés de transformació i digitalit­ zació impulsat per l’AFA, durant l’exercici 2025 s’ha implementat una nova oficina virtual privada, amb l’objectiu de facilitar la interacció amb les entitats su­ pervisades, reforçar la seguretat en l’intercanvi d’in­ formació i agilitzar els processos de supervisió. Aquesta eina permet centralitzar la recepció d’in­ formació per part de les entitats supervisades, amb l’excepció de les trameses periòdiques que es reme­ ten a través de les plataformes ABACUS/Regulator i SuperA. D’aquesta manera, la documentació rebuda queda organitzada en un repositori verificable, amb traçabilitat i control de canvis, fet que contribueix a una gestió més eficient, ordenada i transparent de la informació supervisora. Pel que fa a les eines de reporting, durant l’any 2025 s’ha posat en producció ABACUS/Regulator 3 per a les entitats bancàries. Es tracta d’una nova platafor­ ma basada en el model Software as a Service (SaaS), que ofereix una major flexibilitat en la definició i elabo­ ració de les plantilles nacionals de reporting i permet incorporar les regles de validació escaients, reforçant així la qualitat i la consistència de la informació rebu­ da. La implementació d’ABACUS/Regulator 3 es va iniciar el setembre del 2024 i la plataforma va entrar en fun­ cionament amb la primera tramesa d’informació co­ rresponent al mes de gener del 2025, amb les prime­ res dades reportades el 20 de febrer del 2025. Un cop completada aquesta primera fase de desplegament per a les entitats bancàries, l’AFA ha iniciat l’anàlisi de la possible extensió de la plataforma a altres tipolo­ gies d’entitats supervisades. Aquestes iniciatives refermen el compromís de l’AFA amb la digitalització dels processos supervisors, l’en­ fortiment dels canals de comunicació segurs i efi­ cients amb les entitats supervisades i la millora con­ tínua de la gestió i la seguretat de la informació. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres Actualització dels requisits de reporting Durant l’any 2025, l’AFA ha continuat avançant en l’actualització i adaptació dels requisits de reporting aplicables a les entitats supervisades, amb l’objectiu de reforçar la qualitat, la consistència, la traçabilitat i la capacitat d’ex­ plotació supervisora de la informació rebuda. En aquest context, s’han publicat diversos comunicats tècnics que introdueixen modificacions rellevants en l’àmbit del reporting de les entitats bancàries:

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 59 el Comunicat tècnic núm. 273/2025-EB, relatiu a les dades estadístiques al Banc Central Europeu. Mitjançant aquest comunicat s’han modificat les plantilles ESTAD EB 1 i ESTAD EB 2, amb el desblo­ queig de determinades cel·les subjectes a report. Així mateix, s’han revisat les plantilles ESTAD EB 4 i ESTAD EB 5 amb la finalitat de recollir la informació des de la perspectiva de les dues contraparts impli­ cades en les operacions, fet que permet disposar d’una visió més completa i coherent de les dades reportades; el Comunicat tècnic núm. 255/21-EB quater, mi­ tjançant el qual s’ha implementat un canvi en la plataforma de reporting utilitzada per a la remis­ sió d’informació per part de les entitats bancàries. Aquesta actualització s’emmarca en el procés de modernització de les eines de reporting de l’AFA i contribueix a reforçar l’eficiència operativa; el Comunicat tècnic núm. 255/21-EB quinquies, que ha introduït la plantilla C 84.00, relativa a l’NSFR així com diverses modificacions en la plantilla de “Comentaris de tramesa”. Aquestes modificacions permeten completar i contextualitzar millor la in­ formació remesa per les entitats, especialment en l’àmbit de la liquiditat estructural; i finalment, el Comunicat tècnic núm. 255/21- EB sexies, que ha actualitzat el Data Point Model (DPM) de l’EBA de la versió 2.8 a la versió 3.4, amb la incorporació de nous paquets relatius a l’Interest Rate Risk in the Banking Book (IRRBB, risc de tipus d’interès de la cartera bancària) i els Funding Plans (FP, plans de finançament), així com l’eliminació de la plantilla RTI (Risc de tipus d’interès). Aquesta ac­ tualització permet alinear progressivament els re­ queriments locals amb l’evolució dels estàndards europeus de reporting prudencial. Pel que fa a les entitats financeres d’inversió, les societats gestores d’OIC i els organismes d’inversió col·lectiva, durant l’exercici 2025 també s’han introduït novetats rellevants en els requeriments d’informació periòdica i s’han publicat: el Comunicat tècnic núm. 49-SGOIC quinquies, re­ latiu a la tramesa d’informació periòdica relativa als OIC. Mitjançant aquest comunicat s’han incorporat quatre nous estats —“OIC-ESTAD 4 M”, “OIC-ESTAD 5 M”, “OIC-ESTAD 4 NM” i “OIC-ESTAD 5 NM”—, així com la modificació de l’apartat “OIC-CART” de l’annex “Guia per complementar els documents es­ mentats”. Aquestes modificacions permeten am­ pliar i millorar la informació estadística disponible sobre els organismes d’inversió col·lectiva. el Comunicat tècnic núm. 4-2020-SF quater, rela­ tiu a la tramesa d’informació sobre serveis d’inver­ sió, que ha incorporat dos nous estats —“ESTAD 4” i “ESTAD 5”— referents a les dades d’actius i passius financers de l’entitat segons la residència de la con­ trapart. També s’hi ha incorporat un nou estat “F32”, relatiu al gravamen d’actius (asset encumbrance), aplicable a les societats financeres d’inversió. Pel que fa el sector assegurador, s’han aprovat nous comunicats dirigits per garantir la recopilació de dades estadístiques: el Comunicat tècnic núm. 35-2025/A i el Comuni­ cat tècnic núm. 35-2025/A bis: obligacions d’infor­ mació als efectes de supervisió, estadístics i comp­ tables de les entitats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra; i el Comunicat tècnic núm. 36-2025/A: obligacions d’informació als efectes de supervisió, estadístics i comptables de les delegacions d’entitats assegura­ dores estrangeres autoritzades per operar al Princi­ pat d’Andorra. Aquestes modificacions responen tant a l’evolució dels requeriments estadístics i prudencials com a la neces­ sitat d’adaptar les trameses d’informació a les noves eines tecnològiques i als estàndards de report regulador. Així mateix, contribueixen a millorar la capacitat d’anàlisi supervisora, a facilitar el seguiment dels riscos i a incrementar la qualitat de la informació disponible per a l’exercici de les funcions de supervisió prudencial, es­ tadística i conductual. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 60 Gestió documental Balança de pagaments i altres dades estadístiques nacionals Durant el 2025, l’AFA ha avançat amb la implemen­ tació d’una nova eina de gestió documental basada en la suite de Microsoft, amb l’objectiu de continuar impulsant l’eficiència i la digitalització dels processos interns, així com de reforçar el compliment dels requi­ sits en matèria de protecció de dades personals i de seguretat de la informació. Aquesta iniciativa s’emmarca en el procés de trans­ formació digital de l’AFA i té per finalitat millorar l’orga­ nització, la traçabilitat, la conservació i l’accés segur a la documentació interna. La posada en producció de l’eina està prevista per a l’exercici 2026. En tant que corresponsable de l’activitat estadística “A138 Balança de pagaments i posició inversora inter­ nacional”, l’AFA ha continuat recopilant i agregant les dades de les empreses del sistema financer, incloses les entitats bancàries, les entitats financers d’inversió, les entitats asseguradores, les entitats que manegen efectiu i la mateixa AFA, per a l’elaboració d’aquesta estadística. Així mateix, l’AFA ha elaborat l’estadística “A130 Esta­ dística del sistema financer”, que inclou les variables previstes al Programa estadístic del 2024, com ara el nombre d’entitats per tipologia, la presència interna­ cional, el resum dels estats financers i altres indica­ dors rellevants del sistema financer andorrà. Addicionalment, l’AFA ha tramès trimestralment al De­ partament d’Estadística del Govern d’Andorra dades detallades dels balanços de les entitats bancàries an­ dorranes, amb l’objectiu de contribuir a l’elaboració de les estadístiques monetàries i financeres (Monetary and Financial Statistics). 7.3. Autoritzacions i registres Llicències i canvis en l’estructura del sistema financer L’AFA és l’autoritat competent per examinar i resoldre les sol·licituds d’obtenció de llicències i autoritzacions per operar en el sistema financer andorrà, d’acord amb la legislació vigent, així com per mantenir actualitzats els registres corresponents. Entre d’altres, l’AFA també autoritza: l’adquisició de participacions qualificades en entitats operati­ ves del sistema financer i en enti­ tats asseguradores i reassegura­ dores, d’acord amb les previsions establertes a la legislació vigent. En el cas de canvis de l’acciona­ riat de les entitats operatives del sistema financer que representin un percentatge inferior al 10% i igual o superior al 3%, aquests ac­ tes estan únicament subjectes a inscripció; la creació o adquisició d’entitats, amb vocació de permanència i amb participació qualificada, així com l’obertura de sucursals a l’es­ tranger o d’oficines de represen­ tació per part de les entitats ope­ ratives del sistema financer i de les entitats asseguradores i reas­ seguradores. També s’hi inclouen les adquisicions de participacions que comportin l’assoliment d’una participació qualificada; i els canvis en els percentatges de participació de les entitats opera­ tives del sistema financer en al­ tres societats quan comportin un augment o una reducció igual o superior al 10% de la participació en la societat participada. Quan aquests canvis representen un percentatge inferior al 10% i igual o superior al 3%, els actes estan únicament subjectes a inscripció. Addicionalment, l’AFA autoritza els participants en la representació digital d’actius. A l’apartat “10.3 Orientació supervisora” de la secció “10 SUPERVISIÓ D’ACTIUS DIGITALS”, es detallen les sol·licituds rebudes i les autorit­ zacions atorgades per l’AFA durant l’any 2025. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 61 Durant els anys 2025 i 2024, l’AFA ha rebut les sol·licituds d’autoritzacions i inscripcions següents en relació amb modificacions de l’estructura del sistema financer i assegurador andorrà:

2025 2024

Creació d´entitats Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Creació d´entitats Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Var. Entitats Bancàries - 12 13 25 - 9 13 22 ↑ 3 Entitats Financeres d'Inversió - 1 2 3 2 4 3 9 ↓ (6) Societats gestores d'OIC 1 - - 1 - 1 2 3 ↓ (2) Entitats de pagament - 1 1 2 - - - - ↑ 2 Entitats asseguradores - 4 1 5 - - 3 3 ↑ 2 TOTAL 1 18 17 36 2 14 21 37 En termes generals, el nombre total de sol·licituds re­ budes s’ha mantingut estable, amb 36 l’any 2025, en­ front de les 37 sol·licituds rebudes l’any 2024. Aquesta evolució reflecteix una continuïtat en el volum global d’activitat, si bé amb una composició diferent per tipo­ logia d’entitat. En aquest sentit, destaca la reducció de les sol·licituds relatives a les entitats financeres d’in­ versió i a les societats gestores d’OIC, mentre que s’ha registrat un increment de l’activitat en l’àmbit bancari, de les entitats de pagament i del sector assegurador. Creació d’entitats Baixes Durant l’any 2025, l’AFA ha analitzat i autoritzat una sol·licitud de nova llicència corresponent a una societat gestora d’OIC que, a la data de tancament de l’exer­ cici, encara no havia iniciat la seva activitat. Durant el 2024, es va atorgar una nova llicència corresponent a la tipologia d’assessor financer i es va denegar una altra sol·licitud de la mateixa tipologia. Pel que fa a les autoritzacions i inscripcions que han comportat canvis en l’estructura del sistema financer an­ dorrà, el detall és el següent: 2025 2024 Autorització prèvia Inscripció Autorització prèvia Inscripció Societats gestores d'OIC - - 1 1 Entitats de pagament 1 1 - - Entitats asseguradores 1 1 - 2 TOTAL 2 2 1 3 Durant l’exercici 2025, s’han produït dues baixes en els registres de l’AFA. D’una banda, Groupe La Poste va cessar la prestació dels seus serveis al Principat d’An­ dorra amb efectes del 31 de desembre de 2025. D’al­ tra banda, en l’àmbit assegurador, es va inscriure la baixa de Vall Banc Assegurances, SAU, en liquidació, com a conseqüència de la seva dissolució i extinció, després que l’AFA en revoqués l’autorització adminis­ trativa l’any 2023. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 62 Canvis en l’accionariat Participades d’entitats supervisades A continuació es detallen les autoritzacions prèvies i les inscripcions corresponents a canvis en l’accionariat: 2025 2024 Autorització prèvia Inscripció Autorització prèvia Inscripció Entitats Bancàries - - 1 - Entitats Financeres d'Inversió 1 1 4 3 Societats gestores d'OIC - - - 1 Entitats asseguradores 3 - - 1 TOTAL 4 1 5 5 Pel que fa als canvis en l’accionariat, durant l’any 2025 destaquen l’anàlisi, l’autorització i la inscripció d’un dossier relatiu a una entitat financera d’inversió, així com l’anàlisi i autorització de tres dossiers corres­ ponents a entitats asseguradores. En aquest darrer cas, les inscripcions corresponents estaven pendents d’efectuar-se a la data de tancament de l’exercici. En conjunt, les dades reflecteixen una reorientació de les operacions accionarials, amb un augment del pes relatiu dels canvis significatius en les entitats assegu­ radores. A continuació es detallen les autoritzacions prèvies i les inscripcions corresponents a operacions relatives a societats participades per les entitats supervisades: 2025 2024 Autorització prèvia Inscripció Autorització prèvia Inscripció Entitats Bancàries 12 13 8 13 Entitats Financeres d'Inversió - 1 - - TOTAL 12 14 8 13 Durant els exercicis 2025 i 2024, s’han registrat, res­ pectivament, 26 i 21 operacions relacionades princi­ palment amb participacions dels grups bancaris su­ pervisats, les quals han requerit autorització prèvia o inscripció per part de l’AFA. En conjunt, les dades reflecteixen una activitat sos­ tinguda i rellevant en la gestió accionarial de les so­ cietats participades, especialment en l’àmbit bancari. L’any 2025, s’ha observat un increment de les ope­ racions subjectes a autorització prèvia vinculades a processos que impliquen un control significatiu o una modificació rellevant de l’estructura societària. Entre les operacions més destacades figuren la cons­ titució d’una societat filial, un projecte de reestructura­ ció i diverses operacions d’adquisició i fusió en juris­ diccions estrangeres. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 63 Autoritzacions de l’alta direcció, de les funcions de control, i altres autoritzacions i registres

2025 2024

Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Var. Entitats Bancàries 16 26 42 16 27 43 ↓ (1) Participades/ Filials 17 14 31 24 35 59 ↓ (28) Entitats Financeres d'Inversió 10 15 25 8 16 24 ↑1 Societats gestores d'OIC 7 8 15 4 11 15 - Entitats de pagament 1 1 2 1 1 2 - Entitats asseguradores 26 21 47 21 21 42 ↑ 5 Mediadors - 8 8 - 1 1 ↑ 7 TOTAL 77 93 170 74 112 186 Durant l’exercici 2025 s’han gestionat un total de 170 tràmits, fet que representa un descens del 8,6% respecte de l’any 2024. Aquesta reducció respon principalment a la disminució de les sol·licituds d’autorització prèvia i inscripció relacionades amb les societats participades pels grups bancaris. El desglossament de les diferents tipologies d’actes corresponents a autoritzacions prèvies i inscripcions, es presenta a continuació: Alta direcció i funcions de control 2025 2024

Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Entitats Bancàries 11 14 25 8 15 23 Entitats Financeres d'Inversió 3 3 6 3 6 9 Societats gestores d'OIC 4 3 7 2 4 6 Entitats de pagament 1 1 2 1 1 2 Entitats asseguradores 5 4 9 7 7 14 TOTAL 24 25 49 21 33 54 Durant l’any 2025, s’han tramitat 24 sol·licituds d’auto­ rització prèvia relatives a nomenaments, renovacions o canvis de membres dels consells d’administració, de les direccions generals i dels responsables de les funcions de control, en comparació amb les 21 sol·li­ cituds tramitades l’any 2024. Les 25 inscripcions efectuades durant l’any 2025 (en­ front de les 33 de l’any 2024) inclouen, a més de les autoritzacions anteriors, els cessaments i les designa­ cions no subjectes a autorització prèvia. L’AFA examina i resol altres sol·licituds d’autorització o d’inscripció d’actes administratius, d’acord amb la legislació vigent, i manté actualitzats els registres co­ rresponents. A continuació es detallen les sol·licituds d’autorització i inscripció d’aquests actes administratius rebudes per l’AFA durant els anys 2025 i 2024: Aquesta evolució reflecteix una fase d’estabilització orgànica dels òrgans de govern de les entitats. El procés d’avaluació de la idoneïtat constitueix la base per autoritzar els càrrecs esmentats, d’acord amb les sol·licituds presentades per les entitats operatives del sistema financer i les entitats asseguradores. No obs­ tant això, l’AFA duu a terme una supervisió continuada dels membres de l’alta direcció i dels responsables de les funcions de control, més enllà del moment puntual de la seva designació. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 64

2025 2024

Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Entitats Bancàries 3 3 6 1 1 2 Entitats Financeres d'Inversió 7 6 13 4 3 7 Societats gestores d'OIC 3 2 5 2 5 7 Entitats asseguradores 9 6 15 5 5 10 TOTAL 22 17 39 12 14 26 Auditors externs Altres tràmits i operacions diverses Pel que fa a l’activitat relacionada amb els auditors externs, durant l’any 2025 s’han rebut 22 sol·licituds d’autorització prèvia per a nomenaments i renova­ cions, en comparació amb les 12 sol·licituds rebudes l’any 2024. L’increment en les sol·licituds d’autorització prèvia i inscripció corresponents a les diverses entitats su­ pervisades s’explica, principalment, per l’entrada en vigor, per als exercicis comptables iniciats a partir de l’1 de gener de 2025, de la Llei 10/2024, del 27 de maig, d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra. Aquesta modificació normativa ha comportat, en molts casos, la necessitat de regularitzar les firmes d’auditoria i d’activar els procediments corresponents d’autoritza­ ció prèvia i inscripció. Es pot consultar informació més detallada a la secció “11 AUDITORS EXTERNS DEL SECTOR FINANCER” d’aquesta memòria.

2025 2024

Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Entitats Bancàries 2 9 11 7 11 18 Participades/ Filials 17 14 31 24 35 59 Entitats Financeres d'Inversió - 6 6 1 7 8 Societats gestores d'OIC - 3 3 - 2 2 Entitats asseguradores 12 11 23 9 9 18 Mediadors - 8 8 - 1 1 TOTAL 31 51 82 41 65 106 La categoria “Altres” inclou diverses tipologies d’actes sotmesos a autorització prèvia o inscripció, com ara l’atorgament de facilitats creditícies, l’externalització de funcions, l’establiment d’aliances estratègiques i la inscripció d’agents financers i mediadors. Durant l’any 2025, aquests tràmits han ascendit a un total de 82, en comparació amb els 106 registrats l’any 2024. Pel que fa a agents financers, durant l’any 2025 s’han rebut quatre sol·licituds d’inscripció d’alta d’agents presentades per entitats financeres d’inversió. Addi­ cionalment, dos agents s’han donat de baixa durant l’exercici. Pel que fa als mediadors, també inclosos en aquesta categoria, durant l’any 2025 s’han inscrit quatre nous mediadors en la modalitat de corredor, d’acord amb la disposició addicional tercera de la Llei 12/2017. L’any 2024 se n’havia inscrit un. Així mateix, durant l’exercici 2025 s’han donat de baixa quatre mediadors: un co­ rredor i tres agents. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres

65 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 Autoritzacions d’Organismes d’Inversió Col·lectiva Altres comunicacions de les entitats asseguradores i reasseguradores En relació amb els organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, durant l’exercici 2025 s’ha donat res­ posta a un total de 126 sol·licituds presentades per les SGOIC, en comparació a les 131 registrades l’any 2024. Pel que fa a la tipologia de sol·licituds, destaquen les modificacions d’OIC, que representen el 25% del total. També tenen un pes rellevant les autoritzacions prè­ vies de fusions d’OIC (16%), les pròrrogues de termini per a la tramesa dels estats financers auditats (13%) i les notificacions d’inici d’activitats dels OIC (10%). Addicionalment, durant l’exercici 2025 s’han inscrit un total de 13 OIC i 5 compartiments de dret estranger, mentre que s’han donat de baixa 3 OIC i 3 comparti­ ments de dret estranger. Addicionalment, les entitats asseguradores han de comunicar a l’AFA qualsevol modificació relativa als me­ diadors amb els quals mantinguin vincles contractuals, incloses les altes i baixes de vincles contractuals i les modificacions d’altres aspectes rellevants, tal com estableix el Comunicat tècnic núm. 34-2024/A. Durant l’any 2025, l’AFA ha rebut 29 comunicacions relatives a vincles contractuals amb mediadors. 7.1. Examen de supervisió del 2025 | 7.2. Supervisió d’entitats | 7.3. Autoritzacions i registres

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 66 08 Conducta financera 8.1. Protecció de l’inversor | 8.2. Educació financera | 8.3. Reclamacions | 8.4. Consultes | 8.5. Advertències

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 67 8.1. Protecció de l’inversor 8.2. Educació financera En el marc de les seves funcions de supervisió de la conducta i de protecció dels inversors, durant l’any 2025 l’AFA ha publicat dos comunicats tècnics adreçats a reforçar els requisits aplicables a les enti­ tats que presten serveis d’inversió. En primer lloc, el Comunicat tècnic núm. 3/2025-SF regula els coneixements i les competències que ha de tenir el personal que assessora o informa sobre ins­ truments financers. Aquest comunicat estableix els criteris mínims que han de complir les persones que proporcionen assessorament o informació en matèria d’inversió, amb l’objectiu de garantir que disposen d’una formació, experiència i capacitació adequades en relació amb els productes i serveis que ofereixen als clients. D’aquesta manera, es contribueix a reforçar la qualitat de la informació facilitada als inversors i a assegurar que el servei prestat es fonamenta en un coneixement suficient dels instruments financers, En data 27 de març del 2025, la Direcció de l’Educació Financera (EDUCFI) de la Banque de France i l’AFA van signar un conveni de col·laboració en matèria d’edu­ cació financera destinada a clients i inversors finan­ cers, considerant aquesta com a funció estratègica clau dels supervisors financers. En aquest marc, es van organitzar reunions de treball els dies 19 i 20 de maig de 2025, a la seu de la Banque de France i a la Cité de l’Economie (Citéco), on l’AFA va tenir l’oportunitat de conèixer en profunditat l’ecosis­ tema francès d’educació financera, centrat en l’estra­ tègia nacional EDUCFI. Aquesta estratègia estructura­ dels riscos associats i de les necessitats dels clients. En segon lloc, el Comunicat tècnic núm. 4/2025-SF regula els registres mínims que han de mantenir les entitats que presten serveis d’inversió. Aquest comu­ nicat estableix les obligacions mínimes de conserva­ ció documental i de registre de la informació rellevant relacionada amb la prestació de serveis d’inversió, incloent-hi els elements necessaris per acreditar la relació amb el client, les actuacions efectuades, la in­ formació facilitada, les ordres rebudes o executades i, si escau, les recomanacions o decisions d’inversió adoptades. Aquests comunicats reforcen el marc de protecció de l’inversor, en la mesura que promouen una prestació més professional, transparent i traçable dels serveis d’inversió. da en cinc pilars, s’adreça a la població general, a la generació jove, als grups vulnerables, als estudiants i docents, així com als emprenedors. En un context econòmic i financer cada vegada més complex, l’educació financera esdevé fonamental per permetre als clients i inversors financers afrontar se­ renament les seves decisions financeres i prevenir possibles abusos o fraus. És essencial que cada ciu­ tadà desenvolupi hàbits financers saludables i sigui conscient de les oportunitats i dels riscs associats als productes financers disponibles. En aquest sentit, l’AFA ha publicat a la seva pàgina web les 16 fitxes d’educació financera següents: Fitxes d’educació financera Què és un banc central? L’euro Què és la política monetària? Els mitjans de pagament Els bitllets en euros El deute públic El sistema monetari internacional Finances sostenibles La crisi del deute sobirà de la zona euro (2010-2012) Entendre les conseqüències econòmiques de la crisi Covid-19 La crisi del 2008 Shadow banking – O intermediació financera no bancària (NBFI) 8.1. Protecció de l’inversor | 8.2. Educació financera | 8.3. Reclamacions | 8.4. Consultes | 8.5. Advertències

