Article 29. Entitats asseguradores domiciliades fora del Principat d’Andorra

Article 29. Entitats asseguradores domiciliades fora del Principat d’Andorra
1. Les entitats asseguradores domiciliades fora del Principat d’Andorra poden accedir al mercat assegurador mitjançant l’obertura d’una delegació, i han de sol·licitar, amb caràcter previ a l’inici de les seves operacions, l’autorització administrativa corresponent. Un cop concedida l’autorització, tots els contractes d’assegurança en els quals el Principat d’Andorra sigui l’Estat de localització del risc o l’Estat del compromís, s´hauran de subscriure necessàriament per l’entitat mitjançant la delegació, sigui de manera directa o sigui a través de mediadors independents contractats per mitjà de la pròpia delegació.
2. Per a l’atorgament de l’autorització esmentada en el paràgraf anterior s’ha d’aplicar el que determina aquest capítol i, subsidiàriament, el que disposen els capítols precedents d’aquest títol.
3. A l’efecte d’atorgar l’autorització, s’han de complir els requisits següents:
a) L’entitat de què depengui la delegació ha d’estar vàlidament constituïda en el seu estat d’origen i reunir uns requisits de solvència i capital mínim no inferiors als exigits a les entitats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra. Així mateix, l’entitat esmentada ha d’estar autoritzada al seu estat d’origen per realitzar la seva activitat en els rams i les activitats d’assegurança que pretengui desenvolupar al Principat d’Andorra, i ha d’acreditar haver exercit l’activitat esmentada satisfactòriament durant un període mínim de cinc anys.
b) L’entitat ha de designar un únic delegat, el qual pot ser una persona física, nacional o estrangera amb residència legal efectiva i permanent al Principat d’Andorra, o bé una societat mercantil domiciliada al Principat d’Andorra; en tots dos casos, el delegat ha d’estar habilitat per exercir el comerç al mateix Principat d’Andorra i ha de complir els requisits d’honorabilitat i professionalitat establerts per l’article 24 d’aquesta Llei. El delegat ha d’estar investit de facultats de gestió i ha de disposar d’uns poders representatius suficients per actuar al Principat d’Andorra per compte i en nom de l’entitat estrangera. El delegat designat pot representar una o més empreses simultàniament o bé ser una entitat asseguradora domiciliada al Principat d’Andorra, sempre que acrediti a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, a satisfacció d’aquesta, que disposa d’una política de conflictes d’interès que regula expressament aquest supòsit a fi d’assegurar que la seva actuació es duu a terme atenent prioritàriament l’interès dels prenedors i els assegurats.
c) La delegació ha de tenir caràcter permanent. En cas que el delegat sigui una societat mercantil, aquesta societat ha d’estar degudament constituïda i inscrita en el Registre de Societats Mercantils, d’acord amb la lletra
j) de l’apartat 2 de l’article 10 del Decret d’aprovació del Reglament del Registre de Societats Mercantils. En el Registre hi han de constar les dades d’identificació de la societat mercantil, així com la identitat del delegat.
d) L’entitat de què depengui la delegació, segons els termes que disposi el Reglament, ha d’acreditar que disposa de manera permanent d’actius en el Principat d’Andorra per un import almenys igual a la meitat de l’import mínim absolut del capital mínim obligatori que estableix la lletra
d) de l’apartat 3 de l’article 42 d’aquesta Llei. Així mateix, l’entitat esmentada ha de dipositar, en els termes que estableixi el Reglament, la quarta part d’aquest import amb caràcter de fiança.
e) L’entitat de què depengui la delegació queda subjecta a les normes de solvència de l’article 42 d’aquesta Llei, encara que, a aquests efectes, únicament es té en consideració l’activitat desenvolupada per la delegació al Principat d’Andorra. De forma alternativa, l’entitat de què depengui la delegació pot optar en la sol·licitud per acollir-se al que disposen en matèria de règims equivalents els apartats 5 a 8 d’aquest article.
4. Una vegada atorgada l’autorització, la delegació està sotmesa als mateixos deures i obligacions que aquesta Llei estableix amb relació a les entitats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra.
5. A petició de l’entitat sol·licitant i en els termes que s’estableixin per reglament, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’instruir un expedient especial a fi de dictar, si escau, una resolució en què es declari que en l’estat d’origen de l’entitat, o de la societat matriu del seu grup, hi ha en vigor un règim prudencial de supervisió en matèria de solvència, la qualitat i l’eficiència del qual resulta almenys equivalent al que hi ha establert al Principat d’Andorra. En virtut de la declaració d’equivalència, el Principat d’Andorra ha d’acceptar com a suficient i satisfactori el règim prudencial de supervisió aplicat a l’estat d’origen.
6. L’expedient especial esmentat en l’apartat precedent, a petició de l’entitat sol·licitant, pot instruir-se simultàniament a l’expedient relatiu a la sol·licitud de l’autorització. Durant la seva tramitació, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot requerir a l’entitat sol·licitant l’aportació de les proves que es considerin pertinents i adequades als fins indicats. En cas que s’estimi la petició, la resolució d’equivalència s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . Els seus efectes beneficien la resta d’entitats asseguradores i reasseguradores l’estat d’origen de les quals sigui el mateix que el de l’entitat sol·licitant, i també totes les entitats asseguradores i reasseguradores integrades en un grup la societat matriu de les quals tingui aquest mateix estat d’origen.
7. La declaració d’equivalència pot ser suspesa o revocada per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances mitjançant una resolució publicada en el B utlletí Oficial del Principat d’Andorra , la qual ha d’estar motivada i s’ha d’atenir a les exigències dels principis de seguretat jurídica i confiança legítima. En qualsevol cas, els efectes de la declaració d’equivalència es poden condicionar a l’efectivitat dels mecanismes de coordinació establerts amb les autoritats de supervisió de l’estat d’origen.
8. La declaració d’equivalència que dicti l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot ésser objecte de recurs en els termes i condicions que estableix el Codi de l’Administració, i impugnable en via jurisdiccional davant la secció administrativa del Tribunal de Batlles en els termes i condicions que estableix la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.