68 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 8.3. Reclamacions L’AFA atén i gestiona les reclamacions presentades per clients d’entitats supervisades, en el marc de la seva funció de supervisió conductual. Quan l’anàlisi d’una reclamació posa de manifest in­ dicis d’un possible incompliment que excedeix l’àmbit estrictament individual de la reclamació formulada pel client, especialment quan pot tenir implicacions prudencials o de conducta més àmplies, l’AFA pot dur a terme actuacions específiques addicionals en el marc de la supervisió de l’entitat afectada. Els informes emesos per l’AFA, en relació amb les re­ clamacions presentades, no tenen caràcter resolutiu pel que fa a les eventuals responsabilitats contrac­ tuals entre els clients i les entitats supervisades, atès que aquesta competència correspon als tribunals ju­ risdiccionals. Durant l’any 2025, l’AFA ha continuat fent el seguiment de la gestió de les queixes i reclamacions per part de les entitats bancàries, d’acord amb les expectatives supervisores establertes en el Comunicat tècnic núm. 271/2024-EB, relatiu al Servei d’Atenció al Client. Trac­ tament de queixes i reclamacions. Estadística de reclamacions Gestió de reclamacions de clients Durant l’any 2025, l’AFA ha rebut un total de 31 recla­ macions, enfront de les 18 rebudes l’any 2024, amb la cobertura de les pòlisses d’assegurança com a temà­ tica que ha patit un major increment dels escrits pre­ sentats a l’AFA sol·licitant l’obertura d’un procediment de reclamació. Durant l’exercici s’han gestionat tant les reclamacions rebudes al llarg de l’any com una reclamació que es trobava pendent de resolució a la data de tancament de l’exercici anterior. Les reclamacions rebudes s’agrupen per temàtiques en el quadre següent: Temàtica 2025 2024 Cobertura pòlisses d’assegurança 8 1 Cancel·lació/obertura de comptes 5 7 Operacions bancàries 4 2 Testamentaria 2 1 Productes d’inversió 1 1 Comissions 1 - Inadmissibles 10 6 TOTAL 31 18 Així, durant l’any 2025, la temàtica amb un nombre més elevat de reclamacions ha estat la relativa a la cobertura i la gestió de pòlisses d’assegurances, amb un total de vuit reclamacions. En segon lloc, s’han re­ gistrat reclamacions vinculades a la cancel·lació de comptes bancaris o a la negativa d’algunes entitats a obrir o mantenir comptes a determinats clients, amb un total de cinc reclamacions. També s’han rebut re­ clamacions relacionades amb operacions bancàries, productes d’inversió, qüestions testamentàries i co­ missions. Addicionalment, s’han registrat deu reclamacions considerades inadmissibles, principalment per man­ ca de compliment dels requisits formals necessaris per a la seva tramitació o bé per manca de compe­ tència de l’AFA, en tractar-se de reclamacions dirigi­ des contra entitats no supervisades o corresponents a l’àmbit d’actuació d’altres organismes. En aquests casos, l’AFA ha dut a terme actuacions necessàries per completar la informació disponible i, quan ha es­ tat procedent, orientar el reclamant sobre el canal o l’organisme competent. 8.1. Protecció de l’inversor | 8.2. Educació financera | 8.3. Reclamacions | 8.4. Consultes | 8.5. Advertències Així, aquesta cooperació internacional contribueix positivament al desenvolupament de la missió encomanada a les autoritats de supervisió pel que fa a la protecció de l’inversor. Fitxes d’educació financera Deflació i Inflació Moneda digital de Banc Central Tipus d’interès nominal i real Bombolla especulativa

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 69 Canals de recepció de reclamacions Les reclamacions s’han rebut a través dels següents canals: Canal de recepció 2025 2024 Pàgina web de l’AFA 14 15 Correu electrònic 12 2 Altres canals – correu postal i atenció personal 5 1 TOTAL 31 18 Les reclamacions s’han presentat principalment a tra­ vés de la pàgina web de l’AFA i del correu electrònic. En particular, s’observa un increment significatiu de les reclamacions rebudes per correu electrònic respecte de l’exercici anterior, mentre que l’ús del canal web s’ha mantingut en nivells similars als de l’any 2024. Així mateix, una part molt reduïda de les reclamacions s’ha rebut per correu postal o de manera presencial. 8.4. Consultes L’AFA rep i atén consultes tant d’origen nacional com internacional sobre el marc jurídic aplicable al sistema financer andorrà. Aquestes consultes constitueixen Temàtica 2025 2024 Autorització per operar 25 36 Assegurances 39 32 Creació d’entitats 13 17 Actius digitals/Blockchain 3 9 Dipòsits derivats de tràmits del Servei d’Immigració 19 7 Adquisició d’euros andorrans 4 2 Serveis de pagament i diner electrònic 1 6 Codi LEI - 2 OIC de dret andorrà 1 1 Altres 58 50 TOTAL 163 162 Durant l’any 2025, el nombre total de consultes gestio­ nades es manté estable respecte l’any anterior, si bé s’observen variacions significatives en la seva distri­ bució per àmbits. En particular, es registra una disminució de les con­ sultes relatives a autoritzacions per operar així com creació d’entitats, que reflecteix una menor activitat en processos d’entrada de nous operadors al sistema financer. En la mateixa línia, també es redueixen no­ tablement les consultes vinculades a actius digitals i blockhain i als serveis de pagament i diner electrònic, tendència que pot reflectir un major grau de claredat normativa i estabilitat reguladora en aquestes ma­ tèries. Per contra, s’observa un increment rellevant en altres àmbits, destacant les consultes relatives a dipòsits derivats de tràmits del Servei d’Immigració així com les vinculades al sector de les assegurances. També augmenten les consultes classificades com a altres, fet que podria indicar una major diversificació de les demandes o l’aparició de qüestions de naturalesa més heterogènia. Durant l’any 2025, s’ha donat resposta a un total de 154 consultes, i es continua amb el procés de reso­ lució de les pendents. El termini mig de resposta ha sigut de sis dies (quatre dies el 2024), increment as­ sociat a una major complexitat de les consultes rebu­ des. 8.1. Protecció de l’inversor | 8.2. Educació financera | 8.3. Reclamacions | 8.4. Consultes | 8.5. Advertències A continuació es mostra la distribució de les consultes rebudes durant els exercicis 2025 i 2024 per temàtica: una eina rellevant per facilitar la comprensió i l’aplica­ ció correcta de la normativa vigent.

70 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 8.5. Advertències Advertència publicada Data Àmbit Alerta de Ciberseguretat – Nivell «Molt Alt» 19/06/2025 Ciberseguretat i prevenció de riscos digitals. Advertència sobre QuantumAI 02/10/2025 Possible oferta d’inversió o activitat no autoritzada. En el marc de les seves funcions de protecció dels clients i inversors, l’AFA publica advertències adreça­ des al públic amb l’objectiu d’alertar sobre possibles riscos vinculats a activitats financeres no autoritza­ des, publicitats enganyoses, fraus d’inversió o altres amenaces que puguin afectar els usuaris del sistema financer. Durant l’any 2025, l’AFA ha continuat reforçant aques­ ta actuació preventiva mitjançant la publicació d’ad­ vertències i alertes al seu lloc web, així com a tra­ vés dels seus canals de comunicació institucionals. Aquestes actuacions tenen per finalitat facilitar que els ciutadans disposin d’informació clara i accessible abans de contractar productes o serveis financers, es­ pecialment en un context en què augmenten les ofer­ tes d’inversió a través de canals digitals, plataformes en línia i publicitat a xarxes socials. En particular, durant l’any 2025 l’AFA ha difós una aler­ ta de ciberseguretat, en coordinació amb la comuni­ cació emesa per l’Agència Nacional de Ciberseguretat d’Andorra (ANC-AD) qui havia elevat el nivell d’alerta de ciberseguretat a «Molt Alt». Aquesta alerta res­ ponia a l’augment del risc de ciberamenaces i tenia per objectiu reforçar la conscienciació dels usuaris i de les entitats sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives en l’ús de canals digitals i en la protecció de la informació. Així mateix, s’ha publicat una advertència relativa a QuantumAI, amb l’objectiu d’alertar el públic sobre possibles riscos associats a ofertes o comunicacions que podrien induir els inversors a contractar serveis financers o d’inversió amb operadors no autoritzats. Aquest tipus d’advertències permeten recordar la im­ portància de verificar, abans d’invertir, si l’entitat o la persona que ofereix el servei està degudament auto­ ritzada o registrada per l’AFA. Aquesta informació es troba disponible al portal institucional https://www. afa.ad/ca/consulta-de-registres. Amb l’objectiu d’ampliar-ne la difusió i reforçar la coo­ peració internacional en matèria de protecció dels in­ versors, l’11 de novembre de 2025 l’AFA va comunicar l’advertència relativa a QuantumAI a l’I-SCAN de l’IOS­ CO, plataforma internacional de referència per a la pu­ blicació d’alertes i advertències emeses per autoritats supervisores. Aquesta advertència es pot consultar a través del portal I-SCAN de l’IOSCO. Aquestes publicacions s’emmarquen en una actuació més àmplia de l’AFA orientada a la prevenció del frau financer, la detecció d’activitats no autoritzades i la millora de la cultura financera dels usuaris. En aquest sentit, l’AFA recorda la importància de consultar els registres oficials disponibles al seu lloc web, contras­ tar la identitat de les entitats que ofereixen serveis financers o d’inversió i extremar la prudència davant promeses de rendiments elevats, pressió comercial o sol·licituds de transferències a comptes no verificats. La publicació d’advertències constitueix, per tant, una eina rellevant de supervisió conductual i de protecció preventiva, ja que contribueix a reduir el risc que els usuaris contractin serveis amb operadors no autorit­ zats o siguin víctimes de pràctiques fraudulentes. 8.1. Protecció de l’inversor | 8.2. Educació financera | 8.3. Reclamacions | 8.4. Consultes | 8.5. Advertències

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 71 09 Comunicació de potencials infraccions (whistleblowing)

72 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 L’AFA posa a disposició del públic en general un canal específic per comunicar infraccions, tant potencials com reals, comeses per entitats o persones del sistema financer i assegurador. Aquest mecanisme de whistle­ blowing es considera una eina clau per a la detecció, prevenció i mitigació de riscos, així com per a la protecció dels inversors i clients. En aquest sentit, l’AFA encoratja qualsevol persona que en tingui coneixement a comunicar fets que puguin constituir una infracció d’acord amb: la Llei de regulació del règim disci­ plinari del sistema financer; al capítol IV de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats; i a la Llei 12/2017 d’ordenació i su­ pervisió d’assegurances i reasse­ gurances del Principat d’Andorra. Per tal que la comunicació pugui ser valorada, ha de contenir necessàriament elements fàctics dels que raonablement es derivi, com a mínim, una sospita rao­ nablement fonamentada d'infracció. Per això, entre la informació a facilitar s’ha d’incloure, entre d'altres, el nom del confident, el nom de l’entitat o de la persona que ha comès la potencial infracció, una descripció detallada dels fets així com la data o període en què aquests fets haurien tingut lloc. En qualsevol cas, no es consideraran vàlides les co­ municacions que: es limitin a reproduir informació ja publicada o de domini públic; es fonamentin en qüestions genèriques, vagues o indeterminades; i es refereixin a assumptes sotmesos a un procediment judicial o a una investigació policial. Durant l'any 2025, l'AFA va rebre un total de 19 comu­ nicacions relatives a potencials infraccions, fet que suposa un increment significatiu respecte de les 7 comunicacions rebudes l’any 2024. Aquest augment reflecteix, d’una banda, una major sensibilització dels participants del mercat i de la ciutadania envers la detecció i comunicació de possibles actuacions irre­ gulars i, de l’altra, la creixent complexitat de l’activitat financera i dels nous àmbits vinculats als actius vir­ tuals. Les comunicacions rebudes estaven relacionades, entre d’altres, amb el possible exercici d’activitats fi­ nanceres o d’activitats vinculades als actius virtuals sense la corresponent autorització administrativa, així com amb altres conductes susceptibles de ser ana­ litzades en el marc de les competències atribuïdes a l’AFA. Totes les comunicacions rebudes han estat objecte d’una anàlisi preliminar per valorar-ne l’abast, la na­ turalesa dels fets comunicats i la possible existència d’indicis d’incompliment de la normativa aplicable. Quan ha estat necessari, l’AFA ha dut a terme actua­ cions addicionals de comprovació i seguiment, i ha valorat l’eventual adopció de mesures supervisores, administratives o de comunicació a altres autoritats competents. Aquest canal constitueix una eina rellevant per re­ forçar la integritat del sistema financer andorrà, faci­ litar la detecció primerenca de possibles conductes irregulars i contribuir a la protecció dels usuaris i in­ versors.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 73 10 Supervisió d’actius digitals 10.1 Marc general i context internacional | 10.2. Composició i evolució del sector | 10.3. Orientació supervisora

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 74 10.1 Marc general i context internacional L’AFA ha consolidat el seu paper com a autoritat su­ pervisora en l’àmbit dels actius digitals, en el marc de la Llei 24/2022, del 30 de juny, de representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecno­ logia de registre distribuït i blockchain, i del seu desen­ volupament reglamentari. Aquest sector, caracteritzat per una elevada dinàmica evolutiva, planteja reptes creixents en matèria de supervisió, transparència i protecció dels inversors, que s’aborden des d’una aproximació basada en els riscos. A escala internacional, el sector dels actius digitals continua evolucionant i les autoritats reguladores avancen en l’establiment de marcs normatius sòlids per fer front als reptes d’aquesta indústria emergent. En aquest context, es manté una actitud proactiva i de seguiment continu dels desenvolupaments inter­ nacionals, amb l’objectiu d’implementar millores en les seves pràctiques supervisores i reforçar la coope­ ració amb altres organismes per garantir la seguretat i transparència del sistema andorrà. En aquest sentit, el Reglament (UE) 2023/1114 relatiu als mercats de criptoactius (MiCA Markets in Cryp­ to-Assets), constitueix el principal referent regulador a escala europea, establint un marc harmonitzat apli­ cable de desembre de 2024. Aquest reglament pre­ veu un període transitori de fins a 18 mesos per fa­ cilitar l’adaptació dels operadors, que finalitza com a màxim l’1 de juliol de 2026. El seu objectiu és reforçar la supervisió dels mercats de criptoactius, millorar la protecció dels consumidors i garantir la integritat del mercat. Davant d’aquest escenari normatiu internacional i dels riscos emergents associats, es continuarà avaluant les tendències globals, amb especial atenció al Regla­ ment MiCA, i als seus desenvolupaments regulatoris, amb la voluntat d’alinear progressivament el marc andorrà amb els estàndards europeus. En aquest context, i d’acord amb els compromisos derivats de l’Acord Monetari amb la Unió Europea, Andorra preveu incorporar aquest Reglament abans del desembre de 2027. 10.2. Composició i evolució del sector L’AFA és l’autoritat supervisora de les funcions exercides pels participants o actors relacionats amb els actius digitals així com dels veedors digitals, d’acord amb la Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’ac­ tius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain. Participants o actors relacionats amb els actius digitals A tancament de 2025, el sector d’actius virtuals presentava una activitat operativa limitada però en consolidació progressiva, amb quatre partici­ pants amb activitat, enfront d’un a tancament de 2024. 31/12/2025 31/12/2024 Participants d’actius virtuals 4 1 En el marc de les funcions d’autorització i registre exer­ cides per l’AFA en l’àmbit dels actius virtuals, d’acord amb la Llei 24/2022, durant l’exercici s’han formalitzat tres inscripcions al registre corresponent. Aquestes inscripcions deriven d’expedients iniciats en exercicis anteriors i amb un dossier en procés. No s’han rebut noves sol·licituds d’autorització durant el 2025. Pel que fa als OIC amb inversió directa en actius vir­ tuals, durant el 2025 s’ha inscrit un nou compartiment del fons MORA ETHEREUM FUND FI, concretament el MORA ETHEREUM FUND FI – ILIQUID (núm. registre AFA 0197-02), amb inici d’activitat el 3 de febrer de 2026. A tancament de l’exercici, constaven inscrits dos fons d’inversió amb exposició directa a actius digitals: d’una banda, el MORA BITCOIN FUND FI (núm. regis­ tre AFA 0196) i, d’altra banda, el MORA ETHEREUM FUND FI, estructurat en els compartiments LIQUID (núm. registre AFA 0197-01) i ILIQUID (núm. registre AFA 0197-02). Els criptoactius sobre els quals es presten serveis son Bitcoin (BTC), Ether (ETH), Ripple (XRP), Tether (USDT) i USD Coin (USDC). 10.1 Marc general i context internacional | 10.2. Composició i evolució del sector | 10.3. Orientació supervisora

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 75 Veedors digitals La figura del veedor digital, es troba regulada per les disposicions establertes en la Llei 24/2022 i pel Decret 478/2022, del 23 de novembre de 2022, pel qual s'apro­ va el Reglament de desenvolupament dels requisits per a l'exercici com a veedor digital, les seves obliga­ cions i el règim disciplinari i sancionador. El veedor digital actua com a interlocutor entre els participants del sector dels actius digitals i l’AFA, facilitant la co­ municació amb l’Autoritat en els processos d’autorit­ zació, registre i supervisió. Durant el 2025 no es van concedir noves llicències. A 31 de desembre de 2025, el nombre de veedors digi­ tals inscrits al registre corresponent es mantenia en quatre, sense expedients de creació o autorització en curs. 10.3. Orientació supervisora El desenvolupament del sector continua essent gra­ dual i concentrat, en un entorn caracteritzat per l’evo­ lució constant dels estàndards internacionals i dels marcs reguladors aplicables als actius digitals. En aquest context, la supervisió s’ha orientat a garantir un equilibri adequat entre el foment de la innovació financera i la protecció dels inversors, amb especial atenció al compliment dels requisits operatius i de conducta establerts per la normativa vigent. A més de les funcions d’autorització i registre, l’activi­ tat supervisora s’ha centrat en el seguiment continu dels participants mitjançant un enfocament basat en riscos que té tant les característiques específiques de les activitats desenvolupades, com l’evolució dels estàndards internacionals i, en particular, dels desen­ volupaments regulatoris europeus en matèria de crip­ toactius. En el marc del règim de supervisió establert per l’AFA, durant l’exercici s’han rebut, analitzat i avaluat les comunicacions i notificacions trameses pels partici­ pants i els veedors, en compliment de la normativa aplicable. En particular, s’ha rebut la memòria de seguiment d’activitats prevista al Comunicat tècnic núm. 2/2023- AD, mitjançant la qual les entitats autoritzades repor­ ten el desenvolupament de la seva activitat amb la finalitat d’acreditar el manteniment de les condicions d’autorització. Aquesta informació constitueix un ele­ ment clau per al seguiment continu del compliment normatiu. Així mateix, en el cas dels veedors digitals, la memòria anual incorpora informació rellevant sobre la seva ac­ tivitat de suport i interlocució amb les entitats super­ visades, incloent, entre altres aspectes, la coordinació amb l’Autoritat, el seguiment del compliment de les obligacions reguladores, el registre de comunicacions, la verificació de requisits operatius i contractuals, així com la informació relativa a reunions mantingudes i previsions d’activitat futura. Pel que fa a la informació periòdica de caràcter ope­ ratiu, s’han rebut les comunicacions relatives a les po­ sicions en actius digitals dels participants autoritzats a prestar serveis de custòdia, recepció i transmissió d’ordres i/o execució d’ordres d’actius digitals per compte de tercers. Aquesta informació inclou dades agregades sobre volums d’activitat, nombre de clients i ingressos derivats de l’activitat en actius digitals, i constitueix una eina essencial per al seguiment de l’evolució del sector. Addicionalment, durant l’exercici s’han analitzat les comunicacions de fets rellevants remeses per les entitats supervisades, incloent, entre d’altres, exter­ nalitzacions de funcions, modificacions del model de negoci, establiment d’aliances estratègiques o altres canvis organitzatius amb potencial impacte en la seva activitat. En aquest context, destaca especialment l’in­ crement de la gamma de criptoactius oferts per les entitats com a principal factor de desenvolupament del sector. Finalment, la supervisió on site s’ha complementat amb una inspecció in situ conjunta a un participant d’actius digitals, amb l’objectiu de verificar el compli­ ment de la legislació vigent, tant en l’àmbit de la regu­ lació específica dels actius digitals com en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Aquesta actuació es va dur a terme durant el mes de juliol de 2025, conjuntament amb la UIFAND i ha per­ mès avaluar l’adequació dels procediments, controls i mecanismes de governança implementats per l’en­ titat, identificar àrees de millora i reforçar el coneixe­ ment supervisor sobre els riscos inherents a aquesta activitat. Alhora, ha contribuït a consolidar el marc de supervisió aplicable al sector i reforçar la protecció dels inversors. 10.1 Marc general i context internacional | 10.2. Composició i evolució del sector | 10.3. Orientació supervisora

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 76 11 Auditors externs del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 77 D’acord amb el que estableix l’article 19 de la Llei 7/2024, les entitats operatives del sistema financer han de tenir contractada en tot moment una entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels seus comptes anuals. Així mateix, pel que fa al sector de les assegurances i reassegurances, l’article 31 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reas­ segurances del Principat d’Andorra, estableix aquesta mateixa l’obligatorietat per a aquesta tipologia d’enti­ tats. Les designacions dels auditors externs han de ser aprovades per la junta general d’accionistes de les en­ titats, a proposta dels seus Consells d’Administració i prèvia autorització de l’AFA. A continuació es detallen les autoritzacions atorga­ des per part de l’AFA durant els anys 2025 i 2024, en relació amb els nomenaments i canvis d’entitats au­ ditores de les entitats supervisades, així com la seva inscripció al corresponent registre de l’AFA:

2025 2024

Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Autorització Prèvia Inscripció TOTAL Entitats Bancàries 3 3 6 1 1 2 Entitats Financeres d’Inversió 7 6 13 4 3 7 Societats gestores d’OIC 3 2 5 2 5 7 Entitats asseguradores 9 6 15 5 5 10 TOTAL 22 17 39 12 14 26 En termes agregats, durant el 2025 s’han registrat 39 actuacions d’autorització i inscripció, en matèria d’au­ ditors externs, en comparació amb les 26 registrades l’any 2024. Aquesta evolució representa un increment significatiu de l’activitat administrativa en aquest àm­ bit. L’augment respon principalment a l’entrada en vigor del nou marc legal d’auditoria externa al Principat d’Andorra, que ha requerit la regularització dels au­ ditors externs designats per un nombre significatiu d’entitats supervisades. Aquest procés ha requerit la revisió del compliment dels requisits normatius apli­ cables per part de les entitats i la posterior inscripció al Registre d’Auditors de Comptes d’Andorra, fet que ha generat un increment temporal de les actuacions d’autorització i supervisió per part de l’AFA. Addicionalment, en el marc de les funcions de super­ visió, i d’acord amb el que s’estableix al Comunicat tècnic núm. 224/12, l’AFA manté reunions anuals amb el responsable de l’auditoria del grup bancari de l’en­ titat auditora corresponent. De la mateixa manera, el Comunicat tècnic núm. 7-2019/A estableix aquesta mateixa obligació per a les entitats asseguradores i delegacions d’entitats estrangeres, en què, a més de l’auditor extern, ha de participar l’actuari. Amb l’objectiu d’estendre aquest marc de cooperació supervisora a altres segments del sistema financer, l’AFA va publicar, el 27 de febrer de 2025, el Comuni­ cat tècnic núm. 1/2025-SGOIC i el Comunicat tècnic núm. 1/2025-EFI, que estableixen l’obligatorietat de mantenir reunions anuals entre l’AFA i els socis res­ ponsables de les entitats que realitzen les auditories externes de les societats gestores d’OIC i les entitats financeres d’inversió. L’objectiu principal d’aquestes reunions és tractar, en­ tre d’altres, els aspectes següents: l’aplicació del pla comptable en la presentació dels estats financers, tant públics com reservats, a ni­ vell individual i consolidat; el contingut dels informes complementaris i altres informacions requerides per l’AFA; qüestions específiques de cada entitat supervisa­ da; i temes d’actualitat rellevants per al sistema finan­ cer andorrà. Durant el 2025, l’AFA ha mantingut un total de 63 reunions amb auditors externs d’entitats operatives del sistema financer i assegurador (33 el 2024), fet que reflecteix el reforç del diàleg supervisor amb les firmes d’auditoria.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 78 12 Funcions de l’AFA respecte a l’euro 12.1. Context i marc normatiu | 12.2. Supervisió

79 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 12.1. Context i marc normatiu De conformitat amb l’Acord Monetari signat entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, ratificat pel Con­ sell General el 24 de novembre de 2011, Andorra té el dret d’utilitzar l’euro com a moneda oficial, segons es­ tableixen el Reglament del Consell (CE) núm. 1103/97, del 17 de juny de 1997, sobre determinades disposi­ cions relatives a la introducció de l’euro i el Reglament del Consell (CE) 974/98 del 3 de maig de 1998 sobre la introducció de l’euro. Així mateix, el Principat d’Andorra té el dret d’emetre monedes d’euros destinades a la circulació, dret que exerceix des de l’any 2014, així com monedes com­ memoratives i monedes de col·lecció, denominades diners. Igualment, assumeix l’obligació de reconèixer com a curs legal els bitllets i les monedes en euros emesos per l’Eurosistema i pels estats membres que han adoptat l’euro, així com les monedes d’euro eme­ ses pel Principat d’Andorra. En aquest context, Andorra es compromet a vetllar perquè les normes de la Unió Europea relatives als bit­ llets i les monedes d’euros, incloses les mesures de protecció contra la falsificació, siguin aplicades en el seu territori. Aquest compromís s’ha incorporat a l’or­ denament jurídic andorrà mitjançant la Llei 17/2013 i el seu reglament de desenvolupament. 12.2. Supervisió L’AFA disposa de les competències necessàries per implementar les normes tècniques adreçades a garantir el compliment efectiu de la Llei 17/2013, i actua com a autoritat competent en matèria de monedes i bitllets d’euro no aptes per a la circulació. D’acord amb els articles 5 i 6 de la Llei 17/2013, l’AFA està designada per actuar com a Centre Nacional d’Anàlisi de Monedes (CNAM) i com a Centre Nacio­ nal d’Anàlisi (CNA): el CNAM és l’autoritat competent encarregada de recopilar i analitzar la informació tècnica i estadísti­ ca relativa a la falsificació de monedes d’euro; i el CNA és l’autoritat competent encarregada de re­ copilar i analitzar la informació tècnica i estadística relativa a la falsificació de bitllets d’euro. Les principals activitats supervisores dutes a terme per l’AFA en aquest àmbit són: l’anàlisi de la informació tècnica i estadística relati­ va a la falsificació de monedes i bitllets d’euro; i la realització d’inspeccions in situ als establiments de les entitats que manegen efectiu, amb l’objec­ tiu de verificar la capacitat de les màquines de tractament de monedes i les de bitllets d’euro, per comprovar-ne l’autenticitat i l’aptitud, així com per rastrejar fins al titular del compte les presumptes falsificacions i els bitllets d’euro que no hagin estat autenticats de manera clara. 12.1. Context i marc normatiu | 12.2. Supervisió

80 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 Recopilació, anàlisi i evolució de monedes i bitllets presumptament falsificats En el marc de les seves funcions com a CNA i CNAM, l’AFA ha reco­ pilat i analitzat els bitllets i les monedes d’euro presumptament fal­ sificats. Aquest procés es desenvolupa en col·laboració amb l’Ofici­ na Central Nacional de moneda falsa (OCN), designada a l’Àrea de Policia Criminal del Departament de Policia del Principat d’Andorra. Recirculació d’efectiu Durant l’exercici 2025, s’han tractat més de 72 milions de bitllets d’euro. D’aquests, més de 9 milions han es­ tat retirats de la circulació per haver estat classificats com bitllets no aptes, mentre que més de 26 milions han estat considerats aptes i han retornat a la circu­ lació. La principal font de recirculació d’efectiu ha estat el tractament mitjançant màquines manejades pel per­ sonal de les entitats que manegen efectiu. Pel que fa a la demanda de bitllets, ha predominat la denomina­ ció de 50 euros (48,69%), seguida de la de 20 euros (35,71%). Monedes i bitllets falsos Durant el 2025, s’ha detectat una moneda d’euro pre­ sumptament falsificada, que ha estat notificada i lliu­ rada al CNAM (a l’igual que durant el 2024). Pel que fa als bitllets d’euro, durant el mateix període s’han detectat i lliurat al CNA un total de 668 bitllets d’euro presumptament falsificats, dels quals 539 bit­ llets han estat retirats de la circulació per l’OCN. No s’han registrat deteccions de bitllets presumptament falsos en altres divises. En l’exercici anterior, 2024, es van detectar 260 bitllets d’euro falsificats i 7 bitllets de dòlar americà, incloent les deteccions realitzades per l’OCN. A continuació es presenta l’evolució del nombre de bitllets falsos retirats de la circulació al Principat d’An­ dorra, entre els exercicis 2017 i 2025, així com la dis­ tribució per denominació. Aquesta evolució també inclou les reproduccions il·lí­ cites detectades, com ara espècimens que indiquen expressament que són còpies, que no són de curs le­ gal o que es classifiquen com a “movie money”. Durant l’any 2025, la denominació amb més repro­ duccions il·lícites detectades ha estat la de 10 euros, seguida de les denominacions de 20 euros i 50 euros. 12.1. Context i marc normatiu | 12.2. Supervisió 500 600 700 800 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 400 300 200 100 0 20% 58% 22% 20€ 50€ 10€ Evolució espècimens presumptament falsos retirats de la circulació Bitllets falsos per denominació Dels quals, reproduccions il·lícites

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 81 Inspeccions in situ a màquines de monedes d’euro i màquines de bitllets d’euro Inspeccions in situ a màquines de processament de monedes euro Anualment, el CNAM realitza proves in situ per verificar el co­ rrecte funcionament d’un conjunt representatiu de màquines de processament de monedes d’euro. Aquestes proves es duen a terme d’acord amb el procediment establert per l’Euro­ pean Technical & Scientific Centre i les directrius d’implementa­ ció del Reglament (UE) núm. 1210/2010 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de desembre de 2010 relatiu a l’autentificació de les monedes d’euros i el tractament de les monedes d’euros no aptes per a la circulació. Durant l’any 2025, s’han realitzat inspeccions in situ a 4 enti­ tats que manegen efectiu (mateix nombre que al 2024), una de les quals és un proveïdor d’efectiu. En total, s’han verificat 13 màquines de tractament de monedes d’euro, en compara­ ció amb les 8 màquines verificades l’any anterior. Inspeccions in situ a màquines de processament de bitllets d’euro En aplicació de l’article 33 de la Llei 17/2013, que incorpora al marc jurídic andorrà el que s’estableix a l’article 10 de la Deci­ sió del BCE del 16 de setembre de 2010 sobre la comprovació de l’autenticitat i aptitud dels bitllets en euros i sobre la seva recirculació, amb caràcter anual s’efectuen proves in situ a les entitats que manegen efectiu. L’objectiu d’aquestes inspeccions és garantir que les màqui­ nes de tractament de bitllets compleixen amb els requisits necessaris per comprovar l’autenticitat i l’aptitud dels bitllets d’euro. Durant l’any 2025, s’han realitzat inspeccions in situ a 5 enti­ tats que manegen efectiu, a l’igual que l’exercici anterior. Entre aquestes actuacions una s’ha efectuat a un agent econòmic implicat en el tractament i la distribució al públic de bitllets i monedes (Casino), així com la inspecció a un proveïdor d’efectiu. En total, s’han verificat 13 màquines de tractament de bitllets d’euros, igual nombre que l’any anterior. Formació al personal responsable de la manipulació de bitllets i/o monedes En compliment del que estableix la Llei 17/2013, es realitzen formacions, tant presencials com on-line, en ma­ tèria de prevenció de la falsificació de l’euro. Aquestes formacions es duen a terme conjuntament amb el Banco de España i amb la col·laboració de l’Àrea de Policia Criminal del Departament de Policia del Principat d’Andorra. Les sessions formatives s’adrecen principalment al personal responsable de la manipulació de bitllets i mone­ des. Hi participa personal d’entitats bancàries, de proveïdors d’efectiu i transport de fons, representants de les autoritats andorranes de supervisió i membres del Departament de Policia. Durant el 2025, s’han impartit diverses sessions en matèria d’euro, principalment on-line a través del Banco de España, així com formacions internes a les entitats que manegen efectiu. Les temàtiques tractades han inclòs: les característiques i els elements de seguretat dels bitllets i monedes d’euro; els protocols d’actuació davant espècimens presumptament falsos; i la identificació i el reconeixement de bitllets falsificats. 12.1. Context i marc normatiu | 12.2. Supervisió

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 82 13 Avisos, expedients sancionadors i sancions

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 83 L’AFA exerceix la potestat disciplinària i sancionadora que li atribueix la legislació vigent sobre les entitats supervisades i sobre aquelles persones físiques o ju­ rídiques respecte de les quals l’ordenament jurídic li confereix competències de supervisió i control. Durant l’exercici 2025, l’AFA va formular cinc avisos adreçats a entitats supervisades, enfront dels onze avisos formulats l’any 2024. D’aquests, quatre es van adreçar a entitats bancàries i un a una societat ges­ tora d’organismes d’inversió col·lectiva. Els avisos van tenir com a principals motivacions els retards i incompliments reiterats en els terminis de presentació de la informació periòdica, la detecció de deficiències significatives en les dades reporta­ des i l’incompliment de comunicats tècnics emesos per l’AFA. En particular, aquests incompliments feien referència, principalment, a aspectes vinculats a la comercialització de productes a inversors i a l’actua­ lització de la informació tramesa a l’AFA. Addicionalment, l’AFA ha continuat desenvolupant les actuacions vinculades a la tramitació d’expedients sancionadors, en el marc de les seves funcions de su­ pervisió prudencial, de conducta i de vetlla pel compli­ ment normatiu. Aquestes actuacions tenen per objec­ tiu garantir l’observança del marc legal i reglamentari aplicable, preservar la integritat i el bon funcionament del sistema financer andorrà i reforçar la confiança dels clients, inversors i participants del mercat. En aquest context, durant l’any 2025 es va incoar un expedient sancionador, davant dels tres incoats l’any 2024. A la data de tancament de l’exercici, aquest ex­ pedient es trobava en tramitació. Pel que fa als expedients iniciats l’any 2024 que es trobaven en fase d’instrucció durant l’exercici 2025, un d’ells va concloure amb la imposició d’una san­ ció per la comissió d’una infracció qualificada com a greu, consistent en la realització d’actes o operacions sense disposar de la preceptiva autorització de l’AFA. Aquesta sanció es va publicar el març del 2025. L’altre expedient iniciat l’any 2024 va concloure en via administrativa el desembre del 2025 amb la imposició de sancions per la comissió d’infraccions qualificades com a molt greus i greus, previstes a la Llei de regula­ ció del règim disciplinari del sistema financer del 27 de novembre de 1997. Aquesta resolució ha estat recorre­ guda davant la jurisdicció administrativa. L’activitat sancionadora de l’AFA s’ha desenvolupat d’acord amb les garanties pròpies del procediment administratiu sancionador, incloent-hi la incoació, la instrucció, l’anàlisi dels fets, la valoració de les even­ tuals responsabilitats i, si escau, l’adopció de les re­ solucions corresponents. Les sancions poden corres­ pondre a infraccions de diversa naturalesa i gravetat, en funció del règim jurídic aplicable i de les circum­ stàncies concretes de cada expedient. Les resolucions sancionadores publicades per l’AFA durant l’any 2025 s’emmarquen en el principi de trans­ parència i en el compliment dels requisits de publici­ tat previstos per la normativa aplicable. La publicació de les sancions fermes contribueix a reforçar l’efecte dissuasiu del règim disciplinari, a promoure el com­ pliment normatiu per part de les entitats i persones subjectes a supervisió i a posar de manifest la impor­ tància d’una governança adequada, d’uns sistemes de control intern efectius i del respecte dels requeri­ ments legals aplicables. Aquestes actuacions s’inscriuen en una concepció preventiva i correctiva de la supervisió, en què l’exer­ cici de la potestat sancionadora complementa les actuacions ordinàries de seguiment, requeriment i supervisió. D’aquesta manera, l’AFA reforça el compli­ ment de la normativa sectorial i contribueix a la pro­ tecció de l’estabilitat, la transparència i la reputació del sistema financer del Principat d’Andorra. Les sancions fermes i publicables, d’acord amb la normativa aplicable, es troben disponibles a l’apartat corresponent del lloc web de l’AFA.

84 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 Cessació de pagaments i fallida d’Assegurances Generals, SA La fallida d’Assegurances Generals, SA (AGA) es va fer pública mitjançant l’edicte de data 2 de desembre de 2019, publicat al BOPA extra número 105, del 4 de des­ embre de 2019. En el marc d’aquest procediment con­ cursal, l’AFA va ser nomenada administradora judicial i habilitada per dur a terme les actuacions previstes als articles 60 i concordants del Decret de cessació de pagaments i fallida de data 4 d’octubre de 1969. Com a continuació del procés de fallida d’AGA, mit­ jançant autes de dates 12 de juliol de 2021 i 27 de setembre de 2021, la Batllia d’Andorra va decretar l’extensió de la fallida als seus dirigents, els senyors Amadeu Calvó Casal, Jaume Calvó Boronat i la sen­ yora Núria Boronat Gomà, a títol personal. Aquesta extensió va ser ratificada pel Tribunal Superior de Jus­ tícia el 13 de febrer de 2023. Posteriorment, per aute de data 26 de juny de 2023, la Batllia d’Andorra va nomenar el senyor Xavier Granyó, Saig del Principat d’Andorra, com a administrador ju­ dicial, conjuntament amb l’AFA, de la fallida d’AGA i de la seva extensió als seus dirigents. Durant l’any 2025, el procediment ha continuat avançant amb la celebració de dues assemblees de creditors de la fallida. La primera va tenir lloc el 19 de març de 2025 i la segona el 17 de setembre de 2025. En aquesta darrera assemblea es va facilitar als credi­ tors, entre altres qüestions, informació sobre la gestió duta a terme pels administradors judicials, així com sobre la situació dels passius i de l’inventari d’actius. No obstant això, durant l’any 2025 el procés de liquida­ ció dels béns s’ha vist notablement alentit pels nom­ brosos recursos interposats, tant en primera com en segona instància, pels antics administradors d’AGA. Aquesta circumstància ha comportat, entre altres efectes, la suspensió temporal de diverses subhastes públiques, fins a la resolució dels recursos esmentats. La major part d’aquests recursos han estat finalment inadmesos a tràmit.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 85 14 Cooperació nacional 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 86 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) Durant l’exercici 2025, l’AFA ha mantingut i reforçat la seva col·laboració amb la UIFAND, autoritat competent en matèria de la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Aquesta cooperació es desenvolupa en el marc d’una relació estable i recíproca, tant en l’exercici de les funcions de supervisió i control així com en els processos d’autorització de les entitats subjectes a la supervisió de l’AFA. Els protocols d’entesa entre ambdues autoritats s’han anat actualitzant i ampliant al llarg dels anys: el 30 de novembre de 2012, es va signar un primer protocol d’entesa; el 12 de març de 2019, es va formalitzar un nou acord per adaptar-lo a les competències de l’AFA com a supervisor d’assegurances i reasseguran­ ces; i el 30 de juny de 2023, es va signar un nou acord amb l’objectiu d’ampliar l’abast del protocol vigent, incloent nous supervisats, els participants en la re­ presentació digital d’actius i els veedors digitals. A continuació es presenta el detall de l’activitat de cooperació entre la UIFAND i l’AFA durant els exercicis 2025 i 2024: La disminució de les sol·licituds de cooperació entre ambdues autoritats s’explica principalment pel menor nombre de canvis registrats en l’accionariat, en l’alta direcció, en les funcions de control i per una menor activitat en els processos de creació de noves entitats. Atès que aquests supòsits requereixen de la cooperació de la UIFAND per a l’avaluació d’honorabilitat, aquesta evolució ha tingut un impacte directe en el volum de sol·licituds gestionades. En general, la cooperació es concreta en diversos àmbits: Processos d’autorització: incloent, entre d’altres, no­ ves llicències, canvis d’accionariat amb participació qualificada i avaluació dels membres de l’alta direc­ ció i de les funcions de control. Supervisió contínua: mitjançant l’intercanvi d’infor­ mació i la coordinació de criteris supervisors. En aquest sentit, ambdues autoritats han continuat amb la supervisió off-site dels fluxos monetaris transfron­ terers amb l’anàlisi de la tramesa trimestral propor­ cionada per les entitats bancàries, en seguiment al que s’estableix al Comunicat tècnic conjunt AFA-UI­ FAND CT-01/2021. Aquesta supervisió conjunta per­ met una millor comprensió dels models de negoci i dels riscos associats al blanqueig de capitals, així com una avaluació més precisa de la reputació i l’es­ tabilitat de les entitats bancàries del Principat. Supervisió in situ: mitjançant una inspecció conjun­ ta a una entitat bancària durant el 2025, seguint la pràctica establerta en anys anteriors. L’objectiu prin­ cipal d’aquesta inspecció ha estat verificar el compli­ ment de la legislació vigent, tant en matèria de pre­ venció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, com de la regulació específica dels actius digitals. Aquesta actuació ha permès aprofitar sinèrgies i millorar la coordinació entre ambdues autoritats. Estudi de Risc Nacional: l’AFA continua col·laborant activament en els treballs endegats per la UIFAND associats a l’Estudi de Risc Nacional. En aquest marc, l’AFA ha participat en la definició i implementa­ ció de mesures de millora orientades a reduir, mitigar i corregir les vulnerabilitats i amenaces detectades en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i en l’anàlisi dels nous ris­ cos emergents derivats de les noves tecnologies. Es preveu iniciar un nou estudi de Risc nacional al 2026, constituint-se com una àrea fonamental de treball de cara a la sisena ronda d’avaluació del Moneyval. 2025 2024 Sol·licituds de cooperació 19 25 Altres comunicacions rebudes per l’AFA 12 12 Altres comunicacions enviades per l’AFA 12 34 TOTAL 43 71 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 87 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) L’AFA manté una col·laboració estreta amb l’AREB en el marc dels processos de recuperació i resolució d’entitats bancàries, de conformitat amb el que esta­ bleix la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió (Llei 7/2021). Amb l'objectiu de formalitzar aquesta cooperació, l’abril del 2023, l’AREB i l’AFA van signar un protocol d’entesa què estableix un marc d’assistència mútua que permet a ambdues autoritats exercir de manera coordinada les seves respectives funcions, encoma­ nades per la legislació vigent. Amb aquest protocol es fixen les bases de col·labo­ ració per garantir una aplicació eficient i una millor coordinació en la preparació i la planificació de la recuperació, en l’aplicació de les mesures d'actuació primerenca i en la planificació i l’execució de la reso­ lució. Igualment, estableix mecanismes per a l’inter­ canvi adequat d’informació, per tal d’evitar duplicitats i reduir, en la mesura del possible, la càrrega adminis­ trativa d’informació de les entitats i grups sota el seu àmbit d’actuació. 14.3. Govern d’Andorra En data 28 de desembre de 2022, el Govern d’Andorra i l’AFA van signar un Protocol d’Entesa on s’estableixen els termes i condicions en què l’AFA presta els serveis de tresoreria de l’Estat en relació amb la gestió i cus­ tòdia dels fons destinats a les reserves internacionals del Principat d’Andorra d’acord amb el que disposa la Llei 36/2022, del 24 de novembre, de creació de reser­ ves internacionals i accés del sistema financer a assis­ tència en forma de provisió urgent de liquiditat. 14.4. Ministeri Fiscal En data 23 de febrer de 2021, la Fiscalia General del Principat d’Andorra i l’AFA van signar un Protocol d’Entesa amb l’objectiu de reforçar les relacions de cooperació i coordinació entre ambdues institucions. Aquest acord estableix formalment un marc d’assistència mútua per tal d’exercir de manera més efectiva les funcions que els han estat encomanades per la legislació vigent. El protocol proporciona el marc formal per a: En aquest sentit, durant el 2025, s’han tramès set co­ municacions dirigides a l’AREB i s’han rebut cinc co­ municacions per part de l’AREB (vuit trameses i cinc rebudes, durant el 2024). Com a continuació del procés de cooperació iniciat amb motiu de la implementació de la part preventiva de la Llei 7/2021, durant el 2025 s’ha consolidat enca­ ra més la cooperació amb l’AREB. En particular, l’AFA ha sigut consultat per l’AREB en l’elaboració del plans de resolució per part d’aquesta. Aquest procés ha contribuït a reforçar la capacitat preventiva i la resiliència del sistema financer ando­ rrà, mitjançant una coordinació efectiva entre les dues autoritats, en línia amb les millors pràctiques interna­ cionals en matèria de resolució bancària. Aquesta cooperació és especialment rellevant en l’actual con­ text econòmic, on la prevenció i la gestió de crisis són claus per a l‘estabilitat financera. En virtut d’aquest acord, l’AFA custòdia les reserves internacionals mitjançant el seu dipòsit a bancs cen­ trals i, alhora, executa les decisions d’inversió adop­ tades per la Comissió Gestora de les Reserves Inter­ nacionals, de la qual és membre (veure apartat 14.7). Aquesta funció assignada a l’AFA, requereix una coo­ peració i coordinació estreta amb el Ministeri de Fi­ nances, amb l’objectiu de garantir una gestió eficient, segura i conforme amb els principis de prudència fi­ nancera i estabilitat macroeconòmica. l’intercanvi d’informació; l’assistència tècnica; i la cooperació en investigacions relacionades amb opera­ cions sospitoses de comportar ús d’informació privilegiada o manipulació de mercat o altres actes delictius. 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 88 Aquest marc és essencial per combatre la criminali­ tat de caràcter sòcio-econòmic, una de les formes de delinqüència més nocives per a l’estabilitat econòmi­ ca i financera, així com per a la reputació de la plaça financera andorrana i per a la salvaguarda de l’ordre sòcio-econòmic del país. Durant el 2025, l’AFA ha tramès quatre comunicacions dirigides al Ministeri Fiscal i ha rebut dos comunica­ 14.5. Cos de Policia d’Andorra L’AFA coopera amb el Cos de Policia d’Andorra en di­ versos àmbits relacionats amb la prevenció i la detec­ ció de conductes il·lícites en el sistema financer. Amb la voluntat d’enfortir la cooperació, el 6 d’agost de 2020, ambdues autoritats van signar un Protocol d’Entesa que estableix un marc formal de col·labora­ ció per a l’intercanvi d’informació i l’assistència tècni­ ca o en qualsevol altre aspecte relacionat amb l’exer­ cici de les seves funcions. A continuació es mostra un detall de la cooperació amb la Policia per als exercicis 2025 i 2024: 2025 2024 Sol·licituds de cooperació 19 38 Altres comunicacions rebudes per l’AFA 2 4 Altres comunicacions enviades per l’AFA 18 5 TOTAL 39 47 La reducció de les sol·licituds de cooperació entre ambdues autoritats s’atribueix, en termes generals, a un menor nombre de canvis en l’accionariat, l’alta di­ recció, les funcions de control i els processos de crea­ ció d’ entitats supervisades. Aquesta col·laboració permet detectar més ràpida­ ment situacions de risc, intervenir amb més eficà­ cia i garantir una resposta coordinada i proporcional davant de possibles irregularitats. Així mateix, con­ tribueix a millorar el coneixement mutu entre institu­ cions i a consolidar una cultura de cooperació inte­ rinstitucional imprescindible per protegir el sistema financer andorrà. Tal com es recull en la secció “12 FUNCIONS DE L’AFA RESPECTE A L’EURO” de la present memòria, l’AFA i la Policia, en les seves funcions respectives com a CNA/ CNAM i OCN, realitzen inspeccions conjuntes in situ als establiments que tracten monedes i bitllets d’eu­ ros. 14.6. Associacions professionals En seguiment al que s’estableix a l’article 4 de la Llei 7/2024 totes les entitats operatives del sistema financer es­ tan adherides a una associació professional que, a més de vetllar pels interessos generals dels seus membres, ha de prendre aquelles iniciatives orientades a millorar els estàndards tècnics del sector; propiciar una coope­ ració sectorial respectuosa amb l’exercici de la competència recíproca, assegurar la transparència en l’aplicació de condicions als clients i procurar el compliment de les normes deontològiques inherents a la professió. En aquest sentit, l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) i l’Associació d’Entitats Financeres d’Inversió (ADEFI) són els interlocutors habituals de l’AFA per a les qüestions d’interès general de les entitats operati­ ves del sistema financer. L’Associació d’Asseguradors i Reasseguradors Asso­ ciats d’Andorra (ARADA) és l’interlocutor representat per les entitats d’assegurances i reassegurances no bancàries domiciliades al Principat d’Andorra i les de­ legacions d’entitats asseguradores estrangeres. D’al­ tra banda, alguns mediadors d’assegurances també són membres de l’Associació de Corredors Professio­ nals d’Andorra (ACPA). cions per part d’aquesta autoritat (en comparació amb una tramesa i una rebuda durant el 2024). Aquesta cooperació contínua permet millorar la capa­ citat preventiva i reactiva de les autoritats andorranes davant de conductes que puguin comprometre la inte­ gritat del mercat financer i afavoreix la transparència i la confiança en el sistema financer del Principat. 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional A continuació es detallen les comunicacions rebudes i enviades entre l’AFA i les associacions professionals durant els anys 2025 i 2024:

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 89 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional L’AFA també té presència a diverses comissions i/o comitès a nivell nacional, com: Comissió Gestora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) La Comissió Gestora del Fagadi té com a objectiu dur a terme les actua­ cions que siguin necessàries per garantir el correcte funcionament del Fa­ gadi i vetllar perquè els beneficiaris rebin els imports màxims establerts a la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions (Llei 20/2018). La Comissió Gestora del Fagadi està formada per sis vocals segons la designació següent: Organisme designant Nombre de vocals Observacions ABA 2 Designats per les entitats bancàries. AFA 2 Un dels quals actua de President. AREB 1 Membre del seu Consell o Direcció General. Ministeri de Finances 1 Representant del Govern. L’AFA duu un registre dels nomenaments i cessa­ ments dels vocals de la Comissió Gestora. Tots els vocals han de ser persones amb coneixements idonis, experiència professional adequada i reconeguda ho­ norabilitat segons el que disposa la legislació vigent en matèria de règim jurídic i govern corporatiu d’enti­ tats del sistema financer. Durant els dos últims exercicis, els representants de l’AFA han assistit a les reunions de la Comissió Ges­ tora, celebrades el 29 de maig de 2024 i el 30 de maig de 2025. En aquesta darrera reunió, es va aprovar l’informe anual del Fagadi corresponent a l’exercici 2024, el qual està disponible a l’apartat Fons de garantia de la pàgina web de l’AFA https://www.afa.ad/ca/assets/ fons-de-garantia/informe-anual-fagadi-2024. Els principis d’actuació així com les regles bàsiques d’organització, de funcionament i les normes de con­ ducta de la Comissió Gestora es troben regulats al Re­ glament d’organització i funcionament de la Comissió Gestora del Fagadi que s’aprova mitjançant el Decret 249/2022, del 8-6-2022, pel qual s’aprova el Reglament d’organització i funcionament de la Comissió Gestora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits. 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional

ABA ADEFI ARADA

2025 2024 2025 2024 2025 2024 Comunicacions rebudes per l’AFA 1 3 1 2 3 2 Comunicacions enviades per l’AFA 14 14 12 9 5 3 TOTAL 15 17 13 11 8 5 la Comissió Gestora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi); la Comissió Gestora del Sistema Andorrà de Garantia d’Inversions (SAGI); la Comissió Permanent de Prevenció del Blan­ queig i el Finançament del Terrorisme (CPP); el Consell Andorrà d’Estadística (CAE); la Comissió Ges­ tora del Fons de Reserva de Jubila­ ció (CGFRJ); el Comitè Tècnic de les NIIF; la Comissió de Ciberseguretat; la Comissió Ges­ tora de les Reser­ ves Internacionals del Principat d’Andorra; i la Comissió de Su­ pervisió d’Auditoria de Comptes.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 90 En aquest context, el 18 de març del 2025 el Fagadi va ser acceptat com a membre de l’European Forum of Deposit Insurers (EFDI). Aquesta incorporació representa una acreditació internacional i una valuosa oportunitat per intercanviar coneixements i millors pràctiques amb altres sistemes de garantia de dipòsits europeus, contri­ buint a enfortir la resiliència dels sistemes de protecció de dipòsits a nivell europeu. Durant l’any 2025, representants del Fagadi han parti­ cipat en diverses activitats de l’EFDI: l’assemblea general de l’EFDI que va tenir lloc a Madrid el 5 de juny de 2025; i, les reunions del grup de treball de l’Affiliation of Micro European States (AMES): de forma telemà­ tica el 4 de juny de 2025 i presencial a Gibraltar el 6 de novembre de 2025. L’AMES és un grup de treball que agrupa els sistemes de garantia de dipòsits de les jurisdiccions europees de menor dimensió, amb l’objectiu de reforçar la coopera­ ció i les capacitats operatives entre els seus membres. Aquesta col·laboració es fonamenta en el comparti­ ment de recursos, l’intercanvi d’informació i el desen­ volupament conjunt de projectes d’interès comú. Addicionalment, el Fagadi participa en diverses en­ questes impulsades per l’EFDI i adreçades als mem­ bres de l’associació, amb l’objectiu de recopilar infor­ mació rellevant, identificar tendències emergents i afavorir la coordinació internacional de les Autoritats de fons de garantia. Comissió Gestora del Sistema Andorrà de Garantia d’Inversions (SAGI) Correspon a la Comissió Gestora dur a terme les ac­ tuacions que siguin necessàries per al bon funciona­ ment del SAGI i vetllar perquè els beneficiaris rebin els imports màxims establerts a la Llei 20/2018. La Comissió Gestora del SAGI està formada per sis vocals segons la designació següent: Organisme designant Nombre de vocals Observacions ABA 1 Designat per les entitats bancàries. ADEFI 1 Designat per les entitats financeres d’inversió. AFA 2 Un dels quals actua de President. AREB 1 Membre del seu Consell o Direcció General. Ministeri de Finances 1 Representant del Govern. L’AFA duu un registre dels nomenaments i cessa­ ments dels vocals de la Comissió Gestora. Tots els vocals han de ser persones amb coneixements idonis, experiència professional adequada i reconeguda ho­ norabilitat segons el que disposa la legislació vigent en matèria de règim jurídic i govern corporatiu d’enti­ tats del sistema financer. Durant els dos últims exercicis, els representants de l’AFA han assistit a les reunions de la Comissió Ges­ tora, celebrades el 29 de maig de 2024 i el 30 de maig de 2025. En aquesta darrera reunió, es va aprovar l’informe anual del SAGI corresponent a l’exercici 2024, el qual està disponible a l’apartat Fons de garantia de la pà­ gina web de l’AFA https://www.afa.ad/ca/assets/ fons-de-garantia/informe-anual-sagi-2024. Els principis d’actuació així com les regles bàsiques d’organització, de funcionament i les normes de con­ ducta de la Comissió Gestora es troben regulades al Reglament d’organització i funcionament de la Comis­ sió Gestora del SAGI que s’aprova mitjançant el Decret 248/2022, del 8-6-2022, pel qual s’aprova el Reglament d’organització i funcionament de la Comissió Gestora del Sistema Andorrà de Garantia d’Inversions. 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 91 Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme (CPP) La Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme és un òrgan tècnic i consultiu del Govern d’Andorra en matèria de detec­ ció, prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, en virtut del que s’estableix a la Llei 14/2017, del 22 de juny, de preven­ ció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el fi­ nançament del terrorisme (Llei 14/2017). Aquesta Comissió té com a objectiu fonamental la coordinació entre les diferents autoritats competents en matèria de detecció, prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, el finançament del terro­ risme i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament. Organisme representat Membres Rol UIFAND • Cap de la UIFAND. • 3 membres addicionals. Supervisió i regulació BC/FT. Fiscalia • Fiscal General. Persecució penal. Cos de Policia • Director del Departament. • Cap de la unitat del Departament encarregada de les investigacions de PBC/FT. Investigació policial. Departament de Tributs i Fronteres • Director General o Director adjunt en qui aquest delegui. Control fiscal i duaner. AFA • Un representat designat pel Director General. Supervisió i regulació del sistema financer. Ministeri d’Afers Exteriors • Un representat designat pel Ministre. Relacions exteriors i cooperació internacional. Registre de Societats Mercantils, Registre d’Associacions i/o Registre de Fundacions • Un representat d’aquests departaments. Transparència legal. Altres possibles convocats * • Un representat. De manera ocasional, si escau. * Organismes, departaments, serveis o àrees, d’assessors i/o dels col·legis professionals, la Cambra de Notaris o altres entitats que agrupen els subjectes obligats per la llei. L’AFA, en qualitat de membre de la Comissió, ha participat activament en les reunions mantingudes durant el 2024, els dies 23 d’abril i 10 de desembre i durant el 2025, els dies 2 de juliol i 6 d’octubre. 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional La Comissió està integrada per representants de diversos òrgans i institucions tal com es detalla a continuació:

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 92 Consell Andorrà d’Estadística (CAE) L’AFA forma part del Consell Andorrà d’Estadística (CAE), òrgan consultiu i de participació sobre els pro­ grames i plans d’estadística oficials i altres aspectes relacionats amb aquest àmbit consultiu i de partici­ pació, adscrit al Ministeri competent en matèria esta­ dística, que té com objectiu principal assistir les ins­ titucions i els òrgans del sistema estadístic nacional per al bon govern de l’estadística oficial del Principat d’Andorra. El CAE, constituït el 22 de febrer de 2018 de confor­ mitat amb la Llei 28/2017, del 30 de novembre del Pla d’estadística 2018-2021 (Llei 28/2017), està compost per 15 membres, entre els quals s’inclou un represen­ tant de l’AFA. A banda dels representants de l’AFA, el CAE, presidit pel Ministre responsable en matèria estadística i amb la persona responsable del Departament d’Estadística com a secretari del Consell, compta també amb repre­ sentants del Consell General, dels Comuns, amb qua­ tre representants dels usuaris, la comunitat científica, la societat civil i els enquestats, de les parapúbliques, de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, dels sin­ dicats, de la Confederació Empresarial Andorrana i de l’Agència de Protecció de Dades Personals. Aquesta composició respon a la voluntat que dimana de la Llei 28/2017 de garantir la pluralitat i la repre­ sentació dels diferents actors socials, incloent-hi els informants, els productors i els usuaris de les estadís­ tiques públiques d’Andorra. En aquest sentit, l’AFA va participar en el desenvolupa­ ment del segon Pla d’estadística, 2022-2025, que es va dur a terme en un context en què l’estadística públi­ ca, tant a escala internacional com nacional, feia front a tres desafiaments importants: la necessitat creixent d’estadístiques oficials, l’exigència d’estadístiques de qualitat i actualitat, i la sostenibilitat dels recursos i els mitjans que calia destinar-hi, alhora que es perseguia reduir la càrrega per als informants. Aquest segon Pla va incorporar un elevat nombre d’activitats noves, i va representar un esforç important en la identificació de les fonts necessàries, el disseny dels tractaments i l’edició dels resultats. Com a continuïtat a aquest Pla, el nou Pla adoptat amb l’aprovació de la Llei 27/2025, de l’11 de desem­ bre, del Pla d’estadística 2026-2029 incorpora totes les adaptacions i millores que al llarg dels quatre progra­ mes anuals han anat aportant els organismes del Sis­ tema estadístic d’Andorra. S’han tingut en compte les seves aportacions fetes tant en els informes anyals de compliment de les activitats estadístiques de cada programa, com en les diferents sessions celebrades del Consell Andorrà d’Estadística. També s’han consi­ derat els resultats de l’enquesta estructurada adreça­ da a tots els organismes i les institucions del Sistema estadístic d’Andorra entre finals del 2024 i inicis del 2025 per tal d’incloure totes les millores a les activi­ tats existents al Pla 2022-2025, així com les noves activitats proposades. Com a principals pilars del nou Pla, destacar els següents: el pilar de la qualitat i de les bones pràctiques es­ tadístiques que té com a finalitat consolidar l’apli­ cació sistemàtica de criteris tècnics rigorosos i de referents internacionals, com el Codi de bones pràc­ tiques de les estadístiques europees; el segon pilar que se centra en potenciar l’aprofita­ ment i la integració de dades administratives com a font preferent per elaborar estadístiques públiques; el tercer pilar que gira entorn del desenvolupament d’estadístiques rellevants i adaptades a les necessi­ tats socials, polítiques i econòmiques del país, així com als compromisos derivats de les demandes i exigències dels organismes internacionals; i el quart pilar que posa l’accent en la governança i la qualitat de la dada, amb la col·laboració institucional com a base imprescindible per garantir la coordina­ ció i la integració efectiva entre els diferents agents que formen el Sistema estadístic d’Andorra. En l’àmbit operatiu, l’AFA és: responsable de l’activitat esta­ dística A130 – Estadística del sistema financer; corresponsable de l’activitat A138 – Balança de Pagaments i Posi­ ció Inversora Internacional; i col·laboradora en altres activitats relacionades amb els agregats macroeconòmics, entre d’altres. Mitjançant la seva participació al CAE, l’AFA contribueix activament a la coordinació i qualitat de les estadísti­ ques oficials del país, especialment en allò que fa referència al sector financer i les seves interaccions amb l’eco­ nomia andorrana i internacional. Durant l’any 2025, l’AFA va participar en dues reunions en què es va proposar i aprovar el Pla estadístic per al quadrienni 2026-2029, així com en la reunió del 19 de desembre de 2025, en què es va proposar i aprovar el programa estadístic per a l’any 2026. 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 93 Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació (CGFRJ) D’acord amb el que estableix a la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, la Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació està cons­ tituïda per cinc membres, un dels quals ha de ser una persona d’entre el personal de l’AFA o una persona ex­ perta externa, nomenada pel Consell d’Administració de l’AFA. Aquesta Comissió conjuntament amb el Consell d’Ad­ ministració del Fons de Reserva, constitueix l’estruc­ tura de govern del Fons de Reserva de Jubilació. Entre les seves funcions principals destaquen l’establiment de l’estratègia d’inversió, així com la definició, la im­ plementació i el seguiment de la política d’inversió del Fons. En data 26 d’abril de 2019, la senyora Maria Cosan Canut va ser designada pel Consell d’Administració de l’AFA, com a experta externa per formar part de la Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació. Aquest nomenament va ser ratificat pel Consell d’Ad­ ministració de l’AFA en data 24 de març del 2021 i, així, va donar continuïtat a aquest mandat. Comitè Tècnic de les NIIF El Comitè Tècnic de les NIIF va ser creat en data 11 de desembre de 2018 com a òrgan consultiu del Govern d’Andorra en matèria de comptabilitat de les entitats operatives del sistema financer andorrà i dels orga­ nismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà. La seva creació es fonamenta en l’article 4 del Decret pel qual s’aprova el marc comptable aplicable a les entitats ope­ ratives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera adoptades a la Unió Europea (NIIF-UE) que han estat al­ hora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra), (Decret del 22 de desembre de 2016). El Comitè Tècnic té com funció principal l’emissió de dictàmens adreçats al Govern d’Andorra en què s’ava­ luen la conveniència i la necessitat d’adoptar noves NIIF-UE prèviament adoptades a la Unió Europea així com de modificar les NIIF-UE ja incorporades. La composició del Comitè Tècnic és la següent: Entitat / Organisme designant Membre Govern d’Andorra · 1 representant. · 1 expert independent. AFA · 2 representants, 1 dels quals ocupa la Presidència. · 1 expert independent. Les competències específiques del Comitè Tècnic, tal com s’estableix a l’article 2 del Reglament intern de funcionament (Decret del 12-12-2018), inclouen: el seguiment de les novetats comptables de con­ formitat amb les NIIF-UE; l’anàlisi de l’opinió del sector financer quan els canvis normatius puguin tenir un impacte rellevant sobre el sector; l’elaboració de dictàmens en què s’avaluïn la con­ veniència i la necessitat: d’adoptar totes les NIIF-UE i les seves inter­ pretacions relacionades que hagin estat prè­ viament adoptades per la Unió Europea; i de modificar les NIIF-UE incorporades prèvia­ ment al marc comptable aplicable; l’elaboració, si escau, d’un esborrany de decret amb la proposta de resolució a elevar al Govern d’Andorra; i El Comitè Tècnic es va reunir el 4 de desembre del 2025, amb els objectius següents: analitzar les normes i modificacions de les NIIF-UE amb entrada en vigor a partir de l’1 de gener del 2026; i elaborar el Dictamen del Comitè Tècnic sobre les NIIF-UE que entren en vigor a partir de l’1 de gener del 2026 i l’esborrany del Decret d’aprovació de les NIIF-UE per a la seva eventual adopció per part del Govern d’Andorra. 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional l’assessorament tècnic sobre la conveniència i la necessitat de promulgar les NIIF-UE i/o les inter­ pretacions corresponents.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 94 Comissió de Ciberseguretat Amb l’aprovació de la Llei 22/2022, del 9 de juny, de mesures per a la seguretat de les xarxes i sistemes d’in­ formació (Llei 22/2022) es va crear l’Agència Nacional de Ciberseguretat (ANC–AD). L’ANC-AD és l’encarre­ gada de planificar, coordinar, gestionar i controlar la ciberseguretat de xarxes i sistemes d’informació del país en un sentit nacional i global. Posteriorment, a l’octubre del 2022, el Govern va apro­ var el desplegament reglamentari de la Llei 22/2022. En particular, els Reglaments de l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS-AD) i d’Infraestructures Crítiques del Principat (RIC-AD) tenen com a objectiu primordial nor­ mativitzar i garantir l’aplicació sistemàtica de mesures de seguretat que garanteixin una protecció adequada de la informació tractada i dels serveis prestats per les diferents entitats que ofereixen serveis essencials o importants del país. Addicionalment, es regulen els procediments necessaris per millorar la resiliència de les entitats crítiques, que a més de proveir un servei essencial, utilitzen infraestructures crítiques que no es poden reemplaçar en cas de mal funcionament. En el marc d’aquesta regulació, l’AFA, en coordinació amb l’ANC-AD, és l’autoritat nacional competent enca­ rregada de la ciberseguretat i de les tasques de super­ visió a què es refereix la normativa per a les xarxes i els sistemes d’informació que cobreixen els sectors de les entitats financeres i del mercat financer, així com per als serveis proveïts per les entitats que es trobin sota la supervisió de l’AFA. En aquest sentit, l’ANC-AD coopera amb l’AFA entre d’altres, en: la supervisió i control pel que fa al sector financer; la identificació de serveis i enti­ tats crítiques; i la coordinació i recolzament en­ tre si i amb organismes interna­ cionals per la gestió d’incidents i amenaces. Comissió Gestora de les Reserves Internacionals del Principat d’Andorra La Comissió Gestora de les Reserves Internacionals del Principat d’Andorra va ser constituïda en la seva sessió de data 19 de setembre de 2023, d’acord amb l’establert al Decret 171/2022, del 27 d’abril del 2022, relatiu a l’apro­ vació del Reglament de creació i gestió de les reserves internacionals del Principat d’Andorra. Aquesta comissió té com a objectiu principal la gestió adequada de les reserves internacionals i té atribuïdes les funcions següents: definir l’estratègia i la política d’inversió i de gestió de riscos de les reserves internacionals; implementar i fer el seguiment de la política d’in­ versió i de gestió de riscos de les reserves inter­ nacionals mitjançant: la presa de decisions d’inversió i desinversió; el control de la pre-execució i la post-execu­ ció de les decisions d’inversió i desinversió; i el seguiment i el control continu de la cartera on s’inverteixin les reserves internacionals; revisar, com a mínim anualment o quan es consi­ deri oportú, l’estratègia i la política d’inversió i de gestió de riscos, així com introduir-hi les modifi­ cacions escaients. 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional Les normes adoptades mitjançant decret es detallen a l’apartat “16.2. Més enllà de l’Acord Monetari”.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 95 Entitat / Organisme designant Membre Govern d’Andorra · Ministre encarregat de les Finances, President. · 1 representant del Ministeri de Finances. · 1 expert independent. AFA · Director General, Vicepresident. · 1 expert independent. L’AFA, en tant que membre d’aquesta comissió, ha assistit durant el 2024 a les reunions celebrades el 18 de gener, 25 d’abril, 18 de juliol, 17 d’octubre i 5 de desembre i durant el 2025 a les reunions celebrades el 23 de gener, 15 de maig, 17 de juliol i 2 d’octubre. Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes La Llei 10/2024, del 27 de maig, d’auditoria de comp­ tes del Principat d’Andorra, preveu la creació de la Co­ missió de Supervisió d’Auditoria de Comptes. Aques­ ta Comissió, adscrita al Ministeri encarregat de les Addicionalment, la Comissió té com a finalitat definir i supervisar els aspectes clau següents: La Comissió està composta per set membres, segons el detall següent: Entitat / Organisme designant Membre Ministeri de Finances · Supervisor d’Auditoria, President. Intervenció General · 1 representant. Tribunal de Comptes · 1 representant. AFA · 1 representant. Col·legi d'Auditors d'Andorra · 3 representants. finances, té com objectiu el garantir la qualitat dels processos d’auditoria que es duguin a terme al país. Aquest òrgan també exerceix funcions sancionadores quan sigui necessari. les proves d’accés a la professió d’auditor; els eixos estratègics de la supervisió; la formació contínua proposada als auditors; les relacions institucionals entre els auditors i l’ad­ ministració, el supervisor i entre els propis audi­ tors; i les normes ètiques que regulen la professió: ètica professional, independència, objectivitat, confi­ dencialitat i secret professional. Aquesta comissió, constituïda formalment durant el 2024, va comptar amb el nomenament dels seus membres mitjançant el Decret 190/2025, del 28-5-2025. En la seva condició de membre, l’AFA ha participat durant el 2025 en les reunions celebrades els dies 10 de juliol i 13 de novembre. D’acord amb l’article 2 del Reglament, la comissió està composta per cinc membres, segons el detall següent: 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 96 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional Amb autoritats i organismes nacionals En el marc de les seves funcions, l’AFA treballa conjuntament amb diverses autoritats i organismes nacionals. Entre els principals interlocutors institucionals, cal destacar: Ministeri de Finances Col·labora amb les agències de qualificació credi­ tícia (tant sovereign com d’entitats) així com amb assessoraments en l’elaboració d’avantprojectes legislatius relacionats directament al sistema fi­ nancer. Durant el 2025 s’han mantingut sis reunions amb agències de rating (mateix nombre que el 2024). Ministeri d’Economia, Competitivitat i Innovació La col·laboració se centra, principalment, en con­ sultes relatives al desenvolupament de propostes normatives que puguin tenir impacte sobre el sis­ tema financer. Departament d’Estadística L’AFA actua com a corresponsable, juntament amb el Departament d’Estadística, de l’elaboració de la balança de pagaments i de la posició inversora in­ ternacional del Principat d’Andorra. Addicionalment, l’AFA elabora els indicadors finan­ cers que es publiquen al Dissemination Standards Bulletin Board (DSBB) de l’FMI, com ara l’enquesta de les corporacions depositàries Depository Cor­ porations Survey (DCS) i els indicadors de solidesa financera Financial Soundness Indicators. El De­ partament d’Estadística, per la seva part, és res­ ponsable de la resta d’estadístiques oficials. La col·laboració entre ambdues institucions també inclou la participació en l’elaboració d’estadístiques públiques relacionades amb al sistema financer i el producte interior brut (PIB), dins del marc dels plans i programes estadístics regulats pel CAE, del qual l’AFA forma part. Així mateix, es duen a terme intercanvis de dades per donar resposta a les sol·li­ cituds d’informació formulades per l’FMI. Administració de Justícia L’AFA col·labora amb l’Administració de Justícia en la gestió dels dipòsits constituïts en aplicació de la legislació vigent i de decisions judicials. Addicionalment, l’AFA dona resposta als oficis que rep de la Batllia i la Fiscalia General d’Andorra. Registre de Societats, Registre de Comerç i Re­ gistre d’Inversions Estrangeres L’AFA assessora el Registre de Societats, el Regis­ tre de Comerç i el Registre d’Inversions Estrange­ res sobre les sol·licituds de constitució o modifica­ ció de societats i/o comerços, així com expedients d’inversió estrangera, que puguin suscitar dubtes pel que fa a la seva pertinença o adequació al sis­ tema financer. Durant el 2025, l’AFA va emetre 119 informes en aquest àmbit per als esmentats Regis­ tres (122, el 2024). Departament de Tributs i de Fronteres del Minis­ teri de Finances La col·laboració es centra en l’aplicació i verificació dels procediments de comptabilització i liquidació dels tributs que afecten les entitats operatives del sistema financer andorrà. Consell Regulador del Joc Emet informes per a llicències de joc Ministeri de Finances Legislació i les qualificadores creditícies Ministeri d’Economia, Competitivitat i Innovació Propostes normatives financeres Departament d’Estadística Balança de pagaments i posició inversora internacional Administració de Justícia Gestiona dipòsits i respon a sol·licituds judicials Registre de Societats, Comerç i Inversió Estrangera Assessorament sobre la formació i constitució de societats Departament de Tributs Comptabilització i suport en procediments tributaris 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional

97 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 Amb el sector privat L’AFA ha participat en el II Fòrum d’Andorra, una troba­ da internacional que promou la transformació digital mitjançant la col·laboració entre el sector públic i el privat, en el marc de la Cimera Iberoamericana. Durant la jornada del 28 d’octubre dedicada a la go­ vernança digital i el sector financer, el Director Gene­ ral de l’AFA va moderar la taula rodona “Fintech: una Entre les principals conclusions de la sessió, es van destacar tres aspectes clau: l’educació i l’alfabetització fi­ nancera són essencials per evitar que la transformació di­ gital accentuï les desigualtats econòmiques de la població; Amb aquesta participació, l’AFA reafirma el seu compromís amb la innovació responsable, la inclusió financera i la col·laboració institucional. eina per a la inclusió”, amb la participació de Gabriela Eguidazu (Fundación Microfinanzas BBVA), Eloi Noya (Barcelona Finance School–IEF) i Carlos Salinas (Ac­ tius Digitals i Fintech de Morabanc). Els ponents van analitzar el paper de la innovació financera com a eina per a afavorir la inclusió i el seu impacte en l’evolució del sector durant els propers anys. la innovació financera permet ampliar l’accés a actius finan­ cers que tradicionalment esta­ ven reservats a grans patrimo­ nis a tots els segments de la població; les stablecoins representen una oportunitat significativa per al sistema financer, amb implicacions rellevants per a la política monetària dels bancs centrals i per a la geopolítica mundial. 14.1. Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) | 14.2. Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) 14.3. Govern d’Andorra | 14.4. Ministeri Fiscal | 14.5. Cos de Policia d’Andorra | 14.6. Associacions professionals 14.7. Pertinença a comissions i comitès a nivell nacional | 14.8. Altres interlocucions a nivell nacional Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) L’AFA emet informes previs i vinculants en el procés d’atorgament de llicències per part del CRAJ d’acord amb la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de Regulació dels jocs d’atzar. Aquests informes poden anar acom­ panyats dels emesos per altres organismes com la UIFAND, l’Agència Andorrana de Protecció de Dades o d’Andorra Telecom, SAU, segons correspongui.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 98 15 La dimensió internacional de la missió de l’AFA 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 99 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues Protocols d’Entesa amb supervisors homòlegs En l’exercici de les seves competències, l’AFA disposa de les atribucions ne­ cessàries per establir relacions de col·laboració amb autoritats i organismes reguladors estrangers, amb la finalitat de garantir el compliment de la nor­ mativa financera i afavorir una supervisió coordinada en un entorn cada cop més globalitzat. Aquesta facultat s’emmarca dins de l’estratègia d’internacio­ nalització del sistema financer andorrà i respon a la necessitat d’intensificar la cooperació amb supervisors homòlegs dels països on operen entitats del sistema financer amb seu al Principat. A continuació, es presenta el detall dels protocols d’entesa signats amb autoritats competents homòlogues: Com a resultat d’aquest interès per impulsar la coo­ peració internacional, el 10 de març de 2025, l’Autori­ tat de Serveis Financers de Malta (MFSA) i l’AFA van signar un Protocol d'Entesa que reforça les relacions bilaterals entre ambdues jurisdiccions. Aquest acord permet establir un marc de cooperació i coordinació entre ambdues autoritats en matèria de supervisió de les entitats del sector assegurador, establint formal­ ment un mecanisme d’assistència mútua. Addicionalment, Direcció d'Educació Financera (EDUCFI) de la Banque de France i l’AFA van signar un conveni de col·laboració en matèria d'educació financera adreçada als clients i inversors financers, una funció estratègica dels supervisors financers. En aquest marc, l'AFA va participar en diverses reunions de treball els dies 19 i 20 de maig de 2025 a la seu de la Banque de France i a la Cité de l’Economie, on va tenir l'oportunitat de conèixer amb més detall l'ecosistema francès d'educació financera, estructurat al voltant de l'estratègia nacional EDUCFI. Aquesta estratègia, articulada en cinc pilars, s'adreça al conjunt de la població, amb especial atenció a la gene­ ració jove, als col·lectius vulnerables, als estudiants i docents, així com als emprenedors. En un entorn econòmic i financer cada vegada més complex, l'educació financera esdevé un element es­ sencial per permetre als clients i inversors financers prendre decisions financeres informades i responsa­ bles i evitar possibles abusos o fraus. En aquest sen­ tit, és fonamental que els ciutadans adoptin hàbits financers saludables i siguin conscients tant de les oportunitats com dels riscos associats als productes financers. Tal com assenyala l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), En aquest context, es defineix un entorn de col·labo­ ració que facilita l’intercanvi d’informació, l’assistèn­ cia tècnica i la cooperació en diferents processos de supervisió, amb la finalitat de millorar l’eficàcia en la supervisió. Aquest protocol no només enforteix els vincles institucionals, sinó que també contribueix a ampliar la presència de l’AFA en l’àmbit internacional i a consolidar la seva col·laboració amb supervisors estrangers. disposar de coneixements financers bàsics permet als ciutadans gestionar les seves finances de manera efectiva i responsable, contribuint així al seu benestar financer i, alhora, al reforç de l'estabilitat financera i al creixement econòmic. En aquest context, la cooperació internacional con­ tinua sent un element clau per al desenvolupament efectiu de les funcions encomanades a les autoritats de supervisió i per al manteniment de l’estabilitat fi­ nancera. 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer 2011 04 06 10 01 01 2018 2020 2021 2022 2023 2024 2025 04 03

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 100 Col·legis de supervisió Amb l’objectiu de garantir una supervisió eficient i coordinada en l’àmbit internacional, l’AFA organitza col·legis de supervisió amb les autoritats competents de la supervisió de les jurisdiccions on les entitats del sistema financer andorrà disposen de filials finance­ res. Aquests col·legis tenen per finalitat assegurar una adequada supervisió consolidada d’acord amb els es­ tàndards internacionals i dins del marc dels principis bàsics per a una supervisió bancària eficaç establerts pel Comitè de Supervisió Bancària de Basilea. Els col·legis de supervisió constitueixen un espai de cooperació i intercanvi tècnic, on es tracten qüestions específiques relatives a les entitats supervisades per les diferents autoritats. Així mateix, aquests col·legis permeten abordar altres temes de supervisió pruden­ cial i qüestions normatives que puguin resultar d’in­ terès per dur a terme la supervisió consolidada. Cooperació en processos d’autorització i investigacions L’AFA manté relacions de cooperació i estableix acords de col·laboració amb autoritats homòlogues i organismes oficials estrangers competents en ma­ tèria de regulació, d’autorització i registre, de supervi­ sió i/o de control del sistema financer. Aquesta col·laboració internacional és essencial per garantir l’eficàcia de la supervisió i l’intercanvi d’infor­ mació en un entorn financer globalitzat. Es concreta en l’intercanvi d’informació, l’assistència mútua en investigacions i l’harmonització de pràctiques super­ visores, sempre d’acord amb el marc legal vigent i els principis de reciprocitat i confidencialitat. Cada sol·li­ citud rebuda és analitzada individualment per verifi­ car-ne l’adequació al marc legal aplicable. En aquest context, l’AFA consulta regularment amb autoritats d’altres jurisdiccions, especialment en els àmbits següents: els processos d’internacionalitza­ ció de les entitats supervisades; avaluació de la idoneïtat dels ac­ cionistes amb participació qua­ lificada, així com de la reputació i experiència professional dels membres dels òrgans d’adminis­ tració, de la direcció general i dels responsables de les funcions de control; i en matèria d’abús de mercat per a la prevenció i investigació d’operacions sospitoses. Aquesta cooperació inclou l’intercanvi d’informació rellevant tant per a la concessió d’autoritzacions, per al seguiment continu de les condicions de funciona­ ment de les entitats supervisades i per a la realització d’investigacions en matèria d’abús de mercat. En aquest darrer àmbit, l’AFA és l’autoritat administra­ tiva competent encarregada de vetllar per l’aplicació de les disposicions establertes en matèria d’abús de mercat en la legislació vigent. Si es detecten indicis de delicte, els fets es posen en coneixement de la Fis­ calia. Addicionalment, les entitats del sistema financer que preparin o executin operacions han de disposar de mecanismes, sistemes i procediments eficaços per detectar i notificar operacions sospitoses. Si sospiten que una operació pot implicar informació privilegiada o manipulació de mercat, ho han de notificar sense demora a l’AFA, qui farà les actuacions pertinents, tant en l’àmbit de la cooperació nacional com internacio­ nal, si escau. Durant l’any 2025, l’AFA va rebre 10 sol·licituds de cooperació internacional (14 al 2024). D’altra banda, durant l’any 2025, l’AFA va iniciar 8 sol·licituds de coo­ peració internacional (mateix nombre el 2024). 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 101 Sol·licituds rebudes per l’AFA MMoU IOSCO Altres Total 2025 2024 2025 2024 2025 2024 Fit& Proper 4 4 3 3 7 7 Abús de mercat 1 2 - - 1 2 Altres - 1 2 4 2 5 TOTAL 5 7 5 7 10 14 Sol·licituds enviades per l’AFA MMoU IOSCO Altres Total 2025 2024 2025 2024 2025 2024 Fit& Proper 5 2 3 1 8 3 Abús de mercat - - - - - - Altres - - - 5 - 5 TOTAL 5 2 3 6 8 8 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació Organització Internacional de Comissions de Valors L’Organització Internacional de Comissions de Valors (IOSCO, per les seves sigles en anglès) és l’organisme internacional que reuneix els reguladors dels mercats de valors de tot el món i que exerceix el rol de princi­ pal referent normatiu a escala global per al sector de valors. L’IOSCO té com a finalitat el desenvolupament, la im­ plementació i la promoció de l’adhesió a estàndards de regulació dels mercats de valors, amb l’objectiu de reforçar la protecció dels inversors, garantir la integri­ tat dels mercats i afavorir l’estabilitat financera glo­ bal. Els seus Objectius i Principis de la regulació dels valors de l’IOSCO constitueixen el marc de referència internacionalment reconegut en aquest àmbit, i han estat validats com a estàndards essencials pel G20 i el Comitè d’Estabilitat Financera (FSB, per les se­ ves sigles en anglès). Les recomanacions de l’IOSCO, juntament amb els principis establerts pels comitès internacionals equivalents per als sectors de banca i assegurances, el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea (BCBS) i l’Associació Internacional de Supervi­ sors d’Assegurances (IAIS), respectivament, són con­ siderades pel Fons Monetari Internacional (FMI) i pel Banc Mundial en el marc dels seus programes d’ava­ luació del sector financer (FSAP). Amb l’objectiu de promoure un marc regulador sòlid i uns mercats de capitals globals resilients, l’IOSCO proporciona assistència tècnica, capacitació i forma­ ció continua als seus membres, així com investigació especialitzada en temes clau de regulació i supervisió. Des del setembre del 2013, l’AFA és membre de l’IOS­ CO i signatària del protocol d’entesa multilateral de l’IOSCO (MMoU, per les seves sigles en anglès) relatiu a la consulta, la cooperació i l’intercanvi d’informació entre autoritats competents. Aquesta adhesió reforça el compromís de l’AFA amb els estàndards internacio­ nals de supervisió i la col·laboració global en matèria de regulació dels mercats de valors. 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 102 Durant l’any 2025, l’AFA ha participat en enquestes sectorials impulsades per l’Organització Internacional de Comissions de Valors (IOSCO), adreçades als seus membres. Aquestes iniciatives s’emmarquen en els esforços de l’organització per obtenir informació rellevant, analitzar tendències reguladores i enfortir la coordinació global en l’àmbit de la supervisió dels mercats de valors. En aquest marc, els membres de l’IOSCO han acordat: compartir informació a es­ cala mundial i regional sobre experiències reguladores i su­ pervisores, amb la finalitat de reforçar la infraestructura dels mercats i fomentar una aplica­ ció coherent de la normativa; Conferència anual de l’IOSCO Amb motiu de la 50a Con­ ferència Anual de l’IOS­ CO, l’AFA i els membres d’aquesta organització es van reunir per abordar els principals reptes als quals s’enfronten actualment els reguladors i supervisors del mercat de valors a escala global. L’esdeveniment, organitzat per la Qatar Financial Mar­ kets Authority (QFMA), va tenir lloc a Doha del 12 al 14 de maig de 2025 i va oferir un espai fonamental per a l’intercanvi d’experiències, la promoció de les bones pràctiques i el reforç de la cooperació entre els regu­ ladors dels mercats de valors de les diferents jurisdic­ cions a escala internacional. La conferència va acollir les reunions dels quatre Co­ mitès Regionals de l’IOSCO, que agrupen més de 130 jurisdiccions d’Àsia-Pacífic, Europa, Àfrica, Mitjà-Orient i Inter-Amèrica. Aquests comitès permeten canalitzar les aportacions regionals a la tasca de l’IOSCO i a les deliberacions de la seva Junta Directiva. En aquesta 50a edició, es van abordar temàtiques de rellevància global considerades prioritàries per a l’IOS­ CO com ara les implicacions de la Intel·ligència Artifi­ cial (IA) en l’estabilitat financera, el desenvolupament de les finances sostenibles, la regulació dels actius digitals i la necessitat de reforçar la protecció dels in­ versors minoristes en l’entorn digital. Com a novetat destacada del 2025, es va presentar el llançament de la International Securities & Commo­ dities Alerts Network (I-SCAN), una eina internacional impulsada per l’IOSCO amb l’objectiu de millorar la protecció dels inversors mitjançant l’intercanvi d’aler­ tes sobre entitats no autoritzades a oferir serveis fi­ nancers. L’AFA ha participat en les reunions següents: Comitè Regional Europeu (ERC): un dels quatre comitès regionals de l’IOSCO encarregat d’abordar temàtiques específi­ ques de la regulació de valors a Europa. Comitè de Presidents: integrat per tots els presidents dels membres ordinaris i associats de l’IOSCO, és un fòrum de de­ bat d’alt nivell sobre les princi­ pals línies d’actuació dels regu­ ladors de valors. Grup de seguiment del Me­ moràndum Multilateral d’En­ tesa (MMoU): reuneix els sig­ nataris del MMoU per tractar qüestions relacionades amb la cooperació internacional i l’intercanvi d’informació en el marc del protocol. cooperar en el desenvolupa­ ment, la implementació i la promoció de l’adhesió a estàn­ dards de regulació, supervisió i aplicació reconeguts interna­ cionalment, amb l’objectiu de protegir els inversors, mantenir mercats justos, eficients i trans­ parents i contribuir a la mitiga­ ció dels riscos sistèmics; i millorar la protecció dels inver­ sors i promoure la confiança en la integritat dels mercats de valors, mitjançant la cooperació i l’intercanvi d’informació per a la detecció i prevenció de males pràctiques i la supervisió dels mercats. Al desembre del 2025, l’IOSCO contava amb 137 membres ordinaris, dels quals 108 eren signataris del MMoU i 29 del EMMoU (Enhanced MMoU). 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 103 Comitè Regional Europeu de l’IOSCO L’AFA forma part del Comitè Regional Europeu (ERC) de l’IOSCO. A més de la sessió celebrada en el marc de la Conferència Anual, al llarg de l’any 2025 s’han dut a terme dues reunions addicionals del comitè. La primera va tenir lloc el 30 de gener a Xipre, organitzada per la Cyprus Securities and Exchange Commission. Durant aquesta trobada els membres del comitè han fet seguiment del programa de treball de l’IOSCO i han ana­ litzat els desenvolupaments globals en àrees clau, com les bones pràcti­ ques en cooperació internacional, les noves tendències en protecció dels inversors i les iniciatives reguladores relacionades, entre d’altres, amb tec­ nologies emergents com ara la intel·ligència artificial. La segona va tenir lloc el 21 de novembre a Malta, organitzada per la Malta Financial Services Authority. En aquesta sessió, els membres del comitè han revisat els reptes assolits durant el 2025, s’han presentat les noves prioritats identificades per l’IOSCO i per l’European Securities and Markets Authority (ESMA) per al 2026 i s’han analitzat els desenvolupaments glo­ bals en àrees clau. Entre les qüestions tractades hi van destacar iniciatives reguladores innovadores relacionades amb la intel·ligència artificial, la toke­ nització, els criptoactius, la SupTech, la protecció dels inversors i l’estabilitat financera. Associació Internacional de Supervisors d’Assegurances En virtut del que estableix l’article 8 de la Llei 12/2017, l’AFA pot establir relacions de cooperació i coordi­ nació amb altres autoritats de supervisió d’assegu­ rances, tant en l’àmbit nacional com internacional. Aquesta facultat permet reforçar l’acció supervisora mitjançant l’intercanvi d’informació, la participació en iniciatives conjuntes amb altres supervisors i l’alinea­ ció amb els estàndards globals. Des de l’octubre de 2019, l’AFA és membre de la In­ ternational Association of Insurance Supervisors (IAIS), organisme internacional que agrupa les autoritats de supervisió d’assegurances d’arreu del món. Durant el juliol de 2025, l’AFA ha assistit, en format telemàtic, a l’IAIS Global Seminar, on es van analitzar els principals riscos que afronta el sector assegurador a escala global. Entre les qüestions tractades desta­ quen la fragmentació geoeconòmica, els conflictes i les tensions geopolítiques, el riscos climàtics i ciber­ nètics, així com l’exposició creixent de les entitats as­ seguradores als actius alternatius. Així mateix, l’AFA ha participat en un seminari temàtic centrat en les bretxes de protecció davant catàstrofes naturals, on es va posar de manifest l’augment de la freqüència i la gravetat d’aquests esdeveniments com a conseqüència del canvi climàtic, el paper clau del sector assegurador en la recuperació dels territoris afectats i la necessitat de reforçar la cooperació pu­ blicoprivada, especialment als països més exposats. Addicionalment, l’AFA ha participat en diverses en­ questes sectorials impulsades per l’IAIS i adreçades als membres de l’associació. Aquestes iniciatives s’inscriuen en els esforços continus de l’organisme per recopilar informació rellevant, identificar tendèn­ cies emergents i afavorir una supervisió més coordi­ nada a escala internacional. L’adhesió a l’IAIS referma el compromís de l’AFA amb la cooperació internacional i contribueix a l’objectiu de garantir la solidesa, la transparència i l’estabilitat del sector de les assegurances i reassegurances d’Ando­ rra, mitjançant l’aplicació de principis i pràctiques de supervisió reconegudes globalment. 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 104 Institut Francòfon de la Regulació Financera Des del 2017, l’AFA és membre de l’Institut Francophone de la Régulation Financière (IFREFI), organisme que pro­ mou la formació, la coordinació, la cooperació tècnica i l’anàlisi sobre la regulació financera entre les autoritats de regulació dels mercats financers de l’espai francòfon que en formen part. Durant el 2025, l’AFA ha participat activament en diverses activitats de l’IFREFI. Entre aquestes, destaca la 23a reunió de Presidents, celebrada el dia 1 de juliol a Rabat i organitzada per l’Autorité Marocaine Du Marché des Capitaux, esdeveniment que va proporcionar un espai per promou­ re l'intercanvi d'experiències, en­ fortir la cooperació entre els reguladors dels mercats financers francòfons i donar suport a la creació de mercats de capitals transparents, eficients i integrats. També ha participat a la conferència internacional del 30 de juny sobre el tema "Infraestructures de finança­ ment: reptes i paper dels mercats de capitals", on es van debatre els principals reptes i el paper clau dels mercats de capitals. Representants de diferents re­ gions i països de parla francòfona van exposar les principals evolucions institucionals i reguladores, abordant temes com el finançament d’infraestructu­ res entre el sector públic i el privat, la canalització de l’estalvi cap als mercats de capital, la importància de l’educació financera i els potencials impactes de la in­ tel·ligència artificial. A més a més, l’AFA ha participat al seminari del 2 de juliol, centrat en les àrees d'intervenció del regulador pel que fa al finançament d'infraestructures amb no­ ves formes d’accés al mercat de capitals, els fons de capital risc, les titulitzacions, els bons verds i socials i els fons d'inversió com a producte d'estalvi a llarg termini. Addicionalment, el 14 d’octubre, l’AFA ha assistit a la reunió de col·laboradors de l’IFREFI, dedicada a as­ pectes operatius de l’Institut. L’IFREFI compta amb 19 membres procedents de diferents països i regions: l’Àfrica de l’Oest, Algèria, Andorra, Bèlgica, Bulgària, Àfrica Central, França, Gui­ nea, Luxemburg, el Líban, el Marroc, Maurici, Moldàvia, Mònaco, Canadà, Romania, Suïssa, Tunísia i Vietnam. Grup de Supervisors de Centres Financers Internacionals Des del 2023 l’AFA forma part del Group of International Finance Centre Supervisors (GIFCS) un organisme creat l’any 1980 amb l’objectiu de promoure l’adopció de les millors pràctiques internacionals en els sectors financers de jurisdiccions de mida reduïda. Aquestes jurisdiccions requereixen de proporcionalitat legislativa però comp­ ten amb un sector financer amb un pes important en la seva economia. L’AFA ha participat en la reu­ nió conjunta del Financial Sta­ bility Institute i el GIFCS, cele­ brada els dies 9 i 10 d’abril a Basilea (Suïssa) a la seu del Bank for International Settlements (BIS). Sota el títol “Supervisory lessons from the 2023 banking turmoil: looking ahead”, la trobada va reunir representants de diverses autoritats supervisores internacionals amb l’objectiu d’analitzar les implicacions dels episodis de tensió bancària viscuts durant el 2023 i reflexionar so­ bre l’evolució dels marcs de supervisió i resolució. En el decurs de les sessions, el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea (BCBS) ha presentat una visió ge­ neral de les principals lliçons apreses arran d’aques­ tes turbulències, amb especial èmfasi en la importàn­ cia de l'anàlisi del model de negoci de les entitats, el reforç del procés de revisió i avaluació supervisora (SREP), amb èmfasi sobre la gestió del risc de liqui­ ditat i l’actuació primerenca per part de les autoritats competents. En aquest context, el director general de l'AFA, va intervenir en una de les sessions del 10 d'abril dedicada a la gestió del risc de liquiditat i a la resposta de les autoritats davant els desafiaments plantejats per situacions de tensió. 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 105 Amb aquesta participació, l’AFA reafirma el seu compromís amb l’intercanvi de coneixement i la cooperació internacional, amb la finalitat de continuar enfortint la seva tasca supervisora en un entorn financer en constant evolució. Addicionalment, l’AFA ha participat en representa­ ció del GIFCS a les ses­ sions del Grup Consultiu Europeu del Financial Sta­ bility Board (FSB), celebrades els dies 8 i 9 de maig del 2025 i organitzades pel Banc Central de Polònia. Tam­ bé han participat de manera activa altres supervisors i responsables d’estabilitat financera com el Banco de España, la Banque de France, el Banc Central Europeu i el Deutsche Bundesbank. El Financial Stability Board (FSB) és un organisme in­ ternacional creat per promoure la seguretat i l'esta­ bilitat del sistema financer mundial. El seu objectiu principal és coordinar les polítiques i les accions entre les autoritats financeres internacionals per reduir els riscos que puguin afectar l'estabilitat financera global, havent tingut un paper rellevant a escala mundial des­ prés de la gran crisi financera del 2008. A més a més, l’FSB fomenta la supervisió i la regulació dels mercats financers a través de la col·laboració entre supervi­ sors. Durant les sessions, s'han valorat les diverses vulne­ rabilitats que pot presentar l'estabilitat del sistema fi­ nancer europeu. També s'ha abordat el full de ruta del G20 en relació amb la millora dels pagaments trans­ fronterers, amb l'objectiu de incrementar-ne la segu­ retat i l’eficiència. Un altre tema destacat ha estat la intermediació financera no bancària, amb discussions sobre com el creixement d'aquesta activitat pot gene­ rar riscos per al sistema financer global. Finalment, s'ha analitzat l’impacte de la tecnologia de registre digital (tokenització) en l'activitat financera i les pers­ pectives del seu ús. Network for Greening the Financial System A partir del 7 de març del 2024, l’AFA va esdevenir membre del Network of Central Banks and Supervisors for Greening the Financial System (NGFS), una xarxa de bancs centrals i autoritats de supervisió que, de manera voluntària, intercanvien experiències i bones pràctiques amb l’objectiu de fomentar la integració dels riscos mediambientals i climàtics en la gestió fi­ nancera i de mobilitzar el finançament necessari per donar suport a la transició cap a una economia sos­ tenible. L’NGFS té com a missió definir i promoure les millors pràctiques entre els seus membres i en la comunitat financera internacional, així com desenvolupar o en­ carregar anàlisis tècniques en matèria de finances verdes. Per a l’AFA, ser membre d’aquesta xarxa representa una acreditació internacional rellevant, ja que la soste­ nibilitat és una temàtica central als principals fòrums internacionals. Durant el 2025, l’AFA va participar de manera telemà­ tica en les reunions plenàries anuals de l’NGFS, que van tenir lloc els dies 11 i 12 de març, així com en di­ verses sessions temàtiques centrades en sostenibili­ tat i inversions responsables. En aquestes trobades es va destacar la importància dels plans de transició per adaptar-se als canvis climàtics i l’ús dels esce­ naris climàtics de l’NGFS en els stress test, facilitant l’intercanvi d’experiències entre supervisors. Addicio­ nalment, es va abordar el rol dels bancs centrals i dels supervisors en la canalització de fluxos de capital cap a mercats emergents i economies en desenvolupa­ ment, amb l’objectiu de millorar l’adaptació i la resi­ liència davant del canvi climàtic, així com de definir les estratègies més efectives per involucrar el sector privat en la transició cap a un sistema financer més sostenible. Aquest esdeveniment va reunir més de 250 representants dels membres de l’NGFS, tant pre­ sencialment a Delhi com per videoconferència, amb l'objectiu de compartir experiències i establir les prio­ ritats estratègiques de l’NGFS. Amb aquesta participació, l’AFA reafirma el seu com­ promís amb la sostenibilitat financera i el seu alinea­ ment amb les iniciatives internacionals per mitigar els riscos climàtics en el sector financer. Addicionalment, al llarg de l’any, l’AFA va participar en set worstreams periòdics de supervisió i en tres se­ minaris de formació organitzats per l’NGFS, així com en diverses enquestes impulsades per l’NGFS sobre temàtiques relacionades amb sostenibilitat i inver­ sions responsables. 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 106 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu Comissió Europea Acord monetari Arran dels compromisos adquirits pel Principat d’An­ dorra mitjançant l’Acord Monetari signat amb la Unió Europea el 30 de juny de 2011, l’AFA col·labora activa­ ment amb les autoritats europees per garantir la co­ rrecta implementació del cabal comunitari. En aquest marc, l’AFA forma part de la delegació andorrana del Comitè Mixt de l’Acord Monetari (veure apartat “16.1. Acord Monetari”). Aquest Comitè constitueix l’espai institucional de se­ guiment i coordinació entre Andorra i la Unió Europea per assegurar l’aplicació efectiva de l’Acord. En parti­ cular, s’hi valoren els desenvolupaments realitzats pel Principat durant l’any anterior i es determina el calen­ dari d’aplicació raonable de les noves normes euro­ pees incorporades a l’annex de l’Acord, que recull les obligacions de transposició normativa al dret andorrà. Addicionalment, el Comitè Mixt fixa el límit anual d’emissió de moneda i avalua les mesures adoptades pel Principat d’Andorra per garantir l’adopció efectiva de la legislació europea pertinent. En aquest context, la delegació andorrana, amb parti­ cipació de l’AFA, ha assistit a la reunió anual celebrada el 26 de novembre de 2025. La trobada va posar de re­ lleu el treball desenvolupat pel Principat i les reformes implementades com a part d’una estratègia global d’homologació als estàndards internacionals. Acord d’Associació Al desembre del 2023, el Principat d’Andorra i la UE van concloure les negociacions de l'Acord d'Associa­ ció, un instrument jurídic de gran abast que permetrà la integració progressiva d’Andorra al Mercat Interior europeu. Aquest acord estableix la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals, i marca un punt d’inflexió en les relacions entre Andorra i la UE. Posteriorment, a l’abril del 2024, la Comissió Europea en va publicar el text, i al juliol del 2025 la Comissió d’Economia del Parlament Europeu el va validar. L’Acord d’Associació s’estructura en un marc general i una sèrie de protocols específics, destacant especial­ ment el Protocol de Serveis Financers, amb un paper clau per al sector financer. Aquest protocol preveu un accés gradual al mercat únic de serveis financers durant un període transitori de 15 anys, per a quatre segments identificats: banca, assegurances, gestió d’actius i mercats de valors. En aquest context, l’AFA exerceix un rol actiu i estra­ tègic col·laborant amb el Govern d’Andorra en l’anàlisi i valoració del cabal comunitari vinculat als serveis financers, així com en les implicacions reguladores, tècniques i operatives derivades de la futura aplicació del Protocol de Serveis Financers. L’objectiu principal és garantir una integració adequa­ da i efectiva del sistema financer andorrà en el marc normatiu europeu, afavorint l’homologació internacio­ nal i reforçant la seva capacitat de supervisió. Acord monetari Acord d’Associació Procés d’Equivalència Arran dels compromisos derivats de l’Acord Monetari entre el Principat d’An­ dorra i la UE signat el 30 de juny de 2011 i per garantir el level playing field, Andorra ha de transposar i implementar el cabal comunitari establert a l’Annex de l’Acord Monetari. L’AFA participa al Comitè Mixt de l’Acord Monetari com a membre de la delegació andorrana. La delegació de la UE està formada, entre d’altres, per membres del Banc Central Europeu, del Banco de Espa­ ña i la Banque de France. En el marc de l’alineament amb els es­ tàndards regulatoris europeus, Andorra ha sol·licitat a la Comissió Europea (CE) l’adopció d’una decisió d’equivalència en relació amb el marc regulador i su­ pervisor en matèria de requeriments de capital del Principat. L’adopció de la decisió per part de la Co­ missió Europea continua pendent si bé l’anàlisi tècnica de l’Autoritat Bancària Europea (EBA) ja ha estat finalitzada. Al desembre del 2023 van concloure les negociacions de l’Acord d’Associació entre Andorra i la UE. A l’abril del 2024, la Comissió Europea va publicar l’Acord d’Associació. Al juliol del 2025, la Comissió d’economia del Parlament Europeu va validar l’Acord d’Associació. 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 107 Equivalència regulatoria En el marc de l'alineament amb els estàndards regulatoris europeus, Andorra va sol·licitar a la Comissió Europea (CE) l'adopció d'una deci­ sió d'equivalència en relació amb el marc regulador i supervisor en matèria de requeri­ ments de capital del Principat. Aquesta sol·licitud implica que la Comissió Europea avalua si la normativa aplicable a Andorra és equiva­ lent a la que s'aplica dins de la Unió Europea, tant pel que fa als requisits prudencials com als mecanismes de supervisió financera. Durant el 2025, l’adopció d’aquesta decisió per part de la Comissió Europea continua pendent si bé l’anàlisi tècnica de l'Autoritat Bancària Europea (EBA), sobre la qual es basa aquesta, ja ha estat finalitzada. L'adopció formal de la decisió d'equivalència permetrà el reconeixement mutu del règim andorrà amb el de la UE en aquest àmbit. Aquesta iniciativa s'emmarca dins del compromís d'Andorra per aprofundir la seva integració amb l'espai financer europeu i reforçar la seva estabilitat i trans­ parència financera. Banc Central Europeu Reporting estadístic al BCE En virtut de l’Acord Monetari signat amb la UE, Andorra té l’obligació de notificar al BCE dades estadístiques sobre massa monetària. L’AFA ha estat informant periòdicament aquestes dades estadístiques al BCE, des de final del 2016, segons el calendari i les especificacions tècni­ ques acordades amb el BCE. EUREP Repo Line L’any 2022, el BCE i l’AFA van acordar l’establiment d’una línia de liquiditat (línia REPO) de fins a 35 milions d’euros, destinada a cobrir necessitats excepcionals de liquiditat de les entitats bancàries andorranes en cas de disfuncions del mercat financer andorrà. Aquesta línia, que ha sigut re­ novada durant l’any 2025, expira el 31 de gener de 2027, i pot ser objecte d’activació si les disfuncions afecten entitats viables. Aquest mecanisme és un instrument més de la xarxa de seguretat del sistema financer andorrà, juntament amb l’elevada liquiditat de les seves entitats bancàries, les reserves internacionals i el mecanisme de provisió urgent de liquiditat previst a la Llei 36/2022, que consoliden la seva estabi­ litat sistèmica i macroprudencial. Cal tenir en compte que la línia REPO va ser inicialment dissenyada dins del paquet de mesures del BCE de resposta a la crisi de la COVID-19. Pos­ teriorment, la línia REPO es va prorrogar arran de l’entorn d’incertesa cau­ sat per la invasió russa d’Ucraïna. Aquest és el primer acord bilateral entre el BCE i l’AFA en matèria de liquiditat i reforça els vincles i les relacions amb autoritats europees de referència. Reporting estadístic al BCE Línia EUREP De conformitat amb l’Acord Monetari, l’euro és la moneda oficial del Principat d’Andorra. Conseqüentment, el Principat d’Andorra té el dret d’emetre monedes d’euros i l’obligació de donar curs legal als bitllets i les monedes. Així mateix, Andorra té l’obligació de notifica­ ció de dades estadístiques al BCE, fet que es duu a terme des del 2016 mitjançant l’AFA, tot seguint el calendari d’entrega establert per aquesta Autoritat. El BCE i l’AFA han establert una línia repo per proporcionar liquiditat en el cas de disfuncions del mercat financer andorrà, amb l’objectiu de permetre una transmissió fluida de la política monetària del BCE. La línia repo de 35 milions d’euros permet a l’AFA satisfer la deman­ da excepcional de liquiditat en euros als bancs nacionals en cas de necessitat del mercat. 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 108 15.4. Cooperació amb organismes internacionals Fons Monetari Internacional Article IV Des de l’adhesió del Principat d’An­ dorra al Fons Monetari Internacio­ nal (FMI) el 16 d’octubre de 2020, l’AFA ha participat en les Consultes de l’Article IV del seu Conveni Cons­ titutiu, amb el compromís de seguir millorant la transparència i l’alineació amb els estàn­ dards internacionals. En aquest context, durant el 2025 s’ha participat en diverses sessions de treball amb l’equip tècnic de l’FMI durant la seva missió a Andorra, al gener de 2025. Com a resultat, l’11 d’abril de 2025, l’FMI va publicar l’informe, de conformitat amb l'Article IV dels seus estatuts, en relació amb el Principat d’Andorra, on destaca l’estabilitat macroeconòmica del Principat i la solidesa del sector bancari en un context de transi­ ció econòmica. En aquest sentit, l’economia continua mostrant una gran resiliència, impulsada pel dina­ misme del sector serveis, el bon comportament del sistema bancari i l’activitat constructora. Pel que fa al sector bancari, es posa de relleu la seva bona rendibilitat i la fortalesa, valorant molt positiva­ ment els coixins macroeconòmics exigits per l’Autori­ tat Financera Andorrana. No obstant l’anterior, remar­ ca que el supervisor ha de mantenir una vigilància constant, d’una banda, per la importància sistèmica dels bancs, tenint en compte la seva dimensió dins l’economia nacional. D’altra banda, per les perspecti­ ves d’evolució del propi sistema financer, amb ple pro­ cés de consolidació i expansió internacional per part de les entitats, i amb un eventual Acord d’Associació amb la Unió Europea, que podria obrir el mercat do­ mèstic a una major competència. L’Acord d’Associació, si s’adopta, podria aportar un impuls addicional a les reformes orientades a diver­ sificar l’economia, atraure inversió i augmentar la pro­ ductivitat a Andorra, afavorint un entorn més compe­ titiu. Tanmateix, aquest procés també planteja reptes que requeriran una resposta estratègica per part de les autoritats i els agents econòmics del país. L’informe destaca la importància de la millora conti­ nuada del marc normatiu i de compliment de preven­ ció del blanqueig de capitals i finançament del terro­ risme, especialment en relació amb actius virtuals i els fluxos financers transfronterers. Pel que fa l’Article IV, l’AFA també ha participat en di­ verses sessions de treball amb l’equip tècnic de l’FMI durant la seva missió a Andorra, entre el 2 i el 8 d’oc­ tubre de 2025. Reunions anyals de l’FMI i Spring Meetings Les reunions anyals i les Spring Meetings de les Juntes de Governadors de l’FMI i del Grup del Banc Mundial constitueixen un punt de trobada clau per a autoritats de bancs centrals, ministres de finances i de desenvo­ lupament, parlamentaris, executius del sector privat, representants de les organitzacions de la societat civil i membres de l’àmbit acadèmic. Aquests esdeveniments permeten debatre qüestions prioritàries com la pers­ pectiva econòmica mundial, l’erradicació de la pobresa, el desenvolupament sostenible i l’eficàcia de l’ajuda internacional. Addicionalment a les sessions plenàries, el programa inclou seminaris, sessions informatives regionals, conferències de premsa i altres esdeveniments centrats en l’economia global, el desenvolupament internacional i el sistema financer mundial. 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 109 Reunions anyals Membres de l’AFA junta­ ment amb representants del Ministeri de Finances i l’Ambaixador del Princi­ pat d'Andorra als Estats Units d'Amèrica i al Ca­ nadà van participar en les reunions anyals de l’FMI i del Banc Mundial, celebrades a Washington DC del 13 al 18 d’octubre de 2025. A banda de l’assistència a les sessions plenàries ge­ nerals, la delegació andorrana va mantenir reunions Spring Meetings IMF High Level Constituency Meeting L’AFA ha participat, junta­ ment amb representants del Ministeri de Finances, a les Spring Meetings or­ ganitzades anualment per l’FMI i el Banc Mundial, ce­ lebrades al mes d’abril a Washington DC. En aquest context, la delegació andorrana va mante­ nir reunions amb alts directius de l'FMI com el sen­ yor Bo Li, Director General Adjunt, i el senyor Alfred Kammer, Cap del Departament Europeu per tractar les previsions de l’economia andorrana per als pro­ pers anys, incloent el creixement del PIB i l’impacte de l’envelliment de la població en la sostenibilitat de les pensions i el cost socio-sanitari. Paral·lelament, l’AFA va celebrar trobades bilaterals amb el Banc Central dels Països Baixos, el Banc Cen­ tral d’Islàndia i el Banc Nacional de Moldàvia. En el marc de reunions entre les delegacions d’Andorra i bilaterals amb el sots Director General del Fons i amb el Director General d’Europa així com amb Directors Executius de la circumscripció de l’FMI de la qual for­ ma part Andorra. Així mateix, representants de l’AFA van mantenir reunions bilaterals d’alt nivell, entre d’al­ tres, amb representants del Banco de España, de la Banca Central de San Marino i de l’Autoritat de Super­ visió del Sistema Financer de Liechtenstein. San Marino, Liechtenstein i Luxemburg, l’AFA va trac­ tar temes específics del sector financer amb repre­ sentants dels bancs centrals d’aquests països. Durant les sessions i fòrums, es van analitzar qües­ tions clau com les vulnerabilitats del sector empresa­ rial en un context de tipus d'interès alts, el paper crucial dels acords de l'FMI en el restabliment de l'accés als mercats internacionals de capital, i les implicacions mundials de l'envelliment de la població, l’anomenada economia silver. A més a més, es van abordar temes d’actualitat re­ llevants per a l’economia, amb especial atenció a la política monetària i l’estabilitat financera en períodes d'inflació, l’adaptació al nou panorama de la tokenit­ zació dins del sistema financer, i l’ús de les eines d’in­ tel·ligència artificial per a les comunicacions estratè­ giques dels bancs centrals i la gestió de les finances públiques. Reunions de la circumscripció En data 14 de febrer, l’AFA ha participat en la con­ ferència dels governadors dels bancs centrals del grup de països de l’FMI al qual pertany Andorra, orga­ nitzada pel De Nederlandsche Bank (DNB). La conferència s’ha centrat en l’impacte dels recents canvis geopolítics sobre les economies dels països de la circumscripció, amb especial atenció als seus efectes en l'estabilitat financera i a les estratègies per mitigar-ne els riscos. La sessió ha comptat amb la participació de repre­ sentants institucionals de primer nivell del DNB, de l‘FMI i de la Comissió Europea. 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 110 Reunió de la Circumscripció OEDNE/EDS19 2025 del Fons Monetari Internacional i el Grup del Banc Mundial Durant el juliol de 2025, l'AFA ha participat, junta­ ment amb membres del Mi­ nisteri de Finances del Go­ vern d’Andorra, en la Reunió de la Circumscripció OEDNE/EDS19 del Fons Mone­ tari Internacional i el grup del Banc Mundial celebrada a Luxemburg. Aquest esdeveniment va reunir institu­ cions clau com el Banc Europeu d'Inversions (BEI), el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (ESM), la Comissió Europea i els representants dels països circumscrits a l'OEDNE del Fons Monetari Internacional i l'EDS19 del Banc Mundial, reforçant així la dimensió multilateral de la trobada. Les converses van contribuir a aprofun­ dir la cooperació entre els països de la circumscripció i a identificar línies de treball conjunt per a afrontar reptes globals, com la sostenibilitat ambiental i la mo­ bilització de finançament per al desenvolupament. Els experts i responsables de polítiques econòmiques i monetàries van abordar temes com l’ampliació de la Unió Europea, els desafiaments geopolítics, el canvi climàtic, la transformació digital i les seves implica­ cions en el creixement sostenible i la cooperació re­ gional. Reunió institucional amb el Banco de España Altres fòrums internacionals L’AFA ha format part de la delegació andorrana que s’ha reunit amb el governador del Banco de España, Jose Luis Escrivá, a la seu central d’aquesta institució a Madrid, en data 28 de gener de 2025. La delegació ha estat encapçalada pel Cap de Govern, Xavier Espot, i hi ha participat també el ministre de Finances, Ra­ mon Lladós i altres participants de Govern. Per la seva banda, el governador del Banco de España ha estat acompanyat per la sotsgovernadora, Soledad Núñez, pel director general d'Operacions, Mercats i Sistemes de Pagaments, Juan Ayuso, i per la directora general de Supervisió, Mercedes Olano. Durant la trobada, s’han analitzat les possibilitats de cooperació entre el Banco de España i l'AFA. Ambdues delegacions han acordat impulsar reunions de tre­ ball periòdiques per a aprofundir en diferents vies de col·laboració. Finalment, l’AFA també realitza les tasques associa­ des a la representació d’Andorra a nivell internacional en relació amb temes específics que afectin el sector financer. En aquest sentit, entre d’altres, forma part de la delegació andorrana del Committee of Experts on the Evaluation of Anti-Money Laundering Measures and the Financing of Terrorism (Moneyval), a petició de la UIFAND, i de delegacions de negociació en diferents àmbits a nivell internacional, a petició del Ministeri en­ carregat de les finances. Altrament, també assisteix a altres fòrums organit­ zats per organismes internacionals i en els que par­ ticipa en tant que supervisor, per tractar-se de temes d’interès pel que fa a les seves competències. 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer

111 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 L’AFA va intervenir en les Jornades d’Assessora­ ment Financer celebra­ des el 22 de setembre del 2025 a Andorra, orga­ nitzades en el marc del 25è aniversari de EFPA España, l’Associació Europea d’Assessors i Planificadors Financers, una plataforma independent que agrupa més de 35.000 professionals dedicats a l’assessorament i la planificació financera personalitzada. L’esdeveniment va reunir professionals del sector fi­ nancer i representants de l’administració pública per analitzar l’evolució i els reptes de l’assessorament fi­ nancer. En aquest marc, el director general de l’AFA va exposar la visió de l’autoritat supervisora sobre la situació i les perspectives del sector financer andorrà. Durant la seva intervenció, va destacar la solidesa i la diversificació del sector, així com la necessitat de con­ tinuar millorant la seva eficiència. En aquest sentit, va subratllar la importància d’adoptar noves eines i tecnologies de gestió de negoci i d’as­ solir una major dimensió empresarial, especialment mitjançant operacions corporatives com fusions i adquisicions. Així mateix, va posar en relleu la relle­ vància de mantenir l’alineament amb els estàndards internacionals i la tasca reguladora desenvolupada a Andorra, que contribueix a reforçar el posicionament del país com a plaça financera homologable als prin­ cipals centres financers internacionals. 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer 15.1. Cooperació amb autoritats homòlogues | 15.2. Cooperació amb organismes de supervisió i regulació 15.3. Cooperació amb organismes a nivell europeu | 15.4. Cooperació amb organismes internacionals 15.5. Participació en fòrums i conferències internacionals del sector financer Jornades d’Assessorament Financer d’EFPA Espanya

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 112 16 Regulació 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 113 D’acord amb les seves competències, l’AFA exer­ ceix una funció reguladora essencial mitjançant l’emissió, entre d’altres, de comunicats tècnics, comunicacions i recomanacions amb l’objectiu de desenvolupar i aplicar la reglamentació i les nor­ mes tècniques instrumentals que regulen les ac­ tivitats pròpies del sistema financer, assegurador i d’altres activitats previstes per la legislació vigent. En aquest sentit, l’AFA pot emetre: Comunicats tècnics: disposicions de caràcter normatiu i d’obligat compliment per a les en­ titats supervisades, que poden afectar, entre d’altres, aspectes operatius, prudencials o de control intern. Comunicacions i Recomanacions: disposi­ cions que poden incloure requeriments pun­ tuals d’informació o orientacions específiques que l’AFA considera rellevants per a determi­ nades entitats supervisades o per als seus grups. Els comunicats tècnics i les recomanacions són publicats a l’apartat “Normativa” de la pàgina web de l’AFA mentre que les comunicacions es publi­ quen exclusivament a l’“Oficina Virtual– Privada”, accessible només per les entitats afectades en funció de la tipologia de la comunicació emesa. A l’annex 2 es detallen els comunicats tècnics i re­ comanacions emesos per l’AFA durant l’any 2025. En l’exercici de la seva funció reguladora, l’AFA va­ lora sotmetre a consulta les propostes normatives rellevants entre els agents del sector financer, tot considerant: la proporcionalitat entre els costos i els bene­ ficis de la regulació; l’alineació amb els estàndards internacionals aplicables; i l’impacte de la seva implementació en la com­ petència, la capacitat d’innovació i la compe­ titivitat internacional de la plaça financera an­ dorrana. L’AFA també pot emetre, a petició del Govern, infor­ mes i dictàmens sobre propostes legislatives rela­ cionades amb el sistema financer i altres àmbits de la seva competència, així com proposar mesu­ res, de manera proactiva i per iniciativa pròpia, per millorar l’ordenació i la regulació del sistema finan­ cer del Principat. 16.1. Acord Monetari l’euro és la moneda de curs legal al Principat d’Andorra; l’Estat té dret a encunyar-ne; i el sector bancari andorrà opera en estreta relació amb el de la zona euro. En aquest sentit, l’Annex preveu que una part significativa del cabal comunitari en matèria bancària i financera s’ha de transposar de manera recurrent. El 30 de juny de 2011, el Principat d’Andorra i la Unió Europea van signar l’Acord Monetari, mitjançant el qual el Principat d’Andorra es va comprometre a adoptar els actes jurídics i les normes de la Unió Europea relacionats a l’annex de l’Acord, bé mitjançant la transposició directa, bé mitjançant l’adopció de mesures equivalents. Aquest compromís deriva de la naturalesa econòmica d’Andorra: Àmbits dels actes jurídics i normes de la UE relacionats a l’Annex de l’Acord Prevenció del Blanqueig de Capitals Mesures per prevenir activitats de blanqueig de capitals Moneda Euro Informació sobre bitllets i monedes d’euros Prevenció del Frau Estratègies per prevenir el frau i la falsificació Legislació Bancària Estabilitat del sistema financer, normes de solvència i protecció de l’inversor Dades Estadístiques Obligacions per a la notificació de dades estadístiques al Banc Central Europeu 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 114 L’Annex de l’Acord Monetari incorpora una relació dinàmica i actualitzable de la normativa europea que el Principat d’Andorra ha d’integrar al seu ordenament jurídic, ja sigui mitjançant la seva transposició direc­ ta o a través de l’adopció de mesures equivalents. Aquesta relació s’actualitza, com a mínim, amb perio­ dicitat anual, i els terminis per a la seva adopció són determinats per decisió del Comitè Mixt, òrgan inte­ grat per representants del Principat d’Andorra i de la Unió Europea. El Comitè Mixt té per objecte examinar l’aplicació de l’Acord, determinar el límit anual d’emissió de moneda i avaluar les mesures adoptades pel Principat d’Ando­ rra per garantir l’aplicació de la legislació pertinent de la Unió Europea. En aquest marc, la delegació ando­ rrana, de la qual forma part l’AFA, ha participat en la reunió anual celebrada el 26 de novembre de 2025. En aquest context, el Principat ha dut a terme una transformació significativa del seu marc jurídic, po­ sant de manifest un esforç sostingut d’homologació amb els estàndards internacionals. La participació activa de la delegació andorrana, amb l’AFA com a part integrant, en les reunions anuals del Comitè Mixt evidencia la constant implicació institucional amb aquest procés d’adaptació que ha permès: consolidar la credibilitat internacional del sistema financer andorrà; modernitzar el marc regulador financer i bancari; i donar compliment a les obligacions derivades de l’ús de l’euro. En definitiva, el compromís del Principat d’Andorra amb l’Acord Monetari és ferm i sostingut en el temps, i les reformes impulsades reflecteixen una clara vo­ luntat d’alineació amb el cabal comunitari. En aquest sentit, a continuació es destaquen els avenços més rellevants pel que fa al desenvolupament normatiu en els diferents àmbits inclosos a l’Annex de l’Acord Mo­ netari. Prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme Les normes internacionals de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del te­ rrorisme (PBC/FT) es troben en constant evolució, fet essencial per fer front de manera eficaç les noves i canviants amenaces en l’àmbit financer. En aquest sentit, el marc jurídic andorrà en matèria de PBC/FT s’ha adaptat de manera continuada, d’una banda, als estàndards internacionals establerts pel Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI), referent mundial en aquesta matèria i, d’altra banda, a la nor­ mativa de la Unió Europea, en compliment dels com­ promisos derivats de l’Acord Monetari. Aquesta evolu­ ció respon principalment a: l’aparició de noves amenaces, especialment vin­ culades a l’ús de tecnologies emergents, com les fintech i els actius digitals, així com a l’evolució de models de negoci més complexos; i els compromisos internacionals assumits, en particular l’harmonització amb la Directiva (UE) 2018/843 (5AMLD) i amb les recomanacions del GAFI. Aquesta adaptació contínua resulta fonamental per preservar la integritat de la solidesa del sistema finan­ cer en un entorn caracteritzat per la innovació tecnolò­ gica i la creixent complexitat dels serveis financers. En aquest context, l’AFA com a membre de la Comis­ sió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finança­ ment del Terrorisme, participa activament en l’estudi i desenvolupament de noves iniciatives normatives en aquesta matèria. Entre els projectes més rellevants en què l’AFA ha par­ ticipat durant el 2024, destaca el desplegament nor­ matiu per a la implementació del registre de comptes financers i assimilats, el qual va ser creat per la Llei 37/2021, del 16 de desembre, de modificació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terro­ risme. Aquest registre, adscrit al ministeri encarregat de les finances, és de caràcter administratiu i es gestiona per via telemàtica, constituint una eina essencial per reforçar la transparència i l’eficàcia de la supervisió. Els seus principals objectius són: prevenir l’opacitat mitjançant la traçabilitat dels fluxos financers; facilitar la detecció i la prevenció del finançament del terrorisme, mitjançant la identificació de pa­ trons sospitosos; i reforçar la cooperació internacional, afavorint l’intercanvi d’informació amb altres jurisdiccions. Addicionalment, al 2025 va ser aprovat el Decret 46/2025, del 19-2-2025, de modificació del Reglament, del 2 de març de 2022, d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme per tal d’incloure les disposicions previstes per la normativa europea sobre l’obligació d’efectuar una auditoria in­ dependent en el marc de la grandària i la naturalesa del subjecte obligat, és a dir, aplicant un criteri de pro­ porcionalitat basat en el risc. En aquest sentit, l’article 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 115 Solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió El sistema financer andorrà ha experimentat una transformació significativa en els darrers anys amb l’objectiu d’adaptar-se als estàndards internacionals i europeus en matèria de solvència i regulació bancària. Aquest procés d’adaptació es va iniciar amb l’adopció: de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de sol­ vència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió (Llei 35/2018), que va ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) el 23 de gener del 2019 i que va suposar un salt significatiu respecte a la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996; del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liqui­ ditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que va ser aprovat pel Go­ vern el 6 de març del 2019; i dels Reglaments relatius a l’adopció de normes tècniques de la Unió Europea aplicables en ma­ tèria de solvència, liquiditat i supervisió pruden­ cial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Aquesta normativa va transposar al marc jurídic an­ dorrà el paquet CRD IV/CRR (Directiva 2013/36/UE i Reglament (UE) 575/2013) i, de manera progressiva, s’han anat incorporant les reformes posteriors del marc prudencial europeu. Tot i que aquest paquet va contribuir a reforçar la resiliència del sistema financer de la Unió, es va evidenciar la necessitat d’adaptar-lo per abordar deficiències constatades i actualitzar al­ tres disposicions, fet que va conduir a l’aprovació del “paquet CRD V” i del “paquet CRR2” que va modificar l’anterior legislació mitjançant l’adopció de la Directiva 2019/878 i del Reglament (UE) 2019/876. Així doncs, amb la modificació de la Llei 35/2018 que es va dur a terme al 2024, i la posterior aprovació del Decret 90/2025 del 12-3-2025, de modificació del Re­ glament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió pru­ dencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’han incorporat a l’ordenament jurídic andorrà els elements més recents del marc global sobre l’adequació del ca­ pital dels bancs (Acord de Basilea III): nous requisits com ara el compliment d’una ràtio mínima de palan­ quejament i del requisit de finançament estable net obligatori per a totes les entitats bancàries, així com modificacions consistents en la revisió dels mètodes de càlcul dels requeriments de capital per risc de crè­ dit, per risc de contrapart i per risc operacional que aporten més sensibilitat al risc i una comparabilitat més gran a escala internacional, així com en la revisió del marc regulador del risc d’ajust de valoració de crè­ dit (CVA, per les seves sigles en anglès) per possibles pèrdues per valoració a preus de mercat d’instruments financers derivats com a conseqüència del deteriora­ ment de la solvència d’una contrapart, i la limitació de la prociclicitat de les entitats bancàries mitjançant la revisió de les normes que regulen el requisit de coixí de capital anticíclic específic. En aquest context i per tal de seguir adaptant el marc normatiu andorrà als estàndards internacionals i eu­ ropeus en matèria de solvència i regulació bancària, el 8 d’octubre del 2025 es va aprovar el Decret 352/2025 del 8-10-2025 pel qual s’aprova el Reglament relatiu a l’adopció de normes tècniques de la Unió Europea apli­ cables en matèria de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que incorpora al marc jurídic andorrà una varietat d’actes delegats i d’execució de la Comissió Europea, desenvolupant de manera detallada i homogènia cer­ tes disposicions de la Directiva i del Reglament. Addicionalment, durant el 2025, l’AFA ha publicat di­ versos comunicats tècnics amb l’objectiu d’adaptar la tramesa d’informació de les entitats bancàries vigent a efectes de supervisió, adaptant-lo als nous requeri­ ments prudencials. Entre els més destacats hi ha: Comunicat tècnic núm. 255/21-EB quater l’ob­ jectiu del qual és el d’introduir modificacions en la tramesa d’informació periòdica a trametre a l’AFA, adaptant-la al canvi de plataforma de repor­ ting que va passar d’ABACUS/Regulator a ABA­ CUS/Regulator 3; Comunicat tècnic núm. 255/21-EB quinquies mitjançant el qual s’introdueix la nova plantilla C 84.00 – NSFR Summary, destinada a reportar la ràtio de finançament estable net i cal fer d’altres modificacions menors a plantilles ja existents; i Comunicat tècnic núm. 255/21-EB sexies mit­ jançant el qual s’adapta el reporting de supervisió als nous requeriments legals i a les directrius de la guia EBA/GL/2019/05 de la European Banking Authority (EBA) que harmonitza definicions i plan­ tilles per als plans de finançament de les entitats de crèdit d’acord amb la recomanació del ESRB de 20 de desembre del 2012 (ESRB/2012/2). únic d’aquest decret preveu que els subjectes obligats financers puguin sol·licitar l’exempció de contractar i presentar l’auditoria externa anual de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme quan compleixin amb els requisits establerts per la UIFAND. 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 116 Recuperació i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió Durant els darrers anys, el sistema financer andorrà ha desenvolupat un marc integral de recuperació i reso­ lució, alineat amb els estàndards internacionals i amb el paquet normatiu europeu conegut com a BRRD, Bank Recovery and Resolution Directive. Aquest marc té com a objectiu garantir l’estabilitat financera mit­ jançant mecanismes per gestionar crisis bancàries amb mínim impacte sobre l’economia. El marc jurídic actual es compon de: la Llei 7/2021, de recuperació i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió a Andorra que va derogar l’anterior Llei 8/2015, del 2 d’abril, de me­ sures urgents per implantar mecanismes de re­ estructuració i resolució d’entitats bancàries (Llei 7/2021); el Decret 303/2022, del 20-7-2022, pel qual s’apro­ va el Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021; el Decret 349/2023, del 12-7-2023, pel qual s’apro­ va el Decret de modificació del Reglament de des­ envolupament de la Llei 7/2021; i el Decret 24/2024, del 24-1-2024, pel qual s’aprova el Reglament relatiu a l’adopció de normes tècni­ ques de la Unió Europea aplicables en matèria de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió (Decret 24/2024). En essència, aquest marc permet que es puguin abor­ dar possibles crisis a tres nivells: en la fase preventiva, amb mesures orientades a evitar que es produeixin problemes; en l’actuació primerenca, quan l’entitat té dificul­ tats o incompleix els requeriments de capital; i en la fase executiva de la resolució, en cas d’invia­ bilitat de l’entitat. Addicionalment, el marc es completa amb cinc co­ municats tècnics de l’AFA publicats el 2023, que esta­ bleixen criteris i procediments per a l’elaboració dels plans de recuperació que les entitats han de trametre a aquesta Autoritat. En aquest context, el 2025 l’AFA ha rebut la tercera tramesa dels plans de recuperació de les entitats su­ pervisades a les quals els és d’aplicació, seguint les indicacions del Comunicat tècnic núm. 7/2023-SF i les cartes prèvies de l’AFA en relació amb la segona tramesa. Així mateix, l’AREB, com a continuació del Comuni­ cat tècnic 1/2024 mitjançant el qual va sol·licitar als grups bancaris andorrans informació diversa per a l’elaboració de la primera versió dels plans de reso­ lució, el 2025, continuant el procés de recopilació i anàlisi d’informació necessària per a l’elaboració dels plans de resolució, ha emès, en data 18 de juny del 2025, un nou Comunicat tècnic amb especial èmfasi en la gestió de la liquiditat en escenaris de resolució, ja que és un pas necessari cap a una planificació de la resolució més robusta i operativa. En aquest sentit, la gestió de la liquiditat en escenaris de resolució és un element clau per assegurar una execució ordena­ da del pla, evitant interrupcions en funcions crítiques i reduint la dependència d’ajuts públics. Com a novetat rellevant durant el 2025, s’ha treba­ llat en la transposició de la BRRD2, que ha culminat i actualment es troba a tràmit parlamentari. Aquesta transposició reforçarà encara més el marc normatiu andorrà, alineant-lo amb les últimes exigències euro­ pees en matèria de resolució bancària. Aquestes modificacions suposen una major adaptació del marc regulador actual a l’evolució internacional i consolida Andorra com a una jurisdicció amb: 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari un sistema financer més resi­ lient i transparent; una supervisió alineada amb les millors pràctiques globals; i un marc favorable per a l’esta­ bilitat i la integració financera europea. En conjunt, des de fa més d’una dècada, el Principat ha dut a terme un procés sostingut d’alineació amb els estàndards internacionals, reforçant així la solidesa, la resiliència i la credibilitat del seu sistema financer.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 117 Finalment, cal destacar que l’AFA ha continuat col·laborant activament amb el Govern d’Andorra i l’AREB en els treballs de transposició al Principat d’Andorra de la BRRD II. Aquesta col·laboració ha culminat amb l’aprovació i publicació al BOPA de la Llei 5/2026, del 30 d’abril, de modificació de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que té com objecte reforçar l’eficàcia, la claredat i la coherència del marc aplicable a la recuperació i la resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Protecció de l’inversor En els darrers anys, Andorra ha fet avenços significa­ tius per adaptar el seu marc normatiu als estàndards europeus en matèria de serveis financers. En aquest context, i en compliment dels compromisos assumits en el marc de l’Acord Monetari amb la Unió Europea, s’ha dut a terme la incorporació progressiva dels es­ tàndards derivats de la Directiva 2014/65/UE del Parla­ ment Europeu i del Consell de 15 de maig de 2014 rela­ tiva als mercats d’instruments financers així com dels reglaments delegats i actes de segon nivell, normativa de la Unió Europea coneguda com paquet MiFID II. El paquet normatiu MiFID II constitueix actualment el principal marc de referència europeu en matèria de prestació de serveis d’inversió, establint requisits detallats en relació amb l’organització interna de les entitats, les normes de conducta, la governança de producte, la transparència i la protecció dels inver­ sors. L’adopció d’aquests estàndards té per objectiu reforçar la integritat dels mercats financers i garantir un nivell elevat de protecció de la clientela. En aquest marc, durant els darrers anys s’ha dut a terme un treball coordinat entre el Govern, l’AFA i els agents del sector financer per garantir la transposició i la implementació efectiva dels principis i requisits derivats de MiFID II en l’ordenament jurídic andorrà. Com a resultat d’aquest procés, s’han adoptat: la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del siste­ ma financer i l’abús de mercats; i el Decret 419/2024, del 30-10-2024, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del siste­ ma financer i l’abús de mercats. Aquest nou marc legal ha esdevingut la base regula­ dora actual dels serveis d’inversió al Principat d’Ando­ rra i de la protecció dels inversors, i incorpora de ma­ nera substancial els principis, requisits organitzatius i normes de conducta derivats de MiFID II i dels seus actes de desenvolupament, substituint el règim ante­ rior establert per la Llei 8/2013, del 9 de maig, que ha quedat derogada. En el marc de la implementació d’aquest nou règim alineat amb els estàndards MiFID II, l’AFA ha adoptat diversos comunicats tècnics amb l’objectiu de facili­ tar l’adaptació de les entitats operatives del sistema financer als nous requeriments normatius. En particu­ lar, destaquen els següents: A continuació es mostra l’evolució normativa del marc de recuperació i resolució al Principat d’Andorra: Instrument Data Aportació Clau Llei 7/2021 Abril 2021 Deroga la Llei 8/2015; estableix les tres fases de resolució. Decret 303/2022 Juliol 2022 Desenvolupa la Llei 7/2021. Decret 349/2023 Juliol 2023 Modifica el reglament per ajustos tècnics. Decret 24/2024 Gener 2024 Completa la transposició de la WW 2014/59/UE (fase preventiva). Comunicats AFA (2023) Juny 2023 Criteris per a l’elaboració dels plans de recuperació. Comunicat AREB 1/2024 Juliol 2024 Inicia elaboració plans de resolució (requisits detallats). Comunicat AREB 1/2025 Juny 2025 Sol·licitud d’informació addicional per a l’elaboració del pla de resolució. 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 118 Aquest conjunt normatiu transposa la Directiva 2015/2366 (PSD II) del Parlament Europeu i del Consell del 25 de novembre del 2015 sobre els serveis de paga­ ment en el mercat interior, que substitueix la Directiva 2007/64/CE i modifica altres directives i reglaments europeus. Els principals objectius d’aquesta normati­ va són: facilitar i millorar la seguretat en l’ús de sistemes de pagament a través d’Internet; reforçar el nivell de protecció de l’usuari contra fraus i abusos potencials; promoure la innovació en els serveis de paga­ ment digitals, incloent-hi pagaments mòbils i a través d’Internet; i crear un entorn que agilitzi les operacions de pa­ gament, establint regles comunes i oferint un ven­ tall ampli d’opcions de pagament per als usuaris. Addicionalment, estableix un marc homogeni de pro­ tecció dels consumidors i facilita l’aplicació operativa dels instruments de pagament en euros dins de la zona única de pagaments en euros (SEPA). En aquest context, durant el 2025 s’ha pres en con­ sideració el Reglament (UE) 2021/1230 del Parlament Europeu i del Consell, del 14 de juliol del 2021, relatiu als pagaments transfronterers, complementant la nor­ mativa anterior i s’han incorporat les modificacions al reglament corresponent, amb especial atenció a les normes relatives a les comissions per conversió de di­ vises en pagaments transfronterers, garantint que els usuaris siguin informats de manera clara i transparent sobre les comissions aplicables quan realitzen opera­ cions amb targeta o transferències que impliquin can­ vi de moneda. D’aquesta manera, s’ha aprovat del Decret 415/2025, del 19-11-2025, que incorpora les mesures per tal d’assegurar que les operacions de pagament siguin previsibles, segures i comparables, millorant la protec­ ció dels consumidors i evitant comissions ocultes o inesperades. La incorporació d’aquestes disposicions al marc normatiu andorrà reforça la transparència, la confiança i la seguretat en els serveis de pagament. En síntesi, les actuacions desenvolupades reflec­ teixen el compromís continu d’Andorra de consolidar un marc normatiu modern, segur i alineat amb la regu­ lació europea, que garanteixi transparència, confiança i innovació en els serveis de pagament, complint així amb els compromisos assumits en el marc de l’Acord Monetari i preparant el país per afrontar els desafia­ ments futurs dels serveis de pagament digitals en l’àmbit financer nacional i internacional. Mitjans de pagament En els darrers anys, Andorra ha avançat de manera significativa per adaptar el seu marc normatiu a la normativa europea en matèria de mitjans de paga­ ment, com part dels compromisos derivats de l’Acord Monetari amb la Unió Europea. Actualment, el marc jurídic del Principat està constituït per: la Llei 27/2018, del 25 d’ octubre, de modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic; el Reglament, del 28 de novembre del 2018, relatiu al règim jurídic dels serveis de pagament i el diner electrònic i de les entitats de pagament i entitats de diner electrònic; i el Reglament relatiu a normes aplicables als pro­ veïdors de serveis de pagaments, principalment, mesures per a facilitar l’automatització de paga­ ments transfronterers entre el Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea, així com els requisits tècnics per a les transferències i domi­ ciliacions de pagaments en euros en el marc de la zona única de pagaments en euros. El Comunicat tècnic núm. 3/2025-SF relatiu a l’avaluació dels coneixements i competències del personal que assessora o informa sobre instru­ ments financers, que estableix l’obligació que les entitats operatives del sistema financer disposin de la documentació i la informació necessàries per acreditar que el personal implicat compta amb els coneixements i les competències adequats, en línia amb els requisits establerts pels estàndards MiFID II en matèria de qualificació del personal. Comunicat tècnic 4/2025-SF relatiu als regis­ tres mínims a mantenir per les entitats que pres­ ten serveis d’inversió, que estableix l’obligació de mantenir els registres previstos a l’annex II del Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2024. Aquests requisits s’alineen amb les obligacions de registre i traçabilitat establertes per MiFID II, i són essencials per garantir el compliment dels requi­ sits organitzatius, les normes de conducta i la pro­ tecció dels inversors, així com per permetre la su­ pervisió efectiva per part de l’autoritat competent. 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 119 Sancions internacionals 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari Amb l’objectiu de reforçar el compromís d’Andorra amb la comunitat internacional i, en particular, amb la Unió Europea i les Nacions Unides, el 3 de març del 2022 es va aprovar la Llei 5/2022, d’aplicació de san­ cions internacionals (Llei 5/2022). Aquesta norma va néixer amb dos finalitats principals: resposta a l’agressió russa a Ucraïna: alinear-se amb les mesures de la UE i l’ONU per pressionar la Federació Russa i Bielorussa; i prevenció d’activitats il·lícites: evitar que Ando­ rra sigui utilitzada com a refugi per eludir san­ cions internacionals. Aquesta llei regula: qui pot dictar restriccions provinents d’organis­ mes internacionals (el Govern d’Andorra); qui té la competència d’establir restriccions pro­ vinents d’organismes internacionals (el Govern d’Andorra); quins tipus de mesures es poden aplicar; qui està implicat en les obligacions; com s’estableixen els òrgans de control de les restriccions; com es garanteix la cooperació internacional; i el règim sancionador aplicable en cas d’incompli­ ment. El Decret 111/2022 va ser la primera implementa­ ció concreta de la Llei 5/2022, amb mesures contra persones i entitats vinculades a la Federació Russa i Bielorussa i va designar l’AFA com a òrgan de control d’aquestes mesures, juntament amb la UIFAND. En aquest marc, tal com s’estableix al Comunicat tècnic núm. 2/2022-AFA, les entitats financeres i assegura­ dores estan obligades a informar l’AFA, en un termini màxim de 24 hores, de qualsevol actuació derivada de l’aplicació de les mesures restrictives previstes als de­ crets mencionats. 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari Dades estadístiques simplificades al Banc Central Europeu En el marc dels compromisos contrets per Andorra amb la signatura de l’Acord Monetari, el Principat ha de trametre al BCE una sèrie de dades estadístiques agregades en un format simplificat, d’acord amb la normativa europea recollida a l’annex de l’Acord. Arran de les modificacions produïdes en la normativa europea, l’any 2024 Andorra va adoptar decrets i co­ municats tècnics necessaris per adaptar el marc legal andorrà als requeriments del BCE. Durant el 2025, s’ha completat l’actualització de les plantilles de tramesa de dades de l’AFA amb l’emissió del Comunicat tècnic núm. 273/2025-EB, del Comu­ nicat tècnic núm. 4-2020-SF quater i del Comunicat tècnic núm. 49-SGOIC quinquies que adapten els requeriments previs al marc legal vigent. Addicional­ ment, s’han aprovat nous comunicats dirigits al sec­ tor assegurador per garantir la recopilació de dades estadístiques precises i fiables per a la seva remissió a organismes internacionals: Comunicat tècnic núm. 35-2025/A i Comunicat Tècnic núm. 35-2025/A bis: obligacions d’in­ formació als efectes de supervisió, estadístics i comptables de les entitats asseguradores domi­ ciliades al Principat d’Andorra; i Comunicat tècnic núm. 36-2025/A: obligacions d’informació als efectes de supervisió, estadís­ tics i comptables de les delegacions d’entitats as­ seguradores estrangeres autoritzades per operar al Principat d’Andorra. Aquest conjunt de mesures consolida la col·labora­ ció institucional amb el BCE i contribueix a millorar la qualitat, coherència i la comparabilitat de les dades estadístiques generades pel sistema financer ando­ rrà. Alhora, reforça la transparència i l’eficàcia en la supervisió de les entitats financeres i asseguradores, consolidant un marc estadístic fiable i alineat amb els estàndards europeus i internacionals.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 120 (*) Derogats Amb aquest marc normatiu i la seva permanent evolució, es consolida el compromís d’Andorra amb la legalitat internacional i amb la lluita contra activitats que vulneren la pau i la seguretat globals, tot evitant que el país esdevingui un refugi per a operacions que serien il·lícites als estats del seu entorn. Assegurances El Principat d’Andorra va emprendre fa anys una ac­ tuació decidida amb l’objectiu d’actualitzar el marc de regulació i supervisió en l’àmbit de l’assegurança i la reassegurança. Aquesta actuació va tenir com a punt de referència essencial el règim establert per la Unió Europea en aquest àmbit, la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de novembre de 2009, sobre l’assegurança de vida, l’accés a l’activitat d’assegurança i reassegurança i el seu exercici, cone­ guda com Solvència II. La primera fase d’aquesta reforma normativa es va materialitzar amb l’aprovació de la Llei 12/2017 i el seu reglament d’aplicació, aprovat amb el Decret del 20 de desembre de 2017. D’acord amb la disposi­ ció transitòria segona d’aquesta llei, les entitats i les delegacions disposaven d’un termini de cinc anys a comptar des de l’1 de gener de 2018, per adaptar-se progressivament al títol IV de la llei, relatiu al règim de solvència. Durant aquest període, l’AFA va emetre diversos comunicats tècnics amb la finalitat d’establir els criteris i les condicions específiques per facilitar aquesta adaptació progressiva. A continuació es mostra l’evolució normativa en aquest marc: Decret nº Data Abast / modificacions clau 111/2022 (*) 25/03/2022 Mesures inicials (congelació d’actius, prohibicions comercials). 147/2022 (*) 179/2022 (*) 247/2022 (*) 480/2022 (*) 71/2023 (*) 13/04/2022 04/05/2022 08/06/2022 25/03/2022 08/02/2023 Amplia la llista de persones i entitats sancionades. 203/2023 (*) 10/05/2023 Inclou nous sectors econòmics (ex: tecnologies duals). 378/2023 (*) 19/07/2023 Adopta les sancions de la UE sobre béns d’ús militar. 405/2023 (*) 500/2023 (*) 16/08/2023 25/10/2023 Amplia la llista de persones i entitats sancionades. 16/2024 (*) 17/01/2024 Deroga el 111/2022; 147/2022; 179/2022; 247/2022; 480/2022; 71/2023; 203/2023; 378/2023; 405/2023 i 500/2023; consolida totes les modificacions en un sol text. 87/2024 (*) 06/03/2024 Amplia la llista de persones i entitats sancionades. 491/2024 (*) 23/12/2024 Deroga el 16/2024 i el 87/2024; actualitza les sancions per alinear-se amb les de la UE. 268/2025 (*) 30/07/2025 Deroga el 491/2024; actualitza les sancions per alinear-se amb les de la UE. 389/2025 29/10/2025 Deroga el 268/2025; actualitza les sancions per alinear-se amb les de la UE. 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 121 Tanmateix, el sector assegurador requereix de nous desplegaments normatius que complementin el marc existent. Per tant, un cop assolida la plena implemen­ tació del règim de solvència, els esforços normatius s’han orientat cap al desenvolupament d’altres àmbits essencials, especialment pel que fa al contracte d’as­ segurança, la distribució d’assegurances i la protecció dels assegurats. En aquest context, durant els anys 2025 i 2024, s’ha treballat en diverses línies legislatives clau: en primer lloc, es va impulsar una proposta d’avantprojecte de llei del contracte d’assegu­ rança amb l’objectiu de reforçar la protecció dels drets dels prenedors i assegurats, tot tenint en compte les particularitats del mercat andorrà. Aquest text va iniciar el tràmit parlamentari el 26 de març de 2025 i va culminar amb l’aprovació de la Llei 29/2025, de l’11 de desembre, del contrac­ te d’assegurança i reassegurança del Principat d’Andorra, que estableix un marc jurídic modern, clar i alineat amb els estàndards internacionals; igualment, es va impulsar una proposició de llei per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari amb objectiu d’evitar la discriminació en la contractació d’as­ segurances de vida per part de les persones que han patit càncer, VIH o hepatitis C. Aquesta inicia­ tiva va donar lloc a l’aprovació de la Llei 28/2025, de l’11 de desembre, per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari que representa un avenç significa­ tiu en la protecció dels drets dels assegurats i en la promoció de la igualtat d’accés als serveis as­ seguradors; amb la finalitat d’adaptar el marc normatiu del sector assegurador a les noves iniciatives im­ pulsades al Principat d’Andorra en el marc de l’auditoria de comptes, es va aprovar el Decret 172/2025, del 14-5-2025, de modificació del Re­ Seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació protegir infraestructures crítiques (com les d’ener­ gia, finances i salut); reforçar la resiliència digital del país; i harmonitzar-se amb estàndards internacionals, especialment amb els de la UE. En els darrers anys, Andorra ha desplegat un marc normatiu integral de ciberseguretat amb tres objec­ tius principals: glament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i re­ assegurances del Principat d’Andorra. Aquest de­ cret va introduir modificacions de caràcter tècnic i puntual amb l’objectiu de garantir una aplicació efectiva de la normativa i assegurar la seva ade­ quada adaptació al nou marc regulatori vigent; paral·lelament, s’està treballant en una proposta de llei sobre la distribució d’assegurances i reas­ segurances privades al Principat d’Andorra orien­ tada a regular l’accés i exercici de l’activitat de distribució per part de persones físiques i jurí­ diques, assegurant un marc normatiu clar, trans­ parent i alineat amb les pràctiques internacionals; finalment, l’AFA ha elaborat una proposta de pla de comptabilitat específic del sector assegurador que, a instància del Govern, s’ha sotmès a con­ sulta dels agents rellevants. L’establiment d’un marc comptable específic per al sector assegura­ dor, que tingui en compte les particularitats de la seva activitat, ha de facilitar la comparabilitat de la informació financera i garantirà la transparèn­ cia, contribuint així a millorar la tasca supervisora i a reforçar la confiança i la protecció dels asse­ gurats i dels inversors. L’AFA ha participat activament en l’anàlisi i desenvolu­ pament d’aquestes iniciatives legislatives, en estreta col·laboració amb el Govern, el sector assegurador i els grups parlamentaris, amb la finalitat de valorar-ne l’impacte i les implicacions pràctiques de les mateixes. En conjunt, aquests desenvolupaments normatius representen un avenç significatiu en la consolidació del marc regulador del sector assegurador andorrà, reforçant la protecció dels prenedors i assegurats, mi­ llorant la transparència del sector i assegurant un rè­ gim legal adaptat i homologat a l’entorn internacional. 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 122 Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF) Les entitats operatives del sistema financer andorrà i els organismes d’inversió col·lectiva de dret ando­ rrà apliquen les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF-UE) des del 2017, en virtut del Decret del 22 de desembre de 2016. Aquest marc comptable s’alinea amb els estàndards de la UE per garantir: transparència en la informació financera; comparabilitat internacional dels estats financers; i atracció d’inversió en un entorn regulat i fiable. El Comitè Tècnic (creat per l’article 4 del Decret del 2016 esmentat prèviament), és l’òrgan encarregat de l’emissió de dictàmens adreçats al Govern d’Andorra sobre la conveniència i necessitat d’adoptar noves NI­ IF-UE i de modificar les NIIF-UE ja incorporades. D’acord amb aquest marc jurídic, durant el 2025 el Co­ mitè Tècnic va avaluar i acordar la potencial adopció de determinades modificacions de normes interna­ cionals d’informació financera ja vigents a la Unió Eu­ ropea. Aquests acords s’han plasmat amb l’adopció del Decret 456/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aproven determinades modificacions de normes internacionals d’informació financera adoptades a la Unió Europea (NI­ IF-UE) i es modifica el Decret del 22-12-2016, pel qual s’aprova el marc comptable aplicable a les entitats ope­ ratives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera adoptades a la Unió Europea (NIIF-UE) que han estat alhora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra). En con­ cret amb l’adopció d’aquesta norma s’incorporen els canvis següents al marc jurídic andorrà: Aquest conjunt de normes i mesures ha permès consolidar a Andorra un sistema integrat de go­ vernança en ciberseguretat, alineat amb els es­ tàndards europeus i enfocat en: la resiliència del sector financer i dels serveis crítics; la coordinació interinstitucional entre l’AFA i l’ANC-AD; i la prevenció i resposta davant d’incidents de seguretat. Evolució normativa Norma Andorrana Data Què regula? Entitats afectades Llei 22/2022 09/06/2022 Marc legal base de ciberseguretat. Entitats essencials i importants. Decret 417/2022 12/10/2022 Crea l'Esquema Nacional de Seguretat. Actius d’informació que resulten necessaris per garantir la prestació dels serveis essencials o importants. Decret 418/2022 12/10/2022 Regula les infraestructures crítiques. Entitats crítiques designades per l’ANC-AD. Decret 415/2024 30/10/2024 Actualitza la llista de serveis essencials i importants. Entitats essencials i importants. Decret 416/2024 30/10/2024 Introdueix auditoria externa obligatòria. Infraestructures crítiques i proveïdors tecnològics d’infraestructures crítiques. Decret 417/2024 30/10/2024 Introdueix auditoria externa obligatòria. Entitats essencials, importants i entitats subcontractades. En aquest context, l’any 2025 s’ha adoptat la Llei 19/2025, del 13 de novembre, de creació de la societat pública Andorra Digital, SA mitjançant la qual es crea una entitat amb personalitat jurídica pròpia que dissenyi i fomenti la implementació de projectes estratègics de l’àmbit tecnològic que permetin desenvolupar una gestió pública cada vegada més digital. 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 123 Norma incorporada/ modificada Efecte des de Abast / modificacions clau NIC 7 (Estat de flux d’efectiu) NIIF 9 (Instruments financers) 01/01/2026 (permetent- se adopció anticipada) Modificacions en la classificació i valoració d’instruments financers: • Aclariments de la data de reconeixement i baixa en comptes d’alguns actius i passius financers. • Aclariments i orientació addicional per avaluar si un actiu financer compleix el criteri Solely Payments of Principal and Interest (SPPI). • Incorporació de nous requeriments d'informació a revelar per a certs instruments amb termes contractuals que poden canviar els fluxos d'efectiu. • Actualització de la informació que cal revelar per als instruments de patrimoni designats a valor raonable amb canvis en un altre resultat global. Modificacions sobre contractes relatius a electricitat dependent de la natura: • Assistir a les entitats en el registre i l'avaluació dels acords físics de compra d'energia facilitant- ne el reflex fidel als estats financers. Millores anuals de les normes NIIF de comptabilitat, volum 11 01/01/2026 (permetent- se adopció anticipada) • Evitar possibles confusions sorgides d'inconsistències de redacció a la normativa. Auditoria de comptes Els darrers anys, el Principat d’Andorra ha treballat in­ tensament en la creació d’un marc legal sòlid per al desenvolupament de l’activitat de l’auditoria de comp­ tes a Andorra, tenint com a referents els estàndards internacionals, així com la Directiva 2006/43 relativa a l’auditoria legal de comptes anuals i de comptes anuals consolidats així com les seves modificacions posteriors. Com a resultat d’aquest treball, es va apro­ var la Llei 10/2024, del 27 de maig, d’auditoria de comp­ tes del Principat d’Andorra. En la configuració d’aquesta llei, es van considerar com a referents els principis del Consell de Normes Internacionals d’Ètica per a Professionals de la Comp­ tabilitat (IESBA) i els estàndards de qualitat del Con­ sell de Normes Internacionals d’Auditoria i Assegura­ ment (IAASB). Tanmateix, l’aplicació pràctica d’aquesta llei ha posat de relleu la necessitat d’introduir ajustaments tècnics i precisions normatives per millorar l’eficàcia del Siste­ ma de Supervisió d’Auditoria de Comptes i de l’exercici de la professió. En aquest sentit, amb l’objectiu de re­ forçar la figura del supervisor d’Auditoria de Comptes, dotant-lo de més claredat en les seves funcions, atri­ bucions i responsabilitats, i de millorar la coordinació amb altres òrgans competents en supervisió finan­ cera (com l’AFA), s’ha procedit a la revisió normativa amb l’adopció de la Llei 8/2025, del 15 d’abril, de modi­ ficació de la Llei 10/2024, del 27 de maig, d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra. Posteriorment, a efectes d’aportar major claredat ju­ rídica es va aprovar el text refós amb la Llei 30/2025, del 15 de desembre, de text consolidat d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra.

124 MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 16.1. Acord Monetari | 16.2. Més enllà de l’Acord Monetari L’auditoria de comptes és clau per garantir la seguretat jurídica i la transparència de la informació econòmica i comptable, permetent obtenir una opinió qualifica­ da sobre la fiabilitat dels estats financers i la situació econòmica, patrimonial i financera de les entitats. Per assegurar la implementació efectiva d’aquest marc legal, es va iniciar el procés de desplegament reglamentari, en el qual van treballar conjuntament el Govern, l’AFA i el sector professional per garantir una aplicació efectiva i adaptada a la realitat del país. Fruït de dit procés, s’aproven els decrets següents: Decret 172/2025, del 14-5-2025, de modificació del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i re­ assegurances del Principat d’Andorra. Decret 173/2025, del 14-5-2025, pel qual s’aprova el Reglament del Registre d’auditors de comptes del Principat d’Andorra i de les entitats sotmeses a auditoria de comptes. La creació del Registre d’auditors de comptes del Principat d’Andorra constitueix una eina essencial per conèixer, controlar, ordenar i organitzar els professio­ nals de l’auditoria de comptes, garantint el compli­ ment dels requisits legals i facilitant un control i una supervisió continuats de la professió, així com l’accés a la informació pública d’acord amb els principis de transparència, registre i protecció de dades personals.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 125 Glossari d’abreviacions A

Assegurances ABA

Associació de Bancs Andorrans o Andorran Banking ADEFI

Associació d’Entitats Financeres d’Inversió AFA

Autoritat Financera Andorrana AGA

Assegurances Generals, SA AMES

Affiliation of Micro European States AMM

Automated Marker Maker ANC-AD Agència Nacional de Ciberseguretat d’Andorra ARADA Associació d’Asseguradors i Reasseguradors Associats d’Andorra AREB

Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries AUM

Assets Under Management BCBS

Basel Committee on Banking Supervision BCE

Banc Central Europeu BOPA

Butlletí Oficial del Principal d’Andorra BRRD

Bank Recovery and Resolution Directive CAE

Consell Andorrà d’Estadística CASS

Caixa Andorrana de Seguretat Social CCoB

Coixí de Conservació de Capital CCyB

Coixí Anticíclic de Capital CET1

Common Equity Tier 1 CGFRJ Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació CMO

Capital Mínim Obligatori CNA

Centre Nacional d’Anàlisi CNAM

Centre Nacional d’Anàlisi de Monedes COREP Common Reporting CPP

Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme CRAJ

Consell Regulador Andorrà del Joc CRD

Capital Requirements Directive CRR Capital Requirements Regulation CSIRT-AD Centre de resposta a incidents de seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació de referència al Principat d’Andorra CSO

Capital de solvència obligatori DDoS

Atacs cibernètics de denegació de serveis DNB

De Nederlandsche Bank EB

Entitats Bancàries EBA

European Banking Authority EDUCFI Éducation économique, budgétaire et financière EFDI

European Forum of Deposit Insurers EFI

Entitats Financeres d’Inversió EFPA

Associació Europea d’Assessors i Planificadors Financers EIOPA

European Insurance and Occupational Pensions Authority EIS

Entitats d’importància sistèmica EMMoU Enhanced MMoU ESMA

European Securities and Markets Authority

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 126 ESRB

European Systemic Risk Board Fagadi

Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits FINREP Financial Reporting FMI

Fons Monetari Internacional FSAP

Financial Sector Assessment Programs FSB

Financial Stability Board GAFI

Grup d’Acció Financera Internacional GIFCS

Grup of International Finance Centre Supervisors IAIS

International Association of Insurance Supervisors IFREFI

Institut Francophone de la Régulation Financière IOSCO

International Organisation of Securities Commissions IPC

Índex de preus al consum IP LOSSES Immovable property losses I-SCAN International Securities & Commodities Alerts Network LCR

Liquidity Coverage Ratio LTD

Loan-to-Deposit LTV

Loan-to-Value MiCA

Markets in Crypto-Assets MiFID

Markets in Financial Instruments Directive MMoU

Multilateral Memorandum of Understanding NIC

Normes Internacionals de Comptabilitat NIIF

Normes internacionals d’informació financera NIIF-UE Normes internacionals d’informació financera adoptades a la UE NGFS

Central Banks and Supervisors for Greening the Financial System NPL

Non-Performing Loans NSFR

Net Stable Funding Ratio OCN

Oficina Central Nacional OIC

Organismes d’Inversió Col·lectiva OICVM Organisme d’Inversió Col·lectiva en Valor Mobiliaris ORSA

Avaluació interna i gestió de riscos i solvència PBC/FT Prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme PIB

Producte interior brut PRAS

Procés de revisió i avaluació supervisores SA

Societat Anònima SAGI

Sistema Andorrà de Garantia d’Inversions SAU

Societat Anònima Unipersonal SF

Sistema Financer SGOIC Societats Gestores d’Organismes d’Inversió Colectiva SICAV

Societat Inversió de Capital Variable SRB

Coixí de Risc Sistèmic SREP

Supervisory Review and Evaluation Process UE

Unió Europea UIFAND Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra Glossari d’abreviacions

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 127 ANNEX 1 – Dades financeres agregades del sector financer Comptes anuals consolidats del sector bancari Balanç de situació agregat del sistema bancari - Consolidat ACTIU 2025 2024 Var. % Efectiu, saldos en efectiu als bancs centrals i altres dipòsits a la vista 5.152.484 4.925.969 4,6% Actius financers mantinguts per negociar 446.685 441.598 1,2% Actius financers no destinats a negociar valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats 68.683 47.470 44,7% Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 253.151 269.580 (6,1%) Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global 654.501 606.579 7,9% Actius financers a cost amortitzat 13.149.452 12.362.841 6,4% Derivats - Comptabilitat de cobertures 13.421 18.991 (29,3%) Canvis de valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura de risc de tipus d’interès (2.957) (1.814) 63,0% Inversions en negocis conjunts i associades 159.734 146.876 8,8% Actius tangibles 458.187 471.370 (2,8%) Actius intangibles 435.698 409.845 6,3% Actius per impostos 45.405 47.636 (4,7%) Altres actius 242.149 212.555 13,9% Actius no corrents i grups alienables d’elements mantinguts per a la venda 99.691 556.982 (82,1%) TOTAL ACTIU 21.176.284 20.516.478 3,2% PASSIU I PATRIMONI NET 2025 2024 Var. % Passius financers mantinguts per negociar 123.477 165.901 (25,6%) Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 258.753 323.777 (20,1%) Passius financers a cost amortitzat 18.440.674 17.476.469 5,5% Derivats - Comptabilitat de cobertures 3.798 8.792 (56,8%) Canvis de valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura de risc de tipus d’interès 7.550 11.087 (31,9%) Passius emparats per contractes d’assegurança i reassegurança 57.244 61.908 (7,5%) Provisions 39.381 40.314 (2,3%) Passius per impostos - - - Altres passius 274.966 227.600 20,8% Passius inclosos en grups alienables d’elements mantinguts per a la venda 2.312 385.664 (99,4%) TOTAL PASSIU 19.208.155 18.701.512 2,7% Capital 189.491 189.931 (0,2%) Prima d’emissió 122.303 122.303 - Instruments de patrimoni emesos diferents de capital 82.150 65.050 26,3% Altre resultat global acumulat (38.971) (59.590) (34,6%) (en milers d'euros) (en milers d'euros) (en milers d'euros)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 128 Guanys acumulats 872.077 832.446 4,8% Reserves de revaloració - - - Altres reserves 505.968 444.859 13,7% (-) Auto-cartera (540) (540) - Resultat de l’exercici atribuïble als propietaris de la dominant 176.316 174.618 1,0% (-) Dividends a compte - - - Interessos minoritaris 59.335 45.889 29,3% TOTAL PATRIMONI NET 1.968.129 1.814.966 8,4% TOTAL PASSIU I PATRIMONI NET 21.176.284 20.516.478 3,2% Font: dades financeres mostrades segons la informació prudencial sol·licitada a les entitats bancàries a les plantilles FINREP F01.01, F01.02 i F01.03. (en milers d'euros) P&G agregat del sistema bancari - Consolidat 2025 2024 Var.% Ingressos per interessos 519.359 593.684 (12,5%) (Despeses per interessos) (224.256) (282.355) (20,6%) Ingressos per dividends 1.205 1.211 (0,5%) Comissions percebudes 527.781 451.475 16,9% (Comissions pagades) (195.827) (150.461) 30,2% Guanys o pèrdues en donar de baixa en comptes actius i passius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats, nets 6.841 3.517 94,5% Guanys o pèrdues per actius i passius financers mantinguts per negociar, nets 40.918 34.163 19,8% Guanys o pèrdues d'actius i passius financers designats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats, nets 1.648 4.323 (61,9%) Guanys o pèrdues d'actius i passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats, nets 5.580 4.612 21,0% Guanys o pèrdues resultants de la comptabilitat de cobertures, nets 528 192 175,0% Diferències de canvi [guanys o (-) pèrdues], nets 369 17.606 (97,9%) Guanys o pèrdues en donar de baixa actius no financers, nets 26.738 5.843 357,6% Altres ingressos d'explotació 16.113 18.167 (11,3%) (Altres despeses d’explotació ) (8.895) (7.027) 26,6% RESULTAT D'EXPLOTACIÓ 718.102 694.950 3,3% (Despeses d'administració) (457.573) (431.369) 6,1% (Amortització) (67.702) (62.031) 9,1% Dotacions a provisions, net (14.292) (17.674) (19,1%) (Deteriorament net d'actius financers no reconeguts a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys) 7.729 17.787 (56,5%)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 129 (Deteriorament net d'inversions en negocis conjunts o associades) - (43) (100,0%) (Deteriorament net d'actius no financers) (35) (815) (95,7%) Fons de comerç negatiu reconegut en resultats 1 - - Participació en els guanys o pèrdues de les inversions en dependents, negocis conjunts i associades 10.845 9.236 17,4% Guanys o pèrdues procedents d'actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda no admissibles com a activitats interrompudes 6.029 (6.087) (199,0%) Resultat abans d’impostos 203.104 203.954 (0,4%) (Despeses per impostos o (-) resultat de l'exercici procedent d'operacions continuades) (25.125) (25.973) (3,3%) Resultat després d’impostos 177.979 177.981 (0,0%) Resultat d'operacions interrompudes (net) (27) (28) (3,6%) RESULTAT DE L'EXERCICI 177.952 177.953 (0,0%) Del qual atribuïble als interessos minoritaris 1.636 3.335 (50,9%) Del qual atribuïble als propietaris de la dominant 176.316 174.618 1,0% Font: dades financeres mostrades segons la informació prudencial sol·licitada a les entitats bancàries a les plantilles FINREP F01.01, F01.02 i F01.03. Comptes anuals de les entitats financeres d’inversió Balanç de situació agregat de les entitats financeres d'inversió – Consolidat ACTIU 2025 2024 Var. % Efectiu, saldos en efectiu als bancs centrals i altres dipòsits a la vista 1.461 1.184 23,4% Actius financers mantinguts per negociar 159 306 (48,0%) Actius financers no destinats a negociar valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats 3.557 4.527 (21,4%) Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 48 191 (74,9%) Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global - - - Actius financers a cost amortitzat 3.333 767 334,6% Derivats - Comptabilitat de cobertures - - - Canvis de valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura de risc de tipus d’interès - - - Inversions en negocis conjunts i associades 270 - - Actius tangibles 1.157 1.113 4,0% Actius intangibles 69 52 32,7% Actius per impostos 177 68 160,3% Altres actius 2.448 3.012 (18,7%) Actius no corrents i grups alienables d’elements mantinguts per a la venda - - - TOTAL ACTIU 12.679 11.220 13,0% (en milers d'euros)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 130 PASSIU I PATRIMONI NET 2025 2024 Var. % Passius financers mantinguts per negociar - - - Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats - - - Passius financers a cost amortitzat 1.062 842 26,1% Derivats - Comptabilitat de cobertures - - - Canvis de valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura de risc de tipus d’interès - - - Provisions 21 26 (19,2%) Passius per impostos 762 558 36,6% Altres passius 1.247 1.159 7,7% Passius inclosos en grups alienables d’elements mantinguts per a la venda - - - TOTAL PASSIU 3.092 2.585 19,6% Capital 2.897 2.871 0,9% Prima d’emissió - - - Instruments de patrimoni emesos diferents de capital - - - Altres fons propis 56 60 (6,7%) Altres resultats globals acumulats (8) (8) - Guanys acumulats 2.960 2.647 11,8% Reserves de revaloració 10 - - Altres reserves 1.785 1.480 20,6% (-) Autocartera - - - Resultat de l’exercici atribuïble als propietaris de la dominant 2.313 2.169 6,7% (-) Dividends a compte (426) (584) (27,1%) Interessos minoritaris - - - TOTAL PATRIMONI NET 9.587 8.635 11,0% TOTAL PASSIU I PATRIMONI NET 12.679 11.220 13,0% Font: dades financeres mostrades segons els estats comptables auditats. P&G agregat de les entitats financeres d'inversió 2025 2024 Var. % Ingressos per interessos 60 53 13,2% (Despeses per interessos) (19) (12) 58,3% (Despeses per Capital Social reemborsable a la vista) - - - Ingressos per dividends - - - Comissions percebudes 10.826 9.199 17,7% (Comissions pagades) (182) (222) (18,0%) Guanys o pèrdues en donar de baixa en comptes actius i passius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats, nets (1) (1) - (en milers d'euros) (en milers d'euros)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 131 Font: dades financeres mostrades segons els estats comptables auditats. Guanys o pèrdues per actius i passius financers mantinguts per negociar, nets - (2) (100,0%) Guanys o pèrdues d'actius i passius financers designats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats, nets 82 86 (4,7%) Guanys o pèrdues d'actius i passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats, nets 71 36 97,2% Guanys o pèrdues resultants de la comptabilitat de cobertures, nets - - - Diferències de canvi [guanys o (-) pèrdues], nets (7) 1 (800,0%) Guanys o pèrdues en donar de baixa actius no financers, nets - (324) (100,0%) Altres ingressos d'explotació 31 228 (86,4%) (Altres despeses d'explotació) (45) (5) 800,0% Resultat d’explotació 10.816 9.037 19,7% (Despeses d'administració) (7.698) (6.194) 24,3% (Amortització) (445) (429) 3,7% Guanys o pèrdues per modificació, nets - - - (Dotacions a provisions (net) (113) (6) 1783,3% (Deteriorament net d'actius financers no reconeguts a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys) - 2 (100,0%) (Deteriorament net d'inversions en negocis conjunts o associades) - - - (Deteriorament net d'actius no financers) - (1) (100,0%) Fons de comerç negatiu reconegut en resultats - - - Participació en els guanys o pèrdues de les inversions en dependents, negocis conjunts i associades - - - Guanys o pèrdues procedents d'actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda no admissibles com a activitats interrompudes - - - Resultat abans d'impostos 2.560 2.409 6,2% (Resultat de l'exercici procedent d'operacions continuades) (229) (219) 4,6% Resultat després d'impostos 2.331 2.190 6,4% Resultat després d'impostos d'operacions interrompudes (net) (18) (21) (14,3%) RESULTAT DE L'EXERCICI 2.313 2.169 6,6% Del qual atribuïble als interessos minoritaris - - - Del qual atribuïble als propietaris de la dominant 2.313 2.169 6,6%

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 132 Comptes anuals de les societats gestores d’OIC Balanç de situació agregat de les societats gestores d'OIC ACTIU 2025 2024 Var.% Efectiu, saldos en efectiu als bancs centrals i altres dipòsits a la vista 20.711 19.889 4,1% Actius financers mantinguts per negociar 238 343 (30,6%) Actius financers no destinats a negociar valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats 15 - - Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats - - - Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global - - - Actius financers a cost amortitzat 9.815 5.031 95,1% Derivats - Comptabilitat de cobertures - - - Canvis de valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura de risc de tipus d’interès - - - Inversions en negocis conjunts i associades - - - Actius tangibles 359 419 (14,3%) Actius intangibles 378 41 822,0% Actius per impostos 207 252 (17,9%) Altres actius 3.956 3.635 8,8% Actius no corrents i grups alienables d’elements mantinguts per a la venda - - - TOTAL ACTIU 35.679 29.610 20,5% PASSIU I PATRIMONI NET 2025 2024 Var. % Passius financers mantinguts per negociar - - - Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats - - - Passius financers a cost amortitzat 500 730 (31,6%) Derivats - Comptabilitat de cobertures - - - Canvis de valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura de risc de tipus d’interès - - - Passius emparats per contractes d’assegurança i reassegurança - - - Provisions 1.071 1.387 (22,8%) Passius per impostos - - - Altres passius 5.661 3.667 54,4% Passius inclosos en grups alienables d’elements mantinguts per a la venda - - - TOTAL PASSIU 7.232 5.784 25,0% Capital 4.550 4.550 - Prima d’emissió 3.393 3.393 - Instruments de patrimoni emesos diferents de capital - - - Altres elements de patrimoni net - - - Altre resultat global acumulat - - - Guanys acumulats 5.119 5.037 1,6% Reserves de revaloració - - - (en milers d'euros) (en milers d'euros)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 133 Altres reserves 8.740 4.140 111,1% (-) Autocartera - - - Resultat de l’exercici atribuïble als propietaris de la dominant 9.720 10.506 (7,5%) (-) Dividends a compte (3.075) (3.800) (19,1%) Interessos minoritaris - - - TOTAL PATRIMONI NET 28.447 23.826 19,4% TOTAL PASSIU I PATRIMONI NET 35.679 29.610 20,5% Font: dades financeres mostrades segons els estats comptables auditats. P&G de les societats gestores d'OIC - Consolidat 2025 2024 Var. % Ingressos per interessos 234 197 18,8% (Despeses per interessos) (12) (11) 9,1% (Despeses per Capital Social reemborsable a la vista) - - - Ingressos per dividends - - - Comissions percebudes 27.698 26.141 6,0% (Comissions pagades) (14.369) (13.431) 7,0% Guanys o pèrdues en donar de baixa en comptes actius i passius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats, nets - - - Guanys o pèrdues per actius i passius financers mantinguts per negociar, nets - - - Guanys o pèrdues d'actius i passius financers designats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats, nets - - - Guanys o pèrdues d'actius i passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats, nets - - - Guanys o pèrdues resultants de la comptabilitat de cobertures, nets - - - Diferències de canvi [guanys o (-) pèrdues], nets (4) 1 (500,0%) Guanys o pèrdues en donar de baixa actius no financers, nets - 5 (100,0%) Altres ingressos d'explotació 3.961 4.946 (19,9%) (Altres despeses d'explotació) (5) (12) (58,3%) Resultat d’explotació 17.503 17.836 (1,9%) (Despeses d'administració) (6.603) (6.061) 8,9% (Amortització) (120) (117) 2,6% Guanys o pèrdues per modificació, nets - - - (Dotacions a provisions (net)) - - - (Deteriorament net d'actius financers no reconeguts a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys) - - - (Deteriorament net d'inversions en negocis conjunts o associades) - - - (Deteriorament net d'actius no financers) - - - Fons de comerç negatiu reconegut en resultats - - - Participació en els guanys o pèrdues de les inversions en dependents, negocis conjunts i associades - - - Guanys o pèrdues procedents d'actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda no admissibles com a activitats interrompudes - - - Resultat abans d'impostos 10.780 11.658 (7,5%) (en milers d'euros)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 134 (Resultat de l'exercici procedent d'operacions continuades) (1.060) (1.152) (8,0%) Resultat després d'impostos 9.720 10.506 (7,5%) Resultat després d'impostos d'operacions interrompudes (net) - - - RESULTAT DE L'EXERCICI 9.720 10.506 (7,5%) Del qual atribuïble als interessos minoritaris - - - Del qual atribuïble als propietaris de la dominant 9.720 10.506 (7,5%) Font: dades financeres mostrades segons els estats comptables auditats.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 135 Núm. Tipologia Títol del Comunicat tècnic Data 1/2025 AFA Actualització de quotes tributaries de les taxes per a la prestació de serveis per part de l’AFA en base a l’evolució de l’IPC 2024. 03/02/2025 255/21 EB quater Requeriments d’informació periòdica. 12/02/2025 35-2025 A Obligacions d’informació als efectes de supervisió, estadístics i comptables de les entitats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra. 20/02/2025 36-2025 A Obligacions d’informació als efectes de supervisió, estadístics i comptables de les delegacions d’entitats asseguradores estrangeres autoritzades per operar al Principat d’Andorra. 20/02/2025 1/2025 EFI Reunions anyals permanents. 27/02/2025 1/2025 SGOIC Reunions anyals permanents. 27/02/2025 1/2025 SF Coixí anticíclic 2n trimestre 2025. 31/03/2025 273/2025 EB Dades estadístiques al Banc Central Europeu. 12/06/2025 35-2025 A bis Obligacions d’informació als efectes de supervisió, estadístics i comptables de les entitats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra. 27/06/2025 2/2025 SF Coixí anticíclic 3r trimestre 2025. 30/06/2025 255/21 EB quinquies Requeriments d’informació periòdica. 21/07/2025 4/2020 SF quater Tramesa d’informació periòdica relativa als serveis d’inversió. 25/07/2025 49/SGOIC SGOIC quinquies Tramesa d’informació periòdica relativa als organismes d’inversió col·lectiva. 25/07/2025 3/2025 SF Avaluació coneixements i competència personal que assessora o informa sobre instruments financers. 16/09/2025 4/2025 SF Registres mínims a mantenir. 16/09/2025 5/2025 SF Coixí anticíclic 4t trimestre 2025. 26/09/2025 6/2025 SF Coixí de capital per a entitats d’importància sistèmica. 24/10/2025 7/2025 SF Coixí anticíclic 1r trimestre 2026. 29/12/2025 255/21 EB sexies Requeriments d’informació periòdica. 29/12/2025 ANNEX 2 – Comunicats tècnics Comunicats tècnics emesos durant el 2025

MEMÒRIA D’ACTIVITATS Informe anual 2025 136 www.afa.ad